La filà número 29, els Mirons que són tot el públic de la festa, es preparava el dissabte 3 de maig per a l'Entrada Mora. La filà Xanos obria la desfilada amb la seua teatral capitania i mentre el grup de moros amb percussió verd, negre i blanc amb turbant groc anava baixant pels carrers, els núvols amenaçants s'escampaven deixant pas a una vesprada solejada. El temps es va aliar amb la filà Xanos que en esquadra oficial baixaven amb la pausada marxa mora "A mons pares". Un grup de dones de negre i gris amb plomes blaves tocaven la percussió deixant pas a la carrossa de la nòria d'aigua, un dels invents dels àrabs. I arribava el ballet, en altres dècades impensable i ara un element imprescindible dels boatos. Curiosament van ser la filà Xanos la primera en traure'n un al carrer l'any 1974. El ballet que Ana Calvo va preparar per a la capitania mora 2003 es denominava "Fantasia Africana" i com bé diu el nom ens va transportar a una colorista tribu africana que feia les seues danses rituals amb pals. Encara que portaren una llarga túnica de color roig, verd o granate, el que més va destacar van ser els cascs amb plomes verdes, blaves i marrons entre altres colors. Ana Calvo va coreografiar un ballet en honor a la fertilitat de les dones amb la percussió per executar la trepidant dansa. Dins d'una jaima, apareixien sentades les dames de la favorita amb estranys turbants i trages on predominaven el marró i el roig. El grup d'arqueres que combinaven ocre i taronja protegien la representació del grup de Castelló "Xarxa Teatre" amb uns simpàtics enanets que aconseguien la baixa altura amb el dibuix d'una cara a les panxes i uns grans turbants de colors. Dos moretes domaven unes gracioses garses que van divertir als espectadors, que també van aplaudir a la entranyable aparició de la rodella sobre cavall. Després d'un espectacle tan dinàmic, el grup de palmiteres negres amb brodats als bombatxos li donaven sobrietat a l'arribada de la favorita. Ella va protagonitzar un espectacle de vergonya degut als seus moviments exagerats damunt el palanquí arrastrat per esclaus. La favorita, que no era alcoyana, portava un luxós trage en gris i negre amb pedreria i filigrana. No va estar a l'altura que requereix el paper i va rebre moltes crítiques pel seu comportament com si es tractara d'una patètica ballarina. És el que té baixar amb una melodia tan alegre com "La morisca". Amb un vestit africà dominat pel verd i el groc sorgien les dones de Nigèria que portaven banderes, al igual que el grup de genets que feien les seues evolucions sobre els cavalls amb un vestit bàsic en roig i negre. Les melodies orientals avisaven que ja estava al carrer la dansa del ventre preparada per Ana Botella. El ballet oriental tenia una rica vestimenta en negre, marró i detalls daurats destacant el tocat amb forma de serp cobra entre els cabells rulls d'unes ballarines que movien el melic amb sensualitat. Exòtica i per supost també eròtica va ser la segona coreografia de la capitania dels Xanos, molt diferent a l'anterior. Les dos coreògrafes d'Alcoi anomenades Ana, tant Calvo com Botella, van deixar el llistó molt alt. La carrossa dels encisadors de serps amb la música del grup menestrils feien més màgic el seguici del capità moro. La participació del grup "Xarxa Teatre" es devia a l'amistat del capità xano amb aquesta companyia teatral ja que Jordi Vitòria Corella residia a la ciutat de Castelló. Interactuant amb el públic, 8 homes representant altísimes palmeres enjogassaven als xiquets amb monos de pelutxe. I darrere de les palmeres, els cavallers vestits de blanc amb uns senzills bombatxos rojos com a vertaders emirs del desert. Tots muntats sobre camells saludaven al ritme d'una marxa mora molt animada. Amb una espindarga com a arma els cavallers defenien al gran capità de les hostes mahometanes. Jordi Vitòria Corella va sorprendre a tot Alcoi amb la seua desfilada sobre un lent camell que el convertia en un autèntic senyor del desert com quedava patent en els pocs metalls daurats del senzill trage. Envoltant el camell, un grup de precioses palmiteres roges abanicaven amb ventalls al capità Jordi Vitòria Corella, que va faltar uns mesos després de les Festes 2003. Va lluir un auster trage de Sento Masià en tons ocres i taronja durant les endarrerides Festes de Sant Jordi 2003 per la tardia Setmana Santa. Senyorial i esplendorós, el capità de la filà Xanos va complir un somni desfilant al so de "No ho faré més" d'una manera peculiar i amb l'incomparable fons d'un grup de homes que movien uns gegantescos ventalls negres. L'esquadra de negres feia les delícies del públic tancant la capitania dels Xanos amb la marxa mora "Menda capità 2002". El disseny dels germans Sempere era impressionant i africà al 100% gràcies a una túnica de pell felpada del color distintiu de la filà: el ocre i també per una capa feta d'una tersa pell de zebra. Però el gran esforç imaginatiu dels prolífics dissenyadors es basava en un xicotet escut marró i en el magnífic casc que rodejava la cara pintada dels esquadrers. Aquest casc va resultar impactant pels metalls daurats però sobretot per l'acurada composició feta amb trenes marrons que li conferia un toc original. La fabulosa esquadra de negres va protagonitzar una immillorable cloenda a una satisfactòria capitania mora amb la qual la filà Xanos va aconseguir avançar-se 10 minuts a l'horari previst.
No hay comentarios:
Publicar un comentario