VÍDEOS FESTES MOROS I CRISTIANS ALCOI VISUAL

L'empresa "Alcoi Visual" té pujat a Youtube tots els seus vídeos de Festes de Moros i Cristians. Fa 10 anys va deixar de produir les seues estimades pel·lícules de Festes, les més valorades pel públic. Eren d'una professionalitat que li faltava als vídeos de "Másters" i del Periòdic Ciudad. "Alcoi Visual" va posar a la venta cintes VHS de les Festes de Sant Jordi desde l'any 1993 fins al 2004. A partir de 2005 editaven el seu fantàstic vídeo en DVD. Però en 2016 van cessar l'activitat per a dedicar-se a altres projectes professionals, com també havia fet l'empresa d'Agudo. A continuació es pot accedir a l'enllaç de la seua pàgina web: http://alcoivisual.com/                        

DIFUSIÓ FESTES D'ALCOI ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Davant d'una efemèride tan important com el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els mitjans de comunicació haurien de bolcar-se en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Les Entrades de cada mes d'abril són focus d'atracció mediàtica creixent. La singularitat, arrelament popular i l'espectacularitat de la Trilogia Festera Alcoyana ha propiciat que diversos periòdics i televisions hagen contribuït a documentar-les, difondre-les i projectar-les més enllà de les fronteres locals. La premsa escrita va ser la pionera en parlar de les Festes de Moros i Cristians, tenint ja com a referent primitiu a les filaes d'Alcoi i tot el que significaven en la cultura popular i els successos del moment. Les primeres notícies documentades sobre les Festes d'Alcoi apareixen a la premsa local del segle XIX. Diaris i fulls informatius de difusió provincial van començar a descriure les celebracions, destacant els elements religiosos i militars. Aquelles cròniques solien ser breus, però aporten informació valuosa sobre l'evolució dels actes, la participació de les filaes i la consolidació del calendari festiu en una societat cada volta més industrial i capitalista. Amb l'arribada del segle XX, els rotatius provincials i nacionals incrementaren l'interès per les Festes d'Alcoi. Els periòdics ressaltaven especialment l'atractiu de l'Entrada Mora i l'originalitat del context historicista. La descripció de vestuari, música i moments àlgids es va fer més detallada. La premsa escrita esdevingué un instrument clau per a fixar i transmetre la memòria de les celebracions. A qui no se'ls prestava gens d'atenció era als càrrecs festers, i no van tindre importància mediàtica fins als anys 50 del segle XX.

L'evolució tecnològica va permetre que, a mitjans del segle XX, les imatges tingueren un paper fonamental. Les fotografies publicades en revistes i diaris van ser un mitjà de promoció visual per a moltes persones. A més a més, l'aparició de revistes especialitzades en tradicions o en cultura popular va contribuir a difondre elements particulars, com ara els dissenys dels capitans, alferes i esquadres de negres. Els reportatges a color, que començaren a ser habituals a partir dels anys 60 i 70, posaren en valor l'extraordinària riquesa cromàtica de Nostra Festa. En la radio, les emissions especials, entrevistes, cròniques en directe i programes temàtics oferiren una altra forma de viure l'esdeveniment. Els relats radiofònics provocaven emoció entre els oients i permetien aproximar l'experiència festera a qui no podia assistir. 

El periòdic Ciudad, fundat per alcoyans en 1953, va ser un revulsiu per a informar de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I no sols al mes d'abril, sinó de les activitats internes i culturals que durant tot l'any feien les filaes. Es posava el focus especialment en els actes dels 4 càrrecs i les noticies sobre el Sant Jordiet. A més a més es publicava el "Extra Sant Jordi" amb més de 100 pàgines sobre l'actualitat festera d'aquell any i les entrevistes als múltiples protagonistes de l'edició. Encara que l'empresa de premsa en paper va tancar en 2013, prompte es van recuperar de la crisi econòmica. Un any desprès naixia el successor del periòdic Ciudad: "El nostre". Continua a dia de hui presentant ampla informació sobre la cultura alcoyana, i a l'Extra Sant Jordi s'ha sumat altre butlletí de butxaca que publica Radio Alcoi.

El NODO dels informatius feixistes es va apropar a les Festes d'Alcoi en diversos anys. A pesar de ser propaganda de la dictadura de Francisco Franco, el seu valor per a descobrir actes en viu durant l'epoca de Falange va ser notori. En anys com 1943, 1945, 1950, 1952, 1958, 1967, 1969, 1972 i 1975 van realçar la imatge d'Alcoi com a símbol de la Reconquesta cristiana i les sagrades tradicions. En democràcia es va seguir aquesta línia folklòrica i Rtve va fer reportatges resumits sobre les Festes d'Alcoi en 1976, 1977 i 1978. Dins d'un programa de 1989 dedicat a les tradicions d'Espanya, un dels capítols emesos es va dedicar íntegrament a la Trilogia Festera Alcoyana de 1988. El títol de l'episodi va ser "Alcoi, la eterna batalla" i al estar en castellà va ampliar el seu públic.

 

 Amb l'arribada de la televisió autonòmica valenciana en 1989, la difusió va arribar a un nou nivell. Les retransmissions de les Entrades i d'actes com la Processó o l'Alardo permeteren que l'esdeveniment s'observés a escala de les 3 províncies i fins hi tot a nivell estatal. La cadena RTVV va fer possible que les Festes d'Alcoi es consolidaren com un referent d'espectacularitat, i els periodistes van ajudar a projectar la complexitat organitzativa, explicar el treball artesanal darrere les vestimentes i comprendre la participació popular. En les últimes dècades, les retransmissions completes de totes les hores d'Entrada Mora i Cristiana han tingut bones audiències. La presència de comentaristes especialitzats i la introducció de càmeres ubicades en punts estratègics dels itineraris ofereixen una experiència més rica: primer pla d'esquadres, música de les bandes i detalls del boato i de la indumentària. Aquestes emissions també acostumaven a incloure entrevistes a protagonistes, membres de filaes, càrrecs i dissenyadors.

Primer es feien les retransmissions en Canal 9 i Punt 2, desde 1990 a 2013, ja que el PP va tancar la televisió pública dels valencians i valencianes. Per culpa les nefastes decisions del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, les Falles i demés festes valencianes es van quedar sense difusió de 2014 a 2018. Amb el canvi de govern i la presidència del socialista Ximo Puig es va fundar la nova televisió autonòmica: À Punt. Les seues retransmissions de 2019 a 2025 han sigut d'una qualitat increïble, amb comentaris de Ferran Cano i Reis Juan plens de coneixement fester. Realitzacions multicàmera en alta definició, panoràmiques aèries i repeticions en diferit permeteren una apreciació molt més acurada dels detalls. A part de les retransmissions de les Entrades al canal principal d'A Punt, es troben a faltar els programes previs dedicats a explicar els preparatius i processos d'elaboració de trages. Canal 9 feia un gran desplegament informatiu de les activitats paral·leles, reforçant el valor cultural i patrimonial de la Festa.

Als 90 van aparèixer les televisions privades, i ja als anys 2000 les televisions d'àmbit comarcal. Amb un pressupost reduït i poques càmeres i recursos tècnics van dotar a les Festes d'Alcoi d'una nova visió. Pròxima, cutre a voltes i bastant amateur en quant a qualitat d'imatge. Localia, Televisió Mariola, Mediterraneo Tv o les més recents TVA i Intercomarcal són una bona mostra de les teles de les comarques. TVA i els seus reporters s'han consolidat com el canal que més retransmissions d'Entrades fan a la comarca de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. L'arxiu audiovisual de moltes d'aquestes cadenes ha esdevingut una font històrica de primer ordre per a investigadors i aficionats. Finalment, l'aparició d'internet ha facilitat que moltes d'aquestes retransmissions s'emeten també en línia, multiplicant la seua audiència.

Diaris de la província d'Alacant com el Información, el Levante i Las Províncias dedicaven moltes pàgines a les Festes d'Alcoi cada 23 d'abril. El dia següent a les Entrades d'Alcoi els capitans eixien en portada dels periòdics més llegits pels valencians i valencianes. La premsa escrita i els redactors li dedicaven més de 5 pàgines interiors a totes les anècdotes i moments destacats de les Entrades d'Alcoi. En el periodisme digital destaquen els portals web de Aramultimèdia, "Les Muntanyes", Cadena Ser, La Cope, "Alcoi23" i Pàgina 66. A més a més els portals institucionals de l'Ajuntament d'Alcoi i l'oficina de turisme publiquen cròniques, comunicats i informació pràctica sobre la Festa. Fins hi tot l'Associació de Sant Jordi té perfils oficials en totes les xarxes socials.

La transformació digital ha significat un punt d'inflexió en la difusió de les Festes. L'aparició de webs informatives, blogs i portals especialitzats ha ampliat l'abast de les cròniques i els reportatges històrics. Un exemple és aquest blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ que porta en funcionament desde 2009 sense haver interromput la seua activitat anual ni durant la pandèmia del Covid-19. La informació era més escassa en aquells anys, però el blog s'ha especialitzat en recuperació d'arxius fotogràfics i cròniques de la història de Nostra Festa. Les xarxes socials han democratitzat la producció de continguts: participants, fotògrafs, periodistes i públic comparteixen imatges, vídeos i impressions en temps real. Això ha contribuït a internacionalitzar la Festa, ja que molts usuaris estrangers descobreixen les Festes Moros i Cristians d'Alcoi mitjançant plataformes com Instagram, Facebook o Youtube. Les retransmissions en streaming d'alguns actes festius permeten que alcoyans residents a l'estranger o aficionats puguen sentir-se més prop de la seua terra. Es va veure com les Entrades de 2025 es retransmetien en primera persona desde les cadires per al públic virtual dels canals de Youtube. De cara al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi es podria donar més promoció a les singularitats de Nostra Festa i perfeccionar actes i detalls. Per exemple el format del "Guia de les Entrades" podria estar més acurat i no ser de paper fi. Uns exemplars més satinats i en una impressió de més qualitat podrien convertir-se en edicions de col·leccionisme.

FESTES D'ALCOI EN À PUNT (2019-2025)

La creació d'À Punt era una de les promeses electorals de PSOE i Compromís desde que el PP del president Fabra va tancar Canal 9 en novembre de 2013. Però a pesar de guanyar les eleccions i el pacte del Botànic, va ser molt difícil reobrir la televisió pública valenciana. No es va aconseguir fins a 2018, encara que les Festes de Sant Jordi no es van poder emetre. Ja en 2019 les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van disfrutar de l'ampli dispositiu d'À Punt. El mitjà de comunicació tornava a ser de qualitat i en la nostra llengua, fent un servici d'apropament a les tradicions més importants. Per això any rere any les Entrades de Moros i Cristians s'han retransmès íntegrament, ja siga en abril o maig. Els comentaris dels periodistes Ferran Cano i Reis Juan han sigut molt encertats i savis. Al contrari que en l'etapa dels 90 i 2000, per fi les retransmissions estaven en mans d'autèntics alcoyans que coneixien a fons la història de les filaes, l'evolució de la dona en Nostra Festa o els arguments dels boatos. La difusió és molt completa i dura prous hores, posant en valor unes Festes d'Interés Turístic Internacional. La nova directiva d'À Punt, liderada per la Generalitat Valenciana, està fent un ús partidista i manipulador dels informatius de la cadena pública. Els magazines amb opinions d'extrema dreta i la censura de veus progressistes poden fer molt de mal a l'opinió dels espectadors. La baixada d'audiències és evident desde que se li dedica un desplegament exagerat a la tauromàquia. Fins hi tot s'estan retransmetent corregudes de bous de fa dècades o de toreros d'altres comunitats autònomes. Posats a recuperar contingut històric, als televidents ens faria més il·lusió poder veure Festes de Moros i Cristians d'anys passats o fins hi tot de l'antiga RTVV. A continuació mostrem els vídeos de les capitanies i alferecies que han hagut a Alcoi en l'etapa d'À Punt, saltant-se els 2 anys de pandèmia, fins a les recents Entrades de 2025.  

 2022

 

2023

 

 

2024

 

 2025

 

 

 

 

 

 

FESTES D'ALCOI 2007

A l'any 2007 Alcoi estava finalitzant els actes del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla. En efecte, la fundació d'Alcoi com a vila medieval havia sigut firmada per Jaume I en març de 1256. Per això la cloenda del 750 aniversari es va celebrar en març de 2007 a la torre Na Valora. Va sonar la peça musical de Gregorio Casasempere dedicada a aquesta efemèride: "Marxa a la ciutat". Així es tancava un any ple de moments especials com la Glòria Històrica d'octubre o la visita festera a Nova York desfilant per les avingudes de Manhattan. El Cartell de Festes 2007 va ser destapat el dia 1 d'abril i el quadre de Germán Aracil va rebre tantes crítiques com elogis. Els xiquets eren els protagonistes de l'obra, com també ho van ser a la plujosa Glòria Infantil. Valentín Domínguez repetia com a Sergentet Cristià i per segon any consecutiu els glorierets es van banyar. El diumenge de Resurrecció caïa el 8 d'abril i es va celebrar la Glòria amb la mala noticia de la mort d'Enrique Sevila, primer tro de la filà Benimerines. David Verdú Balsalobre es va estrenar com a Sargento Moro i Juan Abad Lillo va arrancar com a Sargento Cristià amb el pasdoble "Krouger". La mascletà del migdia va donar pas a la pluja, que va afectar a moltes nits d'Entraetes d'abril de 2007. Marisa Blanes va ser la tercera dona en dirigir l'Himne de Festes. Com les seues successores, va patir el mal oratge del dissabte 21 d'abril de 2007. No va ploure tant com en la direcció de Pilar Mompó en 1981, però els núvols es van deixar notar quan els Castellers feien la seua actuació durant "La Festa del Pasdoble". Dins de la desfilada del dia dels músics la filà Alcodianos va portar a un grup català per a una exhibició del seu folklore. El Sant Jordiet 2007 va desfilar amb la peça musical "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" i li va entregar la batuta a Marisa Blanes. La pianista va demostrar una gran sensibilitat mentre cantava "Nostra Festa ja, cridant-nos està" de Gonzalo Barrachina.

A les Entrades d'Alcoi 2007 es va estrenar bastant música festera, destacant les obres musicals creades específicament per als ballets. Bene Ripoll va composar 3 obres per als 3 ballets que anava a traure al carrer Virginia Bolufer. Per a la filà Cruzados es va crear "Saladí exultant" i per a la filà Ligeros les fanfàrries "Miratge" i "Zalaza". Però més van agradar les marxes cristianes creades per a l'alferecia cristiana. La filà Alcodianos li va encarregar a l'ontinyentí Saül Gómez les composicions "Signum" i "Sagittarie" de gran qualitat. Francisco Valor també va aportar grans marxes cristianes com "Zaphirus", "Draps bruts" i "Penyalba". Curiosament en aquest 2023 la filà Alcodianos torna a tindre l'alferecia cristiana i Francisco Valor ha preparat una suite amb 9 obres musicals per al boato.

 

 L'Entrada Cristiana 2007 començava amb el cel encapotat i la filà Cruzados. Els grups templaris i la percussió de troncs i metalls avisava de la proximitat del capità cristià. Però abans van desfilar esclaves musulmanes encadenades i els elegants cavallers. Antulio Miguel Moltó Femenia portava un trage blau de Jordi Sellés tan senyorial com el de la favorita. Els rodelles i les dames també van ser aplaudits desde les carrosses ambientades en palau, mentre que el ballet d'Ana Botella recreava un jardí de princeses.  L'argument del boato eren els temps de pau abans de la Tercera Croada, quan els creuats volien conquerir Damasc i el poderós soldat musulmà Saladí va pactar amb Ricard cor de lleó. Així que es van veure travessies de camells pel desert i grups exòtics i egipcis. Darrere els monjos i el botafumeiro anava ballant el misteri del roure mil·lenari. La coreografia de Carmina Nadal va ser molt aplaudida i va donar pas a una esquadra de negres molt metàl·lica. 

 

Llocs emblemàtics d'Alcoi es van poder contemplar al boato de l'alférez cristià. El pont de Buidaoli o el palomar de la Glorieta van sorprendre al nombrós públic que hi havia al coincidir el 22 d'abril en diumenge. José Moiña va dissenyar tot el seguici, destacant els trages negres i bèl·lics de l'alférez cristià, els cavallers, la favorita i les dames. Ricard Pons Sala saludava desde la carrossa envoltat de bruixes fantasmagòriques. El Mossèn Torregrosa va tindre un paper protagonista al boato, ja que animava als camperols a defendre les muralles d'Alcoi i els campaners anunciaven l'atac d'Al-Azraq. La favorita va ser alabada per la seua bellesa i els ulls blaus inspiradors. Una fina pluja va empanyar un poc l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos, sobretot a partir de la Plaça d'Espanya. Carmina Nadal va presentar 2 coreografies: La dels coloms i la del llavador. La bonica esquadra de negres va ser obra de César Vilaplana i l'horari es va complir.

 

Va parar de ploure quan a les 5 de la vesprada arrancava l'Entrada Mora 2007 per Alcoi i per Sant Jordi. La filà Ligeros va traure al carrer un boato on els grups africans de percussió van aportar ritme i colorit. Com a símbol de la filà, els cavalls es van veure en pintura, en carrossa d'ariet i en exhibicions de monta i doma. El ballet "Espejismos" de Virginia Bolufer va passar a la història per la seua sensacional palmera en moviment i per la plataforma de l'arena. Els cavallers de verd precedien al capità moro 2007. En un oasi i al so de la marxa mora "Reige", Rafael Emilio Jiménez Doménech agraïa les mostres d'afecte i també les rodelles. La favorita anava a conjunt amb el capità moro, tots vestits en tons crema i amb pedreria. El ballet del té, un zoco àrab i els zancuts i tragafocs completaven el primer boato dissenyat per David Blasco. En canvi, l'esquadra de negres va ser de Jordi Sellés i va tindre opinions diverses pel cap rapat i els tons grocs tribals que recordaven a aranyes. 

La filà Mudéjares estava pletòrica per tindre l'alferecia mora 2007 i el seu boato va ser llarg i variat gràcies als dissenys de Jordi Sellés. Inma Cortés va preparar un ballet basat en el creixement de les llavors, convertides en espigues de blat gràcies a les ballarines de l'aigua. Enmig de les tendetes d'un mercat àrab va desfilar el primer ballet de xiquetes a Alcoi. Ana Botella també va tindre una coreografia d'adultes anomenat "Les amigues de la novia". Les dames i els cavallers en quadrigues donaven pas a l'alférez moro i el seu harem. El trage en tonalitats pastel de José Jorge Pérez Gisbert aprofitava la llum artificial de la nit. La Tercera Revolta Mudèjar de 1276 es representava al final del boato i l'esquadra de negres de José Moiña va impactar pel color blanc, les plomes i l'ús de nacre. Al contrari que l'any anterior, el bàndol moro d'Alcoi va estar respectat per la climatologia en 2007.

 

 Els comentaris del dia de les Entrades es van centrar en els ballets del capità moro i la originalitat de l'esquadra d'enmig de la filà Gusmans. César Vilaplana va crear un disseny guerrer amb capa de pell que trencava amb tot lo vist anteriorment. El maquillatge de monjo i el cap rapat amb cua de cavall va estar en boca de tots. L'esquadra d'enmig mora en mans de la filà Judíos i l'artista Pablo Miró va ser més clàssica. Per a aquestes 2 esquadres van sonar les obres musicals "L'ambaixador cristià" i "Als Xaparros". Va coincidir que totes les esquadres cristianes de 2007 tenien metalls platejats i les 3 esquadres mores eren d'estil africà. Pel que fa al Sant Jordiet, va lluir un trage romà molt colorista que era obra de Paco Aznar. El xiquet Jordi Casimiro Olcina Moltó de la filà Aragonesos es va guanyar l'estima dels alcoyans i alcoyanes amb el seu carisma alegre.

El 23 d'abril va amanéixer amb un minut de silenci a la Segona Diana. Havia mort Silvestre Vilaplana, ex president de l'Associació de Sant Jordi i cavaller del capità cristià de la filà Cruzados. La tristesa era palpable a la Processó de la Relíquia, fins hi tot havent arribat un anticicló desprès de dies de pluja. La llançada de clavells al Sant Jordiet i la Missa Major van centrar els actes religiosos del dia Sant Jordi. Per la vesprada les filaes Realistes i Berberiscos van organitzar la Diana Vespertina del Cavallet amb una nova hora d'inici. A la Processó General els càrrecs festers van ser molt aplaudits, com també la figura eqüestre de Sant Jordi, esculpida per Enrique Galarza. El dia dels Trons va tindre molts altercats com la caiguda del cavall de l'estafeta moro o el bac que es van pegar tant el capità cristià com el capità moro quan feien la lluita d'espases. En un matí solejat van guanyar els moros i Sergi Sempere va tindre que demanar clemència com a nou ambaixador cristià. L'Ambaixada va fracassar i a l'Alardo de la vesprada del 24 d'abril es va notar una baixada de participants. La Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, l'Acció de Gràcies al patró i l'Aparició de Sant Jordi culminaven la Trilogia Festera Alcoyana 2007. Jordi Casimiro Olcina Moltó va llançar fletxes com a desig de pau i en agraïment de les filaes Aragonesos, Cruzados, Ligeros, Alcodianos i Mudéjares. Degut al paró de la pandèmia del Covid-19, aquestes 4 filaes han tingut que esperar 16 anys per a tornar a representar els càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. 

FESTES D'ALCOI 2006

  Fa 14 anys Alcoi va viure una de les millors Festes de Moros i Cristians del segle XXI. 2006 va ser icònic per molts motius, els quals ens disposem a recordar com a part de la història recent de Nostra Festa. Es celebrava el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla a la ciutat. En 1256 Alcoi era constituïda com una vil·la medieval regnada per Jaume I el Conqueridor. Entre els grans esdeveniments que es van organitzar destaca la Glòria Històrica d'octubre i el viatge fester a Nova York. El dia de la Hispanitat dos esquadres cristianes i un ballet de Inma Cortés va desfilar per Manhattan. Dos events extraordinaris que es van celebrar en octubre, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. La Glòria es va celebrar el 16 d'abril, ja que el Diumenge de Resurrecció havia caigut tard. Juan Luis Guitart va arrancar com a Sargento Moro amb el pasdoble "Krouger". Juan Abad, pel bàndol cristià va escollir el clàssic pasdoble "Mi Barcelona". La Glòria Infantil es va celebrar al dia següent amb molta alegria per part dels xiquets. Els Sergentets Iago Romeu i Valentín Domínguez van dirigir les esquadres baix la forta pluja del 17 d'abril de 2006.

El Cartell de Festes portava destapat desde el dia 1 d'abril de 2006, però l'obra pictòrica de Carlos Sempere seguia rebent crítiques bastant negatives. És cert que la tipografia era mala i per això van haver molts xiulits durant el descobriment. Amb el pas del temps el Cartell de 2006 s'ha valorat com un quadre colorista i original per centrar l'atenció en el públic d'un balcó llançant confeti. L'escàs número de dies d'Entraetes va coincidir amb una borrasca que va afectar a Alcoi els dies 17, 18, 19 i 20 d'abril de 2006. Algunes esquadres de negres van patir els efectes de la pluja a les seues nits d'Entraetes. Una de les esquadres que més ovacions es va endur va ser la del Centenari de la filà Gusmans.

El dilluns de Pasqua es va fer la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, també baix una insistent pluja. Degut al curt temps entre la Glòria i el 21 d'abril, no es va poder aplaçar cap acte i tots els pròlegs es van fer amb condicions meteorològiques adverses. Es va acurtar el recorregut del Trasllat del Xicotet, on va brillar el Sant Jordiet. El xiquet de la filà Verds, Marcos Llopis Torregrosa, va resultar molt simpàtic en el seu paper. Una treva en la borrasca va permetre que el lluïment del sol durant tot el dia dels Músics. La vesprada del divendres 21 d'abril de 2006 es va celebrar la desfilada de pasdobles, més de 20 bandes de música. El cantant líric Mario Ferrer Bataller va ser el Director de l'Himne de Festes. Amb la batuta en la ma, l'alcoyà es va emocionar amb la lletra que Eugenio Moltó li va posar a l'obra "El Sig" de Gonzalo Barrachina.

 En quant a la música festera, 2006 va ser un any ple d'estrenes de qualitat. La filà Muntanyesos va estrenar "Vida", una obra de Francisco Valor per al ballet de les semilles verdes que brotaven de la terra. Altra peça musical del contestà Francisco Valor va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Maseros. "Pròleg al tio Pep" agafava les notes de la cançó popular "El tio Pep se'n va a Muro" i va ser l'única marxa cristiana que va estrenar una esquadra de negres. La filà Cruzados, amb motiu de l'alferecia cristiana 2006 va estrenar diverses composicions musicals. Una d'elles va ser l'aclamada "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. El títol prové de l'agraïment de l'alférez cristià a la seua filà, per les turbulentes acusacions que va rebre Miguel Seguí durant l'any de càrrec. Gori, conegut per dirigir la Banda Primitiva d'Alcoi, es va inspirar en Jerusalem per a composar la magnífica marxa cristiana. Bene Ripoll va crear la misteriosa melodia de "Pere l'ermità" per al ballet de Virginia Bolufer. Per altra part, el ballet de les Costureres i Guerreres va estrenar "Mujeres de Antioquía". Era altra peça musical de Gregorio Casasempere, inspirada en les donzelles turques i que van interpretar un grup de flautins del Conservatori de València. Al bàndol moro l'estrena més important va ser "Blau i nacre" per al cordonero Antonio Aracil. És una marxa mora de l'ontinyentí Saül Gómez Soler i el títol fa referència als colors del trage del capità moro 2006. La marxa mora és posterior al seu èxit "Xabat", raó per la qual "Blau i nacre" té similituds en l'estructura i harmonia. La filà Cordoneros i el seu capità moro van desfilar victoriosos i mullats al so d'aquesta poderosa marxa mora. Per a recalcar l'alferecia mora 2006, la filà Ligeros li va encarregar a José Pons "Al-Faris 2006" per a xirimites. Bene Ripoll va tornar a col·laborar amb el Castell Vermell d'Ibi i el ballet de Virginia Bolufer, en aquesta ocasió amb el ballet dels cavalls negres i blancs. La melodia de "El trot" imitava els sons d'un cavall i la percussió recreava els passos de les ballarines cavalcant.

La Diana del 22 d'abril va transcórrer tranquil·la i amb un sol que donava esperança, desprès de les pessimistes previsions de l'oratge. La filà Muntanyesos, igual que en 2020, encapçalava l'Entrada Cristiana amb un boato multitudinari. El poble d'Alcoi en 1256 iniciava un espectacle ple de cetreria i ballets d'animals del bosc. El capità cristià va estar precedit pels seus cavallers sobre trineus arrastrats per gossos. La natura i la muntanya van estar representats en un boato molt complet, fins hi tot amb espècies mitològiques i grups guerrers. Roberto Pérez Jordà es va dissenyar el seu propi trage com a capità cristià. La favorita, Francisca Torregrosa, va desfilar amb "Laia", la primera marxa cristiana que va composar Francisco Valor en 1999. Tal volta el millor del boato va ser l'esquadra de negres, amb un disseny de César Vilaplana que ha passat a la posteritat.

Les Guerres Santes, anomenades Croades pel papa Urbà II, van ser l'argument del boato de l'alférez cristià 2006. La filà Cruzados va ambientar el seguici amb templaris en Terra Santa. Amb muralles medievals començava un boato ple de ballets, sent el més multicolor el de Carmina Nadal sobre una justa de l'època. Els nombrosos grups de boato vestien trages de José Moiña. Va ser la primera volta que es va veure en les Festes de Moros i Cristians a un grup de lluitadors en acció. Sarraïns i templaris teatralitzaven batalles amb espasa. La carrossa de les dames i la favorita, Geo Cortés, obrien pas als cavallers i l'alférez cristià. Miguel Seguí Soriano apareixia sobre una roca amb el seu trage negre. L'esquadra de negres fantasmagòrica va desfilar amb "Aralk", en un any de consolidació per al músic Francisco Valor.


Com diu el refrany "Vent de Llevant, pluja a l'instant". El matí del 22 d'abril s'havia anat ennuvolant, fins que l'aigua va descarregar abans de les 5 de la vesprada. Era el primer any que l'Entrada Mora començava a les 5, atrassant-se mitja hora per a poder dinar amb més calma. La pluja estava anunciada, però va entristir al bàndol moro en veure's convertida en realitat primaveral. Al Partidor es van viure moments de tensió entre músics i dirigents de l'Associació de Sant Jordi. Finalment es va acordar que s'esperaria mitja hora per si la pluja parava. Però no va ser així i la capitania mora 2006 va arrancar baix un cel encapotat que deixaria 8 litres fins la nit. La filà Cordoneros va baixar unida i emocionada, presentant un boato ple de grups àrabs i guerrers. Entre els ballets va destacar l'estrena de la coreògrafa Maria José Albors i el ballet dels escacs de Carmina Nadal. Antonio Aracil Payà representava a "Al-Azraq el blau" sobre una carrossa amb grans trompes alpines. El rodella i la favorita, Beatriz García, portaven trages dels germans Sempere plens de pedreria. L'esquadra de negres de Paco Verdú va agradar moltíssim per l'estètica africana i la ploma cordonera. De fet està considerada una de les millors esquadres mores del segle XXI.

El públic va aguantar a les seues cadires tota la plujosa Entrada Mora 2006. Amb l'arribada de la nit, la filà Ligeros posava en funcionament la seua alferecia mora. Seguia ploent en quantitat, però les carrosses i grups femenins no es van detindre per a acompanyar al pletòric Vicente Antonio Cortés Ferrer. L'alférez moro de la filà Ligeros va baixar en una plataforma portejada per 50 moros. El rodella portava un trage similar al de l'alférez moro, disseny d'Alejandro Soler. Els cavalls, com a símbol de la filà, van estar presents al boato. En especial al ballet doble de Virginia Bolufer. Aranza Cortés i Maria Engracia Olmo van complir com a favorites, acompanyades d'un nutrit grup de dames. Els cavallers van desfilar a camell i l'esquadra de negres vestia un bèl·lic trage de Pablo Miró. 

Esperem que 14 anys desprès les mateixes filaes tinguen una Entrada Mora 2020 solejada. Aquella vesprada històrica a Alcoi serà recordada per l'ímpetu de la filà Cordoneros. El seu capità moro volia arrancar encara que nevara. La il·lusió també era màxima en l'alférez moro de la filà Ligeros, a qui més li va afectar la intensitat de la borrasca. La fidelitat de músics i mirons va demostrar que les Festes d'Alcoi són d'una pasta especial. La determinació dels festers, l'aguant del públic i la professionalitat de les bandes de música van fer possible un memorable 22 d'abril de 2006. "Per Alcoi i per Sant Jordi" és més que una frase commovedora. Però no tot va ser bonic, la filà Llana va donar la nota negativa de les Entrades. Encara que la majoria d'esquadres de negres van resultar espectaculars, la del Mig moro 2006 passarà a la història pel comportament ebri que van tindre alguns dels seus components. La polèmica dels pitufos va encendre als espectadors, qui van xiular cada volta que un esquadrer tenia que abandonar la desfilada. L'actitud poc responsable dels 3 llaners va obligar a que es retiraren per vergonya. Una situació lamentable que cap filà ha tornat a repetir afortunadament.

Les circumstàncies atmosfèriques van millorar el 23 d'abril. Seguia nuvolat, però els alcoyans van eixir al carrer per a celebrar el dia del patró. Marcos Llopis Torregrosa va tindre un mant de clavells durant la Processó de la Relíquia. El fred va ser molt intens durant la Processó General, en la que els 4 càrrecs i el Sant Jordiet van ser els protagonistes. Les baixes temperatures també van regnar en l'Ambaixada Mora del matí del 24 d'abril de 2006. L'Alardo va ser molt participatiu i el casc antic d'Alcoi es va omplir de pólvora, trons i fum. Per la vesprada va eixir per fi el sol, per a assistir a l'última Ambaixada Cristiana de Salomón Sanjuán. Qui havia sigut ambaixador cristià durant 20 anys es despedia del càrrec emocionat. Desprès del dispar, la lluita d'espases donava com a vencedors als cristians. La filà Verds va portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet fins al seu Temple al carrer Santo Tomás. Però el final de la Trilogia Festera 2006 era, com sempre, l'Aparició de Sant Jordi. Marcos Llopis va llançar milers de fletxes com a punt culminant de les Festes d'Alcoi en l'any del 750 aniversari com a poble valencià.

Fins así aquest record de l'any 2006, en que també es va inaugurar el Museu Alcoyà de la Festa, poc desprès de la visita a Nova York. Aquest 2020 seran de nou les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana les que tindran els càrrecs més importants de Nostra Festa. A més a més el Sant Jordiet, Fernando Rius Mestre, pertany a una família xana amb solera. Encara que Alcoi no celebra cap aniversari important en 2020, segur que si serà inoblidable per als capitans i alferes, com també per als ambaixadors que s'estrenen: Óscar Martínez i Antonio Delgado. A més a més la filà Navarros celebrarà els seus 150 anys d'història.

REPÀS FESTER DE LA DÈCADA AMB PÀGINA 66

Pàgina 66 és un mitjà de comunicació digital que va sorgir fa 10 anys i s'ha implicat molt en la difusió de les Festes de Moros i Cristians. Alcoi és el centre de les seues noticies i per tant les tradicions de la ciutat dels ponts ocupen un lloc destacat en el seu periodisme de ressò comarcal. De fet els primers vídeos de Pàgina 66 informaven sobre les nevades de desembre de 2009 i del 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi a l'any 2010. Així començava una dècada en la que Pàgina 66 ha crescut d'una forma increïble. A la web i al canal de Youtube de Pàgina 66 no sols trobem vídeos sobre els actes centrals de la Trilogia Festera Alcoyana, sinó també moltes entrevistes als personatges centrals de cada any i uns programes especials al voltant de Nostra Festa i la seua idiosincràsia. Tots els anys pujen molts vídeos sobre les Festes de Sant Jordi, sobretot amb cuidats vídeos de les Entrades i els boatos de càrrec. Amb la col·laboració de Pàgina 66 anem a fer un repàs per tots els moments especials que ha viscut Alcoi desde 2010 fins a 2019. Desde la capitania cristiana de la filà Andaluces a l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes. De la suspensió de la Glòria en 2011 al retràs horari de l'Entrada Cristiana. De la presentació del Cartell de Festes 2012 de Raül Botella a la pluja en l'alferecia mora de la filà Benimerines. De la polèmica del niqab en la capitania mora 2013 a l'estrena de Ricard Sanz com a ambaixador cristià. Del canvi d'ubicació de l'arrancà de la Diana al capità moro a cavall de 2014. De la plujosa Glòria Infantil 2015 a l'espectacular Entrada Cristiana d'aquell any. De la direcció de l'Himne de Festes 2016 per part de Hiroshi Fujii a les primeres esquadres femenines. Del debat del Cartell de Festes 2017 de Nani Serrano al Sant Jordiet de la filà Aragonesos. Destaquen molt els meravellosos 4 càrrecs de les Festes d'Alcoi 2018, unes de les millors Entrades dels últims temps. I per a tancar amb el 2019 no podem oblidar l'atípica interpretació de l'Himne de Festes baix la pluja o la despedida de Juan Javier Gisbert com a ambaixador moro. Una època daurada de les Festes d'Alcoi que ja queda per al record. A pesar de la forta crisi econòmica, Nostra Festa s'ha engrandit i ha avançat molt. Gràcies a Pàgina 66 pels seus 10 anys contribuint a l'expansió de les Festes de Moros i Cristians.

·2010

·2011


·2012


·2013


·2014


·2015


·2016


·2017


·2018 


·2019

RETRANSMISSIÓ ENTRADES D'ALCOI PER TVA

Desprès de la trista desaparició de RTVV les Festes d'Alcoi van buscar nous cadenes de televisió per a que es seguira retransmitint les Entrades en directe. La solució va ser TVA, la televisió comarcal de l'Alcoià i el Comtat. Televisió Aitana no va deixar passar l'oportunitat d'emetre íntegrament unes Festes de Moros i Cristians d'interès turístic internacional. Any rere any van aconseguir més professionalitat i fins hi tot s'atrevien amb retransmissions en directes d'altres Entrades de pobles com Cocentaina, Muro, Ibi, Castalla o Onil. Però les Festes d'Alcoi són les que més dificultat tècnica tenien i en 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 han anat millorant, tant per com es gravaven com per com es comentaven les Entrades. Una tradició tan visual i atractiva ha cridat l'atenció d'altra televisió valenciana privada: Mediterraneo Tv. Els següents vídeos mostren com mitjans de comunicació amb menys pressupost van suplir la falta d'una televisió pública com Canal 9. Moltes gràcies.

2014

 

2015

 

2016

 

2017

 

2018