lunes, 24 de septiembre de 2018

SEGONA SETMANA MODERNISTA D'ALCOI 2018

Ahir dia 24 de setembre de 2018 Alcoi va posar punt i final a la segona edició de la Fira Modernista. Un èxit de públic, visitants i sobretot una valoració positiva de participants vestits amb trages de l'època. Les associacions col·laboradores es van bolcar en els preparatius d'una Fira que desde 2017 s'està consolidant dins del calendari festiu de la ciutat dels ponts. El patrimoni modernista d'Alcoi és innegable i com a exemples podríem posar la Casa el pavo, el Círculo Industrial o el Conservatori de música Joan Cantó. A principis del segle XX es va viure aquest moviment artístic i cultural que en Alcoi va quedar reflexat sobretot en l'arquitectura del centre històric. Un dels principals exponents del modernisme a Alcoi va ser Lorenzo Ridaura, a qui va anar dedicada aquest any la Setmana Modernista. A pesar de ser una ciutat en evident declivi econòmic i que perd població cada any, els alcoyans han demostrat tindre una imaginació especial per a crear coses meravellos. Una mostra és la Fira Modernista.


El sol i les altes temperatures han sigut les protagonistes a la Fira Modernista, al menys pel que respecta al temps. Ha sigut possible celebrar tots els actes al carrer, un fet que s'agraeix desprès de que les Festes de la Patrona no gaudiren d'una bona climatologia. La Romeria en honor a la Verge dels Lliris es va tindre que fer per la Glorieta i no a la Font Roja en tot el seu esplendor.

El divendres 21 de setembre es va celebrar el Pregó a la Plaça d'Espanya i molta gent anava vestida com la burgesia senyorial de fa un segle. Les fotografies i els comentaris sobre les vestimentes no van cessar en tota la vesprada. Tant l'alcalde d'Alcoi com l'alcalde de Terrassa van animar a disfrutar de la Fira Modernista als seus discursos. Les danses tradicionals es van parar per a una teatralització sobre els bombers. Es va simular un incendi a un dels balcons de la Tourist Info i van acudir els bombers amb els instruments de treball dels que disposaven en aquella època. Van cridar l'atenció els uniformes, el cotxe de bombers i les escales.



La cercavila modernista va transcórrer pels carrers del casc antic i els espectadors van poder contemplar la varietat de faldes, barrets, smokings, paraigües i trages de gala. La roba recordava als empresaris de temps passats i les senyores riques de l'Alcoi industrial. La comitiva l'obria la corporació municipal, amb Lorena Zamorano al capdavant. La regidora de Turisme està molt orgullosa de que la iniciativa haja tingut una acollida tan multitudinària. Toni Francés també es va passejar agraït per la resposta ciutadana. Els xirimiters i la banda tocant pasdobles sentats van posar el contrapunt musical a aquesta peculiar desfilada.

Al matí següent es van inaugurar les tendetes i escaparates situats a la Glorieta. El parc estava decorat per a l'ocasió i destacava l'escenari on es van fer balls i concerts. Varies ciutats espanyoles van promocionar la seua ruta del modernisme al igual que Alcoi. També entitats locals van oferir els seus productes. Hi havia venedors de menjar, de regals, d'antiguitats i de informació turística. L'acte principal del dissabte 22 de setembre va ser la Manifestació obrera per les 8 hores laborals. La recreació estava formada per manifestants de les classes populars demanant un horari de treball més just. Un repte de la societat que va ser real al segle XX i que es va aconseguir per les reivindicacions d'una classe proletària molt combativa. Cal recordar que Alcoi era terra d'anarquistes i que en 1873 va esclatar a la ciutat la famosa Revolució del Petroli. Els actors de la manifestació van caminar pel carrer Sant Nicolau amb pancartes que demanaven millores de seguretat, uns salaris més alts i òbviament la jornada laboral de 8 hores.


La vesprada del dissabte es va reservar per a la Festa i l'Associació de Sant Jordi. Curiosament l'acte que més va moure a les masses va ser la Glòria del Cavallet. Tot lo relacionat amb les Festes de Moros i Cristians té un poder de convocatòria impressionant a Alcoi. La desfilada de les antigues filaes de Cavalleria l'obrien els heraldos amb uns vistosos trages antics. Damunt dels seus cavalls van sorprendre al públic. I darrere ja es sentia la banda de música interpretant el pasdoble "El Magyar". Un cabo de la desapareguda filà Almohades dirigia a la resta de filaes, tant mores com cristianes. Al bàndol de la mitja lluna van participar les filaes Palestinos, Àrabs que ja no existeixen. Però també les versions velles de les filaes Realistes i Berberiscos, és a dir la Cavalleria de Realista i la Cavalleria de Bequetes. Pel bàndol cristià totes les filaes que van aparèixer ja s'han extingit. Eren les filaes Lanceros, Sequetes, Peaco, Hússars, Caçadors i Austríacs. La desfilada va arrancar a la Font Redona i va acabar a la Plaça d'Espanya, amb els festers agotats de moure als cavallets de cartó.

Ja el diumenge 23 de setembre acabava la Segona Fira Modernista d'Alcoi. Però encara quedaven alguns actes i representacions per a contentar als visitants. Pel matí l'Associació Cultural Samarita va posar en escena un Sepeli modernista. En altres paraules es va emular un enterro a l'estil del segle XX. Un carro arrastrat per cavalls transportava el fèretre i darrere moltes persones vestides de negre ploraven i guardaven luto en respecte del home que havia faltat. A la Plaçeta del Fossar se li van dedicar unes paraules al mort i tots els figurants van passejar pels carrers amb cares de tristesa. Altre ambient es respirava als bars, on va haver lectures de poemes i molts grups de balls. El ballet de Virginia Bolufer va ser el que més va impactar amb els passos del famós "Can can" que prové de Paris. També va haver una cata de vermut, la beguda de moda a l'època modernista. Els xiquets podien quedar-se jugant a jocs populars mentre els adults visitaven els edificis modernistes més importants. Al Cementeri municipal es van fer rutes guiades per a explicar un espai monumental amb escultures i àngels de gran valor.

Amb una valoració tan positiva sols queda pensar i anar preparant la Tercera Edició de la Fira Modernista. Segurament en mantindran les dates per a setembre de 2019. Fins l'any que ve, tenim temps de recordar l'anterior Fira Modernista. La primera va ser en 2017 i ha quedat en la memòria dels alcoyans i alcoyanes per la Recreació de la Inauguració del Pont de Sant Jordi en 1931. Llarga vida a la Setmana Modernista d'Alcoi!

No hay comentarios:

Publicar un comentario