José Masià va pintar en 1940 un quadre amb el disseny oficial que en aquell moment lluïa la filà Asturs. La túnica era blanca i del cinturó penjava un bolset i un punyal. El disseny estava completat per una capa roja i un casc de metall. En les plujoses Festes de 1935 van portar un trage amb xicotetes variacions. La precària situació econòmica de la filà no va impedir que canviaren més detalls del trage en 1936. Primer portaven un escut amb un drac i desprès un escut d'una torre, dos símbols que van mantindre en l'heràldica quan canviaren a Almogàvars.
Al finalitzar la Guerra Civil Espanyola la filà Almogàvars va tindre que afrontar el seu primer gran repte sense massa mitjans. En 1940 els tocava l'alferecia cristiana i tots els components de la filà eren pobres. Als difícils anys de postguerra José Vicedo Pérez va sorprendre als alcoyans amb un càrrec molt digne. El panader va repetir a l'any següent com a capità cristià i l'única semblança del trage era un ploma blanca. El capità cristià 1941 va basar el seu trage en el d'una companyia de teatre de València, semblant als mosqueters
Els escassos membre de la filà Asturs recordaven que als anys 40 sempre hi havia problemes per a pagar a la banda de música i que moltes voltes recurrien a última hora a músics improvisats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. També els dies previs a la Trilogia buscaven desesperadament a individus que s'apuntaren a la filà per a salvar als Asturs i tindre la supervivència un any més. Deixar extingida la filà, encara que tan sols fora un any, suposava perdre el número d'antiguitat. Això era molt important perquè determinava en quin ordre desfilava la filà en l'Entrada Cristiana. La vida social dels actuals Almogàvars estava animada per una penya d'amics i la seu social de la filà variava amb freqüència.
Quan s'aproximaven les Festes d'Alcoi 1948 la filà Asturs encara no tenia qui representara a l'alférez cristià. Un simpatitzant de la filà va ser el candidat: Juan Valls Palacio. El seu trage va encantar pels dracs brodats i la gran espasa. La mateixa espasa la portaria el pròxim capità cristià 1949. Alfonso Seguí Pérez era el primer tro i es va oferir voluntari per a salvar el compromís de la capitania cristiana 1949. Un any de pluja i fred en el que l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi, Roque Monllor, va posar ímpetu en respectar l'estètica medieval. Les limitades possibilitats de la filà van fer que les esquadres de negres no tingueren massa ressò. No podien permetre's més gasto i alguns elements del boato van ser alquilats.
La fila seguia desnutrida de components quan els pertocava el següent càrrec: Alferecia cristiana 1960. La gent va descriure el boato de Luis Sorolla García com molt fluixet i la filà Asturs va demanar ajuda a festers moros per a que eixiren en l'Entrada Cristiana. Va destacar el casc amb ploma de l'alférez cristià, una catapulta i una original esquadra de negres. Els esquadrers portaven pells de guepard, una melena blanca i un escut, mentre que el formador feia el cabo amb una calavera. La col·laboració d'un grup de joves va fer possible l'alferecia cristiana.
A l'any següent les complicacions econòmiques de la filà eren pitjors. L'Associació de Sant Jordi es va encarregar de pagar tot el boato del capità cristià 1961 per a que participaren sense fer el ridícul. L'industrial de la filà Magenta Alfredo Valor Francés va encarnar al capità astur a petició de l'Associació de Sant Jordi. El seu trage va destacar per una túnica del color de la seua autèntica filà. Francisco Botí va dissenyar una austera esquadra de negres. La filà Asturs va ser eclipsada per les recentment estrenades filaes Alcodianos i Aragonesos i per la luxosa capitania mora de la filà Miqueros. Baix un cel que amenaçava tempesta, la capitania de la filà Asturs en 1961 va ser l'última en desfilar pel carrer Santo Tomás. A l'any següent les Entrades canviarien de itinerari per a passar pel carrer Sant Llorens i l'Avinguda País Valencià, que en aquell moment de dictadura s'anomenava "Avinguda del Generalísimo".
El primer tro de la filà en 1962, Agustín Belda Doménech, proposa un canvi radical en la vestimenta astur. L'actual filà Almogàvars sempre s'ha caracteritzat per ser renovadora i va aconseguir sobreviure per l'esforç i perseverança dels seus components. El dissenyador Luis Solbes Payà va assessorar a la filà per a la transformació total del disseny oficial. La túnica agafava més color al ser roja i no blanca. El casc no tenia la forma típica de les altres filaes cristianes però si estava fet del mateix metall. La cotamalla i la capa blanca eren nous elements del disseny de Luis Solbes. En un principi al pit portaven una corassa de color marró amb cadenes, escuts i altres detalls. Les penúries de la filà van continuar, ja que sols eren 16 membre de ple dret en 1966. Amb el primer tro Daniel Climent la filà experimenta un lent auge que els va permetre mudar-se de seu social.
La dècada dels 60 es tancarà amb un capítol essencial per a la filà: El canvi de nom. La filà va passar de dir-se Asturs a Almogàvars. Ara els festers representaven als mercenaris catalans que lluitaven de forma ferotge a les batalles de l'Edat Mitjana. La filà aconseguia desmarcar-se de la filà Asturianos, evitar confusions i que tingueren un estil més bèl·lic i propi. L'Associació de Sant Jordi portava anys aconsellant el canvi de nom i recolzant a la centenària filà Asturianos en aquest aspecte. La denominació nova va ser acceptada gratament i continua en l'actualitat sense intenció de variar. De 1922 a 1929 ja existia altra filà de soldats Almogàvars que vestia amb pells d'animal, però no tenien res que veure amb els components de la filà Asturs. Almogàvars eren tropes de la Corona d'Aragó molt violentes que van conquerir ciutats del Mediterrani, de Grècia, Bizanci, Anatòlia, Creta i Constantinoble. Els festers alcoyans ja no representaven als pobladors del Regne d'Astúries, sinó als adalids de Roger de Flor. Gràcies al canvi de nom la filà Almogàvars atravessa una època ascendent a principi dels anys 70. El disseny oficial va ser reformat amb uns castellets blaus rematant la túnica i eliminant la corassa marró. Va ser substituïda per un drac blau al pit, convertint-se en el símbol de la Llaganya, junt a la torre i la senyera quatribarrada de la Corona d'Aragó.
En 1974 la filà assumeix el càrrec d'alférez cristià amb la denominació d'Almogàvars totalment instaurada. Els alcoyans no van tardar en adaptar-se al nou nom oficial, que en aquells anys es va convertir en una filà de privilegiats. Fernando Fernàndez, el recordat "Madriles" natural de Toledo es va afincar en Alcoi i va ser nombrat primer tro de la filà Almogàvars. Madriles va aconseguir un ressorgiment de la filà a base de noves incorporacions de generacions de xiquets i joves a l'entitat de 1933, que per fi assegurava el seu futur a llarg plaç. La vida social de la filà augmenta als anys de càrrec i organitzen concursos, actes culturals i la venta de creatius dècims de loteria. La popularitat de la filà aflora quan José Agulló Albors desfila a cavall com a alférez cristià 1974. L'esquadra de negres seguia el rigor històric del segle XIII. Una carrossa d'un drac verd va meravellar al públic en l'àgil i ordenada Entrada Cristiana 1974 que va complir l'horari.
La filà en bloc es va bolcar en consolidar als Almogàvars com una gran filà en la capitania cristiana de 1975. A pesar de la mort del seu pare, José Agulló Albors va acceptar ser el capità cristià 1975, donant una verdadera lliçó de responsabilitat. La desfilada del capità cristià sobre un drac portejat en andes per esclaus va marcar un abans i un desprès. Princeses, catapultes, tendes de campanya i una esquadra de negres salvatge van superar a tots els anteriors càrrecs de la filà Almogàvars. José Agulló va ser un dels primers capitans en confiar en el gran artista Alejandro Soler. El dia 23 d'abril, baix una pluja torrencial, els abanderats d'Arezzo van fer la seua primera visita a la ciutat. L'espectacle italià de moviments i salts de banderes tornaria a Alcoi en més ocasions, sempre de la ma d'algun càrrec de la filà Almogàvars.
Fernando Fernàndez, el popular Madriles, va seguir sent primer tro a l'any del Sèptim Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A la vespertina Entrada Cristiana de 1976 la filà Almogàvars va incorporar un grup de ballesters. Fins a 1982 no els va recaure l'esquadra d'enmig. La banda de música Societat Musical Nova d'Alcoi va estrenar per a l'esquadra de negres la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà". L'obra de José Maria Valls s'ha convertit en la oficial per a l'arrancà al Partidor i poques voltes varien el seu repertori durant l'Entrada Cristiana. Junt al disseny de Luis Solbes, la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" va causar sensació en 1982.
El cinqüentenari de la filà Almogàvars es va celebrar en 1984 perquè realment la filà no va eixir a Festes de Moros i Cristians fins a 1934. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny antic de la filà Asturs però sense casc. La túnica blanca estava feta de pell d'ovella. Existia la creença de que la filà Almogàvars era prohibitiva i d'accés limitat per tindre una fulla molt cara. Sempre ha sigut una filà xicoteta i eixa era la idiosincràcia que va defendre durant dècades el primer tro Fernando Fernàndez Jiménez. Quan complien 50 anys la filà tenia 48 membres de ple dret.
Els Almogàvars es van entregar al 100% en l'alferecia cristiana de 1988. Rogelio Vaello va desfilar a carrossa al so de la marxa cristiana "Desperta Ferro" de José Maria Valls. "Desperta ferro" també és un lema de la filà perquè la gastaven els antics mercenaris medieval com a crit de guerra per a atemorir les tropes musulmanes. El boato de l'alférez cristià va ser molt participatiu, ja que a finals dels anys 80 es va disparar el número de dones que eixien als boatos. L'esquadra de negres d'Alejandro Soler va ser admirada per la seua estètica ferotge. L'èxit dels trages de l'alferecia cristiana 1988 van convèncer a la filà per a innovar l'estètica de cara a l'any següent. I ja fa 30 anys d'uns càrrecs inoblidables de les Festes d'Alcoi.
Un dels boatos més recordats i espectaculars dels anys 80 és el de la capitania cristiana de la filà Almogàvars. Francisco Alba Socarrades va dirigir els exèrcits cristians el matí del 22 d'abril de 1989. El seguien llancers a cavall, monjos, trompes alpines, ariets, les favorites, el ballet de Inma Cortés i una bèl·lica i original esquadra de negres feta de metalls. Mai un conjunt de capitania cristiana havia resultat tan guerrer i la idea de trages i carrosses va ser de l'artista Alejandro Soler. L'escenògraf del Tirisiti va adquirir gran prestigi al mon fester gràcies a la impressionant capitania cristiana 1989 de la filà Almogàvars.
Quan la filà Almogàvars va arrancar al Partidor el 22 d'abril de 1996, la pluja va cessar per a que l'esquadra d'enmig brillara el doble. La filà Almogàvars va confiar el disseny de l'esquadra de negres als germans Sempere, coneguts per aprofitar materials naturals a les seues creacions. En el cas de l'esquadra d'enmig 1996 les canyes es van utilitzar tant per davant com per darrere. La banda de música Corporació Musical Primitiva d'Alcoi interpretava la marxa cristiana "Bonus Christianus" de José Maria Ferrero. Va ser l'esquadra d'enmig número 25 del bàndol cristià.
El boato més llarg i a la volta veloç que ha tret la filà Almogàvars va ser el de l'alferecia cristiana 2002. El retràs horari que va patir la solejada Entrada Cristiana d'aquell any va repercutir en el ritme precipitat de la desfilada de Juan Moiña Pérez. El jove alférez cristià portava un trage blanc dissenyat pel seu germà: El dissenyador José Moiña. Va resultar un càrrec espectacular de principi a fi, amb 3 ballets i més de 30 grups de boato amb bèl·lics dissenys espectaculars. Marxes cristianes com "Cid", "Tizona", "Te Deum" o "Penyalba" van sonar en l'extens boato.
L'altre germà de la saga festera Moiña va ser el capità cristià 2003. José Moiña Pérez va estar acompanyat de les seues germanes com a favorites i de la seua filla com a rodella. La família es va implicar molt en una magnífica capitania cristiana de la filà Almogàvars. Naturalment el boato va ser dissenyat per l'aclamat dissenyador fester i el trage de José Moiña també era collita pròpia. Es va superar a ell mateix amb una armadura metàl·lica i un imaginatiu casc de metall. El símbol del drac va ser constant en tot el boato, fins hi tot al ballet d'Ana Botella. Els altres ballets van estar baix la direcció de les coreògrafes Virginia Bolufer i Carmina Nadal, igual que a l'any anterior. Van sonar per primera volta en Alcoi la peça musical de Saül Gómez "Adalil". Els abanderats d'Arezzo van recordar aquella antiga capitania de 1975 amb una nova demostració de llançament de banderes a l'aire. La percussió i els tambors van ser constants als grups de boato i l'esquadra de negres va estrenar la marxa cristiana "Madriles". El disseny dels germans Sempere va rebre crítiques per l'aparença a l'home de les neus, evidenciada encara més per culpa d'un cel gris i sense l'apreciat sol.
La filà Almogàvars va tindre que esperar fins l'any 2008 per a tindre un Sant Jordiet. Jacobo Cerdà Bataller va ser el xiquet afortunat que va compartir el càrrec del patró d'Alcoi amb el seu germà bessó. Luis Sanus, altre membre destacat de la filà, va ser el dissenyador de l'original trage del Sant Jordiet, en el mateix any en el que el pintor va fer el Cartell de Festes. Dos anys desprès la filà Almogàvars tenia esquadra d'enmig. José Moiña va ser integrant de l'esquadra de negres i es va encarregar de confeccionar uns trages molt guerrers a base de metall i tela negra. Va ser la primera esquadra de negres en desfilar amb la marxa cristiana "El diví" de Francisco Valor, però no la última. També va ser l'any de l'estrena del disseny femení de la filà, obra del membre de la Llaganya Luis Sanus Pastor.
Ja en 2016 la filà va desempenyar l'alferecia cristiana de forma esplendorosa. Al igual que en 2003 i 2010 els núvols van acompanyar al càrrec de la filà Almogàvars, que era Javier Gandia Jordà. Les favorites van desfilar en una monumental carrossa i estaven precedides per les dames i un ballet de dracs alats. L'altre ballet recreava el foc, una idea prou utilitzada per la coreògrafa Ana Botella. Batallons formats per centenars de guerreres i els abanderats d'Arezzo van ser altres dels atractius d'un magnífic boato. L'alférez cristià Javier Gandia i els seus cavallers van desfilar sobre un esquelet de drac de grans dimensions. Es van escoltar marxes cristianes com "Signum", "Als Xacals" o "Antebellum". L'esquadra de negres reproduïa la indumentària bàsica dels mercenaris almogàvers del segle XIV. La sobrietat del disseny va generar tot tipus d'opinions.
L'últim càrrec de la filà Almogàvars ha sigut la capitania cristiana 2017. Tal i com ja va passar en 2003, el càrrec va estar desempenyat per un home dedicat a treballs per a Nostra Festa. Luis Sanus Pastor va dissenyar la seua pròpia capitania cristiana i el seu trage va destacar per l'ús de macramé blau i una corassa de cuero marró. La carrossa en la que anava el capità i els cavallers tenia un impacte visual de molta força, al igual que la marxa cristiana que van estrenar: "Rictus". La Muixeranga d'Algemesí va fer les seues torres humanes per primera volta en Alcoi en un matí gelat, però amb la presència del sol. L'esquadra de negres va agradar amb un disseny d'Antonio Aracil, un creador encara inexpert però que ja ha fet treballs de gran qualitat.
La banda de música que toca tots els anys per a la filà Almogàvars és la Unió Musical de Llutxent. El primer tro actual és Jorge Gisbert, que va agafar el relleu al desaparegut Fernando Fernàndez Pérez. El fill del que també va ser primer tro, Madriles, es va deixar la pell i l'ànima en la filà i l'organització dels anys de càrrec. La filà Almogàvars pot presumir d'haver guanyat 7 voltes el Concurs d'Olleta Alcoyana que es celebra al Mig Any d'octubre. Són la filà amb més premis ja que van aconseguir el desitjat plat de ceràmica en la primera edició de 1972 i en 1974, 1975, 1977, 1980, 2009 i 2016. El sorteig de la Loteria Nacional de desembre també es important per a la Llaganya. Editen originals i inèdits dècims de loteria de temàtica variada, però sempre relacionada amb Alcoi, les Festes de Moros i Cristians o la Cavalcada de Reis Mags. A dia de hui la filà té 91 festers de ple dret però cap dona s'ha apuntat a la filà, sols hi ha 19 amb la figura d'acompanyants femenines. Per tant no hi ha una esquadra femenina de la filà Almogàvars a la vista. No obstant si hi han 26 xiquetes i 40 xiquets que segur portaran a la filà a un futur ple d'esperança. Si la Llaganya va superar els entrebancs de la postguerra, segur que triomfaran al llarg del segle XXI sense dificultats econòmiques ni disputes internes.
