El passat diumenge 7 de maig de 2026 Alcoi va viure una de les seues Processons més especials. El Corpus Christi va omplir el centre històric d'alegria i fervor, en un moment on el catolicisme està en boca de tots per la visita a Espanya del Papa León XIV. El Corpus Christi d'Alcoi és una de les celebracions religioses més antigues de la ciutat. Està documentat almenys desde l'any 1410 i commemora la presència de Crist en l'Eucaristia. La Processó combina elements religiosos amb manifestacions de cultura popular valenciana: danses, música tradicional de colles de xirimiters i tabaleters, xiquets de Primera Comunió, cofradies, gremis i representants de les Festes de Moros i Cristians. La Custòdia amb el Santíssim Sacramento baix palio és l'element central del recorregut i tanca la Processó amb la banda de música. En 1355 ja es feien danses tradicionals, però es van instaurar al Corpus Christi en 1506. Realment l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. "La moma" és un personatge vestit de blanc i amb moltes flors que porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El trage de "La Moma" es va cosir en 1993 i destaca per la seua puresa i la tela que li tapa el rostre i la identitat. Moltes de les danses tradicionals es van perdre amb el temps, però a partir de 1990 es van recuperar gràcies al treball del Grup de Danses Sant Jordi d'Alcoi. Aquest col·lectiu va tornar a portar al carrer balls que feia més de 250 anys que no es representaven regularment. Aquesta demostració de folklore també és molt apreciat a la ciutat de València, on el cap se setmana del Corpus Christi està considerat "La festa grossa".
Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat: Llauradors, tèxtils, comerç, fusters i metal·lúrgics. En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Els portadors del palio marquen el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia, interpretant "Caridad del Guadalquivir". Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors. Les novetats de la Processó de 2026 van ser les andes i el Sant Calze com una copa daurada portada per xiquets i la recentment estrenada bandera de l'Associació de Sant Jordi. La Processó del Corpus Christi sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Alberto Acosta de la filà Mudéjares va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que, a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant. Més encara perquè estem vivint l'Any Jubilar i acabarà precisament el 23 d'abril de 2027. Es preveu que siga el dia del patró, encara que Alberto Acosta Sánchez compartirà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi amb Mateo Vilaplana. Ell encara té actes en octubre com a Sant Jordiet 2026 de la filà Llana.
Desprès de la suspensió del Carnestoltes de Muro per culpa el vent, hi havia molta expectació amb el Carnestoltes d'Alcoi 2026. El passat dissabte 21 de febrer a les 18:30 el casc antic d'Alcoi estava ple d'alegria i públic. Alcoi no pot comparar-se amb altres Carnavals famosos d'Espanya com el de Tenerife, Badajoz, Cadis o Águilas, però va consolidant-se. La participació no va ser tan massiva com en 2024, però desprès de tot els actes multitudinaris d'Alcoi es celebren en tradicions amb segles d'història. Alcoi celebra les Carnestoltes fora de les escoles desde 2011, i ja en una data de Quaresma. La percussió arrancava la desfilada pel carrer Sant Nicolau, sent el ballet de Carmina Nadal el primer amb coreografia grupal. Anaven de deesses gregues amb les togues blanques i referències a les comèdies i tragèdies de l'Antiga Grècia politeista. El grup de cassetes i els therians vestits d'animals seguien, ja que està molt de moda "Zootropolis". Els xiquets i xiquetes van disfrutar molt, com també de les referències a "101 dálmatas" i Cruella de Vil, amb una versió musical de Selena Gomez. De qui més cançons es van escoltar va ser de Shakira, amb el seu hit cinèfil "Zoo" per a la pel·lícula de Disney. Personatges de "Barrio Sesamo" van guanyar el primer premi del concurs de disfresses, i just van desfilar entre els cotxes de xoque i els vikings. Les Blancaneus anaven molt modernes i amb faldes curtes, així que se les reconeixia pel tocat amb plomes i una poma enverinada. Altre ballet destacat va ser el de les cowboys verdes. Desprès de tant de colorit, les ovelles amb un llop van aportar humor, sobretot pels pastors que intentaven tancar al ramat en unes tanques. Les domadores de circ van donar pas al grup de dansa africana amb una disfressa tribal molt vistosa en tons marrons i plomes roges. Desprès de les referències als guepards va aparèixer un grup de ball molt nombrós amb plomes i teles brillants. Hi havia ballarines de 4 colors, totes ben coordinades i amb tocats originals i alts. Les vaqueres ballaven al so de Beyoncé i també va haver xirimiters. El ballet dels escacs tenia incorporat una carrossa amb el tauler, una cantant i un àngel emmascarat. La batucada i el ballet de Abba van tancar una desfilada de Carnestoltes molt completa. Desprès de rodejar la Plaça d'Espanya els guanyadors ho van celebrar a la Plaça de Dins, on es va fer l'entrega de premis: primer premi de 300 euros, un segon de 200 euros i un tercer de 100 euros. A més a més, es reconeixia la millor ambientació musical amb un guardó específic dotat amb 200 euros. Pensant en els més xicotets, també es lliuraren 2 premis consistents en lots de joguets per a les millors disfresses infantils. L'Ajuntament d'Alcoi va calcular que unes 1200 persones van participar en les Carnestoltes 2026.
Si una cosa agrada als alcoyans i alcoyanes és vestir-se d'altres èpoques. És el cas de la Setmana Modernista, en la que es prenen molt en serio recordar els principis del segle XX. Per això el passat cap de setmana Alcoi es va convertir en una ciutat que recordava teatralment aquella vida proletària entre la classe obrera i la burgesia. El divendres 26 de setembre va marcar l’inici formal dels actes centrals de la Fira Modernista d’Alcoi, després d’uns dies previs d’activitats culturals com visites, conferències, tallers. A les 19:30 va tenir lloc el Pregó, acte solemne d'obertura, que va ser llegit per la coneguda actriu alcoyana Pilar Almería Serrano. Aquest acte a la Bandeja va comptar amb la presència de la Corporació Municipal Primitiva i amb la participació del personatge de Timoteo Briet, representat per l'actor Carlos Sellés Jordà. El pregó i els discursos protocolaris van posar l'accent en la identitat local, el patrimoni modernista i la figura de l'arquitecte Briet, just coincidint amb el centenari de la seua mort. Immediatament després va arrancar una cercavila modernista popular pels carrers del centre històric. Va ser una desfilada festiva que va permetre implicar la ciutadania, amb vestimentes elegants, molta més música i xirimiters que en anys anteriors i una ambientació antiga als carrers. Finalment el divendres es va concloure amb balls modernistes a la Plaça d'Espanya, oberts al públic amb una participació col·lectiva que ja s'havia notat a l'escenari del pregó. A la Cercavila fins hi tot va haver futbolistes, militars, bombers i sobretot matrimonis de classe benestant amb les seues faldes, corbates i barrets. La Fira Modernista 2025 portava com a lema “El reinici de la bellesa”, en referència a la renovació formal que Timoteo Briet va introduir dins del modernisme, especialment influït pel corrent vienès de la Sezession, amb línies més sobries i geomètriques als edificis que va construir.
L'octava edició de la Fira Modernista a la Glorieta es va encetar el dissabte 27 de setembre de 2025 amb mercats historicistes, tallers, representacions teatrals, visites guiades, ambientacions als carrers i iniciatives destinades a tot tipus de públic. Desde l'Ajuntament d'Alcoi, amb la regidora de Turisme Lorena Zamorano, es va destacar el valor de la Fira Modernista com a acte de recreació històrica però també de promoció cultural i turística, que consolida Alcoi com a ciutat amb patrimoni modernista visible i actiu, al mateix temps que fa partícip el públic local i els visitants. També s'ha posat en valor la inclusivitat de les activitats, apta per a totes les edats, i la voluntat de fer la fira accessible i participativa. La jornada es va iniciar amb la recreació d'un dia de mercat amb parades d'artesania, productes locals i oficis passats. Les venedores van ser les protagonistes, amb un grup de ball amb rams florals. A les 10:15 es va fer la cerimònia de jurar la banderes a la Plaça Ramón i Cajal, un acte protocol·lari que va precedir el pas de la comitiva oficial. A les 10:30 va eixir el passacarrer inaugural, amb agrupacions i vestimentes d'època, que va recórrer el centre històric i va donar la benvinguda oficial als visitants. Les autoritats locals, ben senyorials, estaven dirigides per Toni Francès com a alcalde d'Alcoi. A les 11:00 hi va haver un descens del campanar de l'Església de Santa Maria amb una recreació simbòlica i sonora important. Les activitats infantils i jocs populars a la Glorieta organitzats pels equips de dinamització i pels Scouts van ser molt divertides. Els xiquets i xiquetes es distraïen mentre les famílies miraven les nombroses paradetes. A la Glorieta també es va fer el conegut ball d'enfermeres com una alegorica verbena benèfica que va atreure visitants. Durant tot el matí es van veure tallers participatius com el de barrets i tocats modernistes, demostracions d'oficis perduts i rutes guiades que aprofitaven la presència de recreadors per explicar els avanços industrials i socials de la ciutat desde el segle XIX. Va haver maquillatges modernistes, carreres ciclistes amb bicis antigues. La manifestació que baixava pel carrer Sant Nicolau estava escoltada per uns guàrdies policials que amenaçaven als revolucionaris. El proletariat demanava millores salarials i unes condicions laborals dignes. Cridaven el càntic "Volem treballar, la Mistera no se'n va", en relació al tancament de fàbriques quan hi havia crisis econòmiques, tan habituals ja al capitalisme del segle XIX. Fins hi tot va haver pancartes i senyeres valencianes, trencant el prejudici de que els valencians són meninfots i passen de reivindicacions i política. Cal recordar que Alcoi va ser cuna d'anarquistes i un dels llocs amb més afiliació sindical del país abans de la Guerra Civil. El republicanisme alcoyà ve de lluny, quan en 1873 va esclatar la Revolució del Petroli. Una revolta mítica, amb personatges com l'alcalde "El Pelletes" que no s'ha tractat massa a la Setmana Modernista, com tampoc la lluita de classes socials i les demandes dels pobres.
Cap a migdia la Fira va alternar propostes d’ambientació amb activitats culturals en espais tancats i visites guiades. S'oferien visites teatralitzades sobre Timoteo Briet i recorreguts per cases modernistes rellevants com la Casa Laporta i la Casa del Pavo. A la Plaça d'Espanya es van succeir balls modernistes i representacions de danses com el Can can. Les ballarines de Virginia Bolufer actuaven com a nucli d'ambientació per als passejants. A la Glorieta, un dels punts neuràlgics, va haver un concert al Templet amb arranjaments pensats per a la reconstrucció històrica del so modernista. Les actuacions musicals i les demostracions de dansa van servir d'iman per al públic, amb molts grups i associacions locals implicats. La Fira també va estrenar el Tren Modernista, un xicotet tren turístic que feia trajectes curts per la ciutat i que va funcionar com a atracció addicional per a famílies i grups de visitants. Paral·lelament, es van celebrar xarrades i conferències en espais com la Casa de la Cultura per a qui volia aprofundir en la figura de l'arquitecte i el context industrial d'Alcoi i els seus barris obrers i burgesos. Per la vesprada el protagonisme teatral va créixer amb l'estrena de "El patiment de les dones", a càrrec del Grup de Recreació Alcoi Modernista al Teatre Salesians. És una peça històrica que aborda els conflictes socials i les injustícies viscudes per les dones en la transició cap a la modernitat valenciana. Al carrer, el casc antic va acollir representacions teatrals a l'aire lliure, recreacions de situacions quotidianes de començaments de segle i petites escenes dramàtiques que combinaven humor i anècdotes locals. També es van fer simulacres i escenes històriques en punts estratègics, com el dels bombers. El flashmob coreografiat pel ballet de Virginia Bolufer va sorprendre als assistents i va convertir-se en un dels moments virals del dia. Les degustacions gastronòmiques van estendre l'ambient fins a la nit.
El diumenge es va consolidar com el dia tranquil i de cloenda per a la Fira Modernista d'Alcoi. Pel matí va haver balls de saló a la Plaça d'Espanya, amb un públic sentat que disfrutava dels passos de ball de les parelles agarrades. Va haver visites guiades als panteons del Cementeri, on hi ha escultures i joies arquitectòniques amagades i que els forasters no coneixen. També una excursió amb monitors experts en urbanisme per a visitar el barri del Molinar. A part del manantial i la cúpula bonica, és la part d'Alcoi més relacionada amb les fàbriques que utilitzaven la força hidràulica. Al estar al costat del riu, molts empresaris van construir allí les seues indústries tèxtils per a aprofitar l'aigua per a moure telers, nòries i màquines. Les xemeneies abandonades són símbol de la grandiositat del passat d'Alcoi com a ciutat equiparable a Manchester o Barcelona. A la Glorieta es van seguir venent productes variats i es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim. Oferien productes típics de la seua terra i ensenyaven l'arquitectura modernista que tenen a les ciutats. A la plaça Ramón i Cajal, una xocolatada de caràcter solidari congregava famílies i curiosos. L'olor de xocolate calent s'estenia pels carrers pròxims i simbolitzava l'esperit comunitari de la lluita obrera.
El Parc de la Glorieta es convertia de nou en el cor de la fira amb tallers artesanals, jocs populars i activitats pensades per a totes les edats. Enguany, un dels reclams més sorprenents va ser un escape room ambientat en l'època modernista, que girava al voltant de l'escultura i convidava els participants a resoldre enigmes per aconseguir eixir victoriosos. Les famílies entraven amb il·lusió i l'espai bullia de riures i converses, amb un toc de realisme històric. Al Templet de la Glorieta se celebrava la Mostra de Xirimites i Tabals, que enguany dedicava el seu record a Ismael Gisbert. Els sons tradicionals valencians omplien l'aire i es barrejaven amb les converses i els crits de xiquets jugant, creant una atmosfera que combinava l'essència popular amb la solemnitat de l'homenatge al xirimiter. A la plaça d'Espanya, el Grup de Danses Sant Jordi representava escenes costumbristes i balls que evocaven la vida quotidiana de començaments del segle XX. El passeig en bicicleta que unia la Glorieta amb la plaça d’Espanya va estar organitzat per un grup nombrós de ciclistes, molts vestits com a esportistes i alguns amb bicicletes antigues restaurades, tota una connexió entre passat i present. A la plaça Ramón y Cajal es van celebrar balls modernistes amb participació oberta, i veïns i visitants es van atrevir a seguir els passos de les danses antigues guiats per grups culturals. Prop de la Parròquia de Sant Mauro hi havia una pista de ball improvisada i generaven un sentiment de germanor i alegria compartida. Cap al migdia es preparava el moment més solemne de la jornada, que era també el punt àlgid de tota la setmana modernista: l'acte oficial de clausura. Al carrer Sant Josep hi ha un immoble representatiu de l'arquitectura modernista. L'elecció de l'espai no era casual, ja que posava en valor la relació amb Timoteo Briet. En aquest acte es reuniren autoritats municipals, representants de col·lectius culturals i un públic que volia acomiadar la Fira de manera formal. Els discursos recordaven la importància del patrimoni modernista per a Alcoi, agraïen la participació d'entitats i voluntaris i ressaltaven la consolidació de la fira com un esdeveniment de referència a nivell valencià. L'ambient era ceremonial i d'orgull i emoció col·lectiva, perquè es reconeixia la implicació de tota la ciutat en el projecte. Després de l'acte de clausura, la plaça Ramón i Cajal acollia un últim gest simbòlic amb la cerimònia de promesa scout. El descens de les banderes posava fi oficialment a la Fira Modernista 2025 i deixava als assistents amb la sensació d'haver format part d'una celebració que va més enllà de l'entreteniment, ja que és una festa que reforça la identitat i la memòria col·lectiva d'Alcoi.
La Setmana Santa ha impregnat d'olor a encens i ciri la ciutat d'Alcoi. La profunditat espiritual de les Processons fan que siga una tradició íntima i amb poc públic. Si en 2024 va ser Maria Bolufer l'encarregada del Cartell anunciador, enguany altra dona ha creat el Cartell amb el Barranc del Sinc camuflat en una tela de color morat. És el color del Nazareno, una de les cofradies més importants d'Alcoi i de la resta de pobles. La professora Lluïssa Santonja de l'institut Andreu Sempere és l'artista del Cartell de la Setmana Santa 2025.
El Diumenge de Rams començava amb la processó de la Burreta, que representa l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Després es va realitzar la benedicció de les palmes a la Glorieta, en presència del pas de Jesús sobre la burreta. Per la nit la Processó de comiat entre les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i el Nazareno va emocionar al públic de la Plaça d'Espanya. L'encontre entre mare i fill al so d'una saeta i les marxes de processó com "Nuestro Padre Jesús" o "Mater Mea" van fer plorar a més d'un creient. Per segon any consecutiu la pluja va acompanyar aquesta Processó del Comiat amb tan de rigor.
Els dies 14 i 15 d'abril de 2025 no va haver processons en Alcoi. Els tambors van anunciar la particular Processó del Via Crucis del Dimecres Sant. El Crist Crucificat i la Mare de Déu dels Dolors es van trobar en una Processó celebrada a les 8 de la nit del 16 d'abril. La "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores" van traure el pas del Crist Crucificat de l'Església de Sant Mauro. En 2025 s'ha restaurat el pas del Cristo Yacente, una imatge de 1952 obra de Miguel Torregrosa que mai s'havia arreglat. La carència de costalers és una problemàtica recurrent en la Setmana Santa, ja que la falta d'implicació de la societat alcoyana en els actes religiosos és palpable. El Trofeu Filaes coincideix amb la Setmana Santa i la competició esportiva convida molt més a la participació.
El 17 d'abril és important per ser el Dijous Sant. A les 21:00 eixirà del Partidor la imatge de la Mare de Déu de la Soledat i el Crist Crucificat. La Processó del Silenci té com a obligació la serietat i respecte. Fins hi tot la música és diferent, amb la participació de bandes militars de cornetes. El recorregut és el carrer Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Pintor Casanova, Plaçeta del Fossar i Església de Santa Maria on es juntaran les dos imatges. La colla de campaners d'Alcoi faran sonar la matraca desde el Campanar. El toc de matraca és antic i l'instrument penitencial s'utilitzava per a fer reflexionar als fidels sobre la mort de Jesucrist en la creu. Cal recordar que en 2019 els passos de la Processó del Silenci van tindre que retrocedir en la Font Redona a causa de la insistent pluja i no van acabar l'estació de penitència.
En 2025 s'ha avançat l'horari de la Processó del "Santo Entierro". El 18 d'abril, Divendres Sant, a les 19:00 s'iniciarà la processó més solemne i llarga. 6 pasos desfilen pels carrers del centre d'Alcoi gràcies al "Gremio de Labradores" i la "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores". Desde l'Església Arciprestal de Santa Maria partiran els nazarenos amb capirot i els passos de "Nuestro Padre Jesús de Nazareno", el Crist Agonizant, la Verge de la Soledat, la Verge dels Dolors, el Crist Crucificat i el "Cristo Yacente". El recorregut serà carrer Sant Blai, Santo Tomàs, L'Escola, Mossén Torregrosa, Sant Francesc, Plaça Ramón y Cajal, Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Carrer Pintor Casanova i Placeta del Fossar.
La Setmana Santa d'Alcoi dona l'oportunitat de conèixer precioses marxes de processons. No volem escoltar tantes saetes ni cants sevillans allunyats de la idiosincràsia catòlica valenciana. Hi ha meravelloses composicions per a acompanyar els passos i als típics capuxinos. "Hosanna in excelsis" d'Óscar Navarro o "Jerusalem" de José Vélez són bons exemples. Però en 2025 és important destacar la marxa de processó "Mektub". La ceremonial composició de Mariano San Miguel compleix 100 anys i estaria bé recuperar els seus compassos lents i espectaculars. El centenari de "Mektub" ens apropa a una de les marxes de processó més boniques i nostàlgiques de la història.
On mai falten portadors és a la popular Processó dels Xiulitets del Diumenge de Resurrecció. L'encontre entre Jesucrist desprès de la seua mort i la Verge Maria es fa prop de l'Església de Sant Mauro. A les 07:30 el Crist Ressuscitat es rebut pel públic amb emoció i el sacerdot declama un discurs desde un balcó. És el moment en que la Mare de Déu comença la seua carrera portada per joves dels Júniors. El carrer Sant Nicolau, la Plaça Ramón i Cajal i la Glorieta s'omplin de gent amb botijes de fang. L'aigua del recipient i el bufit provoquen el soroll d'un pardalet i aquesta és la singularitat de la Processó dels Xiulitets. Al fer sonar la botija pareix un xiulit, expressant l'alegria per l'arribada del dia de Pasqua. La velocitat amb la que la Mare de Déu corre pel carrer Sant Nicolau entusiasma al públic, contemplant el seu mant blanc i la corona. En algunes ocasions la carrera ha sigut tan ràpida que els corredors han acabat caient a terra, com va passar en 2006 i 2014.
Les oracions per la mort de Jesús durant el Dissabte Sant acabaran amb la missa de Pasqua i el so de les campanes que anuncien que Jesús ha ressuscitat el Diumenge de Glòria. I precisament la Glòria és l'acte final i inicial del dia 20 d'abril de 2025. El pròleg de les Festes de Moros i Cristians arrancarà a la Plaça d'Espanya a les 10:00 del matí. El Sargento Cristià serà el punt de partida i els gloriers anunciaran la proximitat de la Trilogia Festera Alcoyana. Mauro Camáñez s'estrenarà com a Sargento Moro i vestirà un trage nou. De moment deixem el boceto de Luis Solbes per al Sargento Moro de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Li desitgem un debut magnífic al fester de la filà Judíos i que estiga ben acompanyat del seu company Jordi Seguí de la filà Alcodianos i la resta de gloriers.
Amb motiu del 30 aniversari de la mort d'Ovidi Montllor anem a recopilar les seues cançons més emblemàtiques. L'alcoyà és un dels cantants i actors més complets de la música catalana, i com ell deia ho fa a la manera de València. La intensitat dramàtica de les seues cançons era inenarrable i al llarg dels seus 8 discs va demostrar la seua naturalitat. Les lletres reivindicatives anaven acompanyades de precioses melodies, destacant l'acompanyament a guitarra de Toti Soler. Ovidi va nàixer el 4 de febrer de 1942 i la postguerra i la pobresa li van complicar la infància però li van donar consciència de classe. I això que estudiava als Salesians i intentava escapar-se de les misses. Ovidi provenia d'una família molt humil i el seu pare era anarquista, com molts altres alcoyans de principis del segle XX. Ovidi Montllor era una persona molt intel·ligent i no va perdre mai els seus orígens ni la seua identitat. Era coherent fins hi tot participant a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en una de les filaes mores de classe obrera: La filà Mudéjares. Desprès de traure el disc "A Alcoi", dedicat a la població en 1974, va fer la Primera Diana en 1975. La lletra de "El meu poble Alcoi" descriu les coses boniques i també els defectes de la ciutat de les costeres i els ponts.
Una frase cèlebre seua és "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". El van intentar callar moltes voltes, però Ovidi Montllor sempre va ser íntegre. L'èxit de públic era degut a que el seu directe agradava molt. Es creava un ambient emotiu i íntim que movia masses de gent sensibilitzada amb la causa que defenia Ovidi Montllor. La seua viuda Neus Solsona i les seues filles Elena i Jana el recorden com una persona tímida, intensa, solitària i satírica a qui li agradava el café licor i discutir sobre comunisme, filosofia, l'art, la independència dels Països Catalans o els problemes de la societat. Ovidi va debutar al teatre en 1962, amb el grup alcoyà "La Cassola". Era amant de la serra Mariola i ho va deixar clar en la seua música, que no sols parlava del franquisme, el valencià i la lluita contra el capitalisme. El seu humor es veu reflectit en cançons com "Camisseria" o la pel·lícula "Amanece que no es poco", en la que interpretava a un guàrdia civil. Al cine va tindre papers en les pel·lícules poc comercials o de producció valenciana.
El cantautor de la nova cançó protesta va ser un referent als anys 70, quan la dictadura de Francisco Franco anava diluïnt-se i es començava a veure certa llibertat. Ovidi Montllor Mengual estava compromès amb la llengua valenciana i era d'ideologia d'esquerres. Tenia una gran capacitat de dicció per a recitar poemes, especialment de Vicent Andrès Estellés. Desprès de triomfar com a rapsode i compositor, amb l'arribada de la democràcia les discogràfiques li van donar l'esquena. Els polítics no volien recolzar-lo ja que era molt crític amb el poder i Ovidi va patir marginació i traves en el camí professional. El talent era evident, però en la Transició se'l va condemnar al silenci. Televisions com Canal 9 el van invisibilitzar sempre i va ser despatxat d'empreses musicals i vetat en programes de ràdio. Es va dedicar a criar a la seua filla Jana a Barcelona fins que li van detectar càncer. Als anys 90 per fi van aplegar els reconeixements, sobretot per part de Catalunya i de l'Ajuntament d'Alcoi, la seua ciutat natal a la qual va estimar sempre. La seua amistat amb artistes com Isabel Clara Simó, Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach va permetre que molts cantants feren un concert conjunt en Alcoi l'any 1994. El motiu no era altre que fer-li un emotiu homenatge abans de que faltara. El dia 10 de març de 1995 "va fer vacances", com ell es referia a morir per l'empitjorament de la seua malaltia.
L'ostracisme dels 80 es va convertir en molts reconeixements a títol pòstum. Amb remordiment molts polítics li van començar a dedicar ceremònies, però no va ser fins a 2013 que Alcoi li va dedicar una avinguda. El grup de Castalla "El Diluvi" va tindre prou popularitat fins la seua parada en 2023. La cantant Flora Sempere va iniciar la carrera del grup versionant cançons d'Ovidi Montllor i de fet "El Diluvi" és el títol d'una dels temes més coneguts. Al barri del Viaducte on va nàixer i viure es va col·locar un monument, esculpit pel seu amic Antoni Miró. L'escultura de la seua cara al cel es va inaugurar en la commemoració del 18 aniversari de la seua mort i s'ha convertit en un símbol de la ciutat. Gràcies al "Passeig Ovidi Montllor" ja és real aquell càntic de "Ovidi, Alcoi no t'oblida".
La Fira Internacional de Turisme es celebra en Madrid cada mes de gener i per a Alcoi és una cita obligada. Anualment l'Ajuntament d'Alcoi ha estat promocionant les característiques de la ciutat dels ponts. Tots els regidors s'han bolcat en convertir a Alcoi en un lloc atractiu per als turistes de la zona de Llevant. "Costa Blanca" sempre els va rebre amb els braços oberts per a potenciar el turisme d'interior. Per això la marca d'Alcoi en Fitur sol ser els seus paratges naturals i les muntanyes. Hi ha hagut anys especials en que la regidoria de tradicions d'Alcoi ha centrat totes les mirades a la fira madrilenya. L'edició de 2025 és la número 45 i s'ha realitzat un vídeo sobre "Alcoi mirant la passat" unint les noves tecnologies a l'arquitectura física i urbana i els actors locals. La secció d'Alcoi s'ha centrat en varies temàtiques.
El patrimoni industrial i modernista: Alcoi és coneguda per la seua arquitectura modernista i el seu patrimoni industrial. En Fitur, van destacar edificis emblemàtics, així com la importància de la ciutat com a centre d’activitat industrial al segle XIX.
LesFestes de Moros i Cristians: Es va promoure la riquesa festiva com a element diferenciador, amb l'objectiu de captar més visitants durant aquestes celebracions, que enguany es celebraran a principis de maig.
La natura i el turisme d'aventura: Alcoi també va mostrar la seva proximitat a la natura, amb espais com el Parc Natural de la Serrella i el Parc Natural de la Font Roja, així com activitats a l'aire lliure com el senderisme i el ciclisme de muntanya.
Gastronomia i productes locals: També es va destacar la gastronomia de la zona, amb productes com la pericana o els plats típics d'Alcoi, convidant els visitants a descobrir els sabors locals.
En 2024 Alcoi va aprofitar Fitur per possicionar-se com una ciutat de contrasts, amb una gran oferta cultural, festiva i natural, buscant atraure tant turisme urbà com rural. A més a més es va anunciar el festival de cine d'animació "Animalcoi" i l'oferta de la ciutat com a destí turístic cinematogràfic. Així es buscava que Alcoi es convertira en lloc de referència per al rodatges de pel·lícules.
L'espai Costa Blanca va tindre en 2022 una taula redona en la que la Diputació d'Alacant li va donar prou difusió als atractius culturals d'Alcoi. Lorena Zamorano, regidora de Turisme, va dur a terme una presentació per a donar a conèixer el model de Destinació Turística Intel·ligent. Un dels objectius del turisme en Alcoi és l'evolució del seu model turístic en el marc de la gestió ecològica per guanyar en competitivitat i sostenibilitat. Les promocions amb eslogans com "Alcoi cor de muntanya", "Alcoi: Déjate conquistar" o "Alcoi t'espera" ja no estan de moda.
Finalment, desde Alacant Turisme Interior es van promocionar 8 rutes de muntanya i costa, algunes de les quals estaven dedicades a les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Es volia aprofitar el creixement del senderisme que s'havia produït degut a la pandèmia del Covid-19. A més a més Alcoi formava part de la ruta BTT per a bicicletes d'alta muntanya. No és una ruta difícil per a ciclistes i es passava per la Serra Mariola i la Font Roja. Començava en Batoi i la Via Verda, les cases del Salt i la Serra de Sotarroni. Desprès es descendia cap al Barranc del Troncal, junt al riu Polop. Una ruta circular de 39 km i un desnivell acumuladol de 710 metres. Es considera de dificultat tècnica fàcil i dificultat física mitja. El temps aproximat és entre 3 i 4 hores.
L'edició de 2020 es van centrar en una nova iniciativa: l'oleoturisme. Es va parlar de les varietats d'oli i en la presentació va participar també Pau Ferrando Vilaplana de l'Almàssera de Millena i de l'oli Travadell. També es va fer un èmfasi en convertir Alcoi en una destinació turística atractiva per a famílies i per al turisme de proximitat. Aquest enfocament volia aconseguir que la ciutat fos percebuda com una destinació accessible per a un públic ampli, aprofitant la seva proximitat a grans nuclis urbans i el seu ambient tranquil i familiar.
Altres anys més generals s'han centrat en donar més visibilitat als museus de la ciutat i també a la gastronomia típica i els dolços. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi mai s'han considerat una prioritat en Fitur, ja que al ser d'Interès Turístic Internacional són de sobra conegudes i no necessiten un llançament per a fer-se famoses. Ara que les Festes de Sant Jordi són Bé d'Interès Cultural si seria important promocionar-les a la Fira Internacional de Turisme de Madrid. Especialment tenint en compte que en 2026 es celebra el 750 aniversari de la Batalla d'Alcoi (1276) i seria interessant explicar la història i els orígens festers en un àmbit més general.
El Winter Black Swing Festival de 2019 va ser promocionat per Alcoi en Fitur. Un festival dedicat al Lindy Hop i la cultura que l'envolta i que portava 5 edicions fent-se en Alcoi. Es comptava amb grans professionals del ball, ajudats pel Conservatori Municipal de Música i Dansa Joan Cantó. El Restaurant Savoy va realitzar un showcooking on els assistents van tastar els sabors de la pericana i del Café Licor. Per a futures edicions hi ha que posar més atenció en degustacions culinaries de plats calents.
La primera Setmana Modernista d'Alcoi es va celebrar en 2017, així que al gener de 2018 es va aprofitar Fitur per a fer més coneguda la Fira Modernista de setembre. Es parlaria de l'escultor alcoyà Lorenzo Ridaura que va construir els àngels de l'altar major del Temple de Sant Jordi en 1918. De les escultures del cementeri algunes de les seues obres són "Àngel del silenci" (1903), una escultura situada en el panteó familiar d'Agustín Gisbert.
La realitat virtual va ser la protagonista de l'stand d'Alcoi en Fitur 2014. L'aplicació de vídeo en 360 graus mostrava distints moments de les tradicions alcoyanes com si estagueres vivint-les en directe. Amb unes Oculus Rift es podia experimentar la baixada dels 3 Reis Mags en la Cavalcada del 5 de gener i altres demostracions immersives desenvolupades per Publiaescala. L'alcalde Toni Francès va provar la demostració. Tant ell com altres assistents manifestaren que l'experiència havia sigut satisfactòria i resultava realment autèntica. Es buscava més repercussió mediàtica per a les Entrades d'Alcoi, ja que en 2014 caïen en maig i coincidien amb un pont llarg a Madrid pels dies 1 i 2 de maig.
La Llum de les Imatges va ser una exposició a les esglésies d'Alcoi que es va realitzar en 2011. Encara que la principal va ser sobre la cúpula de Santa Maria, l'art religiós va estar present en molts llocs de la ciutat. En gener de 2010 i 2011 la promoció de Fitur es va centrar en donar-li difusió a un esdeveniment que ajudava a restaurar i donar a conèixer la cultura catòlica. Es van centrar en la pintura, escultura, orfebreria, indumentària, música, arts decoratives i arquitectura. La fundació de la Generalitat Valenciana "La llum de les imatges" li va donar molta importància a Sant Jordi en els seus "Camins d'art" on es van exposar fins hi tot Cartells de Festes de Moros i Cristians amb el patró com a protagonista. Es van exposar 250 obres d'art i també es van restaurar els edificis.
En 2009 Alcoi va trencar els esquemes de Fitur. La carpa estava dedicada a la Cavalcada de Reis Mags, però allí no es regalaven folletos publicitaris, ni bolígrafs. Hi havia un fons de cases modernistes i uns patges pujaven als balcons autèntics per les tradicionals escales. La música va arrancar i quan sonava "L'entrà dels Reis" van aparèixer Ses Majestats sobre camells per a fer la seua entrada triomfal a l'estand de "Costa Blanca". L'emblemàtica arribada de Melchor, Gaspar i Baltasar entre patges amb regals va ser el moment estelar de la jornada inaugural de Fitur 2009. No se sap la rentabilitat econòmica d'aquella impressionant visita a Fitur, però l'alcalde Jordi Sedano va estar molt satisfet. En aquella extraordinària expedició a la capital van viatjar en autobús 300 alcoyans i alcoyanes. El govern municipal del PP va presumir molt en aquell moment d'haver aconseguit que els Prínceps d'Astúries visitaren la carpa d'Alcoi d'entre 800 estands. Felipe i Leticia van saludar i es van fer fotografies en les autoritats i Melchor Gaspar i Baltsar, a pesar de la fina pluja que amenaçava l'acte a l'exterior. Fins hi tot l'actual reina d'Espanya va acariciar als animals de Peluca i va ser molt simpàtica amb els alcoyans. Entre fotògrafs va conversar en Melchor i Baltasar sobre les besades al rei negre. Felipe VI va fer la promesa incomplida d'anar un any a la Cavalcada més antiga d'Europa. Una congregació de monarques màgics i monarques Borbons que va obligar a trencar tot el protocol. La dinastia espanyola va parlar amb els participants alcoyans i els músics de Canaries es van afegir a l'estand d'Alcoi per a fer unes entraetes improvidades. La percussió de Carnestoltes i les marxes mores es van mesclar en una espècie d'ensayo que va eclipsar la fira madrilenya. Va ser una recreació molt autèntica, muntada pel regidor Mario Santacreu, Javier Morales i Joanfra Rozalén. L'any 2009 Alcoi va centrar totes les mirades de Fitur, i això es buscava per a crear expectació de cara al 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi en 2010.
La Guerra de Successió va ser un fet històric que es va produir a principis del segle XVIII. L’any 1700 va morir sense descendència el rei Carles II. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional. Les potències europees es disputaven el control de l'imperi hispànic proposant els seus candidats a la corona. El conflicte bèl·lic va afectar a tots els territoris monàrquics, quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d'Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Per la seua banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França. L'inici de la guerra es va produir en 1702 quan la Corona d'Aragó va proclamar a Carles III a canvi de mantindre la seua independència del Regne de Castella. En canvi Felip de la casa Borbó volia llevar els furs i l'autonomia al Regne de València i el Principat de Catalunya. La insurrecció valenciana contra Felip de Borbó va agafar pes en 1705. Un dels líders de la Segona Germania va anar pels pobles del sud de València anunciant que Carles d'Àustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Els camperols van recolzar a Carles III de la casa Àustria, començant la revolta dels maulets. L'entusiasme popular a València va ser molt gran fins a 1707. El 8 de febrer desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de reforç, i al febrer foren vençudes Xixona, Novelda i Elda. La decisió de Carles III de tornar a Barcelona va significar un problema a l'exèrcit aliat. A la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques van ocupar el Regne de València i Aragó, reforçant el poder dels borbònics i francesos. Com a càstig per la rebel·lió, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta llevant-li totes les llibertats als valencians. Es van abolir les lleis i institucions pròpies, cosa que va suposar la pèrdua d'autonomia del Regne de València. Es va convertir per "la imposició d'una llei i d'una administració estrangera" en una província del Regne de Castella, sense drets ni privilegis.
En 1708 els valencians havien perdut completament el seu sistema foral tradicional. Desprès de la caiguda d'Alzira, les triomfals tropes del duc de Berwick es van dirigir a ocupar Agres i Bocairent on va haver molts ferits. Alcoi es resistia a les tropes borbòniques amb força, junt a Dénia i Alacant. A la vila van patir fam, malalties, contribucions extraordinàries de guerra, tràfec de soldats. Finalment, quan els borbònics entraren a Alcoi el 9 de gener de 1708, la situació era terrible després de 6 llargs mesos de setge i bombardeig. La resistència del setge alcoyà va deixar molt privada a la població atrapada a les muralles. L'exèrcit alcoyà estava format per voluntaris catalans, els miquelets, soldats anglesos i portuguesos. Lluís Cantó es va enfrontar personalment com un heroi local a conde de Mahoní i el cavaller d'Asfeld del bàndol borbònic. Els miquelets foren de gran utilitat per a fer la guerra en zones de muntanya, per la seua agilitat i duresa, pel coneixement del territori i per les seues despeses inferiors a les de les tropes regulars, perquè eren contractats per terminis curts. També feien actes de bandolerisme que posaven a prova a les tropes franceses. La guarnició d'Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia a principis de 1708. Aquestes tropes, formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres i l'exèrcit borbònic va voler saquejar Alcoi. Prou havien aguantat els atacs desde aquella fatídica Batalla d'Almansa de l'any anterior. Sense defensors maulets, es va evitar una matança de la població civil i fins al 17 de gener de 1708 l'ocupació d'Alcoi va ser cruel. El coronel Corbí va iniciar la repressió i es va executar a molts miquelets.
Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Els canons van destrossar les muralles alcoyanes, però al menys la vil·la no va ser incendiada com Xàtiva. Desde aquella crema de la ciutat per part de Felip V de Borbó, als habitants de Xàtiva se'ls coneix com socarrats. A tot el territori valencià es suprimia l'antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències. La població va minvar, també a causa de les onades de fred i epidèmies. En novembre de 1709 es van implantar les lleis, estils i pràctiques més conservadores del Regne de Castella. També es va prohibir la llengua valenciana en públic i que els càrrecs de l'Ajuntament foren al·liats dels Borbons. Les Festes de Moros i Cristians van quedar prohibides ja que es van requisar totes les armes de foc amb les que es celebrava l'Alardo. Els actes a Sant Jordi no es van realitzar fins a 1741. Les multes i malalties van fer molt dura la vida agrícola a Alcoi a la dècada de 1710. La Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i la pèrdua dels Furs també per als catalans. l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. La guerra de Successió va durar fins a 1715 en Mallorca, amb la capitulació davant dels militars de Felip V. Entre el 1702 i el 1715 van morir més d'1.200.000 de combatents.
És curiós com s'ha intentat silenciar i oblidar "La Desfeta d'Alcoi", fins hi tot per part de la pròpia societat alcoyana. Però no és casual, sinó pel caràcter valencianista d'aquella revolta dels Maulets i contra la monarquia que actualment governa en Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza una "Marxa Cívica" com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Arranca a les muralles medievals a les 17:30. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus desfilen al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. També es van recordar els Furs com unes lleis que otorgaven grans llibertats als valencians. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians. Es demana més implicació per part de la regidoria de tradicions i cultura per a fer més cridanera aquesta Marxa Cívica i potenciar aquest acte en un mes d'hivern on el fred allunya a la gent de les festes de carrer.
L'època modernista cada volta atrau a més turistes i la Fira de la Glorieta suma a més amants dels costums a formar part de l'esdeveniment. La gran quantitat d'activitats fa que siga necessari estendre el programa a 2 setmanes de Modernisme Alcoyà. Com en cada edició desde 2017, es rendeix tribut a un personatge destacat de la ciutat. El triat enguany ha sigut Gonzalo Cantó, escriptor i fill predilecte d'Alcoi. L'obra de teatre escrita per Ximo Llorens explicava la seua vida.
Un dels grans reclams és que l'encarregat del pregó va ser el ballarí d'Alcoi Isaac Montllor, reconegut internacionalment per formar part de la Companyia Nacional de Dansa. El seu text es va llegir a la Plaça d'Espanya en la vesprada del divendres 27 de setembre de 2024:
Estimats visitants i amigues, quin orgull estar compartint aquest moment. En primer lloc m'agradaria donar les gràcies a l'Ajuntament i entitats i persones que heu fet possible la Fira Modernista. És un esdeveniment que ens transporta a una època de lluita i esperança. Aquesta ciutat va ser testimoni de moments vibrants i transcendents de la història. Ens trobem en un municipi que es va construir amb les mans dels seus obrers i obreres, amb la visió dels artistes i amb l'empenta d'aquells que amb coratge i determinació van forjar un llegar de progrès i cultura. Fem homenatge a Gonzalo Cantó Vilaplana, periodista, dramaturg i poeta que amb el seu talent es va convertir en figura representativa de la nostra cultura. Com molts altres artistes del seu temps, va saber capturar l'esperIt d'Alcoi, una ciutat que no sols produïa amb les seus fàbriques sinó amb les seues idees, música i art. A travès de la seua obra va reflectir els somnis d'una societat que aspirava a la modernitat sense perdre les seues arrels. Però el modernisme a Alcoi no va ser sols arquitectura, sinó lluita obrera, reivindicacions i avanços socials. En aquests carrers homes i dones es van alçar per a exigir condicions dignes de treball i una vida millor. La Revolució del petroli de 1873, encara que anterior a l'apogeu del modernisme, va marcar un avanç i un desprès en la consciència dels treballadors i treballadores. Aquells dies de lluita en que les fàbriques es van convertir en camps de batalla pels drets, vam veure a les dones tindre un paper crucial. Eixes dones que la seua majoria treballaven al tèxtil i en llocs com la fàbrica de paper "Bambú" van alçar les seues veus junt amb els homes. Al igual que Amàlia Garrigós recordava l'any passat, la meua iaia també va ser una d'eixes dones bambuneres que treballaven en aquells tallers amb esforç i dedicació per a guanyar-se el pa. Elles no sols eren peces fonamentals de l'economia de la ciutat, sinó que també van liderar vagues i van participar activament en la Revolta del Petroli. Aquelles dones valentes lluitant pels seus drets van ser pioneres en la defensa de la dignitat de les treballadores. Alcoi no és sols una ciutat industrial i de lluites obreres, també és una ciutat que respira art, arquitectura i natura. Passejar pels seus carrers deixa admirar el modernisme en cada racó. La casa del Pavo o el Cercle Industrial són testimonis d'una època on l'arquitectura buscava ser bella i no sols funcional. Alcoi va saber integrar la modernitat amb la seua tradició, construint un entorn que ens ompli d'orgull. En aquesta terra fèrtil de la creativitat gran sorgir grans noms que van marcar la història: Fernando Cabrera en la pintura ens deixa veure l'essència d'aquesta terra. I no oblidem les dones artistes, sovint oblidades, que també van contribuir amb el seu talent a travès dels seus pinzells i música. Amb la literatura van saber mostrar la realitat del seu temps- Encara que els llibres de història no les mencionen, si formen part del patrimoni cultural. Hui us demane un fort aplaudiment per a aquelles dones de les que mai s'ha parlat. Ser alcoyà és més que un gentilici, és portar al cor l'orgull d'una terra que ha sabut ser gran en cada època. El nostre patrimoni cultural, desde la música de Cantó fins els arquitectes modernistes s'entrellaça amb la nostra volguda Serra de Mariola i el parc natural de Carrascal de la Font Roja. Racons com els Canalons o el Barranc del Sinc són refugi per a aquells que buscaven pau entre tantes lluites proletàries. La ciutat enclavada entre muntanyes no perd la seua essència, mirant el futur sense oblidar d'on ve. Hui mentre celebrem la Fira Modernista recordem que som hereus d'una rica tradició de progrés, art i lluita. Homes com Gonzalo Cantó i dones del moviment obrer ens inspiren a continuar construint un futur digne del nostre passat. Ser alcoyà és portar en l'ànima la història d'una ciutat que sempre ha sabut ser gran en cada obra d'art. Visca Alcoi i el seu llegat modernista i visca la gent de la Fira Modernista!
La Cercavila modernista ja és un clàssic i permet que tots els participants presumisquen de les seues millors gales mentre en fa de nit. Molts van de rics, però hi ha que recordar que els pobres eren notablement superiors en números als burgesos i aquesta és l'autèntica realitat de fa 200 anys. L'acompanyament de més grups de xirimiters, cavalls i el canvi de recorregut van propiciar l'èxit d'aquesta alegre desfilada de senyorets i dames. No es va fer aburrida com en altres anys, i això que va ser un passacarrer massiu per Sant Llorenç, Sant Francesc, la placeta de la Creu Roja, la plaça Ramón i Cajal i Sant Nicolau, per a arribar de nou a La Bandeja, en la qual hi havia prevista una altra novetat: Una revetla organitzada en col·laboració del Grup de Danses Sant Jordi.
Per la nit va haver balls modernistes a la Bandeja, sobretot de senyores de la tercera edat. Es van interpretar valsos i polques antigues. També el dissabte al matí i el diumenge al migdia en la plaça Ramón i Cajal es van fer danses elegants i europees que van agradar molt a la gent, sobretot per les vestimentes que posaven nostàlgiques a les iaies i persones majors.
El dissabte pel matí Alcoi es va despertar com si fora un mercat del passat. La recreació de tendetes modernistes a la Plaça d'Espanya va tindre com al·licient el descens desde el Campanar de l'Església de Santa Maria. La secció d'escalada del Centre Excursionista d'Alcoi va preparar una activitat innovadora deixant amb la boca oberta al públic. Toni Francés, com a alcalde d'Alcoi i pagès, va tallar la cinta inaugural de la VII Fira Modernista.
A la Glorieta es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim oferint productes típics de la seua regió i també mostrant l'arquitectura modernista que tenen. L'objectiu era que els visitants comtemplaren com era la vida en aquella època, no sols a Alcoi, sinó en altres ciutats. La ruta teatralitzada ‘El patiment dels dones’ posava en context la desigualtat que vivia el gènere femení fins fa unes dècades. Desprès de comprar productes naturals i artesanals, va ser el moment de la manifestació pel carrer Sant Nicolau. En 2024 les protestes es van centrar en reclamar el vot femení i en abolir l'esclavitud.
Els membres de la Creu Roja, caracteritzats com a infermeres del segle XIX, s'han convertit en un símbol icònic de la tradició. En commemoració de l'aniversari de la Creu Roja, les infermeres van realitzar un ball el dissabte al matí amb bon acolliment. Aquest homenatge honra a les dones que en eixa època dedicaven el seu temps a cuidar als malalts i necessitats, utilitzant un repertori musical característic d'aquells anys. L'ambientació de l'època modernista també es va veure reforçada amb menjars i sopars temàtics. Un dels esdeveniments més benvolguts, el pícnic modernista amb música en directe al parc de Cervantes va tindre una gran afluència de participants i interpretes, ja que es va fer al migdia del dissabte 28 de setembre.
El centre històric d'Alcoi es va omplir de visitants en la vesprada del dissabte i la Casa Laporta va obrir les seues portes per a unes rutes guiades per les seues esplendoroses sales. La representació de "El laboratori de Frankestein" del grup Samarita o el teatre de "Tito Titot" no va ser l'única proposta enfocada als xiquets i xiquetes, ja que també va haver jocs infantils i un circ. Per la nit es va fer una recreació d'un foc de campament scout.
La transformació cultural i de la societat civil que es va viure a Alcoi a principis del segle XX va quedar reflectida en les activitats del diumenge 29 de setembre de 2024. La xocolatada o el timonet i pastetes dels excursionistes li van donar sabor a l'últim matí de Fira Modernista. Es va llegir poesia, tal i com es feia als Jocs Florals de la Renaixença Valenciana i també va haver una representació artística de "Sombres de bohemia" i la vida costumbrista amb danses. El grup de xirimiters Barxell va ambientar la plaça Gonzalo Cantó, per a l'acte del descobriment de la placa en homenatge a l'autor. Enhorabona a Lorena Zamorano com a regidora de turisme i a l'Ajuntament d'Alcoi.
Una llàstima que l'Associació de Sant Jordi ja no col·labore en cap acte de la Setmana Modernista. Les associacions són les grans implicades en la Fira Modernista i durant tot l'any busquen millorar i proporcionar al visitant una experiència d'època única i veritable. L'Associació Amics del Modernisme vol consolidar i perfeccionar les activitats ja existents, en lloc d'introduir noves propostes. “El nostre principal objectiu és enfortir les activitats que ja hem presentat en anys anteriors”, comentava Victoria Romero.
