miércoles, 19 de septiembre de 2012

ALFERECIA VASCOS 2000






Cada vegada la pluja era més forta però la filà Vascos no estava disposada a que la seua alferecia no desfilara pels carrers mentre el públic continuara aplaudint. La gent es va quedar a les cadires fins hi tot aguantant els talls. Quan l'esquadra de blancs baixava per Sant Nicolau, la tempesta era molt forta però les notes musicals de "El conqueridor" animaven als esquadrers, que eren seguits per un poble d'una vila medieval. Els Vascos anaven a presentar al seu boato els estaments: les tres classes socials existents a l'Edat Mitjana. Els curiosos trages dels germans Sempere eren observats amb detall mostrant uns vestits humils que representaven als treballadors pobres de l'agricultura com les sembradores, els recol·lectors o els segadors amb aixades, corbelles i forques. Les aiguadores de roig i blanc amb poals per recollir aigua donaven pas a una representació de les quatre estacions de l'any: la primavera que és l'època de sembrar el camp amb una carrossa de la collita, l'estiu amb un carro de palla, la tardor i la vendimia que va cridar l'atenció per un palanquí amb un home xafant raïm i l'hivern amb la matança d'un porc i una carrossa amb tot tipus de carns i embotits. El grup de poble interpretava "Protus" amb flautes i instruments de percussió. A continuació feia acte de presència el ballet d'Inma Cortés amb el ball de la mort. Contava com uns esquelets amb guadanyes apareixien davant les persones quan els arribava el final de la vida sense importar la seua posició social ni l'estament al qual pertanyeren. Per això Inma Cortés va mostrar quatre trages diferents: les nobles de blau, les monjes del clero de blanc i amb caputxes, les artesanes de roig i marró i les camperoles de groc amb els cabells recollits. Una calavera amb una tela negra li donava un toc sinistre al ballet mentre les ballarines movien les seues grans capes al compàs de la graciosa melodia de "Danzas Terpsicore". Un gran ballet que donava pas al segon bloc del boato: la part bèl·lica i guerrera quedava patent amb les catapultes, dianes i torres d'assalt i vigilància que es mostraven junt a un grup de trompeters. Unes guerreres amb llançes i trages negres amb metalls platejats i un ariet eren seguides per uns llancers de verd i blanc. Homes amb túniques blanques i la creu roja que identifica als cristians demostraven que la guerra era una realitat en l'exèrcit preparat per a la batalla. Aquesta seqüència del boato va tindre l'acompanyament musical de la marxa cristiana "Víctor". Els ballesters, que portaven cascs, trages de cotamalla i una curta túnica verda, obrien pas a la roponà de ferotges guerrers que custodiaven als cavallers a cavall amb banderes i un exuberant casc en forma de yelm. El color granate i la cotamalla es combinava amb una capa de pell al mateix temps que els escuders portaven trages en color blanc i roig. Arribava l'alférez cristià, Salvador Gutiérrez Estruch, i per defensar-lo estava la seua guàrdia personal vestida amb un yelm daurat que els tapava la cara i un vestit marró i roig. Tant l'alférez vasco com el rodella duien idèntics dissenys dels germans Sempere formats per una armadura de xapetes platejades que formaven una creu gràcies a altres xapetes de bronze. La túnica negra brodada formava dibuixos geomètrics brodats. El metall afegia pes a una capa morada banyada per l'aigua. L'aparatós casc tenia una forma singular semblant a unes fulles de metall. Als muscles portava dos màscares de bronze i el disseny incloïa pells d'animal. Un trage que pesava molts quilos però que Salvador Gutiérrez va suportar dignament fins i tot amb la molesta presència de la pluja i també amb una pesada espasa com a arma. Per primera volta sonava a Alcoi la primera marxa cristiana del famós Francisco Valor: "Laia". La carrossa de l'alférez dels Vascos 2000 era senzilla però molt treballada, sobretot la part de la torre amb dos vigilants intentant identificar l'enemic àrab. Banderers amb trages dels colors de la filà, el blanc i el violeta de la capa, obrien la part noble del seguici dels Vascos amb un grup de cortesanes de blau acompanyades dels nobles de roig. Una estampa senyorial seguida per unes dones de gris amb un lleó daurat al pit i uns xicotets escuts. Les dames de la favorita de blanc i negre aportaven un toc elegant amb les seues llargues mànegues grogues i els seus barrets refinats. Si les dames anaven a peu, les favorites desfilaven en una carrossa amb campanes, creus, lleons i arcs gòtics. La primera d'elles amb un distingit disseny en groc i blanc ple de brodats i una corona amb pedreria. Els seus cabells castanys estaven recollits en trenes. L'altra favorita era més guerrera amb un trage metàl·lic i una falda roja. El blanc i un casc de plata amb una ploma remataven uns excel·lents dissenys dels germans Sempere que també lluïen unes xiquetes. La marxa cristiana "Marina" anava dedicada a la favorita de l'alférez cristià, la dona de Salvador Gutiérrez, conegut en Alcoi com Guti. Unes abanderades amb un trage blau amb puntes afilades i una original caputxa roja i blanca anunciaven l'arribada dels eclesiàstics. Monjos amb ciris, bisbes amb creus i cardenals de roig i blanc acompanyaven a Mossèn Torregrosa, figura històrica que va acompanyar a l'alférez cristià 2000 junt a una carrossa que semblava una església amb Jesucrist crucificat. En carrossa escalonada i a peu tocaven els músics la peça solemne "Reut". El segle XIII i la baixa Edat Mitjana van ser relatats per la filà Vascos amb maestria. Quan els esquadrers van escoltar les primeres notes de la marxa cristiana "Gloria" van passar d'estar desmoralitzats a viure en primera persona l'èxtasi fester que tota esquadra de negres somia sentir al arrancar al Partidor o baixar per Sant Nicolau, encara que siga amb pluja. Per donar-li uniformitat a un boato ben pensat, els germans Sempere també van dissenyar l'esquadra de negres que destacava pels colors crus, el metall envellit i algunes pells de zarigüella. El trage lluïa a pesar de no haver llum solar gràcies a l'espectacular espina dorsal que recordava a la d'un peix i que també apareixia penjada de la capa negra. També el casc amb banyes de metall era senzill i s'acoplava perfectament a la resta de l'auster trage. Tots els esquadrers es van deixar barba demostrant que quan hi ha esquadra de negres es busca la perfecció. La filà Vascos va traure al carrer una meravellosa alferecia cristiana que va superar totes les expectatives amb imaginació i pocs recursos econòmics. Una volta més la filà Vascos va plantar cara a la mala climatologia fent que el públic aplaudira a tots els integrants de l'alferecia cristiana de l'any 2000.





No hay comentarios:

Publicar un comentario