RESUM MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2023

Les Festes de Sant Jordi 2023 han resultat multitudinàries, no sols en quant a número de visitants, sinó també pel número en augment de festers i festeres. La dona ja ha fet la seua plena incorporació a les filaes i això va estar patent a les diverses esquadres femenines vistes en la Diana i les Entrades. Unes Entrades amb rècord de participació, ja que es va arribar a la xifra de 15000 participants. I els horaris es van complir el dia 22 d'abril, renovant un èxit de tots els alcoyans i alcoyanes. Units som capaços de moltes coses i així s'ha demostrat mantenint el prestigi d'una tradició Bé d'Interès Cultural i d'Interès Turístic Internacional.

La calor va ser la protagonista del divendres 21 d'abril, dia dels Músics. Desde l'Avinguda País Valencià les bandes de música van fer la seua desfilada ordenada interpretant pasdobles. A la Plaça Espanya el públic ja esperava per a cantar "El Sig" de Gonzalo Barrachina. La pianista Silvia Gómez va trencar la maledicció de les dones directores de l'Himne de Festes. Era la sexta dona en la història i la primera a la que no li va ploure gens durant l'acte. El cant de "Nostra Festa ja, cridant-nos està" va pillar d'imprevist a la gent ja que es va avançar. Ximo Puig li va fer entrega al Sant Jordiet de la batuta, i el propi Nicolás Sánchez li la va donar a Silvia Gómez que pertany a la filà Cides. Abans de les Entraetes nocturnes va ocórrer el primer incident greu d'aquest abril: Es va cremar una façana al carrer Sant Francesc mentre la gent estava sopant. La ràpida actuació dels bombers va fer que no hi haguera ferits.

La Diana va obrir la jornada del dissabte 22 d'abril. Els més matiners van poder viure l'emotiva arrancà de la filà Cruzados. Com tenien la capitania cristiana van encapçalar la Diana amb el Sargento Cristià, Jordi Seguí, que s'estrenava amb un trage amb creu roja a la túnica. El Sargento Moro, David Antolí, va arrancar pel bàndol moro amb la filà capitana que a més a més és la seua: La filà Ligeros. El públic va aplaudir amb força a les esquadres dianeres, sobretot les formades per dones. Va haver algunes esquadres femenines en filaes que mai s'havia vist com Mozàrabes, Almogàvars, Muntanyesos, Verds, Magenta, Cordoneros i Benimerines. Però també en filaes que ja fa anys que tenen festeres de ple dret com Cides, Maseros, Gusmans, Vascos, Judíos, Xanos, Marrakesch o Realistes. A les Entrades va ser emocionant veure les primeres esquadres femenines de maseres i llaneres o la primera cabo batidor a l'esquadra de dones de la filà Ligeros. Una forta pluja va interrompre l'Entrada Mora a meitat vesprada, afectant sobretot a les filaes Verds, Xanos, Miqueros i el Mig de la filà Judíos. Per sort va parar prompte i sols va tornar a ploure de forma breu durant l'alferecia mora de la filà Mudéjares.

La capitania cristiana de la filà Cruzados va ser increïble, amb dissenys avantguardistes de Santi Carbonell. Jesús Mullor va sorprendre sent el primer capità cristià monocromàtic de la història, vestint tot de negre incloent el maquillatge. Va patir un contratemps al Cantó Pinyó quan va perdre l'equilibri, però qui va caure un bac més gran va ser un dels picapedrers de la carrossa. El capità cristià 2023 va rebre ovacions per la seua valentia en tots els sentits. La originalitat també es va veure als ballets i l'esquadra de negres de la filà Cruzados. Més clàssica va ser l'esquadra d'enmig de la filà Gusmans, tant pel trage guerrer com per l'elecció de marxes cristianes molt conegudes. També la filà Muntanyesos va celebrar el seu Centenari, dos anys més tard del previst. L'alférez cristià, Miquel Jordà, tancava un matí solejat amb un boato de Santi Carbonell sobre l'almirall Roger de Llúria. La filà Alcodianos va estrenar totes les obres de la suite de Francisco Valor, incloent les dels dos ballets i l'espectacular esquadra de negres.

La capitania mora començava amb l'amazona de l'esquadra oficial de la filà Ligeros. Els 4 ballets màgics i el boato de Juan Climent va girar entorn al somni d'Al-Azraq i els seus tresors. Els cavalls, com a símbol de la filà Ligeros, van estar presents fins hi tot a la carrossa de Salvador Micó i els seus cavallers. Les esquadres de negres mores van ser bastant estranyes, excepte l'esquadra d'enmig africana de la filà Judíos. L'amenaça constant dels núvols no va acovardir als mirons que van esperar fins a la nit. I al final va sorgir la filà Mudéjares amb un boato preciós i dos ballets. Alfonso Caerols s'ha convertit en el primer alférez moro d'Alcoi amb diversitat funcional. La seua discapacitat no va ser un inconvenient per a transmetre passió festera, junt a la carrossa amb les seues dames. Pròximament hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers.

Els espectadors volien espectacle i això van tindre, a pesar de la intermitent pluja vespertina. Les Entrades de 2023 es van convertir en una mostra de vistositat. Però hi ha que ser crítics amb l'estil d'alguns ballets, cada volta més propers a les Carnestoltes. Va haver trages impactants però de baixa qualitat i hi ha dificultats estructurals i de disseny als boatos. Hi ha una tendència cap a la disfressa que s'ha evidenciat aquest any amb problemes de conceptualització, narrativa i estètica de certs elements en totes les capitanies i alferecies. Alcoi mereix preservar la seua marca de reconeixement i s'hauria de cuidar més els detalls per a mantenir l'essència medieval. S'han vist massa trages negres i repeticions de idees que conviden a un debat seriós i constructiu, sobretot per part de l'Assessoria Artística del Casal. Sols així aconseguirem estar a l'alçada del referent que som en les Festes de Moros i Cristians.

La televisió pública valenciana, "À Punt" va retransmetre les Entrades en directe amb comentaris encertats de la periodista Reis Juan i el reporter Ferran Cano, els dos alcoyans. L'autocrítica de l'Associació de Sant Jordi va donar fruits l'any passat i enguany no hi ha hagut tants retrassos ni parons a les Entrades. Tal volta ara és el torn de fer una reflexió sobre l'explotació de certes marxes mores i cristianes. S'està escoltant massa voltes l'especial marxa mora "Uzul el selmim" o "Ben Al Sahagui". Els càrrecs cristians han fet omnipresent a Francisco Valor. Tenim més diversitat musical com per a conformar-se amb repetitives marxes cristianes del compositor contestà.

A la Processó de la Relíquia del 23 d'abril es van poder contemplar els trages dels capitans i alferes 2023. Curiosament per primera volta els 4 càrrecs havien acudit al mateix dissenyador: Santi Carbonell. El treball conjunt de moltes mans ha donat uns resultats extraordinaris. A la Processó General es va veure els preciós trage del Sant Jordiet al detall. La família de Nicolás Sánchez va confiar en el treball de Paco Verdú, incloent detalls contrabandistes a la capa negra. Però la resta de filaes també van desfilar a la Processó amb sobrietat, destacant la filà Llana, la filà Berberiscos, la filà Asturianos i la filà Almogàvars. L'actitud de Nicolás Sánchez no va ser sempre la correcta, sobretot als actes religiosos, però no hi ha que oblidar que és un xiquet de 8 anys sent Sant Jordiet per obligació. L'acte que més il·lusió li va fer a Nicolás Sánchez va ser l'Aparició de Sant Jordi.

Altres actes no van ser tan rellevants, però tenen el seu encant com la Segona Diana, la Mascletà, la Diana Vespertina del Cavallet, la Retreta o l'Ambaixada del Contrabando. Així va començar el 24 d'abril, dedicada a la batalla de 1276. L'estafeta moro demanava la rendició de la vil·la cristiana i el mateix va fer l'ambaixador moro. Óscar Martínez va tindre un nou contrincant en la diplomàcia, ja que Antonio Delgado debutava com a ambaixador cristià. Els nervis eren evidents, i més estrenant un trage nou en tons marrons. Els capitans també van complir el seu paper teatral i desprès van protagonitzar l'Encaro. L'Alardo no va tindre cap accident i el soroll dels trabucs va portar a la victòria als cristians. Així va ser a la lluita d'espases de la vesprada, quan ja la pólvora havia envaït Alcoi.

Nostra Festa tornava en 2022 amb els seus ingredients intactes i molta emoció. No obstant, és en 2023 quan s'ha viscut una Trilogia Festera Alcoyana amb total normalitat i cap restricció pel Coronavirus. Però al llarg de l'any s'han viscut altres entrebancs que han requerit esforços majors. Les Entrades de 2023 estaven dissenyades abans de la pandèmia i els trages pensats amb els pressupostos d'un 2021 sense la guerra d'Ucraïna per mig. Recuperar aquelles il·lusions amb la pujada dels preus ha sigut un repte. Les empreses de confecció i els carrossers han hagut d'adaptar-se a una situació de crisi econòmica que no estava reflectida als bocetos inicials. L'increment dels costos i la inflació ha fet que tot fora més car i així hi tot s'han tret als carrers uns trages excel·lents. I no tot està inventat com han demostrat els germans Piñero. A més a més a l'Aparició de Sant Jordi es van llançar unes fletxes més blanetes per a no posar en perill a les persones. L'acte culminant del 24 d'abril va tindre com a protagonista a Nicolás Sánchez i a la filà Andaluces, però també al gran Castell de Focs Artificials que es disparava al ritme de l'Himne de Festes.