viernes, 29 de junio de 2018

MARXES MORES FILÀ ABENCERRAJES

La filà Abencerrajes és inqüestionablement una de les filaes amb més tradició musical de les Festes d'Alcoi. La seua vinculació durant dècades a l'Apolo i la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi han permès un extens repertori de marxes mores associades a aquesta filà. La música més identificativa de la filà Abencerrajes és també pròpia de la banda Primitiva. La unió entre els músics i els festers d'aquestes entitats alcoyanes es va trencar fa uns anys però l'estima per certes marxes mores continua vigent. Entre els pasdobles més curiosos de la filà Abencerrajes està "El desgavellat". Una obra de Julio Laporta que desde 1927 els propis festers toquen amb guitarres de canya a la Segona Diana del dia del patró: El 23 d'abril. El respecte per les obres clàssiques d'aquesta filà és conseqüència de les varies marxes mores que l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda va composar en anys de càrrec de la filà Abencerrajes. I és que Amando Blanquer era un gran amic del centre instructiu Apolo, i per tant de molts festers. També l'anterior director de la banda Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, és membre de la filà i ha creat moltes marxes mores per a boatos. Sent així el recopilatori de la filà Abencerrajes promet ser ben complet i d'una qualitat extraordinària:

"UZUL EL SELMIM" és una marxa mora amb un altre títol molt conegut i descriptiu: L'entrà dels moros. Un títol en àrab i l'altre en valencià però els dos igual de vàlids. Considerada una joia musical, es tracta d'una peça musical amb molts matisos i que identifica perfectament a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot és una marxa mora que representa el sentiment d'alcoyania i ha traspassat fronteres. L'autor és el prodigiós Camilo Pérez Monllor. L'estrena en 1914 no va agradar i a l'autor li va decepcionar perquè havia posat una gran il·lusió i treball en "Uzul el selmim". Era una marxa mora molt innovadora que amb la suma de les xirimites va millorar notablement. Als anys 40 "Uzul el selmim" es va adaptar i al afegir un nou ritme de percussió va causar impressió en el públic. Camilo Pérez Monllor va ser un precursor ja que la marxa mora era un nou gènere de música pot explotat i recent a principis del segle XX. Amb el pas del temps "Uzul el selmim" es va revaloritzar i va aconseguir l'acceptació i estima dels alcoyans. Desde aquell moment s'ha convertit en la marxa mora identificativa de la filà Abencerrajes i fins a 2014 sols la podia tocar la Banda Primitiva d'Alcoi, ja que l'autor sols havia permès que els músics alcoyans tingueren la partitura. Amb el centenari de la seua composició, "Uzul el selmim" va perdre els drets d'autor. Ara totes les bandes de música poden interpretar-la i això ha provocat una sobreexplotació als últims anys. Fins fa poc estava considerada una marxa mora única. Com a conseqüència vàries esquadres de negres estan cremant aquesta meravella. També és una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX. Els colps de pandereta de "Uzul el selmim" recorden als tocs de telers d'Alcoi i a la seua relació amb les Festes de Moros i Cristians i els empresaris tèxtils.

"BAIX LA FIGUERA" és una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor, encara que a voltes s'ha associat al pare del músic: Camilo Pérez Laporta que també era compositor de música festera. "Baix la figuera" està dedicada a la filà Abencerrajes i al Centre Instructiu Musical Apolo. D'ahí va nàixer l'estreta relació entre la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi, encara que "Baix la figuera" no és una marxa mora famosa. Data de 1931, quan festers i músics es juntaven per a berenar baix la figuera. Una demostració de la llarga amistat entre els Abencerrajes i la banda més vella de la ciutat d'Alcoi.

"ABENCERRAJES I CEGRIES" és una marxa mora de Gonzalo Blanes Colomer de inspiració oriental. La seua durada de quasi 10 minuts fan que s'utilitze poc al carrer. No és molt pràctic ni per al músic ni per al fester desfilar amb una marxa mora tan llarga, però no li lleva qualitat. Per aquest motiu és poc coneguda. Als concerts d'exaltació de música festera d'Alcoi si que s'ha escoltat més d'un any, sobretot al de la banda Primitiva. Però la filà Abencerrajes si té la marxa mora en el record per portar el nom de la filà i "Cegries", en referència històrica a una dinastia del Regne musulmà de Granada. Cal recordar que els Abencerrajes eren els nobles que van governar en l'època de més esplendor de Granada i vivien en l'Alhambra. Gonzalo Blanes va composar "Abencerrajes i Cegries" en 1947, quan ja s'havia consolidat com a músic gràcies a marxes mores excel·lents com "A la Meca" o "Moro de Granada". Està dedicada a l'amic Indalecio Carbonell, que era als durs anys 40 el primer tro de la filà Abencerrajes.

"NO HO FARÉ MÉS" és una marxa mora antiga però que continua molt present en les Entrades d'Alcoi. Vicente Català ja demanava perdó amb el títol quan la va composar en 1949. No sabem exactament a que és degut el nom. Hi han mil versions i històries sobre aquesta marxa mora. Això la fa encara més atractiva i curiosa. Desprès de caure en l'oblit va ser la filà Abencerrajes qui va recuperar aquesta meravella de marxa mora. En 1987 "No ho faré més" va tornar a estar en auge gràcies a l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes. I desde aquell any no ha passat de moda, de fet una esquadra de la filà Abencerrajes més recent també va desfilar amb "No ho faré més". Es tracta de la inoblidable esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Ja fa 10 anys d'aquell disseny nòmada amb el cabo batidor sobre un camell al pas de "No ho faré més".

"JUANJO" és una coneguda marxa mora de Francisco Esteve Pastor. Possiblement el músic més famós de Muro, a pesar de la seua mort en 1989. Pocs anys abans, en 1986 va composar "Juanjo". Està dedicada a Juanjo Rico Esteve, nebot de l'autor. En 1994 va ser la marxa mora escollida per l'esquadra de negres de l'alférez moro. Una de les esquadres de la filà Abencerrajes de les que més s'ha parlat. En aquell càrrec de Francisco Payà també es van estrenar obres de Gregorio Casasempere com "Per l'alfaris" o una estranya melodia africana per al ballet tribal d'Ana Calvo.
"LLAOR" és una marxa mora de Gregorio Casasempere Gisbert que va estrenar la filà Abencerrajes. Es tracta d'una estupenda obra musical on les xirimites, la percussió i els instruments de vent es mesclen creant una preciosa melodia. "Llaor" està dedicada a Santiago Guillem Mataix, capità moro de 1995. En la carrossa arrastrada amb cordes va desfilar un elegant i veterà capità junt al seu rodella, amb l'acompanyament musical de "Llaor". Una llàstima que no s'haja tornat a tocar aquesta obra del mestre Gori. El director del Conservatori d'Alcoi també va composar altres diverses marxes mores per a la capitania mora de la filà Abencerrajes de 1995, entre elles "Alusul" o l'obertura del boato amb panderos. La música ètnica marroquí, la marxa mora "Quinze moros" o "Un moble més" no van faltar en aquest seguici senyorial. "Un moble més" en versió àrab també està dedicada a la filà Abencerrajes. Però és "Llaor" l'atracció musical més important d'aquell càrrec de 1995.

"ANABEL" és una magnífica marxa mora del percussionista alcoyà Enrique Llàcer Soler. En 1974 el conegut  Regolí va composar "Anabel" per a la seua filla i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. En 1995 "Anabel" va acompanyar a les favorites i dames del capità moro de la filà Abencerrajes, Santiago Guillem.
"GERMANS" és la vibrant marxa mora que va estrenar l'esquadra de negres del capità moro 1995. Encara que no és una marxa mora massa coneguda ni identificativa de la filà Abencerrajes, la melodia de "Germans" és fantàstica. Va sorgir de la ment creativa de Pedro Estevan, un gran percussionista d'Alcoi. La raó del títol és que molts dels components d'aquella esquadra de negres de la filà Abencerrajes eren germans. Per tant va ser una esquadra de negres que, a part de tuareg, també era molt fraternal.

"MOROS Y CRISTIANOS" és altra d'eixes marxes mores que s'han posat d'actualitat a pesar de la seua maduresa. Camilo Pérez Monllor va composar "Moros y cristianos" en 1935 per a transmetre l'amor i tot el que per a ell significaven les Festes d'Alcoi. Musicalment és molt encertada i reflexa perfectament la idiosincràsia de l'Entrada Mora. El fort permet tocar el cel fester i per això l'esquadra d'enmig 2001 de la filà Abencerrajes la va elegir per a baixar pels carrers de la ciutat.  El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a ciutats del Marroc. Una volta més es pot apreciar la unió entre Camilo Pérez Monllor i la filà Abencerrajes d'Alcoi, ja que "Moros y cristianos" està dedicada a un membre de la filà: Francisco Blanes l'alt. "Moros i cristianos" si va gaudir de popularitat durant anys, però no va alcançar la immortalitat d'altres marxes mores de l'autor com "Uzul el selmim". Tot i això la filà Abencerrajes s'estima aquesta marxa mora i també ha sonat per a l'alférez moro 2018 de la filà Magenta, Santi Carbonell.

"TARDE DE ABRIL" és difícil d'alabar en paraules. No hi ha bastants adjectius positius per a descriure aquesta marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda. Fins hi tot té una versió simfònica que recrea tota l'etapa de dominació àrab de Al-Àndalus. Però "Tarde de abril", per damunt de tot ens transporta a una vesprada d'abril. A una vesprada d'Entrada Mora d'Alcoi. En la primera vesprada que es va poder escoltar l'obra maestra d'Amando Blanquer va ser en 1957. I precisament amb la filà Abencerrajes. Com Amando Blanquer era membre de la filà i de la banda Primitiva ells van ser els privilegiats en estrenar aquesta fantàstica marxa mora. Moltes voltes s'ha nombrat "Tarde de abril" amb la filà Abencerrajes com a part del títol. La bellesa de "Tarde de abril" no va ser prou valorada en el Festival de Música Festera de 1957. El jurat va opinar que no era adequada per a marcar el pas. La popularitat de la marxa mora entre els cabos ha demostrat tot lo contrari. El seu fort final no té comparació i a pesar de la seua dificultat quasi totes les bandes valencianes la saben tocar. I és que "Tarde de abril" està molt sol·licitada a pesar dels seus més de 60 anys. Una prova és que en 2003 va sonar en varies esquadres de negres de les Festes d'Alcoi. Per exemple en l'esquadra commemorativa dels 100 anys desde la fundació de la filà Abencerrajes. Amb "Tarde de abril" la celebració del centenari va ser immillorable. Com a paradoxa, l'Entrada Mora de 2003 no es va celebrar en abril sinó el 3 de maig. Més esquadres de negres de la filà Abencerrajes han desfilat amb "Tarde de abril". Per exemple la del capità moro 2009 amb un disseny salvatge.


 "NÓMADAS DEL DESIERTO" és una obra musical composada ex profés per al ballet d'Ana Calvo. Es va estrenar en la única coreografia de l'alferecia mora 2008 de la filà Abencerrajes. La melodia ens transporta a les dunes dels deserts d'Egipte. També inclou un tros de "Uzul el selmim" fàcilment identificable. Jordi Francés també va composar altra marxa mora per al boato: "Voces del desierto". El títol original de l'obra "Nómadas del desierto era "Tell-Hab" però es va canviar per un més fàcil que es relacionava amb la temàtica del ballet. Unes coloristes gitanes del desert movien les seues faldes i el melic amb sensualitat. D'aquest ballet i concepte va sorgir l'actual acadèmia de ball del grup inicial d'Ana Calvo: Les prestigioses Gawazi. 

"ANY D'ALFERIS" és una marxa mora que la filà Abencerrajes mostra amb orgull. I és que tenen la sort de que una de les grans composicions de la música festera està feta per al seu any de càrrec. Clarament se sap pel títol que "Any d'alferis està dedicada a un alférez moro, a José Sanz Llopis en particular. Però pocs saben que és una marxa mora apoteòsica que es va estrenar en l'alferecia mora 1967 de la filà Abencerrajes, concretament amb l'esquadra de negres. Amb més de 50 anys, aquesta marxa mora d'Amando Blanquer segueix escoltant-se moltíssim a les Festes d'Alcoi. Va acompanyar a l'alférez moro 2008 de la pròpia filà Abencerrajes: José Vicente Juan Pérez. Els apartats ben diferenciats de la marxa mora i la seua harmonia àrab de indubtable qualitat han convertit "Any d'alferis" en un referent. Mai estarem prou agraïts per tot lo que va aportar Amando Blanquer Ponsoda a la música festera. 

"ALI GEABÀ-SPYROS" és una exitosa marxa mora de Vicente Pérez Esteban, natural d'Albaida. "Ali Geabà-Spyros" és la marxa mora més famosa de Coleto i data de 1998. 10 anys desprès va sonar en Alcoi per a la favorita de l'alférez moro 2008 de la filà Abencerrajes. "Ali Geabà-Spyros" és un regal que va servir com a compromís per a que Gea s'apuntara a la filà Tuaregs d'Albaida. El seu exòtic i impronunciable títol no ha dificultat en absolut la difusió d'aquesta marxa mora. 

"XABAT" és una de les marxes mores més famoses de Saül Gómez Soler. "Xabat" és el dia sagrat dels jueus. Com a ontinyentí, Saül Gómez va composar la seua millor obra musical per als Benimerins del seu poble. La va estrenar el capità moro d'Ontinyent 2003 i "Xabat" va adquirir un gran ressò gràcies a Salvador Gramage. En 2009 la marxa mora va marcar el pas al ballet de Inma Cortés, amb la dansa del canelobre. Però no va ser l'única marxa mora de Saül Gómez que es va escoltar en la capitania mora 2009 de la filà Abencerrajes... 

"SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE" tanca aquest repàs de marxes mores per mèrits propis. És la última gran marxa mora de la filà Abencerrajes. Admirada pels espectadors desde la seua creació en 2009. Va causar gran expectació i efecte entre els festers ja que s'anunciava amb una multitudinària interpretació el dia 22 d'abril. El talent de Saül Gómez Soler no va defraudar i "Santiago capitán abencerraje" ha creat furor entre els amants de la música festera. És una de les marxes mores més carismàtiques d'aquesta dècada, fins el punt de que ha sonat en càrrecs, ballets i esquadres. Va ser la primera marxa mora amb coral inclosa. Afegir veus a la música festera ja s'havia experimentat amb marxes cristianes. Per exemple amb "Tempora Belli", "Zaphirus" o "El diví". Però en marxa mora era tot un repte sentir corals. "Santiago capitán abencerraje" continua sent de les poques marxes mores amb cors mixtes. Un atreviment que va ser idea de Saül Gómez desprès de que el capità moro 2009 li encarregara una marxa mora innovadora i mai sentida. Antonio Guillem, l'últim capità de la filà Abencerrajes, volia fer-li un sincer homenatge al seu pare. I el seu pare havia sigut el capità moro 1995 d'Alcoi, el recordat Santiago Guillem. Per això el títol de la marxa mora no podia ser més clar i explícit: "Santiago capitán abencerraje". Perquè Antonio Guillem no es considerava capità moro 2009, sinó fill de capità abencerraje. Amb aquestes premises Saül Gómez va composar una obra triomfal. L'autor la va descriure com música incidental en memòria dels pares que ja no estan entre nosaltres. La lletra de "Santiago capitán abencerraje" prové de textos de poetes musulmans. En concret els seus càntics es basen en inscripcions epigràfiques en llengua àrab. Unes escriptures que es van trobar a les parets de l'Alhambra de Granada i van ser adaptades pel germà del músic, Sergi Gómez. Les nombroses corals cantaven els següents versos:
Alba i zèfir, 
Gran Califa,
Pòrtic i ombra.
Engalanats. Lloat.
Roda celest, 
dels meus anhels fortuna. 
Els estels tornaran submisos al Califa. 
Qui serveix a qui venç la glòria alcançarà. 
S'encén sens parell l'ampla volta de la nit, 
i rendida dels bessons, la lluna davalla,
guia d'Abenserraig. 
Núvol blanc.
Marbre blanc.
Claredat.
Jardí secret.
"Santiago capità abencerraje" agrada tant als festers que fins hi tot té una versió sense coral i més fàcil per a fer esquadra. S'anomena "Ana Maria" i es va estrenar en 2015 per a l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes d'Alcoi. També hi ha un pròleg per a soprano que es titula "Honorança" i està feta en honor de Santiago Guillem Mataix, qui sentia amor per la música i els instruments de corda com el violí i el contrabaix. En "Santiago capitán abencerraje" es basa la partitura de "Roda celest". Altra obra de Saül Gómez per a xirimites i tabals que manté un fil conductor amb la marxa mora. "Roda celest" també es va estrenar en la capitania mora 2009 de la filà Abencerrajes. Tant el capità moro com les dos favorites sobre elefants daurats es van acompanyar de "Santiago capitán abencerraje". Els carrers es van omplir de músics i corals que interpretaven a l'hora la monumental marxa mora de Saül Gómez Soler. Una capitania mora molt recordada per la música, perquè van ser 900 persones amb màscares daurades i túniques blanques qui van interpretar "Santiago capitán abencerraje". Un riu de gent vingut de moltes bandes i corals de pobles valencians que van participar amb il·lusió en un projecte històric. El resultat ha quedat gravat en la memòria de tots els alcoyans i visitants que van assistir a aquella solejada Entrada Mora de 2009. La gravació de "Santiago capitán abencerraje" correspon al dia que es va escoltar per primera volta en un concert, junt a un ballet moro. La marxa mora està precedida per "Honorança" i a partir del minut 2:50 comença la magistral "Santiago capitán abencerraje" de l'ontinyentí Saül Gómez.

No hay comentarios:

Publicar un comentario