LA PLUJA A LES FESTES D'ALCOI

Hi ha qui es passa tot el mes d'abril pendent de quin temps farà a la Trilogia Festera Alcoyana. I altres no volen sentir parlar de les previsions meteorològiques. Quan els auguris no són bons un ruixat durant les Entrades es converteix en el pitjor malson d'un fester. No els espanta pillar una pulmonia o ofegar-se en aigua, és altre pànic relacionat en el lluïment de l'espectacle. Alcoi no deixa res a la improvisació, però els capritxos de la primavera han jugat males passades en moltes ocasions. A ningú li costa pensar en un any en que les filaes mores han patit diluvis, durant dècades ha sigut habitual i el públic ha seguit a les cadires i balcons. En aquest hivern de pandèmia també podem recrear els matins d'Entrada Cristiana amb algun núvol amenaçant. Multituds mirant al cel i pensant que els moros no s'escaparan de l'aigua per la vesprada. I algun globus que s'ha escapat es creua amb alguna tempesta propera que té mal aspecte. Les primeres gotes assusten a les bandes de música, preocupades pels seus instruments. I és que per als festers sempre plou poc i per als músics sempre plou molt. I sense marxes mores i cristianes les desfilades no tenen sentit. Baix una pluja torrencial s'han sentit consignes eufòriques i paraules d'ànim que demostren la resistència davant l'adversitat. I encara que els trages estan mullats i les plomes s'han banyat, les esquadres de negres baixen pels carrers del centre de la ciutat amb emoció. El maquillatge s'ha corregut, no sé sap si per la pluja o les llàgrimes, però no importa perquè la il·lusió continua intacta. El confeti i les serpentines de terra formen una massa pastosa que dificulta el pas dels cavalls. La Plaça d'Espanya s'ompli de paraigües formant un toldo multicolor. Ni espectadors ni participants desisteixen i es recolzen mútuament. Els organitzadors amb impermeables segueixen donant ordres i no volen suspendre l'acte per culpa el clima. Per a alguns forasters és un despropòsit i també hi ha qui abandona amb incredulitat. Però la majoria suporten el temporal, acostumats a fer-ho en anys anteriors per fidelitat i amor a les tradicions. A l'Avinguda País Valencià tot acaba, amb cares d'incomprensió però satisfets. Aplaudiments clamorosos i abraçades pel treball ben fet. Sempre hi ha algun capità o alférez que pateix les conseqüències de la inestabilitat abrilenca. De res haurà servit que les favorites regalen ous a les monges clarisses de Cocentaina per a que resen per un bon oratge. Casos hi ha molts i hui ens dediquem a recordar aquells anys de pluja durant les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Les primeres noticies de pluja durant unes Festes d'Alcoi corresponen a 1906, destacant que les temperatures van ser molt baixes. En aquells anys ja es parlava de que "Plantar el Castell de Festes presagia aigua". La capitania mora 1912 de la filà Mudéjares va tindre que parar momentàniament per un fort ruixat, però desprès es va arreglar la vesprada per a continuar amb l'Entrada Mora. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja. També en 1915 la pluja va obligar a traslladar alguns actes al 25 d'abril, dia del descans. No era la primera volta que li plovia a un alférez cristià de la filà Asturianos, segons conten les cròniques. També va patir les inclemències del temps el capità moro miquero i l'alférez moro xano. El tio Mona va ser l'alférez cristià 1925 de la filà Maseros i va tindre la mala sort de banyar-se, però el mateix Antonio Jordà va patir pluja com a alférez cristià 1935. Tant la filà Mozàrabes com la filà Visigodos va tindre una estrena a l'Entrada Cristiana 1925 passada per aigua. Les 2 processons de 1925 es van condensar en una sola el dia del descans perquè el dia del patró va ser impossible.

En 1926 alguns actes es van aplaçar pel mal temps, com la Diana i les Entrades. La filà Judíos continuava tenint mala sort en els seus anys d'alférez moro, com en 1913. El dia de Sant Jordi de 1926 també va tindre a la pluja com a convidada no desitjada, però els càrrecs van poder lluir els seus trages davant milers de persones. Als anys 20 l'ajornament dels actes era més senzilla, ja que simplement es deixaven per a altre moment. El muntatge de cadires i atrezzo no era tan complicat com hui en dia.

En 1933 una pluja torrencial va malbaratar l'Entrada Mora, destrossant fins hi tot les carrosses de la capitania mora de la filà Mudéjares. Al 1934 va haver molta tensió per l'anticlericalisme i la extinció obligada d'algunes filaes així que el mal temps no va ajudar a crear bon ambient. Va ploure tant en l'Entrada Cristiana com en la Mora i a l'alférez cristià de la filà Cides li van dedicar la cançó popular "Ay Don Joaquim, Don Joaquim quina aigua cau, ay Don Joaquim, Don Joaquim arromanga't un camal". En 1935 el dia de Sant Jordi va ser plujós i humit. Però no van haver processons perquè l'Ajuntament republicà volia unes Festes laiques. 

En 1944 les Festes de Sant Jordi es van celebrar en maig i no es van escapar de la pluja. Per primera volta es va debatre si s'haurien de fer les Entrades en altres dates, per exemple en estiu. L'Entrada Mora de 1946 anunciava pluja. Finalment la inclemència meteorològica es va cebar amb l'alferecia mora de la filà Judíos. Encara que la Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar al mes de maig per la Quaresma, no es van poder salvar del mal temps i l'Alardo es va aplaçar. Un mant de pluja no va faltar en alguns actes festers de 1948. Va començar a ploure a meitat Entrada Mora i qui més va sofrir el mal temps va ser l'alférez moro xano: Emilio Jordà. A l'any següent la pluja i el fred també van acompanyar la Trilogia Festera Alcoyana. Ja en 1949 el refrany de "en abril aigües mil" era un patiment per a les filaes. Les Entrades es van salvar dels nubarrons negres, però no el dia del patró. 

El dia de Sant Jordi de 1951 va estar marcat per la suspensió obligada de la Segona Diana i totes les processons. La causa, una pesada pluja que no va aconseguir el seu propòsit ja que les Festes d'Alcoi es van prolongar un dia més. A les Ambaixades del dia 25 d'abril també va ploure. La dèbil pluja que va afectar al capità cordonero 1952 va anar agafant intensitat al llarg de la vesprada del 22 d'abril. Fins el punt de que l'alferecia mora de la filà Ligeros no va poder acabar el recorregut. Justament era l'any en que es va canviar la posició de les alferecies: Ja no desfilaven a la meitat de la desfilada, sinó en últim lloc. L'esquadra de negres va tindre un desastrós final al haver de retirar-se a causa d'una pluja inaguantable.

Lamentablement en 1953 la pluja va tornar a boicotejar les Entrades d'Alcoi. Va començar a ploure a meitat de l'Entrada Cristiana, afectant sobretot a l'alférez cristià contrabandista. L'Entrada Mora va arrancar més tard del previst a causa de la pluja, deslluint la capitania mora de la filà Ligeros. L'esperança de l'alférez moro de la filà Mudéjares va fallar i també els va ploure quan arrancaven al Partidor. Quina amargura viure Entrades Mores xopades durant tants anys seguits.

Per tercer any consecutiu va ploure en l'Entrada Mora i els periòdics ho van descriure com un autèntic diluvi que va llançar a perdre la capitania mora 1954 de la filà Mudéjares. Fins hi tot es va parar durant uns minuts, però les filaes mores van aguantar el temporal estoicament, incloent l'alférez moro a camell de la filà Abencerrajes. 1954 va tindre unes Festes d'Alcoi molt plujoses i en 1955 sols va ploure en l'Ambaixada Cristiana del 24 d'abril.

Les Entrades de 1957 van caure el 28 d'abril i va ploure sobretot a l'Entrada Cristiana. La filà Maseros iniciava una mala ratxa de capitanies cristianes banyades, al igual que la filà Gusmans. L'alferecia mora de la filà Berberiscos també va estar amenaçada per l'oratge. Per desgràcia l'absència de sol es va notar en la resta de dies de la Trilogia Festera Alcoyana. L'Alardo va patir una fina però copiosa pluja, en una setmana festera molt imprevisible climàticament.

El 13 d'abril de 1958 va caure una gran nevada en Alcoi que va emblanquir el Castell de Festes. Hi ha moltes imatges d'aquell dia memorable per lo excepcional que resultava veure la neu sobre la decoració festera que es munta al mes d'abril. El fred va continuar tot el mes i l'Entrada Cristiana 1958 va estar passada per aigua. L'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Vascos va estrenar la primera marxa cristiana. En efecte, "Aleluya" d'Amando Blanquer va fer història en un matí plujós, però va parar de ploure abans de l'arrancà del capità moro bequetero.

En 1971 es va donar la circumstància de que el dia 22 d'abril va ploure molt i es van suspendre les Entrades. L'Associació de Sant Jordi va decidir que l'Entrada Mora i l'Entrada Cristiana es celebrarien el 24 d'abril, mantenint-se les Processons per al dia de Sant Jordi. Van ser unes Festes de Moros i Cristians diferents, ja que els 4 càrrecs van estrenar els seus trages en la Processó de la Relíquia, junt al Sant Jordiet Luis Ferràndiz de la filà Llana. Un dia més tard tots els boatos van poder lluir completament a les Entrades, amb un molest vent. La uniformitat del bàndol cristià va ser molt aplaudida, i també la primera esquadra d'enmig cristiana, honor de la filà Muntanyesos. Fins hi tot el 24 d'abril es va produir una espontània Tercera Diana abans de la desfilada aplaçada. Va haver cert desordre amb les cadires, ja que per raons òbvies estaven muntades desde dos dies abans de que es celebraren finalment les Entrades. El dia els Trons es va aplaçar al 25 d'abril, que tradicionalment s'ha considerat el dia del descans.

En 1972 també va fer mal temps i la Diana i les Entrades es van suspendre pels 27 litres caiguts, però en aquesta ocasió es van celebrar el dia següent. Al aplaçar-se els actes, per la vesprada del dia 22 d'abril es va improvisar una desenfadada "Entraeta". El 23 d'abril la borrasca no va donar treva ni de matí ni de vesprada, però el públic amb paraigües va eixir als carrers en massa a arropar als càrrecs de Gusmans, Vascos, Llana i Judíos. Es van reduir els actes religiosos del dia Sant Jordi per a poder celebrar el dia els Trons en el tradicional 24 d'abril, també ploent. 1972 ha passat a la història per tindre les Festes d'Alcoi més plujoses del segle XX, però també per l'estètica innovadora del capità moro: Enrique Vilaplana.

En 1974 va ploure en abundància en l'arrancà de l'Entrada Mora, caent 5,8 litres. Desprès de la capitania mora de la filà Miqueros va amainar. El boato es va amedrantar al principi, però l'home del balconet animava desde el Partidor a tots els Miqueros amb les paraules "No són gotes, és confeti!". Però el poder del sol li va guanyar als núvols i quan l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes desfilava per Sant Llorenç, els adoquins ja s'estaven secant. Desprès d'una dècada dels 60 sense contratemps, la dècada dels 70 estava tenint molts inconvenients meteorològics per a la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi.

Desprès d'uns dies previs de sol, el 22 d'abril de 1975 van descendir els termòmetres i l'Entrada Mora ja va tindre un cel molt encapotat. Però va ser el dia de Sant Jordi quan la pluja va arreciar sense compassió. Tots els càrrecs van veure els seus trages fets malbé per la incontinència del temporal.. El dia de l'Alardo va ser pitjor i es van recollir 11 litres. Durant l'Aparició de Sant Jordi del 24 d'abril també va ploure, però la Bandeja estava plena de gent esperant les fletxes.

L'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, les Festes de Moros i Cristians es van traslladar a finals de maig i van durar 5 dies. L'Entrada Cristiana es va fer de vesprada amb sol, però la Processó General es va suspendre per una pluja torrencial. El dia 28 de maig les cadires per a veure l'Entrada Mora van ser arrastrades per un riu de 48 litres d'aigua caiguts en poques hores. Fins hi tot va granissar. A l'hora de començar la capitania mora de la filà Verds els núvols van frenar el seu caos. Però la insistent pluja va acompanyar la segona part de l'Entrada Mora 1976, sense entorpir massa l'alferecia mora de la filà Magenta.

En 1979 tan sols va ploure en la Glòria Major i la mascletà es va suspendre. Una tromba d'aigua va caure el dia dels Músics de 1981, mullant-se també la Glòria i la Glòria Infantil. Per primera volta una dona dirigia l'Himne de Festes i l'oratge no va ser benèvol. Pilar Mompó va rebre la batuta i de colp tots els paraigües es van obrir. Mentre els alcoyans cantaven l'Himne de Festes, diluviava a la Plaça d'Espanya i molts músics es van escapar per a protegir els seus instruments. La Processó General del 25 d'abril també va tindre un oratge dolent. El Sant Jordiet de la filà Cruzados recorda el fred d'aquella Trilogia Festera Alcoyana i que portava la bandera enfundada en plàstics.

1985 també és un any recordat per les conseqüències del temporal. El dia dels Músics van caure 7,7 litres i Gregorio Casasempere va dirigir l'Himne de Festes preocupat. El diluvi va aparèixer en la Diana del 22 d'abril, retardant l'Entrada Cristiana uns 20 minuts. La capitania cristiana de la filà Maseros va arrancar i de nou es va posar a ploure com mai s'havia vist. Els alcoyans van comentar molt la maldició dels capitans maseros, desprès d'estar gafada en els càrrecs de 1957 i 1971. Però va ser abans de l'arrancà de la filà Aragonesos quan més fort plovia i el públic es va refugiar. L'Entrada Cristiana 1985 es va paralitzar durant 45 minuts degut a la intensitat de l'aigua. L'Associació de Sant Jordi va suspendre l'acte mentre caïen els 6,6 litres per metre quadrat. Un fet insòlit que afortunadament va quedar en anècdota. La tempesta va escampar i l'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos va poder reprendre la seua desfilada. La violència de la pluja va fer que el públic fugira en desbandada però desprès va tornar per a veure el final de l'Entrada Cristiana a un ritme accelerat. El retràs horari va ser evident amb l'alférez cristià de la filà Gusmans. Per la vesprada el cel va estar encapotat i la pluja va tornar a fer acte de presència durant les Ambaixades del 24 d'abril.

Una tromba d'aigua va sorprendre al capità moro 1986. El llanero veterà Francisco Matarredona va veure amb impotència com la pluja parava i tornava al llarg de l'itinerari. Amb l'estrena de la "Fanfàrria llanera" i arrastrat per esclaus cristians, la seua arribada a la Plaça Espanya va ser molt emocionant. La incertesa del cel va mantindre en alerta a la resta de filaes mores en 1986. En 1988 va ploure a la Glòria, però l'Entrada Mora es va lliurar de miracle. No va passar el mateix en 1989. Una lleugera pluja va acompanyar al capità moro de la filà Xanos, que també va rebre la visita del sol. Durant la resta de l'Entrada Mora 1989 el temps va anar millorant. El dia de l'Alardo va estar empanyat per la presència de l'aigua en les dos Ambaixades, però amb un públic resguardat i amb fervor. L'Associació de Sant Jordi va permetre les estafetes, però no va tindre més remei que suspendre els dispars de la vesprada. La pólvora es va llançar pel clavegueram per a evitar perills.

En 1990 es van recollir 3,5 litres el dia de les Entrades i 3,6 litres el dia de Sant Jordi. Al capità moro de la filà Verds li va acompanyar el sol, però a partir del carrer Sant Llorenç ja va ploure. No obstant, l'esquadra de negres d'Alejandro Soler va brillar esplèndidament. A partir de la filà Llana la situació atmosfèrica es va complicar. Amb l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos ja no va deixar de ploure i es va anar intensificant. Sense cap remei, l'alferecia mora de la filà Magenta va ser la més perjudicada en aquella vesprada de temps variable. Fins hi tot va caure pedra degut al fred d'aquell 22 d'abril.

En 1991 la pluja va ser intermitent en la vesprada del 22 d'abril i sols va afectar al capità moro de la filà Magenta. Però cap càrrec es va lliurar del mal temps el dia dels Trons i en l'Alardo de la vesprada van caure 3 litres per metre quadrat. El mal temps tampoc va ser obstacle per a Carmina Verdú, la segona dona en dirigir l'Himne de Festes, 10 anys desprès de Pilar Mompó, qui també es va banyar.

L'Entrada Mora 1995 es va celebrar amb molt de fred i un cel encapotat que no va descarregar aigua fins al dia següent. La sorpresa va ser la nevada caiguda el 23 d'abril de 1995 a les muntanyes d'Alcoi. Molts festers van anar a la Font Roja a xafar neu vestits de moros i cristians. La Segona Diana es va suspendre, fet que també ocurriria en 1997. Va ploure a la Processó de la Relíquia i també va pedregar al migdia del 23 d'abril de 1995. Nanos i gegants van alegrar un dia trist per l'oratge. Les baixes temperatures, sobretot a la matinada i la nit van fer necessàries mantes i els festers no tenien prou amb les teles dels seus trages. El dia dels Trons va tornar a ser una bogeria meteorològicament parlant i es van recollir 7 litres d'aigua en total. La humitat no era una bona aliada de la pólvora i el Sant Jordiet 1995 va viure l'Aparició més simbòlica i estranya desde 1975.

Les Entrades de 1996 són molt recordades per la pluja. Va xispejar a la Diana i va començar a ploure fort quan la capitania cristiana de la filà Andaluces desfilava per la Plaça d'Espanya. Va parar amb l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars i fins hi tot va eixir un poc el sol. 4 gotes li van caure a l'alférez cristià de la filà Asturianos, sobre el cap d'un drac. Però la pluja es va tornar més densa a la vesprada del 22 d'abril. 16 litres per metre quadrat es van recollir i la capitania mora de la filà Marrakesch va tindre que lluitar contra les adversitats. Quan la carrossa de Jaime Navarro passava per davant l'Ajuntament, la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi fins hi tot es plantejava cancel·lar la desfilada. El moment de més pluja va ser quan desfilaven les filaes Mudéjares, Ligeros, Cordoneros, Magenta i l'esquadra d'enmig de la filà Verds. No va parar de ploure fins que l'alférez moro de la filà Realistes va arribar a la Plaça d'Espanya. A partir d'ahí tot va ser més triomfal i alegre, destacant l'estrena de la marxa mora "Cavall de foc". En un any amb tants imprevists es va demostrar la lleialtat i qualitat humana dels espectadors d'Alcoi. Encara que les Entrades van ser un dilluns, les voreres estaven arrebossades de mirons.

Una pluja tranquil·la però persistent va visitar a les filaes mores el dia 22 d'abril de 1998. No es va considerar una catàstrofe, però la capitania mora de la filà Berberiscos haguera sigut encara més espectacular amb sol. Lionel Grau va desfilar sobre una estora màgica i la pluja tampoc li va importar a l'alférez moro de la filà Benimerines, ni al seu boato i esquadra de negres africana. L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros baixava amb la marxa mora "Tarde de abril". L'obra d'Amando Blanquer era molt apropiada i també havia tingut relació amb la pluja quan va ser escollida pel capità moro 1996.

L'Entrada Cristiana de l'any 2000 va arrancar xispejant i el capità cristià de la filà Gusmans es va salvar. Però a partit de la filà Aragonesos va ploure a cànters i a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados li va faltar que els metalls brillaren. La pluja ja no va parar en tota l'Entrada Cristiana i va afectar al desenvolupament de l'alferecia cristiana del 2000 de la filà Vascos. Quan més aigua caïa va arrancar l'esquadra de negres al compàs de la marxa cristiana "Gloria". Va ser una Entrada Cristiana molt emotiva i celebrada el 5 de maig. El desig de tots és que no li ploguera al capità moro llanero, com havia passat en 1972 i 1986. La sort va estar de part de José Luis Córcoles i ni tan sols en la nuvolada Processó de la Relíquia li va ploure.

Els pronòstics de l'home del temps avisaven d'una clima inestable el 22 d'abril de 2004. Ja la Glòria s'havia cancel·lat per la borrasca de Setmana Santa. La capitania cristiana de la filà Navarros va tindre algun moment puntual de pluja, però desprès va eixir el sol. A la vesprada tot anava bé fins que va passar la capitania mora de la filà Verds. El cel va anar encapotant-se i amb l'arribada de la filà Realistes a la Plaça d'Espanya una inoportuna tempesta va fer acte de presència. Per a més ràbia, el moment de pluja més torrencial va ser quan l'esquadra centenària de la filà Mudéjares estava en plena desfilada. Les filaes mores van decidir continuar amb valentia i el públic va ser el millor estímul per a seguir amb voluntat fèrria aquell 22 d'abril. La filà Abencerrajes es va endur la pitjor part perquè molts espectadors van fugir i la filà Marrakesch va tindre problemes amb la banda de música de Muro. La filà Magenta va veure amb resignació com per tercera volta consecutiva es mullava la seua alferecia mora.

Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla i tots tenien clar que a pesar del mal oratge, les Entrades s'havien de fer. Desprès d'algun moment de tensió amb els músics, es va decidir arrancar la capitania mora 2006 a les 17:30. S'havien estudiat totes les opcions i Antonio Aracil volia desfilar amb la marxa mora "Blau i nacre". El retràs horari no importava mentre hi haguera públic amb paraigües a les cadires. El boato de la filà Cordoneros va ser molt aplaudit, però la resta d'Entrada Mora va estar condicionada per la pluja íntegrament. L'incident de l'esquadra d'enmig de la filà Llana es va veure com una falta de respecte cap al públic que aguantava l'aigua. Desgraciadament l'aigua va ser encara més intensa a la nit, quan desfilaven les filaes Marrakesch, Abencerrajes, Mudéjares i l'alférez moro de la filà Ligeros. Tancant el boato un grup de mercaders agraïen al públic el suport. Posteriorment se'ls va dedicar el pasdoble "Als Mirons" de José Maria Valls. La resta de dies va estar nuvolat i amb un clima gelat però es van poder desenvolupar tots els actes festers amb normalitat.

Per segon any consecutiu la Glòria Infantil es va mullar i en 2007 totes les previsions meteorològiques eren males. Va ploure en moltes nits d'Entraetes i en la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. Aquest acte religiós previ s'ha banyat en 2006, 2007 i 2010, però l'escultura de Sant Jordi es conserva bé. Finalment va ploure el dia dels músics de 2007, amb Marisa Blanes dirigint l'Himne de Festes. Desprès d'un matí nuvolat el final de l'Entrada Cristiana va donar un esglai. Una suau pluja va fer companyia a l'alférez cristià de la filà Alcodianos: Ricardo Pons. L'anticicló va protagonitzar el dia de Sant Jordi i l'Alardo.

La Diana de l'any 2010 és la més humida que es recorda. Va començar a ploure justament quan el Sargento Cristià arrancava i ja no va parar en les següents hores. La filà Andaluces tenia la capitania cristiana, com en 1996 quan ja els va ploure. Els participants del boato contrabandista es van sentir gafats i van desfilar desanimats pels carrers d'Alcoi. Quan l'esquadra commemorativa dels 50 anys de la filà Alcodianos va arrancar al Partidor, la pluja va parar definitivament. Alguns no s'ho podien creure, però el cel encapotat no va molestar a la resta de càrrecs festers de 2010, tampoc el dia 23 d'abril. Ja l'últim dia va lluir el sol. 

2011 no va ser un any calmat en quant a les Festes d'Alcoi i el seu oratge. Va haver una forta polèmica perquè els músics es van negar a tocar en la Glòria. En aquell matí la pluja no parava i es va decidir suspendre l'acte 5 minuts desprès de començar. Els directors de les bandes de música locals van tindre discussions amb l'Associació de Sant Jordi i el seu president: Javier Morales. L'Entrada Cristiana del 14 de maig de 2011 va ser solejada, però va tindre uns tallons imperdonables que van ser molt criticats, sobretot el de l'esquadra de negres de la filà Cides. Desprès de molta calor, el cel es va anar enfosquint per la nit i quan l'alférez moro de la filà Berberiscos acabava la seua desfilada, van caure algunes gotes. El dia de Sant Jordi va amaneixer ploent i el Sant Jordiet 2011 va rebre els clavells xafant el terra banyat. Es van recollir 3,2 litres per metre quadrat.

Les filaes mores van veure resignades com en l'Entrada Cristiana 2012 es salvava de la pluja pels pèls. Quan la capitania mora de la filà Berberiscos desfilava per l'Avinguda País Valencià ja xispejava, però no va ser fins l'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros quan va arreciar el temporal. La pluja va repetir com a convidada per segona volta consecutiva en una alferecia mora de la filà Benimerines. Les ovacions es van multiplicar al pas de Juan Antonio Canalejas, les seues favorites, cavallers i dames. Quan la carrossa de l'alférez moro desfilava pel carrer Sant Nicolau ja s'havien arreplegat 7,9 litres per metre quadrat.

En 2015 el temps va ser favorable el dia de les Entrades, però el diumenge tot va canviar. A la vesprada van caure 5,2 litres per metre quadrat i es va suspendre la Diana Vespertina del Cavallet. La Processó General va reduir el seu trajecte ja que s'havia atrassat el seu inici. Però la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros va ser colpejada per les gotes de pluja. Al 2016 s'avisava de "xubascos intensos" en la televisió, però tot va quedar en una tímida pluja. Va començar quan la capitania mora de la filà Miqueros desfilava per l'Avinguda País Valencià. L'aigua va cessar per a que la filà Marrakesch passara a la història amb la seua esquadra femenina i l'esquadra d'enmig de Juan Climent.

 

En l'any fester més recent el Cartell de Festes es va destapar baix una pluja atípica el dia 1 d'abril de 2019. La Glòria i la Glòria Infantil es van aplaçar conjuntament al dia 27 d'abril i també es va alterar la Festa del Pasdoble. El dia dels Músics de 2019 va estar deslluït i en un principi sols una banda anava a tocar l'Himne de Festes a l'interior de l'Ajuntament. Trinidad Sanchis va ser víctima de la mala climatologia, però va voler dirigir a tota la coral alcoyana en la Plaça d'Espanya. Una volta més les dones directores es banyaven en la interpretació de l'obra de Gonzalo Barrachina. Va passar en 1981, 1991, 2007 i 2019 i és una anècdota molt curiosa. No són poques les jornades festeres que han patit ruixats. Fins así el repàs dels anys plujosos a les Festes de Moros i Cristians més importants. En aquest 2021 sembla que la cançó "Ressistiré" es seguirà cantant per l'estat d'alarma sanitària i no per temes festers...