domingo, 28 de enero de 2018

VÍDEOS EMOTIUS FESTES D'ALCOI

L'emoció i els sentiments a flor de pell són un dels motius pels quals les Festes d'Alcoi són tan boniques i emotives. Els següents vídeos creats per reporters visuals deixen commogut a qualsevol persona, pel so i tot el que transmeten les gravacions. Una selecció de instants i imatges irrepetibles de les Festes de Sant Jordi dels últims anys. L'espectacularitat de l'Entrada Cristiana i l'exotisme de l'Entrada Mora no poden faltar, però també hi ha un recull de moments íntims i detalls que passen desapercebuts entre tanta successió de grups i persones. La passió i entrega que els alcoyans i alcoyanes demostren per les seues tradicions s'aprecien en mirades i somriures dels següents vídeo. Disfruteu de les sensacions festeres que desperten tots els vídeos que es mostren a continuació:

martes, 23 de enero de 2018

FESTERS D'HONOR ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

El Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi està format pels festers més distingits de les filaes d'Alcoi. Homes que s'han entregat en cos i ànima a les Festes de Moros i Cristians i han desenvolupat tasques molt importants per al bé de Nostra Festa. Destacats festers que han treballat o continuen treballant per a fer més gran la tradició. També hi ha festers d'honor que han sobreeixit pel culte al patró Sant Jordi o per ocupar un paper important en les seues pròpies filaes. Per això aquest homenatge es fa quan són persones majors que han aportat molt a l'Associació de Sant Jordi. No és d'estranyar que entre els festers d'honor hi hagen molts capitans i sobretot veterans de les filaes: Números 1 que es solen dir. A més a més l'Associació de Sant Jordi és l'entitat d'utilitat pública amb més associats d'Alcoi: 10000 en total. Per a entrar en el Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi s'ha de ser associat òbviament i també ser proposat per la Junta Directiva. La Junta Directiva està formada per 25 membres de confiança del President. Els festers d'honor tenen diversos privilegis, entre els que està ser part de l'Assemblea General i per tant tindre veu i vot. Una responsabilitat que comparteixen amb els 28 primers trons de les filaes i els 14 majorals elegits per sufragi universal. Com el Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi alberga a molts festers de renom, tan sols anem a nombrar al més rellevant, conegut o respectat de cada filà. 28 senyors il·lustres que poden haver mort o estar vius depenent de les filaes:

Fester d'Honor filà Mozàrabes: Jaume Coderch Santonja (DEP).

Fester d'Honor filà Berberiscos: Lionel Grau Mullor (DEP).

Fester d'Honor filà Tomasines: Paco Jover Pérez, l'Àguila (DEP).

Fester d'Honor filà Mudéjares: Ramiro Gisbert Pascual (DEP).

Fester d'Honor filà Aragonesos: Juan Navarro Domínguez.

Fester d'Honor filà Benimerines: Enrique Sevila Maestre (DEP).

Fester d'Honor filà Navarros: Adrián Espí Valdés. 

Fester d'Honor filà Ligeros: Juan Bordera Llorens (DEP). 

Fester d'Honor filà Cides: Agustín Herrera Pereda, Tino (DEP).

Fester d'Honor filà Judíos: Jorge Peidro Pastor (DEP).

Fester d'Honor filà Almogàvars: Fernando Fernández Jiménez, Madriles (DEP).

Fester d'Honor filà Realistes: Rafael Palmer Balaguer.

Fester d'Honor filà Gusmans: Juan Balaguer Perotín.

Festes d'Honor filà Cordoneros: Antonio Muñera Navarro, Samarita (DEP).

Fester d'Honor filà Cruzados: Silvestre Vilaplana Molina (DEP).

Fester d'Honor filà Verds: Alfonso Jordà Carbonell.

Festes d'Honor filà Maseros: Enrique Moltó Verdú (DEP).

Fester d'Honor filà Marrakesch: Roque Monllor Boronat (DEP).

Fester d'Honor filà Asturianos: Paulino Vallejo Giner.

Fester d'Honor filà Xanos: Josep Albert Mestre Moltó (DEP).

Fester d'Honor filà Muntanyesos: Antonio Aura Martínez (DEP).

Fester d'Honor filà Abencerrajes: Gregorio Casasempere Gisbert.

Fester d'Honor filà Andaluces: Vicente Cortés López, Tito.

Fester d'Honor filà Miqueros: Rafael Ramis Carbonell.

Fester d'Honor filà Vascos: Fernando Tormo Vicente (DEP).

Fester d'Honor filà Llana: Enrique Vilaplana Satorre (DEP).

Fester d'Honor filà Alcodianos: Jordi Seguí Ripoll.

Fester d'Honor filà Magenta: Enrique Luis Sanus Abad (DEP).


Els nous components del Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi reben la seua medalla de mans del president del Casal, càrrec organitzatiu que actualment ocupa Juan José Olcina. Aquest acte íntim es fa al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás. En l'Assemblea econòmica de l'Associació de Sant Jordi es proposarà un nou fester d'honor. Aquesta reunió de manons es farà el pròxim dijous 25 de gener i també s'aprovaran els pressupostos per al 2018. Altres punts del dia són la modificació de l'horari de la Segona Diana. Avançant l'acte a les 8:30 del matí s'evitarà que es solape amb la Processó de la Relíquia del 23 d'abril. També es parlarà d'aspectes religiosos relacionats en la devoció a Sant Jordi.

 Altra decisió que prendran els directius és la remodelació dels trages femenins de les filaes Gusmans i Alcodianos. En el cas de la filà Gusmans es tracta d'un disseny completament nou que s'adapte a les circumstàncies actuals de la dona en la festa. El trage femení de la filà Alcodianos si és més adequat per a que les festeres desfilen en esquadra així que sols es tracta del canvi d'alguns elements i detalls. Una decisió sorgida de dins de les filaes i que comença a ser habitual, desprès dels casos de les filaes Vascos, Maseros i Judíos. Recordem que la filà Alcodianos va ser la primera en acceptar a una dona com a membre de ple dret en l'any 1998. Va ser Núria Martínez i ella no ha desistit i continua pagant la fulla per a complir el seu somni.  Han passat 20 anys i sembla que ja s'aproxima el moment en el que les dones d'aquesta filà fagen una esquadra oficial.

jueves, 18 de enero de 2018

MARXES MORES FILÀ MAGENTA

Arribem a la filà Magenta, en un any molt especial per a ells perquè desempenyen l'alferecia mora. Moltes marxes mores més van a sonar aquest 2018 al boato de Santi Carbonell, però mentre recordarem les dels seus càrrecs desde 1990. Un conjunt de marxes mores molt cohesionades entre elles i que a més a més són prou conegudes. El pròxim 22 d'abril l'alférez moro estrenarà la marxa mora "Alfaris el genet" que encara no s'ha pogut escoltar.

"MAGENTA" és la marxa mora homònima de la filà. Un nom que prové del color dels seus bombatxos, encara que antigament la filà s'anomenava Beduïns. Per això aquesta marxa mora ens transporta fins una dura nit al desert. Una marxa mora seriosa que José Maria Valls va composar en 1986. A pesar de ser la marxa mora oficial de la filà no solen desfilar amb "Magenta" durant les Entrades. A alguns festers no els acaba d'agradar per a fer esquadra i per al públic és prou desconeguda. No obstant, la melodia principal és molt bonica.


"AL PRIMER TRO" és una marxa mora de Rafael Mullor Grau que va sonar en l'alferecia mora 1990 de la filà Magenta. Concretament en l'apartat familiar del càrrec, és a dir rodella i favorita. Si l'alférez moro Juan Pla Galiana va estrenar la peça musical "Alfaris Magenta" el seu fill va desfilar damunt d'un camell amb "Al primer tro". Una marxa mora de 1987 dedicada al que en aquell moment era el primer tro de la filà Llana d'Alcoi: José Luis Córcoles Bordera.

"LAWRENCE D'ARABIA" és una de les marxes mores per les que els magenteros tenen predilecció. La partitura per a banda va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. L'argument d'una de les joies del cine va animar a la filà Magenta a incloure-la als seus càrrecs, ja que la temàtica nòmada és adient per al que representa la filà. La música de Maurice Jarre la va estrenar l'esquadra de negres de la filà Judíos d'Alcoi en 1986. 4 anys desprès la filà Magenta la va tornar a utilitzar per a l'esquadra de negres de l'alférez moro. La forta pluja que els va afectar no ha impedit que la filà Magenta li agafe estima a la marxa mora i "Lawrence d'Arabia" siga un símbol musical de la filà. També ha eixit en l'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 2011.

"JUANJO" és una marxa mora de categoria superior que va agradar en la seua estrena al 1986 i continua sent del gust dels oients més tradicionals. Francisco Esteve Pastor li va dedicar la marxa mora a un familiar seu, Juan José de Muro. En 1991 el capità moro va desfilar amb una nova obra musical de Gregorio Casasempere: "Clam" amb la incorporació de xilòfons. Més normal va ser la marxa mora del ballet i les favorites: "Juanjo".

"EL PRESIDENT" destaca com a marxa mora dins del repertori clàssic de la música festera. Miguel Picó Biosca tenia amics en la filà Manta Roja de Cocentaina i va decidir composar una marxa mora per al fester Rafael Todolí. El títol prové de que en 1971 era el president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. Al Festival de Música Festera d'Alcoi va guanyar el segon premi i mereixia el primer perquè tants anys desprès i segueix sent un referent de les marxes mores. "El president" va acompanyar a l'esquadra de negres del capità moro de la filà Magenta, quan la pluja ja havia abandonat afortunadament a l'Entrada Mora 1991.

"EL MORO DEL SINC" no és exclusiva de la filà Miqueros d'Alcoi. Moltes esquadres de blancs de la filà Magenta han desfilat amb aquesta marxa mora de Rafael Giner. La única marxa mora que va escriure el músic alcoyà i amb la que va gaudir d'un èxit rotund. A pesar de ser de 1954 continua sent un referent de la música festera i es repeteix varies voltes en totes les Entrades de moros. Amb un títol tan alcoyà que menciona el Barranc del Sinc era impossible que la filà Magenta i moltes altres no desfilaren amb "El moro del Sinc".

"MARXA DEL CENTENARI" demostra la plenitud creativa del compositor alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Una marxa mora que va crear en 1982, quan ja tenia una consolidada carrera musical i que va reafirmar que Amando Blanquer era un artista prodigiós. El motiu de la "Marxa del Centenari" és que Alcoi celebrava els 100 anys desde la primera obra de música festera: "Mahomet" de Juan Cantó Francés. Sols Amando Blanquer podia composar una marxa mora que estaguera a l'altura de l'efemèride. I ho va aconseguir però és que a més a més aquell any va repetir com a Director de l'Himne de Festes. "Marxa del Centenari" ha sonat en tots els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians i una de les voltes que va sonar en Alcoi va ser amb l'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 1997.

"YALEL" no és un títol que recorde a una marxa mora. Perquè "Yalel" no és una marxa mora sinó una dansa oriental del compositor turc Omar Faruk. L'alferecia mora de la filà Magenta en 2004 va estar farcida de ballets i un d'ells representava un bazar de teles a Beirut. Primer havia ballat el grup de Virginia Bolufer amb banderes i la marxa mora de Gregorio Casasempere "L'entrà de les kabiles" i desprès li tocava el torn a la coreògrafa Inma Cortés. Ella és una gran coneixedora de la dansa del ventre i de les melodies exòtiques i sensuals. El ritme ètnic i folklòric de "Yalel" va captar l'essència del ballet del Bazar de teles. Per últim el ballet d'Ana Botella recuperava la dansa del bastó típica de Marroc. Amb la música àrab "Saidy" ballaven amb gaiatos.

"PENYA CADELL" és una magnífica marxa mora que ha quedat en l'oblit per culpa del pas del temps. La última volta que va sonar a les Festes d'Alcoi va ser amb les favorites de l'alférez moro 2004. En efecte la filà Magenta és de les poques filaes alcoyanes que ha tingut en compte aquesta joia del músic murer Francisco Esteve Pastor. El títol al·ludeix a la Serra del Benicadell que ocupa terme municipal de Muro i Albaida. Però la marxa mora la va estrenar en el llunyà any 1975 la filà Moros Grocs de Xixona.

"ANY D'ALFERIS" és una de les marxes mores d'Amando Blanquer que no pot deixar indiferent. Desborda emoció a cada compàs i esclata en varies ocasions fins arribar a l'apoteòsic fort final. Al boato de la filà Magenta 2004 també va sonar la recordada "Marxa del centenari" del mateix autor però el plat fort va ser "Any d'alferis". Rodolfo Llàcer, alférez moro 2004 la va escollir a consciència per al seu càrrec. A pesar de que és una marxa mora pensada per a l'any d'alferecia mora, tal va ser el triomf de "Any d'alferis" amb la Magenta que es va decidir que a l'any següent acompanyaria a l'esquadra de negres del capità moro. Els orígens de la peça musical "Any d'alferis" es remunten a 1967, quan Amando Blanquer pertanyia a la filà Abencerrajes i aquesta tenia el càrrec d'alférez moro.

"UN MORO MUDÉJAR" va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi 1981. Però la marxa mora de Rafael Mullor Grau no es va escoltar al carrer fins el dia 22 d'abril de 1982, quan la filà Marrakesch la va estrenar en la seua brillant capitania mora. "Un moro mudéjar" va dirigida a la memòria de Isidro Tormo Fuster, fester de la filà Mudéjares d'Alcoi. Curiosament aquesta marxa mora és més coneguda per la filà Magenta que per la filà Mudéjares. L'esquadra de negres de l'alférez moro 2004 la va elegir per a la seua baixada en l'Entrada Mora sota una injusta tempesta de pluja torrencial.

"L'ESPENTALL" va ser la peça musical que va obrir l'Entrada Mora 2005. Benedicto Ripoll, conegut com Bene en Ibi, va composar aquesta música per a ballet amb inspiracions de les tribus massais africanes. Per primera volta la va tocar el grup de xirimiters Castell Vermell d'Ibi junt al ballet de Virginia Bolufer, recordat per les vistoses faldes de pells de zebra.

"ALI GEABÀ-SPYROS" va marcar el pas del segon ballet de la capitania mora de la filà Magenta en 2005. En aquesta ocasió Inma Cortés no va utilitzar cançons àrabs per al ballet de Sherezade i es va decantar per la monumental marxa mora de Vicente Pérez Esteban, natural d'Albaida. "Ali Geabà-Spyros" és la marxa mora més famosa de Coleto i data de 1998.

"MARRAKESCH" és una marxa mora de José Maria Ferrero Pastor. Va acompanyar a les dames en la capitania mora 2005 de la filà Magenta. A aquesta marxa mora li passa el mateix que a l'anteriorment mencionada "Magenta": És una marxa mora tan seriosa que fins hi tot pot resultar trista i per això ni la filà quasi la toca ni el públic la reconeix. El recordat compositor ontinyentí va composar "Marrakesch" en 1963, un any abans de la prestigiosa marxa mora "Ximo". El motiu d'aquesta marxa mora dedicada a la filà alcoyana és que desde 1962 la banda de música de la filà Marrakesch era la Unió Artística Musical d'Ontinyent. Com José Maria Ferrero era el director de dita banda, els llaços d'amistat amb els festers alcoyans van fer que tingueren aquesta marxa mora, la qual té més en comú amb la filà Magenta que amb els Marrakesch.

"XABAT" és una de les marxes mores més famoses de Saül Gómez Soler. "Xabat" és el dia sagrat dels jueus. Com a ontinyentí, Saül Gómez va composar la seua millor obra musical per als Benimerins del seu poble. La va estrenar el capità moro d'Ontinyent 2003 i "Xabat" va adquirir un gran ressò gràcies a Salvador Gramage. Per això dos anys desprès la marxa mora ja estava sonant en Alcoi. Concretament amb la favorita de la filà Magenta. Espectacular va ser el conjunt del trage rosa de la favorita, la seua carrossa amb un camell gegant articular i els sons de "Xabat". Sense cap dubte un dels plats forts de la capitania mora 2005.

"RAQSET EL ASSAYA" de Hossam Ramzy ens evoca de nou a la música oriental i els seus estranys instruments. A l'alferecia mora de 2004 la filà Magenta ja havia incorporat obres de fora del panorama de la música festera i en la capitania de 2005 van explotar aquest recurs per mitjà dels nombrosos ballets. Les esclaves ballaven tocant cròtal al so de "Raqset el Assaya". Les reminiscències egípcies li van servir a la coreògrafa Ana Botella per al seu ballet final. També es van escoltar diverses composicions àrabs com "Lluna de tardor" tocada pel grup Menestrils i altres obres de percussió com "Gentama" o "Baladí i Marsuf".

"GENNA AL ARIFF" va ser junt a "Anabel" les dos marxes mores que van acompanyar a Camilo Albero, el capità moro 2005 per la filà Magenta. El toc de trompetes anunciava l'arribada d'un Al-Azraq vencedor i savi perquè Ariff significa intel·ligent en àrab. Aquesta llarga i preciosista marxa mora és una obra musical que hi ha que conservar amb atenció. És de 1924 i per tant li falta poc per a complir 100 anys desde la seua composició per a l'Entrada Mora d'Alcoi. Evaristo Pérez Monllor la tenia pensada per a una zarzuela en un primer moment, però la va adaptar per als festers moros. Aixina hi tot no és una marxa mora amb la que siga fàcil fer el cabo. Per això les poques voltes que ha sonat ha sigut acompanyant a capitans moros. "Genna al Ariff" ens evoca a l'Alhambra de Granada perquè en el moment de la seua creació estava de moda la inspiració exòtica en Espanya. Conseqüència cultural de les expedicions que alguns alcoyans van fer al Orient durant les primeres dècades del segle XX.

"UZUL EL SELMIM" tanca aquest recopilatori perquè és la marxa mora amb la que la filà Magenta va celebrar el 150 aniversari. Desprès de que "Uzul el selmim" complira 100 anys ja podia ser interpretada per totes les bandes de música i no sols la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi tenien el copyright. La filà Magenta va aprofitar aquest fet en 2015 per a que la seua esquadra commemorativa desfilara amb la mítica marxa mora de Camilo Pérez Monllor. Molta gent anomena a "Uzul el selmim" com a "L'entrà dels moros" i els dos títols estan acceptats: Un està en àrab i l'altre en valencià. La melodia de xirimites i el ritme de la percussió de "Uzul el selmim" reviu aquella etapa de la història d'Alcoi en la que la industria funcionava a ple rendiment, sobretot al sector tèxtil. Indubtablement Camilo Pérez Monllor li va fer un regal musical a les Festes d'Alcoi en 1914 i desprès de tant de temps no ha quedat en l'oblit.

viernes, 12 de enero de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ VASCOS

Amb l'arribada del 2018 i desprès de passar l'època nadalenca continuem l'apartat de les marxes cristianes de les filaes. Ens centrem en la filà Vascos, nascuda en 1909. Una filà molt influenciada per la música festera de la segona meitat del segle XX. En 1958 va estrenar la primera marxa cristiana de la història i això ha marcat als seus càrrecs i la forma d'entendre les desfilades. Gràcies als Vascos i al compositor Amando Blanquer va nàixer el subgènere de marxa cristiana, encara que la filà també està molt relacionada amb José Maria Valls.

"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. Bona prova és que els últims tres capitans de la filà Vascos van desfilar amb ella: Mario Botella en 1987, Fernando Tormo en 2001 i Eduardo Tormo en 2015. De totes formes l'aparició de la marxa cristiana "Aleluya" i la seua transcendència es centren en la novetat i innovació que van suposar en aquells temps, fa 60 anys. El músic alcoyà tenia 23 anys quan va composar "Aleluya" i estava en una etapa de la seua vida radiant i plena de creativitat, com demostra en vàries obres per a les Festes de Moros i Cristians. La recepció de la primera marxa cristiana per part del públic no va ser aclamada per la majoria. "Aleluya" en un principi va tindre els seus defensors i altres dubtaven del subgènere. També va haver un moviment en contra de la marxa cristiana però estava més dirigida a crítiques personals cap a Amando Blanquer per part dels seus detractors. La filà Vascos va quedar molt satisfeta amb "Aleluya" i li han fet diversos homenatges. El naixement del subgènere marxa cristiana va ser premeditat: Si les marxes mores tenien melodies orientals la marxa cristiana tenia que ser litúrgica i una alabança a Crist. Per això el títol és "Aleluya", marxa cristiana que va marcar un abans i un desprès. 


"SALMO" és la segona marxa cristiana de les Festes de Moros i Cristians. També és del pioner Amando Blanquer, encara que la va composar en 1962 per a la filà Navarros. Contrariat pel relatiu èxit de la seua primera marxa cristiana, Amando Blanquer es va animar a crear altra seguint els paràmetres de "Aleluya". "Salmo" és encara més sacramental, és quasi música per a missa i per això la melodia principal recorda a una oració. 4 anys desprès "Salmo" va desconcertar més al públic i els festers no sabien com marcar el pas. De fet costa imaginar a una esquadra desfilant amb "Salmo". Amando Blanquer ja no li va donar més oportunitats a la marxa cristiana fins als anys 90, quan el subgènere ja estava consolidat. La decepció del musicòleg amb la marxa cristiana és relativa ja que "Salmo" va obrir un nou camí per a la música festera i si que ha eixit en alguns boatos a les Festes d'Alcoi. Un exemple de "Salmo" al carrer és l'alferecia cristiana 1986 de la filà Vascos, encara que està clar que "Salmo" és més apropiada per a que la toque una banda en un concert.


"EL CONQUERIDOR" és la marxa cristiana amb la que habitualment desfila la filà Vascos cada 22 d'abril. L'arrancà al Partidor es fa amb aquesta marxa cristiana de José Maria Valls i precisament amb "El conqueridor" va arrancar la primera esquadra femenina de la filà Vascos en 2016. Però "El conqueridor" data de 1980 i el seu títol és fàcilment deduïble: Jaume I, rei de la Corona d'Aragó i protagonista de la reconquesta cristiana tenia el nom de el conqueridor pels seus triomfs a les batalles del segle XIII. José Maria Valls li va dedicar la marxa cristiana a Salomón Sanjuán, posterior ambaixador cristià.

"IX EL CRISTIÀ" és del mateix autor i de la mateixa època que "El Conqueridor". L'alcoyà José Maria Valls va repetir la fórmula en 1981 i la marxa cristiana "Ix el cristià" també s'ha convertit en una de les peçes musicals insígnia de la filà Vascos. La semblança entre les dos marxes cristianes és evident i fins hi tot han perdut un poc de frescura desprès de la sobreexplotació que tingueren fa unes dècades. No obstant "Ix el cristià" segueix sent molt interpretada per la filà Vascos, tal i com ja es va fer en l'alferecia cristiana que van tindre en 1986.

"GENTILEZA 72" és una marxa cristiana molt bonica del músic contestà José Pérez Vilaplana. El mestre de Cocentaina la va dedicar a la filà Gentils per a la capitania cristiana de 1972. Molt prompte "Gentileza 72" va començar a sonar també en Alcoi de la ma de la filà Vascos. La melodia festiva és fàcil de reconèixer i s'ha convertit en una de les marxes cristianes clàssiques. A més a més va posar en auge el subgènere de la marxa cristiana. Fins als anys 80 va tindre molta presència en les Entrades Cristianes. Fins al punt de que va sonar en les esquadres de la filà Vascos, tant en l'alferecia de 1986 com en la capitania de 1987.

La filà Vascos té una gran quantitat de marxes cristianes que no han sigut enregistrades o que no es troben a internet. Començant per la marxa cristiana que José Maria Valls va preparar per a l'esquadra d'enmig 1994. El nom "L'Enguerí" provenia de la fàbrica on treballaven els fundadors de la filà Vascos a principis del segle XX. Per a l'alferecia cristiana de l'any 2000 es van adaptar una sèrie de melodies del segle XVII com són "Protus", "Danzas Terpsicore" i "Reut". Dins del boato de la filà Vascos hi havia una part bèl·lica que si va aprofitar una marxa cristiana. A més a més una de Rafael Mullor Grau molt famosa: "L'AMBAIXADOR CRISTIÀ". La filà Asturianos d'Alcoi va estrenar "L'ambaixador cristià" en 1982, el mateix any en el que va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.

"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens va entrar dins del mon de la música festera. El prolífic músic li va dedicar "Laia" a la seua neboda en 1999. Va sonar per primera volta amb el capità cristià de les Festes de Cocentaina 1999 i uns mesos més tard va eixir en les Festes d'Alcoi, concretament acompanyant a l'alférez cristià de la filà Vascos. Salvador Gutiérrez Estruch i el seu rodella van suportar la forta pluja en aquella Entrada Cristiana del 5 de maig del 2000. La ceremonial harmonia de "Laia" va agradar al públic i festers i Francisco Valor va tindre una estrena immillorable. Altre nom femení era el títol de la marxa cristiana que va estrenar la favorita de la filà Vascos en l'any 2000: "Marina" de Francisco Amaya. "Laia" va eclipsar totalment l'estrena de "Marina" en aquella alferecia cristiana.

"GLORIA" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Vascos en l'any 2000. Davant d'una meteorologia nefasta la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés va pujar els ànims dels esquadrers de l'alférez cristià. "Gloria" es va estrenar en Bocairent a l'any 1993 però està dedicada a uns festers de la població de Beneixama.

"PAVANA" és una melodia renaixentista molt emprada en les Festes d'Alcoi. En la capitania cristiana 2001 de la filà Vascos es van recopilar algunes peçes musicals d'Europa, entre les que destacava aquesta part de la "Suite de danses" de Tylman Susato. Una música tan cortesana sols podia acompanyar a la dama de la capitania cristiana 2001.

"BATALLERS" és la marxa cristiana de Ramón García Soler que va servir de suport musical per a les elegants favorites del capità cristià 2001, Fernando Tormo. "Batallers" té un ritme marcial que era molt apropiat per a la temàtica de caça del boato de la filà Vascos. La bèl·lica marxa cristiana es va estrenar en la capitania cristiana 1999 d'Albaida i en Alcoi va sonar per primera volta amb la filà Vascos, iniciant un camí d'èxit de l'obra de Ramón García durant uns anys.

"OBERTURA DE BEN HUR" és l'adaptació de la mítica banda sonora de la pel·lícula i va sonar en la primera esquadra de negres del segle XXI: La del capità cristià 2001 de la filà Vascos. Gregorio Casasempere Gisbert va crear una triomfal marxa cristiana a partir de la composició que va fer el cinematogràfic Miklós Rozsà en 1959. "Obertura de Ben Hur" obria la història èpica de Judá Ben Hur, ambientada en les carreres de quadrigues, la lepra i els últims anys de vida de Jesucrist. Sorprèn que "Obertura de Ben Hur" combine tan bé en la música festera, de reminiscències més medievals amb cap relació amb l'Imperi Romà. A més a més el volgut Gori Casasempere va convertir una música americana del cine daurat en una guerrera marxa cristiana per a les Festes d'Alcoi sense perdre l'essència.

"AMO I SENYOR" és la marxa cristiana que l'esquadra d'enmig 2008 va estrenar en l'Entrada Cristiana. Sergio Querol va dedicar a la filà Vascos aquesta obra musical en la que s'inclouen unes notes de l'Himne de Festes d'Alcoi. El títol fa referència al 2008, any en que es celebrava el 800 aniversari del naixement de Jaume I, amo i senyor d'Alcoi. A l'any següent la filà Vascos celebrava el seu centenari amb una esquadra commemorativa. José Maria Valls com a fester d'honor de la filà va dedicar als seus membres la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009. Tant "Amo i senyor" com "Vascos 100 anys de música i festa" van passar desapercebudes desde un primer moment. No han transcendit en la música festera i és difícil escoltar-la fora de Youtube.

"XAFIGUEM" va ser una de les peçes musicals més destacades de l'alferecia cristiana 2014 de la filà Vascos. El seu so agut per les xirimites, la rapidesa i els passos del ballet de la natura van fer que "Xafiguem" destacara en un boato amb una música poc escoltada: "Fontinents", "Crusllan" o "L'Enguerí". La coreògrafa Ana Botella va agafar l'obra que Mario Roig Vila havia dedicat a "La Colla la Xafigà" de Muro en 2010.

"DANZA COLORISTA" és molt apta per a aquells boatos relacionats amb akelarres, encara que Rafael Mullor Grau la va pensar per a un ballet contrabandista o de gitanes. I és que "Danza Colorista" es va estrenar en 1995 per a l'alferecia cristiana de la filà Andaluces d'Alcoi. Altre ballet va aprofitar la peça musical en 2014. Eren les bruixes d'Ana Botella que movien calaveres en una carrossa. "Danza colorista" també acompanyava a les favorites de Santi Giner, l'últim alférez cristià que ha tingut la filà Vascos.

"AMGIROU" és una original marxa cristiana de Francisco Valor. L'Entrada Cristiana 2014 es tancava de la ma de la filà Vascos amb una estrena musical: "Amgirou". Els tenebrosos esquadrers de l'alférez cristià van encarregar una marxa cristiana emmarcada dins del mon esotèric del País Basc. La utilització de instruments musicals rudimentaris i naturals va sorprendre, tant en l'audició com visualment. Destacaven la percussió a base de la txalaparta, feta amb bases de fusta i l'aparició de trompes alpines en determinats moments de l'obra. La traducció és senzilla ja que "Amgirou" significa atrapat en euskera.

En quant a la capitania cristiana 2015 de la filà Vascos es van escoltar les dos fanfàrries que José Maria Valls havia dedicat als ambaixadors de les Festes d'Alcoi: "Fortuna favorable" de caire més àrab i "Alcoi ma pàtria". L'apartat musical del boato va crear expectació per unes adaptacions que l'organista Francisco Amaya havia fet del "Cancionero de Uppsala", el llibre del duc de Calàbria on es recollien cançons renaixentistes. Les més destacades que van sonar al seguici del capità cristià van ser "No me los amuestres más", "De Palacio", "DACA BAILEMOS". Els títols resulten un tant estranys i peculiars però són en realitat parts del "Cancionero de Uppsala" anònim i escrit en castellà antic.

"ZORAIDAMIR" podria ser considerada una de les marxes cristianes més revolucionàries. A part de ser de les primeres, també va suposar un enorme èxit per a l'autor: José Pérez Vilaplana. En 1969 es va escoltar per primera volta "Zoraidamir" i mantenia un estil divertit mesclat amb els pasdobles dianers. Durant dècades les bandes de música van tocar "Zoraidamir" en excés i la filà Vascos la va posar al dia en la capitania cristiana 2015.

"ALS CRISTIANS" ha eixit en les Entrades de quasi totes les filaes del bàndol cristià. No debades és la marxa cristiana dedicada a totes les filaes i per això és tan coneguda. José Maria Valls la va composar en 1975 i al seu 40 aniversari va sonar amb els cavallers del capità cristià 2015 de la filà Vascos d'Alcoi.

"BARRANCH" agafa el nom de la saga familiar que ha ocupat un parell de capitanies cristianes en Alcoi: els Tormo. Encara que Eduardo Tormo i la seua família desfilaren en una carrossa amb la marxa cristiana "Aleluya", ells tenien una obra dedicada en 2015. Francisco Amaya com a amic, vasco i assessor musical del boato li va dedicar una marxa cristiana a la família dels Barranch, molt coneguda en Alcoi. La dedicatòria de "Barranch" diu així: "A Eduardo Tormo y a la memoria de Fernando Tormo, de la familia Barranch, ambos capitanes de la Filà Vascos 2015 y 2001 respectivamente. A la Filà Vascos de Alcoi, que dice su himno es "reunió de bons vassalls" y cuya música, que es Luarca, figura en esta obra. Con el deseo de ayudar a conservar por siempre la tradición de cantar el himno de la Filà Vascos".

"EL DIVÍ" tanca aquesta recopilació de marxes cristianes de la filà Vascos. La raó és que va ser la peça de Francisco Valor Llorens que va escollir l'esquadra de negres del capità 2015. "El Diví" per molt cremada que estiga agrada als espectadors actualment i la filà Vascos va incloure una coral que cantava "Jerusalem" en el fort de la marxa cristiana. La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent.

domingo, 7 de enero de 2018

CAVALCADA REIS MAGS ALCOI 2018

133 edicions de la Cavalcada d'Alcoi avalen una tradició més que consolidada en la ciutat i que cap col·lectiu pot tombar amb descontextualitzades acusacions. Així es va demostrar el passat divendres 5 de gener quan Melchor, Gaspar i Baltasar van aplegar a "El Camí" quan s'estava fent de nit. Junt als monarques anaven 400 patges paqueters amb una tasca il·lusionant i desinteressada. La única crítica a la Cavalcada que es pot fer és que portem massa anys amb els mateixos ropatges per als Reis Mags. En 2014 es van estrenar els actuals trages de Melchor, Gaspar, Baltasar i l'Emissari Reail, dels més espectaculars que s'havien vist mai. Es tractava d'un homenatge pòstum al gran artista Alejandro Soler. 5 anys desprès continuen sent uns trages preciosos però ja necessiten un canvi i normalment la renovació es feia cada 4 anys.


El dia 4 de gener l'avantsala de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags va ser "El Bando". Els xiquets i xiquetes van poder dipositar les cartes en les burretes mentre l'Emissari Reial declamava el Bando que havia escrit Joan Valls i continuava inèdit. La música popular de l'acte alegra a qualsevol, sobretot quan el poble es posa a cantar "Pastorets i pastoretes" o es sent la sobrietat de la peça musical "Crida i clam" de Gregorio Casasempere. La part dels personatges del Tirisiti va contar amb dos novetats: La remodelació de les vestimentes per a fer-les més fidels a les titelles autèntiques i l'aparició del bou. Una sorpresa que va fer riure als més menuts, sobretot quan el bou perseguia al torero Clásico.

Els més matiners van poder accedir al Campament Reial situat al Preventori. Un any més l'èxit de públic demostra que la idea de l'Associació Cultural Samarita era bona i amb uns objectius solidaris que la fan encara millor. Els xiquets s'emocionen quan troben el seu paquet entre els llocs naturals on està muntat tot el Campament. El 5 de gener comença fort però no té comparació amb el que passa a la vesprada...

La Cavalcada dels Reis d'Orient 2018 es va iniciar amb les heraldo, que eren totes dones, i els trompeters i timbalers. Darrere aquest avís s'apreciava la lluminosa estrela que guia el camí. Les danses tradicionals es van poder veure en dos ocasions, gràcies al grup de danses Sant Jordi i el grup de danses Carrascal. L'Emissari Reial no es va perdre la Cavalcada i va desfilar en la carrossa. Aquesta volta va poder descansar la veu ja que no tenia que llegir cap missatge. 

La part principal de la Cavalcada estava formada pels seguicis dels tres Reis Mags. Melchor pujava el primer camell i estava acompanyat de la Banda Primitiva d'Alcoi. Els músics de la vella intepretaven la mítica obra musical "L'Entrà dels Reis". En 1913 Camilo Pérez Monllor la va composar per a la Cavalcada d'Alcoi amb una dedicatòria important: A la Societat el Panerot que en aquell moment organitzava la Trilogia dels Reis Mags.

El benvolgut rei Baltasar va besar a una multitud de xiquets que s'apropaven al seu camell per a saludar-lo. El betún és la característica diferenciadora del rei que va enmig i per diverses raons és el preferit de la majoria d'alcoyans. Pel que fa a la música, la Banda Societat Musical Nova d'Alcoi anava tocant "5 de gener", una obra musical que li van encarregar a José Maria Valls. Es va estrenar en 2010, any del 125 aniversari de la Cavalcada d'Alcoi.

Quasi tancant la Cavalcada alcoyana desfila sempre el rei Gaspar, el de la barba marró. De principi a final va rebre l'estima dels xiquets i xiquetes, encara que aquesta part de la Cavalcada es més caòtica i desordenada. La Unió Musical d'Alcoi participa amb el rei Gaspar tocant la peça musical "Nit Màgica". És l'obra d'Alfonso Yepes més recent ja que data de 2016. L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi no s'oblida de la Cavalcada i també ix però sense acompanyar a cap rei. 

L'Adoració es va fer esperar però no va decepcionar a cap dels assistents que estava guardant lloc a la Plaça d'Espanya. Focs artificials, revolteig de campanes, bengales i el "Haleluya" de Haendel creen un ambient irrepetible per a que Ses Majestats li entreguen regals al Jesuset. Els potents focos van il·luminar a Melchor, Gaspar i Baltasar que caminaven lentament fins el pessebre i van retornar seguint una estora i saludant al públic. Un públic afortunat que per a estar en primera fila havia acudit a les 5 de la vesprada. 

Els patges i la seua pintura negra s'han convertit en un tema d'actualitat que desperta opinions enfrontades. La gran majoria de la societat alcoyana està a favor d'aquest personatge que ajuda als Reis a entregar els regals a les cases. Al contrari, algunes agrupacions de punts d'Espanya han descrit als patges com "un blackface massiu" que ofen a les persones negres. El problema i l'error és comparar uns personatges singulars i que transmeten pau i concòrdia amb els esclaus del colonialisme i la segregació en Estats Units. No tenen res que veure i òbviament la tradició alcoyana no té cap intenció discriminatòria ni vol ridiculitzar cap raça. Si Afroféminas hagueren acudit a Alcoi el dia 5 haurien comprovat l'amor amb que els alcoyans reben als patges i que pujar per un escala amb regals no converteix a ningú en racista. Ni per anar pintat de negre, ni per entregar regals a xiquets com a treball voluntari. Gràcies, més que mai, a aquells 400 joves que mantenen la màgia del Nadal Alcoyà i fan que la Cavalcada de Reis Mags siga inimitable.

martes, 2 de enero de 2018

LA MÀGIA DELS REIS MAGS A ALCOI

Els preparatius per a la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi anuncien la visita que rebran els xiquets en pocs dies. Ses Majestats Melchor, Gaspar i Baltasar tenen una cita obligada cada 5 de gener i passen per la Serra Mariola per a entregar regals i obsequis als ciutadans. Tot Alcoi es bolca en una de les seues tradicions més boniques i esperades. La màgia envolta Alcoi no sols el dia de la Cavalcada, sinó també en la resta d'actes que conformen la Trilogia del Nadal.

L'Acte de les Pastoretes va culminar el 2017 ja que es va celebrar el matí del diumenge 31 de desembre. La coincidència amb cap d'any va fer que la participació fora elevada, especialment entre els xiquets. El sol i el vent van acompanyar als pastorets i pastoretes en el seu recorregut fins el portal de Betlem. És a dir desde el Partidor i recorrent el carrer Sant Nicolau acabant a la Plaça Espanya. Allí es van ballar les danses, ja que el grup de danses Carrascal i el grup de danses Sant Jordi també desfilen en les Pastoretes. Però els grans atractius de l'acte són els ramats de cabres i ovelles i els xiquets que en carros o a peu baixen amb una indumentària pastoril. Els trages són d'estètica bucòlica i també recorden a les vestimentes de les classes populars al segle XIII. Els xirimiters tocant cançons tradicionals i la Banda Primitiva d'Alcoi interpretant "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor li posen música a l'acte. La Sagrada Família ha aparegut a la Bandeja per a que els xiquets li donen ofrenes al Jesuset i abans s'havia organitzat una rostida d'embotit a les 9 del matí. L'esmorzar a base de llonganisses i botifarres va iniciar la jornada en la Plaça Espanya.

Les Pastoretes li van dir adéu a l'any però en comença un millor per als alcoyans. Això segur desprès de que Alcoi haja patit moltes dificultats i obstacles en 2017. Per a demanar un 2018 més bo hem d'escriure la carta als Reis Mags i tirar-la a les bústies. Quan? El 4 de gener a les 19:00 de la vesprada. Mitja hora abans el Tio Piam fa el seu propi pregó acompanyat de instruments musicals populars. Però l'acte central és "La Burreta" que baixa desde la Font Redona i acaba en la Parròquia de Sant Roc. Antorxers, el poble cantant i els personatges del Tirisiti participen en l'acte. L'Emissari Reial proclamarà el Bando en diferents punts del trajecte per a anunciar la vinguda dels Reis Mags d'Orient. Ho farà desde la seua luxosa carrossa arrastrada per bous. Darrere aniran les burretes amb les seues bústies per a que els xiquets deixen les seues cartes dins i siguen llegides a temps pels Reis Mags. 

L'Emissari Reial és un enviat directe dels Reis Mags i llegirà un Bando del poeta alcoyà Joan Valls. Una decisió sustentada per l'efemèride de l'Ajuntament "Any Joan Valls", ja que va nàixer en 1917. L'Associació Cultural Samarita ha convocat un concurs nadalenc per a premiar les millors cartes gegants. Desde fa molts anys sorgeixen grups de joves que de forma espontània dibuixen una carta a tamany XL. Els Samarites volen potenciar aquesta creació de cartes grans amb un concurs. Hi ha dos premis: La millor carta amb un txec de 200 euros i la carta més original amb un txec de 100 euros. El txec es podrà gastar al Centre Comercial Alzamora i a més a més va acompanyat d'un lot de productes nadalencs. Els guanyadors s'anunciaran per la xarxa social Facebook el dia 5 de gener.

També l'Associació Cultural Samarita és l'encarregada de la Visita al Campament Reial. Una iniciativa que desde fa pocs anys ha tingut una resposta massiva de gent, fins el punt d'agotar els passes en poc temps. El propòsit no ha deixat de ser solidari i la recaptació es fa a través dels tickets d'autobús per a pujar al Preventori. Allí estarà ubicat el Campament Reial, encara que es podrà observar de lluny desde el dia anterior gràcies a l'encesa d'antorxes. Les famílies podran veure a patges, regals empaquetats, camells i la tenda de Ses Majestats de 9:00 a 14:00.

Els pronòstics meteorològics marquen bon temps per al 5 de gener de 2018, dia de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Començarà a les 18:00 de la vesprada al carrer "El camí" i s'allargarà fins la nit creuant ponts i tot. El final es va canviar a principis d'aquesta dècada i és el principi de l'Alameda, una avinguda molt important d'Alcoi. Melchor, Baltasar i Gaspar desfilaran en aquest ordre peculiar, tal i com es fa desde 1885.

Les mirades als patges seran més intenses que mai desprès de les acusacions injustes que han rebut últimament per part de col·lectius aliens a la ciutat d'Alcoi. Afroféminas s'ha equivocat al criticar als patges paqueters desde la ignorància. Abans d'atacar una tradició hi ha que fonamentar i basar-se en arguments reals. Hi ha que viure la pujada dels patges per les escales i veure la il·lusió i estima que els professen els xiquets per a entendre que els patges no representen cap humiliació als negres. En 2018 Alcoi seguirà defenent els patges, un dels tresors únics que té la Cavalcada més antiga d'Espanya i que a més a més és d'Interès Turístic Nacional i BIC per mèrits propis. 

Un gran número d'entitats socials d'Alcoi s'apunta al sorteig per a acompanyar a Ses Majestats. Aquestes persones s'encarreguen d'agafar als xiquets, elevar-los a l'altura dels Reis Mags per a que els besen i retornar-los als seus pares sense cap dany. Els seguicis del Rei Melchor, Gaspar i Baltasar estaran en mans del Club de Futbol Pista, la filà Andaluces i la companyia Unión Alcoyana Seguros. El dia 5 de gener de 2018 serà la primera Cavalcada amb l'exclusiva enramada que té Alcoi com a ciutat del Nadal.

Aquestes llums ornamentals sols s'apagaran en el moment de l'Adoració. Un espectacle pirotècnic a la Plaça Espanya que és com un teatre basat en el passatge bíblic en el que els Reis Mags li ofereixen or, encens i mirra al Jesuset, el fill de Déu. La Mare de Déu i Sant Josep estaran dins del pessebre i Melchor, Gaspar i Baltasar s'acostaran poc a poc i en la foscor fins arribar als peus del Jesuset. Desde darrere de l'Església de Santa Maria es llançarà un impressionant castell de focs mentre sona "Haleluya", una obra de música clàssica de Haendel. L'Adoració està programada per a les 20:30 aproximadament segons els organitzadors.

Varies televisions d'àmbit comarcal i nacional retransmetran en directe la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Una festa molt volguda pels alcoyans i que com s'ha demostrat no permet ser maltractada ni culpada per ningú. Fins hi tot els Playmobils s'han mobilitzat per a donar suport a la Cavalcada d'Alcoi amb les figuretes dels 3 Reis Mags i els camells en format click. Les difamacions contra la Trilogia dels Reis Mags o algun dels seus elements estan descontextualitzades i no són vàlides, així que és l'hora de demostrar perquè el Nadal Alcoyà té tanta fama. Benvinguts siguen Melchor, Gaspar i Baltasar.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites