Les altes temperatures van impedir que el dia de la patrona d'Alcoi hi haguera una missa de campanya al parc natural de la Font Roja. El Carrascal estava en risc d'incendis el 21 d'agost de 2025 i els actes religiosos es van fer a la Parròquia de Sant Mauro i la Glorieta. Però els dies 20 i 21 de setembre el bon oratge es va aliar amb l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris i tot es va desenvolupar en normalitat. El dissabte de vesprada es va realitzar l'Ofrena floral baixant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Sobre una tarima es va col·locar la imatge de la Verge dels Lliris amb Sant Felip agenollat. Les danses tradicionals i un castell de focs artificials van tancar l'acte amb la presència de les autoritats locals i la presidenta de les camareres: Reme Perelló. La participació a l'Ofrena no va ser massiva i algunes fileres del mural floral es van quedar buides. Faltaven lliris, roses i clavells per a omplir tot l'espai, senyal de que els alcoyans i alcoyanes no li tenen tanta devoció a la Verge dels Lliris. En canvi, el diumenge molts romers van pujar a la Font Roja. La despertà a les 6 del matí va anunciar amb coets i xirimites que era el dia gran de la patrona d'Alcoi. Les colles de xirimiters, els repartidors d'herbero, els genets i molts devots van fer camí cap al parc natural del Carrascal. Desde el Cementeri anaven eixint grups de caminants, mentre els més majors pujaven al paratge en autobús per a assistir a la Missa a l'aire lliure. El retor anava junt a la imatge peregrina de la Verge dels Lliris portada en andes. A l'arribar al Santuari es van agafar uns cintes blaves per a fer més bonica l'arribada de la patrona al lloc on va succeir el miracle de 1653.
Prèviament s'havia destapat el Cartell de les Festes patronals 2025. El divendres 5 de setembre, davant la façana del Consistori, es va desvetllar la pintura de Lola Llopis. La il·lustradora ha rebut crítiques perquè el Cartell de la Verge dels Lliris no ha agradat, o fins hi tot ha passat completament desapercebut. Es mostrava una cara de dona moderna amb mirada penetrant i poc pura i virginal. Els ulls d'enfadada es feien més poderosos per la corona i els cabells curts castanys. Una imatge molt allunyada del de la patrona d'Alcoi, amb l'única referència pel lliri blanc com a flor decorativa a un costat. El concurs de dibuix infantil del 12 de setembre a l'Àgora va donar millors resultats.
La Fira Modernista és també un cap de setmana molt intens per a Alcoi. Al celebrar-se poc desprès de la Romeria a la Verge dels Lliris, fa que menys gent estiga motivada amb les festes patronals més religioses. La Setmana Modernista és una tradició recent i historicista, però té més atractiu per als ateus de la ciutat. Els dies 26, 26 i 28 de setembre de 2025 seran els dies grans en els que la ciutat retrocedira en el temps fins a principis de l'industrial segle XX. La patrona d'Alcoi ha passat més desapercebuda enguany, tal volta opacada per la pròxima efemèride del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.
Les Festes de Moros i Cristians s'estan preparant per a un any molt especial, i fins hi tot els càrrecs festers de 2026 li van fer una cistella de flors a la Verge dels Lliris. Moltes entitats alcoyanes i particulars van portar rams de flors a la Bandeja, però estaria bé sentir més recolzament de les 28 filaes. Si van arropar a l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris alguns directius de l'Associació de Sant Jordi, però sense que hi haja una col·laboració estreta entre els 2. Tal volta seria interessant viure una Romeria a la Font Roja on també es pujara a la imatge de Sant Jordi el Xicotet. Sent 2026 un any ideal al tractar-se de l'Any Jubilar declarat pel nou Papa Lleó XIV. En 2016 es va celebrar el 75 aniversari de la Proclamació oficial de la Verge dels Lliris com a patrona d'Alcoi. En una Processó van desfilar els 3 patrons d'Alcoi: Sant Mauro, Sant Jordi i la Verge dels Lliris. De cara a 2026 es podria veure de nou als 3 patrons junts gràcies a algun acte catòlic del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.
La Verge dels Lliris és la patrona d'Alcoi desde 1653, quan es va produir la trobada del bulb d'una flor amb una Mare de Déu dins. La flor era un lliri blanc al paratge natural de la Font Roja i el religiós Antoni Bonaventura ho va considerar un miracle. La notícia es va estendre per la població i la xicoteta imatge de la santa va ser anomenada la Verge dels Lliris. Se li va construir una ermita a la Font Roja i moltes dones alcoyanes van ser batejades amb el nom de "Lirios". No és una patrona que desperte grans sentiments i devocions, però l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris fa molts esforços per dur avant un complet programa d'actes. Ja el dimecres 21 d'agost es va fer una missa a la Parròquia de Sant Mauro per a recordar el miracle de la Verge dels Lliris. Una celebració amb polèmica perquè no es va aprovar desplaçar-se fins a la Font Roja i escoltar l'eucaristia a l'aire lliure pel risc d'incendis. No obstant, la llum de la tradició sempre il·lumina els nostres cors i la gent sempre troba en la Verge dels Lliris una Mare de Déu i també de tots. Al llarg de l'any molts creients van a fer-li pregàries i resar-li. No sols el Santuari de la Font Roja té el seu nom, sinó que també l'Hospital d'Alcoi s'anomena Verge dels Lliris. Amb tants segles de patronatge, és innegable la presència de la Verge dels Lliris en la vida social alcoyana. Amb l'arribada de setembre aquest carinyo s'intensifica, ja desde el moment en que el pintor del Cartell rep les felicitacions a la Plaça d'Espanya.
Ahir 6 de setembre de 2024 per la vesprada es va destapar el Cartell de la Romeria a la Font Roja. No va haver critiques entre l'alcalde i la Junta Directiva i els xirimiters van aportar un ambient festiu al descobriment de la pintura. L'autor Juan Pérez Miralles va estar acompanyat de regidors i institucions religioses en un acte senzill, curt i sense una promoció massiva. Però el pintor va rebre suficients agraïments com per a saber que la seua obra va agradar. Els Cartells de la Verge dels Lliris d'Alcoi han tingut estils molt variats. D'entre tots els quadres penjats a la façana de l'Ajuntament els més recordats són els de Luis Sanus, Ignacio Trelis, Ignacio Doménech, Paco Barrachina, Jorge Cerdà, Carlos Gran o Paqui Clavellinas. Per a 2024 Juan Pérez ha creat un collage amb fons marró on apareixen els elements centrals de les Festes Patronals. El rostre de la Verge dels Lliris es mostra un poc enfadat, o tal volta és per l'ús dels colors blau i groc en la seua cara. La ciutat d'Alcoi es contempla desde el paratge de la Font Roja, amb els seus edificis i muntanyes icòniques. I d'entre els arbres del Carrascal verd sorgeix una gran flor que pel seu color blanc i la forma és clarament identificable com un lliri.
Els dies principals seran el dissabte 21 de setembre amb l'Ofrena de Flors. L'acte arrancarà de la Glorieta i baixarà fins a la Plaça d'Espanya quan caiga el sol per a poder regalar-li els rams a la patrona. El diumenge 22 de setembre pel matí es farà la Romeria a la Font Roja a peu o en autobús. La pujada de la imatge peregrina de la Verge dels Lliris i Sant Felip en andes estarà acompanyada de romers, genets a cavall, excursionistes, filaes repartint herbero i colles de xirimiters. L'esmorzar popular i la missa de campanya tancaran la jornada mariana. L'actual presidenta de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris, Reme Perelló, té un repte important per al futur. En 2028 es commemorarà el 75 aniversari de l'acte de la Romeria a la Font Roja. Aquest passeig fins al parc natural protegit es va fer per primera volta en 1953 pel III Centenari del Miracle de la Verge dels Lliris, però porta fent-se de forma continuada desde principis dels anys 80. No és molta antiguitat, però ha ajudat ha augmentar el fervor religiós cap a la Verge dels Lliris, moltes voltes eclipsada per Sant Jordi. Però això no li lleva rellevància a la patrona d'Alcoi, tal i com diu el refrany "Como lirio entre espinas".
La Romeria a la Font Roja és l'acte principal de les celebracions en honor a la Verge dels Lliris. Però la patrona d'Alcoi té altres actes encantadors que es desenvolupen a finals de l'estiu. El dia 21 d'agost, festivitat de la Mare de Déu, ja es va celebrar una missa a l'exterior del Santuari de la Font Roja, mentre que a principis de setembre es va destapar el cartell anunciador. Una obra de Paqui Clavellinas que va agradar per la seua delicadesa i feminitat. Els elements centrals del quadre eren la divinitat de blanc i blau i el Carrascal de la Font Roja. Enhorabona a l'artista i a tots els implicats i devots!
En aquest 2023 s'ha celebrat el 70 aniversari de la coronació de la Verge dels Lliris. Va ser en 1953 quan el Papa del Vaticà va proclamar oficialment a la Verge dels Lliris com a patrona de la ciutat dels ponts. Va ser una de les primeres voltes en que es va organitzar una Romeria a Alcoi ja que es commemorava el III Centenari del miracle del bulb amb una imatge de la Verge dels Lliris. La continuïtat de la Romeria a la Font Roja no va ser una prioritat per a les autoritats feixistes, per molt religiosa que fora la dictadura de Francisco Franco. La Romeria no és una tradició tan antiga, ja que es fa anualment desde finals dels anys 70. El 6 de juliol de 1979 l'Associació de Sant Jordi va preparar baix la pluja una Romeria extraordinària al Carrascal. Degut a l'èxit, l'Ajuntament va convocar en setembre altra Romeria en Acció de Gràcies a la Verge dels Lliris. Ja als anys 80 l'organització correria a càrrec de l'Arxicrofradia de la Verge dels Lliris. Aquesta entitat mai remarca els orígens de la Romeria per a fer creure a la gent que es fa de tota la vida, però no és una tradició centenària. En 2003 les celebracions van tindre més afluència degut al 350 aniversari de la trobada de la Verge dels Lliris. Fins hi tot la filà Maseros va portar en andes l'escultura de la Verge dels Lliris i Sant Felip.
Reme Perelló és la presidenta de les camareres de la Verge dels Lliris, alcaldessa perpètua d'Alcoi. L'Arxicofradia de la Verge dels Lliris és una espècie de secta catòlica, reduïda en components, que tradicionalment ha estat liderada per una dona. Però això no la converteix en una associació feminista, més allà de que les presidentes siguen les típiques senyores amb cardat, devoció i idees conservadores. Dos recordades presidentes de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris són donya Marcela Martínez i donya Maite Pinilla. La Revista Lilia es presenta desde 1962 gràcies a la comissió cultural. La intenció dels relacionats amb l'església és apropar la patrona d'Alcoi als joves, ja que és una tradició més de les persones majors i casi tots els participants són jubilats.
L'Ofrena a la Verge dels Lliris del dissabte 16 de setembre no va ser multitudinària, però si van participar entitats de la ciutat i les autoritats civils. Va faltar més megafonia a la Plaça d'Espanya i més rams de flors. El toc simpàtic de l'acte el va protagonitzar el grup de Danses Carrascal amb els populars passos de ball i castanyoles. Per fi l'enramada de les Festes de Moros i Cristians s'havia desmuntat i els operaris havien col·locat banderes blanques i blaves en relació a la Mare de Déu. Amb una decoració mariana i senzilla, la Verge dels Lliris va passar pel carrer Sant Nicolau entre aplaudiments. La banda de música va interpretar alegres pasdobles sentats com "Musical Apolo" en la vispera del dia gran. Indalecio Carbonell va ser el pregoner en un acte on també van participar els capitans i alferes de 2024.
La pujada al paratge natural de la Font Roja del passat 17 de setembre de 2023 va començar amb pluja, com l'any anterior. Però poc a poc el cel es va despejar i les filaes Muntanyesos i Aragonesos van poder repartir el seu herberet matutí. Els nombrosos romers i romeres custodiaven per davant i per darrere a la imatge peregrina de la Verge dels Lliris. Enguany s'han utilitzat menys autobusos per a que pujaren les persones majors interessades en seguir la missa de campanya i l'esmorzar. El sol estava present quan la Verge dels Lliris i Sant Felip van arribar al Santuari de la Font Roja acompanyada de xirimiters i tabaleters tocant la peça musical "El Sabater". La jornada va acabar feliçment i amb la mirada cap a la veïna localitat de Ibi que va patir unes plujoses Festes de Moros i Cristians fins al final.
Per altra part, l'Associació de Sant Jordi ha estat en boca de tots aquestes setmanes per les noves decisions que ha acordat la Junta Directiva de Juan José Olcina. El president del Casal va anunciar que el concurs d'Olleta del Mig Any canvia d'horari i es farà de matí. Per tant la proclamació de les filaes guanyadores es farà al migdia a la Glorieta. Però la novetat principal és que les Entraetes del dia 21 d'octubre s'avancen a les 18:00 i es celebraran de vesprada per a que puguen desfilar les 28 filaes fins la 1 de la nit. L'Associació de Sant Jordi ha demanat als festers i festeres complir amb els horaris de manera rigorosa. La proposta sorgida de la filà Benimerines ha sigut aprovada pels primers trons. La Presentació de càrrecs serà una setmana abans, el dissabte 14 d'octubre de 2023. També s'ha preparat una modificació de l'Ordenança Festera per a donar la possibilitat d'esquadres mixtes. Un fet impossible fins ara a les Festes d'Alcoi perquè per uniformitat no es permet mesclar els dissenys masculins i femenins. El Casal de Sant Jordi deixa l'opció de que cada filà decidisca si tindre un trage únic o 2 diferenciats per sexes. Una idea democràtica que es deixa a llibertat de les filaes, ja que es podrà fer esquadra mixta si el disseny de la filà és idèntic. La integració de les dones en Nostra Festa traspassa altra barrera, ja que el text encara no aprovat deixa la porta oberta a càrrecs femenins. Les dones podrien ser alférez en el futur, però s'especifica que el Mossèn Torregrosa i el Sant Jordiet han de ser representats per un home, tal i com marca el personatge històric. Per a que els càrrecs festers continuen tenint uns valors, també es tindrà en compte la idoneïtat del seu trage. Els càrrecs han de vestir de l'època de les disputes medievals entre moros i cristians, estant obligats a mantenir l'estil militar i l'estatus social de l'Edat Mitjana. L'Associació de Sant Jordi i les seues comissions busquen adaptar-se a les mentalitats del segle XXI, enfortir les relacions interpersonals en el marc de la integració, el respecte, la convivència de tothom i no tolerar cap tipus de segregació ni discriminació de gènere o identitat sexual.
La sexta edició de la Setmana Modernista d'Alcoi es consolida com un homenatge a Virginia Soler, la primera dona inscrita als estudis de Medicina d'Alacant i Barcelona i que va exercir la seua vida laboral a Alcoi. L'Associació de Sant Jordi ha participat organitzant la projecció la pel·lícula de les Festes de Moros i Cristians 1923, ja que aquest any es compleix el centenari desde que Armand Guerra gravara la Trilogia Festera Alcoyana per primera volta. Les exposicions, conferències, balls, teatre i tallers han continuat tota la setmana i ara arriben els dies grans de la Fira Modernista. GUIÓ D'ACTES:
DIVENDRES, 22 DE SETEMBRE=
·19:00- Pregó a la plaça d'Espanya i danses tradicionals.
·20:00- Cercavila modernista popular fins a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
·20:30- Vals modernista, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
DISSABTE, 23 DE SETEMBRE=
·10:00 a 13:30- Escenificació a la Plaça d'Espanya d'un mercat de finals del segle XIX amb oficis de l'època.
·10:00 a 20:30- Visita guiada "Dansa i modernisme. L'expressió d'un món interior", al Conservatori de Música i Dansa Casa de Escaló.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- VI Fira Modernista d'Alcoi al parc de la Glorieta. La comitiva popular inaugurarà la Fira Modernista junt als xirimiters i tabaleters del grup La Cordeta.
·11:00- 150 aniversari de la Creu Roja d'Alcoi amb la participació de bombers maniobrant contra incendis, jocs populars, i enfermeres ballant masurques.
·12:00- Manifestació popular contra els Consums, recorregut des de la Plaça de Ramon i Cajal fins a la Plaça d'Espanya.
·14:00- Picnic modernista, al Passeig de Cervantes.
·17:00- Balls populars com polques, vals i masurques organitzat pel Grup de Danses Carrascal a la Glorieta.
·17:30 a 20:30- Jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç.
·18:00- Recreació de la col·locació de la primera pedra de l'Escola Industrial,
·18:30- Representació d'un teatre del Grup de Danses Sant Jordi: "Que em passa doctora? La malaltia de l'amor" a la plaça d'Espanya.
·19:00- Interpretació musical d'havaneres al Templet de la Glorieta. És un gènere musical que van portar a la ciutat els soldats militars que tornaven de la Guerra de Cuba.
·19:30- Declamació de textos modernistes per part del Grup de Teatre dels Salesians acompanyats de xirimiters.
·20:00- Cabaret modernista al Teatre Calderón i amb un espectacle coreogràfic de Sol Picó.
DIUMENGE, 24 DE SETEMBRE=
·10:00- Xocolatada solidària a la plaça Ramon i Cajal.
·10:30 a 14:00- VI Fira Modernisa d'Alcoi al parc de la Glorieta.
·11:00 a 13:00- Ruta guiada temàtica al Cementeri d'Alcoi.
·12:30- Representació teatral del conte de Nadal "Tito Titot" ambientat en Alcoi a principis de 1900.
·12:30- Balls modernistes a la Plaça de Ramón i Cajal.
·13:00- Recreació d'un duel a pistola, al Templet de la Glorieta.
·13:00- Presentació teatralitzada del llibre de misteri "La cambra secreta" d'Emili Agulló al Hotel Reconquista.
Els alcoyans i alcoyanes portaven molts anys esperant una nova Romeria en honor a la Verge dels Lliris, alcaldessa perpètua desde 1967. Tot va començar amb Reme Perelló destapant el Cartell de les Festes Patronals d'Alcoi. El dia 2 de setembre de 2022 es veia la bonica obra de Carlos Gran i s'estrenava la nova presidenta de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris. Desprès de les suspensions per la pluja dels anys 2018 i 2019 i la pandèmia de 2020 i 2021, ja es desitjava una Romeria a la Font Roja amb normalitat. Perquè el paratge natural més famós d'Alcoi té un atractiu màgic més allà de la religió. Ho va descriure molt bé l'escriptora Isabel Clara Simó:
"Guardeu-nos el secret: la Font Roja, a Alcoi, és el racó més bonic de la terra. O, com a mínim, un dels més bonics. Hi ha tota mena d'arbres, sobretot carrasques, i animals que omplin el paratge d'aromes i de música. I la llegenda de es va aparèixer la imatge de la Mare de Déu en un lliri blanc. Perquè els lliris, ja desde temps dels romans, s'han associat a la maternitat i el goig. Potser perquè tenen algun secret: el secret de la seua bellesa".
El dissabte 17 de setembre de 2022, mentre Ibi celebrava les seues Festes de Moros i Cristians, a la Plaça d'Espanya d'Alcoi es feia l'ofrena a la Verge dels Lliris. En el trasllat de l'escultura de la Verge dels Lliris i Sant Felip desde l'Església de Sant Mauro va participar el grup de danses Carrascal i associacions locals. Desprès de rebre les flors dels ciutadans es va disparar un castell de focs artificals. El mal oratge no va ser impediment per a que el Carrascal de la Font Roja s'omplira de gent el diumenge. Desde ben matí la filà Muntanyesos repartia herbero, timonet i pastetes dolçes prop del Cementeri d'Alcoi. Els xirimiters animaven la pujada a la serra amb la tradicional "Despertà" de les 6 del matí. Encara que va haver menys romers dels que es recordava no ens podíem perdre la festivitat per quint any consecutiu. Les quadres de cavalls i la Casa d'Andalucia també van assistir a la Romeria matutina fins al Santuari on es va produir el Miracle de 1653. La imatge peregrina de la Verge dels Lliris va ser portada en andes pels devots a pesar de la boira i la pluja que afectava al paratge el passat 18 de setembre de 2022. No va haver controls d'aforament però no va ser un acte multitudinari, potser pel mal temps o per una població cada volta més agnòstica. Però els catòlics si van disfrutar d'una jornada enyorada en la que es va fer una Missa de campanya desprès de l'esmorzar i la recepció de les autoritats a la patrona d'Alcoi.
Desprès d'aquesta celebració d'Interès Turístic Provincial i de l'acte d'Acció de Gràcies a la Verge dels Lliris entrem en plena Setmana Modernista d'Alcoi. Aquest any no tindrà restriccions pel Covid-19, com al 2021. Lorena Zamorano, com a regidora de Turisme, ha decidit dedicar aquesta quinta edició al pintor Francisco Laporta Valor.GUIÓ D'ACTES:
DIJOUS, 22 DE SETEMBRE=
·19:00- Conferència "Els orígens del Moviment Obrer. UGT a la revolució industrial" a l'Àgora.
·20:30- Cineclub modernista, visionat de "El maquinista de la general" de Buster Keaton a la Fundació Mutua Levante.
DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE=
·19:00- Pregó a la plaça d'Espanya.
·20:00- Cercavila modernista popular fins a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
·20:30- Vals modernista, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.
DISSABTE, 24 DE SETEMBRE=
·10:00 a 13:30- Escenificació a la Plaça d'Espanya d'un mercat de finals del segle XIX.
·10:00 a 20:30- Visita guiada "Dansa i modernisme. L'expressió d'un món interior", al Conservatori de Música i Dansa Casa de Escaló.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernista d'Alcoi al parc de la Glorieta.
·11:00- Manifestació popular contra els Consums, recorregut des de la Plaça de Ramon i Cajal fins a la Plaça d'Espanya.
·12:00- Recreació d'un dol a pistola, a la placeta el Fossar.
·12:10- Desfilada escolta i cerimònia, des de la Plaça d'Espanya fins a la Plaça de Ramon i Cajal.
·14:00- Picnic modernista, al Passeig de Cervantes.
·17:30 a 20:30- Jocs infantils modernistes al carrer Sant Llorenç.
·18:00- Actuació, balls i recreació històrica del Grup de Danses Sant Jordi, a la plaça d'Espanya.
·18:30- Representació d'un teatre itinerant, a la plaça de Ramon i Cajal, Sant Nicolau a l'alçada de la geladeria Albina i al Cantó El Pinyó.
DIUMENGE, 25 DE SETEMBRE=
·10:00- Xocolatada solidària a la plaça Ramon i Cajal.
·10:30 a 14:00 i 17:00 a 21:00- V Fira Modernisa d'Alcoi al parc de la Glorieta.
·11:00 a 13:00- Ruta guiada temàtica al Cementeri d'Alcoi.
·11:30- Concert de música modernista, al teatre Calderón.
·11:30 a 12:30 – XXXVIII Mostra de Xirimites i Tabals, al parc de la Glorieta.
El descobriment del Cartell de la patrona d'Alcoi es va portar a terme el passat 3 de setembre abans de fer-se de nit i amb bona temperatura. El públic amb distància social i mascareta va aplaudir l'obra del jove Ignacio Doménech Payà, fidel al seu estil trencador. Una colla de xirimiters en directe va amenitzar l'acte, que intenta anar recuperant grandiositat desprès dels durs mesos que hem viscut. Autoritats, devots, mitjans de comunicació locals i curiosos d'Alcoi van assistir al moment en que es destapava el visual Cartell de la Romeria a la Font Roja 2021. Com a cloenda de l'acte més lúdic de les festes patronals, es va disparar un curt castell de focs artificials prop de l'Església de Santa Maria. Ignacio Doménech va voler dedicar el Cartell a les seues iaies, ja que van faltar recentment i li tenien molta devoció a la Verge dels Lliris. Desprès de molts anys de classicisme, sembla que el Cartell de la Romeria a la Font Roja s'allunya de la pintura convencional i s'apropa a la il·lustració. Ignacio Doménech és el primer dissenyador gràfic a qui l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris li ha encarregat el Cartell, ja que fins ara eren tot pintors com Ignacio Trelis, Luisa Fuster, Pedro Linares, Luis Sanus, Paco Calabuig o Jorge Cerdà.
Cartell Verge dels Lliris 2010.
Cartell Verge dels Lliris 2019.
Cartell Verge dels Lliris 2020.Cartell Verge dels Lliris 2021.
El Cartell de Ignacio Doménech és de línia simple molt acord al 2021 i els temps actuals de limitacions. És senzill i clar ja que es reconeix fàcilment la Mare de Déu dins de la flor blanca. La Verge dels Lliris apareix coronada i sense rostre, tota una novetat. Sobre un fons blau, color del mant de la Verge Maria, apareix la tipografia destacant que les festes patronals d'Alcoi són d'Interès Turístic Provincial. No obstant, no es puntualitza els dies festius i es deixava en obert el dia 19 de setembre per a fer els actes que permeta la Conselleria de Sanitat. No hi ha que oblidar que en aquest temps un rebrot de Coronavirus pot afectar a la realització de qualsevol celebració. La regidora de tradicions es mostrava entusiasmada amb el modern Cartell de Ignacio Doménech, perquè a més a més és company seu a la filà Gusmans. A més a més Ignacio Doménech ja va crear la Portada de la Revista de Festes 2018, el Cartell de San Fermín de Pamplona en 2014 i el Cartell de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi 2013. No ens estranyaria que en el futur se li encomanara el Cartell de Festes de Moros i Cristians, encara que tenim pendent saber com és la pintura que va fer Jordi Sellés al 2020.
Maite Pinilla, com a presidenta de l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris va dir que seguia treballant per a veure com s'organitzaria la Romeria a la Font Roja del tercer diumenge de setembre. Els actes religiosos del 21 d'agost de 2021 no van tindre problemes ja que es celebrava el miracle del lliri amb discreció. Però la pujada massiva d'alcoyans i alcoyanes al paratge natural si presenta problemes en aquestes circumstàncies de pandèmia mundial, encara que Alcoi té a més d'un 80% de la població vacunada contra el Covid-19. Les autoritats sanitàries han autoritzat la Romeria a la Font Roja del pròxim 19 de setembre, però amb mesures preventives. No hi haurà una ofrena ni Romeria al Carrascal multitudinària, ja que tots els actes es faran amb control d'aforament. Tots els assistents hauran de portar mascareta, excepte els xiquets i xiquetes menors de 6 anys. Hi ha que establir més d'un itinerari per a evitar aglomeracions, encara que siga a l'aire lliure. Al contrari, l'Ofrena floral del dissabte dia 18 de setembre es farà a l'interior de la Parròquia de Sant Mauro. L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, s'alegrava de poder recuperar aquesta tradició arrelada i també la Fira Modernista del següent cap de setmana. Ara toca respectar les normes de seguretat i disfrutar amb responsabilitat col·lectiva.
El paratge natural més estimat pels alcoyans i alcoyanes és la Font Roja. Té 2298 hectàrees plenes de vegetació i una fauna pròpia que s'intenta conservar. I és que el Carrascal de la Font Roja va ser declarat parc natural en 1987. És un bosc caducifoli molt respectat per la gent i que la Generalitat Valenciana valora com a àrea natural. El topònim Font Roja va aparèixer per primera volta al "Llibre de consells" del segle XVI. La denominació anterior era "La Teixera". L'incendi de 1840 va ser devastador per al Carrascal, i la majoria de la vegetació actual va créixer en aquella època. El conjunt de muntanyes de la província d'Alacant formen el Sistema Bètic.
Està situat entre Alcoi i Ibi i entre la seua massa forestal destaquen dos tipus d'arbre: La Carrasca i el Teix. També hi ha galers, roures, aurons, pins, fleix, argilagues, coixinet de monja, coscolla, amapoles, raïmet de pastor, esbarzers, heura, esclatasangs i estepars. En quant a la flora, hi ha moltes espècies mediterrànies escasses en la resta de territori valencià i hi ha molta diversitat de plantes. A més a més són destacables les herbes aromàtiques de la part de la solana: Sàlvia, pebrella, romer, espígol, timonet i altres amb poders medicinals. Un espai tan ben conservat suposa un hàbitat ideal per a una fauna rica i variada. Entre els mamífers que viuen al Carrascal estan els porcs senglars, la geneta, el teixó, la rabosa, el gat montès, els conills i la mostela. També es poden veure aus volant com mussols, àguiles, rossinyols, voltors, pit-roig, reiet safraner, òbiles, perdius, caderneres, estornins i falcons. Entre els rèptils destaquen les sargantanes i serps en la part de la solana.
El Menejador és el cim de la muntanya, amb 1356 metres. L'escriptor Jordi Raül Verdú Pons té tota una col·lecció de contes dedicada al paratge natural i la serra Mariola. Un dels llibres es titula "El dinosaure del Menejador". Per la seua altura, desde El Menejador es pot veure la creta del Montcabrer, l'Aitana, el Cabeçó d’Or, el Maigmó i fins hi tot l'illa de Tabarca en dies clars. Per a baixar del Menejador és aconsellable agafar la senda de la ombria, un camí estretet en zig-zag on es nota més la humitat i frescor. Es com endinsar-se en la frondositat dels arbres entre pendents i escalons. El camí dels Geladors, el "Pla dels Galers", el mirador de Pilatos, la Cava Noguera, la font dels Xops, la Penya l'Espinella, el Barranc de l'Infern, el Pont de les Set Llunes i el "Mas de Prats" també són coneguts. Una evidència de la relació entre els humans i la natura són les cases en les que vivien els treballadors agrícoles de la zona. Destaca el "Mas de Tetuán", que està en ruïnes i té un teix centenari al costat. La masia es va construir al segle XIX i allí es preparava vi monastrell, sent autosuficient durant dècades gràcies als cultius i l'hort.
La Cova Gelada té una temperatura interior de 7 graus constants. A la carbonera es cremava lentament la llenya per a aconseguir carbó vegetal. Prop està el forn de cal i "Pla de la Mina", un mirador desde on es pot contemplar la serra i la ciutat d'Alcoi de lluny. La Font Roja té 6 pous de neu que s'aprofitaven per al comerç de gel als segles XVII i XVIII. La Cava Coloma és la més emblemàtica del parc natural. Té 16 metres de profunditat i rep el nom del seu últim amo. La Cava Coloma es va construir en 1732 per a acumular la neu de l'hivern i vendre-la als pobles dels voltants quan no existien neveres. A la part de la muntanya en terme municipal de Ibi és molt coneguda l'àrea recreativa de Sant Pascual, amb una xicoteta ermita.
El centre de visitants de la Font Roja i el Santuari van ser un hotel-balneari, però el seu difícil accés va fer que acabara utilitzant-se com a alberg. La nit de cap d'any de 1984 l'interior es va cremar en un incendi. En 1991 es va iniciar el projecte de rehabilitació, construint una façana moderna. Però no va ser obert al públic com a museu fins al 2005, gestionat per l'Ajuntament d'Alcoi, la Conselleria de Medi Ambient i la Universitat d'Alacant. La imatge de 5 metres d'altura de la Verge dels Lliris corona l'edifici sobre una bola. José Pérez Peresejo va esculpir l'estàtua de la Mare de Déu en 1927. La Verge dels Lliris és ja tot un símbol de la Font Roja, encara que va ser decapitada durant la Guerra Civil. Per això el cap està desproporcionat respecte a la resta de la figura d'escaiola. Al costat de la font que dona nom a la serra hi ha un taulellet de la Verge dels Lliris, i prop una placa que fa referència a fins on va arribar la neu en 1926. El Santuari està a 11 kilòmetres del casc urbà d'Alcoi. A la zona dels "Paellers" hi ha tauletes per a berenar i un càmping amb capacitat per a 20 tendes de campanya.
A les faldes de la muntanya es troba el Castell de Barxell, l'ermita de Sant Josep, el Racó de Sant Bonaventura i els Canalons, que enllacen amb el Parc Natural de la Serra Mariola gràcies al riu Polop. Per altra part, el bosc dels Plans i el Rentonar i el Barranc de la Batalla uneixen a la Font Roja amb la serra Aitana. Ocupa 4000 hectàrees i inclou el poblat ibèric de "La Serreta" i les pintures rupestres de "La Sarga", declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més a més aquestes zones estan plenes de orquídies i espais naturals secrets. Com va cantar Ovidi Montllor a "El meu poble Alcoi": Hi ha també un raconet que només el sé jo, ple de flors a l'estiu, ple de flors a l'hivern.
Molt polèmic va ser l'intent de construir un hotel sostenible als xalets de la Font Roja, habitats de 1922 a 1974. Una idea desafortunada del govern del PP al 2008, quan l'alcalde era Jordi Sedano. Sembla que estaven més interessats en guanyar diners corruptes que en la ordenació i gestió del territori. Es va crear una plataforma ciutadana en contra de l'hotel en la que van col·laborar entitats ecologistes i de l'esquerra política. El projecte va ser desestimat pel risc mediambiental i els pocs beneficis del negoci per als alcoyans i alcoyanes. Les accions reivindicatives del grup cívic al llarg de 2008 i 2009 es van centrar en la recollida de 11000 firmes, manifestacions, assemblees i xarrades i una protesta visual a la Bandeja formant les paraules "Sos Font Roja" i l'eslògan "La Font Roja també és nostra".
El Carrascal té moltes històries, llegendes i fins hi tot un miracle. El 21 d'agost de 1653 uns religiosos passejaven per la Font Roja. Van trobar el bulb d'un lliri blanc amb la imatge de la Mare de Déu al estil de la Puríssima Concepció. Desde aleshores van començar les peregrinacions al paratge i es va construir una ermita, beneïda en 1663. L'Arxicofradia de la Verge dels Lliris promou desde 1902 la devoció per la patrona de la ciutat. Les primeres romeries oficials a la Font Roja daten de 1744, 1879, 1884 i 1891, però la Romeria de setembre es va institucionalitzar com a tradició a la primera dècada del Franquisme. Als últims anys es calcula que acudeixen a la Romeria a la Font Roja unes 10000 persones.
Les andes de la Verge Peregrina i Sant Felip són fàcils de pujar fins al lloc on es celebra la missa de campanya. És una cita familiar per a demostrar-li fervor a la Verge dels Lliris, i també una oportunitat per a fer senderisme i disfrutar de la tardor. Altra Romeria més discreta és la que es fa al mes de gener, amb molta participació d'animals. En el propi Carrascal hi ha una ermita molt antiga del segle XIV en honor a Sant Antoni, a qui se li dedica aquesta festa hivernal. Els balls populars, els carros i la torrà d'embotit i carn són els protagonistes de la Romeria a Sant Antoni.
El divendres 4 de setembre de 2020 es va descobrir el Cartell de la Verge dels Lliris 2020. Una festa patronal que es celebrarà a l'interior de les esglésies alcoyanes, ja que la situació sanitària no permet fer actes multitudinaris. Degut als rebrots de Covid-19 no hi haurà ofrena a la Plaça d'Espanya ni tampoc Romeria a la Font Roja. Un any en blanc per a Alcoi en el que sols ha pogut celebrar la Cavalcada de Reis Mags en gener i les Carnestoltes en febrer. El Cartell de la Verge dels Lliris es va destapar a la façana de l'Ajuntament, amb tots els assistents amb mascareta i complint les normes de distanciament social. L'obra pictòrica és de Ignacio Trelis i reflexa a la Mare de Déu envoltada del seu color: El blau. A més a més no falten els símbols de les carrasques, l'edifici de la Font Roja i les flors blanques. El fons dona la sensació de ser una maniseta i transmet calma. Un missatge d'esperança per als pròxims mesos, resant per a que acabe la pandèmia global i tornen les tradicions col·lectives.
S'acosten un any més les Festes de la Patrona d'Alcoi: La Verge dels Lliris. Els dies centrals seran demà dissabte 15 de setembre. Per la vesprada es celebrarà l'ofrena a la Plaça Espanya. Però el dia gran de la Verge dels Lliris és clarament el diumenge 16 de setembre. Jornada reservada a la Romeria a la Font Roja. Un dia per a disfrutar del camp i la muntanya. Un dia que agrada als devots, però també a les famílies que fan senderisme. 365 anys desprès del miracle al bulb d'un lliri, els alcoyans tornaran a pujar al paratge natural del Carrascal per a acompanyar a la seua patrona. Aquest any recuperem els cartells que anuncien la Romeria. Uns cartells difícils de trobar i on en la majoria d'ocasions la protagonista és la Verge dels Lliris.
