Analytics

martes, 27 de septiembre de 2022

SETMANA MODERNISTA D'ALCOI 2022

Del 19 al 25 de setembre de 2022 es va celebrar la Quinta edició de la Setmana Modernista, una festa consolidada al calendari alcoyà desde 2017. L'any 2021 les restriccions sanitàries van obligar a fer un format de Fira Modernista sense actes massius, però aquest any es va tornar a l'habitual i ja es va notar al descobriment del Cartell. Es feia un homenatge a Francisco Laporta Valor, el pintor que va revolucionar les Festes de Moros i Cristians a principis del segle XX. Al seu art van anar dedicades la majoria d'exposicions i conferències al llarg de la setmana. La implicació de la societat alcoyana ha sigut una volta més excepcional i són molts els comerços i entitats que han treballat per a engrandir la Fira Modernista. Va haver rutes guiades pels edificis modernistes com el Conservatori de Música Joan Cantó, la Casa del Pavo, el Círculo Industrial al carrer Sant Nicolau o la Casa Laporta a l'Avinguda País Valencià. Com a novetat va haver una ruta turística externa al casc antic, ja que es va visitar la Masia la Mota i també les escultures del Cementeri. L'Associació Cultural Samarita va repetir amb la degustació de vermut i taretes alcoyanes i també es van organitzar sopars modernistes i pícnics al Passeig de Cervantes. Es rememora l'època en la que Alcoi va ser una ciutat pionera en la transformació social, cultural, industrial i tecnològica.

El divendres 23 de setembre de 2022 es va fer el pregó a la Bandeja i amb els participants ja vestits amb l'estètica característica de la classe benestant del segle XIX, encara que també es van veure grups de danses tradicionals i un pagès amb un burret de l'horta. Al pregó es va ressaltar l'esforç silenciós de les dones d'aquella època. Era important ser bones esposes fidels, mares abnegades i viudes catòliques, tant les nobles, com les monges, llauradores, ames de casa i obreres. S'opinava que la vida a la fàbrica era inconvenient i molt perjudicial per a la dona casada, ja que li era impossible atendre i complir degudament amb les sagrades obligacions domèstiques i familiars i damunt tenien un sou molt inferior al dels homes. També es va parlar del progrés que exigia la classe obrera, abandonant-se els privilegis de sang i deixant pas a una societat separada entre empresaris i treballadors de la indústria tèxtil i paperera.  

La cercavila s'ha convertit en una passarela de moda antiga que no acaba mai i on la gent llueix els seus trages austers i elegants. Hi ha una desproporció poc realista entre proletariat i burgesia, tal volta perquè resulta més atractiu vestir-se de senyoret i dama que de camperol i treballadora del tèxtil. La representació és poc històrica ja que el percentatge de gent rica era inferior al que es veu al passacarrer. Faltaven més bambuneres i menys parelles burgeses amb esmoquin i barrets luxosos. Per a millorar també es necessitava més ambientació musical amb pasdobles de Camilo Pérez Monllor com "Krouger". Sols va desfilar un grup de xirimiters i una banda de música que acompanyava al govern local. Sembla que la Setmana Modernista s'ha convertit en una tradició on el protagonisme major el tenen les autoritats. Fins hi tot regidors que ni van vestits de l'època tenen el seu moment de glòria a l'escenari. La desfilada popular va acabar a la Plaça Ferràndiz i Carbonell on es van realitzar uns vals que recordaven a les festes d'abans de l'afonament del Titanic.

La Plaça d'Espanya es va despertar com un mercat de productes agrícoles, herbes aromàtiques i embotit el dia 24 de setembre de 2022. A més a més dels distints llocs de merceria, verdures, venta de barrets i ventalls també es podien veure oficis desapareguts, cardadores de llana, floristes, taverners, carboners, panaderes, afiladors i altres formes de vida i faena corresponents a l'Alcoi dels inicis capitalistes. Toni Francés, com a alcalde d'Alcoi i futbolista, va tallar la cinta inaugural de la Fira Modernista a la Glorieta. Mentre els venedors oferien els seus objectes artesanals el grup de danses Carrascal recuperava els seus balls tradicionals. La gent podia adquirir premsa antiga com el periòdic "Heraldo d'Alcoi" i fer-se fotografies amb càmares antigues.

La representació de les manifestacions ciutadanes es va centrar en els impostos dels bens de consum. El pagament s'aplicava a productes de primera necessitat i afectaven negativament a les classes socials més desfavorides. Francisco Laporta va ser un regidor que va lluitar per a que es suprimiren, com també el polític Canalejas que els considerava una espoliació del proletariat. Al pont del Viaducte hi havia una caseta on es cobrava als mercaders aquest impost de consum i desprès de molts motins es van suprimir en 1911. Aquestes reivindicacions de la classe obrera són més significatives en 2022 degut a la forta inflació que estem patint als preus. La manifestació del dissabte al matí va ser un acte massiu i fins hi tot més multitudinari que en l'edició de 2019, quan es va recrear la protesta contra la Guerra del Marroc. Va haver jocs infantils, salvacions de bombers, el ballet de Virginia Bolufer, una desfilada Scout i una recreació d'un duel a pistola. 

Per la vesprada del dissabte es van escoltar polkes i va haver un concert modernista al Café Samarita. El grup de danses Sant Jordi va fer una actuació per a recordar la festa de Sant Isidre a Barxell, on es celebrava la festivitat dels solters i activitats típiques i balls de fanalets. Lorena Zamorano estava satisfeta veient com el grup de Teatre Tesalín va declamar textos modernistes de forma itinerant i acompanyats de música. A la Fira Modernista de la Glorieta es van seguir venent productes als escaparates. Varies ciutats espanyoles van promocionar la seua ruta del modernisme al igual que entitats locals. Hi havia venedors de menjar, de regals, d'antiguitats i de informació turística.

El diumenge dia 25 de setembre el punt neuràlgic del Modernisme va ser la casa de l'Escaló, lloc on estudien les ballarines de dansa clàssica. Als patis del Conservatori Municipal es van realitzar espectacles i balls preciosos de l'alumnat alcoyà i Juan Antonio Recuerda va col·laborar amb el seu inseparable piano. És hora de que l'Ajuntament  d'Alcoi reconega el treball i entrega d'aquest músic i director del Conservatori i siga l'encarregat de dirigir l'Himne de Festes de Moros i Cristians. A la Plaça Ramón i Cajal va haver una xocolatada solidària amb fins benèfics i va haver molta música de xirimiters a la Glorieta. Ni les tempestes intermitents van ser un obstacle per a disfrutar del cap de setmana modernista. Alcoi forma part de la Ruta Europea del Modernisme per les seues cases senyorials de l'etapa daurada i de major esplendor de la ciutat. Si la Fira Modernista de 2021 va estar marcada per la distància social, la d'enguany ha sigut el retorn a la normalitat. Encara que els actes del cap de setmana han perdut un poc d'interès sense la participació de l'Associació de Sant Jordi.

jueves, 22 de septiembre de 2022

ROMERIA A LA VERGE DELS LLIRIS 2022


Els alcoyans i alcoyanes portaven molts anys esperant una nova Romeria en honor a la Verge dels Lliris, alcaldessa perpètua desde 1967. Tot va començar amb Reme Perelló destapant el Cartell de les Festes Patronals d'Alcoi. El dia 2 de setembre de 2022 es veia la bonica obra de Carlos Gran i s'estrenava la nova presidenta de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris. Desprès de les suspensions per la pluja dels anys 2018 i 2019 i la pandèmia de 2020 i 2021, ja es desitjava una Romeria a la Font Roja amb normalitat. Perquè el paratge natural més famós d'Alcoi té un atractiu màgic més allà de la religió. Ho va descriure molt bé l'escriptora Isabel Clara Simó:
"Guardeu-nos el secret: la Font Roja, a Alcoi, és el racó més bonic de la terra. O, com a mínim, un dels més bonics. Hi ha tota mena d'arbres, sobretot carrasques, i animals que omplin el paratge d'aromes i de música. I la llegenda de es va aparèixer la imatge de la Mare de Déu en un lliri blanc. Perquè els lliris, ja desde temps dels romans, s'han associat a la maternitat i el goig. Potser perquè tenen algun secret: el secret de la seua bellesa". 

El dissabte 17 de setembre de 2022, mentre Ibi celebrava les seues Festes de Moros i Cristians, a la Plaça d'Espanya d'Alcoi es feia l'ofrena a la Verge dels Lliris. En el trasllat de l'escultura de la Verge dels Lliris i Sant Felip desde l'Església de Sant Mauro va participar el grup de danses Carrascal i associacions locals. Desprès de rebre les flors dels ciutadans es va disparar un castell de focs artificals. El mal oratge no va ser impediment per a que el Carrascal de la Font Roja s'omplira de gent el diumenge. Desde ben matí la filà Muntanyesos repartia herbero, timonet i pastetes dolçes prop del Cementeri d'Alcoi. Els xirimiters animaven la pujada a la serra amb la tradicional "Despertà" de les 6 del matí. Encara que va haver menys romers dels que es recordava no ens podíem perdre la festivitat per quint any consecutiu. Les quadres de cavalls i la Casa d'Andalucia també van assistir a la Romeria matutina fins al Santuari on es va produir el Miracle de 1653. La imatge peregrina de la Verge dels Lliris va ser portada en andes pels devots a pesar de la boira i la pluja que afectava al paratge el passat 18 de setembre de 2022. No va haver controls d'aforament però no va ser un acte multitudinari, potser pel mal temps o per una població cada volta més agnòstica. Però els catòlics si van disfrutar d'una jornada enyorada en la que es va fer una Missa de campanya desprès de l'esmorzar i la recepció de les autoritats a la patrona d'Alcoi.


Desprès d'aquesta celebració d'Interès Turístic Provincial i de l'acte d'Acció de Gràcies a la Verge dels Lliris entrem en plena Setmana Modernista d'Alcoi. Aquest any no tindrà restriccions pel Covid-19, com al 2021. Lorena Zamorano, com a regidora de Turisme, ha decidit dedicar aquesta quinta edició al pintor Francisco Laporta Valor. GUIÓ D'ACTES:

DIJOUS, 22 DE SETEMBRE=
·19:00- Conferència "Els orígens del Moviment Obrer. UGT a la revolució industrial" a l'Àgora.
·20:30- Cineclub modernista, visionat de "El maquinista de la general" de Buster Keaton a la Fundació Mutua Levante.

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE=
·19:00- Pregó a la plaça d'Espanya.
·20:00- Cercavila modernista popular fins a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
·20:30- Vals modernista, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

DISSABTE, 24 DE SETEMBRE=
·10:00 a 13:30- Escenificació a la Plaça d'Espanya d'un mercat de finals del segle XIX.
·10:00 a 20:30- Visita guiada "Dansa i modernisme. L'expressió d'un món interior", al Conservatori de Música i Dansa Casa de Escaló.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernista d'Alcoi al parc de la Glorieta.
·11:00- Manifestació popular contra els Consums, recorregut des de la Plaça de Ramon i Cajal fins a la Plaça d'Espanya.
·12:00- Recreació d'un dol a pistola, a la placeta el Fossar.
·12:10- Desfilada escolta i cerimònia, des de la Plaça d'Espanya fins a la Plaça de Ramon i Cajal.
·14:00- Picnic modernista, al Passeig de Cervantes.
·17:30 a 20:30- Jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç.
·18:00- Actuació, balls i recreació històrica del Grup de Danses Sant Jordi, a la plaça d'Espanya.
·18:30- Representació d'un teatre itinerant, a la plaça de Ramon i Cajal, Sant Nicolau a l'alçada de la geladeria Albina i al Cantó El Pinyó.

DIUMENGE, 25 DE SETEMBRE=
·10:00- Xocolatada solidària a la plaça Ramon i Cajal.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernisa d'Alcoi  al parc de la Glorieta.
·11:00 a 13:00- Ruta guiada temàtica al Cementeri d'Alcoi.
·11:30- Concert de música modernista, al teatre Calderón.
·11:30 a 12:30 – XXXVIII Mostra de Xirimites i Tabals, al parc de la Glorieta.

miércoles, 14 de septiembre de 2022

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MUNTANYESOS

La filà Muntanyesos ja va revolucionar l'estètica festera en 1921, quan va ser fundada per membres del Cercle Catòlic. Però les seues esquadres de negres també han sigut un autèntic revulsiu en l'estil guerrer que caracteritza l'Entrada Cristiana. La corrent de les esquadres de negres salvatges va ser impulsada per la filà Muntanyesos a partir dels anys 50. I és que la filà Muntanyesos va patir dificultats als anys de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República Espanyola no va participar en les Festes d'Alcoi perquè no compartien la idea d'unes celebracions més laiques. Una de les curiositats de la filà Muntanyesos és que els seus esquadrers eren solidaris i feien visites als malalts i necessitats i també repartien olleta a famílies, xiquets i veïns del barri de la Sang. La seu social antiga de la filà Muntanyesos estava prop del Trinquet. Rafael Guarinos va dissenyar les esquadres de negres muntanyeses dels anys 50 i Luis Solbes les dels anys 60 i 70. En la capitania cristiana de 1963 la filà Muntanyesos va intentar presentar una esquadra femenina. Les components estaven preparades amb un disseny atrevit però la iniciativa va ser denegada per l'Associació de Sant Jordi. Com haguera canviat la història de Nostra Festa si no fora pels retrògrads. La filà Muntanyesos va ser la primera en tindre una esquadra d'enmig cristiana i la oportunitat va aparèixer 10 anys desprès de les esquadres d'enmig mores. Però l'Entrada Cristiana 1971 es va suspendre per la pluja i els esquadrers van tindre que esperar un dia més. Una anècdota pareguda va ocórrer en 1985, ja que l'Entrada Cristiana va patir un parèntesi de 45 minuts per una forta tempesta. L'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos, feta per una dona, estava a punt d'arrancar i van veure amb frustració la cancel·lació de la desfilada. Quan es va reprendre l'Entrada Cristiana van tindre que baixar més ràpid, però els núvols van respectar la resta del dia. Als anys 1991 i 1992 Jordi Sellés i Alejandro Soler van aportar noves idees a les esquadres de negres de la filà Muntanyesos, sent molt aplaudides. Aquesta estètica ferotge i del bosc va servir de inspiració per a Roberto Pérez. El fester de la pròpia filà ha firmat els bocetos de les últimes 2 esquadres d'enmig. Tant la de 1999 com la de 2013 són impressionants per l'utilització de materials naturals. César Vilaplana s'ha convertit en el dissenyador de referència de la filà Muntanyesos al segle XXI, destacant els seus dissenys de 2005, 2006 i 2022 per la seua espectacularitat. En quant a les marxes cristianes, l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2005 va estrenar "Tempora Belli", la primera peça musical amb coral inclosa. Altres marxes cristianes que han sonat amb la filà Muntanyesos són "Zoraidamir","Ix el cristià", "L’ambaixador cristià", "El Barranc del Sinc" o "Cid". D'entre altres menys clàssiques destaquen "Batallers", "Folixa Asgaya" o "Iurde" estrenada en 2019 i composada per Rogelio Mira de la pròpia esquadra de negres.  Desprès de la fantàstica capitania cristiana 2022, la filà Muntanyesos tindrà al 2023 una esquadra commemorativa pel Centenari que s'haguera tingut que celebrar al 2021 en circumstàncies normals.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1951. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1952. Disseny de Rafael Guarinos

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1963. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1964. Disseny de Luis Solbes.

Primera esquadra d'enmig cristiana 1971. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1977. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1978. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1985. Disseny de Isabel Cantó.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1991. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità cristià 1992. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig cristiana 1999. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2005. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres del capità cristià 2006. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra d'enmig cristiana 2013. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2019. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de negres del capità cristià 2022. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de blancs. Disseny de Francisco Laporta.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites