Muro està en plena celebració de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. La patrona i les clavariesses ja han tingut el seu moment i també les 6 filaes mores que van protagonitzar una esplendorosa desfilada amb la capitana de la filà Marroks, l'abanderada de la filà Llana i 3 ballets que estrenaven Alicia Montava i Elena Tudela. És el torn del bàndol cristià amb 6 filaes de dissenys variats, el Cinqüentenari de la filà Arquers, el capità pirata i l'abanderat templari. L'itinerari va canviar fa uns anys i ja no passa pels carrers estrets de l'Ajuntament i la parròquia. Però les Entrades si acaben a la Plaça del Matzem, on no molesta tan el sol que va ponent-se durant la vesprada per la Penya el Frare. En 1822 ja es feien actes tan antics com "La Vespra", l'Alardo, la Processó General o "La Baixà i posterior Pujà" de la Mare de Déu dels Desamparats fins la seua Ermita. El dilluns 13 de maig de 2024 els ambaixadors recitaran el text de l'advocat Senabre, datat en 1852, en les Ambaixades. Desitgem que el pròxim cap de setmana les Festes de Muro acaben de forma pacífica i alegre i les 12 filaes puguen fer la Diana i demés actes finals. A continuació deixem els reportatges de les Entrades de Muro de 2011 a 2024. A través dels anys es poden veure els canvis i evolucions de les esquadres de negres i comparar als vídeos de Pàgina 66, Ara Multimèdia i Radio Alcoy els dos recorreguts pels que han desfilat els festers i festeres.
ENTRADA MORA MURO 2011. Capitania filà Realistes.
ENTRADA CRISTIANA MURO 2011. Capitania filà Mare de Déu.
El compositor José Rafael Pascual Vilaplana és un dels músics més aclamats a les comarques que celebren Festes de Moros i Cristians. El motiu és que ha creat grans obres musicals que han transcendit i algunes fins hi tot s'han convertit en clàssics instantanis. José Rafael Pascual Vilaplana va nàixer el 30 d'abril de 1971 en Muro, on va iniciar els seus estudis musicals. Va passar per la Unió Musical de Muro, el Conservatori d'Alcoi i el de València, on va ampliar els seus coneixements de direcció de bandes. La seua especialitat era el piano i el bombardino, però prompte va demostrar interès per les bandes de música, sobretot dirigir-les. Va assistir a cursos de pedagogia musical i va començar a treballar com a director de diverses bandes de música valencianes: La de Bocairent, Castell de Castells, Xixona, Xàtiva, Muro i la colla de xirimiters "La Xafigà" de la seua població natal. Però també ha dirigir orquestres del territori espanyol i internacional, destacant els seus anys de dedicació en l'Orquestra Simfònica d'Albacete i la Banda Municipal de Bilbao i Barcelona. Ha sigut jurat en concursos de música de banda i ha gravat discos monogràfics de les seues composicions. La seua primera obra musical va ser "Xavier el coixo" que de seguida va rebre l'aclamació de les filaes mores de molts municipis i també del grup musical "Al Tall" que la va versionar. Desprès de "Xavier el coixo", encara als anys 80 va estrenar "L'altet dels canons", molt popular a la filà Maseros. Recuperava melodies típiques de Muro com "El tio Pep", repetint aquesta fòrmula en "Herbero de Mariola" per a xirimites. Alta marxa mora coneguda de José Rafael Pascual Vilaplana és "Als Xaparros", però el seu gran èxit va arribar amb l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi. En aquella plujosa Entrada Mora va sonar "Cavall de foc" i va entusiasmar a tots i totes. Del mateix estil i qualitat són les marxes mores "Xubuch", "A l'Amir en l'Edu", "Tudmir" o "Moros de l'Alqueria, encara que també es defenia amb marxes cristianes com "Archaeus" o l'emotiva "Jéssica" dedicada a una favorita que havia faltat abans d'acompanyar al capità cristià de Muro. Els anys 90 van ser molt prolífics per a José Rafael Pascual Vilaplana, sent requerit per les filaes Arquers, Llana, Realistes i Pirates de Muro. Desprès d'incloure a sopranos en la música festera com a "Bekirent fanfàrria", va seguir innovant amb obres musicals de la dècada dels 2000 com "La neta del Manyà", "Crusllan", "Alqaria" o "Exabeam". Desprès d'uns anys de descans va tornar amb força amb el pasdoble "Yakka" i "Culibrí", de la ma del capità moro 2008 de la filà Mudéjares d'Alcoi. La fantàstica marxa mora es va incloure al segon recopilatori "De fang" de José Rafael Pascual junt a "Congo's" o el pas masero "Cachasa" entre altres. Desprès d'uns anys treballant per a altres pobles, va tornar a Alcoi en 2020 composant la banda sonora de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados, però la pandèmia va provocar que "Ioam", "Amicitia", "Elaia", "Unda et sanguine", "Viderunt" i "Tabut" no s'escoltaren al carrer fins a abril de 2022.
José Rafael Pascual Vilaplana sempre ha admirat a altres compositors de música festera que el precedien com Francisco Esteve, José Pérez Vilaplana, José Maria Ferrero, Rafael Alcaraz Ramis i per damunt de tots al gran Amando Blanquer Ponsoda. El record als qui han faltat és una de les bases de la inspiració del compositor murer. Per a ell Nostra Festa és generositat quan es comparteixen il·lusions, respecte per allò heretat i compromís per continuar-ho i deixar-ho com herència a les futures generacions. Nostra Festa és renovar emocions any rere any esperant allò que ja coneixes però que en cada edició festera cobra vida i sembla tot un món nou. I les Festes de Muro són per a José Rafael Pascual l'aroma de les pastes damunt la taula del menjador esperant als convidats dels seus pares. José Rafael Pascual Vilaplana ha guanyat molts premis, sent els més importants el "Batuta d'Or d'Holanda 1997", el Premi Nacional Euterpe de 2004, i la medalla d'or de Muro. Al seu poble especialment s'estimen les seues marxes mores i cristianes, que tots els anys sonen sobretot en primavera. Les Festes de Muro 2024 en honor a la Mare de Déu dels Desamparats comencen el proper divendres 10 de maig amb la Vespra. El dissabte serà el torn de la Diana i de vesprada la màgica Entrada Mora amb els càrrecs de les filaes Marroks i Llana. El diumenge 12 de maig de 2024 se li farà l'ofrena a la patrona i per la vesprada la guerrera Entrada Cristiana amb els càrrecs de les filaes Pirates i Templaris. Ballets, esquadres de negres i carrosses donaran pas a l'Alardo i les Ambaixades del dilluns. La setmana següent es celebrarà la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats com a moment culminant de les Festes de Moros i Cristians de Muro.
