LA VIDA DEL CANTANT OVIDI MONTLLOR

Ovidi Monllor Mengual va nàixer en una humil casa del barri del Viaducte, a Alcoi. Va succeir tal dia com hui, 4 de febrer de 1942. Amb el pas dels anys es va convertir en un dels artistes més complets i compromesos del moviment de "La nova cançó protesta". Un autor, compositor, cantant honest, intèrpret, actor, rapsode i sobretot músic que no sempre va rebre el reconeixement merescut. Va tindre una vida dramàtica i poètica fins que va morir de càncer el dia 10 de març de 1995. Ell ho anomenava "Fer vacances". A partir d'ahí van arribar els homenatges, desprès d'anys condemnat a l'ostracisme per seguir fent denúncies socials. És vergonyós que amb l'arribada de la democràcia a Espanya es va produir una marginació cap a Ovidi i el seu talent. La gent amb poder el va voler apartar i quasi van aconseguir callar-lo. A les televisions autonòmiques el van menysprear, igual com en certes institucions valencianes. Indignant i immoral va ser que els partits polítics oblidaren a un home crític i amb una ideologia clara. La seua infantesa a Alcoi va estar marcada per la dictadura franquista, la censura a la llengua valenciana i la pobresa. Ovidi Montllor va treballar en 36 oficis diferents abans d'entrar en el mon de la cultura i desde els 14 anys va estar en fàbriques tèxtils, perruqueries i bars. Va debutar al teatre en 1962, amb el grup alcoyà "La Cassola". Al blog ja el vam recordar en 2015, "Any Ovidi Montllor" i fa poc À Punt va emetre un documental de la seua vida, el seu llegat popular i repercussió ciutadana.
Ovidi Montllor va ser amic d'artistes com Paco Muñoz, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Isabel Clara Simó, Alejandro Soler, Antoni Miró. Però no tenia sols amistat amb pintors, sinó també amb músics de la cançó protesta de finals dels anys 60 i dels 70. Ovidi Montllor sempre s'acompanyava amb la guitarra pel seu inseparable Toti Soler. En 1985 va escriure el seu únic llibre de poesia. Encara que Ovidi Montllor residia a Barcelona, sempre va tindre un gran vincle en Alcoi. Connectava amb els alcoyans, amb la classe obrera i aquesta situació està lligada a que Alcoi és una de les poques ciutat valencianes que va viure una autèntica revolució industrial. Alcoi tenia el seu moviment anarquista i va viure lluites socials molt importants al segle XX. En febrer de 2012 es va inaugurar el seu monument al "Passeig Ovidi Montllor", prop del pont del Viaducte de Canalejas. La silueta del seu rostre es veu al cel alcoyà. Ningú dubta de l'amor que Ovidi Montllor li tenia a Alcoi i també al Carrascal de la Font Roja i les muntanyes. Va parlar de les Festes de Moros i Cristians en algunes cançons i era membre de la filà Mudéjares. De fet aquesta filà mora el va distingir com a "Palomino d'honor".

Als 24 anys es va mudar a Barcelona però mai va perdre els seus origens ni la seua identitat. Com a valencià i com a alcoyà. Per això els alcoyans el recorden amb gratitud i és una figura respectada i essencial per a la ciutat. La seua producció analitza el territori valencià i la societat capitalista d'una forma crua i per això és un referent. Va editar 8 discos: "Un entre tants" (1972), "Crònica d'un temps" (1973), "A Alcoi" (1974), "Salvat" (1975), "A l'Olimpia" (1975), "De manars i garrotades" (1977), "Bon vent i barca nova" (1979) i "4-2-1942" (1980). També tenia 3  EP "La fera ferotge" (1968), "Història d'un amic" (1969) i "Sol d'estiu" (1971) que completen una gran quantitat de cançons. Posteriorment es van fer discos recopilatoris i antologies. L'obra de l'Ovidi destaca per les lletres reflexives, crues, crítiques, reivindicatives, metafòriques, gracioses i emotives. Les cançons més populars d'Ovidi Montllor són "Homenatge a Teresa", "La samarreta", "Autocrítica i crítica", "Va com va", "Al meu poble Alcoi", "La cançó del cansat", "Els amants", "M'aclame a tu" i "La fera ferotge".
Ovidi Montllor va ser un home combatiu que es queixava de l'explotació del proletariat, però també parlava de les virtuts de la vida i de l'amor. La grandesa d'Ovidi Montllor no mereixia un final tan enrevessat: Despatxat de la discogràfica, oblidat pel gran públic i vetat als mitjans de comunicació. Però la notícia de la seua malaltia va crear remordiment als últims anys de la seua vida. En 1994 Alcoi li va preparar un concert ceremonial on cantants com Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet li van dedicar cançons. Era tard, però ell va acceptar aquells honors sense rencor. La seua veu estava mal per culpa la malaltia, però tenia quasi acabat el disc "Verí good". Núria Cadenes va escriure la seua biografia. Jordi Tormor va escriure en 2015 un llibre sobre ell i amb material inèdit: "Ovidi Montllor, un obrer de la paraula".
Ovidi Monllor es llevava 16 anys amb el seu germà Javier Montllor i ell recorda la intensa personalitat filosòfica d'Ovidi Montllor. Quan estudiava als Salesians d'Alcoi intentava escapar-se de totes les misses i a més a més els seus pares no eren religiosos. La seua viuda Neus Solsona i la seua filla Jana el recorden com una persona tímida, solitària i satírica a qui li agradava el café licor i discutir sobre comunisme, l'art i el teatre, la independència dels Països Catalans o els problemes de la societat.  El seu humor es veu reflectit en cançons com"Camisseria" o la pel·lícula "Amanece que no es poco", en la que interpretava a un guàrdia civil. Al cine va tindre papers en les pel·lícules "Furtivos", "La ciudad quemada", "La portentosa vida del pare Vicent", "La Sabina", "El nido", "Con el culo al aire" o "El pico" entre altres.

No hi ha dubte que com a cantant, més que com a actor, és un personatge clau de la música valenciana i és admirat per milers de persones de totes les edats. Ha influenciat a grups actuals de la cultura valenciana i fins hi tot "El diluvi" va nàixer de les seues cançons. La frase "Va com vull, com volem" es repeteix en manifestacions. Ovidi Montllor va ser un símbol de la llibertat del país i, encara que va morir jove, la seua memòria i les seues cendres descansen a la Serra Mariola, com demanava a la cançó "Faré vacances".

A continuació reproduïm algunes de les seues millors estrofes de cançons variades i amb gran carrega política:

·"Acabe la cançó, perquè vull. Tot comença en un mateix".

·"Arribarà el matí en que el plor serà d'alegria".

·"Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on l'aurora comença, seràs forment, escala il·luminada".
·"Haurem fet fora les màquines que ho poden tot, ho xuclen tot, ho volen tot".
·"Ens parlava de l'amor com la cosa més bonica i preciosa, sense pecat".
·"Conscients de l'explotació, aprofitarem l'ocasió i tindrem el pa sencer."
·"A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va com va. A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida. Va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida. Va com va. Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou".
·"Per cor duc a Alcoi, la terreta. Per senyera, quatre barres. Per idioma, català. Per condició, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà. Queda clara per tant per a tothom, la meua carta de naturalesa. No és miracle, ni és un malson; m'ha tocat, i és la meua feblesa.