Analytics
Mostrando entradas con la etiqueta Música Festera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Música Festera. Mostrar todas las entradas
sábado, 17 de enero de 2026
MÚSICA PER A SANT ANTONI
A meitat de gener el fred és fort, però les ànimes dels valencians cremen gràcies a la festivitat de Sant Antoni. Fogueres gegants com la de Canals calfen l'ambient, mentre que a Alcoi es fa una rostida i una Romeria a l'ermita de Sant Antoni. Muro celebra la seua tradicional Fireta, amb tendetes medievals i productes artesanals i gastronòmics. La música és vital en totes les festes valencianes, i en Sant Antoni el protagonisme l'agafen les xirimites. El patró dels animals té varies obres musicals dedicades, o altres que es solen interpretar en la seua festivitat. Una de les més conegudes és "Sant Antoni, la festa" del compositor Antoni de la Asunción. Al ser una festa d'hivern, hi ha un passacarrer molt adequat per a Sant Antoni del porquet: "El gener". Però també "Febrer" és un pasdoble que ens transporta a les poques alegries que ofereixen les baixes temperatures. Juan Calatayud Castelló va crear "Febrer" per a les Festes de Moros i Cristians de Bocairent. Les melodies populars de la Serra Mariola són molt volgudes per la gent, i una de les obres musicals que recolleix cançons antigues és "El sabater". Jordi Ribera Frances li la va dedicar a l'alférez cristià 1998 de la filà Maseros d'Alcoi, però va quedar com una peça musical associada a la romeria del diumenge de gener. Desde 1990 el grup de danses Sant Jordi fa un recull de balls típics a la plaça del paratge natural. La Romeria de Sant Antoni d'Alcoi, enguany el 18 de gener, acaba prenent llonganisses i botifarres torrades a la seua ermita. Per tant "Pere l'ermità" de "Bene Ripoll és interpretada per les colles de xirimiters i tabaleters. Sant Antoni es va convertir en ermità i una llegenda el va fer patró dels animals a tot el món. Asseguraven que tenia cura dels animals i els defensava com ningú. De fet, en moltes de les seues imatges apareix al costat d'un porc xicotet. "Alicanya" és de José Rafael Pascual Vilaplana, i com a bon murer va composar una peça musical apropiada per a la Fireta de Sant Antoni del seu poble. El 17 de gener és el dia de Sant Antoni del porquet i es fan benediccions d'animals. Però a Muro un cor canta "El tio Pep" per a inaugurar la Fireta a la plaça de l'Ajuntament. La cançó popular es va convertir en marxa cristiana al 2006. A disfrutar de Sant Antoni i la seua música!
martes, 19 de agosto de 2025
MÚSICA FESTERA ONTINYENT

Les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent estan molt prop i els músics ompliran de pasdobles i marxes mores i cristianes els carrers ben prompte. La capital de la Vall d'Albaida és coneguda per les seues Entrades fastuoses, amb carrosses, ballets i trages nous. Però també hi ha moltes novetats musicals i anem a recordar-les a continuació. El recorregut s'inicia a la segona meitat del segle XX, quan les Festes en honor al Santíssim Crist de l'Agonia ja són centenàries. Però a Ontinyent li faltava deixar empremta en la música festera, ja que solien recórrer a obres musicals d'Alcoi i Cocentaina. El mestre José Maria Ferrero Pastor li donaria idiosincràsia pròpia a les desfilades nocturnes d'Ontinyent. Va intentar una renovació de formes que no sempre va ser acceptada ni entesa, a causa de la por al progrés. Les seus marxes cristianes van irrompre amb una força tremenda, donant caràcter propi i realçant aspectes inèdits de la festa. Desprès de la seua tràgica mort en 1987, a José Maria Ferrero se li farien molts homenatges i "Ximo" es convertiria en l'Himne de Festes d'Ontinyent. En 2025 serà Carmen Más Aroca qui dirigirà la famosa marxa mora. La introducció d'alguna peça musical per a ballets també va ser una de les grans innovacions de les Entrades d'Ontinyent als anys 90.
Daniel Ferrero Silvaje ha aportat altres tresors musicals a les Festes d'Ontinyent. El seu prestigi va anar creixent, sobretot entre els festers del bàndol moro. Miguel Ángel Sarrió en canvi es va dedicar a composar obres musicals per als festers del bàndol cristià. Ja al segle XXI, el compositor Saül Gómez Soler revolucionaria les marxes per a ballet amb una nova visió més marcial. Les seues marxes mores són molt alabades per l'elegància i matisos que presenta, mentre que les marxes cristianes que crea són més èpiques. És sense cap dubte el compositor més aclamat en l'actualitat, i no sols en la seua ciutat natal sinó en moltes altres poblacions festeres. Molts capitans i abanderats li encarreguen composicions a Saül Gómez, per això té un catàleg tan extens i variat. Bones Festes i visca el Morenet, patró d'Ontinyent!
"MOROS ESPAÑOLES" (1944): Marxa mora de José Pérez Ballester per als Moros Espanyols.
"REIGE" (1956): Marxa mora de José Maria Ferrero per als Mozàrabes.
"MOZÀRABES 1960" (1960): Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor per als Mozàrabes.
"EL BERBERISCH" (1961): Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor per als Berberiscos i el pare de l'autor.
"XIMO" (1964): Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor per a Joaquim Sanz dels Kabiles.
"EL KABILA" (1965): Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor per a Francisco Martínez Abellán, president de la Societat de Festers d'Ontinyent.
"SAUDITES" (1968): Marxa mora de José Maria Ferrero per als Saudites de la qual era fundador.
"BRISAS DEL CLARIANO" (1969): Pasdoble de José Maria Ferrero Pastor dedicat a la seua ciutat i al riu Clariano que passa per Ontinyent.
"DESPERTA FERRO" (1986): Marxa cristiana de José Maria Valls per als Almogàvars.
"QUINZE MOROS" (1988): Marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje per als Mozàrabes.
"SISCO" (1988): Marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje per als Saudites.
"ELS CONTRABANDISTES" (1989): Pasdoble de José Maria Valls per als Contrabandistes.
"MARXA DELS CREUATS" (1989): Marxa cristiana de José Maria Valls per als Cruzados.
"EL REGALL" (1990): Marxa cristiana d'Enric Gironés per a l'abanderat cristià dels Maseros.
"COVADONGA" (1995): Marxa cristiana d'Enrique Orquín Aleixandre per al capità cristià dels Asturs.
"KHARIF" (2024): Marxa mora de Saül Gómez per al capità moro dels Taifes.
"REINA" (1996): Marxa mora de Ramón García Soler per al capità moro dels Mudéjares.
"EL COLZE" (2004): Marxa mora de Ramón García Soler per als Mudéjares.
"TITARÓS" (1997): Marxa mora d'Enrique Orquín Aleixandre per a l'abanderat dels Benimerines i el ballet Òpera.
"AMBAIXADORA CONTRABANDISTA 1998" (1998): Marxa cristiana de Miguel Àngel Sarrió per als Contrabandistes i la germana de l'autor.
"DIAFEBUS" (1999): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per a l'abanderat cristià dels Fontanos.
"ADALIL" (2000): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per a l'abanderat cristià dels Almogàvars i el ballet Òpera.
"CARDA" (2000): Marxa cristiana de Miguel Ángel Sarrió per als Llauradors.
"MOLÍ DE LLUNA" (2002): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per a l'abanderat cristià dels Llauradors i el ballet Masters.
"DIMNÍ" (2003): Marxa mora de Saül Gómez Soler per a l'abanderat moro dels Mozàrabes.
"XABAT" (2003): Marxa mora de Saül Gómez Soler per al capità moro dels Benimerines.
"ABENSERRAIG" (2004): Marxa mora de Saül Gómez Soler per al capità moro dels Abencerrajes.
"L'ENTRÀ DE LES KABILES" (2005): Marxa mora de Gregorio Casasempere, versionada de la melodia per a l'abanderat moro 1999 dels Kabiles.
"CÁNDIDO CAPITÀ CRISTIÀ" (2007): Marxa cristiana de Daniel Ferrero per al capità cristià dels Asturs.
"DEI GRATIA REX" (2008): Marxa cristiana de Mario Roig Vila per a l'abanderat cristià dels Arquers i el ballet Masters.
"ANEROL" (2008): Marxa mora de Luis Sanz per a l'abanderada mora dels Omeyes i el ballet Masters.
"A LA CASA CALVO" (2008): Marxa cristiana de Francisco Valor per al capità cristià dels Llauradors.
"IEL·LAS" (2009): Marxa mora de Saül Gómez Soler per al capità moro dels Mozàrabes.
"INARPA" (2009): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per al capità cristià dels Cides.
"LLEONS DEL CID" (2009): Marxa cristiana de Jesús Barberà Fontana per al ballet Masters i el boato.
"LLEBEIG" (2010): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per al capità cristià dels Mariners.
"CAÍD" (2011): Marxa mora de Saül Gómez Soler per a l'abanderat moro dels Kabiles i el ballet Masters.
"ANTEBELLUM" (2011): Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens per a l'abanderat cristià dels Fontanos.
"ALÍKH-GASBÀ" (2012): Marxa mora d'Enrique Albors Tarrasó per a l'abanderat moro dels Moros Espanyols.
"SHUKRAN" (2013): Marxa mora de Saül Gómez per als Mozàrabes.
"TERESA SILVESTRE" (2013): Pasdoble de Mario Roig Vila als Contrabandistes.
"BONUM GUZMAN" (2013): Marxa cristiana de Daniel Rengel al capità cristià dels Gusmans.
"AL QAMAR" (2013): Marxa mora de Germán Esteve per a la capitana mora dels Xanos i el ballet Masters.
"DIÀNIA" (2014): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per a l'abanderat cristià dels Llauradors.
"WALLADA" (2014): Marxa mora de Daniel Ferrero per a la capitana mora dels Omeyes.
"JJ CERVINO" (2014): Marxa mora de Saül Gómez per a l'abanderat moro dels Mudéjares.
"AKITÀNIA" (2015): Marxa cristiana de Saül Gómez Soler per a la capitana cristiana dels Cruzados.
"MORAYMA" (2015): Marxa mora de Vicente Gabriel Casanova Martínez per a la capitana mora dels Benimerines.
"LINGA OBA": Marxa mora de Saül Gómez per al ballet Masters.
"CEFE" (2017): Marxa mora de Saül Gómez Soler per al capità moro dels Kabiles.
"KADESH" (2017): Marxa mora de Saül Gómez Soler per al ballet Masters i el boato dels Kabiles.
"EL CANT DELS ALMOGÀVERS" (2018): Marxa cristiana de Bernardo Adam Ferrero per al capità cristià dels Almogàvars.
"LEONARDO" (2018): Marxa cristiana de José Maria Ferrero per a l'abanderada cristiana dels Estudiants.
"GAL TARIQ" (2018): Marxa mora de Saül Gómez per al capità moro dels Moros Espanyols.
"CREU I VICTÒRIA" (2019): Marxa cristiana de Carlos Ferri per al capità cristià dels Asturs.
"CARMENES" (2020): Pasdoble de Miguel Ángel Sarrió per a l'abanderada cristiana 2010 dels Contrabandistes.
"FERGANA" (2022): Marxa mora de Saül Gómez per al capità moro dels Mudéjares i el ballet Masters.
"TERRA" (2022): Marxa cristiana de Pau Barberà per al ballet Masters i el boato de la capitana cristiana dels Llauradors.
"LACRIMA" (2023): Marxa cristiana de Saül Gómez per als Fontanos.
"MESNADA" (2023): Marxa cristiana de Saül Gómez per al capità cristià dels Cides.
"MEKTUB CENTENARI" (2025): Marxa de Processó de Mariano San Miguel fa 100 anys i adaptada per a la Baixada del Santíssim Crist de l'Agonia.
domingo, 19 de noviembre de 2023
LLETRA HIMNE DE FESTES ALCOI
El Dia dels Músics és un dels més importants per a la ciutat d'Alcoi, ja que significa el punt de partida de la Trilogia Festera Alcoyana. Gonzalo Barrachina Sellés va ser el compositor de "El Sig", un fragment de la zarzuela "La Bella Zaida" que a partir de 1917 es va convertir en l'Himne de Festes d'Alcoi. Segur que l'autor no haguera imaginat la repercussió de la seua obra en el futur, ja que es va escollir com a Himne de Festes en honor de Gonzalo Barrachina quan va faltar. Eugenio Moltó va escriure la lletra per a adaptar-la a les Festes de Moros i Cristians i que s'interpretara cada 21 d'abril. Qualsevol fester coneix a la perfecció les curtes estrofes de "Nostra Festa". A continuació posem la lletra sencera del més que centenari Himne de Festes d'Alcoi:
Nostra festa ja,
Cridant-nos està
Cridant estaaaaaaaa.
Amb veu i alé que és vida,
de tots és beneïda,
beneïda.
Visca! Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Llaor, llaor
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Analitzant un poc la senzilla lletra de l'Himne de Festes, descobrim que les Festes de Moros i Cristians són l'alé que ens alegra la vida i ens permet respirar durant els restants 362 dies de l'any. D'on brolla tanta energia festera i perquè provoca tantes emocions? Unir sentiments del passat és una de les claus de les Festes de Sant Jordi, repletes d'històries i llegendes que són la base d'unes tradicions a voltes massa immobilistes. Jaume I i Al-Azraq són els protagonistes de la recreació d'aquella batalla medieval de 1276 en la que els musulmans van ser expulsats d'aquestes terres desprès de que els cristians pararen la Tercera Revolta mudèjar. Potser hi ha part de fantasia en aquest relat, però mentre les cròniques del segle XIII es perdien en el temps, els contes èpics passaven de generació en generació fins a que es va instaurar la Trilogia Festera Alcoyana. Al final és una representació de la lluita entre el bé i el mal i la presència de Sant Jordi és un enigma. L'aparició de figures del cristianisme en moments crítics va més enllà de la devoció religiosa. Presències sobrenaturals apareixen documentats en guerres decisives i fent prodigis. A canvi de protecció, Alcoi es va proposar fer-li una festa beneïda a Sant Jordi i acabaria sent l'anima de la ciutat industrial. Quan ens crida Nostra Festa, s'obri una realitat màgica que té la seua pròpia lògica. Un fester no es disfressa ni camina poc a poc menejant una espasa, sinó que està desfilant i té expressions que sols comprenen els entesos en Festes de Moros i Cristians. La ment humana té la capacitat de crear realitats superposades que converteixen a 3 dies en els més especials de l'any. L'univers fester és ampli i va evolucionant però sempre amb llaor i esplendor. I potser no té massa coherència, però és el que hem heretat i portem preservant-ho durant segles.
I si les Festes d'Alcoi són en abril, és obvi que "riu en l'esfera la primavera". Perquè a la filà sempre hi ha rises, germanor, rituals i anècdotes que van teixint-se fins convertir-se en un patrimoni immaterial. I tenen més valor quan els veterans ja no estan entre nosaltres, perquè recordar és el millor homenatge als festers difunts. Estem cridats a fomentar la diversió al carrer, l'emoció cada volta que escoltem un pasdoble i el respecte a les tradicions. En Nostra Festa no hi ha connotacions xenòfobes i s'evita la discriminació de gènere. Allò de que les dones no anaven a la guerra és històricament discutible i qualsevol obstacle que es pose no té validesa. Durant dècades la societat alcoyana va anar retrassada en aquest sentit, degut a complexes masclistes que ja s'estan superant. Una prova és que desde 2019 han sigut 3 les dones que han dirigit l'Himne de Festes: Trinidad Sanchis, Silvia Gómez i en 2024 la flautista Blanca Carbonell. Així Nostra Festa es cuida i es renova any rere any, mantenint viu aquest tresor gràcies a les dones i als homes.
Etiquetas:
Música Festera
lunes, 29 de noviembre de 2021
MÚSICA FESTERA DÈCADA DE 2010
La segona dècada del segle XXI està plagada de marxes mores i cristianes, encara que es nota una baixada en el nivell i certa falta de creativitat. Saül Gómez Soler és el compositor més aclamat, demostrant la seua valia en cada peça musical. Cada volta es fa més habitual que un capità o alférez estrene tota la música festera del seu boato, conformant distintes marxes amb una melodia i temàtica en comú. És el cas de "Llegenda" de Francisco Valor o "Kapytan" de Saül Gómez. Francisco Valor és el músic amb més reclam i a les Entrades d'Alcoi és ja omnipresent amb les seues obres musicals vibrants. La crisi econòmica va provocar un descens d'encàrrecs musicals i contraproduent va ser l'ús de batukades. Jorge Company Camarasa va trobar el seu lloc composant per a filaes alcoyanes i colles de xirimiters. El mateix li va passar a Santi Revert en Cocentaina. Entre les obres musicals més rellevants de la dècada de 2010 estan "Mai-Sabel", "Caíd", "Xirimiqui", "Al Wazir", "Almugawir", "Martí Ximanà", "Dies Irae", "Cefe" i "Kapytan". La pandèmia ha fet que no hi haja quasi obres musicals estrenades en 2020 i 2021, per tant tanquem aquest apartat del blog dedicat a repassar la música festera dels anys 50 a l'actualitat."XAFIGUEM": Marxa cristiana de Mario Roig Vila en 2010.
"BENDITOS": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2010.
"SOMNI ANDUIX": Marxa cristiana de Jorge Company Camarasa en 2010.
"BALL DEL SOMNI": Marxa cristiana de Jorge Company Camarasa en 2010.
"KABYLIE": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2010.
"LLEBEIG": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2010.
"DE FUSTA A METALL": Pasdoble de Francisco Valor Llorens en 2010.
"ENTRADA CRISTIANA D'ELDA": Marxa cristiana de Joan Enric Canet Todolí en 2010.
"MAI-SABEL": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2010.
"UN CHAVA CAPITÀ": Marxa mora de José Maria Valls en 2010.
"SHUKRAN": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2011.
"CAÍD": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2011.
"AL WAZIR": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2011.
"THOR": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2011.
"XIRIMIQUI": Marxa cristiana de Jorge Company Camarasa en 2011.
"CANTICUS": Marxa cristiana de Jorge Company Camarasa en 2011.
"PELAYO CAPITÁN DE MAYO": Marxa cristiana de Jorge Company Camarasa en 2011.
"LA BATALLA D'ALCOI": Marxa cristiana de Juan Carlos Sempere Bomboi en 2011.
"HISTÒRIA I MITE": Marxa cristiana de Carles Crespo Jordà en 2011.
"KIKE EL GALLO": Marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana en 2011.
"ANTEBELLUM": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2011.
"JUDITH": Marxa mora de Marco Verdú en 2011.
"MOROS NAZARÍES": Marxa mora de José Ibàñez Barrachina en 2011.
"ALÍKH-GASBÀ": Marxa mora d'Enrique Albors Tarrasó en 2012.
"BELSAÍ": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2012.
"MARXA DE LA CORONACIÓ": Marxa cristiana de Juan Albors Miñana en 2012.
"AL FARIS": Marxa mora d'Andrés Guerrero en 2012.
"PAULABEL": Marxa mora de Mario Roig Vila en 2012.
"ALFÉREZ FILL DE REI": Marxa cristiana de Jaime Francisco Ripoll en 2012.
"CAVALLERS DE LLÚRIA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2012.
"LLEGENDA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2012.
"IMMORTAL": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2012.
"DINÀMICS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2012.
"TERRES DE LLEGENDA": Marxa cristiana de Francisco Valor Lloren en 2012.
"VOLGUDES": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2012.
"CHRISTIANUS XIMENA": Marxa cristiana de Santi Revert Cantó en 2012.
"TRABUC I NAVAIXA": Pasdoble de Santi Revert Cantó en 2012.
"ALMUGAWIR": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2013.
"COMENZAMOS": Pasdoble de Francisco Jover en 2013.
"AL-ER": Marxa mora de Ignacio Sánchez Navarro en 2013.
"AL QAMAR": Marxa mora de Germán Esteve en 2013.
"ALMOGÀVERS, SANG I FERRO": Marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana en 2013.
"MORER": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2013.
"SANG MULADÍ": Marxa mora de Ignacio García Vidal en 2014.
"AMGIROU": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2014.
"MARTÍ XIMANÀ": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2014.
"LLIBERTAT": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2014.
"PAX IN NOMINE DOMINI": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2014.
"BEL-ANA": Marxa mora de Jorge Company Camarasa en 2014.
"CRISTI DE TEMPLO": Marxa cristiana de mIguel Àngel Más Mataix en 2014.
"DIÀNIA": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2014.
"PIKI CAPITÀ": Marxa mora de Jorge Company Camarasa en 2014.
"EL GUARDIÀ DE L'ARCA": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2015.
"ACRACIO": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2015.
"AFABLE": Marxa mora de José Muriel Bravo en 2015.
"FILL DEL SINC": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2015.
"AKITÀNIA": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2015.
"MORAYMA": Marxa mora de Vicente Gabriel Casanova Martínez en 2015.
"DIES IRAE": Marxa cristiana de Vicente Pérez Estevan en 2016.
"WALLIMA": Marxa mora de Daniel Tormo Soler en 2016.
"BANDOLERÍAS": Pasdoble de Santi Revert Cantó en 2016.
"SUKETERE": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2016.
"CEFE": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2017.
"KADESH": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2017.
"MONCHALBA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2017.
"RICTUS": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2017.
"ULTREIA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2017.
"SUGALMOGÀVER": Marxa cristiana de Vicent Sellés en 2017.
"SOMNI": Marxa mora de Miquel Morales Climent en 2017.
"KAPYTAN": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"IMLAQ": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"OMBRES": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"SAKASIK": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"AL-KADHIR": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"YHADIS": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"EL CANT DELS ALMOGÀVERS": Marxa cristiana de Bernardo Adam Ferrero.
"LEONARDO": Marxa cristiana de José Maria Ferrero en 2018.
"ARCUM": Marxa cristiana de Óscar Chàfer Serrano en 2018.
"BELTZAK": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2018.
"GAL TARIK": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2018.
"MASOVERS DE L'HIVERN": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2018.
"IURDE": Marxa cristiana de Rogelio Mira Rico en 2019.
"ÀFRIKA": Marxa mora de Marcos Verdú en 2019.
"MUNTANYÈS": Marxa cristiana de José Conejero Olcina en 2019.
"LA TIA MARUJA": Marxa cristiana de José Conejero Olcina en 2019.
"ÀRQUIA": Marxa cristiana de José Conejero Olcina en 2019.
"CONTESTANOS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2019.
"CREU I VICTÒRIA": Marxa cristiana de Carlos Ferri en 2019.
"TINA": Marxa mora de Santi Revert Cantó en 2019.
"TERRA TRINITAS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2019.
Etiquetas:
Música Festera
lunes, 22 de noviembre de 2021
MÚSICA FESTERA DÈCADA DE 2000
Francisco Valor Llorens és un dels compositors més reconeguts actualment a les Festes de Moros i Cristians. I la seua carrera artística es va iniciar pràcticament al començament del segle XXI. Francisco Valor va entendre el que agradava a la gent i va anar composant moltes marxes cristianes cada any. D'entre el seu extens repertori destaquen "Aralk", "Pas al pas", "Manta, forca i festa","Arenes", "Xamarcai", "Sala i Soler", "La rosa i el drac", "El diví", "Draps bruts", "Roperia Ximo", "Al Mellat" o "Creu Daurà", peça musical que li va permetre publicar el seu primer Cd monogràfic. Les harmonies i els sons havien canviat, els temes eren més diversos i les marxes mores van accelerar el seu compàs. Als anys 2000 va haver una proliferació de marxes cristianes com no s'havia vist mai, i la majoria dedicades a festers per encàrrec. La música festera es va convertir poc a poc en un negoci rentable i que es va professionalitzar. Del llapis i pentagrama es va passar als programes informàtics i noves tecnologies. L'ontinyentí Saül Gómez Soler va agafar prestigi ràpidament, degut a la qualitat de marxes mores com "Xabat", "Abensseraig", "Blau i nacre", "Iel·las", "Dimní", "Molí de lluna", Adalil" o "Signum". Les composicions per a ballets i xirimites es van instaurar definitivament, donant-li molt d'ús als instruments de percussió. Una prova d'açò són les obres "L'espentall", "Atungulu", "Pere l'ermità" o "El trot" de Benedicto Ripoll Belda. En canvi és la dècada en la que menys pasdobles sentats es van crear i el Concurs de Música Festera d'Alcoi va quedar moltes voltes desert. Miguel Ángel Más Mataix va anar guanyant terreny amb el pas dels anys, sent cada volta més conegut com també li va passar a Mario Roig Vila. Tristament al 2005 ens vam despedir del gran mestre d'Alcoi. Les últimes obres musicals d'Amando Blanquer són "Moment de festa", "Paco Verdú" i "Àguiles i cadenes", deixant un llegat difícil de superar. José Rafael Pascual Vilaplana ja no sols composava per a la comarca del Comtat, sinó que càrrecs de moltes poblacions recurrien a ell per a estrenar música festera. Per exemple "Jéssica", "Crusllan", "La neta del Manyà" o "Culibrí". Un fet remarcable dels anys 2000 va ser la incorporació de corals, sent les primeres obres musicals "Tempora Belli", "Zaphirus", "Cruïlla de cors" i "Santiago capitán abencerraje".
"MOMENT DE FESTA": Marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda en l'any 2000.
"ALMOGÀVER CONTESTÀ": Marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa en l'any 2000.
"JÉSSICA": Marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana en l'any 2000.
"BLAU I NEGRE": Marxa cristiana d'Àngel Esteve Escrivà en l'any 2000.
"MARINA": Marxa cristiana de Francisco Amaya Martínez en l'any 2000.
"ALFÉREZ JUDÍOS 2000": Marxa mora de Vicente Juan Sanoguera Rubio en l'any 2000.
"TEMPLARIOS DE CARAVACA": Marxa cristiana de Ignacio Sánchez Navarro en l'any 2000.
"ADALIL": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en l'any 2000.
"ZOC": Marxa mora de Jordi Bernàcer en l'any 2000.
"AL MEU PRIM": Marxa cristiana de Josep Robert Sellés Camps en l'any 2000.
"LIDIA": Marxa mora de Ramón García Soler en l'any 2000.
"AMICS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en l'any 2000.
"OBERTURA DE BEN HUR": Marxa cristiana de Gregorio Casasempere Gisbert en l'any 2000.
"TITANIC": Marxa mora de Gaspar Àngel Tortosa en l'any 2000.
"CLARA": Marxa cristiana de Llorenç Belda Juan en 2001.
"MANTA, FORCA I FESTA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2001.
"ARENES": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2001.
"AL-AYAMI": Marxa cristiana de Gregorio Casasempere Gisbert en 2001.
"JUANJO CASQUET": Pasdoble de Ignacio García Vidal en 2001.
"LA NETA DEL MANYÀ": Marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana en 2001.
"ATUNGULU": Marxa mora de Bene Ripoll Belda en 2001.
"SAORO": Marxa cristiana de Ramón García Vidal en 2001.
"MARCO POLO": Marxa mora de Hipòlit Agulló en 2001.
"BISCAÏNS D'ONIL": Marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix en 2001.
"LA VICTÒRIA": Marxa cristiana d'Enrique Albors Tarrasó en 2001.
"SANTOS, POETAS Y GUERREROS": Marxa cristiana d'Enrique Igual Blasco en 2001.
"EL HONOR DE UN CABALLERO": Marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix en 2002.
"MOLÍ DE LLUNA": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2002.
"KABIL CAP 2002": Marxa mora de Ignacio García Vidal en 2002.
"ALS XACALS": Marxa cristiana de Jaume Blai Santonja Espinós en 2002.
"MENDA CAPITÀ 2002": Marxa mora de Vicente Pérez Estevan en 2002.
"CREU DAURÀ": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2002.
"PACO VERDÚ": Marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda en 2002.
"FADRAQUE L'ALFÉREZ XANO": Marxa mora de Jordi Ribera Francés en 2002.
"CRUSLLAN": Marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana en 2003.
"NADERS": Marxa mora de Jaume Blai Santonja Espinós en 2003.
"ALQARYA": Marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana en 2003.
"EXABEAM": Marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana en 2003.
"MADRILES": Marxa cristiana de José Maria Valls en 2003.
"TABAL I SARAGÜELLS": Marxa cristiana de Mario Roig Vila en 2003.
"ARALK": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2003.
"XABAT": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2003.
"FERES": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2003.
"PUJEN ELS JORDIANS": Marxa cristiana de Óscar Sempere Francés en 2003.
"AL MELLAT": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2004.
"ÀGUILES I CADENES": Marxa cristiana d'Amando Blanquer Ponsoda en 2004.
"LOS SORELES": Pasdoble de José Maria Valls en 2004.
"TERRA": Marxa mora de Joan Sanz en 2004.
"ALFAJIRA": Marxa mora de Bene Ripoll Belda en 2004.
"ABENSERRAIG": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2004.
"ALS JOGLARS": Marxa cristiana de José Joaquim Sanjuán Ferrero en 2004.
"EL COLZE": Marxa mora de Ramón García Soler en 2004.
"GUERRERS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2004.
"LA ROSA I EL DRAC": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2004.
"POPE": Marxa cristiana de Ramón García Soler en 2005.
"PACO JOVER": Marxa cristiana de Ramón García Soler en 2005.
"AMADO CAPITÀ": Marxa cristiana de José Francisco Molina Pérez en 2005.
"ALAIA": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2005.
"TEMPLARIS D'ALBAIDA": Marxa cristiana de Vicente Pérez Estevan en 2005.
"L'ESPENTALL": Marxa mora de Bene Ripoll Belda en 2005.
"PAS AL PAS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2005.
"BENATAIRE": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2005.
"XAMARCAI": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2005.
"BEN AL SAHAGUI": Marxa mora de Francisco Valor Llorens en 2005.
"TEMPORA BELLI": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando en 2005.
"BLAU I NACRE": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2006.
"EL TROT": Marxa mora de Bene Ripoll Belda en 2006.
"PERE L'ERMITÀ": Marxa cristiana de Bene Ripoll Belda en 2006.
"GRÀCIES CREUATS": Marxa cristiana de Gregorio Casasempere Gisbert en 2006.
"SOM CREUATS": Marxa cristiana de Rafael Agulló Albors en 2006.
"AFAR MOSEM": Pasdoble de Juan Carlos Sempere Bomboi en 2006.
"LA VALLDIGNA": Marxa cristiana de Xavier Richart Peris en 2006.
"DEU DE SETEMBRE": Marxa mora de Francisco Amaya Martínez en 2006.
"PUCHE": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2006.
"ROPERIA XIMO": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2006.
"PRÒLEG AL TIO PEP": Marxa cristiana de José Maria Valls en 2006.
"SIBILA DE FORTIÀ": Marxa cristiana d'Enrique Albors Tarrasó en 2006.
"AL COQUERET": Marxa mora de Rafael Lledó García en 2006.
"FANFÀRRIA ALATRISTE": Marxa cristiana de Roque Baños López en 2006.
"ADAS": Marxa mora de Santiago Revert Cantó en 2007.
"ZAPHIRUS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2007.
"SAGITTARIE": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2007.
"DE QUIROGA A SÈNECA": Pasdoble de Miguel Ángel Más Mataix en 2007.
"JUSSÀ AL SAQÀLIBA": Marxa mora de Mario Roig Vila en 2007.
"DRAPS BRUTS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2007.
"EL DIVÍ": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2007.
"JAUME CAPITÀ": Marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix en 2007.
"L'ESPASA I EL DRAC": Marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix en 2007.
"ROVIRA PALACIOS": Marxa cristiana de Santi Revert Cantó en 2007.
"SIGNUM": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2007.
"CULIBRÍ": Marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana en 2008.
"CRUÏLLA DE CORS": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2008.
"SEDUÏTS PER LA CORT": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2008.
"AMO I SENYOR": Marxa cristiana de Sergi Querol Tormo en 2008.
"L'ALCAIDE D'ALCOI": Marxa cristiana d'Àngel Lluís Ferrando Morales en 2008.
"DEI GRATIA REX": Marxa cristiana de Mario Roig Vila en 2008.
"KEL TENERÉ": Marxa mora de Juan Carlos Sempere Bomboi en 2008.
"CAVALLER TAUMATURG": Marxa cristiana de José Maria Valls en 2008.
"ANEROL": Marxa mora de Luis Sanz en 2008.
"BERE": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2008.
"CAPITÀ I JUBILAT": Marxa mora de Rafael Lledó García en 2008.
"MARE NOSTRUM": Marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix en 2008.
"DIMNÍ": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2009.
"IEL·LAS": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2009.
"TUBMA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2009.
"AMBUT": Marxa cristiana d'Andrés Arévalo Cots en 2009.
"DORO EL GAT": Marxa cristiana de José Maria Valls en 2009.
"ANA MICÓ": Pasdoble de Santi Revert Cantó en 2009.
"GÜENCHA": Pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert en 2009.
"EXCISSUM BELLATORS": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2009.
"FOLIXA ASGAYA": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2009.
"LA BATALLA DE SANT HIPÒLIT": Marxa cristiana de Xavier Richart Peris en 2009.
"INARPA": Marxa cristiana de Saül Gómez Soler en 2009.
"LLEONS DEL CID": Marxa cristiana de Jesús Barberà Fontana en 2009.
"SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE": Marxa mora de Saül Gómez Soler en 2009.
"VILA COMTAL": Marxa cristiana de Santi Revert Cantó en 2009.
"SALA I SOLER": Marxa cristiana de Francisco Valor Llorens en 2009.
"QIRBILYÀN": Marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana en 2009.
Etiquetas:
Música Festera
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
El temps en Alcoi.
El Tiempo en Alcoy, Alcoi





