HISTÒRIA DE JAUME I A VALÈNCIA

Al 9 d'octubre els valencians commemorem com Jaume I va entrar a València desprès d'haver conquerit la ciutat, que estava en mans dels musulmans. Es tracta d'un moment històric del segle XIII fonamental ja que va significar la derrota i caiguda del poder de la religió àrab al nostre territori. El rei Jaume I va unir el Regne de València a la Corona d'Aragó en l'any 1238. En la Batalla del Puig els sarraïns es van enfrontar a les tropes cristianes i gràcies a la força dels catalans mercenaris es va aconseguir la rendició dels musulmans, que vivien en taifes. En aquella guerra va sorgir el símbol del Rat Penat ja que conta la llegenda que l'animal volador va despertar a les tropes al caure damunt d'un tambor. Al moure les ales va fer soroll i els soldats van estar preparats per a lluitar abans de l'emboscada dels sarraïns. La victòria de la campanya militar cristiana va acabar amb Jaume I entrant a cavall a la ciutat. Portava com a bandera el famós Penó de la Conquesta amb les 4 barres roges sobre fons groc. Jaume I el Conqueridor tenia l'objectiu de reconquerir Sharq Al-Andalus, es a dir les terres de Llevant de la Península Ibèrica. La seua vida com a rei va estar marcada per fer front a les insurreccions dels mudèjars i per fer pactes amb els àrabs. Per exemple el Pacte del Pouet en 1245.

Els nobles aragonesos volien annexionar nous territoris i el Papa Gregori IX va convertir en Croada la reconquesta de València. En 1238 es va iniciar l'assetjament a la capital i en setembre el Regne de Taifes va perdre. El rei Jaume I d'Aragó va fer la seua entrada a València per les Torres de Serrans el dia 9 d'octubre. El seu regnat està marcat per l'agraïment dels valencians. Destaca l'otorgament dels Furs que va jurar Jaume I en 1261. Eren les lleis que regien el Regne de València i van ser abolits en 1707 al Decret de Nova Planta per culpa del rei Felip V de Borbó. Els Furs aprovats per les Corts feien que el tercer estament de la societat feudal estaguera lliure de l'arbitrarietat de la noblesa. Els Furs van convertir al Regne de València en un règim polític avançat a l'època i gràcies a les lleis es va viure una etapa d'expansió econòmica, cultural i literària. Els cristians van tindre que conviure amb la resta d'ètnies existents al Regne de València: Els musulmans i jueus. Per tot açò Jaume I continua sent una figura venerada pels valencians en l'actualitat. El personatge històric s'explica a les escoles i el seu casc amb un drac alat és l'emblema de la Generalitat Valenciana.

Jaume I va nàixer en 1208 a Montpellier i entre altres títols nobiliaris era Conde de Barcelona. El seu pare Pere II el catòlic el va enviar a l'ordre templària per a que els monjos s'encarregaren de la seua educació durant la infantesa. Va estar casat amb Leonor de Castella i la princesa Violant d'Hongria. Quan va ser nombrat cavaller va iniciar la Conquesta de Mallorca en 1229. La Reconquesta de València es va dividir en tres fases i no va acabar fins a 1245. El límit va ser Biar perquè així s'havia pactat amb el Regne de Castella al conegut Tractat d'Almisrà que va firmar el futur Alfons X. Alcoi no va ser reconquerida fins a 1244 en la tercera fase. La repoblació de les comarques valencianes es va fer amb catalans i per això hui en dia parlem català occidental. La població musulmana, mudèjar i mossàrab va estar sotmesa a una nova jerarquia en la que cristians i jueus estaven protegits. Com a rei d'un territori amb mar Jaume I va afavorir molt el comerç i fins hi tot va crear una moneda pròpia per a la Corona d'Aragó, tal i com relata el Llibre dels Fets. Als últims anys de la seua vida va tindre que apagar varies revoltes mudèjars, encapçalades per Al-Azraq. La tercera Revolta es va iniciar quan Al-Azraq estava tornant del seu exili al Regne Nazarita de Granada i va tornar a la seua terra natal per a lluitar contra els cristians, encara que tant Jaume I com Al-Azraq ja eren ancians. El visir musulmà va morir en la Batalla d'Alcoi. I aquest és l'origen de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Desprès d'un regnat de 63 anys, el rei Jaume I va morir a Alzira en l'estiu de 1276.

En l'actualitat els valencians ens veiem separats en dos vessants ideològiques que fins hi tot es diferencien en banderes distintes. Els defensors del País Valencià estan representats per la quatribarrada, que històricament és la bandera amb la que Jaume I va entrar a València en 1238. Els partidaris de la Comunitat Valenciana estan representats per la Reial Senyera amb una part blava unida a les barres roges sobre fons groc. És la bandera del cap i casal i es va instaurar com a bandera de la Comunitat Valenciana en 1982 a l'Estatut d'Autonomia, promulgat per l'estat espanyol com a Llei Orgànica. Precisament als anys 80 va aparèixer el blaverisme, una corrent política que defensa el valencià com una llengua distinta al català i en una posició social inferior al castellà. El blaverisme valencià vol remarcar la importància de l'antic Regne de València, però sempre donant-li més importància a Espanya. Un moviment regionalista de dretes contra el nacionalisme valencià i les idees de Joan Fuster, escriptor del llibre "Nosaltres els valencians". Els blavers neguen la unitat de la llengua valenciana amb Catalunya per a neutralitzar la vigència de les Normes de Castelló. La violència d'alguns sectors del blaverisme l'han fet considerar-se com un grup irracional, inculte i feixista. El palleter i la senyera tricolor amb la franja blava són els majors símbols del blaverisme. Actualment el blaverisme es troba en decadència gràcies al treball d'Escola Valenciana, de la música i de grups més progressistes.

Els defensors del País Valencià estan a l'altre extrem del blaverisme, sent un moviment d'esquerres i popular. El partit polític Compromís és el gran representant d'aquestes idees, demanant un finançament just per als valencians, sempre maltractats pels polítics de Madrid. Espanya ha despreciat durant dècades la riquesa, cultura, llengua i economia dels valencians i això ha tingut com a conseqüència un rebuig que fins hi tot s'ha vist en manifestacions a Alcoi. La senyera quatribarrada segueix sent icònica per a gran part dels valencians, sobretot per ser la històrica d'aquell 9 d'octubre de 1238. Les quatres barres roges sobre fons groc es troben presents fins hi tot a les Festes de Moros i Cristians. Tant en nombrosos dissenys i estandards com al trage dels heraldos. Són genets que porten la bandera de la Corona d'Aragó i van obrint la Glòria, la Glòria Infantil i les processons.

La Muixeranga es considerada un himne per als valencians, encara que oficialment l'Himne Regional és aquell que canta Francisco, cantant nascut en Alcoi. Però per al 9 d'octubre no hi ha millor cantant per a recordar que Ovidi Montllor. Un artista protesta que va portar amb orgull la seua alcoyania i que va defensar la llengua valenciana en els durs temps de la dictadura franquista. Hui en dia encara recordem les seues frases reivindicatives. Ovidi Montllor (1942-1995) és un referent per a la classe obrera i és adient senyalar la força que té la lletra de "La cançó del cansat":

Em va tocar tocant Mediterrani.

Per barret Pirineus, i una llesqueta.

Per sabata Oriola d'estranquis.

I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.

Per idioma, i senyores, català.

Per condició, senyors, sense terres.

Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,

la meua carta de naturalesa.

No és miracle, ni és un mal son;

m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,

tots els qui obliden les arrels.

Seran branca d'empelt en altres prats.

I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,

i posar al seu lloc una història.

Fins ací ens heu fet arribar.

De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.

Tinc senyera on blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català.

i ho faig a la manera de València.

Jaume I ha estat representat a les Entrades d'Alcoi en nombrosos moments, sobretot al bàndol de la creu. De fet el capità cristià és una reencarnació d'aquest personatge real, mentre que el capità moro personifica a altre visir històric: Al-Azraq. A la capitania de la filà Alcodianos en 1994 es va veure una part del boato on Jaume I a cavall anava seguit dels seus 40 cavallers, aquells que va enviar desde Xàtiva per a lluitar contra les tropes d'Al-Azraq que volien conquerir Alcoi en 1276. Els boatos de la filà Maseros també han incorporat referències a Jaume I en varies ocasions. L'alferecia cristiana 2008 de la filà Aragonesos va girar al voltant de la vida del rei, quan es complien els 800 anys del naixement de Jaume el Conqueridor. El Centenar de la Ploma i altres tropes de Jaume I s'han vist a l'Entrada Cristiana d'Alcoi, però l'última aparició de Jaume I com a protagonista d'un boato es va veure en 2017. Un enfadat Jaume I formava part del ballet d'Ana Botella per al capità cristià de la filà Almogàvars.

El passat 5 d'octubre de 2019 es va celebrar a Alcoi un Correfocs nocturn. La colla de Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Aznar va obrir els actes dedicats al dia dels valencians, que aquest any es celebra un dimecres festiu a tota la comunitat. Alcoi té preparada una Fireta de productes típics a la Glorieta, on actuara la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina. La lectura del Manifest del 9 d'octubre és el moment més ceremonial de la jornada. La pólvora no pot faltar en una festa valenciana i tampoc la música. Al 9 d'octubre s'escolten molt obres per a xirimita, l'instrument valencià per excel·lència. La música més interpretada és l'Himne de la Comunitat Valenciana, la Muixeranga d'Algemesí, la Malaguenya de Barxeta, "La Manta al coll", "El Tio Canya" o la marxa cristiana "Tabals i Saragüells". Però per la seua lletra transgressora i significativa per als valencians, no ens podem oblidar de "El cant dels maulets" que deixa clar que els valencians tenim una cultura pròpia que defensarem per a un futur millor. Perquè com va dir el poeta valencià Vicent Andrés Estellés "Enyorem un temps que no ens ha vingut encara".

FELIÇ DIADA DEL 9 D'OCTUBRE. VISCA ELS VALENCIANS I LA NOSTRA LLENGUA!