CAPITANIA LLANA 2000

 L'Entrada Mora de l'any 2000 es va iniciar amb un desig: que no li ploga a la Llana pel seu capità. I la pregària es va complir quan començava a sonar la marxa mora "Llanero i president", la primera de la vesprada. Mentre les quatre dinasties del capità llaner aplegaven a Alcoi, els núvols anaven desapareixent i quan l'esquadra oficial va arrancar el sol brillava sobre els carrers banyats. L'alegria era patent entre les components d'un dels boatos més participatius i extensos que es recorden. Unes dones de roig i blanc animaven al públic amb la percussió mentre altres de roig, verd i blanc donaven les gràcies pel bon temps després d'un matí de sofriment per culpa la pluja. S'escenificava un mercat àrab de teles que repartien unes moretes de roig i blanc entre arcs de ferradura. Els xirimiters tocaven "Fanfàrria llanera", peça musical estrenada en l'anterior capitania llanera de l'any 1986. Arribava el torn del primer ballet de la vesprada de maig. Les ballarines de Virginia Bolufer movien les mànegues blanques i uns ventalls rojos als sons de la marxa mora "Obeida". Un ballet molt colorista que era seguit pels components de la tribu dels Baladies, sobre camells amb trages on predominava el roig i el blanc al igual que al ballet anterior. Unes dones percussionistes de blau anunciaven l'arribada de la tribu dels Muladies, una tribu marcada pel color blau i per ser molt nombrosa, al igual que els músics que estrenaven la música de "Nefir". Els cavallers Muladies desfilaren en varies quadrigues i sobre una carrossa escalonada abans del segon ballet que també era de Virginia Bolufer i que també vestia de blau. Un ballet molt aplaudit per la dificultat de ballar amb capes blanques i per tindre que seguir la diabòlica melodia de "Víspera" a gran velocitat i portant uns turbants blaus de grans dimensions. Un grup femení dels Muladies tocava la percussió i portava un trage on predominava el blau, blanc i roig, destacant un decoratiu turbant que va fer el dissenyador dels més de 20 trages del boato llaner: Jordi Sellés. Les esclaves de negre i gris portaven flors rosa al cap i anunciaven l'arribada del capità moro amb percussió. L'escolta masculina del capità portava pals amb un mocador taronja que trencava amb la sobrietat del color negre de les seues senzilles túniques. També era negra i austera la carrossa del capità que estava arrastrada per dos camells. José Luis Córcoles Bordera capitanejava la filà Llana sentat sobre la carrossa, tal i com ja ho va fer l'últim capità llaner de 1986. Les notes de "Ben Hur" acompanyaven de forma triomfal a aquest veterà de la filà Llana en l'any de la seua capitania. Curiosament, el seu trage va estar dissenyat per una dona, la pintora Aitana Martín que va imaginar un elegant trage basat en teles nobles de color groc, molt característic de la filà Llana. Per ressaltar la riquesa del senyor mahometà li va afegir treballats brodats de color blau. Les rodelles, muntades a cavall, seguien la mateixa estètica que José Luis Córcoles Bordera, amb un senzill turbant blau. Les favorites desfilaren sobre camells amb luxosos trages de diferents colors plens de brodats. Cada favorita portava un color: blau, verd, rosa i taronja i les quatre favorites podien escoltar les notes musicals de "Daraxa", una marxa mora molt vanguardista. El seguici continuava amb més percussió de la mà d'unes dones de blanc i verd amb els rostres coberts amb teles i un palanquí amb timbals i àrabs negres. La teatralitat del boato de la Llana es va incrementar amb la representació d'un atac al castell per part d'uns cristians que eren apressats per un grup de moros sobre cavalls que sorgien de l'interior d'una torre. Per a aquesta escena tan teatral del boato del capità moro va sonar la melodia àrab "Raíz", una de les moltes composicions musicals que va fer Jordi Bernàcer per a la capitania. Sense cap dubte va ser memorable el boato de la filà Llana a l'any 2000, que seguia amb el ballet de Ana Botella. Les odalisques ballaven entre les verdoses fulles de palmeres, el símbol de la filà, que combinaven amb el color blanc, roig i negre del trage. Les ballarines podien escoltar la simfònica marxa mora "Aljama". La filà Llana havia apostat fort per la música i per això tant l'Entrada Cristiana com la Mora de l'any 2000 va ser recordada per recuperar antigues composicions de la festa morocristiana que havien sigut escrites a principis del segle XX. La tercera tribu del capità moro 2000, els Abassides, van desfilar sobre camells acompanyats per la percussió d'unes xiques de marró i blanc. El relaxant soroll dels pals de pluja d'unes dones de verd, roig i blanc acompanyava a una jaima on descansaven uns membres de la tribu, que escoltaven la marxa mora "Maqam". Un grup de dones ens avançava quin seria el color de la última tribu de la Llana, la tribu iraní que vestia trages de color verd. Els Iranís van desfilar sobre una carrossa deleitant-se amb els sensuals moviments del ballet de huríes. Les ballarines del ballet Masters d'Ontinyent portaven senzills trages de color lila i blau. Al compàs de "Zoc" dansaven com unes gitanes del desert amb mocadors al cap. Per finalitzar el llarg boato del capità llaner, va fer acte de presència l'esquadra de nobles veterans, amb un trage elegant de Luis Sanus que identificava completament a la filà. Els colors de la filà predominaven en el disseny amb una llarga túnica blava que deixava entreveure altra de color blanc. El xaleco de l'esquadra de negres era com el de la filà, de color roig però més llarg i amb més brodats. El turbant blanc era d'una extraordinària bellesa i també la capa roja que tenia estampada la palmera de l'escut de la filà. L'esquadra de negres va fer un tall que va provocar que la capitania mora 2000 tardara prou més d'una hora en desfilar, convertint-se en el boato més durader de la història de les Festes d'Alcoi. En la part musical de l'esquadra de negres cal ressenyar l'incorporació de xirimites a la "Marxa del centenari" d'Amando Blanquer, que li va posar un toc diferent a la famosa marxa mora. Així acabava una extensa capitania que es pot qualificar de 10. Aquesta volta la filà Llana va encertar i va estar a l'altura de les circumstàncies.