"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. Bona prova és que els últims tres capitans de la filà Vascos van desfilar amb ella: Mario Botella en 1987, Fernando Tormo en 2001 i Eduardo Tormo en 2015. De totes formes l'aparició de la marxa cristiana "Aleluya" i la seua transcendència es centren en la novetat i innovació que van suposar en aquells temps, fa 60 anys. El músic alcoyà tenia 23 anys quan va composar "Aleluya" i estava en una etapa de la seua vida radiant i plena de creativitat, com demostra en vàries obres per a les Festes de Moros i Cristians. La recepció de la primera marxa cristiana per part del públic no va ser aclamada per la majoria. "Aleluya" en un principi va tindre els seus defensors i altres dubtaven del subgènere. També va haver un moviment en contra de la marxa cristiana però estava més dirigida a crítiques personals cap a Amando Blanquer per part dels seus detractors. La filà Vascos va quedar molt satisfeta amb "Aleluya" i li han fet diversos homenatges. El naixement del subgènere marxa cristiana va ser premeditat: Si les marxes mores tenien melodies orientals, la marxa cristiana tenia que ser litúrgica i una alabança a Crist. Per això el títol és "Aleluya", marxa cristiana que va marcar un abans i un desprès.
"SALMO" és la segona marxa cristiana de les Festes de Moros i Cristians. També és del pioner Amando Blanquer, encara que la va composar en 1962 per a la filà Navarros. Contrariat pel relatiu èxit de la seua primera marxa cristiana, Amando Blanquer es va animar a crear altra seguint els paràmetres de "Aleluya". "Salmo" és encara més sacramental, és quasi música per a missa i per això la melodia principal recorda a una oració. 4 anys desprès "Salmo" va desconcertar més al públic i els festers no sabien com marcar el pas. De fet costa imaginar a una esquadra desfilant amb "Salmo". Amando Blanquer ja no li va donar més oportunitats a la marxa cristiana fins als anys 90, quan el subgènere ja estava consolidat. La decepció del musicòleg amb la marxa cristiana és relativa ja que "Salmo" va obrir un nou camí per a la música festera i si que ha eixit en alguns boatos a les Festes d'Alcoi. Un exemple de "Salmo" al carrer és l'alferecia cristiana 1986 de la filà Vascos, encara que està clar que "Salmo" és més apropiada per a que la toque una banda en un concert.
"EL CONQUERIDOR" és la marxa cristiana amb la que habitualment desfila la filà Vascos cada 22 d'abril. L'arrancà al Partidor es fa amb aquesta marxa cristiana de José Maria Valls i precisament amb "El conqueridor" va arrancar la primera esquadra femenina de la filà Vascos en 2016. Però "El conqueridor" data de 1980 i el seu títol és fàcilment deduïble: Jaume I, rei de la Corona d'Aragó i protagonista de la reconquesta cristiana tenia el nom de el conqueridor pels seus triomfs a les batalles del segle XIII. José Maria Valls li va dedicar la marxa cristiana a Salomón Sanjuán, posterior ambaixador cristià.
"IX EL CRISTIÀ" és del mateix autor i de la mateixa època que "El Conqueridor". L'alcoyà José Maria Valls va repetir la fórmula en 1981 i la marxa cristiana "Ix el cristià" també s'ha convertit en una de les peçes musicals insígnia de la filà Vascos. La semblança entre les dos marxes cristianes és evident i fins hi tot han perdut un poc de frescura desprès de la sobreexplotació que tingueren fa unes dècades. No obstant "Ix el cristià" segueix sent molt interpretada per la filà Vascos, tal i com ja es va fer en l'alferecia cristiana que van tindre en 1986.
"GENTILEZA 72" és una marxa cristiana molt bonica del músic contestà José Pérez Vilaplana. El mestre de Cocentaina la va dedicar a la filà Gentils per a la capitania cristiana de 1972. Molt prompte "Gentileza 72" va començar a sonar també en Alcoi de la ma de la filà Vascos. La melodia festiva és fàcil de reconèixer i s'ha convertit en una de les marxes cristianes clàssiques. A més a més va posar en auge el subgènere de la marxa cristiana. Fins als anys 80 va tindre molta presència en les Entrades Cristianes. Fins al punt de que va sonar en les esquadres de la filà Vascos, tant en l'alferecia de 1986 com en la capitania de 1987.
La filà Vascos té una gran quantitat de marxes cristianes que no han sigut enregistrades o que no es troben a internet. Començant per la marxa cristiana que José Maria Valls va preparar per a l'esquadra d'enmig 1994. El nom "L'Enguerí" provenia de la fàbrica on treballaven els fundadors de la filà Vascos a principis del segle XX.
Per a l'alferecia cristiana de l'any 2000 es van adaptar una sèrie de melodies del segle XVII com són "Protus", "Danzas Terpsicore" i "Reut". Dins del boato de la filà Vascos hi havia una part bèl·lica que si va aprofitar una marxa cristiana. A més a més una de Rafael Mullor Grau molt famosa: "L'AMBAIXADOR CRISTIÀ". La filà Asturianos d'Alcoi va estrenar "L'ambaixador cristià" en 1982, el mateix any en el que va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.
"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens va entrar dins del mon de la música festera. El prolífic músic li va dedicar "Laia" a la seua neboda en 1999. Va sonar per primera volta amb el capità cristià de les Festes de Cocentaina 1999 i uns mesos més tard va eixir en les Festes d'Alcoi, concretament acompanyant a l'alférez cristià de la filà Vascos. Salvador Gutiérrez Estruch i el seu rodella van suportar la forta pluja en aquella Entrada Cristiana del 5 de maig del 2000. La ceremonial harmonia de "Laia" va agradar al públic i festers i Francisco Valor va tindre una estrena immillorable. Altre nom femení era el títol de la marxa cristiana que va estrenar la favorita de la filà Vascos en l'any 2000: "Marina" de Francisco Amaya. "Laia" va eclipsar totalment l'estrena de "Marina" en aquella alferecia cristiana.
"GLORIA" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Vascos en l'any 2000. Davant d'una meteorologia nefasta la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés va pujar els ànims dels esquadrers de l'alférez cristià. "Gloria" es va estrenar en Bocairent a l'any 1993 però està dedicada a uns festers de la població de Beneixama.
"PAVANA" és una melodia renaixentista molt emprada en les Festes d'Alcoi. En la capitania cristiana 2001 de la filà Vascos es van recopilar algunes peçes musicals d'Europa, entre les que destacava aquesta part de la "Suite de danses" de Tylman Susato. Una música tan cortesana sols podia acompanyar a la dama de la capitania cristiana 2001.
"BATALLERS" és la marxa cristiana de Ramón García Soler que va servir de suport musical per a les elegants favorites del capità cristià 2001, Fernando Tormo. "Batallers" té un ritme marcial que era molt apropiat per a la temàtica de caça del boato de la filà Vascos. La bèl·lica marxa cristiana es va estrenar en la capitania cristiana 1999 d'Albaida i en Alcoi va sonar per primera volta amb la filà Vascos, iniciant un camí d'èxit de l'obra de Ramón García durant uns anys.
"OBERTURA DE BEN HUR" és l'adaptació de la mítica banda sonora de la pel·lícula i va sonar en la primera esquadra de negres del segle XXI: La del capità cristià 2001 de la filà Vascos. Gregorio Casasempere Gisbert va crear una triomfal marxa cristiana a partir de la composició que va fer el cinematogràfic Miklós Rozsà en 1959. "Obertura de Ben Hur" obria la història èpica de Judá Ben Hur, ambientada en les carreres de quadrigues, la lepra i els últims anys de vida de Jesucrist. Sorprèn que "Obertura de Ben Hur" combine tan bé en la música festera, de reminiscències més medievals amb cap relació amb l'Imperi Romà. A més a més el volgut Gori Casasempere va convertir una música americana del cine daurat en una guerrera marxa cristiana per a les Festes d'Alcoi sense perdre l'essència.
"AMO I SENYOR" és la marxa cristiana que l'esquadra d'enmig 2008 va estrenar en l'Entrada Cristiana. Sergio Querol va dedicar a la filà Vascos aquesta obra musical en la que s'inclouen unes notes de l'Himne de Festes d'Alcoi. El títol fa referència al 2008, any en que es celebrava el 800 aniversari del naixement de Jaume I, amo i senyor d'Alcoi. A l'any següent la filà Vascos celebrava el seu centenari amb una esquadra commemorativa. José Maria Valls com a fester d'honor de la filà va dedicar als seus membres la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009. Tant "Amo i senyor" com "Vascos 100 anys de música i festa" van passar desapercebudes desde un primer moment. No han transcendit en la música festera i és difícil escoltar-la fora de Youtube.
"XAFIGUEM" va ser una de les peçes musicals més destacades de l'alferecia cristiana 2014 de la filà Vascos. El seu so agut per les xirimites, la rapidesa i els passos del ballet de la natura van fer que "Xafiguem" destacara en un boato amb una música poc escoltada: "Fontinents", "Crusllan" o "L'Enguerí". La coreògrafa Ana Botella va agafar l'obra que Mario Roig Vila havia dedicat a "La Colla la Xafigà" de Muro en 2010.
"DANZA COLORISTA" és molt apta per a aquells boatos relacionats amb akelarres, encara que Rafael Mullor Grau la va pensar per a un ballet contrabandista o de gitanes. I és que "Danza Colorista" es va estrenar en 1995 per a l'alferecia cristiana de la filà Andaluces d'Alcoi. Altre ballet va aprofitar la peça musical en 2014. Eren les bruixes d'Ana Botella que movien calaveres en una carrossa. "Danza colorista" també acompanyava a les favorites de Santi Giner, l'últim alférez cristià que ha tingut la filà Vascos.
"AMGIROU" és una original marxa cristiana de Francisco Valor. L'Entrada Cristiana 2014 es tancava de la ma de la filà Vascos amb una estrena musical: "Amgirou". Els tenebrosos esquadrers de l'alférez cristià van encarregar una marxa cristiana emmarcada dins del mon esotèric del País Basc. La utilització de instruments musicals rudimentaris i naturals va sorprendre, tant en l'audició com visualment. Destacaven la percussió a base de la txalaparta, feta amb bases de fusta i l'aparició de trompes alpines en determinats moments de l'obra. La traducció és senzilla ja que "Amgirou" significa atrapat en euskera.
En quant a la capitania cristiana 2015 de la filà Vascos es van escoltar les dos fanfàrries que José Maria Valls havia dedicat als ambaixadors de les Festes d'Alcoi: "Fortuna favorable" de caire més àrab i "Alcoi ma pàtria". L'apartat musical del boato va crear expectació per unes adaptacions que l'organista Francisco Amaya havia fet del "Cancionero de Uppsala", el llibre del duc de Calàbria on es recollien cançons renaixentistes. Les més destacades que van sonar al seguici del capità cristià van ser "No me los amuestres más", "De Palacio", "DACA BAILEMOS". Els títols resulten un tant estranys i peculiars però són en realitat parts del "Cancionero de Uppsala" anònim i escrit en castellà antic.
"ZORAIDAMIR" podria ser considerada una de les marxes cristianes més revolucionàries. A part de ser de les primeres, també va suposar un enorme èxit per a l'autor: José Pérez Vilaplana. En 1969 es va escoltar per primera volta "Zoraidamir" i mantenia un estil divertit mesclat amb els pasdobles dianers. Durant dècades les bandes de música van tocar "Zoraidamir" en excés i la filà Vascos la va posar al dia en la capitania cristiana 2015.
"ALS CRISTIANS" ha eixit en les Entrades de quasi totes les filaes del bàndol cristià. No debades és la marxa cristiana dedicada a totes les filaes i per això és tan coneguda. José Maria Valls la va composar en 1975 i al seu 40 aniversari va sonar amb els cavallers del capità cristià 2015 de la filà Vascos d'Alcoi.
"BARRANCH" agafa el nom de la saga familiar que ha ocupat un parell de capitanies cristianes en Alcoi: els Tormo. Encara que Eduardo Tormo i la seua família desfilaren en una carrossa amb la marxa cristiana "Aleluya", ells tenien una obra dedicada en 2015. Francisco Amaya com a amic, vasco i assessor musical del boato li va dedicar una marxa cristiana a la família dels Barranch, molt coneguda en Alcoi. La dedicatòria de "Barranch" diu així: "A Eduardo Tormo y a la memoria de Fernando Tormo, de la familia Barranch, ambos capitanes de la Filà Vascos 2015 y 2001 respectivamente. A la Filà Vascos de Alcoi, que dice su himno es "reunió de bons vassalls" y cuya música, que es Luarca, figura en esta obra. Con el deseo de ayudar a conservar por siempre la tradición de cantar el himno de la Filà Vascos".
"EL DIVÍ" tanca aquesta recopilació de marxes cristianes de la filà Vascos. La raó és que va ser la peça de Francisco Valor Llorens que va escollir l'esquadra de negres del capità 2015. "El Diví" per molt cremada que estiga agrada als espectadors actualment i la filà Vascos va incloure una coral que cantava "Jerusalem" en el fort de la marxa cristiana. La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent.
"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens va entrar dins del mon de la música festera. El prolífic músic li va dedicar "Laia" a la seua neboda en 1999. Va sonar per primera volta amb el capità cristià de les Festes de Cocentaina 1999 i uns mesos més tard va eixir en les Festes d'Alcoi, concretament acompanyant a l'alférez cristià de la filà Vascos. Salvador Gutiérrez Estruch i el seu rodella van suportar la forta pluja en aquella Entrada Cristiana del 5 de maig del 2000. La ceremonial harmonia de "Laia" va agradar al públic i festers i Francisco Valor va tindre una estrena immillorable. Altre nom femení era el títol de la marxa cristiana que va estrenar la favorita de la filà Vascos en l'any 2000: "Marina" de Francisco Amaya. "Laia" va eclipsar totalment l'estrena de "Marina" en aquella alferecia cristiana.
"GLORIA" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Vascos en l'any 2000. Davant d'una meteorologia nefasta la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés va pujar els ànims dels esquadrers de l'alférez cristià. "Gloria" es va estrenar en Bocairent a l'any 1993 però està dedicada a uns festers de la població de Beneixama.
"PAVANA" és una melodia renaixentista molt emprada en les Festes d'Alcoi. En la capitania cristiana 2001 de la filà Vascos es van recopilar algunes peçes musicals d'Europa, entre les que destacava aquesta part de la "Suite de danses" de Tylman Susato. Una música tan cortesana sols podia acompanyar a la dama de la capitania cristiana 2001.
"BATALLERS" és la marxa cristiana de Ramón García Soler que va servir de suport musical per a les elegants favorites del capità cristià 2001, Fernando Tormo. "Batallers" té un ritme marcial que era molt apropiat per a la temàtica de caça del boato de la filà Vascos. La bèl·lica marxa cristiana es va estrenar en la capitania cristiana 1999 d'Albaida i en Alcoi va sonar per primera volta amb la filà Vascos, iniciant un camí d'èxit de l'obra de Ramón García durant uns anys.
"OBERTURA DE BEN HUR" és l'adaptació de la mítica banda sonora de la pel·lícula i va sonar en la primera esquadra de negres del segle XXI: La del capità cristià 2001 de la filà Vascos. Gregorio Casasempere Gisbert va crear una triomfal marxa cristiana a partir de la composició que va fer el cinematogràfic Miklós Rozsà en 1959. "Obertura de Ben Hur" obria la història èpica de Judá Ben Hur, ambientada en les carreres de quadrigues, la lepra i els últims anys de vida de Jesucrist. Sorprèn que "Obertura de Ben Hur" combine tan bé en la música festera, de reminiscències més medievals amb cap relació amb l'Imperi Romà. A més a més el volgut Gori Casasempere va convertir una música americana del cine daurat en una guerrera marxa cristiana per a les Festes d'Alcoi sense perdre l'essència.
"AMO I SENYOR" és la marxa cristiana que l'esquadra d'enmig 2008 va estrenar en l'Entrada Cristiana. Sergio Querol va dedicar a la filà Vascos aquesta obra musical en la que s'inclouen unes notes de l'Himne de Festes d'Alcoi. El títol fa referència al 2008, any en que es celebrava el 800 aniversari del naixement de Jaume I, amo i senyor d'Alcoi. A l'any següent la filà Vascos celebrava el seu centenari amb una esquadra commemorativa. José Maria Valls com a fester d'honor de la filà va dedicar als seus membres la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009. Tant "Amo i senyor" com "Vascos 100 anys de música i festa" van passar desapercebudes desde un primer moment. No han transcendit en la música festera i és difícil escoltar-la fora de Youtube.
"XAFIGUEM" va ser una de les peçes musicals més destacades de l'alferecia cristiana 2014 de la filà Vascos. El seu so agut per les xirimites, la rapidesa i els passos del ballet de la natura van fer que "Xafiguem" destacara en un boato amb una música poc escoltada: "Fontinents", "Crusllan" o "L'Enguerí". La coreògrafa Ana Botella va agafar l'obra que Mario Roig Vila havia dedicat a "La Colla la Xafigà" de Muro en 2010.
"DANZA COLORISTA" és molt apta per a aquells boatos relacionats amb akelarres, encara que Rafael Mullor Grau la va pensar per a un ballet contrabandista o de gitanes. I és que "Danza Colorista" es va estrenar en 1995 per a l'alferecia cristiana de la filà Andaluces d'Alcoi. Altre ballet va aprofitar la peça musical en 2014. Eren les bruixes d'Ana Botella que movien calaveres en una carrossa. "Danza colorista" també acompanyava a les favorites de Santi Giner, l'últim alférez cristià que ha tingut la filà Vascos.
"AMGIROU" és una original marxa cristiana de Francisco Valor. L'Entrada Cristiana 2014 es tancava de la ma de la filà Vascos amb una estrena musical: "Amgirou". Els tenebrosos esquadrers de l'alférez cristià van encarregar una marxa cristiana emmarcada dins del mon esotèric del País Basc. La utilització de instruments musicals rudimentaris i naturals va sorprendre, tant en l'audició com visualment. Destacaven la percussió a base de la txalaparta, feta amb bases de fusta i l'aparició de trompes alpines en determinats moments de l'obra. La traducció és senzilla ja que "Amgirou" significa atrapat en euskera.
En quant a la capitania cristiana 2015 de la filà Vascos es van escoltar les dos fanfàrries que José Maria Valls havia dedicat als ambaixadors de les Festes d'Alcoi: "Fortuna favorable" de caire més àrab i "Alcoi ma pàtria". L'apartat musical del boato va crear expectació per unes adaptacions que l'organista Francisco Amaya havia fet del "Cancionero de Uppsala", el llibre del duc de Calàbria on es recollien cançons renaixentistes. Les més destacades que van sonar al seguici del capità cristià van ser "No me los amuestres más", "De Palacio", "DACA BAILEMOS". Els títols resulten un tant estranys i peculiars però són en realitat parts del "Cancionero de Uppsala" anònim i escrit en castellà antic.
"ZORAIDAMIR" podria ser considerada una de les marxes cristianes més revolucionàries. A part de ser de les primeres, també va suposar un enorme èxit per a l'autor: José Pérez Vilaplana. En 1969 es va escoltar per primera volta "Zoraidamir" i mantenia un estil divertit mesclat amb els pasdobles dianers. Durant dècades les bandes de música van tocar "Zoraidamir" en excés i la filà Vascos la va posar al dia en la capitania cristiana 2015.
"ALS CRISTIANS" ha eixit en les Entrades de quasi totes les filaes del bàndol cristià. No debades és la marxa cristiana dedicada a totes les filaes i per això és tan coneguda. José Maria Valls la va composar en 1975 i al seu 40 aniversari va sonar amb els cavallers del capità cristià 2015 de la filà Vascos d'Alcoi.
"BARRANCH" agafa el nom de la saga familiar que ha ocupat un parell de capitanies cristianes en Alcoi: els Tormo. Encara que Eduardo Tormo i la seua família desfilaren en una carrossa amb la marxa cristiana "Aleluya", ells tenien una obra dedicada en 2015. Francisco Amaya com a amic, vasco i assessor musical del boato li va dedicar una marxa cristiana a la família dels Barranch, molt coneguda en Alcoi. La dedicatòria de "Barranch" diu així: "A Eduardo Tormo y a la memoria de Fernando Tormo, de la familia Barranch, ambos capitanes de la Filà Vascos 2015 y 2001 respectivamente. A la Filà Vascos de Alcoi, que dice su himno es "reunió de bons vassalls" y cuya música, que es Luarca, figura en esta obra. Con el deseo de ayudar a conservar por siempre la tradición de cantar el himno de la Filà Vascos".
"EL DIVÍ" tanca aquesta recopilació de marxes cristianes de la filà Vascos. La raó és que va ser la peça de Francisco Valor Llorens que va escollir l'esquadra de negres del capità 2015. "El Diví" per molt cremada que estiga agrada als espectadors actualment i la filà Vascos va incloure una coral que cantava "Jerusalem" en el fort de la marxa cristiana. La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario