La Diana del passat 22 d'abril de 2023 va ser tota una mostra de que la dona ja està integrada a les filaes alcoyanes. Una Diana amb fort sabor femení en la que es van poder veure per primera volta algunes reformes dels trages femenins. La Plaça d'Espanya estava abarrotada a les 5:45 del matí quan es va resar l'Ave Maria. El debut del nou Sargento Cristià va ser amb la filà Cruzados, fundada en 1945. I com tenien la capitania cristiana 2023, Jordi Seguí va escollir en el seu primer any el pasdoble de Camilo Pérez Laporta "El capitán". El ressorgir de les Festes de Sant Jordi es va iniciar amb el bàndol cristià per ordre d'antiguitat, per això la filà Andaluces va ser la segona. Darrere el cabo amb la navaixa i la banda de música interpretant "Nerva" van desfilar la resta d'esquadres cristianes. La filà Mozàrabes va ensenyar la modificació del seu trage femení, ara quasi idèntic al masculí. La filà Almogàvars va tindre esquadra de dones en 2 trams dels 3 existents i la filà Muntanyesos va arrancar amb dianeres novates en l'any de celebració del Centenari. Les filaes Cides, Gusmans, Vascos i Maseros no tenien esquadra de dones per primera volta, però això no va evitar que elles es sentiren festeres de ple dret amb emoció. Al bàndol moro va ser la filà Ligeros la primera en arrancar, allà les 7 del matí. David Antolí dirigia com a Sargento Moro als seus companys, ja que ell forma part de la filà Ligeros. Va amanèixer solejat i les restants filaes mores van fer el recorregut complet de la Diana, girant esquadra al patró al Temple de Sant Jord i al taulellet de la filà Tomasines. Les filaes mores amb esquadres femenines van ser Judíos, Verds, Cordoneros, Marrakesch, Realistes i Benimerines. Aquesta última va fer un canvi minúscul al disseny femení: Una faixa negra. La filà Verds va tindre per primera volta una esquadra femenina que va arrancar fortes ovacions a la Bandeja. Cal recordar que aquesta filà conservadora havia sigut acusada de masclisme i veto a dones en més d'una ocasió. Per fi ha arribat la normalització de les dones com a membres de ple dret a les filaes. I hi ha noms propis i institucions que mereixen un reconeixement pel seu treball reivindicatiu: Núria Martínez com a primera festera que pagava fulla a la filà Alcodianos, Hermínia Blanquer com a defensora de les esquadres mixtes, Gemma Ballester com a presidenta de Fonèvol, Andrea Gilabert com a cabo de la primera esquadra femenina de la filà Marrakesch i Carol Ortiz com a primera regidora de tradicions de l'Ajuntament d'Alcoi. Filà Cruzados amb el Sargento Cristià.
Filà Gusmans.
Filà Mozàrabes.
Filà Muntanyesos.
Filà Ligeros amb el Sargento Moro.
Filà Marrakesch.
Filà Cides.
Filà Verds.
Filà Almogàvars.
Filà Benimerines.
Filà Gusmans.
Filà Judíos.
Filà Cordoneros.
Filà Maseros a l'Entrada Cristiana.
Un dels pasdobles que més ha sonat en la Diana de 2023 ha sigut "Al cel" de Francisco Valor. Una peça musical preciosa i emotiva que va eriçar els pèls de més d'un fester o festera. El públic ja coneix aquest pasdoble tant com altres més antics com "Primavera". I és que "Al cel" va ser estrenada en 2010 i poc a poc va anar fent-se coneguda als pobles de la comarca. La filà Aragonesos d'Alcoi va recórrer al compositor contestà per a fer-li un homenatge a un fester desaparegut. Octavio Sancho Garcia va morir inesperadament i la filà Aragonesos volia que fora recordat allà on estaguera. Per això el títol fa al·lusió a la vida eterna i als festers absents que ens cuiden desde el cel. Ja no sols la filà Aragonesos utilitza aquest pasdoble, sinó que moltes altres el fan sonar a la Diana en memòria dels qui ja no estan.
Acaba aquest apartat del blog. Ja s'han presentat tots els pasdobles dianers més importants de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Sols faltava un dels més bonics i famosos de tots: "El desitjat" de Edelmiro Bernabeu Cerdà. Encara que hi ha molt de misteri i polèmica per qui és l'autor d'aquest meravellós pasdoble, tot apunta a que va ser el compositor d'Albaida a l'any 1930. També hi ha una partitura d'Emilio Moreno. Aquest pasdoble sentat s'associa a la filà Asturianos, no sols en la Diana sinó que als anys 80 sempre eixien a l'Entrada Cristiana amb aquest alegre pasdoble pel seu caràcter festiu i de pas prou accelerat. Preciosa i molt adequada per a la primavera és aquesta peça musical de 1930, encara que no es sap l'origen del nom "El desitjat". Comença amb un avís de serietat i poc a poc va omplint de felicitat l'ambient i per això a molts alcoyans els emociona "El desitjat" i les llàgrimes escapen dels ulls durant la Primera Diana quan sona la part més íntima i subtil del pasdoble.
A partir d'aquest 2016 deixarem enrere la etapa dedicada als pasdobles dianers i ens centrarem en les marxes mores i cristianes més característiques de les 28 filaes d'Alcoi. "El desitjat" de Edelmiro Bernabeu és un pasdoble de molta qualitat i d'una popularitat màxima entre els festers d'Alcoi. Per aquestes raons ha sigut l'últim pasdoble dianer en tindre un reportatge. Vam començar amb l'exquisit "Un moble més" en setembre de 2014 i vam seguir amb "El k'sar el Yedid", "Suspiros del Serpis", "Aitana", "Mi Barcelona", "Segrelles", "Tayo", "Chordiet", "Primavera", "El capitán", "Krouger", "Antonio Mompeán", "Musical Apolo", "Benicadell", "Alcodianos", "De fusta a metall", "Paquito el xocolatero", "El berebere", "Tots menos uno", "Himne dels Borts", "Som i no som d'eixos", "El bequetero", "Bohemios del 29", "L'alcàsser contestà", "Juanjo Casquet", "Reme Orts", "Luis Sáez", "Brisas de Mariola", "Cavalleria Ministerial", "Brisas del Clariano", "Oh artista", "Remigiet", "Sara", "Als llaneros dianers" i "Campanario de mi pueblo" per acabar en aquest 2016 amb "El desitjat". Esperem que disfruteu d'aquesta recopilació de pasdobles dianers i de les pròximes entregues de Música Festera amb marxes mores i cristianes.
"Campanario de mi pueblo" és un pasdoble antic de José Carbonell García (1890-1957). Aquest músic és més conegut pel pasdoble "Suspiros del Serpis" però en 1923 va composar aquesta obra musical de caràcter castís i un poc ranci. La seua melodia ens transporta a èpoques passades en blanc i negre i evoca els versos de "Campanario de mi pueblo que bien suenan tus campanas". Una frase tan alcoyana com aquesta va referida al Campanar de l'Església Arciprestal de Santa Maria, tan altiu i bonic junt a la cúpula blava. José Carbonell García deixa clar en "Campanario de mi pueblo" que és un pasdoble totalment espanyol en la seua harmonia i fins hi tot el nom està en castellà. Lo habitual és que els pasdobles dedicats a les Festes de Moros i Cristians tinguen el títol en valencià, però no és el cas de José Carbonell García que va viure la primera etapa del franquisme com a músic militar. S'adjunta al pasdoble una fotografia de la filà Verds en l'Entrada Mora ja que és la filà més conservadora de les Festes d'Alcoi i es correspon prou bé amb la tradicional melodia de "Campanario de mi pueblo".
"Als llaneros dianers" és un pasdoble que, com indica el nom, va dedicat a la filà Llana. I no a la filà Llana de Cocentaina, ni la de Muro. Va dedicada a la filà Llana d'Alcoi, la filà més nombrosa i amb solera que té Nostra Festa. Considerada la filà més antiga de les Festes de Moros i Cristians, el compositor Rafael Mullor Grau pensava que era meritori que aquesta filà mora tinguera un pasdoble dedicat. En 1983 "Als llaneros dianers" s'afegia a la llista de peçes musicals dedicades a la filà Llana. Desde els anys 80 fins l'actualitat aquest pasdoble sentat és el que marca el pas de la filà Llana a la Primera Diana. La filà Llana és sempre la segona filà mora en desfilar a la Diana, perquè aquest acte no té Roda i per tant li cobreix les esquenes a la filà capitana. La vigorositat del pasdoble de Rafael Mullor va ser valorat per el jurat del XX Festival de Música Festera d'Alcoi i se li va atorgar el segon premi de 1983 a la peça musical. No és estrany que la filà Llana aprofite el pasdoble per a les seues desfilades, perquè li donen un caràcter senyorial a la Diana.
L'Ajuntament va designar fa uns dies a la persona que dirigirà l'Himne de Festes d'Alcoi 2016. Serà el japonès afincat en Alcoi Hiroshi Fujii. Serà el primer estranger en dirigir l'Himne de Festes i a més a més també serà el primer xirimiter, com a representant de tots els músics que toquen la xirimita: el estimat instrument valencià de so agut.
En 1993 el simpàtic Hiroshi Fujii va arribar a Espanya per estudiar classes de guitarra. El seu professor va ser l'alcoyà José Luis Gonzàlez. Però es va integrar tant en la ciutat que va acabar descobrint la societat valenciana i la seua música tradicional. Va quedar fascinat per la xirimita i ara tot Alcoi el coneix com el japonès que toca la xirimita de categoria.
Forma part del Grup Barxell i fins hi tot ha participat en un capítol de la sèrie "El secreto de Puente Viejo". L'alcalde del PSOE, Toni Francés li va comunicar la noticia a Hiroshi Fujii per videoconferència ja que en el moment del nomenament abans del Mig Any es trobava de viatge familiar a Japó. Per a la Presentació de Càrrecs va arribar a Alcoi, rebent les felicitacions de tots els ciutadans ja que Hiroshi Fujii és famós i estimat, sobretot al mon fester.
El japonès va acceptar gratament la responsabilitat de dirigir l'Himne de Festes i es mostrava sorprès. No sabia com explicar als seus pares que anava a tindre un paper vital a les pròximes Festes de Moros i Cristians 2016. Al programa "Destino España" de la 1 de TVE va aparèixer en un capítol de l'any 2010, explicant l'Entrada Cristiana desde la perspectiva d'un músic.
Hiroshi Fujii és una demostració viva de la tolerància i la integració positiva que tenen persones d'altres països quan arriben a Alcoi. Els músics li van transmetre una passió per la cultura valenciana que ell va acceptar i va aprendre a estimar. Hiroshi Fujii s'ha involucrat en molts actes culturals d'Alcoi, sobretot en temes relacionats amb la música i també amb les tradicions. Per això la seua designació com a director de l'Himne de Festes 2016 és una magnífica forma de premiar tot l'esforç i la participació activa que ha tingut aquest japonès en la vida diària de Alcoi.
El pròxim dia 21 d'abril de 2016 ell serà l'encarregat de donar inici a la Trilogia Festera i de dirigir a les bandes de música i als cors de veu que a la Plaça d'Espanya cantaran la lletra de l'Himne de Festes:
Nostra Festa ja,
Cridant-nos està,
Cridant està.
Amb veu i alé,
que és vida.
Per tots és beneïda,
Beneïda.
Viscaa.
Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor.
Riu en l'esfera,
la primavera.
Visca!
Viiiscaaaa.
Al mateix temps també s'ha nomenat a la dona que pintarà la portada de la Revista de Festes. En aquesta ocasió serà una pintura de l'artista Dori Cantó. Desde 1997 que una dona no pintava la portada de la Revista de Festes. Dori Cantó serà la segona dona en fer-ho i en 2013 ja se la va relacionar en el mon de les Festes de Moros i Cristians al dissenyar l'alferecia mora de la filà Llana. El seu art contemporani garantitza una il·lustració magnífica per a la portada de la Revista de Festes i l'animem en el seu procés creatiu amb el pasdoble dianer "Sara" de José Rafael Pascual Vilaplana.
Encara que en alguns llocs aquest pasdoble està escrit com a "Regimiet", el seu nom oficial és "Remigiet" ja que està dedicat a Remigio Cremades. La sobrietat de "Remigiet" ens transporta a un matí elegant i gelat, com ho podria ser perfectament el d'un 22 d'abril, dia de les Entrades. El 22 d'abril ha sigut tradicionalment l'inici de la Trilogia Festera Alcoyana i ho tornarà a ser en les Festes de Sant Jordi 2016. Julio Laporta Hellín és l'autor de "Remigiet" i ell va posar la base de l'estructura dels pasdobles. Perquè resulta que "Remigiet" és un pasdoble que ja ha complit el seu centenari molt recentment però continua vigent, de fet va sonar en la Glòria Històrica que es va celebrar fa exactament 9 anys, concretament el matí del 1 d'octubre de 2006. Tot Alcoi recorda aquell matí eufòric per a la societat festera. Per això el pasdoble "Remigiet" és tan trascendental per als alcoyans i fins hi tot sona varies voltes en la Diana de diferents filaes. És el cas de 2007 quan dos filaes van desfilar amb "Remigiet": La filà Cruzados, que arrancava als cristians amb la seua capitania, i la filà Verds a la meitat de la Diana de les filaes mores.
"Oh artista" no és un pasdoble fet expressament per a la Diana d'Alcoi. De fet és prou diferent als pasdobles sentats d'autors alcoyans. Però hi ha una filà amb una idiosincràcia especial: La filà Tomasines i el seu moviment de llança. Per això és habitual que aquesta elegant filà aprofite la melodia orgullosa de "Oh artista" per a moure la llança en la Primera Diana. Amb una formació separada, diferent a totes les altres filaes, Tomasines Noves ensenyen la seua ploma roja i el seu bonic trage mentre sones les notes musicals de Francisco Caldeira. L'estil del pasdoble s'associa a altres poblacions com Sax o Villena però ja es va interpretar en Alcoi l'any 1932. L'última volta que un Sargento Cristià va arrancar la Diana amb el pasdoble "Oh artista" va ser fa 10 anys, en la capitania tomasina de 2005 que va omplir de color blau el primer acte de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Hui s'acaben les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. El divendres passat van tindre unes Entrades excel·lents gràcies a les capitanies de Cruzados i Benimerines. Com a gran final de les Festes en honor al Santíssim Crist de l'Agonia es celebrarà l'Alardo, les ambaixades i la batalla amb trabucs. Per felicitar als ontinyentins per la passió per les tradicions que han demostrat aquest cap de setmana, presentem el pasdoble més distintiu que tenen: "Brisas del Clariano" de José Maria Ferrero Pastor. Un pasdoble sentat que va ser dedicat al poble natal de l'autor en 1969. José Maria Ferrero és el gran compositor que té Ontinyent com ho és Amando Blanquer per als alcoyans. Un poble com Ontinyent, amb unes Festes de Moros i Cristians de molta qualitat i que estan en auge per les posades en escena creades, tenen com a pasdoble predilecte l'elegant "Brisas del Clariano", fent referència al riu Clariano que passa per tota la Vall d'Albaida. No és un riu caudalòs però és molt conegut, sobretot a la part del "Pou Clar" que s'ubica justament en el terme d'Ontinyent. Ontinyent és un poble amb unes Festes de Moros i Cristians que s'han guanyat el respecte fins hi tot de l'alcoyania més xovinista i després d'unes setmanes d'agost parlant de les Festes de Cocentaina era hora de fer referència a altres Festes de Moros i Cristians de les comarques centrals que han adquirit molta popularitat a la Comunitat Valenciana als últims anys.
Arriben les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina i no volem passar per alt una de les Festes més conegudes de la comarca del Comtat: Les de la nostra població veïna. Molts alcoyans baixem a Cocentaina per a disfrutar del colorit i passió amb les que els socarrats preparen les seues Entrades. Però l'acte més especial de Cocentaina és la Diana. Desde el blog aprofitem l'oportunitat de mostrar els pasdobles més representatius dels moros i cristians contestans. I encara que hi ha rivalitat amb el tema de si són de poble, el tema caragolets i altres discussions entre pobles, és cert que Cocentaina pot presumir d'unes Festes dignes i els seus compositors han creat música de gran qualitat. El primer exemple és clarament "Paquito el xocolatero", pasdoble internacionalment famós composat per Gustavo Pascual Falcó en 1937.
De 1942 és el pasdoble "El berebere" de Gustavo Pascual Falcó i va ser el primer pasdoble dianer dedicat a la filà Bereberes, filà que aquest any desempenya el càrrec de Bandera Mora.
Gustavo Pascual Falcó va ser un músic molt prolífic desde 1909 fins la seua mort en 1946. Mostra de la seua creativitat musical és el pasdoble dianer "Tots menos uno".
També Gustavo Pascual Falcó va dedicar un pasdoble a una de les filaes més polèmiques de Cocentaina: Els Bereberes i el seu "Himne dels Borts" de l'any 1939.
Altre himne conegut que va composar Gustavo Pascual Falcó va ser "No som d'eixos", dedicat a la filà Kabilenyos, fundada en 1916.
Altre desenfadat pasdoble de Gustavo Pascual Falcó és "El bequetero", que òbviament sona en la característica Diana de la filà Bequeteros, sempre els últims tancant l'acte.
Canviant de músic, el mestre José Pérez Vilaplana (1929-1998) va composar el cèlebre pasdoble "Bohemios del 29" que és interpretat per filaes tan distinguides com la filà Llana desde l'any 1955.
"L'Alcàsser contestà" fa referència al Palau Comtal de Cocentaina i en aquesta obra arquitectònica es va inspirar Damián Molina Beneito per a que el pasdoble s'estrenara en les Festes de 1981.
"Juanjo Casquet" és un pasdoble de Ignacio García Vidal ple d'emotivitat. La filà Muladies el fa sonar constantment desde 2001 en la seua Diana.
Vicente Cortés va composar en 1986 el pasdoble "Reme Orts" i com no pertany a cap filà en concret s'ha pogut escoltar en filaes tan diverses com Guàrdia Jalifiana, Mudéjares, Gentils i fins hi tot en Maseros i Contrabandistes.
José Insa Martínez va composar el sonor pasdoble dianer "Luis Sáez" que alguns anys ha sigut l'acompanyament musical de la filà Manta Roja, filà amb un càrrec molt especial aquest 2015: El capità moro.
"Brisas de Mariola" s'interpreta en molts pobles de la comarca i en moltes filaes de Cocentaina, per exemple els Almogàvars. Però també ha sonat en alguna Diana de la filà Cruzados, filà que aquest any té l'honor de fer la capitania cristiana, mentre que la filà Cavallers de Llúria tindrà al seu primer abanderat cristià de la història. "Brisas de Mariola" és obra de Francisco Esteve Pastor en 1976.
No ens podem oblidar d'una de les singularitats de les Festes de Cocentaina: La filà Cavallets i el seu marcial pasdoble "Cavalleria Ministerial, composada per Enrique Torró Insa en 1960. Curiosament aquesta filà desfila amb "Cavalleria Ministerial" tant en la Diana com en l'Entrada, per tant el pròxim 8 d'agost a partir de les 20:00 de la vesprada el públic podrà gaudir del pas militar dels cristians i dels sorprenents boatos preparats per les filaes Cruzados, Cavallers de Llúria, Manta Roja i Bereberes. Tots els càrrecs i esquadres desfilaran pel Passeig del Comtat fins arribar a la plaça del Pla.
Sols queda desitjar bones Festes als veïns socarrats i que homenatgen al seu patró Sant Hipòlit amb germanor, tal i com cantaran demà en l'acte de l'Himne de Festes.
El primer pasdoble dedicat a la filà Alcodianos s'anomena precisament "Alcodianos" i és una composició de Rafael Giner Estruch que es va estrenar en les Festes de Sant Jordi de l'any 1962. En 1994, any en que la filà tenia la capitania cristiana, aquest pasdoble ple de lirisme va encetar la Diana i per tant, també la Trilogia Festera. "Alcodianos" té una harmonia preciosa i per això tota la filà dels Salesians li té una gran estima a la partitura.
Boceto de César Vilaplana per a l'esquadra de negres de la filà Alcodianos en l'alferecia cristiana de l'any 2007.
El primer pasdoble que va composar el prolífic Francisco Valor Llorens va anar dedicada a la filà Alcodianos. "De fusta a metall" és un pasdoble commemoratiu pel cinqüentenari de la filà Alcodianos en 2010. 50 anys i dos pasdoble tenia la filà Alcodianos desde la seua fundació en 1960. "De fusta a metall" fa referència als canvis realitzats en el disseny oficial de la filà. Abans l'espasa que portaven al cinto era de fusta i actualment és de metall. L'alabat compositor Francisco Valor Llorens es va estrenar en el subgènere dels pasdobles dianers amb la filà Alcodianos i tots els festers ja l'han fet seua, encara que "De fusta a metall" va sonar per primera vegada en la plujosa Diana de les Festes d'Alcoi 2010.
La delicadesa i finura d'aquest pasdoble sentat no esclata en goig fins al fort. Aquest pasdoble dianer que va composar Joan Enric Canet Todolí en 1991 presumeix d'una melodia plena de sobrietat. No és dels més interpretats perquè sona molt altiu però té acords i compassos molt bonics i distingits. La Vall d'Albaida també és una zona amb una tradició morocristiana molt arrelada i grans obres de Joan Enric Canet Todolí sonen en les Dianes de les Festes de totes les comarques. El nom de la peça musical és fàcil d'endevinar: "Benicadell" fa referència a una de les serres del Comtat. És una de les muntanyes més impactant per la seua forma i la seua altura màxima (1104 metres). Està prop del poble de Muro i mostra un paisatge inoblidable per als senderistes. Encara que no té molts pins si que destaca per La Solana (la part sud més seca), les caves de neu, l'albufera de Gaianes i pel jaciment arqueològic de la Covalta on està la Cova del Moro i la Cova Negra del període iber.
A continuació deixe el cartell de la XX Mostra de Teatre d'Alcoi, que comença hui i s'allarga fins al divendres 5 de juny. Per celebrar el 20 aniversari de la setmana més artística d'Alcoi, participaran Pot de Plom, Faula Teatre, La Dependent o el conegut Eugeni Alemany entre altres. Disfruteu de la programació cultural de la ciutat:
Altres pasdoble sentat de molta qualitat és "Musical Apolo" del mestre Amando Blanquer, el millor compositor nascut a Alcoi. "Musical Apolo" és un pasdoble molt interpretat a la Diana per la seua majestuositat, la que caracteritza les peçes musicals de Amando Blanquer. És un pasdoble que emociona i està dedicat a la societat instructiva musical d'Alcoi, coneguda per Apolo i de la qual han eixit tots els músics de la Banda Primitiva d'Alcoi, fins ara relacionada amb la filà Abencerrajes. Amb aquest pasdoble tan ritual d'Amando Blanquer també oferim els resultats de les Eleccions del 24 de Maig.
A les votacions municipals ha guanyat el PSOE. Toni Francés tornarà a ser alcalde d'Alcoi 4 anys més i com ha pujat el número de regidors, no haurà de pactar amb altres partits, encara que EU ha aconseguit 5 regidors, els mateixos que tenia Compromís fins ahir. Destacable és la baixada de vots del PP que afronta el pitjor resultat de la seua història, molts vots furtats per Jorge Sedano que després de ser alcalde amb el PP es va passar a Ciutadans per disputes internes. Els altres dos partits que es presentaven no han aconseguit representació al consistori. El cens electoral d'Alcoi era de 47123 persones amb un 31% d'abstenció. Els vots han anat així:
-PSOE: 9830 vots i 9 regidors (abans tenien 7).
-Guanyem Entesa: 6070 vots i 5 regidors (abans tenien 2).
-Compromís: 3958 vots i 3 regidors (abans tenien 5).
-PP: 4883 vots i 4 regidors (abans tenien 11).
-Ciutadans: 4926 vots i 4 regidors.
En canvi a València Compromís si que ha sigut el gran triomfador gràcies a Joan Ribó, ja que Rita Barberà perd l'alcaldia de la capital després del seu discurs faller sobre el caloret i després d'haver-se burlat de les víctimes de l'accident de metro de 2006.
Mónica Oltra i Ximo Puig podran pactar per a que el PP deixe el govern de la Generalitat Valenciana després de 20 anys de corrupció a les Corts. Alberto Fabra, anomenat pel poble com a moniato, està sofrint les conseqüències d'haver tancat RTVV en 2013. També ha sigut la seua tomba política per als alcoyans que es van veure privats de les retransmissions que feia Canal 9 de les Entrades de Moros i Cristians. A la resta d'Espanya el PP perd les majories absolutes i destaca el caràcter progressista de les alcaldesses de Madrid i Barcelona.
Per a Alcoi la gran cita del dissabte 23 de maig no va ser veure a Edurne en Eurovisión, sinó la Processó de Maria Auxiliadora que va recórrer els carrers del centre i estava organitzada pels Salesians. La imatge santa de Maria Auxiliadora va estar acompanyada pels xiquets i xiquetes que feien la Primera Comunió i són el més cridaner d'una Processó on les andes no són massa espectaculars. La Processó no té un públic multitudinari però en l'escola dels Salesians tots coneixen la festivitat de Maria Auxiliadora.
El compositor murer Francisco Esteve Pastor (de qui ja hem parlat pel centenari del seu naixement en 1915) és l'autor d'un pasdoble sentat joiós. El marcat ritme del pasdoble "Antonio Mompeán", escrit en 1973, és molt apte per al gaudiment de fester i espectador en la Primera Diana ja que crea un ambient màgic i ple de solera. Encara que "Antonio Mompeán" és molt elegant no és dels més coneguts de Francisco Esteve però moltes bandes de música recurreixen a aquest pasdoble per als seus concerts. El punt alcoyà del pasdoble procedeix de la dedicatòria, ja que va dedicat a Don Antonio el militar que va dirigir la banda "Unió Musical d'Alcoi" de 1961 a 1977. A més a més Antonio Mompeán va dirigir l'Himne de Festes en 1977. El director ja va morir però queda en el record la frescura del pasdoble que Francisco Esteve Pastor li va dedicar i que durant la Diana sempre es té en compte.
Sense llevar-li importància als càrrecs festers 2015 i a les Entrades alcoyanes, les Festes de Sant Jordi d'aquest any seran recordades sobretot per la primera esquadra femenina dels moros i cristians d'Alcoi. Nostra Festa ha pegat un pas més endavant cap a la integració de la dona i l'evolució de les Festes de Moros i Cristians va en bona direcció, després de anys de debat als carrers i polèmiques abanderades per l'Associació Fonèvol. La filà Marrakesch passa a la història per ser la primera filà amb la que les festeres de ple dret van arrancar la Diana 2015.
Aquestes joves, amb el disseny femení de la filà Marrakesch, van esperar 10 anys per a poder complir el seu somni. La seua il·lusió festera i l'esforç econòmic després d'estar anys pagant la fulla es va veure recompensat amb els aplaudiment del públic. L'aprovació de tots els alcoyans cap a les esquadres femenines marca l'inici d'una nova etapa per a les Festes de Moros i Cristians d'aquest municipi tan tradicional. Després de la Diana 2015 i els bons resultats de les esquadres femenines (tan socialment com estèticament) queden ja pocs detractors sobre la participació de dones en esquadra i sols una xicoteta part molt conservadora està en contra de que les dones paguen fulla a les seues filaes. El camí ja s'ha encetat i esperem que als pròxims anys més filaes continuen traent esquadres femenines que demostren que les filaes d'Alcoi no són masclistes, però si tenen un sentiment molt arrelat.
Les esquadreres d'aquesta Diana història de la filà Marrakesch van ser Tania Aznar, Carmen Valor, Lucía Martínez, Lorena Santonja, Paula Sancho, Laia Aznar, Júlia Valor, Neus Rosas, Laia Santamaria i Anna Valor. La formadora de la excepcional arrancà va ser Andrea Gilabert. Hem de felicitar a totes elles pel gran moment que estarà guardat en la memòria de tots els alcoyans i que serà recordat sempre. Enhorabona Marrakesch per ser pioneres.
L'arrancà de la Diana de la filà Marrakesch va tindre una gran quantitat de públic i va ser de les més emotives que es recorden. De fet abans de sonar el pasdoble "Krouger" les joves integrants de l'esquadra ja havien rebut ovacions. La expectació que van crear es va mantindre per la resta de carrers per on passa la Diana i les esquadreres es van sentir molt arropades pel públic i els integrants de la filà Marrakesch. El pasdoble "Krouger" escrit en 1900 per Camilo Pérez Laporta té una nova distinció: va ser el pasdoble que va marcar l'avanç de la primera esquadra femenina de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
També les esquadreres femenines de la filà Realistes van arrancar la seua primera Diana amb el pasdoble "Krouger". D'una forma diferent la filà Realistes també és precursora de les esquadres de dones a Alcoi. Amb el seu preciós trage femení van arrancar les dones al Partidor. No van fer l'arrancà a la Plaça Espanya però la segona esquadra femenina de la història va ser una realitat gràcies al primer tro i expresident de l'Associació de Sant Jordi, Javier Morales, que va proposar als festers de la filà Realistes cedir el tercer tram de la Diana a les dones de la filà. No totes elles són membres de ple dret (el fet de que no paguen fulla sencera ha sigut prou qüestionat) però 21 dones de la filà Realistes van compartir la popular Diana del Carbonato. Es van tindre que turnar i va haver un canvi de component al carrer Sant Nicolau però el resultat va ser molt satisfactori i els espectadors van acompanyar a les esquadreres aplaudint desde les voreres.
Felicitats festeres d'Alcoi, per fi Nostra Festa es pot viure en igualtat per a homes i dones i segur que sumarà germanor a les Festes de Moros i Cristians, declarades d'Interès Turístic Internacional. La majoria de festers i festeres estan a favor de la integració de la dona. Tant Marrakesch com Realistes van rebre el suport i consell de les juntes directives de la filà i van fer molts assatjos per a que la Primera Diana fora lluïdora. La Diana ja ha tingut 2 esquadres femenines, pròximament serà a l'Entrada Cristiana o Mora i la incorporació de la dona es tornarà una normalitat i els temes de controvèrsia com el calendari fester deixaran de donar problemes a una ciutat que sap mirar cap al futur respectant el seu passat. Alcoyans, ara ja no hi ha dubte: Tenim les millors festes del mon.
La Diana 2015 també va tindre un nou recorregut, ja que acabava en ple carrer Sant Nicolau i l'arrancà es tornava a fer davant de l'Ajuntament. En els últims dos anys la Diana tenia com a punt de partida l'altra part de la Plaça Espanya. A la preciosa imatge apareix el Sargento Moro que s'estrenava aquest any: Daniel Méndez.
Altra de les novetats de la Trilogia 2015 va ser que els Sergentets Infantils van arrancar la Segona Diana junt als xiquets de les filaes Vascos i Judíos que aquest any ostentaven les capitanies. Va ser un detall que va fer més cridaner la Segona Diana, cada any amb més participació femenina, perquè és un acte lliure en el que poden participar tots els membres de la filà que vuiguen. Als últims anys les dones havien aprofitat l'acte per poder formar esquadres i són moltes les xiquetes i joves que ixen a la Segona Diana amb el trage femení. Les imatges pertanyen a unes festeres de la filà Muntanyesos i al Sergentet Cristià Carles Cloquell, qui junt a Nicolás Cano amb el bàndol moro van arrancar la Segona Diana, un desde la Font Redona i l'altre desde el Parterre.
Encara que el dia Sant Jordi va començar amb una Segona Diana participativa gràcies al bon temps, la mala noticia va ser que la pluja no va faltar a la cita per la vesprada i va obligar a suspendre la simpàtica "Diana Vespertina del Cavallet". A més a més la Processó General es va tindre que atrassar mitja hora i el recorregut es va retallar per culpa la climatologia. Aquest any hem tingut una Trilogia Festera amb sol, núvols, pluja i sobretot vent.
El següent vídeo de Pàgina 66 mostra la retransmissió en directe que aquesta web va fer de la Processó General. Molts ciutadans que no podien estar als carrers d'Alcoi durant les Festes estan molt agraïts a Pàgina 66 perquè va retransmetre per internet la gran majoria dels actes de Nostra Festa. El gran desplegament tecnològic va permetre contemplar als capitans i alferes per internet tant a les Entrades com a les Processons.
L'ambient festiu i lúdic que tenen les Festes d'Alcoi també van deixar moments curiosos. Els actes de carrer més desenfadats van deixar imatges molt gracioses com aquesta de l'alcalde Toni Francés ballant vestit amb el trage de la seua filà, els Miqueros. Tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques amb Podemos, Compromís i Ciudadanos llevant vots al PP i PSOE no deixava de ser cridanera la unió de l'alcalde d'Alcoi amb un transvestit Rita Barberà, alcaldessa de València i coneguda fora de la capital per la paraula "caloret" i el cas de corrupció en el que està imputada, junt a més dirigents del seu partit en el govern.
Aquest podria ser un breu resum dels grans moments de la Trilogia Festera 2015, junt a les Entrades. Les filaes Vascos, Alcodianos, Mozàrabes, Judíos, Abencerrajes, Magenta i Miqueros van ser els grans protagonistes dels cristians i els moros però per damunt de totes les esquadres i dels càrrecs festers adults estava el xiquet Sant Jordiet. L'autèntic protagonista principal de les Festes d'Alcoi en aquest 2015 va ser Mauro Alcaraz, amb un detallista trage basat en el que té l'escultura de Sant Jordi el Xicotet. Ell va tancar la Trilogia 2015 llançant fletxes en l'acte de l'Aparició, encara que aquest any els alcoyans van xiular el retràs horari que va patir l'acte.
En els pròxims mesos mostrarem totes les fotografies dels boatos de l'Entrada Cristiana i l'Entrada Mora i una crònica completa dels 4 càrrecs festers. Però de moment deixem una de les fotos més emotives i històriques de les Festes 2015: Les llàgrimes d'una dianera de l'esquadra femenina de la filà Marrakesch. Segur que va ser un dia inoblidable en el que els nervis previs van donar pas a la emoció de la primera arrancà protagonitzada per xiques.
Els minuts abans de sortir del Partidor... El primer impuls dels timbals, muscle amb muscle es marca el pas, la porra rodant davant l'esquadra, Sant Nicolau i eixa pluja que no vol parar, el cabo batidor avisant quan arriba la il·lusió de tot un any. El camí a la glòria comença amb l'arrancà.
Un record a les Festes 2014 i les seues grans esquadres.
Aquest any, molts actes festers i sobretot l'Entrada Cristiana i l'Entrada Mora del pròxim 25 d'abril es podran veure en directe per internet. Pàgina 66 farà íntegrament una retransmissió de les Entrades completes. Una gran tasca dels periodistes que ha suplit la falta de televisió autonòmica que tenim els valencians, després de que el president de la Generalitat, Alberto Fabra la tancara amb el suport del PP.
Els càrrecs 2015 ja estan preparats i aquest any els dissenyadors Juan Climent, Santi Carbonell, José Moiña, Ximo Pascual, Jordi Sellés i Roberto Pérez s'encarreguen de tota la indumentària dels moros i cristians alcoyans. El següent pasdoble de 1894 anomenat "El capitán" el dediquem a les dos filaes capitanes de 2015: La filà Vascos i la filà Judíos. Com és un pasdoble de Camilo Pérez Laporta no s'identifica ni amb el bàndol cristià ni amb el bàndol moro, per tant qualsevol filà el pot formar a la Diana.
Eduardo Tormo, capità cristià de la filà Vascos desfilarà amb la marxa cristiana "Aleluya" de Amando Blanquer que a més de ser la primera de la història, també la va utilitzar el seu pare en la seua desfilada com a capità de 2001. El boato tindrà 2 ballets i l'esquadra de negres baixarà amb la marxa cristiana "El diví" amb coral.
Antonio Màsià, capità moro de la filà Judíos desfilarà amb la marxa mora "El guardià de l'arca" de Francisco Valor que estrenarà el propi capità moro. El boato tindrà 3 ballets i l'esquadra de negres baixarà amb la clàssica marxa mora "Éxodo".
Ignacio Herrero, alférez cristià de la filà Mozàrabes desfilarà amb la marxa cristiana "Acracio" que el compositor Francisco Valor li ha dedicat. El boato tindrà 2 ballets i l'esquadra de negres baixarà amb la marxa cristiana bèl·lica "Biscaïns d'Onil".
Javier Ferràndiz, alférez moro de la filà Miqueros desfilarà amb la marxa mora "Afable" i el nom l'ha escollit el creador José Muriel perquè aquest era l'apodo del iaio de Javier que també va ser alférez miquero. El boato tindrà 3 ballets i l'esquadra de negres baixarà amb la marxa mora poc escoltada "Germans".
Queden pocs dies d'entraetes i aquesta vesprada a les 20:15 desde el Temple de Sant Jordi eixirà la figura de Sant Jordi el xicotet per a la Processó del Trasllat i s'indica que no plourà. Esperem que l'anticicló es mantinga almenys durant una setmana més i que la Trilogia Festera 2015 brille amb tot el seu esplendor.
La Diana del passat 22 d'abril de 2023 va ser tota una mostra de que la dona ja està integrada a les filaes alcoyanes. Una Diana amb fort sabor femení en la que es van poder veure per primera volta algunes reformes dels trages femenins. La Plaça d'Espanya estava abarrotada a les 5:45 del matí quan es va resar l'Ave Maria. El debut del nou Sargento Cristià va ser amb la filà Cruzados, fundada en 1945. I com tenien la capitania cristiana 2023, Jordi Seguí va escollir en el seu primer any el pasdoble de Camilo Pérez Laporta "El capitán". El ressorgir de les Festes de Sant Jordi es va iniciar amb el bàndol cristià per ordre d'antiguitat, per això la filà Andaluces va ser la segona. Darrere el cabo amb la navaixa i la banda de música interpretant "Nerva" van desfilar la resta d'esquadres cristianes. La filà Mozàrabes va ensenyar la modificació del seu trage femení, ara quasi idèntic al masculí. La filà Almogàvars va tindre esquadra de dones en 2 trams dels 3 existents i la filà Muntanyesos va arrancar amb dianeres novates en l'any de celebració del Centenari. Les filaes Cides, Gusmans, Vascos i Maseros no tenien esquadra de dones per primera volta, però això no va evitar que elles es sentiren festeres de ple dret amb emoció. Al bàndol moro va ser la filà Ligeros la primera en arrancar, allà les 7 del matí. David Antolí dirigia com a Sargento Moro als seus companys, ja que ell forma part de la filà Ligeros. Va amanèixer solejat i les restants filaes mores van fer el recorregut complet de la Diana, girant esquadra al patró al Temple de Sant Jord i al taulellet de la filà Tomasines. Les filaes mores amb esquadres femenines van ser Judíos, Verds, Cordoneros, Marrakesch, Realistes i Benimerines. Aquesta última va fer un canvi minúscul al disseny femení: Una faixa negra. La filà Verds va tindre per primera volta una esquadra femenina que va arrancar fortes ovacions a la Bandeja. Cal recordar que aquesta filà conservadora havia sigut acusada de masclisme i veto a dones en més d'una ocasió. Per fi ha arribat la normalització de les dones com a membres de ple dret a les filaes. I hi ha noms propis i institucions que mereixen un reconeixement pel seu treball reivindicatiu: Núria Martínez com a primera festera que pagava fulla a la filà Alcodianos, Hermínia Blanquer com a defensora de les esquadres mixtes, Gemma Ballester com a presidenta de Fonèvol, Andrea Gilabert com a cabo de la primera esquadra femenina de la filà Marrakesch i Carol Ortiz com a primera regidora de tradicions de l'Ajuntament d'Alcoi.
Filà Cruzados amb el Sargento Cristià.
Filà Gusmans.
Filà Mozàrabes.
Filà Muntanyesos.
Filà Ligeros amb el Sargento Moro.
Filà Marrakesch.
Filà Cides.
Filà Verds.
Filà Almogàvars.
Filà Benimerines.
Filà Gusmans.
Filà Judíos.
Filà Cordoneros.
Filà Maseros a l'Entrada Cristiana.
