MOSSÈN TORREGROSA: EL PERSONATGE HISTÒRIC

Mossèn Torregrosa va ser un eclesiàstic alcoyà que va existir realment i va viure en primera persona la batalla entre moros i cristians de 1276. És una figura històrica molt important perquè va canviar els esdeveniments i destí de la vila d'Alcoi quan es va produir l'atac del visir Al-Azraq, cabdill de la Tercera Revolta. Es té constància de la seua vida religiosa gràcies a antigues escriptures medievals.

El capellà Ramón Torregrosa era el religiós més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians. Quan el Mossèn Torregrosa va veure la proximitat de la guerra va encoratjar als repobladors alcoyans a que s'enfrontaren a l'exèrcit àrab, fins que Jaume I reclutara cavallers per a enviar-los a lluitar.

El propi Mossèn Torregrosa va tocar les campanes de guerra i es va unir a l'enfrontament per a recolzar als cristians. Va ser un heroi per avisar del perill que hi havia i per la seua fe a Sant Jordi el va invocar en plena batalla. La pregària va donar resultat i Sant Jordi va aparèixer llançant fletxes per a derrotar als musulmans i salvant als cristians, ja que va matar al cabdill Al-Azraq. Desde aquella primavera de 1276 Sant Jordi és el patró d'Alcoi i se li dediquen les Festes de Moros i Cristians més antigues i conegudes d'Espanya.

Encara que el Mossèn Torregrosa té un paper secundari dins de l'estructura actual de Nostra Festa, el seu fester representant participa en molts actes festers com l'Entrada, les Processons i la lluita de l'Alardo, sempre al costat de l'alférez cristià. De fet fins a 1840 tenia un contrincant moro, el Santón que era l'antítesi com a religiós de l'Islam. També està present en les Ambaixades, tal i com és pot veure en la fotografia de l'any 1981, quan encara era un descendent del propi Ramón Torregrosa qui desempenyava el càrrec. 

Fins als anys 70 la família Torregrosa tenia el privilegi de representar al Mossèn Torregrosa, ja que provenien del seu avantpassat. La sang del cognom Torregrosa anava passant de generació en generació i un home de la família vestia la sotana durant les Festes desde el segle XIX. La tradició va continuar de pares a fills fins la mort de Ramón Torregrosa Larxe que va morir en 1994. Aquest alcoyà, que no tenia cap vinculació amb l'església catòlica, va ser l'últim representant del Mossèn Torregrosa per raons familiars. No tenia descendència masculina i les seues filles no podien representar a un retor. A causa de la mort de l'últim descendent directe de Mossèn Torregrosa, l'Associació de Sant Jordi va optar per la idea de que un amic de l'alférez cristià desempenyara el càrrec.

El Mossèn Torregrosa sempre ha desfilat en l'alferecia cristiana però fins a 1994 no es va estipular que fora un fester de la filà a la que li corresponia l'alférez. Com Mossèn Torregrosa era cristià normalment desfila al costat de l'abanderat i l'ambaixador cristià. Ramón Torregrosa Larxe va heredar en 1943 el càrrec, que fins aquell any l'havia ocupat el seu tio Ramón Torregrosa Vilaplana. Van haver algunes excepcions als anys 80, ja que Ramón Torregrosa Larxe estava delicat de salut, però tots els anys que va poder va desfilar en l'Entrada Cristiana sobre un burret i amb el trage tradicional: La sotana negra.

La estirp de la família Torregrosa i la seua unió amb els monjos d'Alcoi va durar de 1880 a 1994. A partir d'aquell any el càrrec de Mossèn Torregrosa el tenia la filà de l'alférez cristià i la responsabilitat va recaure en la filà Aragonesos. A continuació estan els noms de tots els festers que han representat a Mossèn Torregrosa fins l'actualitat:

-1994: Jordi Ripoll Peidro. Filà Aragonesos.

-1995: Luis Gran Gisbert. Filà Andaluces.

-1996: Francisco Almeria Molina. Filà Asturianos.

-1997: Eladio Silvestre Orts. Filà Cides.

-1998: Cristóbal Rovira Vilaplana. Filà Maseros.

-1999: Juan Silvestre Jover. Filà Gusmans.

-2000: José Mora Nadal. Filà Vascos.

-2001: Rodolfo Terol Gisbert. Filà Mozàrabes.

-2002: Alfredo Navarro Vaello. Filà Almogàvars.

-2003: Juan Colomina Sempere. Filà Navarros.

-2004: Miguel Alzina Torregrosa. Filà Tomasines.

-2005: José Antonio Aura García. Filà Muntanyesos.

-2006: Francisco Colomina Giner. Filà Cruzados.

-2007: Miquel Jordà Linares. Filà Alcodianos.

-2008: Jordi Martí Ferri. Filà Aragonesos.

-2009: Federico Escoda Botella. Filà Andaluces.

-2010: Javier Cantó Silvestre. Filà Asturianos.

-2011: Javier Ruiz Doménech. Filà Cides.

-2012: Francisco García Juárez. Filà Maseros.

-2013: Juan José Más Alòs. Filà Gusmans.

-2014: Santiago Cano Gimeno. Filà Vascos.

-2015: Juan José Olcina Navarro. Filà Mozàrabes.

-2016: José Sempere Seguí. Filà Almogàvars.

Les filaes Andaluces, Cides, Gusmans, Vascos, Mozàrabes, Tomasines, Alcodianos i Aragonesos li han donat molta importància a la figura de Mossèn Torregrosa. Més allà de situar-los al costat de l'ambaixador cristià, com la resta de filaes, s'han encarregat de cohesionar el boato de l'alferecia al voltant del Mossèn Torregrosa. Per exemple amb la filà Gusmans el Mossèn Torregrosa sempre va escoltat de monjos i els Mossèn Torregrosa de la filà Mozàrabes han tingut una guàrdia personal dins del seguici de l'alférez cristià. La filà Alcodianos va preparar un teatre en plena Entrada Cristiana 2007 i el protagonista era el Mossèn Torregrosa que animava al poble a alçar-se en peu de guerra. En especial la filà Vascos realça d'una forma fantàstica la persona de Mossèn Torregrosa. Tant en l'alferecia de 2014 com en la de l'any 2000, en la que el Mossèn Torregrosa va portar un trage especial. Era diferent a la típica sotana i s'adequava més a l'estètica medieval que impregna les Festes de Moros i Cristians. És una llàstima que la proposta no continuara avant en anys posteriors i el trage del Mossèn Torregrosa siga tots els anys el mateix.

Curiosament un fester veterà que ha desempenyat el càrrec de Mossèn Torregrosa està a punt de convertir-se en el nou president de l'Associació de Sant Jordi. Es tracta de Juan José Olcina Navarro, fester de la filà Mozàrabes que va ser part del clero en l'alferecia cristiana de 2015. El pròxim 23 de juny el conegut Miki serà nombrat president de l'Associació de Sant Jordi. Per a que es produïsca aço la votació li ha de ser favorable, encara que és l'únic candidat oficial i té el recolzament dels Majorals. També té el suport dels progressistes perquè està a favor de la incorporació de la dona en les esquadres. Té experiència dins del Casal ja que ha format part de la junta directiva de Rafael Tortosa i Carlos Aracil, els dos últims presidents de l'entitat que organitza les Festes d'Alcoi.