GLÒRIA MODERNISTA ALCOI 2026

La Setmana Modernista d'Alcoi 2026 ha tingut novetats i una gran afluència de públic. L'estrena del Cartell i les activitats més culturals van anar calfant motors per al cap de setmana. El divendres 25 de setembre de 2026, la plaça d'Espanya es va convertir en l'escenari de l'obertura del tram més festiu de la IX Fira Modernista. El pregó era una recreació teatralitzada dels primers anys del segle XX. L'acte va estar protagonitzat per 2 figures històriques especialment vinculades a l'edició d'enguany: El compositor alcoyà Gonzalo Barrachina, interpretat per Rubén Mira, i el polític José Canalejas, encarnat per Juan Javier Gisbert. El pregó havia estat escrit per l'escriptor Ximo Llorens, però també va tindre unes paraules l'alcalde d'Alcoi. Toni Francés es va despedir ja que no tornarà a presentar-se a l'alcaldia. A més a més durant el seu llarg mandat es va instaurar la Fira Modernista. Va ser en 2017, precisament amb la seua successora, Lorena Zamorano, com a regidora de turisme. L'històric Canalejas va prendre la paraula, però va ser interromput pel músic Gonzalo Barrachina, iniciant-se entre els dos un breu i divertit debat sobre qui havia de ser realment l'encarregat de pregonar la Fira. Finalment, es va imposar la figura de Barrachina, que va pronunciar el pregó titulat "Elogi de la disfressa", reivindicant així també el caràcter festiu i participatiu de la celebració. El ballet floral de Virginia Bolufer i el de paraigües va amenitzar l'espera.

El Grup de Danses Carrascal va oferir les seues danses tradicionals, creant entre els parlaments i les actuacions una atmosfera pròpia del començaments del segle XX. El conjunt de l'acte va servir també per reivindicar la figura de Gonzalo Barrachina Sellés, protagonista de la Fira Modernista 2026 per la seua trajectòria musical i, especialment, per la seua vinculació amb l'Himne de Festes d'Alcoi. En 1917 es va desvincular de la zarzuela "La Bella Zaida" i la part musical de "El Sig" es va convertir en "Nostra festa ja cridant-nos està". 

Immediatament després va començar la Cercavila Modernista Popular, amb Barrachina i Canalejas al capdavant de la comitiva. La desfilada va eixir de la Bandeja i va recórrer els carrers de Sant Llorenç i Sant Francesc, va passar per la placeta de la Creu Roja, va continuar per Sant Nicolau i va tornar finalment a la Plaça d'Espanya. La cercavila va ser multitudinària i va permetre que tant les entitats participants com nombrosos veïns i visitants es convertiren en protagonistes de la recreació, tots caracteritzats amb indumentària de l'època. El poble pla anava acompanyat de xirimiters, ja que la classe obrera era la predominant ja als inicis del capitalisme. Es van veure oficis antics i darrere dels panaders, agricultors, grangers i militars condecorats va aparèixer la burgesia. Sempre són la part més esperada pels vestits luxosos de les senyores i els fracs dels empresaris. Les dames amb sombreros i ventalls anaven acompanyats del so d'acordions. Va haver més uniformitat i colorit que altres anys, i la música també va ser variada. Hi havia obrers i treballadores de les fàbriques, industrials i representants  de la vida quotidiana de la ciutat, així com empleats del servei de correus, bombers i futbolistes caracteritzats segons els primers temps de l'esport local, amb representació del Club Deportivo Alcoyano. També hi van participar bombers veterans i alumnes i professors del col·legi Carmelites. No va faltar el "Tito titot" i les autoritats, que tancaven la Cercavila amb la banda de música. Els balls modernistes van tancar la jornada, com també un vals popular al que es podia unir qualsevol.

El matí del dissabte 26 de setembre de 2026 va ser tot energia positiva al centre de la ciutat. En la recreació d'un dia de mercat a la plaça d'Espanya, diferents col·lectius van recuperar l'ambient, els oficis i les escenes quotidianes de l'època. A la plaça de Ramón i Cajal es va fer la cerimònia d'hissada de banderes, amb la participació del Grup Scout Sant Jordi, i poc després, una cercavila des de la Plaça d'Espanya, pels carrers de Sant Nicolau, fins a arribar a la Glorieta. La inauguració de la Fira Modernista de la Glorieta va córrer a càrrec d'un grup de xirimiters i els regidors de l'Ajuntament d'Alcoi. Les corals interpretaven cançons antigues i va haver un ball d'enfermeres, com un homenatge a les dones que van dedicar la seua vida a cuidar dels malalts. La pobresa, malalties i fam del segle XIX, junt a l'alta mortalitat feien molt important la funció dels hospitals en les ciutats industrials.

A l'Església de Santa Maria es va realitzar el descens del campanar amb indumentària modernista, mentre que al cementeri es va oferir una visita guiada dedicada a Gonzalo Barrachina, aprofundint en la figura del compositor. Un dels moments més singulars del migdia va ser la manifestació popular contra els consums, una recreació d'una protesta de caràcter social pròpia dels anarquistes. Els treballadors van recórrer el trajecte entre la Glorieta i la Plaça d'Espanya amb proclames. Els Bombers de la Muntanya van oferir una maniobra d'extinció d'incendi, recuperant les tècniques i l'ambientació dels serveis d'emergència de principis del segle XX. La programació matinal també va incloure la recreació de la presentació de la primera campanya turística d'Alcoi a la societat, una proposta que va permetre mostrar com la ciutat començava a projectar-se turísticament en aquell moment.

Al parc de Cervantes va haver un pícnic modernista i al carrer Sant Llorenç els jocs tradicionals per als xiquets i xiquetes. De vesprada es va interpretar la zarzuela "Los Viejos Compadres", obra de Gonzalo Barrachina, i el ball d'oficis, que va recrear mitjançant la dansa diferents ocupacions i escenes de la societat alcoyana. També la coreògrafa Carmina Nadal va aprofitar una composició de Gonzalo Barrachina.

Però el gran moment de la vesprada va arribar a les 19:30 amb la recreació de la inauguració del pont del Viaducte per José Canalejas. La representació va partir del Parterre i va recuperar l'ambient d'aquella data llunyana, amb la figura de Canalejas com a protagonista. Aquesta recreació constituïa una de les grans atraccions de la Fira de 2026. Els heraldos a peu i una miniatura del pont del Viaducte arrastrat per cavalls encetava la desfilada. El carruatge de les autoritats va causar expectació, ja que el polític Canalejas anava en una calessa típica dels boatos contrabandistes. Va haver teatre sobre les disputes entre la classe acomodada i el proletariat. A la Plaça d'Espanya va haver discursos sobre que el pont del Viaducte era una obra d'enginyeria producte de l'esforç i treball dels alcoyans. Ja situats al pont del Viaducte, el retor va beneir el pont i Canalejas va reproduir el discurs inaugural del 24 de febrer de 1907. El diputat de les Corts va felicitar a l'arquitecte Próspero Lafarga Navarro per l'estructura metàl·lica d'acer de 352 tonellades i 3 pilars  de 35 metres d'altura sobre el riu.

El diumenge 27 de setembre de 2026, la IX Fira Modernista d¡Alcoi va viure la seua jornada de clausura amb un programa especialment centrat en la recreació de la vida festiva i social de principis del segle XX. La jornada, que coincidia amb el Dia Mundial del Turisme, va començar amb diverses activitats al centre de la ciutat, entre elles una excursió modernista per la Ruta de les Ximeneres, una xocolatada benèfica a la plaça de Ramón i Cajal i les tendetes de la Glorieta. 

L'Associació de Sant Jordi va organitar una Glòria Modernista ambientada en les Festes de Moros i Cristians de 1917. Van participar representants les 28 filaes actuals, però amb els trages de fa més de 100 anys. Algunes havien canviat molt, com les filaes Asturianos, Cides, Navarros o Alcodianos i altres no existien. Per això el glorier de la filà Aragonesos anava dels Salomonistes i el de la filà Cruzados dels Visigodos. La filà Almogàvars va tornar a ser Asturs amb pells blanques i la filà Tomasines es va posar el cavallet per a ser la Cavalleria de l'Esquadró de Sant Jordi.

El motiu de l'acte era la celebració del 750 Aniversari del patronatge de Sant Jordi, ja que està deixant grans moments en 2026. El bàndol moro estava més consolidat en 1917 i van aparèixer amb les filaes de sempre, encara que Xanos, Verds, Magenta, Cordoneros i la Cavalleria Realista costaven de distingir. La filà Berberiscos també va aparèixer amb el seu tradicional cavallet, però no la filà Benimerines. Al fundar-se en 1980, van ocupar el lloc de la desapareguda filà Granadinos. Pau Vilaplana, de la filà Andaluces, va fer el seu debut como Sargento Cristià desprès de la seua recent elecció. També va participar Mauro Camáñez como Sargento Moro, estrenant els 2 uns trages fantàstics on el roig i el crema lluïen com a colors principals.

La desfilada va començar puntualment a les 12 del migdia a la Font Redona i va recórrer el centre de la ciutat fins a arribar al Temple de Sant Jordi. Els festers van recrear la indumentària i l'ambient amb pasdobles antics. Tant el bàndol moro com el cristià van interpretar una peça musical de Gonzalo Barrachina: "Ecos de Levante" i "Goya". La Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical Nova d'Alcoi van ser les bandes privilegiades que van tocar en un matí solejat. El pas de les 28 filaes va provocar una estampa molt semblant a la de les grans jornades d'abril, però recreada amb l'estètica de començaments del segle XX. Va ser molt emocionant, el públic es va bolcar a les voreres i balcons i es va exaltar el nostre patrimoni fester i musical.

Desprès de que la Glòria Modernista passara per la Glorieta, el Grup de Teatre del Centre de Majors Oliver va representar "Senyoretes de cul cosit". També hi va haver la representació de "Tito Titot", balls modernistes amb polques a càrrec d'Amics del Modernisme d'Alcoi i, a la plaça de Ramón i Cajal, la cerimònia de Promesa Scout i el foc de campament. La regidora de Turisme, Lorena Zamorano, va valorar posteriorment la Fira com un èxit i es va notar un creixement de públic en l'últim dia. La jornada dominical va servir així per tancar una Fira Modernista que havia convertit durant tota la setmana diversos espais d'Alcoi en escenaris de recreació històrica, però el moment culminant hi ha que agrair-lo al Casal de Sant Jordi i el seu president Paco García Carrillo.