domingo, 30 de enero de 2011

ALFERECIA CRUZADOS 1992





















La filà Cruzados tancava l'Entrada Cristiana de 1992 perquè tenien l'honor de ser la filà de l'alférez cristià. Darrere els trompeters i timbalers i del banderí de la filà apareixia un grup d'abanderades amb túniques platejades que enlluernaven baix el sol que brillava més que mai en la trilogia de 1992. Les capes del grup de dones que obria el boato eren morades i a més a més portaven banderetes amb creus. Amb els Cruzados debutava José Moiña en aquest boato guerrer, el primer de la seua llarga trajectòria com a dissenyador. Un ariet amb cap de lleó s'acompanyava per la percussió d'un grup guerrer femení de gris i negre amb tambors. Davant d'elles una amazona portava el mateix trage on el metall tenia tot el protagonisme. Arribàvem a Terra Santa amb un grup de monjos guerrers i la carrossa de la creu deixava clar que estàvem fent un viatge per Jerusalem, on tampoc faltava la música de "Salmo". Les campanes sonaven gràcies als druides, religiosos celtes que ja existien abans de l'Edat Mitjana. Una carrossa amb un altre grup de percussió era custodiat per unes guerreres amb faldes blanques amb un vistós casc negre de plomes. Portaven cueros, espases i com no l'escut de la filà Cruzados en una xapa metàl·lica. Els cavallers desfilaven a cavall amb trages medievals rojos i blaus i una gran ploma al casc. Ells eren el preàmbul de l'alférez cristià Javier Vicedo Manzano que desfilava al costat de la seua filla en una carrossa on una àguila imperial de grans dimensions els emparava. La rodella suportava el pes d'un casc daurat amb plomes blanques. S'estrenava a Alcoi la cèlebre marxa cristiana "Picadilly Circus", peça musical que a alguns els encanta i altres no la poden ni sentir. El trage de l'alférez cristià era obra de Paco Aznar i portava al pit l'escut de la filà enmig de la corassa daurada, que era l'element principal del cartell d'aquell any. Javier Vicedo Manzano vestia amb un trage on predominava el negre, el roig i el gris de la cotamalla. El casc era espectacular tant pel drac daurat com per les plomes roges, que eren com un símbol d'unió amb el trage dels cavallers, i per tant una unió amb els cavallers: Amics i familiars seus. Unes guerreres protegien la favorita i el seu fill amb els seus escuts i les dames portaven un casc amb plomes i un trage guerrer i colorista en verd i groc. La favorita lluïa un trage blau i roig que es mesclava amb pells blanques i anava acompanyada pel rodella major que portava el mateix trage que el seu pare Javier Vicedo. Baixaven al so de "Víctor" en una carrossa amb una tenda medieval on residia l'alférez en època de batalla. Unes guerreres amb cascavells i trages on predominava per damunt de tots els colors el roig llançaven crits de guerra avisant que s'apropava l'esquadra de negres. Una esquadra en tons negres i blaus on el metall era l'element principal i resultava ser un gran encert perquè creava un conjunt molt bonic baix el sol de migdia. Els esquadrers tenien al pit cuero i una corassa de xapetes platejades, al contrari que la falda, feta de cadenes daurades i tires. La marxa cristiana "L'ambaixador cristià" era tan guerrera com la pròpia esquadra de negres de la filà Cruzados. José Moiña va fer un casc amb ales per a l'esquadra de negres, però sense que el resultat fora una esquadra pomposa. Al igual que en el disseny de la filà, la capa era blava. L'estil bèl·lic dominava per damunt de l'extravagància en l'aplaudida esquadra de negres de l'alférez creuat. L'esquadra de blancs no va resultar ser l'habitual, ja que desde feia mesos s'havia anunciat la reforma del trage oficial de la filà Cruzados. Encara que ja s'havia estrenat en la Glòria i s'havia vist en la Diana del matí, el renovat trage de la filà Cruzados va encantar al públic, content de que Luis Solbes haguera eliminat el color marró del trage oficial. L'esquadra de blancs s'acompanyava amb la marxa cristiana "Als creuats" i així es tancava l'Entrada Cristiana 1992, amb sabor de guerra i croades.













No hay comentarios:

Publicar un comentario