Arribada la vesprada i després del parèntesi per a dinar, la filà Cordoneros arrancaven al Partidor la seua capitania mora. El boato començava amb força amb unes mores de verd i negre. El senzill grup tocava la percussió per si els trompeters i els timbalers no havien deixat prou clar que l'Entrada Mora 1992 havia començat. Darrere d'aquest inici estrident apareixia una portalada d'un palau amb una decoració fantàstica. Rafael Guarinos va traure al carrer els seus últims dissenys festers ja que es jubilava del mon de la indumentària dels moros i cristians. Unes amazones formaven figures difícils damunt dels seus cavalls donant pas a un ballet amb banderes i tires taronja que va agradar per el seu colorit. Sonava la peça musical "Xavier el coixo" amb uns acords molt simfònics. Quatre colors formaven un disseny impactant per al ballet de Maria José Albors amb negre, blanc, taronja i verd als bombatxos com en el disseny de la filà. Al contrari, els cavallers del capità vestien uns bombatxos grocs i un turbant roig combinat amb el daurat de la resta del trage. Tots els cavallers desfilaven amb un escut i una espasa damunt de cavalls. Darrere arribava la "Quinta simfonia" i el mar. Les teles blaves recreaven les ones marines gràcies al ballet de Inma Cortés. El trage era original pel tocat daurat i els bombatxos blaus. L'efecte visual del ballet va ser molt aplaudit però no tant com el capità moro, que apareixia damunt d'un vaixell espectacular remat per esclaus. Antonio Climent, capità moro de la filà Cordoneros va causar sensació trencant amb tot lo vist i creant una estampa aquàtica digna d'Alcoi. El trage elegant d'Antonio Climent era de Rafael Guarinos, que va vestir al capità de groc i daurat. La corassa de metall, la faixa negra i la capa blanca van formar part d'un trage que destacava pel cavallet de mar del turbant. El luxós capità moro celebrava el seu aniversari el dia de l'Entrada Mora. La barca turca recordava com l'Imperi Otomà navegava pel mar Mediterrani per a conquistar nous territoris. Un timbaler i els escuts de les 14 filaes mores continuaven el seguici. Una olor agradable es respirava quan uns peveters soltaven fums preparant el camí a les favorites. Les seues dames lluïen un trage senzill en rosa i blanc i portaven a les mans uns ventalls de plomes grogues i blaves. Però no és pot deixar passar el turbant de les dames que no era de gens bon gust. Les favorites si que van agradar per la simpatia que van demostrar damunt d'una carrossa referent a la ploma tricolor que tenen els Cordoneros al turbant. Cada favorita anava damunt una mitja lluna amb trages semblants però amb uns bombatxos diferents. La marxa mora "Huseyni" no era molt encertada i per això mai més ha sonat en les Festes de Moros i Cristians. Les boques del públic s'obriren una vegada més al admirar el ballet de les papallones. Les ballarines de groc obrien les ales donant-li color i moviment a una dansa que també va destacar pel so de la peça musical "Ussak" amb flautins. Es tractava d'altre ballet de Inma Cortés amb turbant i xaleco negre. La coreògrafa va dir posteriorment que el muntatge de tants ballets va resultar difícil i no pensava repetir uns assajos maratonians amb xiques que no eren professionals de la dansa. Una xicoteta jaima i una carrosseta amb xiquets precedien a l'esquadra de negres al compàs de la marxa mora "Juanjo". Els Cordoneros van presentar una esquadra clàssica on una volta més els bombatxos eren de color verd i els metalls daurats. El maquillatge era negre i les plomes del casc marrons. L'esquadra dissenyada per Paco Aznar va rebre els calorosos aplaudiments del públic. Aquesta esquadra africana encara es recordada hui en dia com "la botifarra" però no sols l'esquadra de negres es recorda sinó també tot el boato i el vaixell d'Antonio Climent. Un últim ballet va posar un brillant punt i final al boato junt a la marxa mora "Al-Azraq". Les ballarines taronja portaven uns escuts gegants a l'esquena i acabaven formant l'escut de la filà del barber granadí. L'esquadra de blancs va agradar com sempre pel turbant de la filà amb la seua ploma. L'única volta que la filà Cordón ha desfilat amb la marxa mora "Als berebers" va ser en la capitania 1992. I és que la filà Cordoneros va deixar el llistó ben alt, especialment per l'esforç de la coreògrafa Inma Cortés, qui va aprendre de l'error de preparar massa ballets.
domingo, 6 de febrero de 2011
CAPITANIA CORDONEROS 1992
Arribada la vesprada i després del parèntesi per a dinar, la filà Cordoneros arrancaven al Partidor la seua capitania mora. El boato començava amb força amb unes mores de verd i negre. El senzill grup tocava la percussió per si els trompeters i els timbalers no havien deixat prou clar que l'Entrada Mora 1992 havia començat. Darrere d'aquest inici estrident apareixia una portalada d'un palau amb una decoració fantàstica. Rafael Guarinos va traure al carrer els seus últims dissenys festers ja que es jubilava del mon de la indumentària dels moros i cristians. Unes amazones formaven figures difícils damunt dels seus cavalls donant pas a un ballet amb banderes i tires taronja que va agradar per el seu colorit. Sonava la peça musical "Xavier el coixo" amb uns acords molt simfònics. Quatre colors formaven un disseny impactant per al ballet de Maria José Albors amb negre, blanc, taronja i verd als bombatxos com en el disseny de la filà. Al contrari, els cavallers del capità vestien uns bombatxos grocs i un turbant roig combinat amb el daurat de la resta del trage. Tots els cavallers desfilaven amb un escut i una espasa damunt de cavalls. Darrere arribava la "Quinta simfonia" i el mar. Les teles blaves recreaven les ones marines gràcies al ballet de Inma Cortés. El trage era original pel tocat daurat i els bombatxos blaus. L'efecte visual del ballet va ser molt aplaudit però no tant com el capità moro, que apareixia damunt d'un vaixell espectacular remat per esclaus. Antonio Climent, capità moro de la filà Cordoneros va causar sensació trencant amb tot lo vist i creant una estampa aquàtica digna d'Alcoi. El trage elegant d'Antonio Climent era de Rafael Guarinos, que va vestir al capità de groc i daurat. La corassa de metall, la faixa negra i la capa blanca van formar part d'un trage que destacava pel cavallet de mar del turbant. El luxós capità moro celebrava el seu aniversari el dia de l'Entrada Mora. La barca turca recordava com l'Imperi Otomà navegava pel mar Mediterrani per a conquistar nous territoris. Un timbaler i els escuts de les 14 filaes mores continuaven el seguici. Una olor agradable es respirava quan uns peveters soltaven fums preparant el camí a les favorites. Les seues dames lluïen un trage senzill en rosa i blanc i portaven a les mans uns ventalls de plomes grogues i blaves. Però no és pot deixar passar el turbant de les dames que no era de gens bon gust. Les favorites si que van agradar per la simpatia que van demostrar damunt d'una carrossa referent a la ploma tricolor que tenen els Cordoneros al turbant. Cada favorita anava damunt una mitja lluna amb trages semblants però amb uns bombatxos diferents. La marxa mora "Huseyni" no era molt encertada i per això mai més ha sonat en les Festes de Moros i Cristians. Les boques del públic s'obriren una vegada més al admirar el ballet de les papallones. Les ballarines de groc obrien les ales donant-li color i moviment a una dansa que també va destacar pel so de la peça musical "Ussak" amb flautins. Es tractava d'altre ballet de Inma Cortés amb turbant i xaleco negre. La coreògrafa va dir posteriorment que el muntatge de tants ballets va resultar difícil i no pensava repetir uns assajos maratonians amb xiques que no eren professionals de la dansa. Una xicoteta jaima i una carrosseta amb xiquets precedien a l'esquadra de negres al compàs de la marxa mora "Juanjo". Els Cordoneros van presentar una esquadra clàssica on una volta més els bombatxos eren de color verd i els metalls daurats. El maquillatge era negre i les plomes del casc marrons. L'esquadra dissenyada per Paco Aznar va rebre els calorosos aplaudiments del públic. Aquesta esquadra africana encara es recordada hui en dia com "la botifarra" però no sols l'esquadra de negres es recorda sinó també tot el boato i el vaixell d'Antonio Climent. Un últim ballet va posar un brillant punt i final al boato junt a la marxa mora "Al-Azraq". Les ballarines taronja portaven uns escuts gegants a l'esquena i acabaven formant l'escut de la filà del barber granadí. L'esquadra de blancs va agradar com sempre pel turbant de la filà amb la seua ploma. L'única volta que la filà Cordón ha desfilat amb la marxa mora "Als berebers" va ser en la capitania 1992. I és que la filà Cordoneros va deixar el llistó ben alt, especialment per l'esforç de la coreògrafa Inma Cortés, qui va aprendre de l'error de preparar massa ballets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario