L'any passat ja es va viure un matí històric ja que milers de dones i homes van eixir al carrer per a defendre els seus drets. Aquest 8 de març la marea violeta torna a manifestar-se per a fer saber que les dones són igual de important que els homes. No sols en Alcoi es va fer vaga, arreu del mon milions de dones clamaven per la igualtat de gènere. S'ha fet visible l'empoderament de la dona treballadora d'aquesta dècada. Ja no és submisa ni es queda a casa planxant, cuinant i llavant els plats. Les dones han dit prou a la violència i prou als rols tradicionals femenins. El moviment feminista busca la igualtat i critica les injustícies d'un sistema dominat pel gènere masculí. Les dones van alçar la veu davant de l'Ajuntament d'Alcoi. I demà a les 12 del migdia ho tornaran a fer amb la concentració a la Bandeja i la lectura d'un manifest.
Alguns sectors de Nostra Festa també han clamat contra la desigualtat a les filaes. La discriminació de les dones en certs col·lectius i en l'Associació de Sant Jordi va desapareixent, però ho fa a un ritme lent. Fonèvol es va mobilitzar en 2003 per a defendre els drets de les dones que eren membres de ple dret a les filaes però no podien fer esquadra. La celebració de les Festes de Moros i Cristians deuria ser més oberta en Alcoi i deixar participar a les dones on més els agrade. Els boatos són molt bonics i vàlids, però s'haurien d'oferir més opcions en la totalitat de filaes. Un curt reportatge de la televisió valenciana "À Punt" explica la situació al 2019. Les xiquetes menors d'edat no tenen problemes per a eixir a tots els actes de la Trilogia, però tot canvia quan compleixen 18 anys.
Per a començar farem un anàlisi històric de com ha evolucionat la integració de la dona en les Festes d'Alcoi. A finals dels anys 70 dos regidores de l'Ajuntament d'Alcoi van tindre que abandonar una entraeta de la filà Llana perquè el primer tro José Luis Córcoles els va dir que les esquadres mixtes no estaven permeses. Conxa Martínez i Maria Júlia Miró van denunciar que els havien dit que les festes eren per als homes i elles tenien que estar aplaudint desde la vorera o cosint els trages. Si una dona volia eixir a l'Entrada Cristiana tenia que vestir-se de gitana o de valenciana i acompanyar a les filaes Andaluces i Maseros. La situació va canviar a partir de 1983, quan les dones comencen a participar als boatos de l'Entrada Mora de forma massiva. Les filaes Realistes, Berberiscos i Benimerines tenien càrrecs durant aquells anys i van traure boatos bastant nombrosos on la participació femenina era elevada. Els seguicis van ser un èxit i el creixement de la dona als boatos va ser imparable al llarg dels anys 80. A principis dels anys 90 cada boato de capitania o alferecia estava composat per 500 dones, mentre que a principis dels 2000 la xifra es va duplicar. Una multiplicació fàcil: Més de 1000 persones van participar en la capitania mora de la filà Judíos, trencant tots els records fins el moment. Les dones van trobar una forma decorativa de participar a les Entrades i a la Processó General. Va sorgir el terme "dona florero" per a referir-se a les integrants dels multitudinaris boatos. Altres xiques optaven per eixir dansant en els tradicionals ballets. Una forma d'eixir a l'Entrada reservada sols a ballarines quasi professionals o joves amb destresa i art. La incorporació i explosió de les coreografies va rebre una resposta molt positiva per part dels espectadors. Les integrants d'acadèmies de ball com la de Inma Cortés, Ana Calvo, Carmina Nadal, Ana Botella o Virginia Bolufer continuen desfilant tots els anys, fins hi tot doblant pel matí i per la vesprada.
Núria Martínez Molina va ser la primera dona de ple dret a les Festes d'Alcoi. Va pagar la fulla de la filà Alcodianos a l'any 1997 i va ser el centre d'atenció en l'Entrada Cristiana 1998. A pesar d'algunes pressions, Núria Martínez va desfilar al costat dels seus companys de filà i amb els mitjans de comunicació fent-li moltes fotografies. Portava el trage oficial de la filà i desfilava davant l'esquadra de blancs. El simple fet de formar esquadra per ordre de roda se li va denegar pocs anys desprès, a pesar de que era el seu torn. La normativa de l'Associació de Sant Jordi prohibeix les esquadres mixtes per motius de fidelitat històrica i aquesta segueix sent la raó per la qual Núria Martínez no ha eixit encara a una esquadra a l'Entrada Cristiana, encara que continua sent de la filà Alcodianos. La dona descobria en 1998 un paper inèdit en la festa. Però a la resta de filaes hi havia molts detractors que veien amenaçats els seus privilegis amb l'arribada de les dones a totes les filaes. Al apuntar-se 7 dones a algunes filaes es va donar una falsa visió de normalitat i que tot era legal. La pau no duraria massa...
A l'any 2000 un reduït grup de dones entra a formar part de la filà Navarros, una de les més conservadores d'Alcoi. Hermínia Blanquer era una d'elles i va patir certa hostilitat dins de la filà. Es queixa de fets desagradables com que la rebutjaven i no volien estar prop d'ella als sopars i entraetes. Al 2002 va demanar ser part de l'esquadra de blancs, perquè li pertocava com a festera de ple dret. En un principi es va acceptar, però per a molts homes era un malson desfilar colze amb colze al costat d'una dona. La Junta Directiva de la filà Navarros li ho va negar perquè a la Ordenança Festera no estaven permeses les esquadres mixtes. Hermínia Blanquer no va poder disfrutar de l'esquadra perquè a la filà Navarros no hi havien 10 dones més pagant la fulla a gastos sencers. A principis del segle XXI es veia impossible una esquadra femenina a les Festes de Sant Jordi. Durant l'Entrada Cristiana de 2002 la filà Navarros va rebre xiulits de desaprovació per l'injust masclisme d'alguns components de la filà. El primer tro, que no havia respectat el principi d'igualtat entre homes i dones, va negar les crítiques a la filà Navarros. Rafael Romà era el president de l'Associació de Sant Jordi i tampoc va recolzar a Hermínia Blanquer, ignorant la polèmica i mirant cap a altre costat. Hermínia Blanquer estava condemnada a l'ostracisme fester i va acabar donant-se de baixa en la filà Navarros. Al 2007 ja no podia suportar la pressió i els insults, així que va renunciar al seu somni fester.
Com a conseqüència de l'incident amb Hermínia Blanquer, es va fundar l'Associació Fonèvol, a favor de la inclusió completa de la dona en les Festes d'Alcoi. Al llarg dels seus 16 anys d'existència han organitzat concursos de fotografia, entraetes, conferències i altres actes per a reivindicar la igualtat. Tots els anys van repartint confeti morat per a llançar-lo desde els balcons cada 22 d'abril. Gemma Ballester, com a presidenta de Fonèvol, sempre ha dit que no es pot vetar a les dones en cap filà. Un error de Fonèvol ha sigut posar-se en contra a la societat alcoyana amb continuen batalles judicials, acusacions i denuncies que no transmetien amor per les Festes de Moros i Cristians, aconseguint l'efecte contrari al desitjat i fent pensar que eren enemigues de Nostra Festa. Malauradament Fonèvol va rebre amenaces, sobretot a internet, però el Síndic de Greuges els donava la raó.
La reacció dels directius del Casal va ser fulminant, al veure que Nostra Festa podia deixar de ser com havia sigut durant dècades. Els més conservadors anunciaven el final de la tradició i Alcoi va viure grans escàndols. Durant el mandat del president Rafael Romà es va aprovar una nova Ordenança de Nostra Festa on apostaven per les esquadres amb dissenys femenins i no per esquadres mixtes. La filà Cruzados va ser la primera en tindre un disseny femení i el va presentar a les Festes del 2004. Les filaes Asturianos, Vascos i Realistes també van ser pioneres amb els nous dissenys femenins, molt allunyats del disseny oficial masculí. En alguns casos canviava fins hi tot el color i l'estètica del trage. Les llargues faldes dels dissenys de dona eren més apropiats per als boatos i no per a formar esquadra de blancs. Els dissenys femenins permetien a les dones dels festers de ple dret acompanyar-los als actes principals. Fins hi tot algunes filaes van rebre crits de protesta per acceptar bocetos de dissenys femenins de dubtosa qualitat. La divisió entre festers era notable a l'any 2006, quan gran part de les filaes havien adoptat la mesura dels trages diferenciats entre homes i dones.
L'Associació de Sant Jordi s'havia caracteritzat per l'estabilitat de les seues juntes directives. Però, junt a la guerra del calendari, la polèmica de la dona va fer que de 1995 a 2005 hi hagueren 4 presidents diferents al Casal. Javier Morales es va enfrontar a sentències judicials favorables a dones a les que se'ls havia denegat l'accés a la filà. La transformació de les filaes va ser gradual, però en algunes va començar a ser molt nombrosa la participació de dones amb el disseny femení. Per exemple als Aragonesos, Alcodianos, Cruzados, Tomasines, Vascos, Realistes o Ligeros. En 2009 va desfilar una esquadra femenina infantil amb la filà Alcodianos, en 2014 varies filaes tenien esquadres femenines a la Segona Diana, per exemple la filà Cordoneros. Fonèvol va evidenciar que a filaes com els Verds s'estava denegant que dones i xiquetes creuaren a la filà com a membres de ple dret. Els boatos i ballets van seguir dominats per grups femenins, mantenint una qualitat i espectacularitat tremenda. La crisi econòmica va afectar al número de participants als boatos i moltes es van passar als dissenys femenins, quan ja totes tenien el seu propi trage aprovat per l'assessor artístic del Casal. Desde Fonèvol sempre han acceptat la postura de les dones que prefereixen eixir als boatos.
L'any que va marcar un canvi transcendental va ser 2015. La filà Marrakesch va arrancar la Primera Diana amb una esquadra femenina, la primera de la història a les Festes d'Alcoi. Totes les components eren membre de ple dret i portaven anys esperant el 25 d'abril de 2015. La resposta del públic va ser molt positiva i emocionant. Els aplaudiments van demostrar el recolzament dels alcoyans i alcoyanes a les esquadres femenines. La filà Realistes també posava el seu granet d'arena al progrés de Nostra Festa amb una esquadra Femenina al tercer tram de la Diana. Les dones de la filà Realistes van estar 3 anys seguits desfilant a diferents parts del recorregut de la Primera Diana. En 2017 per fi van poder arrancar davant l'Ajuntament.
La filà Vascos va ser al 2016 la primera en traure una esquadra femenina a l'Entrada Cristiana. L'arrancà al Partidor va ser impressionant i les esquadreres van plorar d'alegria al saber que eren les primeres de tot el bàndol cristià. Les ovacions a la filà Vascos van deixar clar el respecte i aprovació de tot Alcoi cap a la integració de la dona en la Festa. Per la vesprada del 22 d'abril de 2016 la filà Marrakesch també va desfilar amb una esquadra femenina. Els dissenys femenins de les filaes Vascos i Marrakesch es pareixen molt als masculins. Alguns van qüestionar la similitud quasi idèntica dels trages masculins i femenins. Estèticament va ser la millor decisió i està sent el camí a seguir per a aquelles filaes que volen remodelar el disseny femení. A una filà se li acaba identificant pel trage tradicional, no pels creats per a dones a partir de 2004.
La situació va canviar i la prova era la igualtat que es vivia en filaes com Marrakesch o Vascos. Era l'hora de normalitzar les esquadres femenines com una part més de les Festes de Moros i Cristians. Alcoi havia trobat la fórmula per a mirar cap al futur respectant el seu passat. Però en 2017 va arribar una nova controvèrsia: La filà Xanos i el Sargento Moro en any de càrrec. La filà Xanos no feia distincions entre homes i dones, però l'Associació de Sant Jordi no va acceptar que una esquadra femenina estaguera dirigida per un cabo masculí. L'home encarregat d'arrancar la Diana en any de capitania mora és el Sargento. El personatge masculí estava representat pel fester Daniel Méndez. Afortunadament es va corregir la normativa per a que les esquadreres de la filà Xano arrancaren la Primera Diana junt al Sargento Moro.
Al 2018 va eixir la primera gloriera oficial. Tania Aznar Soler va centrar les mirades del diumenge de Glòria. És un pas que al recent concurs de Sargento Moro es presentaren 2 dones, encara que no van ser les elegides per al càrrec. Algunes mentalitats han canviat i ja no hi han tants prejudicis. Els detractors de la participació de dones en esquadra s'han reduït fins representar a la part més conservadora de la sociologia festera. El debat s'ha rebaixat en aquesta dècada que estem finalitzant. Tot i això, tan sols hi ha 230 dones de ple dret i en 10 de les 28 filaes encara no hi ha cap festera a gastos sencers. S'estan corregint alguns trages femenins per a adequar-los a les esquadres de blancs i aquesta tendència es veurà en més filaes durant els pròxims anys. La filà Maseros va arrancar a la Primera Diana al 2018 amb un respectuós disseny femení semblant al masculí. El nou disseny femení de la filà Gusmans es veurà en les pròximes Festes de Sant Jordi de 2019. Queden coses per a perfeccionar, però és esperançador que per fi les filaes Aragonesos i Alcodianos hagen tingut esquadres femenines a la Diana i tot apunta a que la filà Ligeros tindrà esquadra femenina en 2019. De moment les úniques filaes que han tingut esquadra femenina tant a la Diana com a l'Entrada són Marrakesch i Vascos.
Comença a haver debat sobre el paper de les favorites. Fins ara han estat relegades a un segon pla, sempre per darrere del capità i l'alférez. En realitat són un personatge paral·lel al càrrec fester, però en versió femenina. Reivindiquem que se'ls done més protagonisme fora de l'acte de l'Entrada, quan realment causen més interès per desfilar a carrossa, tal i com ho fa l'home com a capità o alférez. Elles acompanyen al càrrec per ser les esposes, filles, netes o mares del càrrec masculí i això demostra que Nostra Festa abraça a tot el nucli familiar, sense importar el sexe. És hora de que les favorites no estiguen en un terme inferior ja que mereixen més prestigi. La repercussió de les favorites és tan gran com la dels capitans: També donen entrevistes als mitjans de comunicació i tenen la seua escolta d'amigues, anomenades dames. Els propis càrrecs valoren a les seues dones per donar-los suport en el càrrec i elles disfruten de la majoria d'actes i dels preparatius als mesos anteriors. Potser les favorites haurien de tindre una participació més activa durant el dia dels Trons.
Per ara hi ha 47 festeres a la filà Gusmans, 44 a la filà Vascos, 23 a la filà Marrakesch, 21 a la filà Xanos, 19 a la filà Aragonesos, 15 a la filà Ligeros, 13 a la filà Realistes, 13 a la filà Alcodianos, 11 a la filà Maseros, 8 a la filà Llana, 6 a la filà Muntanyesos, 5 a la filà Verds, 4 a la filà Mudéjares, 3 a la filà Judíos, 3 a la filà Navarros, 3 a la filà Andaluces, 2 a la filà Abencerrajes i 1 a la filà Miqueros. Es necessita 11 festeres de ple dret per a formar una esquadra completa. Recolzem a les dones per a que s'apunten a les filaes pagant. Així tindran els mateixos privilegis, drets i responsabilitats que un fester masculí. També animem als directius de les filaes a fer més còmodes i apropiats els dissenys femenins. Hi han alguns que necessiten ser replantejats per a poder disparar a l'Alardo, ja que el material amb el que estan confeccionats no és segur.
El patrimoni cultural i fester deixa de ser compartit si es privatitza en benefici de només un sector. Fonèvol reivindica que les festeres han de ser actives i poden fer esquadra si ho desitgen, no se'ls pot negar basant-se en mentires històriques i fal·lacies. La tradició centenària no pot justificar una discriminació masclista i a més a més Nostra Festa està plena d'anacronismes. Els alcoyans i alcoyanes haurem d'admetre que les Entrades no són un reflex totalment fidel de l'època medieval. Es tracta d'un teatre al carrer ple d'espectacularitat, color, música, creativitat, moviment i ritme. L'aspecte lúdic de les Festes de Moros i Cristians és més important que la recreació històrica, ja que en 1276 ni s'havia inventat la pólvora ni existien Contrabandistes. Tampoc estem al segle XIX i la societat ha evolucionat, així que el president de l'Associació de Sant Jordi ha de dialogar per a aconseguir el consens al mon fester. Són intolerables les injustícies per raons de gènere, raça o sexualitat que s'han viscut a Alcoi. El debat de la dona en la festa a Alcoi ens fa arribar a unes conclusions: Anar improvisant solucions no és bona idea, perjudicar a un col·lectiu de festeres dona una mala imatge exterior i que a partir de 2019 ha d'haver voluntat per a normalitzar les esquadres femenines i les dones com a membre de les filaes. Hi ha que reflexionar sobre quins valors han de transmetre les millors Festes del mon. Les Festes d'Alcoi tenen un caràcter comunitari i han de involucrar a un conjunt de persones sense distingir entre sexes. Estem segurs de que Alcoi seguirà ensenyant que el sentiment fester no depèn de si eres home o dona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario