Els ballets són part de l'espectacle de les Entrades i Inma Cortés és una de les pioneres alcoyanes en traure coreografies als boatos. Les Festes de Moros i Cristians van tindre un gran canvi quan els ballets femenins van aparèixer a Alcoi. Crear coreografies es va convertir en una passió per a Inma Cortés i ho ha sabut transmetre de generació en generació durant 4 dècades. Es compleixen 50 anys dels antecedents dels ballets, quan en l'alferecia mora 1974 de la filà Xanos van eixir un grup de joves movent vels. No hi havia precedents i als anys següents no es va consolidar la dansa com a component d'una Entrada Mora. Al final sols havia sigut una aïllada mostra d'art per part de les xiques en uns temps de dictadura on les dones tenien pocs drets. En 1976 Inma Cortés funda una escola de dansa clàssica i espanyola.
L'autèntica revolució dels ballets festers no va ser real fins a 1984, quan Inma Cortés va traure al carrer el seu primer ballet. Es tractava d'un harem de jovenetes amb capes blaves que anaven davant del capità moro de la filà Berberiscos. Fa 40 anys el bequetero Rafael Insa, gran defensor de "La Roda", volia un ballet formal davant del palanquí portejat sobre el que desfilava. Mari Francis Richart havia fet 10 anys abans un ballet senzill, infantil i sense pretensions. Però Inma Cortés buscava un impacte major i va preparar un gran ballet amb cròtals i llançant pètals de roses. Ja en 1987 els ballets es van convertir en imprescindibles desde que el ballet d'Ana Calvo es va sumar al d'Inma Cortés. No va haver competència entre elles, sols sororitat en els anys 80 i pocs cels. El feminisme no era una causa comú i era fàcil que entre acadèmies de ball començara a haver enveja, però no va ser el cas d'Inma Cortés.
En 1989 la responsabilitat era major ja que Inma Cortés s'encarregaria del primer ballet per a una Entrada Cristiana. Unes camperoles movien guirnaldes florals prop de les favorites del capità cristià de la filà Almogàvars. L'any següent Inma Cortés va repetir amb el bàndol cristià gràcies a la confiança de la filà Tomasines. El multitudinari ballet de banderes amb "Japanese Tune" va impactar tant que en 1991 el capità cristià de la filà Tomasines va renovar el contracte a Inma Cortés amb un ballet de màscares daurades. Eren anys d'intens treball junt a dissenyadors com Alejandro Soler o Paco Aznar i 1992 va ser molt important. Inma Cortés va fer el ballet principal de la capitania cristiana de la filà Muntanyesos, amb capes negres i simulant les ales dels pardals en les mans. En la solejada vesprada Inma Cortés va preparar una gran quantitat de ballets i grups en moviment per a la capitania mora de la filà Cordoneros. Ballets de banderes i tires taronja, altre de ventalls, altre d'escuts a l'esquena i el de papallones. Però el més recordat d'aquell any va ser el de les ones del mar que anava davant del vaixell del capità moro. Semblava que la carrossa anava flotant sobre les teles blaves de les ballarines.
Coordinar a tants grups de dansa no professionals en 1992 va deixar exhausta a Inma Cortés. La sobreexplotació patida va fer que es retirara en 1993, donant pas al ballet novat de Carmina Nadal. Però la disciplina artística de la directora del ballet Inma Cortés no va parar i als anys 90 va estar dedicada a treballar en altres projectes i donar classes a l'escola de flamenc i clàssic. També va actuar en desfilades de poblacions com Albaida, la Vila Joiosa o Benissa i fins hi tot estrenar algun ballet per a la filà Moros del Rif de Muro, els Asturs d'Ontinyent, els Bereberes de Cocentaina o els Maseros de Ibi. Però el viatge més llunyà que ha fet el ballet d'Inma Cortés va ser a Nova York en octubre de 2006. Una expedició de festers alcoyans van volar fins a Manhattan per a obrir la desfilada cristiana del dia de la Hispanitat i el ballet d'Inma Cortés va participar ballant per la Quinta Avinguda.
La filà Benimerines li va rogar a Inma Cortés que tornara al panorama fester amb un ballet per a la seua capitania mora 1999. En una vesprada d'abril esplendorosa es va estrenar el ballet del jardí del Teneré amb la peça musical "Sahara". Unes ballarines unides per teles ocres representaven l'arena de les dunes, altres l'aigua blava de l'oasi i unes de roig i verd les palmeres del desert. L'acceptació del públic alcoyà va ser majúscula i això va animar a Inma Cortés de cara al nou segle. La filà Vascos li va encarregar a Inma Cortés els ballets dels seus anys de càrrec en 2000 i 2001. Per a la plujosa alferecia cristiana va presentar als 4 estaments de l'Edat Mitjana: Ballarines del clero, la noblesa, el poble i les guerreres junt a la mort amb guadanyes. El boato del capità cristià de l'any següent girava entorn a la caça al País Vasc i d'això van tractar els ballets, destacant com atrapaven a un os salvatge i que algunes ballarines vestien com els personatges mitològics del nord: Ziripotes i momotxorros.
Per a la filà Magenta Inma Cortés va estrenar el ballet d'un bazar de teles en l'alferecia mora 2004. De nou va aprofitar melodies orientals pregravades en una nit plujosa en la que alguns músics es van negar a tocar. En 2005 i amb bon temps, el ballet d'Inma Cortés va eixir en la capitania mora de la filà Magenta. Es va inspirar en els contes de les mil i una nits per a ambientar el ballet en les estances privades de Sherezade. El boato de l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares arrancava amb el ballet d'Inma Cortés sobre el miracle de la vida als camps de cultiu. Les ballarines de l'aigua regaven amb teles per a que brotaren altres ballarines amb flecos tostats com si foren espigues de blat. La marxa mora escollida va ser "Alhakem", mentre que en 2009 Inma Cortés es va decantar per l'elegància de la marxa mora "Xabat". Va ser interpretada a la capitania mora de la filà Abencerrajes per a un ballet d'enormes ventalls daurats inspirat en el canelobre.
La crisi ecònòmica va afectar a la societat alcoyana i Inma Cortés va patir la precarietat dels ballets per culpa els directius d'algunes filaes de càrrec. Les coreògrafes volien dignificar els ballets però es veien obligades a concursar o ser subhastades per a aconseguir un lloc al boato. Al final es tracta del treball i sou d'una acadèmia de ball que era infravalorada, sobretot perquè es preferia contractar a grups amateurs més barats. Algunes volien ballar a tota costa, tenint poc respecte pels anys de lluita i reivindicació de veteranes com Inma Cortés o Ana Botella. Així que el ballet d'Inma Cortés no va desfilar pels carrers d'Alcoi durant uns anys i va reaparèixer en 2014. Obrien l'Entrada Cristiana i el boato de la filà Gusmans amb trages medievals de molt bon gust. Les donzelles de groc i blau feien sonar flautes i panderetes entre vidrieres i portalades al compàs de la marxa cristiana "El honor de un caballero".
Desprès d'un descans curt, Inma Cortés i la seua filla Sandra van dirigir l'ambiciós conjunt dels 5 sentits en la capitania mora 2016 de la filà Miqueros. Es tractava d'un ballet dividit en 5 parts en el que es representava per mitjà de grups diferenciats el gust, el tacte, l'oïda, l'olfacte i la vista. Les nombroses ballarines seguien els passos al ritme de la marxa mora "Ben Al Sahagui". Altre paró laboral ens va privar de les fantàstiques coreografies d'Inma Cortés en 2017 i 2018. La filà Muntanyesos volia fer un homenatge als alferes cristians en el seu boato de 2019. Per això el ballet d'Inma Cortés pegava voltes i salts al voltant d'unes estàtues gegants dels càrrecs de la filà Muntanyesos. En la nit del 4 de maig de 2019 el ballet de Inma Cortés va estrenar l'espectacular coreografia de "Les esclaves de la llum" per a l'alférez moro de la filà Cordoneros. Amb panderetes il·luminades, vestits blancs i trenes tribals i una ombra sinuosa el ballet va ser molt aplaudit al pas de l'obra musical "Imlaq" de Saül Gómez. Va ser l'últim ballet d'Alcoi que va desfilar abans de que el Coronavirus paralitzara Nostra Festa durant 2 anys.
El ballet d'Inma Cortés es va reincorporar a les Festes d'Alcoi desprès de la pandèmia amb dos coreografies per a les capitanies de 2020-2022. Al boato de la filà Muntanyesos van representar a les guerreres del Barranc de la Batalla, on també hi havia molts nius d'aus en una carrossa amb percussionistes. Inma Cortés va fer doblet i en la vesprada nuvolada va participar amb el capità moro. El boato de la filà Cordoneros relatava la ruta de la seda i les ballarines van explicar la llegenda de com una xiqueta va descobrir el secret dels cucs de seda. Les joves menejaven vaporoses ales roges mentre els xirimiters interpretaven "Marco Polo". En 2023 el grup d'Inma Cortés va ballar representant gàrgoles a la carrossa del capità cristià de la filà Cruzados. S'espera que el ballet d'Inma Cortés participe a les Entrades del 20 d'abril de 2024 amb la filà Aragonesos.
Inma Cortés ha treballat, somniat, rigut i plorat al llarg dels 40 anys de trajectòria professional, plena d'anècdotes i divulgació de la dansa. Una carrera laboral gratificant que ha sabut traspassar a Sandra Ardaitz Cortés. La seua filla s'encarrega actualment de muntar i organitzar els ballets i les gales de fi de curs de l'Acadèmia de ball Inma Cortés d'Alcoi. Han vist crèixer i madurar a moltes xiques que aprenien a ballar més enllà de les coreografies festeres. Inma Cortés segueix en actiu però en segon pla, aportant consell, supervisió i ajuda a les ballarines i a la seua filla Sandra Ardaitz. Inma Cortés s'ha convertit en la veu de l'experiència i a ella hi ha que agrair-li la seua imaginació i talent i el reconeixement d'uns muntatges coreogràfics que han deixat el llistó molt alt en Alcoi.
El ballet de Carmina Nadal compleix 30 anys en aquest 2023 i volem felicitar a la seua Acadèmia de dansa per tot el que han aportat a les Festes de Moros i Cristians. Hi ha ciutats on s'enorgulleixen dels seus habitants i d'haver-se criat allí. Alguns s'anomenen "Castellonencs de soca", altres "alacantins de la terreta", "valencians d'arrel" i desprès hi ha "alcoyanes de pura cepa". Una d'elles és la coreògrafa Carmina Nadal que fins hi tot va ser favorita de l'alférez moro 1981. Perquè ella sempre va estar molt unida a la filà Marrakesch, a la que pertanyia el seu pare. Carmina Nadal es va iniciar al món del ball i primer formava part del ballet de Inma Cortés. Però en 1993 va agafar la directiva del seu propi grup, suplint el buit que havia provocat la retirada temporal de Inma Cortés. La filà Alcodianos li va donar l'oportunitat d'estrenar-se en la seua alferecia cristiana 1993. El triomf inqüestionable de Carmina Nadal amb la Cucafera i el ballet del bé i el mal va fer que repetira en 1994. Farà 30 anys d'aquell fantàstic ballet de les titelles en la capitania cristiana de la filà Alcodianos. A Carmina Nadal li encantaven les màscares i això la va unir estèticament a Alejandro Soler, amb qui va crear conjunts impressionants. La filà Marrakesch va confiar en Carmina Nadal per als seus anys de càrrec de 1995 i 1996. L'oratge no va acompanyar però les coreografies de les aranyes i del sol i les flames del foc van quedar gravades en la memòria dels alcoyans i alcoyanes.
Sols va deixar de participar a les Festes de Sant Jordi un any, quan va nàixer el seu fill. En 1998 i 1999 va tornar a l'Entrada Cristiana amb les coreografies dels càrrecs maseros. El més recordat va ser el dels espantapalls, però el ballet de la sembra va estar perfectament executat per a la favorita del capità cristià. És a la dècada dels 2000 quan Carmina Nadal troba la seua pròpia identitat als ballets festers. Es va desmarcar d'altres coreògrafes com Ana Calvo,Virginia Bolufer o Ana Botella al no fer dansa del ventre i apostar per un estil més teatral. En l'alferecia mora de la filà Judíos va presentar el seu primer ballet africà amb ritmes de percussió i al 2001 va ballar com a geni de la làmpara al so de "Cavall de foc". Precedia al capità moro de la filà Judíos: Mario Santacreu. Tal volta el ballet de les taverneres a l'alferecia cristiana 2002 va ser la seua proposta més fluixeta, però es va conciliar amb la filà Almogàvars a la capitania cristiana 2003. Amb trages de bufons de José Moiña, la coreògrafa va oferir una explosió de colorit al ritme de "El terròs". Carmina Nadal va revolucionar els ballets festers en 2004, al ser la primera en atrevir-se a ballar amb una marxa mora d'Amando Blanquer. A més a més amb la peça musical "El somni" que era molt complicada, però el repte de les serps va estar a l'altura de la capitania mora de la filà Verds.
És a partir de 2005 quan Carmina Nadal viu els seus anys amb més treball. Una etapa daurada en la que feia doblet de matí i vesprada i amb bons resultats tant a l'Entrada Cristiana com a l'Entrada Mora. La filà Muntanyesos va traure el ballet de les bruixes i els llops en el que Carmina Nadal ballava al ritme de "Adalid" de Saül Gómez. Al 2005 va participar a les 2 alferecies, ja que la filà Cordoneros va traure un ballet preciós en el que Carmina Nadal celebrava la victòria de l'exèrcit otomà. L'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados va comptar amb 3 ballets espectaculars i el més policromàtic va ser el de Carmina Nadal. Al compàs de "L'altet dels canons" es celebrava un torneig medieval en el que cada ballarina portava una túnica d'un color. Per la vesprada Carmina Nadal arrancava la capitania mora 2006 de la filà Cordoneros amb el ballet de l'ajedrez. Va rebre forts aplaudiments al ser la primera coreografia en baixar en aquella Entrada Mora plujosa. L'aigua la va tornar a visitar a l'any següent amb el ballet dels coloms de la Glorieta. En l'alferecia cristiana 2007 de la filà Alcodianos també va crear el ballet del llavador i va estrenar les obres musicals "Sagittarie" i "Draps bruts". Però el ballet que més va agradar en 2007 va ser del del roble encantat a la magnífica capitania cristiana de la filà Cruzados. L'esperit del bosc mil·lenari li robava l'ànima als templaris al ritme de "Nit de bruixes".
Als primers anys Carmina Nadal va estrenar música ambiental per a ballets com "Mascarada" o "Titellam" d'Àngel Lluís Ferrando. Aquest tàndem genial es va unir de nou a la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos. Per al conte de "Cruïlla de cors" es van estrenar obres musicals com "El dimoni moro" que va servir de inspiració per al ballet amb banyes de Carmina Nadal. L'altra proposta va ser "La peste" però va passar més desapercebuda en aquell càrrec tan criticat de 2008. Ja en 2009 Carmina Nadal tornava a la filà del seu cor: la filà Marrakesch. L'alferecia mora girava entorn a una travessia pel desert amb les seues tempestes d'arena. Carmina Nadal va representar als nòmades vagant per les dunes de dia i de nit. Les ballarines movien capes grogues i blaves al ritme de "Tonatiuh", la peça musical de Joan Enric Canet Todolí que s'havia estrenat a l'anterior càrrec de la filà Marrakesch en 1996. Al 2010 els núvols amenaçants no van descarregar en la capitania mora de la filà Marrakesch i el grup de Carmina Nadal va brillar. El ballet dels tintorers amb la marxa mora "JGI" va ser meravellós i recreava el secat de les teles abans de convertir-se en els colors de la faixa de la filà Marrakesch.
La filà Berberiscos va contractar a Carmina Nadal per a l'últim ballet de l'alferecia mora 2011. De forma multicolor ens presentava una festa sensual al ritme de "Fantasia Mediterrània". Va ser probablement el ballet més provocador de Carmina Nadal, ja que al 2012 el ballet de Carmina Nadal va representar la sega d'unes espigues de blat. Naturalment amb un argument tan bucòlic sols podria tractar-se de l'alferecia cristiana de la filà Maseros i acompanyant a la favorita i les dames. La idea per a la capitania mora 2013 de la filà Benimerines eren els 4 genets de l'Apocalipsis. La mort, la fam, la guerra i la conquesta estaven anunciats per ballarines amb màscares verdes, blanques, roges o negres. Va ser l'única volta que Carmina Nadal va recurrir al so de batukades, encara que al 2015 va recuperar l'estil tribal. Va ser de nit per a l'alferecia mora de la filà Miqueros amb la peça musical "Judith". Les sargantanes van ser una temàtica recurrent i a la capitania mora 2016 es va tornar a veure aquest animal. El ballet de Carmina Nadal portava un trage impactant molt miquero i el maquillatge feia irreconeixible a les ballarines. La filà Verds va apostar per Carmina Nadal als càrrecs de 2017 i 2018 perquè el seu home pertany a la filà. En l'alferecia mora va comptar amb el grup infantil per a un ballet floral de xiquetes al ritme de la peça musical "Anerol". El ballet adult es movia amb "Jussà al Saqàliba" de Mario Roig i portaven trages blancs amb maquillatge negre. Al contrari, el ballet de les ombres de la capitania mora 2018 de la filà Verds combinava els colors verd i negre.
2019 va ser un any clàssic per a Carmina Nadal, ja que el trage del ballet tenia plomes i màscares daurades. Uns elements molt utilitzats per Carmina Nadal per a recrear les aus en tons blancs. Van ser les guardianes del vent davant de la carrossa de les dames i la favorita de l'alférez cristià de la filà Muntanyesos. Va tindre que passar una penosa pandèmia de 2 anys per a que Carmina Nadal tornara a baixar pels carrers d'Alcoi. I aquesta recuperació coreogràfica va anar de la ma de la filà Muntanyesos de nou. Precedint al capità cristià 2022, el ballet de Carmina Nadal estrenava una peça musical inquietant. Les ballarines interpretaven com serien les nimfes del bosc, un tema molt recurrent a la filà de l'Escata. Criatures mitològiques amb cara monstruosa, banyes i pells marrons obrien pas a fades amb màscara de fulles verdes, una túnica blava, cinturó marró i molta vegetació. L'altre grup de carrasques tenia fulles d'arbre i rames marrons que sorgien de l'esquena.
La il·lusió mai s'ha perdut per part de Carmina Nadal i en 2023 ha tornat a fer un gir en la roda amb la filà Alcodianos. Amb la filà dels Salesians va començar fa 30 anys i per a l'alferecia cristiana de Miquel Jordà va interpretar el paper d'uns joglars. El trage recuperava les màscares amb una visió sorprenent desde totes les perspectives. El color roig, blanc i verd era el protagonista del primer grup i el segon més estrambòtic s'agafava dels muscles al ritme de "Sàtira" de Francisco Valor. La veurem a la capitania cristiana 2024 de la filà Alcodianos. Sense cap dubte la carrera artística de Carmina Nadal ha estat plena d'èxits i pocs errors que l'han consolidat com una de les coreògrafes alcoyanes amb més renom. Es va involucrar molt en les Carnestoltes d'Alcoi i participa amb muntatges excepcionals. També ha participat a les Festes de Málaga, Niza, Cocentaina, Muro, Albaida, Alfarrasí amb les seues magnífiques coreografies per al bàndol moro i el bàndol cristià. Enhorabona pels 30 anys com a grup professional!
Ana Calvo és la coreògrafa alcoyana que més ha reivindicat el paper de la dona en Nostra Festa. Va ser una de les pioneres en incloure ballets a les Entrades de Moros i Cristians, estrenant-se a Alcoi quan ja tenia la seua pròpia acadèmia de dansa. Ana Calvo és una de les professores més audaces, creatives i lluitadores de la ciutat dels ponts. Encara que sempre va ser una defensora de l'art al carrer, els seus inicis es remunten als escenaris del Conservatori d'Alacant. Mari Francis Richart va ser la seua professora al grup de Belles Arts d'Alcoi, i també va rebre classes de la veterana Inma Cortés. En 1984 Ana Calvo va acabar els seus estudis de dansa espanyola i clàssic. Va treballar en companyies de Madrid i durant anys va oferir espectacles en Corea del Sud, Japó i altres països. En setembre de 1986 va crear el "Centre de dansa Ana Calvo", on, a part de les seues especialitats, també donava classes de jazz, sevillanes de moda i balls de saló. Més avant seria la precursora de Pilates en Alcoi. Al seu grup hi havia moltes xiques joves i en 1987 es van animar a ballar a l'Entrada Mora. Anys desprès va aprendre dansa oriental i li va servir per a ser contractada als espectacles de "Terra Mítica" de Benidorm i a les gales festeres d'altres poblacions. Ana Calvo va donar classes al Conservatori Joan Cantó d'Alcoi, però ella tenia el seu propi local i es va centrar en les seues alumnes amb les que preparava els ballets festers. Ana Calvo també va participar en teatres, concerts de música, exhibicions i també actuava a les Falles de València. La filà Judíos va ser la primera en confiar amb Ana Calvo i en la capitania mora de 1987 va aparèixer el seu primer ballet àrab. Unes xiques amb vels de color rosa eixien d'una jaima efectuant senzills passos que deixaven bocabadats al públic. Ana Calvo tenia temor de la reacció dels alcoyans, en una època en que la participació de la dona era més limitada. Els boatos estaven creixent i guanyant espectacularitat gràcies a la presència femenina, però els ballets es veien com una aposta arriscada com en 1984 amb la capitania mora de la filà Berberiscos. La responsabilitat en 1987 era molt gran per a Ana Calvo, però el resultat va encantar als espectadors i van ovacionar a les ballarines de la jaima.
L'expectació va ser major en 1988, quan el capità moro de la filà Miqueros va acudir a Ana Calvo per al ballet del boato. La coreògrafa seguia tenint dubtes sobre com tenia que participar la dona a les Festes d'Alcoi, però li va trobar una eixida laboral molt prolífica. Ana Calvo es va prendre més seriosament el seu futur professional, pensant que les seues alumnes es motivarien molt si podien desfilar a les Entrades de Moros i Cristians. El repte de 1988 era ballar el "Bolero de Ravel" amb fulles de palmera. En aquells anys el vestuari era confiat a Luis Solbes Payà. Van passar de ser 8 integrants en 1987 a participar 18 alumnes vestides de morat i blau.
El ballet d'Ana Calvo va començar a estar sol·licitat i filaes d'altres pobles les contractaven per a ampliar les seues capitanies. Així es van iniciar els bolos per altres llocs que celebren Festes de Moros i Cristians. La primera competència que va tindre Ana Calvo fora d'Alcoi va ser el ballet Òpera d'Ontinyent. La filà Verds va encarregar un ballet per a l'alferecia mora 1989, on les capes van ser les protagonistes. Va ser la primera col·laboració d'Ana Calvo amb el magnífic Alejandro Soler, destacant les ales que li donaven volum i vistositat al novedós ballet.
L'Akelarre de 1990 és un dels ballets més recordats d'Ana Calvo. El boato del capità cristià de la filà Navarros representava les creences ancestrals de Navarra, amb els folklòrics Zampazars i Aizcolaris. El ballet de les bruixes donava molt de joc, sobretot per a que Alejandro Soler crearara unes misterioses màscares. Les bruixes negres utilitzaven ventalls per a avivar el foc d'un calder i les bruixes roges feien soroll amb grans cròtals de fusta. El ritual dels conjurs i sacrificis era més terrorífic amb el fum, la percussió i una posada en escena teatral que va ser descrita com histriònica i desconcertant.
Al mateix 1990, Ana Calvo també va participar en la capitania mora. La filà Verds i Alejandro Soler li van proposar la idea visual dels cavallets d'origen turc. Era una coreografia amb molta dificultat, per la grandària i pes dels cavallets de cartó, deixant ferides a la cintura de les ballarines. A més a més la música de Gregorio Casasempere no s'escoltava bé i el so dels violins es perdia en el carrer. "Al Kurray" es va estrenar per al boato de la filà Verds i Ana Calvo va aprendre a assatjar sense música per si apareixia aquest imprevist. Desde 1987 el ballet s'havia lliurat de l'aigua pels pèls, però en 1990 gran part de l'Entrada Mora va transcórrer ploent. El ballet dels Cavallets es va convertir en una senya de identitat d'Ana Calvo.
Amb menys pressupost de l'habitual, el ballet d'Ana Calvo va mostrar una dansa cortesana en 1993. Els bufons obrien la capitania cristiana de la filà Cruzados, que tenia una ambientació de palau medieval. 20 ballarines amb túniques de 4 colors distints feien sonar les panderetes. Els acròbates joglars eren el contrapunt de les elegants donzelles de la filà Cruzados. Als anys 90 ja era difícil concebre un boato sense ballets i la filà Cruzados va triomfar en 1993.
El primer ballet salvatge i tribal que es va veure a les Entrades de Moros i Cristians va ser idea de Virginia Bolufer amb el capità moro 1994. Però la filà Abencerrajes tenia l'alferecia mora i Ana Calvo estava vinculada a la filà desde 1981. Ella va presentar la primera tribu africana, amb uns moviments mai vistos que imitaven animals. La defensa del poblat africà, amb cants i crits era temible i va causar sensació a pesar de que el trage blanc era molt simple i sols destacava pel casc de fibres naturals. La unió de Gregorio Casasempere com a músic, Alejandro Soler com a dissenyador i Ana Calvo es va consolidar gràcies a la filà Abencerrajes.
Ana Calvo volia incloure als homes a les seues coreografies, per a aportar força i contar una història més completa a travès de l'art. Aquest pensament es va fer realitat als anys 90 i en la capitania cristiana de la filà Aragonesos els guerrers van tindre més protagonisme que les xiques. Es teatralitzava una guerra on els ballesters amb cotamalla perdien la vida. Aleshores les ballarines tètriques de la mort cobrien als guerrers amb una manta negra, sent tal volta el ballet menys bonic de 1995. Aquell any de fred Carmina Nadal va pujar molt el nivell amb el seu ballet de les aranyes per a la filà Marrakesch.
L'estil oriental es va apropiar de l'Entrada Mora 1995 amb el ballet d'Ana Calvo. La filà Abencerrajes sempre va confiar en ella per als seus anys de càrrec, creant-se un vincle d'amistat. Per al sumptuós ballet es va contra amb l'ajuda d'especialistes en dansa del ventre i moviment de cintura. Els vels i cròtals li van donar colorit a una vesprada on va faltar el sol. Les melenes negres i les faldes cromàtiques van ser idea d'Alejandro Soler, sent el ballet més sexy que s'havia vist fins aquell moment. Sense cap dubte va causar admiració entre els alcoyans.
L'Entrada Mora d'Alcoi 1996 casi es va suspendre a causa de la pluja torrencial. Al ballet d'Ana Calvo li tocava actuar al final, amb l'alférez moro de la filà Realistes. Desprès de que caigueren 15 litres per metre quadrat, va parar de ploure en l'arrancà de l'esquadra de negres. El ballet d'Ana Calvo anava davant amb un cavall gegant que es movia. Va ser la primera carrossa articulada, eclipsant a les huríes de blanc. Els carrers estaven banyats, així que tenien el perill d'esvarar-se i algunes ballarines es van fer mal. A més a més no van poder utilitzar els llàtigs d'amazona, ja que al xocar amb el terra embrutaven d'aigua els vestits. Però van superar l'imprevist al compàs de la marxa mora "Als Xaparros", convertint-se en una Entrada Mora 1996 mítica.
Ana Calvo tenia pensat un ball molt festiu per a l'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides. Es tractava de recrear una boda de l'Edat Mitjana, on un poble humil celebrava la unió dels novios de blanc. Gregorio Casasempere Gisbert va composar l'alegre peça musical "Casament" per al ballet d'Ana Calvo de 1997. En 1997 la coreògrafa Ana Botella entrava en competència directa amb Ana Calvo al encarregar-se de l'altre ballet de l'Entrada Cristiana. La demanda havia augmentat notablement, però no fins a l'excés com passaria a la dècada següent.
Més solemne i menys divertida va ser la proposta d'Ana Calvo per a l'Entrada Mora 1997. El famós Pavo Real articulat de Carros de Foc va encantar al públic. Era el símbol de la filà Realistes en el seu any de capitania mora. La fastuositat de les ballarines s'observava quan desplegaven les capes amb plomes de pavo real. El trage verd i blau va ser dissenyat per Alejandro Soler, com la resta del boato. S'imitaven els moviments de l'animal al ritme de la marxa mora "J.G.I." de Francisco Esteve Pastor.
1998 va ser un dels anys més impressionants per a les Festes d'Alcoi. I Ana Calvo va participar en 2 càrrecs històrics i replets d'actes culturals. La capitania cristiana de la filà Cides té l'honor de ser la única dissenyada pel pintor Manolo Boix. I al boato va participar el ballet d'Ana Calvo, on un quadre de Botticelli prenia vida. El Renaixement va impregnar al grup ple d'al·legories, creant debat per les crítiques i elogis que va rebre. Josep Lluís Valldecabres va composar totes les obres musicals de la capitania cristiana 1998, incloent "La Primavera" per al ballet d'Ana Calvo. L'ambient bucòlic del quadre es traslladava al centre d'Alcoi amb les 3 Gràcies de gran bellesa i el Déu Mercuri jugant a enamorar a la preciosa Afrodita. Les nimfes portaven guirnaldes de flors en un jardí de divinitats.
Lionel Grau Mullor es va bolcar amb la seua capitania mora 1998 i li va donar un gran protagonisme a Ana Calvo, fins hi tot al Mig Any. Hi havia ganes de saber com seria el boato de les "Mil i una nits" de la filà Berberiscos, però en la vesprada del 22 d'abril es va posar a ploure. Però els Bequeteros no van defraudar amb els seus contes d'Orient, on no van faltar genis de la làmpara, elefants i estores voladores. La màgia també es va traslladar al ballet d'Ana Calvo que precedia a la favorita. El trage blanc de les ballarines contrastava amb la catifa roja que es desplegava pels carrers. El ballet causava un gran efecte, realçat per la música de "Lawrence d'Arabia". Ana Calvo li va agafar per fi el gust a ballar amb marxes mores, desprès dels seus inicis acompanyada de fanfàrries i melodies incidentals.
L'única estrena que Ana Calvo no ha fet en Alcoi va ser el ballet del colom a l'any 2000. Va ser un encàrrec de la filà Pirates de Muro, ja que tenien la primera capitania cristiana del mil·lenni. Les ballarines anaven de blanc i amb corones de flors al cap, seguides d'una carrossa buida amb un colom. El palanquí l'haguera ocupat la filla del capità cristià, però havia faltat per una greu malaltia. La mort de la jove va commocionar als murers i coneixien el significat profund del ballet d'Ana Calvo. Era tot un homenatge a aquesta favorita absent, a qui anava dedicada tota la capitania de la filà Pirates al 2000. "Jéssica" era la marxa cristiana que li havia dedicat José Rafael Pascual Vilaplana a la filla del capità cristià, i amb aquesta memorable peça musical va ballar entre llàgrimes el ballet d'Ana Calvo.
Uns anys buits a Alcoi van fer que Ana Calvo s'entusiamara amb el projecte de la filà Mozàrabes. El ballet de l'alferecia cristiana 2001 va ser un dels més nombrosos que ha realitzat, amb 16 guerrers marrons amb pals i 16 camperoles amb mocadors blancs. El títol del ballet era "La ferida de Déu", ja que els homes partien a la batalla per idees religioses i les dones es quedaven desolades i resant al poble medieval. Ja al segle XXI, Luis Sanus es convertia en el dissenyador fester més demandat i va imposar el rigor històric amb la filà Gats. El ballet era una dramatització de la tristesa quan hi ha que protegir el territori i les dones no sabien si tornarien sans de la Guerra Santa. Les banderes de color granate i lila tancaven el conjunt teatral, quan les homes ferits tornaven agotats i les dones els curaven. Ana Calvo va treballar molt les expressions de súplica en aquest ballet gestual.
Per la vesprada del diumenge 22 d'abril de 2001, Ana Calvo va participar en l'alferecia mora de la filà Miqueros. Les ballarines dansaven sobre una carrossa anomenada "Serrallo", que semblava una gàbia. Àngel Lluís Ferrando va composar la peça musical "Muharrakat" de sons àrabs. Van assatjar molt perquè la plataforma era inestable i tenien que quedar penjades, fer equilibris i executar moviments complicats, encara que la coreografia era sensual. També va preparar un ballet de cavallets que recordava a la idea de 1990. Però eren dos bàndols enfrontats: Els moros de blanc i els cristians de roig. Va ser una coreografia estudiada al mil·límetre per la complexitat d'anar canviant de llances a les mans.
La polèmica de la dona en les filaes d'Alcoi va agafar un mal camí a l'any 2002, quan la filà Navarros li va denegar l'esquadra de blancs a Hermínia Blanquer, festera de ple dret. Al no haver suficients dones apuntades, va estar pagant la fulla durant anys sense disfrutar dels mateixos actes. Aquesta injustícia va indignar molt a la coreògrafa Ana Calvo. Com a professional de la dansa, veia com any rere any tenia que ensenyar passos de ball a xiques que tan sols volien desfilar a les Entrades contentes, sense importar si el seu paper era de "dona florero". La negativa de les filaes i l'Associació de Sant Jordi a les esquadres mixtes va calar en Ana Calvo. Tenia una bona idea per al ballet de la capitania cristiana de la filà Mozàrabes. Era una coreografia mixta, amb dones cristianes de marró i negre amb cànters a les mans, homes cristians amb cascavells, dones musulmanes amb faldes negres i mocadors i homes musulmans també vestits completament de negre i amb panderos. Els instruments de percussió i l'aigua eren l'al·legoria de l'enteniment entre religions en un moment ple de guerres entre Orient i Occident. Aquest ballet volia emetre un missatge de pau al mon, amb la concòrdia entre cristians i àrabs ballant junts en harmonia. La fusió de cultures es feia possible gràcies a les notes musicals de la marxa cristiana "Cid". El respecte i la tolerància es feia més evident en un dels passos del ballet, quan dones i homes s'unien per formar una esquadra mixta. Era una al·lusió subliminal a la convivència dels 2 gèneres a les filaes. Ana Calvo defenia desfilar tots junts i no en esquadres separades, ja que les festeres de ple dret estaven patint discriminació.
La simbologia oriental era la base de la capitania mora 2002 de la filà Miqueros i Ana Calvo va preparar un ballet sobre astrologia. Alejandro Soler va ser el creador del vestuari de les 14 ballarines de les estreles i les 7 ballarines dels planetes. Totes giraven al voltant del palanquí del sol, representat per un home amb màscara lluminosa. Les ballarines feien sonar cròtals al ritme de la melodia "Marco Polo". Els àrabs van estudiar molt l'astronomia i el cel i per això la coreografia es titulava "Univers". Tots els astres es van aliar i en aquelles Festes de Sant Jordi 2002 va fer bon temps. Ana Calvo mai havia fet un ballet xano i la oportunitat es va presentar en la capitania mora de 2003. De nou l'empoderament de la dona es feia evident en les seues coreografies. Però aquesta volta amb un missatge més enfocat en la fertilitat de les joves africanes. La fantasia tribal corria a càrrec d'Alejandro Soler, qui va dissenyar trages en roig, verd i granate per a les ballarines. Elles portaven un casc amb plomes verdes, blaves i marrons i a les mans pals amb màscares de deesses femenines. Va ser trepidant i les africanes anaven movent-se nerviosament al ritme de la percussió. Els passos de ballet-ritual eren innovadors i van arrancar forts aplaudiments, convertint-se en el millor ballet de la vesprada del 3 de maig de 2003.
La filà Navarros no va comptar amb Ana Calvo a l'any 2003 per les crítiques degut al tema de les festeres de ple dret. Ana Calvo va seguir sent reivindicativa i fidel a les seues idees, aliant-se amb Fonèvol com a associació en defensa de la integració de la dona a les filaes. Això li va tancar portes i alguns contractes amb filaes de càrrec es van cancel·lar, sobretot a partir de 2005. Però la filà Navarros necessitava la seua ajuda en la capitania cristiana de 2004. Al boato es representaven escenes de la cultura ancestral, on druides es feien els amos de la nit a les muntanyes del Regne de Navarra. Les coves encantades de les terres dels Pirineus amagaven personatges perillosos com els que es van veure a la coreografia macabra. Un grup de donyets amb màscares i pells marrons ballaven amb cordes estirant de la carrossa del minotaure, un personatge mitològic amb cap de bou i cos humà. L'impacte visual del minotaure amb les seues banyes, era encara major quan tocava els timbals. El ballet estava dividit en dos parts: les bruixes amb tenebroses màscares i un trage completament negre i les fetilleres amb un espectacular trage en roig i negre d'Alejandro Soler. Les ballarines espectrals portaven el cabell roig i es cobrien la cara amb màscares. Tot aquest akelarre ballava als sons dels tambors i les xirimites de la peça musical "Ara Ojats". La carrossa del roure, un arbre del bosc, portava encadenat a una esclava presonera i una harpia que orava els seus conjurs malignes creant pocions màgiques en una caldera misteriosa que expulsava fum. Sense cap dubte és una de les creacions més aclamades d'Ana Calvo i 18 anys desprès es continua recordant.
El grup d'Ana Calvo va tindre l'honor de ballar al compàs de la magnífica marxa mora "Tarde de abril". És un clàssic d'Amando Blanquer que no estava pensat per a ballar, de fet quan es va composar en 1957 no existien els ballet festers. Per això era tot un desafiament per a la coreògrafa alcoyana i no es va atrevir fins a 2004. Però la proposta del capità moro de la filà Verds era ballar davant de la seua carrossa, obrint-li camí junt a dos lleons daurats amb ales. Les odalisques van aportar luxe a la plujosa Entrada Mora de 2004. Portaven faldes roges i escates daurades al pit, mentre es tapaven el rostre sensualment amb fins vels. Pepe Barber anava a ser el capità moro 2004, però tristament va faltar mesos abans. El va substituir el seu amic Antonio Carbonell, que a més a més era el primer tro de la filà Verds. Tot es va mantenir segons les il·lusions del capità absent i per això Ana Calvo va ser contractada, com ja li havia passat en 1989 i 1990 en els càrrecs anteriors.
Desprès de renovar les coreografies de 1990 en 2004 en versions diferents, a Ana Calvo li apetia partir de 0 en 2005. La filà Magenta volia una capitania mora plena de ballets, resultant fins hi tot excessius. Però d'aquesta forma li va donar treball a totes les coreògrafes d'aquell moment. Dels 6 ballets que van desfilar en la solejada Entrada Mora de 2005, el quart va ser el d'Ana Calvo. Eren el pròleg de Camilo Albero, capità moro amb trage de Jordi Sellés. De fet les ballarines amb trages en tons rosa i magenta van eixir de la carrossa del càrrec obrint les fulles d'una planta. Ana Calvo va titular el ballet com "El Carme", on les protagonistes eren les guirnaldes vegetals, com a part d'un jardí àrab en moviment. La senzillesa i exotisme del ballet no va agradar a tot el públic que s'estava cansant de tants ballets en un sol boato. Les ballarines feien moviments sinuosos enredrant-se amb les rames verdes al ritme de la percussió de "Baladí i Marsuf". Va ser un ballet poètic, molt natural i acompanyat de peveters amb perfum.
Desprès d'uns anys de descans, Ana Calvo va tornar a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de la ma de la filà Alcodianos. El ballet de les infidelitats de la cort formava part de la història del cavaller Sigfrid, contada al boato del capità cristià 2008. Les coloristes princeses persuadien als joves que acabaven sent traïcionats. Per la vesprada faria doblet amb la filà Abencerrajes, la que més estimava. Era 22 d'abril de 2008 i havien d'esperar fins la nit per a moure el melic. Perquè a l'alferecia mora de la filà Abencerrajes la dansa del ventre tenia el seu paper, com a l'any 1995. Les ballarines orientals van oferir al públic una alegre interpretació de les zíngares que rebutjaven casar-se amb els beduïns i caminaven d'oasi en oasi. Van estrenar la dinàmica peça musical "Nómadas del desierto" que incorporava un fragment de "Uzul el selmim" de Camilo Pérez Monllor. Cada ballarina portava una falda d'un color barrejant el rosa, blau, verd, lila, negre i granate. El vistós trage de les ballarines es completava amb xapetes daurades, mocadors i uns tatuatges fets amb henna. El colorit va encantar al públic, desprès d'unes Entrades amb massa coreografies fluixetes. Ana Calvo va pujar el nivell al 2008 amb les seues explosives gitanes del desert.
Meditar les seues eleccions sempre va fer que Ana Calvo prenguera la decisió correcta i com a persona intel·ligent va decidir retirar-se dels ballets festers. La seua última coreografia seria per a la filà Abencerrajes, com a favor per la fe i familiaritat que havien tingut amb ella. Volia continuar amb la idea de les gitanes del desert, anomenades Gawazi. A Egipte eren molt populars i sorprenien amb els seus balls tradicionals i insòlits per a conquerir els cors. El concepte de les Gawazi no tenia massa relació amb el boato del capità moro 2009. Per això el ballet era la cloenda de la filà Abencerrajes, abans de la part africana de l'esquadra de negres. El ballet d'Ana Calvo contrastava amb la màgia i puresa del ballet de l'harem de Inma Cortés. La percussió subtil acompanyava a les Gawazi, amb trages negres de gran sobrietat. Les ballarines es cobrien amb vels i feien sonar conxes marines i instruments ètnics sense resultar impressionant. Va ser un ballet esotèric que li va donar a Ana Calvo la despedida austera que buscava.
El ballet Gawazi va continuar els passos d'Ana Calvo en 2010. Jenni Ramírez va agafar la direcció de l'acadèmia de ball. Com a grup van fer el seu debut en la capitania cristiana de la filà Andaluces, acompanyades de la pluja. Per la vesprada del 22 d'abril de 2010 van repetir experiència amb el capità moro de la filà Marrakesch. També van participar en els càrrecs de la filà Benimerines en 2012 i 2013. A l'any 2014 es van consolidar com a ballet alcoyà gràcies a les aus i la cetreria de la capitania mora de la filà Llana. Les Gawazi també van formar part dels càrrecs de la filà Mozàrabes en 2015 i 2016. Per a la capitania mora 2017 de la filà Xanos van estrenar un preciós ballet nazarita. El ballet Gawazi va reformar el panorama fester en 2018, amb el ballet dels clavells per a l'alferecia cristiana de la filà Tomasines. Jenni Ramírez ha sabut estar a l'altura d'Ana Calvo, aportant frescura a les Entrades d'Alcoi. Desprès de passar el testimoni a les seues alumnes, Ana Calvo ha escrit les seues vivències festeres al llibre "Bailando entre confeti".
Ana Calvo va consolidar els ballets com la part més vistosa dels boatos, apostant per la qualitat i el bon gust. No volia que els ballets estagueren infravalorats pels directius de les filaes i exigia una compensació econòmica per tant d'esforç i treball durant mesos. Les seues ballarines eren professionals de la seua escola i no estava disposada a inventar-se passos per a la resta de grups dels boatos. Les discrepàncies i injustícies la van allunyar alguns anys de les Festes de Sant Jordi. En la última dècada sols ha col·laborat amb la capitania cristiana de la filà Navarros. Era 2018 i es volia fer una actualització del ballet de bruixes i de l'Akelarre de 1990 i 2004. Els ballets alcoyans són un referent de les Festes de Moros i Cristians i així han de seguir sent-ho. Per tant és important que les filaes respecten als ballets, ja que li donen esplendor als càrrecs. Hi ha hagut voltes en que les ballarines han sigut menyspreades pels organitzadors, obligades a baixar més ràpid i sense que s'apreciaren els moviments, pensats i assatjats amb elegància durant molt de temps. Ana Calvo és un exemple de dignitat, a més a més defensant les seues idees feministes i recolzant a les festeres de ple dret a les filaes.
Les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent hagueren començat aquest cap de setmana si no fora per la maleïda pandèmia i la quinta ona del Coronavirus. No obstant, en aquest 2021 el Santíssim Crist de l'Agonia si recorrerà els carrers de la capital de la Vall d'Albaida. Els festers i festeres de les 24 comparses anhelen tornar a desfilar per l'Avinguda Daniel Gil, sobretot els càrrecs de Llauradors, Arquers, Mudéjares i Omeyes. Les Entrades d'Ontinyent fa dècades que compten amb el suport i admiració del públic i gran part d'aquesta fama és pels espectaculars ballets. L'any passat vam fer un repàs per les monumentals coreografies del ballet Òpera i ara és el torn d'altra acadèmia de dansa: Masters d'Ontinyent. El ballet va ser fundat per Mari Carmen Mompó en 1998 i anualment presenten arriscats muntatges artístics on la innovació i el ritme frenètic són pilars fonamentals. Taifes, Kabiles, Moros Marinos, Xanos, Arquers, Mudéjares, Cruzados, Benimerines, Mozàrabes, Contrabandistes, Abencerrajes, Bucaneros, Estudiants, Asturs, Saudites, Llauradors, Omeyes, Cides, Mariners Berberiscos, Moros Espanyols, Gumans o Almogàvars són algunes de les filaes que han confiat els seus boatos al ballet Masters d'Ontinyent. A més a més en 2011 també van crear dos coreografies per a la capitania cristiana d'Alcoi.
Ballet Capità Moros Marinos 2000.
Ballet Capità Xanos 2001.
Ballet Capità Arquers 2002.
Ballet Bandera Mudéjares 2002.
Ballet Capità Cruzados 2003.
Ballet Capità Benimerines 2003.
Ballet Bandera Mozàrabes 2003.
Ballet Capità Contrabandistes 2004.
Ballet Capità Abencerrajes 2004.
Ballet Bandera Bucaneros 2005.
Ballet Capità Kabiles 2005.
Ballet Bandera Moros Marinos 2006.
Ballet Capità Asturs 2007.
Ballet Bandera Arquers 2008.
Com es pot comprovar a les fotografies i vídeos següents, l'ambientació és diversa i s'adapta perfectament a la temàtica de cada filà. El ballet Masters d'Ontinyent ha extret de la seua imaginació a pardals, elefants, nimfes aquàtiques, cérvols, ariets, calidoscopis, navaixeres, dunes del desert, corsaris, la ruta de la seda, menines, el riu, donzelles, falcons, margarites, enfrontaments entre musulmans i cristians, llunes, pavos reals, lleons, akelarres, nenúfars, escorpins, tribus africanes, guepards, cuelebres, lloros, odalisques, pintores, sirenes, cavalls, aranyes, linxs, avestrussos, harems, zocos, mars, girafes, esquelets, bandoleres, papallones, zebres, polps, serps i molts més animals i elements. La inspiració del ballet Masters és tan gran que cada any estrenaven 4 ballets a Ontinyent, fins que va arribar el Covid-19. Estem desitjant que les Festes de Moros i Cristians tornen a les nostres vides per a disfrutar de les Entrades i la resta d'actes d'Ontinyent. Ànims als capitans, abanderats i ambaixadors!
