1- Les riendes del cavall poden portar-se en una o dos mans, depenent del contacte en la boca per a transmetre ordres al cavall. Preferiblement s'han de portar en la ma esquerra.
2- El cavall ha d'anar amb el cap abaixat, la posició normal de treball amb el cavall. Si el cavall va amb la cara molt alta no estarà centrat. Si mou molt la cola el cavall demostra que no va còmode i està desconcentrat o nerviós. Cada cavall té el seu propi caràcter.
3- Les orelles del cavall també marquen si està pendent de distraccions. Si les orelles estan cap enrere es possible que no faja cas a les indicacions i en qualsevol moment vaja a moure's sense control. Si meneja les orelles molt tampoc està massa concentrat. Quan porta les dos orelles cap avant vol dir dir que està pendent de les ordres i del treball que li marca el genet.
4- Cada animal està educat d'una forma. Alguns necessiten esperons i altres ni tan sols fusta per a corregir moviments. L'excés d'aquestes ajudes per al genet provoquen ferides, rascades i lesions en la pell del cavall. La fusta no s'ha de utilitzar per a pegar, és tan sols una prolongació del braç del genet i sols és per a marcar un moviment. Els esperons marquen les ordres desde les cames però mai han de fer sang o irritar la panxa del cavall.
5- Si es mareja al cavall amb els peus i se li marquen ordres contradictòries amb les riendes és probable que intente fer caure al genet o no pare de moure el cap d'un costat a altre.
6- No tots els cavalls serveixen per a fer els mateixos moviments. Alguns fan bé moviments i altres no són capaços, per tant és millor no forçar-los. Ni els cavalls de passeig ni els de alta competició són aptes per a fer de cabo batidor. Per molt bonic o elegant que siga el cavall, també té les seues limitacions i no hi ha que pressionar-lo.
7- Potser al principi renegue de col·locar-se davant l'esquadra, però ha d'estar acostumat i que no siga la primera volta que s'enfronte a la situació. Per això és important practicar anteriorment i que estiguen familiaritzats als carrers. S'ha de tindre en compte que han d'estar preparats per a aguantar el confeti, la música, la gent i els sorolls.
8- Per a desfilar com a cabo batidor el cavall ha de disfrutar i que vaja tranquil per a que el genet no tinga sobresalts i puga saludar sense pors. És bo explotar les virtuts del cavall però no fer-lo patir per al lluïment personal. El públic ho veu amb mals ulls i el cavall és un ésser viu que nota el dolor i no ha de sofrir. Seria un error imperdonable.
9- El binomi cavall-home ha d'estar equilibrat. Sense destacar excessivament ni obligant a l'animal si no pot fet un determinat moviment. Millor fer poc i anar a gust que no massa. L'autoritat i el dinamisme són la clau per a captar l'atenció de l'espectador.
10- Habitualment el genet avança el pas i torna cap a l'esquadra al galop. Depen de la inclinació del carrer. Si el cavall baixa pel carrer és més correcte que per seguretat vaja a un pas més lent i al pujar ja pot cavalcar més ràpid. La finalitat de cada direcció és anunciar l'imminent arribada de l'esquadra i portar noticies als esquadrers quan pega el gir al voltant del formador.
11- Per a fer l'exercici de "la posada" el cavall assumeix tot el seu pes en les pates de darrere. És una elevació en la que conserva l'equilibri al plegar les pates.
12- Per a fer l'exercici de "la corveta" el cavall ha de fer una posada i continuar mantenint les pates de davant en l'aire mentre pega xicotets salts amb les pates de darrere. L'exercici està ben realitzat quan el cavall ha alçat les pates de darrere quatre voltes avançant pel carrer.
13- Per a fer l'exercici de "la cabriola" el cavall ha d'alçar primer les pates de davant i seguidament alçar les pates de darrere fins quedar mantingut en l'aire durant uns segons. Però no ha de fer un salt massa arriscat, ja que al tornar a tocar el terra les quatre pates han de caure al mateix temps sense esvarar-se ni fer-se mal.
14- Per a fer l'exercici del "piafé" el cavall ha de trotar alternat les quatre pates sense avançar. El trot és elegant i cadenciós. Una variant és el passatge que és més ràpid i enèrgic.
15- Per a fer l'exercici del "pas espanyol" el cavall ha de xafar el terra amb les pates de davant alternativament. Primer eleva la dreta i desprès l'esquerra i així crea una seqüència successiva molt aplaudida. Les pates han d'estendre's abans de posar-se en terra suaument.
16- Per a fer l'exercici de "la reverència" el cavall alça una de les seues pates de davant i encorba el cos cap a davant per a realitzar una reverència.
17- És fonamental saber elegir el cavall a l'hora de llogar-lo en una quadra. Per a encertar hi ha que tractar a l'animal amb respecte i consideració i evitar gestos agressius. En moltes ocasions els cabos batidors van massa adornats i això molesta a l'animal i la seua autonomia. Per tant dificulta els seus moviments lliurement i pot ser perillós.
18- Hi han cavalls magnífics per a espectacles eqüestres que poden fer bé de cabo batidor, mentre que altres són més apropiats per a transportar banderes o ser guiats pausadament. Un bon cabo batidor no significa que siga el cavall oportú per a fer l'acte de l'estafeta, ja que les condicions són diferents el dia 24 d'abril.
20- La persona ha d'exigir la cartilla del veterinari per a saber que el cavall compleix totes les condicions sanitàries i està vacunat. També és important demanar que el document de transport de l'animal estiga en regla. Hi ha que observar si el cavall compta amb els requisits mínims de seguretat, higiene, benestar i manteniment. És il·legal que els cavalls estiguen mal alimentats o sense rebre els tractaments necessaris. El propietari de la quadra no ha de infringir la legislació i cuidar a l'animal en les seues necessitats bàsiques.
Antigament els càrrecs festers també desfilaven en les Entrades a cavall. Era molt normal veure al capità moro saludant desde el seu cavall fins que es van imposar les carrosses a partir dels anys 80. Els primers en fer aquest canvi van ser els moros que van substituir les muntures equínes i el parasol per plataformes i palanquins. Als anys 90 el paper dels cavalls havia estat rellevat a ser cabos batidors, cavallers o com a animals d'arrastre i portadors de banderes. En la imatge es pot veure al capità cristià de 1956 de la filà Cides a cavall i amb la seua cort.
Les escoles d'equitació de la comarca són "La quadra Peluca", "La quadra Rovira" i "La quadra la Plana". Els tres centres hípics es troben associats a famílies d'Alcoi, Cocentaina i Muro respectivament. També tenen burrets i camells. Totes les escoles d'equitació i quadres acudeixen amb diversos exemplars d'animals a les Festes de Moros i Cristians i destaquen pel seu bon tracte als cavalls i un comportament modèlic.
Les recomanacions per a un cabo batidor de qualitat estan escrites per Jordi Linares, un especialista del mon hípic. A més a més és coneixedor de les Festes d'Alcoi per ser guia turístic i membre de la filà Realistes. De fet va ser l'encarregat de l'estafeta mora del dia els Trons 2011, any en que la seua filà tenia la capitania mora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario