CATÀSTROFE DANA A VALÈNCIA

El 29 d'octubre de 2024 quedarà marcat com un dia negre en la història d'Espanya i València. Les pluges torrencials que van descarregar a l'Horta Sud aquell dimarts nefast han provocat una desgràcia horrible. Dies abans l'Agència Estatal de Meteorologia ( AEMET ) va advertir de l'arribada d'una DANA. En concret, va activar els avisos per pluges, tempestes i vent en gairebé tot el vessant mediterrani. Però les autoritats del govern autonòmic de Carlos Mazón no van fer massa cas. Dimarts, passades les 7:30 del matí, AEMET va canviar les alertes, d'estar en taronja, va passar a roig, però el PP no ho va considerar perillós. Hi havia que tindre precaució a la zona de Catadau on rius, rambles i barrancs estaven creixent. El riu Marbre es va desbordar a la Plana d'Utiel i ja es sabia que de cara a la nit la desgràcia arribaria als pobles costers. El fort temporal va provocar que el barranc del Poyo es desbordés a Xiva i posteriorment arrasés també amb els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Massanassa i Catarroja. Al vídeo, sota aquestes línies podem veure la força amb què l'aigua va arrossegar tot el que tenia al seu camí. Com a conseqüència, els carrers es van col·lapsar pels cotxes, el fang, les escombraries, els fanals, els ponts arrencats per la força de l'aigua, els mobles i objectes de baixos inundats. Milers de persones van quedar atrapades a la carretera V30 i a centres comercials amb incertesa i por per la resta dels seus familiars. Durant aquella vesprada les xarxes socials es van convertir en el refugi i l'altaveu de molta gent atrapada per demanar auxili. No va ser fins a les 20:00 d'aquell dia quan la població va rebre l'alerta telefònica perquè no eixiren de casa pel fort temporal. Tot i això, els mateixos veïns ja podien veure el panorama amb els seus propis ulls i molts cotxes ja estaven bloquejats per l'aigua a la carretera.

Va ser el dimecres 30, quan la llum del dia va deixar veure les innombrables destrosses i pèrdues que ara tocava recompondre. Això a nivell material, a l'altra cara de la moneda trobem la desesperació per trobar familiars i amics en parador desconegut. Milers de persones desaparegudes i una llista de morts que anava augmentant durant les hores. Veïns d'altres pobles es van bolcar amb aquest desastre i es van acostar a les zones més afectades per donar-los aliments bàsics, mantes, aigua... a més de portar tota mena de material per ajudar a desfer-se del fang i apartar els objectes que hi havia als carrers i les obstaculitzava. De fet, encara avui dia hi ha hagut molts punts en situacions extremes que necessiten desesperadament més recursos. Tot i les ajudes, que han anat arribant amb comptagotes, la ràbia dels veïns ha anat en augment passats els dies a causa del sentiment d'abandonament per part de les administracions i del govern del PP. A això li sumen la seua incredulitat en veure com les alertes pel temporal van arribar tan tard, la desolació per quedar-se sense res i estar exhausts per la lentitud amb què tot avança.  moltes les associacions que han recaptat fons, aliments, aigua, productes de neteja, etc. per enviar-los a València. Paral·lelament a la falta de prevenció i ajuda dels polítics de dretes, centenars de voluntaris presten la seua ajuda i, encara que sempre és ben rebuda, encara cal molta més. Tot i el bonic gest de voler cooperar, les autoritats sanitàries insisteixen en la importància d'autoprotegir-se correctament per evitar encomanar-se per l'alta exposició d'aigües contaminades , cases florides als habitatges i el risc d'intoxicar-se amb monòxid de carboni.

El canvi climàtics fa que cada volta hi haja més temporals de gota freda i Danes que deixen grans quantitats de pluja en poques hores. En una hora Turís va registrar 184,6 l/m2, que és el valor màxim històric registrat a Espanya, davant dels 159,2 l/m2 acumulats a Vinaròs (Castelló) el 19 d'octubre del 2018. En 24 hores el 29 d'octubre l'estació meteorològica va recollir 771,8 litres per metre quadrat i la precipitació màxima en deu minuts va ser de 42 litres per metre quadrat, segons l'autoritat meteorològica. Els primers dies Carlos Mazóns va admetre que hi havia cossos sense vida, però va rebutjar la col·laboració de França, Marroc, Turquia, Portugal i Itàlia i moltes comunitats autònomes. No volia crear el caos, mentre el seu comité d'expert anunciava la gravetat de la situació. Els països del nord d'Europa no van oferir solidaritat i els més humanitaris van ser els propis veïns i persones que vivien prop de València. A les nits posteriors van començar els saqueigs i els afectats agafaven menjar de supermercats on tot havia quedat en mal estat. Però els policies, enmig d'un desastre natural, no llevaven fang dels carrers sinó que multaven a qui anava descalç i havia robat unes sabates de centres comercials. Mercadona va enviar a repartir camions enmig de les inundacions i moltes empreses són responsables de la mort dels treballadors i treballadores al no permetre'ls anar a casa abans de que el temporal empitjorara. Els polígons industrials i els garatges han sigut zones crítiques on s'ha trobat molts cadàvers ofegats.

Als pobles d'Algemesí, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Albal, Massanassa i Catarroja no hi havia ni aigua potable i les ajudes professionals no arribaven. Els alcaldes denunciaven per À Punt la falta de recursos humans i que es sentien abandonats. Hi havia moltíssimes famílies atrapades i sense res de menjar, així que els voluntaris feien el que podien davant de tantes necessitats i la incompetència del govern del PP. Tocava netejar el fang i els carrers bruts amb les pròpies mans perquè "sols el poble salva al poble" i amb pales i botes es van posar a netejar. Ni a la Riuada de 1957 ni a la "Pantanà de Tous" de 1982 una gota freda havia deixat tantes víctimes mortals. Les vies del tren estaven destrossades i es tardarà mesos en tornar a la normalitat i que les vies de comunicació i el metro tornen a estar en funcionament. Hi havia centenars de cotxes i persones i animals arraconats i estampats als carrers d'Algemesí, Aldaia, Alaquàs, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar, Massanasa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Lloc Nou de la Corona. Per a més decepció, Carlos Mazón va enviar a voluntaris desorganitzats en autobusos a buidar el centre comercial Bonaire mentre els carrers del poble seguien desamparats i en pèssimes condicions fins hi tot per a moure's a peu.

Es necessiten mascaretes, guants i botes per a evitar infeccions i agafar enfermetats ja que el fang i l'aigua estancada transmet malalties i hi ha cadàvers en descomposició. Al mobilitzar-se els punts de recol·lecta per a ajudar i portar materials estan en diferents municipis, fins hi tot de la província d'Alacant, Castelló i la resta d'Espanya. A València, la Federació d'Associacions Veïnals de València, en coordinació amb les administracions municipals i autonòmica, ha establert cinc punts de recollida de subministraments per canalitzar l'ajuda solidària i evitar que es vagi directament als llocs afectats. Demanen que s'emporti únicament aigua, llet, embotits, pa, pa de motlle, llaunes de tonyina, articles de neteja personal domèstica, bolquers i compreses, ja que no s'admetrà roba ni mantes per indicació expressa de les organitzacions oficials. A Benetússer, l'ajuntament ha habilitat al CEIP Blasco Ibáñez un punt d'Emergències per atendre les víctimes i coordinar la recerca dels desapareguts. En aquest mateix centre s'ha habilitat un punt de recollida en què el consistori està recollint roba, menjar i mantes per oferir als damnificats al municipi. A Algemesí, l'ajuntament prepara un dispositiu especial per repartir menjar i materials de primera necessitat als veïns i veïnes afectats pel desbordament del riu Magre. L'alcalde ha demanat col·laboració als veïns per al repartiment. Les persones interessades poden acudir al Casal de Festes de la localitat per organitzar els treballs. Per part seva, a Albal, l'ajuntament ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per facilitar l'arribada de medicaments vitalment necessaris per a la residència de gent gran, que ha quedat desproveïda d'alguns fàrmacs després del temporal. El consistori ha compartit a través de les xarxes socials un llistat de medicaments bàsics que calen per garantir la salut dels usuaris en aquest centre d'atenció.

En aquest ambient de crispació i enfadats, vam arribar al passat diumenge 3 de novembre. Els reis Borbons, Felip VI i Letizia van anar a Paiporta, la que és considerada la "zona zero" de la catàstrofe. El poble els va rebre amb una gran indignació, llançant-los fang i insultant-los. Tot i això, visiblement emocionats, els Reis van voler tractar de parlar amb els veïns sense barreres pel mig. El president del Govern, Pedro Sánchez, va haver de ser evacuat en témer per la seva integritat física, encara que al govern nacional encara no se li havia donat permís desde la Generalitat Valenciana per a actuar. Les crítiques més fortes per part dels veïns anaven cap a Carlos Mazón i el seu govern negligent. Per a contraatacar, grups neonazis van començar a arribar als pobles de les comarques afectades per a aprofitar la tensió i acusar als socialistes de decisions que estaven en mans del poder autonòmic. El president Pedró Sánchez ha presentat un pla de xoc de 10.600 milions d'euros. Es tracta de la primera fase d'un pla estructurat en tres etapes, que cobreix un total de 75 municipis, la majoria valencians. El dirigent del PSOE ha dit “Queden desapareguts per localitzar, habitatges i negocis destruïts, sepultats sota el fang i molta gent que pateix mancances severes. Hem de continuar treballant”, ha assenyalat. Hi ha una manifestació en contra dels polítics per al dissabte 9 de novembre a les 6 de la vesprada davant de l'Ajuntament de València, Alacant i Castelló.

"Només el poble salva el poble" és el lema que s'ha estès al voltant de les xarxes socials. Tot i així, València clama perquè l'ajuda professional al nivell que calgui arribi d'una vegada per poder desenrunar i continuar avançant fins a aconseguir veure la llum al final d'aquest túnel. El balanç provisional de víctimes mortals es manté a València en 211 persones, mentre que la xifra oficial de persones de desapareguts és de 93, segons les denúncies presentades per familiars a les oficines. En molts pobles s'han organitzat enviaments de provisions per als llocs afectats. Tota una demostració benèfica dels valencians units davant una causa injusta per la que es demanaran responsabilitats polítiques quan passe el dol. Encara queden mesos de treball i reconstrucció, però tots estem recolzant al poble.