El passat diumenge 7 de maig de 2026 Alcoi va viure una de les seues Processons més especials. El Corpus Christi va omplir el centre històric d'alegria i fervor, en un moment on el catolicisme està en boca de tots per la visita a Espanya del Papa León XIV. El Corpus Christi d'Alcoi és una de les celebracions religioses més antigues de la ciutat. Està documentat almenys desde l'any 1410 i commemora la presència de Crist en l'Eucaristia. La Processó combina elements religiosos amb manifestacions de cultura popular valenciana: danses, música tradicional de colles de xirimiters i tabaleters, xiquets de Primera Comunió, cofradies, gremis i representants de les Festes de Moros i Cristians. La Custòdia amb el Santíssim Sacramento baix palio és l'element central del recorregut i tanca la Processó amb la banda de música. En 1355 ja es feien danses tradicionals, però es van instaurar al Corpus Christi en 1506. Realment l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. "La moma" és un personatge vestit de blanc i amb moltes flors que porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El trage de "La Moma" es va cosir en 1993 i destaca per la seua puresa i la tela que li tapa el rostre i la identitat. Moltes de les danses tradicionals es van perdre amb el temps, però a partir de 1990 es van recuperar gràcies al treball del Grup de Danses Sant Jordi d'Alcoi. Aquest col·lectiu va tornar a portar al carrer balls que feia més de 250 anys que no es representaven regularment. Aquesta demostració de folklore també és molt apreciat a la ciutat de València, on el cap se setmana del Corpus Christi està considerat "La festa grossa".
Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat: Llauradors, tèxtils, comerç, fusters i metal·lúrgics. En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Els portadors del palio marquen el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia, interpretant "Caridad del Guadalquivir". Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors. Les novetats de la Processó de 2026 van ser les andes i el Sant Calze com una copa daurada portada per xiquets i la recentment estrenada bandera de l'Associació de Sant Jordi. La Processó del Corpus Christi sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Alberto Acosta de la filà Mudéjares va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que, a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant. Més encara perquè estem vivint l'Any Jubilar i acabarà precisament el 23 d'abril de 2027. Es preveu que siga el dia del patró, encara que Alberto Acosta Sánchez compartirà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi amb Mateo Vilaplana. Ell encara té actes en octubre com a Sant Jordiet 2026 de la filà Llana.
El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va ser el motiu pel que el Papa León XIV va declarar a Alcoi com lloc de jubileu en 2026. El significat catòlic d'aquesta efemèride ha tingut molt de renom per als feligresos, però ha passat més desapercebuda per a la gent en general. El projecte pastoral al voltant de l'Any Jubilar Extraordinari té intrínsecament molt de treball, ja que el Vaticà convoca Anys Jubilars Ordinaris cada 25 anys. Al no ser el cas, Alcoi ha rebut el seu primer Any Jubilar de la història, sense armar massa expectació. Se'l considera un any de gràcia on renovar el compromís de la fe. Al Casal de Sant Jordi ja està el decret i benedicció del Papa León XIV. De moment hi ha poca implicació ciutadana en aquest Any Jubilar i el president de l'Associació de Sant Jordi està fent esforços per animar a les entitats. La sensació al carrer és que el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi no està creant tanta emoció com el VII Centenari de 1976. Tal volta fa 50 anys es va comunicar més la importància de la celebració, va haver actes festers més vistosos i els empresaris es van implicar més en el finançament. Una efemèride de tal calibre s'ha promogut tard i no ha generat l'interès esperat. Fins hi tot al mes d'abril les Festes de Moros i Cristians 2026 es van sentir com les de qualsevol altre any, a excepció de l'Exhibició d'armes d'avantcàrrega del dissabte 18 d'abril. Va ser un "Alardo Commemoratiu", encara que no es van traure les figures de Sant Jordi al carrer pels perills de la pólvora. Qui si va tindre més protagonisme va ser el Sant Jordiet, Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El president de l'Associació de Sant Jordi, Paco Carrillo, justifica les limitacions de la programació perquè econòmicament no són autosuficients. Es necessita més ajuda externa a l'Ajuntament d'Alcoi.
La devoció a Sant Jordi a Alcoi es remunta a meitat del segle XIII, quan els repobladors catalans van arribar a la vil·la medieval. Jaume I va otorgar la Carta Pobla d'Alcoi en 1256, però l'any transcendental va ser 1276. La batalla de la Canal va enfrontar a 40 cavallers cristians que defenien Alcoi de l'exèrcit musulmà. Desde Granada volien reconquerir aquestes terres un grup de sarraïns comandats pel visir Al-Azraq. Un personatge històric que va morir el 5 de maig de 1276, en el moment en que la Tercera Revolta Mudèjar era més cruenta. Conta la llegenda que el Mossèn Torregrosa va invocar la protecció divina i Sant Jordi va intervindre de forma celestial. El miracle del Màrtir romà llançant fletxes sobre un cavall blanc ha perdurat en el temps i Alcoi va aclamar a Sant Jordi com el seu patró. Segles desprès se li dediquen les Festes de Moros i Cristians i és l'Associació de Sant Jordi qui impulsa la devoció al patró.
La concessió de l'Any Jubilar per part del Vaticà va arribar en agost de 2025, i es va decidir marcar les dates: Del 23 d'abril de 2026 fins al 23 d'abril de 2027. La Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet es va celebrar el dilluns 20 d'abril de 2026, amb una alta participació de devots amb ciris i els estandards jubilars de les 28 filaes alcoyanes. De forma excepcional va participar la Relíquia de Sant Jordi: Un dit. El reliquiari daurat va tornar al Temple de Sant Jordi el dijous 23 d'abril de 2026. En un senzill acte es va obrir la porta santa, la d'accés pel carrer Sant Blai. Dos actes curts en els que el vicari de l'Església de Santa Maria, Jesús Fuentes, va beneir la porta santa i la bandera amb el logo de Silvia Sempere. Una estampa sense armes i en el que la capa de Sant Jordi es converteix en la creu roja sobre fons blanc.
L'obertura de la porta santa ja permet que els peregrins visiten el Temple de Sant Jordi com a espai jubilar i turístic. El pelegrinatge a esglésies de culte es pot alternar amb rutes senderistes, com una espècie de Camí de Santiago que passe per pobles d'interior de València a Alcoi. El Papa Francisco, abans de la seua mort en 2025, ja remarcava que l'Any Jubilar era una oportunitat per a perdonar els pecats i rebre indulgència per mitjà de la misericòrdia de Déu. És un esdeveniment espiritual, social i eclesial clau en la vida catòlica. La "Georgina" és el document acreditatiu que reben els peregrins que vinguen de qualsevol part del món buscant "La victòria per la fe". Als papers credencials es pot veure el Sant Jordi el Xicotet del segle XIX i el logo de Silvia Sempere per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. És una imatge del Sant de Capadòcia en la seua joventut, amb aura daurada i reminiscències de Donatello. Una forma bonica d'aconseguir la indulgència plenària en les peregrinacions particulars. Fins a abril de 2027 tots els dies hi ha recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. Els dimecres hi ha "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients estan els decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/
En els pròxims mesos van a fer-se peregrinacions de Sant Jordi el Xicotet a nombrosos centres de majors, col·legis concertats i institucions d'Alcoi. Les escoles públiques finalment no rebran símbols religiosos al ser aconfessionals. Les visites extraordinàries van començar en maig i l'escultura de José Rabasa de 1944 va aplegar a la residència de majors Emilio Sala. Es va realitzar una eucaristia jubilar i es va donar a besar la Relíquia de Sant Jordi. Treballadors del centre van portar les andes especials que s'havien beneït prèviament. Es tracta d'una fusta senzilla en tons marrons obscurs i adornades amb flors. A la capella del recinte dels ancians es va cantar l'himne "Insigne Mártir" i els residents li van llançar flors al patró. El vicari titular de les parròquies del centre, Jesús Fuentes, acompanyarà al Sant Jordi el Xicotet en totes les seues eixides per la ciutat.
El Temple de Sant Jordi va complir el Centenari en plena pandèmia. Ja en 2021 va rebre millores, però enguany s'han invertit 60000€ en reformes. S'han remodelat bancs, il·luminació, banderes, escuts i ornamentació per a convertir el Temple de Sant Jordi en lloc de benvinguda jubilar. El mural de Fernando Cabrera ara té una projecció visual més completa. Hi ha Wifi i s'han canviat tots els ciris del temple d'estil neobizantí. A continuació presentem l'agenda de l'Any Jubilar, sense obviar les exposicions pictòriques en les que artistes donaran la seua visió de la iconografia georgiana. Les filaes Realistes i Llana han organitzat activitats al voltant de la figura del Sant Jordiet, i del seu Cavallet a l'Aparició de Sant Jordi. Ens mantenim a l'espera de que les filaes Cides, Berberiscos, Asturianos i Realistes preparen més actes de cara als seus càrrecs festers de 2027.
Calendari programat en el que el Sant Jordi el Xicotet es desplaçarà en andes per la ciutat:
8-5-2026: Jubileu filaes Cides, Xanos i Verds.
15-5-2026: Jubileu filaes Mozàrabes, Almogàvars i Abencerrajes.
16-5-2026: Peregrinació al Nazareno i Muixeranga vespertina.
18-5-2026: Peregrinació al col·legi concertat "La Salle".
22-5-2026: Peregrinació a la Parròquia del Salvador.
24-5-2026: Peregrinació a la Senyora del Rocio en la Festa d'Andalucia.
25-5-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Arnauda".
30-5-2026: Jubileu de les parròquies del centre i l'Església Arciprestal de Santa Maria.
5-6-2026: Jubileu de les filaes Maseros, Aragonesos i Ligeros.
6-6-2026: Peregrinació al Hospital Verge dels Lliris.
11-6-2026: Peregrinació al Sagrat Cor de Jesús.
16-6-2026: Peregrinació a l'Església de Sant Mauro.
20-6-2026: Jubileu del barri de Batoi.
30-6-2026: Jubileu de Càritas interparroquial.
10-8-2026: Peregrinació a la Residència Mariola Assumpció.
20-8-2026: Peregrinació Parròquia Sant Isidre de Polop.
30-8-2026: Peregrinació Parròquia Sant Josep Obrer de Batoi.
1-9-2026: Peregrinació al Centre de Majors Sol Roja.
8-9-2026: Peregrinació Centre de dia.
11-9-2026: Jubileu filaes Cruzados, Alcodianos i Magenta.
19-9-2026: Peregrinació i Processó del Xicotet en l'Ofrena a la Verge dels Lliris.
20-9-2026: Participació del patró en la Romeria a la Font Roja.
29-9-2026: Peregrinació a la Capella de Sant Miquel.
30-9-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Santa Ana".
2-10-2026: Segona Peregrinació al Hospital Verge dels Lliris.
5-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat del centre "Salesians Sant Vicent Ferrer".
9-10-2026: Peregrinació al Santuari de Maria Auxiliadora.
13-10-2026: Peregrinació a la Parròquia del barri de Santa Rosa.
15-10-2026: Peregrinació a la Parròquia de Sant Roc.
19-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Sant Roc".
21-10-2026: Peregrinació a la Parròquia Santos Juanes.
23-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat de la Zona Nord "Salesians Juan XXIII".
24-10-2026: Diana de les filaes amb el trage oficial als actes del Mig Any.
26-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat Sant Vicent de Paul.
1-11-2026: Visita del patró al Cementeri pel dia de Tots Sants.
6-11-2026: Jubileu de les filaes Vascos, Muntanyesos i Marrakesch.
14-11-2026: Jubileu dels xiquets i xiquetes en Catequesis.
20-11-2026: Jubileu de les filaes Navarros i Cordoneros.
26-11-2026: Presentació llibre commemoratiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.
27-11-2026: Jubileu de les filaes Gusmans, Realistes i Berberiscos.
3-12-2026: Participació del patró en la Processó de Sant Mauro Màrtir.
5-12-2026: Jubileu dels campaners i grups de danses.
7-12-2026; Jubileu beat dels Neocatecumenals.
27-12-2026: Jubileu de les famílies.
22-1-2027: Jubileu de les filaes Andaluces, Miqueros i Benimerines.
24-1-2027: Apostolat Seglar i curs de cristiandat.
26-1-2027: Peregrinació a l'Església del Sant Sepulcre.
31-1-2027: Participació del patró en la Processó del Jesuset del Miracle.
6-2-2026: Jubileu de la Parròquia de Sant Sebastià i la vida consagrada
19-2-2026: Jubileu de les filaes Tomasines i Judíos.
22-2-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Carmelites".
26-2-2026: Jubileu de la Cofradia del Crist Agonitzant.
28-2-2026: Jubileu dels Desamparats i passos de Setmana Santa.
3-3-2026: Peregrinació al centre residencial Domus Vi.
5-3-2026: Jubileu de les filaes Asturianos, Llana i Mudéjares.
12-4-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Les Esclaves".
Les parròquies, filaes i cofradies de Setmana Santa també faran les seues peregrinacions privades al Temple de Sant Jordi, on honrar al Matamoros. Aquesta figura guerrera de Sant Jordi no dona lloc a confusions i està en la memòria col·lectiva de tota la comarca. Per a que el patró lluïsca en tot el seu esplendor, s'han restaurat les andes del Sant Jordi Eqüestre que ix a la Processó General. La Diputació d'Alacant ha subvencionat aquests treballs de conservació i manteniment, ja que l'escultor Galarza ho va construir a la dècada dels 40 i la postguerra era molt dura. La restauradora Andrea Sanz Català s'ha encarregat de la intervenció, valorada en 3600€. L'alcoyana va destacar el valor i qualitat artística de l'estructura de la talla de 1941, sobretot per la policromia i el daurat tradicional a l'aigua amb pa d'or fi. S'han respectat els materials originals, fixant-se en si la fusta tenia alguna fissura i utilitzant productes i tècniques compatibles. Com a part del patrimoni cultural, l'Ajuntament d'Alcoi s'ha encarregat de les millores en les infraestructures. En el seu cas s'ha repintat l'Enramada desprès de que en anys anteriors renovaren els escuts de les 28 filaes.
Amb tot un any de planificació per davant, hi ha que despertar les ganes de festa al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No tot pot quedar-se en catequesis, rutes històriques o presentacions turístiques a Fitur. Es necessita més difusió als mitjans de comunicació, ja que el desplegament d'À Punt es va limitar als dies centrals d'abril. La televisió pública valenciana va retransmetre en directe les ràpides Entrades d'Alcoi 2026. Hi ha també concerts de música medieval i andalusí per a recordar l'Edat Mitjana en la que van passar els fets de la Batalla d'Alcoi. A més a més desde altres entitats laiques i grups d'historiadors s'està commemorant el 750 aniversari de la mort de Jaume I el rei conqueridor i el visir Al-Azraq. De fet els cantants alcoyans de "Verdcel" li han dedicat una cançó a "el Blavet" que va resistir la Reconquesta cristiana desde el seu castell a la Vall d'Alcalà.
Al llarg de 2026 la ciutat d'Alcoi celebra l'Any Jubilar firmat pel Papa León XIV. Per a la comunitat catòlica és una noticia molt especial pel significat devocional que té. El motiu pel qual la Santa Seu del Vaticà ha otorgat aquest honor a Alcoi és el 750 Aniversari del Patronatge de Sant Jordi. És una oportunitat única per a les Festes de Moros i Cristians, ja que se li donarà més visibilitat i projecció a tots els actes de l'any, i no sols als del mes d'abril. Aquest temps de gràcia arrancarà el 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, i s'allargarà fins a la mateixa data del proper any 2027. Hi haurà peregrinacions al Temple del patró per a l'obtenció de la indulgència plenària, activitats culturals, actes religiosos i iniciatives turístiques. També es preveuen propostes de caràcter social i benèfic sense deixar de banda la visita de Sant Jordi a les parròquies de la ciutat, els centres de gent gran i escoles, l'Hospital Verge dels Lliris o el Cementeri Municipal.
L'origen de Nostra Festa es fonamenta en un fet històric de fa 750 anys: La Reconquesta cristiana del segle XIII i l'enfrontament entre la vil·la medieval d'Alcoi, amb pobladors cristians comandats per Mossèn Torregrosa i els musulmans, dirigits pel visir Al-Azraq a la batalla coneguda com de 'La Canal'. La Carta Pobla fundacional d'Alcoi era de 1256. Les primeres revoltes dels mudèjars es van fer en 1244 i 1258, però la pau es va firmar gràcies al Tractat del Pouet de 1245. Després de que els àrabs deixaren la vila, Alcoi va ser repoblada per catalans. Però les tropes mahometanes no s'havien rendit i planejaven desde Granada nous atacs. La batalla d'Alcoi va acabar amb una lluita d'Al-Andalus contra el nou regne de la Corona d'Aragó. El rei Jaume I va enviar 40 cavallers a Alcoi en saber que s'havia organitzat la Tercera Revolta Mudèjar. Mossèn Torregrossa tocava les campanes per a avisar a la població i demanar amparo diví. El capellà Ramón Torregrosa va ser el més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians, que anaven perdent. L'ajuda miraculosa del Sant romà de Capadòcia es va fer efectiva quan un genet a cavall va aparèixer llançant fletxes. Una d'elles es va clavar als ulls blaus d'Al-Azraq, nascut a la Vall d'Alcalà en 1218. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc i va ser identificat com el salvador dels cristians, i el "Walí" per als guerrers musulmans. La tradició catòlica atribueix la victòria final a la intercessió celestial de Sant Jordi, que va lliurar als alcoyans del domini àrab. L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i els 40 cavallers de Jaume I van ser derrotats en una emboscada al paratge de la Canal. A pesar de la xicoteta venjança, els sarraïns no van conquistar Alcoi i es va proclamar Sant Jordi el patró. Posteriorment aquesta tradició va anar derivant fins a les actuals Entrades i dia dels Trons, en les que també hi ha referències a la mort del visir Al-Azraq en aquella guerra.
El 18 d'abril de 2026 per la vesprada hi ha programat un acte on els trabucs tindran tot el protagonisme. Es farà un Alardo Commemoratiu, ja que es considerat l'acte més antic de les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi comptarà amb la participació de les 28 filaes alcoyanes i donarà la benvinguda a les poblacions festeres on el dia dels Trons tinga una rellevància especial. No només s'inclouran aquelles més properes a la ciutat, sinó que assolirà tot el territori nacional. Fins hi tot hi haurà representacions de festivitats amb pólvora que no tenen tant a veure amb les Festes de Moros i Cristians. Però si que tinguen ostentació del foc en la seua cultura festiva: Valenciana, catalana i vasca.
En un any tan especial, les 2 Entrades del 25 d'abril iniciaran el trajecte engalanat amb uns estandards commemoratius. Muntats a cavall, un representant de cada filà, portarà la bandera confeccionada per a aquesta efemèride. A més a més es va convocar un concurs per a escollir el nou disseny de l'Ambaixador Moro: Óscar Martínez. Dels 6 bocetos presentats el jurat es va decantar per la proposta de Juan Climent. Fins al 25 d'abril de 2026 no sabrem com és el nou trage per a les Ambaixades, però l'artista Jordi Sellés si ha fet pública la seua obra al no ser l'elegida.
Però abans de la primavera ja hi ha activitats de tot tipus preparades al voltant de la figura de Sant Jordi. Culturalment hi haurà presentacions de llibres, fins hi tot sobre la vida del visir Al-Azraq al commemorar-se també el 750 aniversari de la seua mort. Es farà concerts de música medieval i d'orientalisme. Però la música festera no podia faltar i la filà Realistes ha agafat la davantera. El passat 24 de gener de 2026 l'alferecia moro d'enguany va fer un repàs per les marxes mores més significatives dels càrrecs festers. L'antiga Cavalleria Realista va recordar els seus anys gloriosos desde l'esquadra d'enmig 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Als últims 50 anys les marxes mores han tingut una gran evolució, però es va disfrutar de la banda Primitiva d'Alcoi interpretant obres musicals com "Penya Cadell", "El moro del Sinc", "Moros del Rif", "Cavall de foc", "El president", "Any d'alferis", "Menda capità 2002", "Marta" o "Tarde de abril". El concert va tindre caràcter benèfic amb donatius i es va omplir el Saló del Círculo Industrial.
S'han proposat rutes pels paratges que van tindre valor territorial en 1276, tots arrancant desde Alcoi fins a altra població. El patrimoni natural queda integrat a aquesta celebració a través de 5 trajectes perfectament localitzats: Banyeres, Agres, Muro, Benifallim i Ibi. És possible conèixer i reconèixer el patrimoni arquitectònic de la ciutat d'Alcoi a través de diversos recorreguts urbans destacats: L'Església de Santa Maria, el Temple de Sant Jordi, el Museu de la Festa (MAF) i el Casal de Sant Jordi. El Modernisme té una rellevància especial en aquestes rutes que recorren el casc antic d'Alcoi, la Casa del Pavo és un dels edificis més emblemàtics d'un dels trajectes. L'arquitectura industrial està íntimament relacionada amb Nostra Festa. Gran part de les filaes que conformen els 2 bàndols han recuperat, rehabilitat i mantingut antigues fàbriques tèxtils, reconvertint-les en seus socials per a celebrar dinars i "ensayos". La gastronomia alcoyana és molt típica als sopars de les 28 filaes. És el cas de la fàbrica de la Caldera del Gas, o els diferents edificis dels carrers La Cordeta, Sant Jordi o Sant Domènech. Les filaes de càrrec de 2026 també estan il·lusionades amb passar a la història com les capitanies i alferecies del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi: Andaluces, Marrakesch, Asturianos i Realistes.
El logotip de la commemoració és obra de Silvia Sempere i es va presentar el passat mes de juny. Va ser a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi al Teatre Principal. En aquella reunió també es va fer el sorteig del Sant Jordiet 2026, sent l'escollit el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El jubileu és un any particular per acostar-nos d'una forma especial a Déu, per mitjà del testimoni del Màrtir Sant Jordi i renovar la fe i la devoció al seu patró. El Papa Francisco recordava que "el jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l'església". L'arquebisbe de València Monsenyor Benavent diu que "l'any jubilar és un moment de gràcies caracteritzat pel perdó dels pecats i en particular per la indulgències, expressió plena de la misericòrdia de Déu". Fins a abril de 2027 tots els dies hi haurà recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. També es comptarà amb catequesis específica i peregrinacions de l'escultura de Sant Jordi el Xicotet a totes les parròquies d'Alcoi, centres de majors i escoles concertades. Els dimecres hi haurà "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients hi ha decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/
El passat 19 de juny de 2025 es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi. Al Teatre Principal es va escollir per sorteig al pròxim Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians 2026. Serà el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak, amb una forta vinculació familiar amb la filà Llana. Mateo Vilaplana és britànic de naixement, de mare holandesa i pare alcoyà, i parla perfectament castellà, holandés i anglés. Tal volta el seu càrrec principal al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi també fa que aprenga valencià. Mateo té una germana de 6 anys, amb qui comparteix ara part del protagonisme. En Londres Olivia i Mateo van a un col·legi privat espanyol: Vicente Cañada Blanch. La seua escola internacional està ubicada en un antic convent en Portobello Road, a la capital de Regne Unit. Curiosament Sant Jordi també és el patró de Londres i mai hi havia hagut un Sant Jordiet tan multicultural. El seu predecessor de la filà Miqueros viu en València i va tindre una responsabilitat a l'hora del sorteig. Martín Bellver Sevila va ser l'encarregat de traure a l'atzar el nom del personatge infantil de 2026.
La família Vilaplana i llanera seguia amb emoció la transmissió en directe per YouTube. "Mateo estava al meu costat i quasi es posa a botar damunt del sofà", explicava son pare, Rafa Vilaplana. I és que quan el van presentar no pensaven que eixiria en el sorteig, però després de saber que tan sols hi havia dos candidats les possibilitats augmentaven i, també, els nervis. L'altre xiquet candidat era de la filà Marrakesch, que haurien d'haver gestionat la capitania mora i el Sant Jordiet el mateix any. Això els va passar en 1982, quan la filà Marrakesch tenia al capità moro i al Sant Jordiet número 100 de la història. Però finalment serà la filà Llana qui acompanyarà al Sant Jordiet 2026, any del DCCL Centenari de la llegenda de Sant Jordi de 1276. Ja s'ha presentat el logotip de l'efemèride, desprès de que el concurs quedara desert. Finalment l'assessora artística de l'Associació de Sant Jordi s'ha encarregat de la imatge del 750 aniversari del patró. Silvia Sempere explicava que “es tracta d'un Sant Jordi alçat, d'inspiració donateliana, amb un perfil desproveït d'armes i amb la creu roja com a indumentària sobre fons blanc. El seu rostre és seré, testimoni de tot i mentre el passat oneja en forma de bandera, el futur flueix des dels seus cabells ondulats. Encara que estem en una època de canvis, la cultura necessita de la fe".
Mateo Vilaplana Blaak va ser batejat al Temple de Sant Jordi en 2017. El seu pare, Rafa Vilaplana, va ser glorier en l'any 1986 i el seu iaio, Rafael Vilaplana, capità moro 2014 de la Filà Llana. La saga Vilaplana és molt coneguda a Alcoi desde que el metge Enrique Vilaplana fora capità moro en 1972. En aquella plujosa Entrada Mora el capità llanero va sorprendre sobre un camell i amb una estètica nòmada mai vista. El trage era obra d'Aitana Martín, la pintora que posteriorment en 2009 va fer el Cartell de Festes. Precisament ella tindrà al seu net Mateo Vilaplana com a Sant Jordiet 2026 i ja està pensant en el boceto del seu trage romà. Desde 2022 a Mateo Vilaplana li agrada molt la Processó de la Relíquia i viure-la amb el seu iaio que va ser primer tro. El xiquet espera en il·lusió la llançada de clavells al carrer Sant Llorenç, però això no pot competir amb pujar a un cavall damunt d'un castell i tirar fletxes. Com a la majoria de Sant Jordiets, l'Aparició de Sant Jordi és el seu acte preferit. Les aficions del sèptim Sant Jordiet llanero són el futbol i és de l'equip Reial Madrid.
S'ha acordat que les Festes de Moros i Cristians 2026 siguen els dies 24, 25, 26 i 27 d'abril per a coincidir en cap de setmana. Però el president del Casal, Paco García, ha demanat que el dia 23 d'abril siga festiu i es celebren actes litúrgics que enllaçen ja amb el dia dels Músics del 24 d'abril de 2026. És curiós que en un any tan transcendental per a les Festes d'Alcoi com el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi sols s'hagen presentat dos xiquets al càrrec infantil. Normalment eren menys de 10, però desde l'any 2000 no s'havia vist una xifra tan baixa. Tal volta la falta de religiositat patent en una societat cada volta més laïca siga la causa. Esperem que la promoció de l'efemèride de Sant Jordi siga tan bona com en 1976 i repercutisca en més participació a la Processó General i la resta d'actes pensats per als devots del Sant de Capadòcia. La família llanera i el xiquet de 8 anys ja prepara les maletes per a fer el primer dels molts viatges Londres-Alcoi. Com marca la tradició, el diumenge 22 de juny de 2025 Mateo Vilaplana participarà en el seu primer acte oficial com a Sant Jordiet 2026. Serà a la Processó del Corpus Christi.
A l'Assemblea General Ordinària també es van nombrar les esquadres d'enmig de les Entrades d'Alcoi 2026: Filà Almogàvars pel bàndol cristià i filà Verds pel bàndol moro. Els primers trons de les filaes d'alferes van presentar les fiançes per a comprometre's amb traure uns bons boatos al carrer. La filà Asturianos va entregar a la Junta Directiva la porra amb la que fan el cabo a la popular "Creueta". Mentre que la filà Realistes va depositar com a fiança el bust d'un cavall i el nom dels seus càrrecs moros anteriors desde 1933. Els càrrecs festers de 2026 van ser presentats oficialment i al contrari que en 2025 no hi haurà cap dona:
Capità Cristià Filà Andaluces: Javier Ferrándiz Giner.
Alférez Cristià de la Filà Asturianos: Fernando Jordá Abad.
Capità Moro Filà Marrakesch: José Ignacio López Romà.
El passat dijous 30 de maig de 2024 va ser molt important per a les Festes d'Alcoi. L'Associació de Sant Jordi va convocar una Assemblea General Ordinària que va canviar el rumb de Nostra Festa. Es va escollir el nou president del Casal: Francisco García Carrillo. Per tant el gat Juan José Olcina va fer el seu últim discurs com a president de l'Associació de Sant Jordi. Però la gran noticia del dia en aquesta reunió al Teatre Principal sempre és l'elecció del nou Sant Jordiet. Martín Bellver Sevila serà el pròxim Sant Jordiet 2025 representant a la filà Miqueros i es suma a la resta de càrrecs festers que es van fer públics.
Al sorteig per a ser Sant Jordiet es presentaven 8 candidats de les filaes Berberiscos, Llana, Vascos, Navarros, Verds, Alcodianos i Miqueros. L'anterior Sant Jordiet 2024 va estar present a l'Assemblea General Ordinària a pesar de viure en Madrid. Mauro Abellán de la filà Judíos va extraure la bola amb el nom de Martín Bellver Sevila. El xiquet de 7 anys viu a València i li feia molta il·lusió ser Sant Jordiet. La seua família és de l'antiga filà Domingo Miques, encara que sa mare ja havia eixit a la filà Mozàrabes. Ella és la més festera i alcoyana, ja que normalment estan fora però s'alegraven de que el seu fill major fora l'escollit. Martín Bellver és molt mogut i li agrada l'educació física i l'esport, sobretot el futbol i l'atletisme que practica a la seua escola religiosa de València. En juliol complirà 8 anys, per tant era la segona volta que els seus pares el presentaven per a representar al patró d'Alcoi. El designat Sant Jordiet 2025 va aparèixer al Teatre Principal per a donar les seues primers impressions als periodistes. Martín Bellver Sevila ha declarat que li agrada molt formar i llançar les fletxes en l'Aparició. Al igual que el seu predecessor i ma innocent, Martín Bellver també es castellanoparlant i no va nàixer a Alcoi.
Com a curiositats desde 1996 no hi havia un xiquet Sant Jordiet que portara ulleres. L'últim Sant Jordiet que pertanyia a la filà Miqueros és el de 1995. Això degut a que fa 10 anys el Sant Jordiet miquero era realment de la filà Llana. Per tant els 5 xiquets miqueros que han representat al Sant romà són Fernando Terol en 1961, Vicente Miró en 1972, Fermín Chinchilla en 1978, Samuel Espí en 1995 i Martín Bellver en 2025. Esperem que l'oratge siga més benèvol amb ell que amb els anteriors Sant Jordiets de la filà Domingo Miques. Tal i com li va passar a la filà Judíos l'any passat, la filà Miqueros també enllaça l'esquadra d'enmig 2024 amb el càrrec infantil en 2025. Sant Jordiet és l'eix central de Nostra Festa, a qui van dirigides totes les mirades de devoció d'Alcoi. Al ser la representació humana del patró de la ciutat, té preferència de pas i respecte sobre la resta de personatges festers. Així ho diu l'article 29 de l'Ordenança Festera. El primer acte en el que disfrutarà del privilegi de ser Sant Jordiet és en la Processó del Corpus Christi.
La vesprada del 30 de maig va ser transcendental al presentar-se els càrrecs festers de 2025. Ja no era cap sorpresa que una dona seria per primera volta alférez moro. La notícia de que Ana Gisbert Mira-Perceval aspirava al càrrec va saltar en 2023 i ara ja és oficial. Ella serà la primera alférez mora sent recolzada per la filà Marrakesch, tal volta la més integradora de les Festes d'Alcoi. Aquesta historicista filà del bàndol moro va traure la primera esquadra femenina en la Diana de 2015 i la primera gloriera en 2018. Per a que Ana Gisbert siga alférez mora s'han tingut que fer canvis de Normativa i dels estatuts relacionats amb el gènere dels càrrecs festers principals. El seu homòleg cristià és un home i per tant no ha patit cap entrebanc ni crítica. El veterà Pep Cortés Blasco serà l'alférez cristià 2025 de la filà Andaluces. La novetat del boato contrabandista ambientat en els bandolers de Despeñaperros, Córdova i Serra Morena serà una esquadra de negres mixta. El capità moro 2025 és Indalecio Carbonell Pastor de la filà Abencerrajes, conegut per ser el president del Círculo Industrial. Altre fester conegut de la filà Aragonesos serà el capità cristià 2025: Salvador Albero González. Saoret ja sap que és desempenyar un càrrec al haver sigut Sargento Cristià de 2009 a 2012.
Les filaes Mozàrabes i Xanos van acceptar fer les esquadres d'enmig 2025, quedant instaurats els protagonistes de la Trilogia Festera Alcoyana de l'any que ve. La fiança de la filà Marrakesch tenia molts detalls ja que era un moble restaurat de fa 73 anys. Es tractava d'una vidriera de Sant Jordi feta per l'arquitecte Roque Monllor. Va ser un fester de la filà Marrakesch molt important, sent capità moro en 1969. Aquest regal de fusta amb un Sant Jordi Eqüestre i símbols de la filà Marrakesch s'estava deteriorant a la seu social. Així que es va decidir convertir-lo en fiança de l'any d'alferecia mora 2025, sumant-li monedes de Marroc. Per altra part la filà Andaluces van presentar com a fiança dels anys de càrrec una arma molt contrabandista: Una navaixa. A més a més les monedes eren de 1839, sent un any important per a la filà Andaluces i el bandolerisme que els caracteritza.
La filà Judíos no tenia un Sant Jordiet propi desde els anys 30 del segle XX i per fi s'ha acabat eixa sequera per a la bicentenària filà mora d'Alcoi. Mauro Abellán Bravo serà el pròxim Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians 2024. El xiquet compleix 8 anys el dia 14 d'agost i era la última volta que podia presentar-se al sorteig de Sant Jordiet. Mauro Abellán i la seua família de 3 germans no resideix en Alcoi i tenen com a repte poder assistir a tots els actes que requereix ser la reencarnació del patró. Viuen en Madrid per qüestions laborals i Mauro Abellán estudia a un col·legi privat de Pozuelo de Alarcón. Per això no se li va poder fer cap entrevista ni la premsa local va realitzar la tradicional visita a l'escola. És un xiquet molt responsable i aplicat en Primària i que a més a més li agrada ajudar. La mare del Sant Jordiet 2024 és sevillana i per això Mauro Abellán és declara seguidor de l'equip de futbol del Betis. També participa com a monaguillo darrere dels famosos passos de Setmana Santa. La ma innocent de l'anterior Sant Jordiet contrabandista ha fet que per primera volta el Sant Jordiet siga un madrileny de família adinerada. Esperem que el Sant Jordiet 2024 estiga realment il·lusionat per representar al patró ja que en alguna ocasió s'ha notat que era més una decisió del pare i la mare per donar-se aires de grandesa.
D'entre els 9 aspirants a Sant Jordiet 2024 hi havia 3 xiquets de la filà Alcodianos, 2 de la filà Berberiscos, 2 de la filà Miqueros i 1 de la filà Cides però la sort es va decantar per l'únic candidat de la filà Judíos. L'elecció de Mauro Abellán va sorprendre als mitjans de comunicació en l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi ja que ni tan sols el pare estava present al Campus universitari d'Alcoi on es va celebrar la reunió. Eren les 9 de la nit del dijous 8 de juny de 2023 i hi havia certa tensió per les poques explicacions que la Junta Directiva del Casal va donar respecte a la seua gestió econòmica i la renúncia, quasi destitució, del vicepresident Vicente Bas. Al seu discurs, Juan José Olcina va demanar més rigor i professionalitat als artesans festers, en referència al trencament de la carrossa del capità cristià 2023 per culpa de materials deficients. Va haver un incident a causa d'un colp de calor per part d'un assistent. Es va llegir una exhaustiva crònica de la Trilogia Festera Alcoyana del passat abril per part de Natxo Lara.
Les filaes Aragonesos i Abencerrajes van arrancar les seues alferecies presentant la fiança dels anys de càrrec 2024-2025. En el cas de la filà mora, les fortes vinculacions musicals han fet que l'objecte elegit per a la fiança siga una guitarra de canya. És l'instrument amb el que s'interpreta a la Segona Diana el pasdoble "El Desgavellat" de Julio Laporta Hellín i per això es veia la partitura de la peça musical. La filà Aragonesos va presentar com a fiança un pergamí daurat amb el nom de tots els seus nombrosos components, incloent els fundadors. Quico Cano Arjona, alférez moro 2024 i Santi Castelló Brotons, alférez cristià 2024, van ser molt aplaudits en el seu nomenament. Estaven presents el capità cristià 2024, Dani Cano Canales de la filà Alcodianos i el capità moro 2024 de la filà Mudéjares, Jordi Peidro Torres acompanyat de la seua favorita Pepa Puchades. Les Festes de Sant Jordi 2024 començaran el dissabte 20 d'abril cantant l'Himne de Festes i les Entrades es celebraran el dia 21 per a coincidir en diumenge. La Trilogia Festera Alcoyana acabarà un dia abans de lo tradicional, el 23 d'abril amb l'Alardo i l'Aparició de Sant Jordi. Acte on el protagonista serà Mauro Abellán, encara que el xiquet no l'ha viscut en directe desde abans de la pandèmia quan era molt xicotet. L'any que ve hi haurà varies esquadres especials degut al Centenari de la filà Mozàrabes i el 150 aniversari de la filà Ligeros. L'efemèride s'havia tingut que fer en 2023 però la pandèmia va retrassar els anys de càrrec i tenien la capitania mora. La filà Ligeros va nàixer en maig de 1873, uns mesos abans de la Revolució del Petroli. Les filaes Vascos i Miqueros tindran les esquadres d'enmig 2024.
L'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi va finalitzar escollint al Sant Jordiet 2024 per atzar. Nicolás Sánchez Linares, com a Sant Jordiet 2023, va triar la boleta on estava el nom de Mauro Abellán Bravo. El seu pare és fester de la filà Judíos desde els anys 90 i no ha perdut el seu vincle amb Alcoi i el col·legi la Salle encara que viuen fora desde que es va posar a treballar. Vivint en el barri residencial de Las Rozas ens podem fer una idea de l'estil de vida pijo d'aquells madrilenys. Per tant tindrem un nou ric com a Sant Jordiet 2024. La filà Judíos està molt contenta de tornar a tindre un Sant Jordiet i segur que acompanyaran a Mauro Abellán Bravo per tot lo alt. Com a curiositat, la filà Judíos tenia vincles familiars amb el Sant Jordiet 1964. Però fa 60 anys el xiquet Ismael Peidro Boronat formava part oficialment de la filà Vascos. Per tant la última volta que la filà Judíos va desempenyar el càrrec de Sant Jordiet va ser just abans de la Guerra Civil Espanyola. En concret Federico Jornet Soler en 1935 i 1936 i José Monllor Raduán en 1930 i 1931. La filà Judíos va tindre al Sant Jordiet als anys de la Segona República Espanyola i desprès ja no havien estat beneficiats per aquest càrrec. Però encara que l'extrema dreta torna a tindre poder als governs la situació és distinta de la d'aquells anys convulsos d'anticlericalisme i debats polítics en la que es va fer popular la frase "El Sant Jordiet s'ha fet republicà i envés de matar moros, ara mata capellans". D'aquesta forma la filà Judíos enllaça l'esquadra d'enmig 2023 amb l'any de Sant Jordiet 2024. Moltes felicitats!
El contrabandista Nicolás Sánchez Linares va ser ahir elegit com a nou Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. El xiquet de casi 7 anys desempenyarà el càrrec infantil en 2023, encara que el diumenge ja s'estrenarà a la Processó del Corpus Christi. La ma innocent va ser Fernando Rius Mestre, Sant Jordiet 2020-2022, qui tenia que triar una bola a l'atzar d'entre els 14 presentats. Les filaes Navarros, Miqueros i Alcodianos tenien més possibilitats de tindre un Sant Jordiet, ja que tenien més d'un candidat. Però finalment l'únic fester de la filà Andaluces ha sigut l'escollit i la seua família materna estava molt emocionada. Són una saga festera coneguda per fer molt bé el cabo i saber rodar la navaixa amb art. Nicolás Sánchez Linares també té sang navarra, ja que el seu pare és de Pamplona. Curiosament aquest any les Festes de Sant Fermín i les Festes de Sant Jordi s'han unit més que mai. La ciutat de Pamplona ha buscat les similituds amb les Festes d'Alcoi a través dels Cartells festers. L'exposició sobre pintures dels encierros de juliol i la semblança del Xupinazo i el cant de l'Himne de Festes es pot visitar al Museu Alcoyà de la Festa.
Nicolás Sánchez Linares va al col·legi La Salle i és un alumne inquiet i nerviós que no es calla res. A les seues primeres entrevistes ha demostrat la seua sinceritat i no està disposat a fer res que no li resulte còmode. Va dir que al ser escollit Sant Jordiet 2023 es va sentir agobiat i no li agrada respondre a les preguntes dels periodistes. Els seus companys de primer de primària el descriuen com a bon company, crític, xarrador i la seua mestre creu que és irònic, despert, alegre i espavilat. És el primer Sant Jordiet de la filà Andaluces al segle XXI, ja que l'últim va ser Jorge Gonzàlez en 1999. Els populars Contrabandistes passen a ser una de les filaes amb més Sant Jordiet, ja que desde 1943 han acompanyat al Sant Jordiet 7 voltes.
Nicolás Sánchez Linares ho va passar mal durant l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi perquè no esperava tan de protocol. La reunió es va celebrer a l'edifici modernista del Viaducte per primera volta. Feia molts anys que no hi havia tants presentats al sorteig de Sant Jordiet, degut a que la suspensió de les Festes d'Alcoi durant dos anys no va deixar que els xiquets de 9 anys s'apuntaren. Per això se sabia que desprès de la pandèmia hi hauria candidats nascuts en 2012, 2013 i 2014. Als pares i germà major de Nicolás Sánchez els toca fer un exercici d'assimilació per a que el seu fill entenga el paper important que és representar la patró de la ciutat. Esperem que el xiquet aprenga a valorar el privilegi que significa vestir el trage romà el pròxim 23 d'abril. De moment no se'l veu molt convençut, però si té ganes de llançar fletxes desde el Castell a l'Aparició de Sant Jordi.
A Nicolás Sánchez li agrada el futbol, el hockey i l'art, però l'assignatura que odia són matemàtiques. A més a més, el xiquet de la Salle representarà al Sant Jordiet quan la seua escola concertada celebra el 75 aniversari desde que va aparèixer com a institució a Alcoi. La comunitat educativa i religiosa lasaliana està molt contenta de tindre un Sant Jordiet desprès de 15 anys. L'almogàver Jacobo Cerdà va ser l'últim Sant Jordiet de la Salle al 2008 i l'anterior va ser Rafael Silvestre en 1990. Curiosament Óscar Martínez va ser el Sant Jordiet de la Salle de 1985 i ara és l'ambaixador moro.
La vesprada del 16 de juny de 2022 també va ser inoblidable per a Jesús Mullor i Salvador Micó. Seran els capitans cristià i moro de les Festes d'Alcoi de 2023, representant a les filaes Cruzados i Ligeros. Omar Castanyer serà el Mossèn Torregrosa de la filà Alcodianos, la qual va entregar com a fiança del càrrec un pergamí amb el llistat de xiquets que havien entregat les claus al capità cristià desde 1974. L'alférez cristià 2023 serà Miquel Jordà, que va ser l'últim Mossèn Torregrosa de la filà Alcodianos en l'any 2007. Per part de la filà Mudéjares, l'alférez moro 2023 ja era públic abans de la cancel·lació de les Festes de Moros i Cristians 2021. Alfonso Caerols serà el primer càrrec fester d'Alcoi amb diversitat funcional i al Centre Ocupacional Gormaget estan molt orgullosos. Segur que el fester palomino trencarà barreres i llançarà un missatge contra la discriminació. El conegut Jordi Peidro va entregar la fiança de la seua filà mora: Un quadre amb una il·lustració d'Al-Azraq a l'Alhambra, ja que es va exiliar a Granada abans de protagonitzar la Tercera Revolta de 1276. Juan José Olcina va agrair la bona predisposició dels càrrecs festers que han esperat 2 anys el seu moment i va fer una valoració on reflexionava com a president del Casal.
Que el representant del patró d'Alcoi a les Festes de Moros i Cristians siga un xiquet implica que està en etapa escolar. El Sant Jordiet té entre 7 i 9 anys i desempenya el càrrec infantil quan li toca fer la Primera Comunió. Per tant el Sant Jordiet assisteix a classes de segon o tercer de Primària i es tractat pels mestres com un més a l'aula. Degut a la gran oferta d'escoles concertades que hi ha a Alcoi, no és d'estranyar que la majoria de representants festers del Màrtir de Capadòcia hagen estudiat en alguna d'aquestes escoles. Hi ha excepcions d'alguns xiquets que estudien fora, però per desgràcia no hi ha quasi cap Sant Jordiet que haja anat a un col·legi públic. La última volta que un estudiant de l'escola pública va ser Sant Jordiet va ser fa 20 anys. I Uriel Alcaraz de la filà Realistes va resultar ser un dels millors càrrecs de la història. Tal volta es podria reivindicar que aquest personatge romà no fora sols representat per un xiquet d'educació concertada. Antigament eren xiquets orfes, pobres i de la Beneficència qui encarnaven al patró d'Alcoi. Però la història ha canviat i ara solen ser membres d'alguna família benestant de la ciutat. El càrrec de Sant Jordiet implica tindre una bona posició econòmica i social, a voltes associada a alguna de les escoles concertades i fins hi tot privades. Qui sap si el Sant Jordiet 2023 serà salesià o del CEIP Horta Major? Ho sabrem en uns dies, ja que l'Associació de Sant Jordi ha convocat la seua Assemblea General Ordinària al Teatre Principal. El 16 de juny de 2022 s'escollirà per sorteig el pròxim Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. De moment repassem a quines escoles van pertànyer tots els Sant Jordiets dels últims 40 anys:
Sant Jordiet 1982: Joel Vicente Juan Botella del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1983: Nicolás Cots Tortosa dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1984: Jorge Ilario Pérez del col·legi públic desaparegut La Uxola.
Sant Jordiet 1985: Óscar Martínez Albero de La Salle.
Sant Jordiet 1986: Pablo Daniel García Moreno del col·legi José Arnauda.
Sant Jordiet 1987: Ignacio Sempere Matarredona del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1988: Vicente Radúan Gomis del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1989: Fernando Rius Pastor dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1990: Rafael Silvestre Gonzàlez de La Salle.
Sant Jordiet 1991: Rafael Pascual Pla del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1992: Ferran Gisbert Carbonell del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1993: Iván Amorós Chinchilla del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1994: Jorge Balaguer Català dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1995: Samuel Espí Corbí del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1996: Francisco Taléns Ferràndiz dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1997: Sergi Pérez Chinchilla del col·legi públic Romeral.
Sant Jordiet 1998: Fernando Belda Blanes del col·legi José Arnauda.
Sant Jordiet 1999: Jorge Gonzàlez Satorre del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2000: Jorge Ferrando Ponsoda del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2001: Francisco García Linares de les Carmelites Vedruna.
Sant Jordiet 2002: Uriel Alcaraz Ortega del col·legi públic Romeral.
Sant Jordiet 2003: José Manuel Bueno Ruíz del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2004: Alejandro Tormo Pascual del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2005: Javier Montava Peralta dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2006: Marcos Llopis Torregrosa del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2007: Jordi Casimiro Olcina Moltó dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2008: Jacobo Cerdà Bataller de La Salle.
Sant Jordiet 2009: Sergi Sempere Balaguer dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2010: Rodrigo Tomás Pons dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2011: Jorge Pérez Martínez de l'escola alemana de València.
Sant Jordiet 2012: Jorge Balmaseda Sempere dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2013: David Giner Abascal del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2014: Mario Gisbert Llopis dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2015: Mauro Alcaraz Gisbert dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2016: Juan Anduix Martínez del col·legi Muntori de Castalla.
Sant Jordiet 2017: Tomás Pascual Cantó dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2018: Juanjo Valls Fuster del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2019: Álvaro Santacreu Piñero dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2022: Fernando Rius Mestre dels Salesians del centre.
La Missa Festera d'Alcoi compleix 40 anys en aquest 2022. El magnífic compositor Amando Blanquer Ponsoda va composar la "Missa a Sant Jordi" en 1982, amb motiu del Centenari de la Música Festera, de la figura del Sant Jordiet i de l'Aparició de Sant Jordi. 3 efemèrides que van coincidir en un any molt important per a les Festes de Moros i Cristians, però en el que els alcoyans i alcoyanes no van notar massa canvis. La monumental peça de música sacra va ser una proposta de l'Associació de Sant Jordi al reputat compositor alcoyà. La partitura ha calat en els cors dels festers, sobretot dels més devots del patró. La "Missa a Sant Jordi" es va estrenar el 10 d'abril de 1982, fora de la litúrgia de l'Església de Santa Maria. Era Setmana Santa i la gent va anar molt mudada i nerviosa al teatre, engalanat amb banderes mores i cristianes. Enrique Luis Sanus era el president del Casal i es va mostrar emocionat per l'obra de gran qualitat que havia creat l'estimat Amando Blanquer. Fins a 1981 a la Missa Major es tocava un repertori religiós, però es notava l'absència d'una obra espiritual que expressara la fe en el sant romà de Capadòcia. A la Missa Festera es plasmava l'esperit de la part més ceremonial de les Festes de Moros i Cristians. I també la vinculació de Sant Jordi Màrtir amb les tradicions desde la Batalla d'Alcoi de 1276, quan va salvar als cristians miraculosament de l'atac d'Al-Azraq.
No va ser fins al 21 d'abril de 1984 quan es va poder escoltar al complet aquest tresor musical, fruït de la sensibilitat de l'autor. El públic, creient i ateu, ho va premiar amb calorosos aplaudiments al contrari que durant l'eucaristia del dia del patró degut al context catòlic. La magistral composició d'Amando Blanquer té parts cantades per veus blanques, inclou notes musicals de l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i contrasten parts més melòdiques i altres majestuosament líriques. L'obra consta de 10 parts diferenciades:
Preludi, Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus-Benedictus, Pare Nostre, Agnus Dei, Meditació, el Prec a Sant Jordi i Final. A l'entrada dels càrrecs festers i autoritats desprès de la Processó de la Relíquia, s'escolta una versió simfònica de la primera marxa cristiana de la història. Desprès és el torn d'una fanfàrria amb trompetes que marca l'inici de la Missa a Sant Jordi i dona pas a la serenitat i les oracions del clero. El colofó és més místic i fins hi tot recorda a fragments d'òperes. A la "Missa a Sant Jordi" Amando Blanquer va demostrar el seu humanisme musical i l'amor que sentia cap a Alcoi, la seua ciutat natal en 1935. Del treball constant, exigent i entusiasta d'Amando Blanquer Ponsoda també s'extrauen marxes mores i cristianes d'un gust exquisit: "Tarde de Abril", "Aleluya", "Salmo", "L'Ambaixador", "Any d'Alferis", "El Somni", "Moment de festa", "Tino Herrera", "Paco Verdú", "Àguiles i cadenes" o "Marxa del centenari", també estrenada en 1982 amb motiu dels 100 anys de "Mahomet", el primer pasdoble fester.
Octavio Rico va ser qui va pensar en 1976 que a la Missa Major li faltava una peça musical específica i el repte sols podia ser acceptat per Amando Blanquer. L'ambient solemne, el lament romàntic a Déu i les harmonies de la Missa a Sant Jordi van agradar encara més per les lletres de "Cavaller del miracle", escrites pel poeta Joan Valls Jordà (Alcoi 1917-1989). Fins hi tot es va comentar que superaven a l'himne de "Insigne Màrtir" d'Enrique Juan Merín. A continuació reproduïm el vers de Joan Valls per al "Prec a Sant Jordi:
Cavaller del miracle que en cèlica victòria
arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.
Pel pàlpit d'aquest poble que venera ta glòria,
fes-nos la creu alegre i otorga'ns la Pau.
Cavaller taumaturg que empunyes la sageta
amb somriure de triomf inspirant viva fe.
Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,
abranda l'esperança i esmena el nostre alè.
Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina
i a les blanques creences posa escut i fermall.
Sempre sigues el símbol de la creu gegantina
que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.
Cavaller del miracle, airosa la crinera,
lluent de casc i altívol sobre el corser febril,
fes eterna la Festa que esclata en primavera
com rosa que es renova al brot del mes d'abril.
Gregorio Casasempere Gisbert és actualment el director de l'Orquestra Simfònica Alcoyana i la seua coral i per això és el mestre qui s'encarrega de dirigir la Missa a Sant Jordi a l'Església de Santa Maria. Cada 23 d'abril el popular Gori es vesteix d'abencerraje o mossàrab i amb la seua batuta dona les indicacions per a que els músics emocionen amb l'obra d'Amando Blanquer. Els gestos efusius de Gregorio Casasempere són un clàssic de la Missa Major i sense el dinamisme de Gori es perdria una senya d'identitat del dia del patró. A més a més tant Gori com Amando Blanquer pertanyien a la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. La interpretació de la "Missa Festera" va ser especialment sentimental en 2006, any del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla d'Alcoi. Amando Blanquer havia faltat en juliol de 2005 i mai més podria assistir a l'eucaristia del dia del patró. En aquell 2006 la televisió pública valenciana va retransmetre en directe la Missa Major on sona l'obra completa d'Amando Blanquer. A part de nombrar-lo en les plujoses Entrades, aquest va ser l'homenatge que Canal 9 li va fer al musicòleg i catedràtic valencià un any desprès de la seua mort.
La Missa Festera també es va interpretar en altres poblacions com Benidorm, Elda o Villena, però en 1985 va passar desapercebut i sols tenia la seua fama en Alcoi. Fins al punt de que algunes parts es van interpretar en la boda del fill de Lionel Grau, polèmic industrial i capità moro de 1998 amb la filà Berberiscos. Els més nostàlgics també recorden que va haver mencions de la Missa a Sant Jordi en l'enterro d'Amando Blanquer. Desprès d'uns anys en que la Missa Major es va fer a l'Església de Sant Mauro per la restauració i exposició de "La llum de les imatges", en 2013 l'Església de Santa Maria es va quedar xicoteta per a l'eucaristia i es van instal·lar pantalles a la Llotja de Calatrava per a seguir la interpretació de la Coral Polifònica dirigida per Gregorio Casasempere. L'any 1990 es commemorava el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi i al Mig Any es va tocar una versió de la "Missa a Sant Jordi" per a òrgan. Era un projecte de Jaime Lloret i el pianista Francisco Amaya. En 1996 es va editar un disc on quedava registrada tota la "Missa a Sant Jordi", gravada al Teatre Salesians amb un apreciable equilibri tècnic. Silvestre Vilaplana era el president i les 5000 còpies del CD van ser un objectiu complit de l'Associació de Sant Jordi. Els responsables van quedar satisfets i Amando Blanquer era feliç amb el resultat de la "Missa per a Sant Jordi".
