Analytics

sábado, 26 de febrero de 2022

BALLET ANA CALVO D'ALCOI

Ana Calvo és la coreògrafa alcoyana que més ha reivindicat el paper de la dona en Nostra Festa. Va ser una de les pioneres en incloure ballets a les Entrades de Moros i Cristians, estrenant-se a Alcoi quan ja tenia la seua pròpia acadèmia de dansa. Ana Calvo és una de les professores més audaces, creatives i lluitadores de la ciutat dels ponts. Encara que sempre va ser una defensora de l'art al carrer, els seus inicis es remunten als escenaris del Conservatori d'Alacant. Mari Francis Richart va ser la seua professora al grup de Belles Arts d'Alcoi, i també va rebre classes de la veterana Inma Cortés. En 1984 Ana Calvo va acabar els seus estudis de dansa espanyola i clàssic. Va treballar en companyies de Madrid i durant anys va oferir espectacles en Corea del Sud, Japó i altres països. En setembre de 1986 va crear el "Centre de dansa Ana Calvo", on, a part de les seues especialitats, també donava classes de jazz, sevillanes de moda i balls de saló. Més avant seria la precursora de Pilates en Alcoi. Al seu grup hi havia moltes xiques joves i en 1987 es van animar a ballar a l'Entrada Mora. Anys desprès va aprendre dansa oriental i li va servir per a ser contractada als espectacles de "Terra Mítica" de Benidorm i a les gales festeres d'altres poblacions. Ana Calvo va donar classes al Conservatori Joan Cantó d'Alcoi, però ella tenia el seu propi local i es va centrar en les seues alumnes amb les que preparava els ballets festers. Ana Calvo també va participar en teatres, concerts de música, exhibicions i també actuava a les Falles de València. La filà Judíos va ser la primera en confiar amb Ana Calvo i en la capitania mora de 1987 va aparèixer el seu primer ballet àrab. Unes xiques amb vels de color rosa eixien d'una jaima efectuant senzills passos que deixaven bocabadats al públic. Ana Calvo tenia temor de la reacció dels alcoyans, en una època en que la participació de la dona era més limitada. Els boatos estaven creixent i guanyant espectacularitat gràcies a la presència femenina, però els ballets es veien com una aposta arriscada com en 1984 amb la capitania mora de la filà Berberiscos. La responsabilitat en 1987 era molt gran per a Ana Calvo, però el resultat va encantar als espectadors i van ovacionar a les ballarines de la jaima.

L'expectació va ser major en 1988, quan el capità moro de la filà Miqueros va acudir a Ana Calvo per al ballet del boato. La coreògrafa seguia tenint dubtes sobre com tenia que participar la dona a les Festes d'Alcoi, però li va trobar una eixida laboral molt prolífica. Ana Calvo es va prendre més seriosament el seu futur professional, pensant que les seues alumnes es motivarien molt si podien desfilar a les Entrades de Moros i Cristians. El repte de 1988 era ballar el "Bolero de Ravel" amb fulles de palmera. En aquells anys el vestuari era confiat a Luis Solbes Payà. Van passar de ser 8 integrants en 1987 a participar 18 alumnes vestides de morat i blau.

El ballet d'Ana Calvo va començar a estar sol·licitat i filaes d'altres pobles les contractaven per a ampliar les seues capitanies. Així es van iniciar els bolos per altres llocs que celebren Festes de Moros i Cristians. La primera competència que va tindre Ana Calvo fora d'Alcoi va ser el ballet Òpera d'Ontinyent. La filà Verds va encarregar un ballet per a l'alferecia mora 1989, on les capes van ser les protagonistes. Va ser la primera col·laboració d'Ana Calvo amb el magnífic Alejandro Soler, destacant les ales que li donaven volum i vistositat al novedós ballet.

L'Akelarre de 1990 és un dels ballets més recordats d'Ana Calvo. El boato del capità cristià de la filà Navarros representava les creences ancestrals de Navarra, amb els folklòrics Zampazars i Aizcolaris. El ballet de les bruixes donava molt de joc, sobretot per a que Alejandro Soler crearara unes misterioses màscares. Les bruixes negres utilitzaven ventalls per a avivar el foc d'un calder i les bruixes roges feien soroll amb grans cròtals de fusta. El ritual dels conjurs i sacrificis era més terrorífic amb el fum, la percussió i una posada en escena teatral que va ser descrita com histriònica i desconcertant.

Al mateix 1990, Ana Calvo també va participar en la capitania mora. La filà Verds i Alejandro Soler li van proposar la idea visual dels cavallets d'origen turc. Era una coreografia amb molta dificultat, per la grandària i pes dels cavallets de cartó, deixant ferides a la cintura de les ballarines. A més a més la música de Gregorio Casasempere no s'escoltava bé i el so dels violins es perdia en el carrer. "Al Kurray" es va estrenar per al boato de la filà Verds i Ana Calvo va aprendre a assatjar sense música per si apareixia aquest imprevist. Desde 1987 el ballet s'havia lliurat de l'aigua pels pèls, però en 1990 gran part de l'Entrada Mora va transcórrer ploent. El ballet dels Cavallets es va convertir en una senya de identitat d'Ana Calvo.

Amb menys pressupost de l'habitual, el ballet d'Ana Calvo va mostrar una dansa cortesana en 1993. Els bufons obrien la capitania cristiana de la filà Cruzados, que tenia una ambientació de palau medieval. 20 ballarines amb túniques de 4 colors distints feien sonar les panderetes. Els acròbates joglars eren el contrapunt de les elegants donzelles de la filà Cruzados. Als anys 90 ja era difícil concebre un boato sense ballets i la filà Cruzados va triomfar en 1993. 

El primer ballet salvatge i tribal que es va veure a les Entrades de Moros i Cristians va ser idea de Virginia Bolufer amb el capità moro 1994. Però la filà Abencerrajes tenia l'alferecia mora i Ana Calvo estava vinculada a la filà desde 1981. Ella va presentar la primera tribu africana, amb uns moviments mai vistos que imitaven animals. La defensa del poblat africà, amb cants i crits era temible i va causar sensació a pesar de que el trage blanc era molt simple i sols destacava pel casc de fibres naturals. La unió de Gregorio Casasempere com a músic, Alejandro Soler com a dissenyador i Ana Calvo es va consolidar gràcies a la filà Abencerrajes.

Ana Calvo volia incloure als homes a les seues coreografies, per a aportar força i contar una història més completa a travès de l'art. Aquest pensament es va fer realitat als anys 90 i en la capitania cristiana de la filà Aragonesos els guerrers van tindre més protagonisme que les xiques. Es teatralitzava una guerra on els ballesters amb cotamalla perdien la vida. Aleshores les ballarines tètriques de la mort cobrien als guerrers amb una manta negra, sent tal volta el ballet menys bonic de 1995. Aquell any de fred Carmina Nadal va pujar molt el nivell amb el seu ballet de les aranyes per a la filà Marrakesch.

L'estil oriental es va apropiar de l'Entrada Mora 1995 amb el ballet d'Ana Calvo. La filà Abencerrajes sempre va confiar en ella per als seus anys de càrrec, creant-se un vincle d'amistat. Per al sumptuós ballet es va contra amb l'ajuda d'especialistes en dansa del ventre i moviment de cintura. Els vels i cròtals li van donar colorit a una vesprada on va faltar el sol. Les melenes negres i les faldes cromàtiques van ser idea d'Alejandro Soler, sent el ballet més sexy que s'havia vist fins aquell moment. Sense cap dubte va causar admiració entre els alcoyans.

L'Entrada Mora d'Alcoi 1996 casi es va suspendre a causa de la pluja torrencial. Al ballet d'Ana Calvo li tocava actuar al final, amb l'alférez moro de la filà Realistes. Desprès de que caigueren 15 litres per metre quadrat, va parar de ploure en l'arrancà de l'esquadra de negres. El ballet d'Ana Calvo anava davant amb un cavall gegant que es movia. Va ser la primera carrossa articulada, eclipsant a les huríes de blanc. Els carrers estaven banyats, així que tenien el perill d'esvarar-se i algunes ballarines es van fer mal. A més a més no van poder utilitzar els llàtigs d'amazona, ja que al xocar amb el terra embrutaven d'aigua els vestits. Però van superar l'imprevist al compàs de la marxa mora "Als Xaparros", convertint-se en una Entrada Mora 1996 mítica.

Ana Calvo tenia pensat un ball molt festiu per a l'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides. Es tractava de recrear una boda de l'Edat Mitjana, on un poble humil celebrava la unió dels novios de blanc. Gregorio Casasempere Gisbert va composar l'alegre peça musical "Casament" per al ballet d'Ana Calvo de 1997. En 1997 la coreògrafa Ana Botella entrava en competència directa amb Ana Calvo al encarregar-se de l'altre ballet de l'Entrada Cristiana. La demanda havia augmentat notablement, però no fins a l'excés com passaria a la dècada següent. 

Més solemne i menys divertida va ser la proposta d'Ana Calvo per a l'Entrada Mora 1997. El famós Pavo Real articulat de Carros de Foc va encantar al públic. Era el símbol de la filà Realistes en el seu any de capitania mora. La fastuositat de les ballarines s'observava quan desplegaven les capes amb plomes de pavo real. El trage verd i blau va ser dissenyat per Alejandro Soler, com la resta del boato. S'imitaven els moviments de l'animal al ritme de la marxa mora "J.G.I." de Francisco Esteve Pastor.

1998 va ser un dels anys més impressionants per a les Festes d'Alcoi. I Ana Calvo va participar en 2 càrrecs històrics i replets d'actes culturals. La capitania cristiana de la filà Cides té l'honor de ser la única dissenyada pel pintor Manolo Boix. I al boato va participar el ballet d'Ana Calvo, on un quadre de Botticelli prenia vida. El Renaixement va impregnar al grup ple d'al·legories, creant debat per les crítiques i elogis que va rebre. Josep Lluís Valldecabres va composar totes les obres musicals de la capitania cristiana 1998, incloent "La Primavera" per al ballet d'Ana Calvo. L'ambient bucòlic del quadre es traslladava al centre d'Alcoi amb les 3 Gràcies de gran bellesa i el Déu Mercuri jugant a enamorar a la preciosa Afrodita. Les nimfes portaven guirnaldes de flors en un jardí de divinitats.

Lionel Grau Mullor es va bolcar amb la seua capitania mora 1998 i li va donar un gran protagonisme a Ana Calvo, fins hi tot al Mig Any. Hi havia ganes de saber com seria el boato de les "Mil i una nits" de la filà Berberiscos, però en la vesprada del 22 d'abril es va posar a ploure. Però els Bequeteros no van defraudar amb els seus contes d'Orient, on no van faltar genis de la làmpara, elefants i estores voladores. La màgia també es va traslladar al ballet d'Ana Calvo que precedia a la favorita. El trage blanc de les ballarines contrastava amb la catifa roja que es desplegava pels carrers. El ballet causava un gran efecte, realçat per la música de "Lawrence d'Arabia". Ana Calvo li va agafar per fi el gust a ballar amb marxes mores, desprès dels seus inicis acompanyada de fanfàrries i melodies incidentals.

L'única estrena que Ana Calvo no ha fet en Alcoi va ser el ballet del colom a l'any 2000. Va ser un encàrrec de la filà Pirates de Muro, ja que tenien la primera capitania cristiana del mil·lenni. Les ballarines anaven de blanc i amb corones de flors al cap, seguides d'una carrossa buida amb un colom. El palanquí l'haguera ocupat la filla del capità cristià, però havia faltat per una greu malaltia. La mort de la jove va commocionar als murers i coneixien el significat profund del ballet d'Ana Calvo. Era tot un homenatge a aquesta favorita absent, a qui anava dedicada tota la capitania de la filà Pirates al 2000. "Jéssica" era la marxa cristiana que li havia dedicat José Rafael Pascual Vilaplana a la filla del capità cristià, i amb aquesta memorable peça musical va ballar entre llàgrimes el ballet d'Ana Calvo.

Uns anys buits a Alcoi van fer que Ana Calvo s'entusiamara amb el projecte de la filà Mozàrabes. El ballet de l'alferecia cristiana 2001 va ser un dels més nombrosos que ha realitzat, amb 16 guerrers marrons amb pals i 16 camperoles amb mocadors blancs. El títol del ballet era "La ferida de Déu", ja que els homes partien a la batalla per idees religioses i les dones es quedaven desolades i resant al poble medieval. Ja al segle XXI, Luis Sanus es convertia en el dissenyador fester més demandat i va imposar el rigor històric amb la filà Gats. El ballet era una dramatització de la tristesa quan hi ha que protegir el territori i les dones no sabien si tornarien sans de la Guerra Santa. Les banderes de color granate i lila tancaven el conjunt teatral, quan les homes ferits tornaven agotats i les dones els curaven. Ana Calvo va treballar molt les expressions de súplica en aquest ballet gestual.

Per la vesprada del diumenge 22 d'abril de 2001, Ana Calvo va participar en l'alferecia mora de la filà Miqueros. Les ballarines dansaven sobre una carrossa anomenada "Serrallo", que semblava una gàbia. Àngel Lluís Ferrando va composar la peça musical "Muharrakat" de sons àrabs. Van assatjar molt perquè la plataforma era inestable i tenien que quedar penjades, fer equilibris i executar moviments complicats, encara que la coreografia era sensual. També va preparar un ballet de cavallets que recordava a la idea de 1990. Però eren dos bàndols enfrontats: Els moros de blanc i els cristians de roig. Va ser una coreografia estudiada al mil·límetre per la complexitat d'anar canviant de llances a les mans.  

La polèmica de la dona en les filaes d'Alcoi va agafar un mal camí a l'any 2002, quan la filà Navarros li va denegar l'esquadra de blancs a Hermínia Blanquer, festera de ple dret. Al no haver suficients dones apuntades, va estar pagant la fulla durant anys sense disfrutar dels mateixos actes. Aquesta injustícia va indignar molt a la coreògrafa Ana Calvo. Com a professional de la dansa, veia com any rere any tenia que ensenyar passos de ball a xiques que tan sols volien desfilar a les Entrades contentes, sense importar si el seu paper era de "dona florero". La negativa de les filaes i l'Associació de Sant Jordi a les esquadres mixtes va calar en Ana Calvo. Tenia una bona idea per al ballet de la capitania cristiana de la filà Mozàrabes. Era una coreografia mixta, amb dones cristianes de marró i negre amb cànters a les mans, homes cristians amb cascavells, dones musulmanes amb faldes negres i mocadors i homes musulmans també vestits completament de negre i amb panderos. Els instruments de percussió i l'aigua eren l'al·legoria de l'enteniment entre religions en un moment ple de guerres entre Orient i Occident. Aquest ballet volia emetre un missatge de pau al mon, amb la concòrdia entre cristians i àrabs ballant junts en harmonia. La fusió de cultures es feia possible gràcies a les notes musicals de la marxa cristiana "Cid". El respecte i la tolerància es feia més evident en un dels passos del ballet, quan dones i homes s'unien per formar una esquadra mixta. Era una al·lusió subliminal a la convivència dels 2 gèneres a les filaes. Ana Calvo defenia desfilar tots junts i no en esquadres separades, ja que les festeres de ple dret estaven patint discriminació.

La simbologia oriental era la base de la capitania mora 2002 de la filà Miqueros i Ana Calvo va preparar un ballet sobre astrologia. Alejandro Soler va ser el creador del vestuari de les 14 ballarines de les estreles i les 7 ballarines dels planetes. Totes giraven al voltant del palanquí del sol, representat per un home amb màscara lluminosa. Les ballarines feien sonar cròtals al ritme de la melodia "Marco Polo". Els àrabs van estudiar molt l'astronomia i el cel i per això la coreografia es titulava "Univers". Tots els astres es van aliar i en aquelles Festes de Sant Jordi 2002 va fer bon temps. Ana Calvo mai havia fet un ballet xano i la oportunitat es va presentar en la capitania mora de 2003. De nou l'empoderament de la dona es feia evident en les seues coreografies. Però aquesta volta amb un missatge més enfocat en la fertilitat de les joves africanes. La fantasia tribal corria a càrrec d'Alejandro Soler, qui va dissenyar trages en roig, verd i granate per a les ballarines. Elles portaven un casc amb plomes verdes, blaves i marrons i a les mans pals amb màscares de deesses femenines. Va ser trepidant i les africanes anaven movent-se nerviosament al ritme de la percussió. Els passos de ballet-ritual eren innovadors i van arrancar forts aplaudiments, convertint-se en el millor ballet de la vesprada del 3 de maig de 2003.

La filà Navarros no va comptar amb Ana Calvo a l'any 2003 per les crítiques degut al tema de les festeres de ple dret. Ana Calvo va seguir sent reivindicativa i fidel a les seues idees, aliant-se amb Fonèvol com a associació en defensa de la integració de la dona a les filaes. Això li va tancar portes i alguns contractes amb filaes de càrrec es van cancel·lar, sobretot a partir de 2005. Però la filà Navarros necessitava la seua ajuda en la capitania cristiana de 2004. Al boato es representaven escenes de la cultura ancestral, on druides es feien els amos de la nit a les muntanyes del Regne de Navarra. Les coves encantades de les terres dels Pirineus amagaven personatges perillosos com els que es van veure a la coreografia macabra. Un grup de donyets amb màscares i pells marrons ballaven amb cordes estirant de la carrossa del minotaure, un personatge mitològic amb cap de bou i cos humà. L'impacte visual del minotaure amb les seues banyes, era encara major quan tocava els timbals. El ballet estava dividit en dos parts: les bruixes amb tenebroses màscares i un trage completament negre i les fetilleres amb un espectacular trage en roig i negre d'Alejandro Soler. Les ballarines espectrals portaven el cabell roig i es cobrien la cara amb màscares. Tot aquest akelarre ballava als sons dels tambors i les xirimites de la peça musical "Ara Ojats". La carrossa del roure, un arbre del bosc, portava encadenat a una esclava presonera i una harpia que orava els seus conjurs malignes creant pocions màgiques en una caldera misteriosa que expulsava fum. Sense cap dubte és una de les creacions més aclamades d'Ana Calvo i 18 anys desprès es continua recordant.

El grup d'Ana Calvo va tindre l'honor de ballar al compàs de la magnífica marxa mora "Tarde de abril". És un clàssic d'Amando Blanquer que no estava pensat per a ballar, de fet quan es va composar en 1957 no existien els ballet festers. Per això era tot un desafiament per a la coreògrafa alcoyana i no es va atrevir fins a 2004. Però la proposta del capità moro de la filà Verds era ballar davant de la seua carrossa, obrint-li camí junt a dos lleons daurats amb ales. Les odalisques van aportar luxe a la plujosa Entrada Mora de 2004. Portaven faldes roges i escates daurades al pit, mentre es tapaven el rostre sensualment amb fins vels. Pepe Barber anava a ser el capità moro 2004, però tristament va faltar mesos abans. El va substituir el seu amic Antonio Carbonell, que a més a més era el primer tro de la filà Verds. Tot es va mantenir segons les il·lusions del capità absent i per això Ana Calvo va ser contractada, com ja li havia passat en 1989 i 1990 en els càrrecs anteriors. 

Desprès de renovar les coreografies de 1990 en 2004 en versions diferents, a Ana Calvo li apetia partir de 0 en 2005. La filà Magenta volia una capitania mora plena de ballets, resultant fins hi tot excessius. Però d'aquesta forma li va donar treball a totes les coreògrafes d'aquell moment. Dels 6 ballets que van desfilar en la solejada Entrada Mora de 2005, el quart va ser el d'Ana Calvo. Eren el pròleg de Camilo Albero, capità moro amb trage de Jordi Sellés. De fet les ballarines amb trages en tons rosa i magenta van eixir de la carrossa del càrrec obrint les fulles d'una planta. Ana Calvo va titular el ballet com "El Carme", on les protagonistes eren les guirnaldes vegetals, com a part d'un jardí àrab en moviment. La senzillesa i exotisme del ballet no va agradar a tot el públic que s'estava cansant de tants ballets en un sol boato. Les ballarines feien moviments sinuosos enredrant-se amb les rames verdes al ritme de la percussió de "Baladí i Marsuf". Va ser un ballet poètic, molt natural i acompanyat de peveters amb perfum.

Desprès d'uns anys de descans, Ana Calvo va tornar a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de la ma de la filà Alcodianos. El ballet de les infidelitats de la cort formava part de la història del cavaller Sigfrid, contada al boato del capità cristià 2008. Les coloristes princeses persuadien als joves que acabaven sent traïcionats. Per la vesprada faria doblet amb la filà Abencerrajes, la que més estimava. Era 22 d'abril de 2008 i havien d'esperar fins la nit per a moure el melic. Perquè a l'alferecia mora de la filà Abencerrajes la dansa del ventre tenia el seu paper, com a l'any 1995. Les ballarines orientals van oferir al públic una alegre interpretació de les zíngares que rebutjaven casar-se amb els beduïns i caminaven d'oasi en oasi. Van estrenar la dinàmica peça musical "Nómadas del desierto" que incorporava un fragment de "Uzul el selmim" de Camilo Pérez Monllor. Cada ballarina portava una falda d'un color barrejant el rosa, blau, verd, lila, negre i granate. El vistós trage de les ballarines es completava amb xapetes daurades, mocadors i uns tatuatges fets amb henna. El colorit va encantar al públic, desprès d'unes Entrades amb massa coreografies fluixetes. Ana Calvo va pujar el nivell al 2008 amb les seues explosives gitanes del desert.

Meditar les seues eleccions sempre va fer que Ana Calvo prenguera la decisió correcta i com a persona intel·ligent va decidir retirar-se dels ballets festers. La seua última coreografia seria per a la filà Abencerrajes, com a favor per la fe i familiaritat que havien tingut amb ella. Volia continuar amb la idea de les gitanes del desert, anomenades Gawazi. A Egipte eren molt populars i sorprenien amb els seus balls tradicionals i insòlits per a conquerir els cors. El concepte de les Gawazi no tenia massa relació amb el boato del capità moro 2009. Per això el ballet era la cloenda de la filà Abencerrajes, abans de la part africana de l'esquadra de negres. El ballet d'Ana Calvo contrastava amb la màgia i puresa del ballet de l'harem de Inma Cortés. La percussió subtil acompanyava a les Gawazi, amb trages negres de gran sobrietat. Les ballarines es cobrien amb vels i feien sonar conxes marines i instruments ètnics sense resultar impressionant. Va ser un ballet esotèric que li va donar a Ana Calvo la despedida austera que buscava. 

El ballet Gawazi va continuar els passos d'Ana Calvo en 2010. Jenni Ramírez va agafar la direcció de l'acadèmia de ball. Com a grup van fer el seu debut en la capitania cristiana de la filà Andaluces, acompanyades de la pluja. Per la vesprada del 22 d'abril de 2010 van repetir experiència amb el capità moro de la filà Marrakesch. També van participar en els càrrecs de la filà Benimerines en 2012 i 2013. A l'any 2014 es van consolidar com a ballet alcoyà gràcies a les aus i la cetreria de la capitania mora de la filà Llana. Les Gawazi també van formar part dels càrrecs de la filà Mozàrabes en 2015 i 2016. Per a la capitania mora 2017 de la filà Xanos van estrenar un preciós ballet nazarita. El ballet Gawazi va reformar el panorama fester en 2018, amb el ballet dels clavells per a l'alferecia cristiana de la filà Tomasines. Jenni Ramírez ha sabut estar a l'altura d'Ana Calvo, aportant frescura a les Entrades d'Alcoi. Desprès de passar el testimoni a les seues alumnes, Ana Calvo ha escrit les seues vivències festeres al llibre "Bailando entre confeti".

Ana Calvo va consolidar els ballets com la part més vistosa dels boatos, apostant per la qualitat i el bon gust. No volia que els ballets estagueren infravalorats pels directius de les filaes i exigia una compensació econòmica per tant d'esforç i treball durant mesos. Les seues ballarines eren professionals de la seua escola i no estava disposada a inventar-se passos per a la resta de grups dels boatos. Les discrepàncies i injustícies la van allunyar alguns anys de les Festes de Sant Jordi. En la última dècada sols ha col·laborat amb la capitania cristiana de la filà Navarros. Era 2018 i es volia fer una actualització del ballet de bruixes i de l'Akelarre de 1990 i 2004. Els ballets alcoyans són un referent de les Festes de Moros i Cristians i així han de seguir sent-ho. Per tant és important que les filaes respecten als ballets, ja que li donen esplendor als càrrecs. Hi ha hagut voltes en que les ballarines han sigut menyspreades pels organitzadors, obligades a baixar més ràpid i sense que s'apreciaren els moviments, pensats i assatjats amb elegància durant molt de temps. Ana Calvo és un exemple de dignitat, a més a més defensant les seues idees feministes i recolzant a les festeres de ple dret a les filaes. 

viernes, 18 de febrero de 2022

ALCOI DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

La última volta que no es van celebrar Festes de Moros i Cristians a Alcoi va ser de 1937 a 1939, degut al colp d'estat que va portar a terme el general Francisco Franco. En aquesta ocasió ha sigut una pandèmia global i no un conflicte bèl·lic el que ens ha deixat sense Festes de Sant Jordi durant 2 anys. Tenim l'esperança de que si es celebren Entrades el 22 d'abril de 2022, tal i com va passar en 1940 quan les filaes van tornar a eixir al carrer, però amb pocs recursos. Anem a fer un exercici de memòria històrica per a recordar els motius pels quals es van suspendre les Festes d'Alcoi durant la Guerra Civil. Les raons són distintes a les del segle XX, però al cap i a la fi el virus del Covid-19 ens ha deixat orfes d'alegria i música al carrer desde març de 2020. Els antecedents de la Guerra Civil Espanyola són la proclamació d'un nou ordre democràtic i l'enderrocament de la monarquia borbònica del rei Alfons XIII. La vida social alcoyana girava en torn al casc antic i la Plaça d'Espanya, on hi havia fonts, carrusels, comerços i moviment urbà. A la vora del riu estaven les fàbriques tèxtils que havien engrandit tant la ciutat dels ponts. Alcoi era coneguda com una ciutat industrial i d'anarquistes, encara que la ""Revolució del Petroli" de 1873 ja estava superada. La Segona República Espanyola va començar el 14 d'abril de 1931. Alcoi celebrava les eleccions i la gent eixia als carrers amb música i coets. Les banderes tricolors onejaven a l'Ajuntament i al Campanar de l'Església de Santa Maria. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria popular de manifestacions sense violència. La cordura sensata dels alcoyans i alcoyanes va seguir amb l'elecció d'Antonio Francés com a alcalde. Hi havia esperança en que acabara la corrupció, el caciquisme i les injustícies per al proletariat. Idees com la igualtat entre homes i dones, la promoció de l'ensenyament i la llibertat d'expressió van ser defensades pels habitants d'Alcoi. 

La Constitució de 1931 no declarava cap religió com la oficial de l'estat espanyol, permetia el divorci i lluitava contra l'analfabetisme. Als anys següents "La Marsellesa" sonava a les Festes d'Alcoi, però va haver molta tensió entre l'Associació de Sant Jordi i el govern local. El problema era l'anticlericalisme que promovia unes Festes més laiques, mentre que algunes filaes defenien al patró com a centre religiós de la tradició festera. Com l'Ajuntament republicà volia llevar-li rellevància a la Processó General del 23 d'abril algunes filaes van protestar. Miqueros, Llana, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos no van participar a les Festes d'Alcoi de 1932 a 1935. La tensió i l'ambient desangelat va empitjorar a causa del mal oratge que va fer en la Trilogia Festera Alcoyana. Durant la Segona República va haver governs de dretes i esquerres, però la jerarquia de l'església catòlica, l'exèrcit i els terratinents van posar molts entrebancs per a no perdre els seus privilegis. Desprès de que els conservadors tingueren el govern nacional desde 1933, el Front Popular va guanyar les eleccions en febrer de 1936. Per a escolaritzar als xiquets alcoyans es va construir l'edifici industrial del Viaducte, encara que va ser un hospital durant la guerra. En abril es van celebrar les Festes d'Alcoi, però els militars de dretes ja s'estaven mobilitzant per a acabar amb els republicans.  

La rebel·lió contra la Segona República Espanyola derivaria en una llarga Guerra Civil que va començar el 17 de juliol de 1936. Falangistes, monàrquics, conservadors, carlistes i militars van conspirar contra el govern republicà, recolzats pels col·laboradors de Mussolini a Itàlia. La insurrecció de dretes es va sorprendre amb la resistència de la classe obrera, organitzada a través de sindicats. Hitler va enviar recursos guerrers com avions, tancs, artilleria, metralladores, municions i soldats. A l'altre bàndol sols hi havia treballadors del camp i de les empreses, ja que països aliats com França o Gran Bretanya es van negar a intervenir. Però si va haver Brigades Internacionals que van interpretar la guerra espanyola contra el feixisme com un preludi de la Segona Guerra Mundial. Els voluntaris estrangers van formar unitats militars en defensa de la democràcia hispànica. Francisco Franco va ser el líder que va abocar a Espanya a 3 anys de trinxeres, por, bombes i mort. Però el malson només havia començat amb la tragèdia de la batalla, ja que la repressió de la dictadura franquista va ser tremenda. A Europa estava creixent el nazisme desprès de les crisis econòmiques occidentals. Alcoi i les comarques valencianes van formar part del territori dominat pels republicans fins al final. Hi havia 410 soldats alcoyans i 525 milicians dels pobles del voltant que van marxar a lluitar a Còrdova. Les joventuts de UGT i CNT es van reclutar al bàndol republicà i van partir cap al barri de Benalua d'Alacant on rebrien armes, moltes comprades al mercat negre. Federico Borrell era un anarquista de Benilloba a qui van disparar al camp de batalla i va ser fotografiat per Robert Capa. La imatge va ocupar portades de periòdics i és un símbol de la Guerra Civil.

Les fàbriques alcoyanes que estaven en crisi van veure la guerra com una oportunitat per a vendre armes. El Comité de Defensa Revolucionària va confiscar 128 fàbriques alcoyanes per a ser de propietat col·lectiva, sent els treballadors els propis jefes. Altres fàbriques socialitzades donaven roba i mantes als soldats. València era la capital del comitè obrer perquè Andalucia i Madrid ja estaven en mans del bàndol nacional. El totalitarisme de Francisco Franco va ser evident desde el principi, tenint crítics com Queipo de Llano en el seu propi bàndol. La tàctica del terror i els afusellaments contra sospitosos va ser cruel, sobretot perquè els acusats de traïdors eren precisament els que defenien la legalitat de les eleccions republicanes. Per mitjà de la radio els alcoyans escoltaven les noticies del setge de Madrid o com la lluita s'allargava a Toledo i Castella i Lleó. Cocentaina va enviar molts queviures per als habitants de la Meseta, els que més van patir en 1937 per l'avanç de les tropes colpistes. Les autoritats republicanes ja no podien fer complir la llei en un clima de tensió i revolta. Temples catòlics i convents van ser saquejats per grups que mataven a monges, bisbes i sacerdots. Centenars de milers de persones van ser assassinades al front de batalla i a la rereguarda de 1936 a 1939. El general de dretes Emilio Mola va morir en un accident i Francisco Franco es va fer amb el poder únic del bàndol nacional. Va tindre el recolzament del genocida Adolf Hitler, governant de l'Alemanya del Tercer Reich. En octubre de 1936 11 contestans van ser segrestats i assassinats a la carretera de Sax. A la fosa de Barxell s'amuntonaven els cadàvers alcoyans. La guerra també va ser el detonant per a que augmentara la violència contra el clero i els propietaris rics. El capità moro 1936 va ser Camilo Candela de la filà Marrakesch. Era un soldat franquista d'alt rang que va morir mesos desprès en Almeria, afusellat al camp de combat. 

Hi va haver moltes víctimes civils pels bombardeigs a la població. Els més famosos van ser "La Desbandada", "EL Guernika" i els alemanys de la Legió Condor a Albocàsser, l'ofensiva de Llevant, l'atac a Granollers, i les bombes aèries al Mercat Central d'Alacant. Alcoi també tenia refugis de defensa perquè van rebre 7 atacs feixistes. Els avions italians van ser els primers en setembre de 1938 i l'últim atac en febrer de 1939 va ser dantesc. El resultat van ser 64 morts, centenars de ferits i destrucció de cases i de l'Església de Santa Maria i el seu icònic Campanar. El Refugi de Cervantes es pot visitar i s'aprecia els túnels on alcoyans i alcoyanes de totes les edats esperaven a que acabara el bombardeig. Gandia i Barcelona van patir aquest crim de guerra contra les classes humils i treballadores. Una estratègia sanguinària per part dels franquistes i els nazis. Suecs i noruecs van aportar ajuda mèdica i personal sanitari desde abril de 1937. Una bomba va caure al costat de l'hospital del Viaducte, provocant danys i ferits i creant impotència entre els republicans. Els submarins italians destruïen les ajudes arribades desde Moscú, així que l'exèrcit republicà no estava tan ben armat com la Legió i els soldats del "Cara al sol". La Guerra Civil Espanyola va acabar el dia 1 d'abril de 1939, sent Alacant l'última ciutat que va aguantar fidel a la República. Els soldats marroquins de Tetuán van entrar a Alcoi, Muro i Agres proclamant la dictadura de Falange entre crits i salutacions del braç en alt. 

735000 persones van perdre la vida en aquesta època dura de la història d'Espanya. 300000 persones van morir als camps de combat, 200000 executades a la rereguarda i moltíssims homes, dones i xiquets van ser víctimes dels bombardejos, les malalties i la fam. A conseqüència de l'odi molts innocents van ser assassinats amb l'excusa de crear histèria. Un extermini organitzat per a destruir als defensors de la República i la llibertat, per mitjà d'una Repressió molt més forta que la de l'anterior dictadura de Primo de Rivera. La majoria de víctimes encara estan sense identificar en foses comuns, una vergonya per a l'estat espanyol actual. Ràpidament els nous alcaldes van retornar les empreses als capitalistes rics, van expulsar als funcionaris públics i mestres, van fer perdre el treball dels anticatòlics i van canviar els noms de carrers. Els presoners van ser tractats com a esclaus per a construir "El Valle de los Caídos" i altres edificis. 50000 empresonats van morir a les celdes en condicions inhumanes i sense un judici, fins hi tot metges que havien fet operacions humanitàries per als soldats republicans. El poeta Joan Valls va ser un dels 700 alcoyans tancats a Alcoi. 

Les famílies dels rojos condemnats van patir l'estigma dels vençuts. A les dones se'ls rapava els cabells, les humiliaven fent passeigs pels carrers i les castigaven fent beure oli de ricí. També les podien violar i maltractar i també confiscar els seus bens. Moltes agrupacions van ser declarades il·legals, sobretot partits polítics i sindicats. Així es neutralitzava la influència social i la ideologia d'esquerres quedava marginada. Això es va poder veure fins hi tot en filaes com Xanos, Cordoneros o Asturianos. Per a purificar Espanya amb el règim del nacionalcatolicisme la religió ma imposar una moralitat estricta que controlava les relacions socials, sexuals i familiars desde un punt de vista heteropatriarcal. La submissió de les dones va durar dècades, al igual que la censura franquista. El capitalisme va deixar a la població apàtica i esgotada desprès de les dures jornades laborals. A les escoles era obligatori resar, l'assignatura de religió i anar a missa. La gent d'esquerres era perseguida i torturada, sobretot si participaven en activitats clandestines de resistència. En 1939 no va haver setmanes per a preparar les Festes de Moros i Cristians, però van tornar en 1940 de forma austera. El nou règim dictatorial va aprofitar les Festes d'Alcoi per a transmetre les seues consignes polítiques. L'Associació de Sant Jordi va recuperar el poder com a entitat organitzadora i es va recuperar l'acte desaparegut de la Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I. Les filaes Ligeros, Mudéjares, Mozàrabes i Almogàvars van tindre els càrrecs de 1940 en un ambient de patriotisme exagerat. 

Entre 1940 i 1950 es van assassinar a 50000 persones per motius polítics, com és el cas de les 13 roses. La dictadura de Francisco Franco era antimarxista, explotadora, misògina i racista i es va imposar amb força sobre la població civil. Per sort, en 1940 també es va recuperar la Cavalcada de Reis Mags. Melchor, Gaspar i Baltasar van entregar regals i també bens bàsics per als més necessitats. Durant la Guerra Civil Espanyola sols es celebrava una Gala per a xiquets el dia 5 de gener. A partir dels anys 40 els festers d'Alcoi tenien que girar l'esquadra al balcó dels falangistes. No hi havia pompositat a les desfilades i els primers trons permetien que els senyors amb bon nivell adquisitiu formaren a canvi de sufragar econòmicament les filaes. La filà Visigodos va ser l'única que no va sobreviure a la postguerra i va desaparèixer en 1942. La majoria de filaes van sofrir per a seguir endavant, però les Festes de Sant Jordi significaven els únics dies a l'any de disfrutar al carrer. La ciutadania no estava disposada a perdre de nou les seues tradicions, a pesar de que el Casal de Sant Jordi va potenciar l'element de fe i religiositat per damunt dels actes lúdics. Per altra part, la filà Cruzados va passar a la història per fundar-se en temps d'escassetat, ja que va eixir per primera volta a les Festes de Sant Jordi 1946. És la única filà de la postguerra, estrenant-se amb pluja.   

L'autarquia va enfonsar el producte interior brut d'Espanya i no hi havia quasi consum per la baixa renda per càpita. A Alcoi les dones de la fàbrica de paper de fumar "Bambú" van fer una vaga demanant un augment salarial, arriscant-se a perdre-ho tot. Va ser la primera vaga important de la postguerra, quan hi havia por de ser condemnat. A la comarca del Comtat no quedaven massa camps de cultiu i la falta d'aliments va portar a la decisió de crear cartilles de racionament, on es limitava el menjar. Com el govern no comprava productes de l'exterior els preus van pujar. L'estraperlo il·legal i el canvi d'aliments va ajudar a subsistir a famílies i fins hi tot es gastava el tren Alcoi- Gandia per a intercanviar productes de primera necessitat. Els valencians, catalans, vascos i gallegs van sofrir una desaparició lingüística i cultural ja que els seus idiomes estaven prohibits i sols s'ensenyava castellà a les escoles. Òbviament no es tolerava el pluralisme polític i la premsa estava censurada. A les monedes i pessetes es veia la frase "Franco, caudillo por la gracia de Dios". La gent no va recuperar el seu nivell adquisitiu fins als anys 60, i això va repercutir positivament en la brillantesa de les Festes de Moros i Cristians. La propaganda del règim es feia a través del Nodo, un documental de noticies que es veia al cine obligatòriament. Franco sempre apareixia aclamat per multituds i era presentat com un heroi i polític brillant sense cap crítica negativa. Aquest llavat d'imatge va durar 40 anys, fins que el dictador Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975.

El règim feixista del caudillo Franco era semblant al d'Alemanya o Itàlia i es va aïllar internacionalment a la postguerra. L'autarquia dels anys 40 del segle XX va portar a la població valenciana a una trista època de fam, pobresa i misèria. Fins hi tot al barri de Batoi es va instal·lar un camp de concentració per als alcoyans rebels. 450000 persones van haver d'exiliar-se i moltes famílies van morir als camps de refugiats francesos o a l'Holocaust nazi. 33000 xiquets van ser traslladats a França, Bèlgica, Gran Bretanya, Suïssa, Argèlia, la Unió Soviètica o Mèxic i molts no van poder tornar de l'exili. Comunistes, jornalers, soldats republicans, homosexuals, socialistes, guerrillers, gitanos, anarquistes, obrers, camperols i intel·lectuals d'esquerres van haver de creuar les muntanyes dels Pirineus catalans en el dur hivern de 1939, esperant un futur millor pels camins d'Europa. Al sud de França va haver tantes mostres de insolidaritat com de fraternitat. El govern francés va deportar a molts exiliats a països de l'Amèrica llatina, en especial Mèxic, Xile i Argentina. 22 alcoyans van ser deportats al camp d'extermini de Mathausen, on carregaven pedres pujant 186 escalons i no rebien quasi aliments. 42 homes de la comarca del Comtat van viure aquest infern. Francisco Aura Boronat va ser un dels supervivents alcoyans del camp de concentració de Mathausen, a Austria. Acusat d'antipatriòtic, Francisco Aura va ser una veu silenciada per l'extrema dreta, fins hi tot al període de la Transició Espanyola. Abans de la seua mort en 2018, a l'estimat Paco Aura se li va dedicar un pont a Alcoi pel seu treball a favor de la pau i de que no s'oblidara l'horror del genocidi.

viernes, 11 de febrero de 2022

CAMILO PÉREZ MONLLOR: COMPOSITOR D'ALCOI

Es compleixen 75 anys de la mort de Camilo Pérez Monllor, un dels músics del segle XX més importants a Alcoi. El fill del compositor Camilo Pérez Laporta va nàixer el 25 de juliol de 1877 i al formar part d'una família musical va aprendre solfeig ràpidament. La vida professional de Camilo Pérez Monllor va girar entorn a la direcció de bandes de música militars. Es va formar al Reial Conservatori de Música de Madrid i un dels seus professors va ser l'alcoyà Joan Cantó, compositor del primer pasdoble sentat: "Mahomet". Les composicions de Camilo Pérez Monllor provenien de la inspiració del seu pare, encara que també va crear moltes marxes solemnes per a processons i actes catòlics. A Cadis li va dedicar a Camilo Pérez Laporta la simfonia "La cueva de los Montesinos". Era 1905 i el progenitor havia deixat a la banda de Villena per a acompanyar-lo en la banda de l'exèrcit a Andalucia. Entre els dos van composar "Pare i fill", pasdoble dedicat al poble de Cocentaina. El pare de Camilo Pérez Monllor ja tenia un gran prestigi entre els valencians per haver composat pasdobles com "Krouger" o "El capitán". A més a més  "La canción del harem" està considerada la segona marxa mora de la història, composada en 1907. La marxa àrab de Camilo Pérez Laporta té tan sols uns mesos de diferència amb "A Ben Amet" del músic Antonio Pérez Verdú. Camilo Pérez Monllor era el primogènit, però l'altre fill també va destacar per les seues marxes mores per a les Festes d'Alcoi. Evaristo Pérez Monllor és l'autor de la gran marxa mora "Genna al Ariff".


"Nanos i gegants" va ser la peça musical que va crear en 1913. Però al mateix any Camilo Pérez va ser aclamat per donar-li contingut musical a la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. "L'entrà dels Reis" es va convertir en la melodia principal del Nadal Alcoyà, consolidat amb el pas dels anys. És la primera peça musical pensada per a la Cavalcada de Ses Majestats d'Orient i tot un referent per als xiquets i xiquetes ja que fins hi tot sona a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti". A "L'entrà dels Reis" es condensa tot l'ambient nadalenc de la tradició alcoyana i s'inclou un fragment de la cançó popular "Serra de Mariola".

"Uzul el selmim" és la marxa mora insigne de Camilo Pérez Monllor, encara que en 1914 va passar inadvertida. El prodigiós Camilo Pérez va quedar decepcionat per la rebuda dels espectadors, ja que era una obra amb molts matisos i original tenint en compte les poques marxes mores que existien en 1914. Va ser als anys 40 del segle XX quan la coneguda com "L'entrà dels moros" es va fer famosa, passant a ser la marxa mora preferida de la filà Abencerrajes. La melodia de les xirimites és seductora i única mentre que la sonoritat final de "Uzul el selmim" és memorable i vibrant. És una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX i les panderetes de "Uzul el selmim" recorden als telers d'Alcoi.  

Camilo Pérez Monllor li va dedicar el pasdoble sentat "De la terreta" al pintor alcoyà Fernando Cabrera. En 1915 va estrenar els pasdobles "Subirana" i un "Himne a Canaries" que es va fer famós a Tenerife. El seu pare va faltar el 7 de febrer de 1917 i Evaristo Pérez Monllor es va encarregar de difondre la música festera del seu pare. Camilo Pérez Monllor es va casar en 1901 a l'edat de 23 anys, però no va tindre fills. Com a curiositat, el rei Alfons XIII de Borbó li tenia estima a Camilo Pérez. El seu tio Julio Laporta Hellín, autor dels pasdobles "Un moble més", "Remigiet" i "Mi Barcelona", també va influenciar en la vessant compositiva de Camilo Pérez.

Els vincles familiars amb la banda Primitiva eren ja forts i Camilo Pérez Monllor participava a l'Entrada Mora d'Alcoi. La filà Abencerrajes va tindre l'alferecia mora 1922 i a la Retreta va sorprendre el fanalet que van traure. La carrossa il·luminada de la filà Abencerrajes va passar a la història com "El pardalot". Aquesta vivència va marcar a Camilo Pérez Monllor i va composar el pasdoble "Farol". En 1923 tres homes es van encarregar del càrrec de la filà Abencerrajes i per a deixar constància Camilo Pérez va crear la marxa mora "Els 3 capitans". "El xiquet", "El tio Colau", "El pacífic", "El cuc" o "El vencedor" són altres obres musicals de l'autor als anys 20, però que no van transcendir. 

En una expedició africana a la ciutat de Nador, Camilo Pérez Monllor va agafar referències artístiques per a composar "L'entrà de la kabila Ben Kurda". Va ser l'estrena musical d'Alcoi més aplaudida a les Festes de Sant Jordi de 1919. Una meravella de marxa mora que és molt significativa en quant a l'estil que tenien les marxes mores a principis del segle XX. En aquella època Camilo Pérez Monllor tenia molta relació amb la ciutat murciana de Cartagena i va composar el pasdoble "Pitriqui" (1923).

L'any 1927 va agafar la direcció de la banda "Corporació Musical Primitiva d'Alcoi", com també ho va fer el seu pare "Camilo el roig" de 1913 a 1917. Camilo Pérez Monllor ja estava lligat anteriorment a la banda Vella i a la filà Abencerrajes, a qui els va dedicar la marxa mora "Baix de la figuera" en 1931. En especial al Centre Instructiu Musical Apolo, ja que Camilo Pérez també va ser mestre d'harmonia i compartia berenars amb alumnes, músics i festers baix d'una figuera a les casetes de camp d'Alcoi. Tots els músics alcoyans li tenien admiració i un cordial respecte a Camilo Pérez Monllor, cada volta més veterà en el món de les agrupacions musicals.

"Sant Jordi" és una peça musical de 1932, molt semblant al passacarrer "La festa del carrer" que Camilo Pérez va composar en 1917. Les amistats de Camilo Pérez Monllor també van contribuir a que tinguera una carrera artística tan prolífica. "Moros y cristianos" és la seua millor marxa mora i està dedicada a l'estimat Quico l'alt. Francisco Blanes va agrair tindre una marxa mora tan bonica i va formar amb ella a l'Entrada Mora de 1935, quan la filà Abencerrajes va poder tornar a eixir a les Festes republicanes. El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a Marroc.

En 1933 es va traslladar a viure a Barcelona i ja no li agradava l'ambient de taverna de les filaes alcoyanes. Les seus socials eren cellers poc higiènics on la classe obrera bevia cafè licor. L'autor en cap moment va tindre competència amb Gonzalo Blanes Colomer, altre dels músics alcoyans més destacats de la primera meitat del segle XX. Va composar una peça musical per a Miguel de Cervantes, amb el títol de "Don Quijote de la Mancha". Encara que Camilo Pérez pertanyia a la filà Abencerrajes, també li va dedicar en 1941 "La cançó dels Marrakesch" a la il·lustre filà mora. En 1945 li va dedicar un pasdoble al club de futbol de la seua ciutat natal: El Deportivo Alcoyano. Camilo Pérez Monllor va faltar en Madrid el 4 de gener de 1947, deixant com a llegat una extensa producció i trajectòria musical. Al llarg de les dècades ha rebut el reconeixement de la societat alcoyana i de grans directors com Gregorio Casasempere Gisbert o Àngel Lluís Ferrando Morales. La vinculació amb la filà Abencerrajes es segueix notant actualment ja que desfilen amb moltes obres musicals de Camilo Pérez Monllor, sobretot amb "Uzul el selmim".

viernes, 4 de febrero de 2022

MOROS I CRISTIANS D'ALCOI EN ABRIL DE 2022

Desprès de 2 anys sense Festes de Sant Jordi, sembla que en 2022 les filaes alcoyanes si eixiran al carrer. L'Assemblea de l'Associació de Sant Jordi va aprovar el dijous 27 de gener l'organització de les Festes de Moros i Cristians del 21 al 24 d'abril de 2022. Per a que així passe hem d'arribar a la primavera amb bones condicions sanitàries. El Casal de Sant Jordi estarà en contacte amb la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana per a adaptar-se a la normativa contra el Covid-19. S'ha ampliat el calendari d'Entraetes 2022 per a evitar aglomeracions als carrers i que totes les filaes tinguen el seu dia per a desfilar pel carrer Sant Nicolau i el carrer Sant Llorenç. De forma extraordinària, les Entraetes començaran el dia 1 d'abril i no el Diumenge de Resurrecció com era tradició. Tots els divendres, dissabtes i diumenges del mes d'abril tindran música festera al centre de la ciutat. Cal recordar que la Glòria 2022 serà el dia 17 d'abril i quedaven pocs dies de marge per a que participaren les 28 filaes i totes les esquadres de negres, incloent la del 150 aniversari de la filà Navarros i les del Mig de Maseros i Llana.

S'establiran nous aforaments per a les tribunes desde on presenciar les Entrades. Però si es posaran a la venta les cadires i se'ls fa una reserva per a qui ja les tenia comprades al 2020, abans de la suspensió degut al confinament. La Glòria Infantil serà el dilluns de Pasqua que cau 18 d'abril i pocs dies desprès es cantarà l'Himne de Festes per a donar pas a la nit de l'olla. El divendres 22 d'abril es farà la Diana pel matí. La filà Muntanyesos arrancarà l'Entrada Cristiana amb Alfonso Moreno com a capità dels exèrcits de la creu. Ximo Brotons tancarà la desfilada com a alférez cristià de la filà Cruzados. Per la vesprada el capità moro serà el cordonero Rafael Tortosa i els exèrcits de la mitja lluna acabaran a la nit amb l'alferecia mora de Rafael Aracil de la filà Ligeros. Les expectatives de la pandèmia són que baixe la incidència de contagis i que els boatos, cavallers, dames i esquadres puguen baixar com estava previst en 2020. El dissabte 23 d'abril de 2022 Alcoi recordarà al seu patró i Fernando Rius estrenarà el seu trage de Sant Jordiet a la Processó de la Relíquia. I ja l'últim dia es realitzaran les Ambaixades, l'Alardo i l'Aparició de Sant Jordi, en el tradicional 24 d'abril.

La difícil situació econòmica provocada per la pandèmia ha mermat els ingressos de l'Associació de Sant Jordi, sobretot per no poder celebrar les Festes de Moros i Cristians dos anys seguits. Els comptes de la institució festera estan molt ajustats en 2021, però es preveu que en 2022 les Festes d'Alcoi es faran amb la normalitat en que es feien al 2019, però amb mascareta. Juan José Olcina Navarro espera rebre subvencions i ajudes per a poder muntar tot l'atrezzo fester i mantenir el nivell que es mereix Alcoi. El president de l'Associació de Sant Jordi ha acordat que les filaes hauran d'assumir el cost que falte per a organitzar brillantment la Trilogia Festera Alcoyana. Es farà de forma mutualitzada, sent un gest que s'agraeix per part dels primers trons i els majorals. Conscient de l'esforç econòmic requerit, la Junta Directiva ha decidit suprimir algunes activitats no urgents. Algunes d'elles són el sopar de càrrecs i directius del dia 20 d'abril, els premis del certamen de bandes del dia els Músics o la restauració d'elements del Museu Alcoyà de la Festa.

L'emergència sanitària causada pel Coronavirus no sols ha afectat a les Festes de Moros i Cristians per la seua cancel·lació, sinó també per les conseqüències econòmiques derivades. Cocentaina veu necessari celebrar les Festes de Moros i Cristians en estiu perquè sinó seria molt complicat reprendre la tradició 3 anys desprès. Per això tenen pensat celebrar les Entrades el 13 d'agost, dia del patró Sant Hipòlit. I al mes de maig es celebra la festivitat de la Mare de Déu dels Desamparats i Muro també vol dedicar-li les seues Festes de Moros i Cristians. Els murers han vist resignats que la pandèmia obliga a traslladar l'itinerari de les Entrades a la carretera. El casc antic de Muro es massa estret per a que puguen desfilar els festers i es mantinga la distància de seguretat. La idea de canviar el recorregut tenia pocs partidaris entre les filaes de Muro. Desprès de l'èxit del Mig Any de 2021 es va anunciar que hi hauria Trilogia Festera Alcoyana en 2022. El Cartell de Festes el té guardat Jordi Sellés desde fa 2 anys, però Aurèlia Massanet va ser elegida per a pintar la portada de la Revista de Festes, pensant en una composició tèxtil. Al MAF s'ha inaugurat una exposició amb obres del gran artista Luis Solbes Payà. En 2020 es va celebrar el centenari del naixement del creador de l'estètica festera alcoyana, però a causa de la pandèmia no es va poder realitzar un homenatge a l'altura. L'assessora artística de l'Associació de Sant Jordi vol actualitzar la carrera professional de Luis Solbes mostrant obres inèdites al museu, no sols de bocetos de capitans, sinó també de paisatges com el de la Beniata o de puntillisme. 

El dia 30 de gener de 2022 es commemora el dia de la pau mundial, però Alcoi tenia una cita religiosa. Per fi es va poder recuperar una tradició que data de 1568. Davant el robatori de les sagrades formes, la figura d'un xicotet Jesuset es va inclinar per a senyalar el lloc on s'havien de trobar els objectes de l'església que s'havien furtat. Del Convent del Sant Sepulcre van eixir les andes del Jesuset del Miracle. La processó del matí solejat va començar amb els nanos cabuts i les danses tradicionals. Guirnaldes, arquets, xirimiters i balls regionals seguien la comitiva fins la part de les autoritats. El Jesuset del Miracle va ser portat per xiquets amb la mascareta posada. Els monesillos llançaven pètals de rosa al "Santísimo Sacramento" baix palio. La banda de música interpretava marxes solemnes com "Jerusalem" o "Hosanna in Excelsis".

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites