Analytics

viernes, 26 de mayo de 2023

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MOZÀRABES

La quasi centenària filà Mozàrabes té unes esquadres de negres tan diferents com ho és la pròpia filà dins del bàndol cristià. Alcoi sempre ha sabut identificar l'estètica de la popular filà dels Gats, tant per les influències àrabs com per la simbologia del lleó rampant. La filà Mozàrabes representa als cristians que vivien a territori musulmà, convivint a canvi d'alts impostos. La tolerància religiosa no va ser un valor de l'Edat Mitjana, però si va ser practicada en algunes ciutats amb població que no volia convertir-se a l'Islam. Luis Solbes Payà ja va dissenyar els primers càrrecs de la filà Mozàrabes desprès de la Guerra Civil Espanyola i va agradar tant que la confiança mútua va ser inquebrantable. La capitania cristiana 1960 va resultar estupenda al ambientar-se en la cort de Jaume I el Conqueridor. L'esquadra de negres de l'alférez cristià 1973 va ser polèmica pels xiulits del públic. Fa 50 anys va haver grans retrassos horaris a l'Entrada Cristiana i la filà Mozàrabes va ser la més criticada pels talls al ser els últims del matí. En canvi a 1974 la filà Mozàrabes va ser puntual i l'esquadra de negres austera. La primera esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes va ser en 1981 i ja es va notar la mescla entre moros i cristians. Luis Solbes va seguir explorant aquesta estètica als càrrecs de 1987 i 1988, en la que les esquadres de negres lluïen turbants i faldes curtes. La mort de Luis Solbes va deixar a la filà Mozàrabes sense el seu artista de referència. Va ser substituït en 1995 per un pintor amb vincles familiars als Gats: Luis Sanus Pastor. El conegut capità cristià de 2017 va entendre a la perfecció la idiosincràsia de la filà Mozàrabes i la va plasmar en bocetos novedosos com el de l'esquadra de negres amb pells de guepard al 2001. Per a la capitania cristiana de 2002 va combinar la sobrietat al criticat càrrec i la bel·licositat a l'esquadra de negres genial. L'esquadra d'enmig 2009 és tal volta la més elegant de la filà Mozàrabes i Luis Sanus no va tindre por a crear un trage 100% morú en plena Entrada Cristiana. Juan Climent va agafar el relleu a l'alferecia cristiana 2015 amb una esquadra de negres amb turbant original. L'èxit va ser rotund i el dissenyador de la filà Asturianos va repetir a la capitania cristiana de 2016. Curiosament és una de les poques esquadres de negres de la filà Mozàrabes que no va tindre un bon oratge. La filà Mozàrabes ha escollit marxes cristianes clàssiques, acord amb el pensament conservador dels festers de la filà. Són exemples "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "L'ambaixador cristià", "Gloria", "Biscaïns d'Onil" o "Als cristians". Sols han estrenat la marxa cristiana "Doro el gat" en 2009, peça musical de José Maria Valls que ha col·laborat prou amb la filà desde "Mozàrabes i Alfarrasí".

Esquadra de negres del capità cristià 1960. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1973. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1974. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1981. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1987. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1988. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1995. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2001. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres del capità cristià 2002. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra d'enmig cristiana 2009. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2015. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres del capità cristià 2016. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Guarinos.

viernes, 19 de mayo de 2023

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MIQUEROS

Domingo Miques era una persona coneguda a la societat alcoyana de principis del segle XIX. Tot un personatge que va acabar tenint la seua filà mora: Els Miqueros. Però les esquadres de negres van aparèixer un segle desprès de 1811 i la filà Miqueros no va ser precursora. La primera esquadra de negres de la filà Miqueros va ser la de l'alférez moro 1926, però en aquest apartat repassem les esquadres especials posteriors a 1950. Per això començarem parlant dels càrrecs de 1960 i 1961, encara que l'esquadra de negres més recordada és la del casc de lleó en l'alferecia mora de 1973. Va ser l'any de l'estrena d'Alejandro Soler com a dissenyador fester i va agradar tant que va repetir en 1974. De fet el gran artista alcoyà es va convertir en el dissenyador de confiança de la filà Miqueros, junt a Luis Solbes. No va ser fins al Mig de 2008 quan van canviar de dissenyador, decantant-se per Jordi Sellés. El pintor del Cartell de Festes 2022 també va fer l'esquadra de negres de l'alférez miquero 2015. L'última esquadra de negres que ha presentat la filà Miqueros va ser elegant i un poc kitsch. Va ser el disseny pòstum de Dori Cantó a la capitania mora de 2016. Als esquadrers d'aquell any els va ploure, però res comparat amb el fort ruixat de la capitania mora 1974. Entre les marxes mores que han sonat per a esquadres de negres de la filà Domingo Miques destaquen "Voluntat de fer", "Als Berebers", "Any d'alferis", "No ho faré més", "Xabat" i "El Kabila". Però l'aposta musical més original va ser la peça "Germans" de Pedro Estevan en el desé aniversari de la seua estrena. La filà Miqueros ha sabut variar entre les esquadres més tribals i altres morunes i fins hi tot senyorials, així que és un misteri imaginar-se com serà la seua esquadra d'enmig mora 2024.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1960. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1961. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1967. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1973. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1974. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 1980. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1987. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1988. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 1994. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2001. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 2002. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 2008. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del Bicentenari 2011. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2015. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità moro 2016. Disseny de Dori Cantó.

Boceto esquadra de negres de Rafael Guarinos per a la filà Miqueros en 1948.

Esquadra de blancs. Disseny de Camilo Llàcer.

viernes, 12 de mayo de 2023

GUIÓ D'ACTES FESTES DE MURO 2023

Muro ja està preparada per a les seues alegres Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. L'any passat les 12 filaes de Muro van tornar a xafar els carrers desprès del paró pandèmic i ho van fer amb un escenari excepcional. Les Entrades van estrenar un nou recorregut més ample i es van abandonar els carrers estrets del casc antic. Encara que el pas de les esquadres per l'Ajuntament i la parròquia eren molt boniques, s'ha consolidat l'altre itinerari per l'Avinguda de València per mitjà d'una votació. L'harmonia entre festers i festeres es converteix en un focus d'atracció i diversió que va començar amb la Publica de l'Angelet. Però com qui no té la vespra no té la festa, els murers i mureres faran un passacarrer per a anunciar l'inici de les Festes Patronals. La cita és aquest divendres 12 de maig de 2023 a les 20:00. Desprès de que totes les filaes hagen desfilat es cantarà l'Himne de Muro a la Plaça del Matzem. Per la nit hi haurà entraetes i les populars verbenes de la Plaça del Matzem i el Batà. Hi haurà discomòvil tots els dies, però el divendres hi haurà més ambient nocturn gràcies a l'Orquestra Titànic, si la climatologia es comporta.


DISSABTE 13 DE MAIG DE 2023:
Les Festes de Moros i Cristians de Muro es remunten a 1822 i ja al segle XIX es celebrava la Diana. És l'acte que enceta el dia i en que el participen les 12 filaes al ritme de pasdobles. Arranquen les 2 filaes capitanes de cada bàndol, en aquest any són els Contrabandistes i Tariks. La Missa de Clavariesses i la Baixà centraran els actes religiosos del dia. La Mare de Déu dels Desamparats eixirà de la seua ermita ja de nit, al acabar el Passeig Moro. Per la vesprada es celebrarà l'Entrada Cristiana a partir de les 17:00. Les filaes Contrabandistes, Pirates, Mare de Déu, Templaris, Arquers i Maseros faran la seua desfilada desde l'Avinguda València fins a la Plaça del Matzem. El capità cristià és Marcos Cascant de la filà Contrabandistes i l'abanderada cristiana és Yolanda Parra de la filà Maseros. Les previsions meteorològiques no són massa bones però esperem que disfruten de bon temps i no ploga com a les Entrades de 1996, 2002 o 2008.


DIUMENGE 14 DE MAIG DE 2023:
Les Festes de Muro seguiran molt vives el dia de la patrona: La Mare de Déu dels Desamparats. A les 10:30 del matí es farà l'Ofrena floral, on participaran les filaes, les Clavariesses i el poble en general. Hi haurà Missa Major i mascletà en el dia més religiós. A les 17:00 està programada l'arrancà de l'Entrada Mora pel recorregut recent i amb les vistes de la Penya el Frare. Desprès del pas de les filaes Tariks, Marroks, Realistes, Llana, Moros del Rif i Verds es farà el Passeig Cristià semblant a la Retreta. El capità moro és Javier Rodríguez de la filà Tariks i l'abanderada mora és Maruja Vilaplana de la filà Verds. Desitgem que l'oratge respecte als boatos i ballets de Mapi Moltó i Elena Tudela i no ploga com a les Entrades de 1989, 1998, 2008, 2011, 2016 o 2017. La Processó General de la Patrona servirà com a clausura del millor cap de setmana per al poble de Muro.



DILLUNS 15 DE MAIG DE 2023:
El dia dels Trons té un toc humorístic gràcies a l'Ambaixada del Tonell entre les filaes Llana i Mare de Déu a la Plaçeta Molina. Però la història es posa seriosa quan les filaes ataquen amb trabucs la Plaça del Matzem. Allí es realitzarà l'Ambaixada Mora per part d'un fester de la filà Tariks a les 12:30. Desprès de l'Alardo les tropes mahometanes conqueriran el Castell i els càrrecs faran la seua lluita d'espases. Per la vesprada les guerrilles començaran a les 18:45 i l'Ambaixada Cristiana estarà en mans d'un fester de la filà Contrabandistes. La lluita d'espases dels càrrecs donarà com a vencedors a les tropes de la creu i per la nit es celebrarà la Retreta com a desfilada de farolets per part de les 12 filaes. El sopar de germanor es farà a partir de les 22:00.

DIUMENGE 21 DE MAIG DE 2023:
La Pujà és la cloenda de les Festes de Moros i Cristians de Muro. El dia anterior ja es celebra la vespra amb un ball. A més a més les 12 filaes tornen a desfilar en l'Entraeta Nocturna del dissabte a les 23:30 i recuperant el trajecte antic que abans feien les Entrades. Però el dia gran de la patrona és el diumenge, amb la Diana colorista i la Missa dels difunts. Per la vesprada es farà l'Entrada pel recorregut de tota la vida, com un record nostàlgic. Arrancarà el bàndol moro a les 18:00 desde el carrer Sants de la Pedra fent el trajecte pels carrers estrets i passant per l'Ajuntament i la Plaça de l'Església. A les 20:30 tindrà lloc la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats, amb la participació de tots els festers i festers i els càrrecs i l'Angelet. De la Parròquia a l'Ermita s'escoltaran marxes de processó com ja es va fer a la Baixà de la setmana anterior. Al acabar la Pujà es dispararà un Castell de Focs Artificials i es cantarà l'Himne dedicat a la Patrona. Dins l'Ermita es farà el sorteig de Clavariesses de l'any següent i es farà el traspàs de càrrecs a les filaes Pirates, Templaris, Marroks i Llana. Aquest punt i final és el perfecte inici del que seran les Festes de Muro 2024.
 

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites