viernes, 31 de mayo de 2019

HISTÒRIA FILÀ MOZÀRABES D'ALCOI

La filà Mozàrabes està a punt de complir 100 anys desde la seua aparició al bàndol cristià de les Festes d'Alcoi. En 1925 pocs apostaven que aquesta filà es consolidara en les Festes de Sant Jordi. La filà Mozàrabes va nàixer en una època difícil per a la ciutat. El bàndol cristià estava castigat per l'aparició i desaparició continua de filaes que no acabaven de quallar entre els alcoyans. Era el cas de Capellans, Estudiants, Caçadors o Salomonistes. Els fundadors de la filà Mozàrabes provenien d'altres filaes i buscaven una nova identitat per a l'Entrada Cristiana, sempre en segon pla per l'espectacularitat de l'Entrada Mora. L'Associació de Sant Jordi va rebre amb entusiasme la creació de la filà Mozàrabes, sobretot perquè li donava un toc historicista al bàndol cristià. Els mossàrabs existien al segle XIII i eren cristians de religió catòlica que vivien en territori governat pels musulmans. Aquesta mescla de cultures era patent en els mossàrabs, fins hi tot en el seu vestuari. La idea de convivència entre moros i cristians va agradar als creadors de la filà Mozàrabes. Les gestions per a que la filà Mozàrabes eixira prompte a les Festes de Moros i Cristians es van intensificar a finals de 1924. Van pagar 350 pessetes per a que les tramitacions foren ràpides. El president del Casal, Miguel Payà Pérez, també va autoritzar la creació en 1925 d'altra filà cristiana: Els ja desapareguts Visigodos.

Clarament la filà Mozàrabes va tindre més acceptació que la filà Visigodos entre els alcoyans. No obstant, la filà Visigodos anava per davant dels mossàrabs en l'ordre de formació i d'antiguitat. La filà Visigodos va participar en les Festes d'Alcoi fins l'any 1941 i fins hi tot va desempenyar els càrrecs als anys 30 en companyia de la filà Mozàrabes. Tant la filà Mozàrabes com la filà Visigodos va tindre una estrena a l'Entrada Cristiana passada per aigua. La filà Mozàrabes va desfilar amb el seu trage auster baix la pluja. A l'any següent va passar el mateix i fins hi tot es van tindre que aplaçar, interrompre o suspendre actes com la Diana o les Entrades de 1926.

El disseny antic de la filà va ser obra de Francisco Jordà Miró i era bastant simple. La túnica era granate i tenia una obertura a la falda. El casc de metall no tenia detalls i en canvi l'escut era molt colorista, amb el símbol del lleó rampant. La capa sols s'utilitzava en la Diana i la Processó i era de color blanc amb una bonica sanefa. El mosaic de la capa recordava al "Indignum memorare" de l'època medieval. El trage primitiu de la filà Mozàrabes no tenia més referències a a la població cristiana d'Al-Àndalus. El coneixement que els mossàrabs tenien de la llengua i costums àrabs s'ha vist reflexada en nombrosos boatos de la filà Mozàrabes d'Alcoi. Els mossàrabs pagaven als impostos per a tindre la seua pròpia organització politica en llocs com Còrdova, Toledo i altres de la Península Ibèrica. Les famílies mossàrabs tenien fins hi tot la seua llengua romànica. Molts mossàrabs van acabar convertits a l'Islam, mentre que altres van fugir als Regnes cristians del nord per a salvaguardar la seua fe en Jesucrist.

L'any 1931 porta a la filà Mozàrabes d'Alcoi a fer el seu primer gran càrrec: Alférez cristià en la persona de Miguel Moltó Abad. Aquest fester, famós per la seua barba, ja va ser alférez i capità moro amb la filà Miqueros als anys 1914 i 1915. El seu estatus econòmic li van permetre ser també alférez i capità cristià de la filà Navarros en 1928 i 1929. Però en una edat més adulta es va oferir a ser alférez cristià 1931 i capità cristià 1932. La filà Mozàrabes li va exigir que s'afeitara la barba per motius estètics, ja que el trage blanc de l'alférez 1931 no necessitava barba.

El laïcisme que es va imposar a Alcoi en els anys de la Segona República Espanyola va afectar a les creences religioses de l'Associació de Sant Jordi. En 1932 va haver forts enfrontament amb l'Ajuntament per qüestions relacionades amb les Processons i els actes festers en els que intervenia el poder eclesiàstic. Algunes filaes es van negar a participar en les Festes de Moros i Cristians si perdien el seu origen catòlic. La filà Mozàrabes no va ser una de les discrepants i va tindre el càrrec de capità cristià 1932 sense polèmiques. La filà Mozàrabes fins hi tot va recolzar la proposta de que la Processó de la Relíquia es substituira per una batalla de flors. Miguel Moltó Abad va ser l'únic càrrec de la filà Mozàrabes abans de l'esclat de la Guerra Civil. El seu trage de capità cristià tenia una estètica noble poc vista a les Festes d'Alcoi.

La filà Mozàrabes va tindre desde ben prompte un malnom conegut, quasi tan famós com el propi nom oficial de la filà. La filà Mozàrabes són els gats, un animal amb el que s'identifiquen tots els membres d'aquesta entitat festera. Els origens d'aquesta denominació són diversos. Alguns diuen que al conserge de la seu social de la filà li agradaven molt els gats. En 1929 estaven situats al carrer la Purísima i el conserge els donava tan de menjar que el carrer estava ple de gats. La gent va començar a referir-se a una visita a la filà Mozàrabes com "me'n vaig a la filà dels gats". La celebritat d'aquest malnom s'ha mantingut amb el pas del temps i hui en dia continuen anomenant-se gats amb orgull. L'amor pels felins del conserge podria ser una de les claus per a entendre aquest mot tan simpàtic, però altra teoria posterior és que en la postguerra es menyspreava a la filà Mozàrabes dient que eren 4 gats. Cert és que la societat alcoyana tenia carències desprès de la Guerra Civil Espanyola i, com en la majoria de casos, la filà Mozàrabes també va patir una reducció de components.

Les Festes de Moros i Cristians es reorganitzen en 1940, mesos desprès del triomf del dictador Francisco Franco en abril de 1939. L'Associació de Sant Jordi comanda de nou les Festes de Sant Jordi amb un fort patriotisme i sentiment religiós. En 1936 es seguia altre ordre en quant als càrrecs festers i l'última alferecia cristiana en temps republicans va ser de la filà Navarros. En 1940 es replanteja la situació, descartant un seguiment dels càrrecs dels anys 30. Se li ofereix el càrrec de capità i alférez a les filaes més joves i amb menys càrrecs en la història. La filà Mozàrabes sols havia tingut un capità anteriorment, així que passen a ser capitans en 1940 sense haver desempenyat abans l'alferecia cristiana. A la filà Navarros se'ls va privar de fer els càrrecs que li pertocaven i l'alférez cristià va ser el primer de la filà Asturs, posteriors Almogàvars. En quant a la filà Mozàrabes un grup d'amics reduït es va embarcar en l'aventura de la capitania cristiana 1940. Carlos Olcina va ser capità cristià en unes circumstàncies excepcionals i la pobresa del moment van ser palpables al boato i l'esquadra de negres. Els trages estaven descolorits i la filà Mozàrabes van passar uns anys de sacrifici fins que Manuel Abad Candela va liderar la filà.

El conegut com "Campana" va ser un primer tro que va aconseguir el ressorgiment gloriós de la filà Mozàrabes. Va intervindre com a mediador en un conflicte amb el conserge de la filà Mozàrabes. El problema amb el subministrament i pagament del café licor en 1945 tenia com a causa el poc poder de convocatòria de la filà Mozàrabes. Manuel Abad era teixidor i li va demanar al seu empresari Adolfo Bernabeu una ajuda per a renovar la filà Mozàrabes. També Enrique Casasempere va animar als seus amics a participar en els actes festers amb trages nous de la filà Gats. Julio Pastor va atraure a nous integrants de la filà Mozàrabes de cara a que l'alferecia cristiana de 1947 fora una realitat. La preparació del càrrec va unir a molts alcoyans definitivament amb la filà Mozàrabes. Jorge Silvestre, Jaime Coderch, Rafael Terol, Ricardo Ferràndiz, Enrique Ramos o Francisco Blanes entre altres van eixir de les seues filaes per a incorporar-se a la filà Mozàrabes. El creixement de la filà va ser notable i la filà es va salvar dels problemes econòmics que tenia fer una alferecia cristiana amb pocs components. El veterà Cristóbal Llorens Aura va complir esplèndidament amb el seu paper d'alférez cristià.

Mesos abans de les Festes d'Alcoi 1948 encara no s'havia designat un capità cristià de la filà Mozàrabes. Finalment el fester novato Francisco Santonja Llàcer va ser elegit capità cristià pel seu poder adquisitiu, ja que era un industrial tèxtil. Els Gats van plantejar un boato variat i ric en el que destacava una esquadra de negres de túnica en tons grocs. Rafael Guarinos va dissenyar un extens boato medieval amb cetreria, donzelles, escuders i fins hi tot els músics portaven uniformes cristians. En l'Estafeta del dia 24 d'abril el genet no disposava d'un trage nou de la filà Mozàrabes i de forma improvisada el primer tro Manuel Abad Candela es va despullar en plena Plaça d'Espanya per a que l'Estafeta s'iniciara amb el genet vestit amb el trage oficial de la filà. El primer tro es va refugiar amb vergonya al Castell de Festes i allí va estar durant hores esperant a que li tornaren el trage, per a no ser detingut per mostrar les seues parts íntimes. Campana va aconseguir que la filà Mozàrabes fora una filà sòlida en les Festes de Sant Jordi.

La filà Mozàrabes va canviar de domicili en 1950, traslladant la seu social al carrer Sant Nicolau. Compartirien Sant Jordiet amb la filà Llana, una pràctica habitual en aquella dècada. Ja en 1951 si que van acompanyar al complet al Sant Jordiet: Lorenzo Ferràndiz. Al quadre es veu pintat al xiquet amb el seu trage i llançant fletxes sobre un cavall blanc desde el Castell de Festes. En 1954 el membre de la filà Adolfo Bernabeu va ser el pare del Sant Jordiet, encara que el xiquet va estar acompanyat de la filà Berberiscos. Aquell Sant Jordiet fins hi tot té un pasdoble dedicat pel compositor alcoyà Amando Blanquer: "El petit Adolfín Bernabeu".

Rafael Guarinos es va encarregar de dissenyar tota la capitania cristiana de 1948 i com el resultat va ser un èxit, la filà Mozàrabes va confiar en ell per a reformar el trage oficial dels gats. La modificació va ser a millor i va rebre elogis del públic en 1952. Però tal i com va passar en l'estrena al carrer en 1925, el renovat trage de la filà Mozàrabes va desfilar per primera volta baix una pluja desoladora en l'Entrada Cristiana de 1952. De la ment de Rafael Guarinos surt l'escut vigent de la filà, format per mitges llunes i lleons rampants. Aquest símbol es va col·locar al pit de la túnica granate que té la filà Mozàrabes. El disseny nou representava un trencament radical amb l'anterior trage gat, molt pobre i sense connotacions relacionades amb els cristians que vivien en territori àrab. El casc que ara tenen la filà Mozàrabes si incorpora un element semblant a un turbant moro blanc. Les reminiscències àrabs es combinen amb parts més cristianes com les calces de cotamalla o les corretges de cuero de color tostat. La capa és blanca i va ser l'únic fallo de Rafael Guarinos, ja que va suprimir la sanefa multicolor del mosaic "Indignum memorare". La filà Mozàrabes va ser precursora en adaptar la seua vestimenta als nous temps i l'impacte positiu va animar a altres filaes cristianes a fer-ho, per exemple Tomasines, Cides, Asturianos o Navarros.

Una nova generació de gatets va aparèixer en la filà. Eren els fills dels salvadors de la filà als anys 40. Tan prolífica descendència va fer que els més de 30 festers de la filà Mozàrabes acompanyaren junt a altres filaes a molts Sant Jordiets dels anys 50. També és la dècada en la que la filà Mozàrabes comença a assistir a Fontilles, per a portar alegria festera als leprosos, ancians i malalts que estan al Sanatori de la Vall de Laguar. Els gats són una filà que sempre acudeix a la cita amb Fontilles al mes d'octubre i no han fallat ni en anys sense càrrec. En 1958 la filà va tornar a acompanyar al Sant Jordiet. Carlos Silvestre García va ser Sant Jordiet 2 anys seguits: Primer amb la filà Maseros i en 1958 amb la filà Mozàrabes.

Desprès de l'any de Sant Jordiet 1958 arribava una nova alferecia cristiana per a la filà Mozàrabes. En aquell any el membre de la filà Alfonso Saura va ser el pintor del Cartell de Festes. L'alférez cristià va ser Rafael Gonzàlez Raduán, qui va compartir el càrrec amb el seu germà. Si les castellanes del boato anaven a cavall, l'alférez cristià 1959 va decidir desfilar a peu lluint un trage de Rafael Guarinos, al igual que l'esquadra de negres.

El capità cristià de la filà Mozàrabes de 1960 portava una imitació de l'autèntic casc amb un drac que portava Jaume I quan va conquerir València i el seu regne. Tota la capitania cristiana del senyor Rafael Terol Aznar va estar dissenyada pel gran Luis Solbes. Fins hi tot la favorita recreava l'arribada de Jaume I a les Torres de Serrans de València en 1238. Un palio acompanyava també a 4 amics del capità a cavall. La presència infantil va ser molt elogiada.

El ritme ascendent de les Festes d'Alcoi anava en consonància amb l'estabilitat de la filà Mozàrabes. Però en 1973 es va truncar el prestigi dels gats per culpa una desorganitzada alferecia cristiana. José Francés Blanes va vindre desde Catalunya per a ser l'alférez cristià 1973. Però la seua il·lusió es va convertir en catàstrofe al final de l'Entrada Cristiana. El bon oratge feia presagiar una gran jornada, però el ministre d'obres públiques Fernando de Mora va retrassar el començament de la capitania cristiana de la filà Vascos. Els horaris no s'estaven complint i damunt va haver un gran tall en la filà Tomasines. La filà Andaluces va traure una esquadra commemorativa i l'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos també va allargar massa la desfilada. Navarros i Aragonesos van desfilar a un ritme lent que va desesperar als espectadors. La impaciència es va traduir en un abandonament massiu de persones que estaven mirant l'Entrada Cristiana desde les cadires. Quan el boato de l'alferecia cristiana de la filà Mozàrabes passava pels carrers la gent ja invadia el recorregut i li van xiular sobretot a l'esquadra de negres. L'alférez cristià va fer el trajecte galopant amb el seu cavall, al igual que les amazones i els carros. El trencament total del boato es va produir en la Font Redona i l'esquadra de negres guerrera va tardar 20 minuts en fer aparició. Els esquadrers fins hi tot van escoltar insults verbals, discussions i queixes pel retràs. La filà Mozàrabes fins hi tot es va plantejar no seguir en l'Entrada degut a les crítiques despiadades. L'incident va desconcertar al president de l'Associació de Sant Jordi, que en aquell moment era el gat Jorge Silvestre Andrés.

Per a oblidar el mal sabor de boca de l'alferecia cristiana de 1973, la filà Mozàrabes va designar un capità cristià molt carismàtic. En 1974 va encapçalar el bàndol cristià el fester Salvador García Parra, conegut com "Doro el gat". Era un home vell molt volgut en la filà pel seu sentit de l'humor i jovialitat. L'afecte que tot Alcoi tenia cap a Salvador García es va poder constatar pels constants aplaudiment que va rebre el capità cristià 1974. Va desfilar a cavall i amb un turbant roig d'estètica mora de Luis Solbes. Un detall que va sorprendre i que ha marcat la línia estètica dels posteriors capitans de la filà Mozàrabes. Si en l'any anterior l'esquadra de negres amb faldes de guepard va suportar el disgust com va poder, en 1974 l'esquadra de negres amb faldes verdes va ser molt bonica, com totes les del pintor Luis Solbes. L'Associació de Sant Jordi es va preparar a consciència i va organitzar una Entrada Cristiana molt ràpida, ordenada i amb un control admirable. Les mesures recorden a allò que es va repetir a l'Entrada Cristiana de 2011 i 2012, amb els talls d'un any i la cohesió de l'any següent. Tan sols un contratemps va empanyar la capitania cristiana 1974 de la filà Mozàrabes. El Pansit era el Sargento Cristià però es va adormir i va tindre que ser el fester Jaime Coderch qui arrancara la Diana amb la filà Mozàrabes. Va ser insòlit que un primer tro arrancara la Diana i no ho fora el Sargento Cristià, fet que mai més ha ocorregut. També el dia Sant Jordi es van perdre els turbants de la filà Mozàrabes.

La primera esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes es va regalar als més veterans de la filà com un homenatge a aquells que a la dècada dels anys 40 van revitalitzar la filà Mozàrabes. L'Entrada Cristiana de 1981 va tindre un sol esplendorós i les següents esquadres d'enmig de la filà Mozàrabes també s'han aliat amb el bon temps. El disseny de Luis Solbes seguia l'estil de les esquadres de negres dels anys 80 i reproduïa els colors i símbols de l'escut de la filà Mozàrabes: La mitja lluna i el lleó rampant.

Els gats es van mudar de seu social perquè no cabien en el local de la Figuereta i a partir de 1982 es van allotjar al carrer Sant Joan. Allí es va celebrar l'any del Sant Jordiet 1987. El xiquet Ignacio Sempere Matarredona va lluir un trage pensat per sa mare. Va ser el primer Sant Jordiet en incorporar al seu trage romà els símbols propis de la filà a la que pertany. Es tracta d'una pràctica molt habitual, però en 1987 no era tan freqüent. Per això Ignacio Sempere va causar verdadera sensació com a Sant Jordiet 1987.

L'alférez cristià 1987 va ser Jorge Matarredona. El boato va estar integrat per molts xiquets i xiquetes, però el més destacat va ser el gran número de cavallers i amazones a cavall que van desfilar. L'alférez mossàrab i el seu rodella saludaven desde la carrossa al ritme de la marxa cristiana "L'ambaixador cristià". El disseny de Rafael Guarinos estava dominat pel color roig del cristianisme, però al trage també es veien detalls àrabs. L'alferecia cristiana en general va passar prou desapercebuda, però l'esquadra de negres va destacar molt gràcies al bonic disseny de Luis Solbes, en tons blancs, verds i rojos. El verd de l'Islam i el roig de la creu de Sant Jordi.

L'històric membre de la filà Jaime Coderch va ser el capità cristià 1988. La filà Mozàrabes li va oferir el càrrec com un homenatge per ser un veterà de les Festes d'Alcoi. Jaime Coderch Santonja era una persona amb un caràcter fort, però quan va sonar la marxa cristiana "Desperta ferro" i va arrancar damunt de la carrossa al Partidor se li va esbossar un gran somriure a la cara. Les arqueres i les dones amb flors van ser les protagonistes de l'últim boato sense ballets d'un capità cristià. L'esquadra de negres i tot el seguici era obra de Luis Solbes. Tal volta va ser el final definitiu dels boatos "a la vieja usanza" ja que a l'any següent la capitania cristiana de la filà Almogàvars trencaria tots els esquemes.

El Sant Jordiet 1990 va tornar a ser de la filà Mozàrabes. El iaio de Rafael Silvestre González ja havia sigut Sant Jordiet en 1958 i dècades desprès el seu net li agafava el relleu. Per això el trage va tindre moltes similituds amb els dels anys 50, sobretot per una brillant corassa daurada. 5 anys desprès a la filà Mozàrabes li tocava l'esquadra d'enmig cristiana. Va ser el primer disseny fet pel pintor Luis Sanus i desde aquell 1995 ha sigut un dissenyador molt relacionat amb els gats. Per a molts esquadrers era la primera volta que tenien esquadra de negres i ho van disfrutar amb un disseny moruno en tons verds i blancs.

A principis del segle XXI a la filà Mozàrabes li pertocava l'alferecia cristiana. Francisco Jordà Llopis va lluir un trage fidel a l'Edat Mitjana que havia sigut pensat per Luis Sanus. El plantejament del boato també va ser d'aquest alcoyà i l'esquadra de negres va sorprendre per la seua originalitat. Pells de guepard i un casc diferent van ser lo més destacat. L'alferecia cristiana 2001 va estar un poc sobrevalorada als mitjans de comunicació, però és cert que va baixar pels carrers d'Alcoi amb agilitat. Va ser un boato molt compacte i a més a més va incorporar la novetat de que Francisco Jordà tancava l'Entrada Cristiana. L'esquadra de negres es va situar darrere del ballet d'Ana Calvo i davant de la carrossa dels cavallers. Un gir organitzatiu inesperat que va rebre més crítiques que elogis. Les filles de l'alférez cristià eren les favorites i una portava un trage cristià i l'altrà d'influència àrab. Més de 100 músics de la Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar l'obra musical "Al Ayami". L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert es va inspirar en melodies mossàrabs i el cant del miserere. Un gran encert del mestre Gori.

L'any 2002 la filà Mozàrabes va organitzar diversos actes culturals per la seua capitania cristiana. Entre ells un certamen de bandes de música i una missa en rito mossàrab. José Manuel Rico Jover va ser un capità cristià senzill que va desfilar a peu. Caminava sobre un mantell de vels i envoltat dels seus cavallers. El trage era 100% morú i va confondre a alguns espectadors, però no es pot negar l'originalitat del dissenyador Luis Sanus. També la favorita portava turbant i gran part del boato va tindre temàtica àrab. Es van estrenar algunes marxes cristianes i la simètrica esquadra de negres va eixir amb "Gloria". La marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés estava molt de moda a principis de la dècada. Entre les escenes més destacades del boato van estar els monjos escrivans i uns gegants moros i cristians que es camuflaven en un bosc vivent. A través del ballet "Fusió de cultures" la coreògrafa Ana Calvo va voler defensar els valors morals de pau, respecte, tolerància i igualtat. Els passos del ballet es van entendre com una reivindicació de les esquadres mixtes, en un moment en el que se li havia denegat a Herminia Blanquer ser esquadrera amb la filà Navarros. En definitiva va ser una gran capitania cristiana i un dels càrrecs més recordats de la filà Mozàrabes.

La dècada dels 2000 va començar per a la filà Mozàrabes amb els càrrecs i es va tancar amb l'esquadra d'enmig cristiana 2009. "Doro el gat" va ser la marxa cristiana de José Maria Valls que van elegir els esquadrers. I en quant al disseny també van elegir un senyorial trage de Luis Sanus. La filà va confiar de nou en el membre de la filà Almogàvars i el resultat va ser molt morú, seguint la línia del trage del capità cristià 2002. El bon oratge va fer companyia a la filà Mozàrabes en els seus anys importants. També al 2008 es va inaugurar una nova seu social per a la filà. No tenia els antics gats dels anys 20, però era més contemporània i s'adaptava a les necessitats d'aquesta nombrosa filà cristiana. Ja l'any 2014 un gatet va representar la figura del Sant Jordiet. Mario Gisbert Llopis va ser el xiquet encarregat d'encarnar al patró d'Alcoi.

Un any desprès del Sant Jordiet, la filà Mozàrabes es preparava per als importants càrrecs de 2015 i 2016. Ignacio Herrero Matarredona va ser un excel·lent alférez cristià. Va desfilar en una monumental carrossa junt a la seua dona i el seu fill. Els tres es situaven sobre 3 lleons i davant de la figura eqüestre de Alfonso I de Toledo, fet en pedra. I és que el boato estava inspirat en els estaments socials que tenia la ciutat en l'època d'esplendor mossàrab. El clero amb Mossèn Torregrosa, els muladies amb el ballet Gawazi, els nobles, els guerrers, el poble plebeu i la burgesia. La coreògrafa Ana Botella va fer l'altre ballet de l'alferecia cristiana: Unes estàtues vivents es movien d'una carrossa i ballaven al voltant d'unes ballarines vegetals. L'obra musical "Terra, aigua i foc" va marcar el ritme del ballet, però al boato també es van escoltar música festera com "Fontinents", "Caravana mercader", "Benditos", "El terròs", "Acracio" i "Biscaïns d'Onil". El lleó estava present al trage de Ignacio Herrero, una obra del prolífic Juan Climent que també va dissenyar la resta de l'alferecia cristiana 2015.

El càrrec que més fresc es manté en la memòria dels gats és el de capità cristià 2016. La filà Mozàrabes té com a costum que un veterà siga l'encarregat de la capitania cristiana. Fa 3 anys va ser el torn de Francisco Baldó. A la seua filla li va tocar ser la favorita, acompanyada per les seues dames en un conjunt de tons blaus. El boato de la filà Mozàrabes en 2016 el va dissenyar Juan Climent desprès de l'enorme èxit aconseguit en l'alferecia cristiana de 2015. Però per motius familiars el trage del capità cristià va ser de Luis Sanus, que seria el següent capità cristià en 2017. La filà Mozàrabes va tindre una bona esquadra de negres encara que li va faltar la visita del sol, gran absent de les Entrades d'Alcoi 2016. El boato va tindre 3 ballets: Gawazi, Ana Botella i Òpera d'Ontinyent. Van ser propostes en moviment mol distintes entre elles, però totes d'enorme espectacularitat. Entre les obres musicals escoltades al càrrec de la filà Mozàrabes destaquem "Caíd", "Fanfàrria dolçainera", "Fantasia Mediterrània", "Greensleeves", "Trono Real" i "Cavaller Taumaturg". Francisco Baldó i les seues rodelles van recuperar el mosaic del "Indignum memorare" en la magnífica capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes.

La filà Mozàrabes té actualment 163 festers més 19 jubilats, 8 juvenils, 7 infantils, 38 alevins, 76 benjamins, 54 col·laboradors i 46 socis protectors. És una filà de dures opinions immobilistes, per tant es considera una filà conservadora que respecta les tradicions profundament. Aquesta idiosincràcia festera significa que ha sigut poc partidària de la incorporació de la dona en la festa. Encara no tenen dones de ple dret i fins l'any 2011 no van tindre un disseny femení. Va ser obra de Luis Sanus Pastor, el capità cristià de la filà Almogàvars, però que té forts vincles familiars amb els gats i ha creat varies capitanies i alferecies de la filà Mozàrabes. La filà Mozàrabes és la guanyadora del Concurs d'Olleta Alcoyana més recent que s'ha celebrat: El del Mig Any de 2018. Matías Más Gisbert és el primer tro de 2019. La filà destaca per tindre alguns pasdobles i marxes cristianes per a ells, destacant "Doro el gat", "Miau" i sobretot "Mozàrabes i Alfarrasí" de José Maria Valls. Aquesta marxa cristiana de 1989 fa referència a la unió que tenia la filà Mozàrabes amb la Banda Instructiva Musical d'Alfarrasí. Durant dècades va ser la banda de música de la filà, encara que actualment és la Banda Primitiva de Palomar qui acompanya als gats, eixos festers que en realitat són humans i representen als mossàrabs, cristians que convivien amb els moros en territori de domini islàmic.

viernes, 24 de mayo de 2019

HISTÒRIA FILÀ MIQUEROS D'ALCOI

La filà Miqueros té com a nom oficial a l'Associació de Sant Jordi "Filà Domingo Miques". Aquesta denominació tan particular i sense cap relació amb el mon islàmic prové del nom i cognom del seu fundador: El senyor Domingo Miques. Altres títols dels que ha presumit la filà al llarg de la seua història és "Filà de la Seda Verda" i "Segona de Llana". Per tant es tracta d'una de les filaes més antigues de les Festes de Moros i Cristians. Alcoi va veure nàixer als volguts Miqueros a principis del segle XIX i s'han mantingut en les Festes de Sant Jordi durant segles. Com a data oficial de la creació de la filà està el 1811, encara que podria ser més antiga. De fet es diu que en 1741 hi havia una filà de seda verda i el seu disseny oficial és molt semblant al de la filà Miqueros. És una filà amb molta solera i per això se l'anomena la decana de les Festes. A principis del segle XIX el senyor Domingo Miques va demanar un canvi el disseny: Que els bombatxos no foren de seda, sinó de llana. En aquell moment l'actual filà Llana rebia el nom de "Primera de Llana" i si la filà Miqueros volia canviar el teixit del seu bombatxo hauria d'anomenar-se "Segona de Llana". Per això la filà Miqueros apareix darrere de la filà Llana en l'ordre d'antiguitat, i també darrere de la filà Judíos que es va fundar en 1817 amb el nom de Sultans.

La filà Miqueros té un disseny oficial que ha sobreviscut al pas del temps. L'únic canvi notable va ser aquell pas de la seda a la llana. La filà Miqueros ha sigut fidel al boceto original de Camilo Llàcer. La manta groga ja apareix en un quadre anònim on es veu un miquero amb trabuc. L'arma actual és una llança, però s'ha respectat la idiosincràcia de la filà. L'estil turc correspon a la imatge que els alcoyans tenien al segle XIX dels musulmans. Per això el bombatxo verd arriba fins als peus i té unes discretes ratlles negres. La influència otomana també es nota al turbant, anomenat carinyosament com "el formatget". Es composa d'un madronyo groc i unes ratlles de color blanc i morat. La faixa és blanca amb ratlles roges i la camisa blava. El xaleco és roig amb senzills brodats i sols flors a la part de darrere. Un dels seus detalls notables és el pa en forma de sargantana que porten a l'esquena tots els esquadrers a l'Entrada Mora. La sargantana s'ha convertit en el símbol distintiu de la filà Miqueros i té el seu espai en l'escut i banderí.

Hi ha una escultura de 1811 d'un Sant Jordi Matamoros que té als peus del cavall uns musulmans amb el trage miquero. Es tracta d'una figura eqüestre del moliner alcoyà Miguel Gironés i es va esculpir per a ser portada per membres de la filà Llana en les Festes d'Alcoi de 1811. Al veure que als peus del Sant Jordi hi havia festers miqueros es va marcar com a data més antiga de la filà l'any 1811. En 1863 la filà Miqueros tenia 16 festers i en 2019 en són 182. També hi ha 108 festers infantils, lo qual converteix a la filà Miqueros en una molt nombrosa. Per ara no tenen festeres de ple dret, però si moltes acompanyants femenines que llueixen un disseny d'Alejandro Soler. El carisma d'aquesta veterana filà va unida a l'obra musical de Rafael Giner Estruch "El moro del Sinc". La banda de música Societat Musical Nova d'Alcoi interpreta aquesta marxa mora en l'arrancà i tot el recorregut de l'Entrada Mora.

El primer tro de la filà, José Julià Espí, va acceptar el càrrec d'alférez moro en 1894 i va repetir en 1895 com a capità moro. A partir d'aquell any es té constància de molts càrrecs miqueros. En 1902 l'alférez moro va ser Eugenio Peidro Fuertes. Per estar de dol, Eugenio Peidro va renunciar a ser capità moro 1903 i va ser substituït pel fester Francisco Vilaplana Olcina. Aquell any 1903 el capità moro va ser totalment eclipsat per l'alférez moro de la filà Xanos. Antonio Espinós va ser el primer càrrec en portar un trage completament distint al de la filà. El bohemi "Toni el rei" va passar a la història de les Festes de Moros i Cristians. No obstant, la filà Miqueros no va perdre la seua dignitat a pesar del protagonisme de Toni el rei.

En 1914 l'alférez moro va ser Miguel Moltó Abad que era conegut per la seua frondosa barba. Al boato va sorprendre l'ambient exòtic dels moros pintats de negres i també la inclusió de gossos de caça com a atractiu del seguici. A l'any següent el mateix fester va ser el capità moro 1915. Miguel Moltó va complir econòmicament amb els seus càrrecs, però en 1916 la filà Miqueros va travessar un moment molt complicat. La falta de festers feia pensar en la dissolució de la filà Miqueros. En la nit de l'olla de 1916 la filà no havia trobat la solució per a salvar l'ordre d'antiguitat i no desaparèixer. Per a evitar una sanció per no assistir a un acte oficial, dos festers es van presentar en la Primera Diana. Els senyors Mota i Bañón es van comprometre a desfilar i com a recompensa se'ls va concedir durant anys el privilegi d'arrancar la Diana. Però la filà continuava en perill d'extinció i es decideix abandonar la seu social al "Bar Facundo". S'instal·len en un pis on es reuneix la Societat el Iris i Roque Espí es converteix en el cap visible de la filà Miqueros. Gràcies a la constant tasca de Roque Espí Picher la filà Miqueros comença el seu camí ascendent en el panorama fester.

Als anys 20 la situació econòmica de la filà Miqueros millora i es fan visites solidàries a la presó. Els festers demostraven la seua caritat regalant els pans en forma de sargantana a aquells apressats en Alcoi. Els donatius també eren diners, menjar i tabac, així com també la consolació espiritual que sentien els apressats al veure una part de Nostra Festa en moments en que no tenien llibertat. El pa que la filà Miqueros entregava als apressats estava fet de blat i en època de penúries aquest pa era tot un luxe. En 1926 i 1927 els càrrecs d'alférez i capità van ser desempenyats per Federico Espí Botí. Les primeres esquadres de negres de la filà Miqueros van ser molt similars, una decisió del primer tro Juan Julià Vilaplana per a ahorrar diners.

Durant els anys de la Segona República Espanyola la filà Miqueros no va ser massa protagonista. Desprès de la Guerra Civil la filà torna a les Festes d'Alcoi i els seus membre també van patir la fam i la crisi que va portar l'alçament militar del dictador Francisco Franco. Crescencio Abad era una assalariat que treballava en la fàbrica de borra de Roque Espí. Al ser fester de la filà Miqueros va ser elegit alférez moro 1947. No va efectuar cap despesa econòmica i va lluir un colorit trage de noble àrab. L'esquadra de negres de l'alferecia mora 1947 si va sorprendre molt al públic. El pompós turbant, els bombatxos verds i la cara pintada de negre va agradar molt i és una de les esquadres de negres més recordades de la postguerra.

Crescendio Abad va repetir en 1948 com a capità moro, encara que no va participar en l'Alardo perquè li molestava molt el soroll del dispar. A més a més el fum de la pólvora perjudicava la seua vista. La capitania miquera de 1948 va ser dissenyada per l'artista Rafael Guarinos i va destacar per l'esquadra de negres i una carrossa en forma de surtidor amb aigua en moviment. El cel amenaçant va respectar la capitania mora de Crescencio Abad però va descarregar pluja en l'alferecia mora del xano Emilio Jordà.

Roque Espí va faltar en 1955, deixant un gran buit en la filà. Es va nombrar una nova Junta Directiva encapçalada pel nou primer tro Miguel Mora Moltó. En 1960 la filà Miqueros va tindre un alférez moro molt afable. Amb un malnom així està clar que Rafael Albors Coloma era una bona persona. Aquest alférez moro va lluir un elegant disseny amb els colors verd, blanc i roig. Va ser el primer càrrec en no obrir la comitiva de la seua filà, sinó que es va ubicar entre l'esquadra de blancs i l'africana esquadra de negres.

1961 és un any molt especial per a la filà Miqueros. El capità moro va ser José Terol Peidro, sent memorable la seua baixada pel carrer Sant Nicolau. La filà Miqueros va dur endavant un original boato que es va valorar com un dels millors d'aquella època. La resta de filaes van crear grans talls en la nuvolada Entrada Mora de 1961, però la filà Miqueros va traure al carrer 6 palanquins i 3 carrosses. Una d'elles estava plena de clarins i el mecanisme de la carrossa anava estampant en l'asfalt una estora. L'estora de metre i mig estava feta de serradura pintada de groc i les dos franges laterals roges simulaven la manta de la filà Miqueros. El primer en xafar l'estora groga era José Terol Peidro, el capità moro a cavall.

Aquella capitania mora de 1961 va durar una hora sencera, però també és un any simpàtic per als veterans de la filà Miqueros. Es va organitzar la Diana dels Jovençols en la que van arrancar a la Plaça d'Espanya els festers més antics de la filà. El pasdoble que els va acompanyar va ser "Suspiros del Serpis", una elecció del Sargento Moro Daniel Moltó Pla. Entre tots els esquadrers sumaven un total de 749 anys i cap d'ells està viu actualment. L'experiència emotiva de la Diana dels Jovençols es va repetir en 2002 i 2016 al desempenyar la capitania mora. En eixa ocasió els festers madurs sumaven més de 800 anys. En 1961 la filà Miqueros també va tindre al Sant Jordiet en el xiquet Fernando Terol Gadea.

En 1967 la filà Miqueros va traure al carrer la seua primera esquadra d'enmig mora. Va resultar tot un encert tribal i els esquadrers van guanyar el primer premi del concurs d'esquadres de negres. Una túnica verda i daurada era la part que més cridava l'atenció d'aquella esquadra especial. Els caps decapitats de xicotetes dimensions horroritzarien al públic de hui en dia.

El segon Sant Jordiet de la filà Domingo Miques va ser el xiquet Vicente Miró. Va estrenar el seu trage romà en la plujosa Processó de la Relíquia de 1972. El propi Vicente Miró recorda el seu any de Sant Jordiet per les inclemències de l'aigua. Les Entrades es van aplaçar un dia i així i tot no es van salvar de la pluja torrencial. Per tant els actes religiosos es van comprimir en un dia de Sant Jordi diferent, sobretot per al Sant Jordiet miquero.

La filà Miqueros va aconseguir als anys 70 unir els 3 càrrecs principals en 3 anys consecutius. Moltes filaes busquen aquesta fortuna actualment, però sols ho han aconseguit Verds, Mozàrabes i Cides. A l'any següent del Sant Jordiet 1972, la filà Miqueros es va trobar el repte de traure al carrer una alferecia mora a l'altura d'Alcoi. Remigio Bernabeu Corbí va portar un trage negre, roig i blanc que destacava pel símbol de l'escarabat. Altre animal va ser el protagonista de l'esquadra de negres. Lleons ferotges coronaven el casc dels esquadrers africans. També està considerada una de les esquadres de negres mítiques de la filà Miqueros. També portaven una melena de lleó els xiquets d'una de les carrosses daurades de l'alferecia miquera 1973. Remigio Bernabeu estava acompanyat de un nutrit grup de favorites. 

Una forta tempesta va afectar a la capitania mora 1974 de la filà Miqueros. La intensitat va amedrantar als primers festers de l'Entrada Mora, però l'home del balconet animava desde el Partidor a tot el boato amb les paraules "No són gotes, és confeti!". Justament quan el capità moro Gonzalo Gisbert arrancava sobre una carrossa diluviava pels carrers d'Alcoi. Però el públic no va fallar a la cita i estava satisfet desprès d'una Entrada Cristiana ràpida que s'havia avançat als horaris. El capità miquero va demostrar el seu poder amb una vara de comandament i un trono en la carrossa que anava estampant els escuts de les 14 filaes mores. El turbant pompós de Gonzalo Gisbert reinterpretava el de la pròpia filà. Les fotografies de l'època demostren que quan l'espectacular esquadra de negres desfilava per davant l'Ajuntament el temps va amainar.

1978 té varies anècdotes entre els festers de la filà Miqueros. Amb l'obra musical "Árabe y gitano" de Gonzalo Barrachina la filà va recordar al seu millor cabo d'esquadra: Vicente Boronat. Aquest fester de principis del segle XX va crear escola formant amb el sable d'una forma única. Vicente Boronat es coneixia com "Chava" i el seu net de la filà Marrakesch va encomanar una marxa mora dedicada al fester miquero i s'anomenava "Un chava capità". En 1978 el prestigiós escriptor Camilo José Cela va vestir el trage de miquero durant la Trilogia Festera Alcoyana. L'autor de "La colmena" és una de les celebritats espanyoles que han vestit un trage de moro amb més distinció. Per a arrodonir aquell 1978 a la filà Miqueros li va tocar per sorteig el càrrec de Sant Jordiet. Fermín Chinchilla va preferir portar una corona de llorer i no un casc romà.

De nou en 1980 la filà Domingo Miques va tindre la responsabilitat de l'esquadra d'enmig. El cabo batidor li va llevar protagonisme als propis esquadrers per les carreres del cavall a gran velocitat. Un turbant blanc enorme, la cara pintada de negre i la sargantana al pit van ser part del disseny del pintor alcoyà Luis Solbes. El genet del Mig 1980 va provocar un xicotet retràs en l'Entrada Mora al deixar massa espai per a que el cavall galopara. En el primer any amb el sistema de Roda a les Entrades el sol va brillar i es va estrenar la filà Benimerines.

Adolfo Mataix Ruiz va ser l'alférez moro 1987 de la filà Miqueros. El seu boato va estar protagonitzat per moltes mores, sent destacable l'augment de participació femenina als boatos. Alejandro Soler va dissenyar un trage auster de color negre per a Adolfo Mataix. Per altra part la vistosa esquadra de negres va ser obra de Luis Solbes Payà. Es va estrenar la peça musical "Fanfàrria Domingo Miques" del compositor alcoyà José Maria Valls.

En 1988 la capitania mora semblava estar amenaçada per la pluja. Però al contrari que en l'anterior de 1974, la filà Miqueros es va lliurar dels núvols negres de miracle. Juan Campos Vilaplana es va involucrar molt en el càrrec i va decidir els colors del seu senyorial trage. La filà Miqueros va contractar a la coreògrafa Ana Calvo per primera volta i per capritx propi del capità moro es va rogar que el ballet s'acompanyara del "Bolero" de Ravel. La novetat va agradar i les fulles de palmera de les ballarines eren el preàmbul de la carrossa del capità i les rodelles. Al trage del dissenyador Luis Solbes destacava una llarga i ampla capa. En canvi l'esquadra de negres era d'estètica tribal. A la capitania miquera 1988 es van poder escoltar grans obres del compositor contestà José Pérez Vilaplana. Per exemple "A mons pares" o "Voluntat de fer". Dames i cavallers van estar presents en un boato on 14 xiquets van portar una còpia a escala dels últims 14 capitans moros de les Festes d'Alcoi. Juan Campos es va mostrar orgullós de traure al carrer un dels boatos amb més presència femenina dels anys 80.

La filà Miqueros va tindre el Mig 1994 amb una esquadra de negres moruna i d'aspecte noble. Posteriorment es van enterar en juny de 1994 que la sort els havia visitat i tindrien el càrrec de Sant Jordiet en 1995. Com ja els va passar en el cas de 1972 el Sant Jordiet va estrenar el seu trage baix la malvada pluja, tan comú en les Festes d'Alcoi. El besavi de Samuel Espí Corbí era el recordat primer tro Roque Espí i segur que desde el cel va viure amb orgull que un membre de la seua saga festera fora Sant Jordiet. Samuel Espí va celebrar el seu aniversari el 24 d'abril llançant fletxes desde el Castell de Festes. La Plaça d'Espanya estava abarrotada de paraigües en el moment de l'Aparició de Sant Jordi 1995.

La primera alferecia mora del segle XXI va estar en mans de la veterana filà Domingo Miques. La il·lusió de Javier Pérez era baixar damunt d'un camell prop del seu fill com a rodella. Al boato es van escoltar preciosos obres musicals com "Muharrakat", "El somni", "A la Meca" i com no "Any d'alferis" amb l'esquadra de negres d'Alejandro Soler. El mateix artista alcoyà es va encarregar també del trage dels ballets d'Ana Calvo i del propi alférez moro 2001 Javier Pérez Vidal i les seues favorites. Va ser un seguici clàssic, però també a tocs nòmades.

El sol es va aliar amb la filà Miqueros per a portar a terme una esplèndida capitania mora. La vesprada del dilluns 22 d'abril de 2002 es va obrir amb el ballet de les aiguadores del manantial de Kufrà, coreografiat per Inma Cortés. Els cànters gegants que portaven les ballarines al cap feien més difícil seguir el ritme de la melodia oriental "Hasret" d'Omar Faruk. Altre ballet sensacional va ser el dels astres, la lluna, el sol i els planetes. La idea d'Ana Calvo era l'avantsala del capità moro 2002. Paco Verdú és conegut a nivell nacional per ser l'únic banquer que va rebutjar les targetes black de Bankia. Li les va oferir el corrupte Rodrigo Rato en Mallorca, lloc on resideix l'alcoyà Paco Verdú Pons. Però en Alcoi aquest miquero és recordat per una magnífica capitania mora plena d'actes cultural i molta saviesa. Els cavallers representaven a astrònoms cultes i il·lustrats i la carrossa del capità moro semblava una biblioteca amb llibres amb inscripcions àrabs. Cada favorita i el rodella van tindre la seua carrossa personal. Alejandro Soler i Jordi Sellés van compartir treball artístic en aquest càrrec miquero, mentre que el compositor Amando Blanquer va estrenar una de les seues últimes marxes mores: "Paco Verdú".

El dissenyador de l'esquadra d'enmig 2008 va ser Jordi Sellés Pascual. La filà Miqueros es va allunyar de l'estil marroquí d'anteriors esquadres de negres per a retornar a l'ambient africà de les seues esquadres del segle XX. "Xabat" va ser la marxa mora de Saül Gómez que va acompanyar a una tremenda esquadra de negres. El disseny tenia colors i símbols miqueros però el protagonisme se'l va endur el casc per l'ús de plomes blanques amb un toc de morat, com al turbant de la filà però sense la forma del formatget.

2 segles de Festa al carrer s'havien de celebrar per tot lo alt. La filà Miqueros es va bolcar amb l'aniversari dels seus 200 anys com a filà mora d'Alcoi. Desprès de la troballa del Sant Jordi Matamoros-miqueros de Miguel Gironés es va decidir que la filà Miqueros tindria la mateixa antiguitat que aquesta escultura eqüestre. No van faltar les polèmiques ni les comparacions amb la filà Llana, que també va voler celebrar un fals bicentenari al mateix any. Les Festes d'Alcoi 2011 van estar repletes d'esquadres commemoratives. Per a la filà Miqueros van ser molt emotius alguns actes com la Primera Diana i l'Entrada Mora. L'esquadra especial de l'efemèride va ser creada per Alejandro Soler i destacava per la sobrietat, les barbes i pel respecte als colors i disseny oficial. L'esquadra de la filà Domingo Miques va baixar amb la marxa mora "No ho faré més", encara que tenien una peça musical composada per a l'ocasió "Miqueros 200 anys".

En 2015 la filà Miqueros va acompanyar a un fantàstic Sant Jordiet: Mauro Alcaraz Gisbert. Però les mirades centrals se les va endur l'alférez moro Javier Ferràndiz Albors. Portava un trage elegant en tons blancs i verds on no va faltar ni el metall ni els brodats. La selecció musical del boato va ser variada i de gran qualitat. Van sonar obres com "Guàrdia tuareg", "Caíd", "Judith", "Alhakem" o "Arenes". La marxa mora "Afable" va ser estrenada per Javier Ferràndiz com un regal al seu iaio, qui ja va ser alférez moro de la filà Miqueros en 1960. Els 3 ballets del boato van tindre un resultat genial i les favorites van ser les 2 nebodes de l'alférez moro. "L'esquadra de negres amb la marxa mora "Germans" va tancar una aplaudida Entrada Mora 2015.

La capitania mora que la filà Miqueros va desempenyar en 2016 ha acabat sent un dels càrrecs més decepcionants de la dècada. Aquesta excel·lent filà va confiar en el madrileny Pedro Luis López per a ser el càrrec principal del bàndol moro. El 22 d'abril el capità moro va fer la seua desfilada sobre carrossa junt al seu rodella. Excepte a la Plaça d'Espanya perquè una de les aficions de Pedro Luis López és l'equitació. El seu trage blau i blanc, la música i la carrossa estaven inspirats en la dinastia nazarita que va viure en l'Alhambra de Granada. L'excés de ballets va cansar un poc al públic però entre tots va destacar el ballet de la Sargantana de Carmina Nadal i el ballet dels 5 sentits. Inma Cortés va dividir a les seues ballarines en grups que representaven el gust, el tacte, l'oïda, l'olfacte i la vista. El tram final del boato, incloent l'esquadra de negres i l'esquadra de blancs, va estar acompanyat en una part del recorregut per una fina pluja. Però la pitjor sort la van tindre els genets miqueros. Un d'ells va caure del cavall desprès de fer una pirueta i el genet moro de l'Estafeta també va caure al matí del 24 d'abril.

Dori Lloret va ser l'última dissenyadora d'una esquadra de negres de la filà Miqueros, concretament la del capità moro de 2016. Haurem de veure si continua la ratxa amb l'esquadra d'enmig que tindrà la filà en 2022. Fins ara els dissenyadors d'esquadres de negres de la filà Miqueros segueixen la tendència o moda del moment. La filà Miqueros va recórrer a Luis Solbes als anys 70, a Alejandro Soler als anys 80 i 90 i a Jordi Sellés al segle XXI. Aquest any el primer tro de la filà Miqueros és Enrique Gisbert, a qui li agraïm el seu treball desinteressat per a millorar la filà més vella i en general per millorar les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites