INCENDIS A LA SERRA MARIOLA

Dos grans focs forestals s'han viscut a les comarques de l'Alcoyà i el Comtat als últims temps. Tant l'incendi de 1994 com el de 2012 es mantenen en la memòria col·lectiva de la gent per la gravetat. El debat sobre els incendis forestals i la brutícia als nostres paratges continua vigent. Esperem que en aquest estrany i desalentador estiu no patim cap desgràcia. Els sentiments de tristesa i ràbia associats a veure cremar-se la serra no són gens agradables, i menys en un lloc on l'estima als paratges naturals és tan gran. Però això no lleva que hi hagen malvats piròmans que provoquen el foc amb fins econòmics i per a especular amb els terrenys. Cal saber millor les causes i conseqüències de voler destruir espais naturals, sobretot quan és tan reiterat. Entre Alcoi i Cocentaina, les zones més maltractades pels incendis han sigut els Talecons, el Mas de Serelles, la Mola i Gormaig. No és un perill que sols afecte als humans, també a la biodiversitat dels paratges naturals i a la flora i la fauna. A més a més la serra Mariola és un parc natural de gran valor desde 2002 i s'ha de protegir.

 La catàstrofe mediambiental de fa 26 anys va passar a la història per ser un foc criminal que va destrossar el patrimoni natural de les comarques centrals valencianes. El 4 de juliol de 1994 s'alertava d'un incendi al terme de Bocairent. El fort vent de ponent va fer que el foc avançara ràpidament, davant la impotència dels veïns. El bosc de pins i molts bancals eren devorats per les absurdes flames a gran velocitat. El 5 de juliol el foc ja s'havia estès per tota la serra Mariola, ja que durant la nit no s'havia lluitat amb tanta intensitat contra l'avanç de les flames. Al ser per causes humanes s'hagueren pogut evitar, ja que ni tan sols es tractava d'una negligència o error. La vegetació estava molt seca i inflamable i el calor propiciava un incendi de matolls. Els pinars i estepars són de fàcil combustió i van dificultar les tasques dels bombers. La nit del 5 al 6 de juliol de 1994 va ser una de les més tenses, ja que el foc s'apropava molt a les cases en diferents llocs, sobretot al terme de Bocairent. Alcoi, Banyeres, Ontinyent i Cocentaina també van patir molt, sent dos municipis molt afectats per l'incendi. 5 aviadors van perdre la vida la vesprada del 6 de juliol. 5 homes de terres llunyanes que van morir per a salvar la muntanya de les flames. Una maniobra arriscada va desequilibrar l'hidroavió que tripulaven i es van precipitar a terra. Un malson que va continuar cremant terres molt riques, sobretot en herbes aromàtiques i arbres frondosos. La impotència de veure cremades més de 3000 hectàrees va acabar el 7 de juliol, quan el greu incendi de la serra Mariola es va donar per extingit.

Pel que fa a l'incendi gran més recent, fa 8 anys, es va produir entre el terme d'Alcoi i Cocentaina sense arribar a afectar zones més amples de la serra Mariola. A les 3 de la vesprada del dia 12 de juliol de 2012, el Centre d'Emergències rebia l'avís de fum al terme de Cocentaina. 8 mitjans aèries i molts camions de bombers es van desplaçar a la zona. També van participar vehicles de València per el creixement de les flames. Es van desallotjar molts xalets i el centre ocupacional de Gormaget, per la proximitat de les flames. Serelles i el Mas dels Capellans van ser les primeres zones en estar afectada pel foc i la urbanització del Pinatell també va ser desallotjada, traslladant-se els veïns al poliesportiu Francisco Laporta. En 10 minuts el foc va recórrer 400 metres. El fum dificultava el vol dels helicòpters. Per la nit es van retirar els avions d'aigua sense aconseguir parar l'incendi. Quan l'incendi es dirigia al cim del Montcabrer es van sumar militars per a lluitar contra el foc. A mitjanit les muntanyes seguien cremant-se sense frens i es van fer impactants fotografies. 200 efectius i brigadistes van treballar en les tasques d'extinció durant la nit, però sense grans resultats al no poder volar les avionetes. Desde el matí del 13 de juliol de 2012, van ser 21 hidroavions els que van seguir llançant aigua en la zona calcinada, mentre feien viatges al pantà de Beniarrés. La cendra s'expandia per tota la comarca i arribava fins a Agres i Albaida. El foc va rebrotar en la part de Cocentaina on s'havia iniciat. El perímetre es va acotar en la Cantera Botella. La humitat de l'ambient no va ser tan greu el 13 de juliol. A les 7 de la vesprada es va donar per controlat l'incendi de Mariola. La intensitat del treball va ser decisiu per a frenar l'incendi, a pesar de les altes temperatures i un vent propens a activar la crema. Les flames van estar molt a prop del Baradello i el Barranc del Sinc, tot un símbol d'Alcoi. El desastre es va estabilitzar gràcies a refrescar les zones de cendra. Les 500 hectàrees destruïdes tenien un gran valor ecològic i que encara no s'han pogut recuperar del tot. No va ser un accident, ja que l'incendi va ser intencionat segons va investigar la Guàrdia Civil. A més a més es van declarar 2 focs a part en Banyeres. La tensió i els nervis van donar pas a la col·laboració ciutadana i l'esforç de tots els professionals. Uns dies per a oblidar, però que també són necessaris recordar amb el desig de que no tornen a passar.