"MAGENTA" és la marxa mora homònima de la filà. Un nom que prové del color dels seus bombatxos, encara que antigament la filà s'anomenava Beduïns. Per això aquesta marxa mora ens transporta fins una dura nit al desert. Una marxa mora seriosa que José Maria Valls va composar en 1986. A pesar de ser la marxa mora oficial de la filà no solen desfilar amb "Magenta" durant les Entrades. A alguns festers no els acaba d'agradar per a fer esquadra i per al públic és prou desconeguda. No obstant, la melodia principal és molt bonica.
"AL PRIMER TRO" és una marxa mora de Rafael Mullor Grau que va sonar en l'alferecia mora 1990 de la filà Magenta. Concretament en l'apartat familiar del càrrec, és a dir rodella i favorita. Si l'alférez moro Juan Pla Galiana va estrenar la peça musical "Alfaris Magenta" el seu fill va desfilar damunt d'un camell amb "Al primer tro". Una marxa mora de 1987 dedicada al que en aquell moment era el primer tro de la filà Llana d'Alcoi: José Luis Córcoles Bordera.
"LAWRENCE D'ARABIA" és una de les marxes mores per les que els magenteros tenen predilecció. La partitura per a banda va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. L'argument d'una de les joies del cine va animar a la filà Magenta a incloure-la als seus càrrecs, ja que la temàtica nòmada és adient per al que representa la filà. La música de Maurice Jarre la va estrenar l'esquadra de negres de la filà Judíos d'Alcoi en 1986. 4 anys desprès la filà Magenta la va tornar a utilitzar per a l'esquadra de negres de l'alférez moro. La forta pluja que els va afectar no ha impedit que la filà Magenta li agafe estima a la marxa mora i "Lawrence d'Arabia" siga un símbol musical de la filà. També ha eixit en l'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 2011.
"JUANJO" és una marxa mora de categoria superior que va agradar en la seua estrena al 1986 i continua sent del gust dels oients més tradicionals. Francisco Esteve Pastor li va dedicar la marxa mora a un familiar seu, Juan José de Muro. En 1991 el capità moro va desfilar amb una nova obra musical de Gregorio Casasempere: "Clam" amb la incorporació de xilòfons. Més normal va ser la marxa mora del ballet i les favorites: "Juanjo".
"EL PRESIDENT" destaca com a marxa mora dins del repertori clàssic de la música festera. Miguel Picó Biosca tenia amics en la filà Manta Roja de Cocentaina i va decidir composar una marxa mora per al fester Rafael Todolí. El títol prové de que en 1971 era el president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. Al Festival de Música Festera d'Alcoi va guanyar el segon premi i mereixia el primer perquè tants anys desprès i segueix sent un referent de les marxes mores. "El president" va acompanyar a l'esquadra de negres del capità moro de la filà Magenta, quan la pluja ja havia abandonat afortunadament a l'Entrada Mora 1991.
"EL MORO DEL SINC" no és exclusiva de la filà Miqueros d'Alcoi. Moltes esquadres de blancs de la filà Magenta han desfilat amb aquesta marxa mora de Rafael Giner. La única marxa mora que va escriure el músic alcoyà i amb la que va gaudir d'un èxit rotund. A pesar de ser de 1954 continua sent un referent de la música festera i es repeteix varies voltes en totes les Entrades de moros. Amb un títol tan alcoyà que menciona el Barranc del Sinc era impossible que la filà Magenta i moltes altres no desfilaren amb "El moro del Sinc".
"MARXA DEL CENTENARI" demostra la plenitud creativa del compositor alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Una marxa mora que va crear en 1982, quan ja tenia una consolidada carrera musical i que va reafirmar que Amando Blanquer era un artista prodigiós. El motiu de la "Marxa del Centenari" és que Alcoi celebrava els 100 anys desde la primera obra de música festera: "Mahomet" de Juan Cantó Francés. Sols Amando Blanquer podia composar una marxa mora que estaguera a l'altura de l'efemèride. I ho va aconseguir però és que a més a més aquell any va repetir com a Director de l'Himne de Festes. "Marxa del Centenari" ha sonat en tots els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians i una de les voltes que va sonar en Alcoi va ser amb l'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 1997.
"YALEL" no és un títol que recorde a una marxa mora. Perquè "Yalel" no és una marxa mora sinó una dansa oriental del compositor turc Omar Faruk. L'alferecia mora de la filà Magenta en 2004 va estar farcida de ballets i un d'ells representava un bazar de teles a Beirut. Primer havia ballat el grup de Virginia Bolufer amb banderes i la marxa mora de Gregorio Casasempere "L'entrà de les kabiles" i desprès li tocava el torn a la coreògrafa Inma Cortés. Ella és una gran coneixedora de la dansa del ventre i de les melodies exòtiques i sensuals. El ritme ètnic i folklòric de "Yalel" va captar l'essència del ballet del Bazar de teles. Per últim el ballet d'Ana Botella recuperava la dansa del bastó típica de Marroc. Amb la música àrab "Saidy" ballaven amb gaiatos.
"PENYA CADELL" és una magnífica marxa mora que ha quedat en l'oblit per culpa del pas del temps. La última volta que va sonar a les Festes d'Alcoi va ser amb les favorites de l'alférez moro 2004. En efecte la filà Magenta és de les poques filaes alcoyanes que ha tingut en compte aquesta joia del músic murer Francisco Esteve Pastor. El títol al·ludeix a la Serra del Benicadell que ocupa terme municipal de Muro i Albaida. Però la marxa mora la va estrenar en el llunyà any 1975 la filà Moros Grocs de Xixona.
"ANY D'ALFERIS" és una de les marxes mores d'Amando Blanquer que no pot deixar indiferent. Desborda emoció a cada compàs i esclata en varies ocasions fins arribar a l'apoteòsic fort final. Al boato de la filà Magenta 2004 també va sonar la recordada "Marxa del centenari" del mateix autor però el plat fort va ser "Any d'alferis". Rodolfo Llàcer, alférez moro 2004 la va escollir a consciència per al seu càrrec. A pesar de que és una marxa mora pensada per a l'any d'alferecia mora, tal va ser el triomf de "Any d'alferis" amb la Magenta que es va decidir que a l'any següent acompanyaria a l'esquadra de negres del capità moro. Els orígens de la peça musical "Any d'alferis" es remunten a 1967, quan Amando Blanquer pertanyia a la filà Abencerrajes i aquesta tenia el càrrec d'alférez moro.
"UN MORO MUDÉJAR" va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi 1981. Però la marxa mora de Rafael Mullor Grau no es va escoltar al carrer fins el dia 22 d'abril de 1982, quan la filà Marrakesch la va estrenar en la seua brillant capitania mora. "Un moro mudéjar" va dirigida a la memòria de Isidro Tormo Fuster, fester de la filà Mudéjares d'Alcoi. Curiosament aquesta marxa mora és més coneguda per la filà Magenta que per la filà Mudéjares. L'esquadra de negres de l'alférez moro 2004 la va elegir per a la seua baixada en l'Entrada Mora sota una injusta tempesta de pluja torrencial.
"L'ESPENTALL" va ser la peça musical que va obrir l'Entrada Mora 2005. Benedicto Ripoll, conegut com Bene en Ibi, va composar aquesta música per a ballet amb inspiracions de les tribus massais africanes. Per primera volta la va tocar el grup de xirimiters Castell Vermell d'Ibi junt al ballet de Virginia Bolufer, recordat per les vistoses faldes de pells de zebra.
"ALI GEABÀ-SPYROS" va marcar el pas del segon ballet de la capitania mora de la filà Magenta en 2005. En aquesta ocasió Inma Cortés no va utilitzar cançons àrabs per al ballet de Sherezade i es va decantar per la monumental marxa mora de Vicente Pérez Esteban, natural d'Albaida. "Ali Geabà-Spyros" és la marxa mora més famosa de Coleto i data de 1998.
"MARRAKESCH" és una marxa mora de José Maria Ferrero Pastor. Va acompanyar a les dames en la capitania mora 2005 de la filà Magenta. A aquesta marxa mora li passa el mateix que a l'anteriorment mencionada "Magenta": És una marxa mora tan seriosa que fins hi tot pot resultar trista i per això ni la filà quasi la toca ni el públic la reconeix. El recordat compositor ontinyentí va composar "Marrakesch" en 1963, un any abans de la prestigiosa marxa mora "Ximo". El motiu d'aquesta marxa mora dedicada a la filà alcoyana és que desde 1962 la banda de música de la filà Marrakesch era la Unió Artística Musical d'Ontinyent. Com José Maria Ferrero era el director de dita banda, els llaços d'amistat amb els festers alcoyans van fer que tingueren aquesta marxa mora, la qual té més en comú amb la filà Magenta que amb els Marrakesch.
"XABAT" és una de les marxes mores més famoses de Saül Gómez Soler. "Xabat" és el dia sagrat dels jueus. Com a ontinyentí, Saül Gómez va composar la seua millor obra musical per als Benimerins del seu poble. La va estrenar el capità moro d'Ontinyent 2003 i "Xabat" va adquirir un gran ressò gràcies a Salvador Gramage. Per això dos anys desprès la marxa mora ja estava sonant en Alcoi. Concretament amb la favorita de la filà Magenta. Espectacular va ser el conjunt del trage rosa de la favorita, la seua carrossa amb un camell gegant articular i els sons de "Xabat". Sense cap dubte un dels plats forts de la capitania mora 2005.
"RAQSET EL ASSAYA" de Hossam Ramzy ens evoca de nou a la música oriental i els seus estranys instruments. A l'alferecia mora de 2004 la filà Magenta ja havia incorporat obres de fora del panorama de la música festera i en la capitania de 2005 van explotar aquest recurs per mitjà dels nombrosos ballets. Les esclaves ballaven tocant cròtal al so de "Raqset el Assaya". Les reminiscències egípcies li van servir a la coreògrafa Ana Botella per al seu ballet final. També es van escoltar diverses composicions àrabs com "Lluna de tardor" tocada pel grup Menestrils i altres obres de percussió com "Gentama" o "Baladí i Marsuf".
"GENNA AL ARIFF" va ser junt a "Anabel" les dos marxes mores que van acompanyar a Camilo Albero, el capità moro 2005 per la filà Magenta. El toc de trompetes anunciava l'arribada d'un Al-Azraq vencedor i savi perquè Ariff significa intel·ligent en àrab. Aquesta llarga i preciosista marxa mora és una obra musical que hi ha que conservar amb atenció. És de 1924 i per tant li falta poc per a complir 100 anys desde la seua composició per a l'Entrada Mora d'Alcoi. Evaristo Pérez Monllor la tenia pensada per a una zarzuela en un primer moment, però la va adaptar per als festers moros. Aixina hi tot no és una marxa mora amb la que siga fàcil fer el cabo. Per això les poques voltes que ha sonat ha sigut acompanyant a capitans moros. "Genna al Ariff" ens evoca a l'Alhambra de Granada perquè en el moment de la seua creació estava de moda la inspiració exòtica en Espanya. Conseqüència cultural de les expedicions que alguns alcoyans van fer al Orient durant les primeres dècades del segle XX.
"UZUL EL SELMIM" tanca aquest recopilatori perquè és la marxa mora amb la que la filà Magenta va celebrar el 150 aniversari. Desprès de que "Uzul el selmim" complira 100 anys ja podia ser interpretada per totes les bandes de música i no sols la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi tenien el copyright. La filà Magenta va aprofitar aquest fet en 2015 per a que la seua esquadra commemorativa desfilara amb la mítica marxa mora de Camilo Pérez Monllor. Molta gent anomena a "Uzul el selmim" com a "L'entrà dels moros" i els dos títols estan acceptats: Un està en àrab i l'altre en valencià. La melodia de xirimites i el ritme de la percussió de "Uzul el selmim" reviu aquella etapa de la història d'Alcoi en la que la industria funcionava a ple rendiment, sobretot al sector tèxtil. Indubtablement Camilo Pérez Monllor li va fer un regal musical a les Festes d'Alcoi en 1914 i desprès de tant de temps no ha quedat en l'oblit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario