Analytics

viernes, 21 de mayo de 2021

LES OBRES MUSICALS DE GREGORIO CASASEMPERE

L'apartat del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ dedicat als compositors va a omplir-se de música festera en aquest mes de maig de 2021 en que Alcoi està celebrant els "Concerts d'Exaltació de Música Festera" a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord. A més a més el passat dissabte 15 de maig les bandes de música es van repartir per 4 llocs d'Alcoi per a interpretar música festera. La pandèmia de Covid-19 havia impedit que marxes mores i cristianes sonaren als carrers desde 2019. Alcoi és bressol de grans compositors i professors de música que van passant de generació en generació. La història de la música festera no seria igual sense una família profundament alcoyana i amant de les tradicions. Es tracta de la saga dels Casasempere, amb 4 generacions de músics dedicats a l'art. Rafael Casasempere Moltó era un notable pianista d'Alcoi que va tindre 2 fills interessats en la música: Gregorio Casasempere Juan i Rafael Casasempere Juan. Tal volta el pasdoble que més repercussió ha tingut en la família Casasempere va ser "Chordiet", dedicat al fill primogènit de Gregorio Casasempere Juan i que s'anomenava Jordi. No obstant el seu germà Rafael Casasempere Juan va tindre un pes important en la música festera dels anys 50. Gregori Casasempere Gisbert, net, fill i nebot dels anteriorment mencionats també té un apli repertori de pasdobles i marxes mores i cristianes que descobrirem a continuació.

Rafael Casasempere Juan va nàixer el 4 de febrer de 1909. Prompte el pianista Jorge Mira Carbonell li va veure potencial i va ser enviat a estudiar a una acadèmia de Barcelona. Va ser un alumne excepcional i va estar molts anys de gira. Tocava el piano en llocs d'Espanya, Àfrica i França. En 1942 es va instal·lar de nou al seu Alcoi natal, ja que anava a donar classes de piano desprès de la mort del seu pare. En 1943, en plena postguerra, va ser escollir com a director de la Societat Musical Nova d'Alcoi i això el va introduir en la música festera. Any rere any anava participant més en les Festes de Moros i Cristians gràcies a la seua banda de música. Es va animar a escriure marxes mores com "La Casbha" (1949), "Al Azraq" (1955), "Obeida" (1965) o "Mahayuba" (1950). No van arribar a ser obres musicals massa reconegudes, però es tracta de tresors dins les marxes mores. També té els pasdobles "Amb aquell", "Riu Rau", "Burlesca" i "Pelayo". 5 composicions seues van ser premiades al Festival de Música Festera Alcoyana. En 1953 va fundar l'Orquestra Simfònica Alcoyana i en 1961 va aconseguir càtedra per oposicions al Conservatori Superior Óscar Esplà d'Alacant. Allí va donar classes de solfeig i teoria i es va jubilar en 1979 sent el secretari. També va ser crític de teatre al periòdic Ciudad i un impulsor del grup artístic La Cassola. Es mostrava insubmís davant l'ambient castís i retrògrad de la dictadura de Francisco Franco. La seua arma contra el règim feixista va ser la ironia i l'incoformisme. Rafael Casasempere Juan va ser el descobridor de la pianista Trinidad Sanchis Picó, la directora de l'Himne de Festes 2019. El seu fill Rafael Casasempere Jordà és flautista professional. Al seu enterro en febrer de 1995 va sonar una marxa fúnebre que ell mateix havia composat. Tot Alcoi el va despedir amb estima.
 

Gregorio Casasempere Juan va nàixer el 21 de gener de 1913. Es va iniciar en la música gràcies al seu pare, però va preferir el violoncello al piano. També va ser percussionista en la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, la banda de la que fins hi tot va ser director. La seua passió professional va ser la Coral Polifònica Alcoyana, a la qual va dirigir aconseguint molts premis. Té un carrer dedicat en Alcoi per la seua tasca notable amb l'Orquestra Simfònica Alcoyana i les Zarzueles. El seu major èxit musical va ser "Chordiet", pasdoble de 1945 que s'ha convertit en un clàssic de la música festera. Sona sempre en la Glòria Infantil i fins hi tot a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti", en la part dedicada a les Festes de Moros i Cristians.

Gregorio Casasempere Gisbert va nàixer el 9 de novembre 1958 i la seua família ja tenia una innegable tradició musical. El seu pare Gregorio Casasempere Juan el va introduir en la direcció de bandes, com també havia fet amb el seu germà major Jordi. Prompte es va guanyar el nom de "Gori" per l'estima popular i el carisma que desprenia. Gregorio Casasempere Gisbert va estudiar piano amb Pilar Mompó i harmonia amb Amando Blanquer. Desprès d'acabar els seus estudis professionals al Conservatori Óscar Esplà d'Alacant es va dedicar a la docència i a fer recitals de piano amb obres de Javier Darias, fins hi tot estrenant la peça musical "Vidres". Li interessava ser director de corals i orquestres simfòniques. Poc a poc va anar guanyant prestigi, al convertir-se en el director de l'Orquestra Simfònica Alcoyana que havia fundat el seu tio i de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Gori era membre de la banda vella pel vincle amb el seu pare i va estar al capdavant dels músics de l'Apolo de 1979 a 2007. La banda Primitiva d'Alcoi va passar per diferents èpoques de qualitat durant la seua direcció, destacant la celebració del 175 aniversari en 2005. Com el seu pare, Gregorio Casasempere Gisbert també va dirigir la Coral Polifònica Alcoyana de 1977 a 1986. La seua figura com a jurat al Festival de Música Festera d'Alcoi ha estat sempre ben valorada. Gregorio Casasempere va ser amic d'altres pianistes de la ciutat com Marisa Blanes o Trinidad Sanchis. Gori tenia intenció de divulgar obres musicals de compositors alcoyans com Gonzalo Barrachina, Amando Blanquer, Juan Cantó, Camilo Pérez Laporta, Camilo Pérez Monllor o Gonzalo Blanes Colomer i amb l'ajuda de la banda Primitiva d'Alcoi va recuperar marxes mores com "Moros y cristianos", "La canción del harem", "L'entrà de la kabila Ben Kurda", "Baix la Figuera", "A la Meca", "Moro de Granada" i pasdobles com "Mahomet" o "Ecos de Levante". Actualment Gregorio Casasempere és professor de solfeig, orquestra i música de càmera al Conservatori Juan Cantó d'Alcoi. Va ser de 2011 a 2017 el director del Conservatori, passant-li el lloc a un gran pianista alcoyà, el seu amic Juan Antonio Recuerda. Gregorio Casasempere Gisbert és membre de la filà Abencerrajes d'Alcoi, també prou vinculada a la Societat Musical Apolo. Gori fins hi tot va disparar a l'Alardo de 1980 com a alférez moro. Cada 23 d'abril desde 1982 s'encarrega de dirigir l'obra d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" a l'Església de Santa Maria. L'honor de dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi va recaure en Gregorio Casasempere a l'any 1985. En 2019 la Gala Samarita li va otorgar el reconeixement de "Personatge Fester".

El caràcter xovinista de Gori ressalta amb la seua simpatia i naturalitat, sent molt volgut pels seus alumnes del Conservatori. Sense cap dubte Gori és un amant de les tradicions i també es va involucrar en el nou format del Bando dels Reis Mags. El 4 de gener de 1993 va estrenar la peça musical "Crida i Clam" que anunciava l'arribada de l'Emissari Reial i les burretes. Les trompetes eren les protagonistes d'aquesta "Crida i Clam" que Gori va escriure veloçment a finals de desembre. Sense quasi assaigs, els músics van rebre forts aplaudiments en aquella vesprada de fred. 1998 va ser un any vital per a Gregorio Casasempere, ja que va composar una obra musical pensada exclusivament per a la Processó dels Xiulitets. En aquell Diumenge de Glòria de 1998 els alcoyans i alcoyanes matiners van poder veure el ràpid encontre de la Mare de Déu i Jesús Ressuscitat al compàs de "Els Xiulitets, Desperta't Alcoi". L'obra tenia incloses varies melodies populars de la ciutat dels ponts. Per al 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, Gori Casasempere li va dedicar a tot Alcoi la peça musical "Marxa a la ciutat". Es va escoltar per primera volta al Saló Rotonda del Círculo Industrial el dia 17 de març de 2006.
 

Les composicions musicals dedicades a les Festes de Moros i Cristians que ha escrit Gregorio Casasempere comencen en 1990. Per a la capitania mora de la filà Verds va composar "Crida" i "Al Kurray" en la que es van introduir violins. Ahí va començar una amistat amb la coreògrafa Ana Calvo. Desprès del bon resultat de 1990, Gori va apostar per més marxes mores innovadores. En 1991 va composar "Clam" per al capità moro de la filà Magenta: Antonio Gonzàlez Moltó. En la peça musical sonaven xilòfons com a novetat, i feia més activa la participació de les dones del boato. A Gregorio Casasempere li van agradar les fanfàrries i va composar "Lloança" i "Gaudança" per a les favorites i el capità cristià 1992 de la filà Muntanyesos: Antonio Valor Santonja. La seua filà tenia l'alferecia mora 1994 i es va involucrar en l'apartat musical del càrrec. La filà Abencerrajes va estrenar "Per l'alfaris" i càntics del Congo al boato. A l'any següent la filà que més sap de música festera va tornar a confiar en Gregorio Casasempere. Santiago Guillem Mataix va estrenar la marxa mora "Llaor" com a capità moro 1995 de la filà Abencerrajes. També es va estrenar una fanfàrria anomenada "Alusul" que obria el boato. L'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides va contar amb el ballet d'Ana Calvo i la coreògrafa li va demanar una peça musical a Gori, ambientada en una boda medieval. El resultat va ser titulat "Casament" però mai més s'ha escoltat al carrer. "Obertura de Ben Hur" és una adaptació de Gori de la banda sonora de la pel·lícula de 1959 escrita per Miklós Rozsà. La peça musical es va fer per a la capitania cristiana 2000 de la filà Gusmans i s'ha escoltat més voltes a l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Al Ayami" és la marxa cristiana que Gregorio Casasempere Gisbert que la filà Mozàrabes li va encarregar per a l'alférez cristià 2001. L'obra era trencadora i es basava en el cant del miserere com a melodia principal. Al boato de la coneguda filà Gats també es va estrenar "Mozarabus" i "Firam àrab", però no van tindre èxit. "L'entrà de les kabiles" és una de les marxes mores més desconegudes de Gregorio Casasempere. Es va escoltar a Alcoi en 2004 per a l'alferecia mora de la filà Magenta amb el ballet de les banderes de Virginia Bolufer. Entre els pasdobles de Gori estan "Agraïment" i "Centenari Gusmans" que va escriure a finals de 2005. "Gràcies Creuats", està dedicada a la filà Cruzados d'Alcoi en el seu any d'alferecia cristiana 2006. En un principi s'anava a titular "In Jerusalem però pels problemes del càrrec es va canviar el nom per a homenatjar a la filà Cruzados pel seu recolzament. La peça musical va ser molt alabada per la seua força i els cants corals, però mai més s'ha escoltat a Alcoi. "Gràcies Creuats" té una part molt guerrera i agressiva i altra de celebració on la melodia és més ceremonial. En aquell magnífic boato de 2006 també es va estrenar la magnífica peça musical "Mujeres de Antioquía". En 1098 la regió de Turquia va ser conquerida pels templaris en la Primera Croada. Aquest fet històric va estar representat pel ballet de "Costureres i guerreres". Tant la música de Gori com la coreografia estaven dividits en 2 parts i va cridar l'atenció el so d'uns flautins provinents del Conservatori de València. "Güencha" és un pasdoble per a la penya i montepio de l'alférez cristià 2009 de la filà Andaluces: Juan José Ferri. Gregorio Casasempere anava darrere la carrossa dirigint a la banda amb gran entusiasme, quasi tancant l'Entrada Cristiana 2009. Fora d'Alcoi, a Gregorio Casasempere se li ha encarregat la marxa mora "Mariola, filla del governador de la Plaça", que es va estrenar en la Vila Joiosa a l'any 2009. Sempre agraïts a Gori per les seues obres, la implicació docent i l'esperit artístic que sempre anima als alcoyans i alcoyanes. Fins hi tot al confinament de 2020 va gravar vídeos tocant el piano, en especial fent una versió de "Chordiet".
  
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites