miércoles, 28 de agosto de 2019

RETRANSMISSIÓ ENTRADES 2019

À Punt, la nova televisió publica valenciana, va retransmetre les Entrades d'Alcoi el passat 4 de maig. La qualitat de imatge i dels comentaris va fer patent la necessitat que teniem els alcoyans de que tornara una reformada RTVV. No obstant, els vídeos no estan penjats a Youtube i es poden veure al següent enllaç de la pàgina web d'À Punt. La reaparició del mitjà de comunicació públic no ha impedit que la cadena comarcal TVA continue fent les seues retransmissions desde Alcoi, com feia desde 2014. El nivell ha millorat com es pot comprovar als vídeos íntegres dels moros i cristians d'Alcoi, Muro i Cocentaina:



jueves, 22 de agosto de 2019

JOSÉ MARIA FERRERO PASTOR D'ONTINYENT

El mestre Ferrero d'Ontinyent es va guanyar el seu títol honorífic desprès d'haver composat moltes de les famoses marxes mores i cristianes de la capital de la Vall d'Albaida. José Maria Ferrero Pastor va nàixer en 1926 i fins la seua tràgica mort en 1987 va rebre moltes distincions. El dur accident de cotxe que va patir va impactar al mon fester i se li van fer molts homenatges pòstums. La seua marxa mora més coneguda es va convertir en l'Himne amb el que començar les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. Va impartir classes de solfeig als xiquets ontinyentins i estava graduat com a director, per tant va estar al capdavant de la banda Unió Artístico Musical d'Ontinyent. Un autor molt prolífic de música festera a partir dels anys 60 i a més a més va guanyar molts premis al Festival de Música Festera d'Alcoi. Va revolucionar el subgènere de les marxes cristianes amb la nova visió que va aportar amb "Bonus Christianus" o "Apòstol poeta", encara que les seues grans aportacions són marxes mores com "El Kabila", "Bon capità" o "Reige". Va estar molt vinculat a les filaes Marrakesch d'Alcoi i als Mozàrabes d'Ontinyent, per això tenen varies marxes mores dedicades. José Maria Ferrero era fundador dels Saudites, que aquest 2019 tenen la capitania mora junt als altres càrrecs d'Asturs, Xanos i Gusmans. Ontinyent té unes Entrades que són paradigma d'una manera valenciana i mediterrània d'entendre la vida: Capaç de convertir en alegria compartida un conflicte entre moros i cristians que era en el seu orígen guerra, incomprensió i mort. Precisament hui s'inicien les Festes en honor al Santíssim Crist de l'Agonia i el primer acte és la interpretació de la marxa mora "Ximo" del mestre Ferrero. Per aquest motiu recordem les obres musicals de més popularitat de l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor.

REIGE (Marxa mora 1956)

MOZÀRABES 1960 (Marxa mora 1960)

EL BERBERISCH (Marxa mora 1961)

UMDA (Marxa mora 1962)

MARRAKESCH (Marxa mora 1963)

XIMO (Marxa mora 1964)

EL KABILA (Marxa mora 1965)

BONUS CHRISTIANUS (Marxa cristiana 1966)

BRISAS DEL CLARIANO (Pasdoble 1969)

BON CAPITÀ (Marxa mora 1971)

SAUDITES (Marxa mora 1971)

APÒSTOL POETA (Marxa cristiana 1978)

viernes, 16 de agosto de 2019

RANKING ESQUADRES 2019

 Al 2019 li faltava un Ranking d'esquadra de negres com es fa cada any uns mesos desprès de les Festes de Moros i Cristians. Les votacions han estat molt igualades però una filà sobreeixia clarament: La filà Magenta. Totes les esquadres de negres han rebut el suport dels votants, encara que tinguen més o menys puntuació. L'estil africà de l'esquadra del capità moro junt a l'elecció de la marxa mora "Al primer tro" han convençut com un pack perfecte. Cada volta es valora més quina peça musical acompanya a l'esquadra, encara que el trage és lo més important a l'hora de votar. Finalment la filà Tomasines s'ha quedat el segon lloc per damunt de l'original esquadra d'enmig de la filà Cides. Acostuma ha haver sorpreses en el Ranking d'esquadres, sobretot quan membres de les filaes envien els seus vots en massa. Als Premis Samarita comprovarem si hi ha coincidències amb el públic en general. Enhorabona a l'esquadra del capità moro 2019 de la filà Magenta i per suposat al seu dissenyador: Santi Carbonell.

1a: Capitania Magenta.

2a: Capitania Tomasines.

3a: Mig Cides.

4a: Alferecia Muntanyesos.

5a: Alferecia Cordoneros.

6a: Mig Benimerines.

lunes, 12 de agosto de 2019

MIGUEL PICÓ BIOSCA, MÚSIC DE COCENTAINA

Miguel Picó Biosca va ser un compositor de marxes mores i pasdobles. Un contestà senzill que va consagrar la seua existència a la música sense buscar fama, sinó expressar les seues emocions amb l'art. Miguel Picó Biosca va nàixer en 1921 en un molí de la Serra Aitana, prop de la localitat d'Alcoleja. La seua família es va traslladar a Cocentaina on va aprendre solfeig en la Unió Musical Contestana. Tocava el clarinet i també col·laborava en la rondalla "La Paloma". La postguerra no li va permetre estudiar música a nivell professional. Treballava en la fàbrica de calçat de Riera, però va seguir la seua vocació musical i tenia gran amistat amb Gustavo Pascual Falcó. De fet el pasdoble "Bequeteros a rallar" està instrumentat per Miguel Picó Biosca. La seua primera marxa mora va ser "Fran-Semp" en 1952. Desprès d'aquesta obra innovadora dedicada a un fester de la filà Manta Roja va seguir amb "El negro Sansón" en 1954. En aquell mateix any accedeix a la direcció de la Unió Musical Contestana en una curta etapa. En 1968 va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi amb la marxa mora "Ramfer". 2 anys desprès tornava a guanyar el concurs amb el pasdoble "Fet a posta". Una de les composicions que no van guanyar el primer premi però va ser molt valorada és "El president". Ha acabat sent la seua peça musical més famosa, convertint-se en un clàssic de la música festera que s'escolta tots els anys. En 1978 va composar dos grans obres com "Jover" i "Sergen 78". El pasdoble està dedicat al fester tomasina Enrique Jover i la marxa mora a l'esquadra de negres del capità moro d'Alcoi. Miguel Picó tenia moltes amistats en la filà Cordoneros i per això els va regalar varies marxes mores. Va adquirir gran popularitat entre els moros i cristians perquè sabia lo que volia el públic. També va ser dels primers en introduir les xirimites en marxes mores. Va faltar en 1997 en plenes Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. Precisament acaben les Festes en honor a Sant Hipòlit amb el dia els Trons i en 2019 les esquadres de negres han fet grans girades davant la tribuna d'autoritat del Pla. Aprofitem el final de les Festes de Cocentaina recordant la vida del contestà Miguel Picó Biosca.

lunes, 5 de agosto de 2019

ALFERECIA CORDONEROS 2019

Desprès del mal temps a la Glòria i el dia dels músics, l'alferecia mora de la filà Cordoneros mereixia una treva. Ja havia plogut bastant en altres ocasions i la filà de la ploma tricolor volia celebrar el seu càrrec. El boato començava amb uns negres amb banderes i percussionistes sobre camells. El blanc del trage contrastava amb les coloristes banderes. L'obra de Jordi Bernàcer "Zoc" li passava el relleu a la marxa mora "Sergen 78". Miguel Picó Biosca la va composar per a l'esquadra de negres d'un capità cordonero i per això aquest any va sonar a l'esquadra oficial. La roponà feia soroll amb pals i metalls. El trage dels components era verd, blau, roig i groc, seguint l'estètica de la filà Cordoneros i respectant els colors del disseny original. Una jaima donava pas als llançers Miknasa. Els joves amb la cara pintada de negre vestien en tons clars, destacant el turbant blanc i la faixa blava. El ballet de la tribu Mursi va estar coreografiat per l'alcoyana Virginia Bolufer. Una túnica blanca era la base del disseny d'Antonio Aracil, però la meitat de les ballarines vestien de marró i les altres de negre. En el cas d'unes el maquillatge corporal era blanc, mentre que les altres estaven untades amb fang. L'espectacular casc amb banyes formava una màscara feta amb palla i li donava un fort sabor africà al ballet de Virginia Bolufer. La palla i els cordells també van ser el material utilizat per als esclaus que arrastraven l'ariet. Sobre el cap d'un elefant, un bruixot preparava el sacrifici d'una presonera cristiana. Ella intentava escapar de la trompa de l'elefant i del fum de la carrossa. El trage lila destacava per un casc amb espigues de blat. Al contrari, el trage roig del bruixot sorprenia per la trompa de l'elefant i les fulles que li tapaven la cara. Bene Ripoll va composar una continuació de la seua obra "Atungulu", estrenada en la capitania de la filà Judíos al 2001. Desprès del ritual les tropes de Tarik prenien posicions. L'argument del boato era com un guerrer bereber anava reclutant soldats del nord d'Àfrica per a unir-los a la batalla d'Alcoi en 1276. El jove Antonio Aracil, membre de la filà Cordoneros, va pensar en tot el boato per a que baixara seguit i cohesionat. El grup femení Qamar il·luminava la nit alcoyana amb estreles. El trage era de color turquesa i destacava pel turbant amb una ploma i un vel tapant la cara. Un cameller de verd portava l'heràldica de l'alferecia mora amb el símbol de l'elefant. Davant desfilaven uns palmiters i darrere les verges de l'oasi de Siwa. Amb el seu senzill trage verd i blau movien el melic i també les plomes dels ventalls. Les xiquetes amb mocadors de colors al cap mostraven la seua tendresa desde una plataforma plena de coixins. Les dames saludaven al públic al ritme de "Titarós", peça musical per a xirimites especialment. Sobre una carrossa escalonada cada dama lluïa brodats d'or en una túnica de distintes tonalitats. Açò li va donar colorit al conjunt, de profunda estètica oriental perquè les dames portaven un ceptre amb la ma de Fàtima. Les arqueres d'Egipte continuaven el boato. El detallat trage blanc es combinava amb el maquillatge marró de la cara. Els joves escuders portaven allargats escuts d'estil massai. El maquillatge era completament negre, emulant els patges de la Cavalcada i l'estil del pintor Luis Solbes als anys 70. El turbant dels escuders era blanc i la capa marró, mentre que les teles de la túnica tenien talls triangulars. Els cavallers van aparèixer sobre una simple carrossa al compàs de la marxa mora ""Jussà al Saqàliba". La faixa dels cavallers era marró, però el color principal va ser el blanc als bombatxos, les mànegues i el turbant. L'altre color principal era el gris de la corassa de cuero, sobre la que es formava la figura metàl·lica d'un elefant. La llança en forma d'elefant es podia veure tant a l'arma com en la pròpia carrossa dels cavallers. Una guàrdia masculina del Sahara portava trages amb pells i teles de color verd, morat i groc. Els dissenys moruns d'Antonio Aracil continuaven amb les portadores de fanalets. Elles vestien de blau en diferents tons als bombatxos, xaleco, faixa, vel, turbant amb ploma i capa plena de brodats. El ballet de Inma Cortés sorprenia amb unes panderetes lluminoses que menejaven al ritme de "Imlaq", una de les composicions que Saül Gómez va estrenar a la capitania mora de l'any passat. Les esclaves de la llum vestien un trage blanc amb fils i xapetes daurades. La pell morena pintada de les ballarines s'acoplava perfectament a la llarga melena feta de trenes de color negre. Un muntatge efectiu i vistós amb moviment originals pel qual Inma Cortés va ser molt felicitada en la nit del 4 de maig de 2019. Una sensual ballarina projectava ombres i la seua silueta desde l'interior d'un tambor àrab. Unes huríes amb cistelles plenes de fruita seguien el boato d'Antonio Aracil. Totes portaven preciosos trages de color lila amb faixa verda i vel de color blau adornat amb metalls daurats. La filà Cordoneros va recuperar l'estètica alcoyana del segle XX en el que el maquillatge a l'Entrada Mora era totalment negre. L'escolta personal de l'alférez tapava amb enormes escuts ocres el seu auster trage blanc i daurat. La família de Jorge Doménech sorgia damunt d'una carrossa amb un minaret àrab. En primer lloc els fills adolescents de l'alférez moro amb trages molt guerrers amb corassa. Els dos portaven trages distints però amb colors en comú com el marró, el gris o el blanc. En canvi la favorita vestia de rosa amb una túnica plena brodats de fils blanc. Una diadema de joies adornava els seus cabells. La dona de l'alférez moro compartia protagonisme al costat de Jorge Doménech i junts disfrutaven de "Als Samarites". Es tracta d'una marxa mora per a la penya solidària i cultural que s'integra dins de la filà Cordón. La sobrietat del color verd s'apoderava del trage de l'alférez moro 2019. Els bombatxos i el pompós turbant eren d'una tonalitat més fosca, mentre que a la resta del trage el verd coincidia amb el dels bombatxos dels Cordoneros. Altre símbol que no va faltar va ser el de la ploma, en aquesta ocasió varies de metall daurat. Igualment l'elefant al pit també estava fet de metall i va formar part del trage perquè a Jorge Doménech Rodríguez li agrada aquest animal. El cunyat de l'alférez moro va dissenyar el trage aportant algun toc de marró a la faixa, les plomes, els guants i les muscleres. Precisament José Borrell també va ser l'autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2018. L'alférez cordonero, conegut com Koki, va acabar sent un càrrec elegant envoltat d'un boato bèl·lic que buscava reclutar exèrcits mahometans. A la capa marró no podia faltar de nou el símbol cordonero de la ploma tricolor. Uns jenets a cavall portaven cetreria a les mans i un turant a ratlles roges i blanques. Els xiquets i les seues mares tancaven el boato portant trages de color roig i blanc que ja donaven pistes sobre l'esquadra de negres. Antonio Aracil es consagrava com a dissenyador fester amb un boceto exòtic per a uns guerrers armats amb llançes. L'elecció de la marxa mora "Uzul el selmim" no va resultar gens novedosa ja que sona molt a les esquadres de negres dels últims anys. El turbant dels esquadrers va substituir la ploma cordonera per uns metalls daurats i punxeguts. Sobre les pells dels muscles caïen unes trenes de pèl negre. Les xapetes de bronze tapaven tot el pit dels esquadrers i també la part central dels bombatxos de color blanc. En varies parts del trage, sobretot en la faixa destava un sol redó i geomètric de color roig. Un vel de metall daurat tapava part de la cara negra dels membres de l'esquadra de negres. També hi havia espai al trage reservat per a les inscripcions en àrab i les més destacades estaven al voltant de l'escut amb un lleó. Aquest escut redó d'or es trobava a la capa de color roig. Per darrere l'esquadra de negres causava un gran impacte i seguia l'estètica de la part de davant. La filà Cordoneros va posar un digne colofó a l'Entrada Mora d'Alcoi 2019.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites