jueves, 30 de junio de 2011

ALFERECIA ABENCERRAJES 1994































Si es pot definir amb una paraula l'alferecia dels Abencerrajes de 1994 és amb la paraula original. Ja en l'anterior alferecia de 1980 aquesta filà, coneguda com "joliverd", havia apostat per innovar i 14 anys després repetien l'èxit amb un boato dissenyat en la seua totalitat per Alejandro Soler. La marxa mora "Any d'alferis" no podia faltar en l'alferecia mora ja que de fet estava composada per a un càrrec abencerraje anterior. L'esquadra oficial obria el seguici i un grup de genets eren aplaudits pel públic. Un grup de moros amb trages on el blanc i el negre eren protagonistes seguien els genets i darrere baixava un gran minaret acompanyat de la percussió d'unes joves amb bombatxos negres i una faixa blava. Un altre grup de moros portava banderes i uns esclaus amb llançes precedien la part més africana del boato que van obrir unes xiques amb trages tribals fent sonar exòtics instruments amb trages rojos, detalls fets amb boles de fusta i un casc espectacular. Eren el preàmbul del ballet d'Ana Calvo, un ballet africà d'esclaves d'un poblat negre que es preparava per a la batalla. El trage era estrany i genuí, format per una túnica de tela blanca senzilla i gastada damunt d'una malla negra. Pel cos els penjaven boles blanques, típiques en algunes regions geogràficament properes al Congo. Menció especial mereix el sorprenent casc de fibres naturals. La dansa presentava moviments bruscos amb salts demanant als deus que els ajudaren en aquesta guerra al so d'una original peça musical de Gregorio Casasempere, el popular Gori que a més a més de pertànyer a la filà Abencerrajes, dirigia la peça musical a la seua particular manera. Un grup de bruixots misteriosos amb màscares tapant-los la cara feien acte d'aparició amb pals i escuts que gastaven amenaçadorament. La filà Abencerrajes tornava a innovar fent que l'esquadra de negres desfilara abans que l'alférez moro mostrant una altra manera de veure la Festa, sempre en constant evolució. Com ja se sap, normalment les esquadres de negres apareixen al final d'un seguici, però aquesta volta no, els Abencerrajes van voler trencar els esquemes de l'època en 1994. El trage era tot un encert d'Alejandro Soler. La flamant esquadra baixava als sons de "Juanjo" amb un trage que recreava el foc d'una manera fidel evocant una foguera. L'estètica centroafricana es veia clarament en un disseny ferotge de color roig que al pit tenia una peça feta d'ossos creant una imatge de caníbals que va ser molt aplaudida. Les llançes rosaven els adoquins de Sant Nicolau, xafats pel vistós calçat dels esquadrers que baixaven pletòrics i emocionats. El maquillatge era groc i negre i el casc pareixia una flama de foc gràcies als colors taronja, roig i negre combinats amb plomes. Al voltant del coll portaven un collar de boles de marfil i fusta que li donaven més espectacularitat al trage. En la capa més imaginació gràcies a les pells fosques i les banyes d'elefant que incorporaven. Unes moretes de verd llançaven pètals al pas de la carrossa dels cavallers: Guerrers àrabs amb túniques blanques, capes blaves i escuts marrons. La filà va cedir la marxa mora "Uzul el selmim" per a que foren els cavallers qui la disfrutaren durant l'Entrada Mora de 1994. La guàrdia de l'alférez moro estava formada per joves amb un trage ple de detalls i un turbant que el cobria la cara. Destacava la part animal amb quatre gossos i un majestuós elefant que arrastrava pausadament la carrossa de l'alférez moro i la seua família. Dos xiquetes amb trages blaus i blancs encetaven la primera part de la carrossa. En una posició més elevada, la favorita saludava amb un trage molt femení en blau i una falda morada. Preciosa era la capa de la favorita, confeccionada amb plomes de pavo real. En la part més alta de la carrossa apareixien el rodella de blanc i amb cuero marró i l'alférez abencerraje. Franciso Payà Martí vestia un peto de cuero negre amb sanefes platejades sobre una túnica blanca i un turbant morú pensat per Alejandro Soler. La cotamalla i les muscleres eren metàl·liques i la capa d'un marró clar. Gregori Casasempere li va dedicar a Francisco Payà la marxa mora "Per l'alfaris" que va estrenar l'alférez moro. En la ma portava una paloma que va alliberar en plena Plaça d'Espanya com un signe de pau i concòrdia recordant que moros i cristians són amics i que estem de festa.
























No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites