El disseny oficial de la filà Cides és un dels que més ha variat al llarg de la seua llarguíssima història. Però les seues esquadres de negres han mantingut una estètica bèl·lica i austera amb resultats de tot tipus. Algunes dècades amb trages pomposos i altres amb trages més simples. La filà Cides va passar per grans penúries als anys 50 i els proletaris alcoyans encara no s'havien recuperat de la Guerra Civil Espanyola. Les esquadres de negres dels anys de càrrec 1955 i 1956 van estar composades per festers d'altres filaes. Eixa va ser l'ajuda que va rebre la filà Cides per a portar endavant l'alferecia i capitania quan la pobresa de la postguerra encara deixava seqüeles en les filaes de classe obrera. Sols tenien dos membres de fulla, un d'ells Agustín Herrera que va revitalitzar la filà Cides als anys 60. La renovació generacional i la suma d'amics de "El kasike" va millorar la situació de la filà Cides. A més a més en 1960 es va reformar el trage oficial donant-li l'estil medieval i castellà que té actualment. Tot va ser gràcies al dissenyador Rafael Guarinos, qui sempre havia col·laborat amb la filà Cides i va revitalitzar el bàndol cristià. El pintor amateur va crear la majoria d'esquadres de negres de la filà Cides, també les més senzilles de 1969 i 1970 i la primera esquadra d'enmig a l'any 1977. Ja en 1983 van canviar de dissenyadors a l'alferecia cristiana, donant-li valor a l'àguila com a símbol de la filà Cides. El polifacètic Paco Aznar és membre de la filà Cides i ell es va encarregar de les esquadres especials de 1984 i del Mig de 1991. El contestà Ernesto Ferràndiz ha treballat per a la filà Cides en varies ocasions, la primera amb la genial esquadra de negres de l'alférez cristià 1997. La figura històrica de Rodrigo Díaz de Vivar i les seues espases va donar peu a que el pintor valencià Manolo Boix dissenyara exclusivament l'esquadra de negres del capità cristià 1998. Va ser l'única volta que l'afamat artista va crear un boato per a les Festes de Moros i Cristians i va ser molt controvertit per la originalitat dels trages renaixentistes. Dos dels millors dissenys d'esquadres de negres de la filà Cides van ser els del Mig de 2005 i l'alférez cristià 2011. Eren idees espectaculars de José Moiña i César Vilaplana respectivament, encara que els talls d'aquella Entrada Cristiana de maig van deslluir la desfilada dels agressius esquadrers. La mítica narració del Cid Campeador com a guerrer que s'aliava amb els musulmans va servir d'inspiració en la capitania cristiana 2012. Santi Carbonell va incloure detalls àrabs en una esquadra de negres en tons rojos. I per últim en 2019 la filà Cides va sorprendre al públic amb un impactant esquadra d'enmig monocromàtica de Santi Carbonell de figures de fang en un Retaule de fusta de la Colegiata de Castella i Lleó. El sol ha sigut l'acompanyant de la majoria d'Entrades de la filà Cides en anys de càrrec, exceptuant 1991. Les marxes cristianes més característiques de la filà Cides han sigut "Salmo", la segona marxa cristiana d'Amando Blanquer o l'excepcional "Tino Herrera" que el compositor alcoyà va estrenar amb els esquadrers del capità cristià 1998. Però altres marxes cristianes escoltades amb la filà Cides són "Apòstol poeta", "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "Víctor", "El Barranc del Sinc", "Aralk", "El timbal i la lluna del Cid", "Christianus Ximena" i "El diví".
.jpg)
