RANKING ESQUADRES 1987

Gràcies per tots els correus rebuts!!! No esperavem tants! Desitgem que la cosa seguisca així. Ara cal esperar fins que s'acaben les presentacions de les esquadres de negres de l'any 1988 per a poder fer el pròxim "Ranking esquadres". En aquesta ocasió ha guanyat la filà Mozàrabes, però l'esquadra de negres de l'alférez cristià ha tingut una gran competència amb les filaes Judíos i Miqueros. El resultat del "Ranking esquadres 1987" és aquest:

1a: Alferecia Mozàrabes.

2a: Capitania Judíos.

3a: Alferecia Miqueros.

4a: Capitania Vascos.

5a: Mig Alcodianos.

6a: Mig Abencerrajes.

ALFERECIA MIQUEROS 1987

La filà Domingo Miques, coneguts com Miqueros, mostraren en el final de la vesprada del 22 d'abril de 1987 un espectacular boato molt moruno. Els tocava fer l'alférez i tancar no sols l'Entrada Mora sinó també el dia de les Entrades. Unes moretes de verd tapades amb vels arrastraven llargues estores mentre que altres portaven banderoles. Unes dones de blau amb ploma blanca al turbant s'encarregaven de decorar el carrer amb pètals de flors per a l'arribada d'Adolfo Mataix Ruiz. L'alférez miquero 1987 va aparèixer triomfal i tranquil amb un trage fosc en el que predominava amb força el negre. Els preciosos metalls en forma de xapetes complien la funció de corassa protectora. El turbant estava decorat amb perles. Les teles platejades destacaven per damunt de la senzilla túnica negra dissenyada per Alejandro Soler. Desfilava protegit per una guàrdia amb escuts i trages blancs en una carrossa amb alguns trets de l'arquitectura àrab. El boato va destacar per la enorme presència femenina convertida en molts grups d'huríes, algunes de roig i verd que arrastraven la carrossa d'una sargantana, el símbol de la filà Miqueros. Les palmiteres de blanc i negre portaven plomalls i un grup vestia un trage on es conjuntaven el groc i el blau amb els bombatxos blancs. Unes mores molt aplaudides amb la túnica lila i el turbant negre precedien a les dos favorites que portaven trages diferents i llargues capes. Les filles van desfilar a peu per la falta de portejadors i com a nota negativa Alejandro Soler no estava gens content amb la realització dels palanquins, ja que no tenien res a veure amb els que havia dibuixat al boceto. També van haver aiguadores amb cànters acompanyades de la música de "Fanfàrria Domingo Miques". Un complet harem per a l'alférez moro Adolfo Mataix Ruiz. A més a més, tota la música que va sonar en aquella alferecia miquera va estar composta per Enrique Llàcer Regolí per a ser estrenada amb la filà Miqueros aquella vesprada, i també va eixir una banda de música tocant "No ho faré més". Les dones amb percussió van tindre el seu protagonisme en un boato que va ser un exemple a seguir també per la seua puntualitat. La guinda del pastís la va posar una esquadra de negres original, novedosa i senzilla que no va deixar indiferent ningú. El maquillatge facial i corporal era el clàssic de color negre. Els colors característics del turbant miquero es combinaven en un reestructurat turbant. De la faixa blanca amb ratlles roges penjaven nombrosos cercles daurats. La marxa mora que els acompanyava es titulava "Leila" i es complementava perfectament amb el trage de bombatxos verds i capa groga. Eixa va ser la millor manera per a tancar l'Entrada Mora 1987: Amb l'esquadra de negres disseny de Luis Solbes i amb l'esquadra de blancs que va desfilar amb "El moro del Sinc", tal i com marca la tradició.

MIG ABENCERRAJES 1987

La filà Abencerrajes va ser l'encarregada de l'esquadra d'enmig mora 1987. Un senzill disseny en blanc, negre i tostat va desfilar per els carrers d'Alcoi exactament en la meitat de l'Entrada Mora amb la marxa mora "No ho faré més". L'originalitat del disseny de Gonzalo Matarredona era palpable. Per a la confecció s'utilitzaren pells de serp i làmines de bambú per a crear un estrany casc. Gonzalo Matarredona ja s'havia dissenyat tots els trages en la seua capitania de 1981, però a part del públic li va decepcionar que l'esquadra d'enmig abencerraje no portara un trage del mestre Alejandro Soler. Molt aplaudit en la nòmada alferecia de la filà Abencerrajes en 1980, que es recordava per la seua innovació. No obstant l'estil nòmada si que es va reflectir en l'esquadra d'enmig mora 1987, i també les notes musicals de "Uzul el selmim" es van reflectir en l'esquadra oficial de la filà Abencerrajes.

CAPITANIA JUDÍOS 1987

La capitania mora que la filà Judíos va desempenyar en 1987 va ser impactant en tots els sentits. El boato s'obria amb els escuts de totes les filaes mores d'Alcoi i per un grup de xiquetes de roig i blanc dins d'un palauet moruno. Un boato en el que el color rosa va estar molt present, sobretot en les dones amb turbant pompós que lluïen el color rosa dels bombatxos dels Judíos. I també en el ballet on les ballarines feien una preciosa dansa amb panderetes i es retiraven a una jaima. Aquest ballet rosa i lila va ser el primer que va preparar la famosa coreògrafa Ana Calvo, al so de "Lawrence d'Arabia". Les xiquetes de groc tocaven la percussió. En el boato dissenyat per Luis Solbes va fer habitual l'ús de turbants redons i va donar una gran empenta per a que la dona participara a les Festes dins dels boatos. Van eixir nombrosos grups femenins, tant a cavall com desfilant, acompanyats de guàrdies masculines de negre amb la faixa groga. Els guerrers formaven un batalló per a defensar l'harem roig amb les seues llançes. Els cavallers lluïen trages blancs amb una faixa multicolor. Desfilant damunt cavalls portaven escuts blaus a l'esquena. Un grup de nobles blaus portaven els tresors del capità moro, Santiago Lillo que va fer una dedicatòria al seu pare ja que havia faltat feia poc. Va baixar damunt d'una senzilla i senyorial carrossa verda acompanyat pels seus rodelles amb la marxa mora "A mons pares". Per això va contractar a la Unió Musical Contestana ja que es l'única banda que té i pot tocar la partitura de José Pérez Vilaplana. El trage fet per Luis Solbes destacava per l'ús del blanc als bombatxos i el turbant amb plomes. El roig, el negre i el groc aportaven elegància, junt als nombrosos detalls en metall daurat. Darrere de la capa blanca i roja s'havia situat un típic parasol de color verd. La favorita portava els mateixos colors que el capità moro, destacant la faixa blava. Com a favorita va baixar sentada en un palanquí transportat per esclaus cristians amb túniques roges. Va resultar curiós el muetzí que predicava damunt d'un burret i les odalisques de roig, blanc i groc que movien ventalls rítmicament amb la marxa mora "Bon capità". Un grup de mores esclaves de negre amb el turbant blanc anaven encadenades donant pas a un grup de dones de negre, blanc i groc que repartien monedes commemoratives entre el públic. Els animals exòtics com el pavo real també van tindre el seu protagonisme al boato dels Judíos. I l'esquadra de negres dissenyada per Luis Solbes també tenia un punt exòtic. De caire africà, la seua baixada esplendorosa va impactar a la gent pel casc, paregut a la melena d'un lleó però en tons negres. El cinturó i la capa estaven fets de pells i a més a més tenien un escut allargat. Els detalls del vestit roig feien pensar que eren uns guerrers caníbals. Encara que l'esquadra de negres era totalment selvàtica, la marxa mora "Éxodo" era àrab i clàssica. Els Judíos van superar un dels reptes que el públic els havia encomanat pels talls de l'any anterior: Complir l'horari. Per últim en la fastuosa capitania mora de la filà Judíos van desfilar els esquadrers oficials als sons de la marxa mora "Jamalajam".
.