LA DESFETA D'ALCOI 1708

La Guerra de Successió va ser un fet històric que es va produir a principis del segle XVIII. L’any 1700 va morir sense descendència el rei Carles II. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional. Les potències europees es disputaven el control de l'imperi hispànic proposant els seus candidats a la corona. El conflicte bèl·lic va afectar a tots els territoris monàrquics, quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d'Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Per la seua banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França. L'inici de la guerra es va produir en 1702 quan la Corona d'Aragó va proclamar a Carles III a canvi de mantindre la seua independència del Regne de Castella. En canvi Felip de la casa Borbó volia llevar els furs i l'autonomia al Regne de València i el Principat de Catalunya. La insurrecció valenciana contra Felip de Borbó va agafar pes en 1705. Un dels líders de la Segona Germania va anar pels pobles del sud de València anunciant que Carles d'Àustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Els camperols van recolzar a Carles III de la casa Àustria, començant la revolta dels maulets. L'entusiasme popular a València va ser molt gran fins a 1707. El 8 de febrer desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de reforç, i al febrer foren vençudes Xixona, Novelda i Elda. La decisió de Carles III de tornar a Barcelona va significar un problema a l'exèrcit aliat. A la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques van ocupar el Regne de València i Aragó, reforçant el poder dels borbònics i francesos. Com a càstig per la rebel·lió, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta llevant-li totes les llibertats als valencians. Es van abolir les lleis i institucions pròpies, cosa que va suposar la pèrdua d'autonomia del Regne de València. Es va convertir per "la imposició d'una llei i d'una administració estrangera" en una província del Regne de Castella, sense drets ni privilegis. 

En 1708 els valencians havien perdut completament el seu sistema foral tradicional. Desprès de la caiguda d'Alzira, les triomfals tropes del duc de Berwick es van dirigir a ocupar Agres i Bocairent on va haver molts ferits. Alcoi es resistia a les tropes borbòniques amb força, junt a Dénia i Alacant. A la vila van patir fam, malalties, contribucions extraordinàries de guerra, tràfec de soldats. Finalment, quan els borbònics entraren a Alcoi el 9 de gener de 1708, la situació era terrible després de 6 llargs mesos de setge i bombardeig. La resistència del setge alcoyà va deixar molt privada a la població atrapada a les muralles. L'exèrcit alcoyà estava format per voluntaris catalans, els miquelets, soldats anglesos i portuguesos. Lluís Cantó es va enfrontar personalment com un heroi local a conde de Mahoní i el cavaller d'Asfeld del bàndol borbònic. Els miquelets foren de gran utilitat per a fer la guerra en zones de muntanya, per la seua agilitat i duresa, pel coneixement del territori i per les seues despeses inferiors a les de les tropes regulars, perquè eren contractats per terminis curts. També feien actes de bandolerisme que posaven a prova a les tropes franceses. La guarnició d'Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia a principis de 1708. Aquestes tropes, formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres i l'exèrcit borbònic va voler saquejar Alcoi. Prou havien aguantat els atacs desde aquella fatídica Batalla d'Almansa de l'any anterior. Sense defensors maulets, es va evitar una matança de la població civil i fins al 17 de gener de 1708 l'ocupació d'Alcoi va ser cruel. El coronel Corbí va iniciar la repressió i es va executar a molts miquelets. 

Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Els canons van destrossar les muralles alcoyanes, però al menys la vil·la no va ser incendiada com Xàtiva. Desde aquella crema de la ciutat per part de Felip V de Borbó, als habitants de Xàtiva se'ls coneix com socarrats. A tot el territori valencià es suprimia l'antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències. La població va minvar, també a causa de les onades de fred i epidèmies. En novembre de 1709 es van implantar les lleis, estils i pràctiques més conservadores del Regne de Castella. També es va prohibir la llengua valenciana en públic i que els càrrecs de l'Ajuntament foren al·liats dels Borbons. Les Festes de Moros i Cristians van quedar prohibides ja que es van requisar totes les armes de foc amb les que es celebrava l'Alardo. Els actes a Sant Jordi no es van realitzar fins a 1741. Les multes i malalties van fer molt dura la vida agrícola a Alcoi a la dècada de 1710. La Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i la pèrdua dels Furs també per als catalans. l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. La guerra de Successió va durar fins a 1715 en Mallorca, amb la capitulació davant dels militars de Felip V. Entre el 1702 i el 1715 van morir més d'1.200.000 de combatents.

És curiós com s'ha intentat silenciar i oblidar "La Desfeta d'Alcoi", fins hi tot per part de la pròpia societat alcoyana. Però no és casual, sinó pel caràcter valencianista d'aquella revolta dels Maulets i contra la monarquia que actualment governa en Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza una "Marxa Cívica" com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Arranca a les muralles medievals a les 17:30. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus desfilen al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. També es van recordar els Furs com unes lleis que otorgaven grans llibertats als valencians. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians. Es demana més implicació per part de la regidoria de tradicions i cultura per a fer més cridanera aquesta Marxa Cívica i potenciar aquest acte en un mes d'hivern on el fred allunya a la gent de les festes de carrer.