Desprès de l'aplaçament per la pluja, per fi Fontilles va poder rebre als festers i festeres d'Alcoi. La visita a l'antic Sanatori de lepra és un clàssic del Mig Any, encara que ja sols és una residència de persones majors. Al canviar de dia i celebrar-se en el festiu del 1 de novembre la participació va decaure. Però no és una excusa de pes perquè ja fa anys que les xifres d'assistència a Fontilles són baixes. La recollida de material ha tornat a ser molt positiva, tant amb les donacions particulars com gràcies a les diferents empreses col·laboradores. El més habitual torna a ser la cel·lulosa, cremes, coses d'higiene. El dijous a la vesprada es va produir la càrrega de material per a ser traslladat al sanatori de Fontilles. La filà Benimerines haguera pogut celebrar el seu triomf al Concurs d'Olleta del Mig Any anant en massa a Fontilles. Cap fester de la filà més jove es va unir, ni tan sols els cuiners del plat alcoyà que van triomfar el dissabte anterior a la Glorieta.
El dissabte de Tots Sants, un reduït grup de filaes com Judíos, Cordoneros, Abencerrajes, Marrakesch, Miqueros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van desfilar pels carrers de la localitat de la Vall de Laguar. Els càrrecs festers 2025, sobretot del bàndol moro, es van implicar en fer més agradable la vida dels residents del Sanatori Fontilles. És una llàstima que els càrrecs cristians tingueren altres compromisos i ningú de les filaes es desplaçara fins al municipi de la Marina Alta. Donar alegria als malalts va ser una satisfacció també per al Sant Jordiet, Martín Bellver Sevila. 200 persones en esquadres mixtes i bandes de música van passar el dia, recreant un autèntic 22 d'abril. Pel matí es va cantar l'Himne de Festes i es va fer una Diana. Desprès de la Missa i Processó presidida per la figura de Sant Jordi, es van entregar regals als ancians. Desprès de la solemnitat i l'emoció es va passar a un dinar de germanor i gràcies al sol es va poder fer a l'aire lliure.
A la vesprada els carrers es van omplir de música amb l'Entrada. Es van poder contemplar més trages de dames i cavallers que d'esquadres de negres. Però els més aplaudits van ser els càrrecs festers, incloent al xiquet Sant Jordiet i la seua família. El bon temps va acompanyar a la visita número 75, encara que el president de la Penya Fontilles esperava més implicació per part de la societat festera. Paco Nicolau haurà de plantejar novetats per a que la Visita a Fontilles puga ser una realitat amb més participació. És perillós per al futur que cada volta hi haja menys alcoyans i alcoyanes que vagen a Fontilles. Per als usuaris és ocasió única de combatre la solitud, trencar la monotonia del dia a dia i sentir-se acompanyats i envoltats per la música, el color i l'alegria festera.
Els càrrecs festers de 2026 es van presentar el passat dissabte 18 d'octubre de 2025. El Teatre Calderón d'Alcoi es va omplir d'autoritats i representants de les filaes per a aplaudir als 5 protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2026. Tornen a ser 5 persones de gènere masculí, desprès de que Ana Gisbert fora la primera dona alférez mora a les Entrades de 2025. I és que en un any tan important com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi pareix que les filaes han designat a uns capitans i alferes d'estil més tradicional. Seran veterans molt arrelats a famílies festeres, fins hi tot el més jove de tots. Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana serà el Sant Jordiet 2026. Tot hi viure en Regne Unit i tindre l'anglès com a llengua materna, va poder expressar-se en castellà per a explicar que li fa il·lusió de representar al patró d'Alcoi. La solera de la filà Llana és encara més prominent al tractar-se d'un membre de la família Vilaplana. Han sigut capitans moros de 1972 i 2014, i la iaia del Sant Jordiet va pintar el Cartell de Festes 2009. Suposem que l'estil particular dels mencionats càrrecs també s'apreciarà a la vestimenta romana de Mateo Vilaplana. La seua mare és holandesa i contava com li havia sorprès la quantitat d'actes que hi ha al llarg de l'any. La família del xiquet futbolista agafarà molts avions enguany per a poder estar presents en protocols i cites socials relacionades amb el càrrec. El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi requereix moltes activitats religioses, lúdiques i culturals que s'estan organitzant desde el Casal.
La solemnitat de la Presentació de Càrrecs va començar amb la interpretació de "Pavana" i el vídeo de l'alférez cristià 2026. Fernando Jordà Abad de la filà Asturianos va rebre la insígnia del càrrec entre aplaudiments del públic. L'alférez cristià 2026 va parlar de les seues filles com a favorites i del boato sobre la batalla de Covadonga a Astúries. El fester de cuna Miguel Espí Mayor serà el seu contrincant pel bàndol moro. La filà Realistes té com a lema de l'alferecia mora 2026 "Lluita, mort i eternitat" i tant això com el símbol del cavall es veuran al boato. El capità cristià 2026 serà més elegant que mai al tractar-se d'un càrrec contrabandista ric. Havent fet esquadra de negres i cavaller, a Javier Ferràndiz sols li faltava ser el capità cristià 2026 i reagrupar als seus 3 fills i la seua dona en la filà Andaluces. José Ignacio López Romà ha estat sempre en la filà Marrakesch, ja que és descendent de fundadors. Serà un capità moro molt catòlic, com ho foren els seus avantpassats, però buscant que l'esplendor marroquí es note al boato. Dona la casualitat de que els càrrecs de la filà Marrakesch de 2025 i 2026 resideixen a Alacant i per això no solen parlar en valencià. Desprès d'anys amb càrrecs festers interessants per les diferents trajectòries vitals, en 2026 els capitans i alferes tenen un perfil més anòdin. Desde desprès de la pandèmia Alcoi ha viscut un capità moro president de l'Associació de Sant Jordi, un alférez moro amb diversitat funcional, un Sant Jordiet madrileny, un capità moro teatral i la primera dona alférez mora. Lo més destacat dels càrrecs de 2026 és la nacionalitat del Sant Jordiet llanero i que l'alférez moro va ser Sergentet Moro de xicotet. No obstant, ahí estan els vídeos de presentació:
En el torn de les autoritats, van prendre paraula el president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi. Paco García va manifestar "Nostra Festa és la única cosa que permet que homes i dones de diferents ideologies, rics o pobres, puguen baixar pel carrer desfilant muscle amb muscle i colze a colze, amb la mateixa alegria i la mateixa il·lusió. És l'orgull de ser fester. En un món tan polaritzat com el que estem vivint no ens podem permetre utilitzar la Festa per temes personals o partidistes. La festa són valors, són sentiments, són tradicions d'un poble que han anat transmetent-se de generació en generació i que tenim eixa obligació de mantindre". També va recordar que en 2026 començarà l'Any Jubilar concedit a Alcoi per la Santa Seu per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. El president del Casal va reivindicar que el 23 d'abril siga festiu a Alcoi en un any tan especial, ja que no els ho estan posant massa fàcil. El socialista Toni Francès no va fer rèplica per part de l'Ajuntament i va alabar que els càrrecs festers cada volta participen més en iniciatives socials. L'alcalde desde 2011 va ressaltar que "els èxits dels càrrecs festers 2026 seran el triomf de la ciutat d'Alcoi". La interpretació de l'Himne de Festes, cantat amb força per tots els assistents, va posar punt final a aquesta Presentació de Càrrecs. Tot seguit, la vetlada va continuar amb un sopar als salons del Círculo Industrial.
La filà Verds ha sigut la guanyadora del Campionat de Cotos, desprès d'haver derrotat a la filà Abencerrajes en la final del tradicional joc de cartes. Els semifinalistes van ser les parelles de les filaes Berberiscos i Muntanyesos, quedant-se a un pas de jugar la final del dijous 23 d'octubre. Fa 50 anys, l'alcalde d'Alcoi era Rafael Terol de la filà Mozàrabes. Sent l'últim alcalde de la dictadura feixista, i un mes abans de la mort de Francisco Franco, Rafael Terol va fer un pregó molt especial. Es tractava d'un discurs declamat desde el balcó de l'Ajuntament i dirigit a les filaes. En 1975 l'alcalde franquista convidava als alcoyans i alcoyanes a sumar-se al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi en maig de 1976. No entenem perquè enguany no s'ha organitzat l'acte del pregó per part del govern local de Toni Francès. El dia 25 d'octubre serà el dia central del Mig Any 2025. La Glorieta preveu estar a arrebossar de gent agrupada en les carpes de les 28 filaes. Els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia, per a saber el primer i segon premi del Concurs d'Olleta Alcoyana. Per tercer any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargaran fins la nit, desprès dels sopars a les seus socials. A continuació deixem els horaris:
Els 5 càrrecs festers de 2026 seran els protagonistes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, conegut per ajudar als cristians en la Batalla d'Alcoi de 1276 contra les tropes d'Al-Azraq. El comiat dels càrrecs de 2025 encara no s'ha produït, ja que les Entrades al Tanatori de Fontilles no es van poder celebrar en el dia previst. L'alerta roja per pluges torrencials de principis d'octubre i la por a altra Dana van fer que es decidira cancel·lar la jornada a la Vall de Laguar. Els actes s'han aplaçat al dissabte 1 de novembre, coincidint amb la Fira de Tots Sants de Cocentaina. En la 74 edició de la Visita a Fontilles participaran els càrrecs festers de 2025 de les filaes Miqueros, Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces i Marrakesch.
El Mig Any 2024 s'ha salvat de l'amenaça de la pluja i ha lluït en tot el seu esplendor. La visita a Fontilles tancava l'etapa de protagonisme dels capitans i alferes 2024 i el 19 d'octubre es van presentar els càrrecs de 2025. L'acte formal es va fer el dissabte per la vesprada al Teatre Calderón i hi havia molta expectació per la presentació de la primera dona com a alférez moro. El Sant Jordiet Martín Bellver Sevila va tindre el seu moment d'aclamació, tal i com es va fent desde l'edició passada. Abans la seua presentació era més infantil en la pròpia escola, però el xiquet de la filà Miqueros estudia a València. Per això va ser un més en la Presentació de Càrrecs, presidint la taula principal envoltat de les autoritats. Dona la coincidència de que fa 30 anys les 5 filaes protagonistes van ser les mateixes: Miqueros amb el Sant Jordiet 1995, Aragonesos i Abencerrajes amb les capitanies i Andaluces i Marrakesch amb les alferecies.
L'alférez cristià de la filà Andaluces serà en 2025 José Cortés Blasco. Desprès de moltes esquadres de negres i Glòries, el càrrec més major de 2025 culminarà la seua trajectòria festera junt a la seua dona i filles com a favorites. El contrabandista tindrà una contrincant a l'altre bàndol: Ana Gisbert Mira-Perceval. Per primera volta una xica representarà un càrrec fester en Alcoi, obrint altra porta a la integració femenina. I ho farà en la filà Marrakesch, la que més ha promogut la igualtat en l'última dècada. La filà Marrakesch tindrà un boato guerrer on les dones seran tan pioneres i important com en altres ocasions on les barreres festeres s'han trencat. L'alacantina Ana Gisbert vol fer-li un homenatge al seu pare que va faltar, i estarà recolzada per les dames i rodelles. Indalecio Carbonell té entre els seus avantpassats a un fundador de la filà Abencerrajes. Ja amb això té mèrit suficient per a ser el capità moro 2025 i estarà arropat per molts cavallers i rodelles. Indalecio Carbonell Pastor és molt conegut en la vida social d'Alcoi i també del Círculo Industrial, a part d'haver fet l'esquadra d'enmig 2001. Desprès del discurs sobre el somni de Granada i l'aplaudiment al capità abencerraje va ser el torn de dedicar-li bones paraules a Salvador Albero Gonzàlez. El capità cristià 2025 de la filà Aragonesos és el popular Saoret que ja va ser Sargento Cristià de 2009 a 2012. Ara desempenyarà el càrrec més important de les Festes de Sant Jordi i estarà acompanyat de les seues filles i la seua dona com a favorita. Segur que traurà un boato molt festiu al haver sigut gerent de la discoteca Casablanca, encara que l'argument de la capitania cristiana 2025 girarà en torn a rendir-li honor a la filà Aragonesos, per exemple recuperant la marxa cristiana "L'aragonès perfecte".
La transcendència històrica dels càrrecs festers 2025 i sobretot de la primera dona alférez moro va ser remarcada per l'alcalde d'Alcoi. Toni Francés va demanar germanor festera en un món polaritzat pel patiment i els conflictes internacionals.
Francisco García Carrillo va fer el seu primer discurs públic com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Va demanar respecte i diàleg per a les dones i decisions del Casal, perquè no es pot anar enrere i els avanços fets en Nostra Festa són de justícia, tolerància i igualtat. Pensen que no serà l'única festera en desempenyar un càrrec i hi haurà capitanes en el futur. L'entitat organitzadora pretén en aquest mandat estar més oberta a la ciutadania i celebrar religiosament i culturalment el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi en 2026.
La final del Campionat de Cotos es va saldar amb un contundent resultat. La filà Marrakesch li va guanyar a la filà Cordoneros per 4 a 0, com el Barça al Reial Madrid. La filà de l'alférez moro 2025 amb Ricardo Canalejas i Enrique Alijo no han tingut pietat de la parella cordonera: Jeremías Gisbert i Enrique Beneito. El dissabte 26 d'octubre una boira de fum envoltava el parc de La Glorieta. Els 28 calderos d'olleta aportaven calor a un migdia gelat en el que l'ambient a les carpes de les filaes era immillorable. Al templet de La Glorieta es van desvetllar els plats guanyadors del LI Concurs d'Olleta Alcoyana. El jurat va otorgar el segon premi a la filà Navarros i els campions van ser els cuiners mixtes de la filà Cides. El Sant Jordiet 2025, Martín Bellver va entregar el plat acreditatiu dels premis. A les 6 de la vesprada, i per segon any consecutiu, la filà Maseros va arrancar les Entraetes del Mig Any per Sant Nicolau. També va haver molt més públic de l'habitual en les filaetes per l'Avinguda País Valencià. La diversió nocturna es va allargar més de l'habitual gràcies al canvi d'hora.
La visita a Fontilles per part dels festers alcoyans és ja un clàssic de la tardor, encara que va perdent força i popularitat entre els actes del Mig Any. El dissabte 5 d'octubre de 2024 ni tan sols el públic va ser massiu i això que la climatologia va ser ideal. Ja ningú queda viu d'aquell grup de pioners que en 1951 es van traslladar a ajudar als malalts del Sanatori i aportar donatius. També hi ha pocs residents al Centre de Majors, ja que la lepra va desaparèixer fa anys de Fontilles. La malaltia no va deixar d'estar estigmatitzada i per això els alcoyans i alcoyanes seguiran fent l'anual visita a la població de la Marina Alta. Però no han fracassat ja que l'herència de la Penya Fontilles és eterna i forma part d'un sentiment col·lectiu. Els leprosos s'han erradicat, però les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi han contribuït a fer més pacífica i alegre la vida dels malalts durant dècades. El moment de màxima cautela va ser als anys 60 quan molts professionals cuidaven dels aïllats i solitaris homes que havien agafat la lepra. La visita a Fontilles es va fer popular a Alcoi com una forma de divertir-se abans del Mig Any i a finals del segle XX fins hi tot desfilaven carrosses i 3000 festers pel xicotet poble. Lluny queden aquelles xifres de participants i de diners recollits benèficament per a millorar la qualitat de vida i les infraestructures del Sanatori.
Els capitans de les filaes Alcodianos i Mudéjares i els alferes de les filaes Aragonesos i Abencerrajes van arribar a Fontilles acompanyats pels seus seguicis de cavallers dames i esquadres de negres. El Sant Jordiet Mauro Abellán es va traslladar desde Madrid i va estar arropat per la seua filà: Els Judíos. També va haver varies bandes de música durant la Diana matutina, la Processó i Missa i el dinar a l'aire lliure. L'entrega de regals per parts dels càrrecs als ancians va tindre moments de gran afecte i emotivitat. Llana, Miqueros, Cordoneros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van ser les filaes sense càrrec que van desfilar pels carrers de la Vall de Laguar. En l'edició 74 de la visita al Sanatori s'han recaptat menys diners, però la germanor continua sent el pilar que fonamenta aquest desplaçament de festers i músics. L'Entrada va estar encapçalada pel bàndol cristià, encara que va ser la capitania mora de la filà Mudéjares qui més participants va aportar a la desfilada vespertina. Jordi Peiro i la seua favorita Pepa Puchades estan molt compromesos amb la causa solidària de la visita a Fontilles. L'esquadra d'enmig miquera i el guerrer alférez moro de la filà Abencerrajes tancaven la jornada festiva.
Fontilles sobreviu a la desesperada fent festa sense tindre quasi congregació. El Correfocs dels Dimonis Rafolins, el 9 d'octubre a les tendetes de la Glorieta, el "Trail Running Solidari" o el festival de música en valencià "Sound Jordi" són events que han tingut més transcendència en aquest octubre de 2024. És evident que la Penya Fontilles s'ha de renovar o recuperar el seu poder de convocatòria si hi ha interès en salvar aquesta tradició i tasca social. Un esforç que sembla desmesurat quan sols queden 8 persones vivint al Sanatori de Fontilles. Sols queda preguntar-se si desprès del 75 aniversari, els festers alcoyans seguiran visitant aquest preciós paratge de muntanya?
La Presentació de Càrrecs té l'al·licient de que a part de als capitans i Sant Jordiet, també es farà públic el primer càrrec femení de la història d'Alcoi: Ana Gisbert Mira Perceval de la filà Marrakesch. L'acte més protocolari i seriós serà el pròxim dissabte 19 d'octubre de 2024. Les autoritats també donaran els seus discursos, sent molt esperada la primera intervenció de Francisco García Carrillo com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Durant la setmana es farà la final del Campionat de Cotos i el dissabte sabrem els guanyadors del Concurs d'Olleta Alcoyana. El pròxim dia 26 d'octubre de 2024 l'alegria es traslladarà a la Glorieta on els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia. Per segon any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargaran fins la nit, quan els pubs com el nou Pícaro, Don Vito, Sports o Delirium li agafen el relleu a les zones d'ambient com la Glorieta, el Parterre i la Plaça de Dins.
Amb molta intensitat s'ha viscut el Mig Any 2023, esparcit durant tots els caps de setmana del mes d'octubre. L'acte més formal va ser la presentació de càrrecs del passat 14 d'octubre. Per primera volta es van presentar els càrrecs festers 2024 en la jornada del dissabte i no el divendres anterior al Concurs d'Olleta Alcoyana. Altra novetat va ser que el Sant Jordiet va formar part de l'acte, ja que Mauro Abellán Bravo estudia a Madrid i no podia fer la seua presentació a una de les escoles de la ciutat. El xiquet de la filà Judíos també participa a la Setmana Santa sevillana però allí no encarna al patró d'Alcoi.
Santi Castelló Brotons va ser presentat com a alférez cristià 2024 de la filà Aragonesos. Com no podia ser d'altra forma, pertany al barri de Batoi i va formar part de l'esquadra de negres de l'anterior alférez cristià de 2008. Descrit com "cabut, treballador i constant" pels seus amics, tindrà cavallers, dames i a les seues 2 filles com a favorites. Quico Cano Arjona va ser presentat pel seu germà com a alférez moro 2024 de la filà Abencerrajes. El metge estava preparat per a desempenyar el càrrec en 2022, però la pandèmia del Coronavirus el va afectar molt com a sanitari i han reprès la il·lusió de l'alferecia mora per a l'any que ve. Quico Cano va ser el cabo batidor de l'esquadra d'enmig 2015 de la filà Abencerrajes però al 2024 ha anunciat que serà més guerrer i nazarita. Les seues filles seran favorites acompanyades d'obres musicals de Saül Gómez. El capità cristià 2024 per la filà Alcodianos serà Dani Cano Canales, a qui li fa il·lusió desfilar en carrossa junt a la seua filla com a favorita i el seu rodella major. El montepio "La boina" està formada per 23 individus que seran els cavallers de Dani Cano, un alumne salesià "detallista i servicial". La conversió al cristianisme d'un berberisco serà el fil conductor del boato de la filà Alcodianos el pròxim 20 d'abril de 2024. Jordi Peidro Torres és conegut per la seua imaginació com a dibuixant i creador de còmics, però ara passarà a la història com a capità moro 2024 de la filà Mudéjares. El seu germà va dir al discurs que és molt participatiu en les Festes de Sant Jordi i fins hi tot va formar part de l'esquadra commemorativa dels 100 anys dels Palominos. Jordi Peidro serà un capità moro d'ideologia d'esquerres i coneguts són els seus llibres sobre l'Holocaust nazi i la Guerra Civil Espanyola. Al ser un home de teatre, junt a la seua dona, ha coordinat tots els boatos anteriors de la filà Mudéjares i en 2024 contarà l'argument d'un líder innat com Al-Azraq a la Tercera Revolta de 1276.
El president de l'Associació de Sant Jordi va felicitar a Blanca Carbonell com a directora de l'Himne de Festes de l'any que ve i a Joan Castejón com a autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2024. Juan José Olcina va remarcar l'amistat que hi ha entre festers i càrrecs desprès de l'increment de participants en unes tradicions d'Interès Turístic Internacional. Com a valors festers li va donar importància al respecte als horaris, a tindre cura dels trages, de fer-li homenatge al patró a la Processó, disparar a l'Alardo envès d'estar tan de festa al Don Vito i també la integració de la dona a les filaes. Va haver un aplaudiment espontani a Miki quan va reclamar al govern local que el dia 23 d'abril fora considerat festiu i no altres dates de patrons com Sant Josep o Sant Joan. Hi ha que recordar que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024 seran els dies 19, 20, 21 i 22 d'abril. A l'altra part, l'alcalde socialista d'Alcoi va citar al poeta Vicent Andrés Estellés, va parlar del realisme de Nostra Festa i com la societat va evolucionant per a donar cabuda a tots i totes amb unió. Toni Francés va valorar positivament l'adaptació als nous temps per part de l'Ordenança Festera que ha presentat el Casal de Sant Jordi per a que hi hagen càrrecs femenins.
Durant la setmana es va celebrar la final del Campionat de cotos, vencent la filà Cides a la filà Verds en el joc de cartes. El dia central del Mig Any va ser el dissabte 21 d'octubre de 2023 amb el Concurs d'Olleta Alcoyana. La jornada va començar més prompte de lo habitual, ja que s'ha variat l'horari i els cuiners van tindre que presentar el seu plat a migdia. L'ambient va ser magistral en totes les carpes de les filaes, però especialment a les que ostenten càrrec en 2024: Judíos, Alcodianos, Aragonesos, Mudéjares, Abencerrajes, Vascos i Miqueros. El Concurs d'Olleta Alcoyana complia 50 edicions i el nivell estava molt alt així que el jurat va tindre difícil proclamar als guanyadors. La filà Cruzados es va endur el segon premi i els cuiners van rebre el plat acreditatiu de mans del Sant Jordiet Mauro Abellán. Marius Ivorra va deixar de ser regidor de Compromís i no es va presentar a candidat a l'alcaldia per a convertir-se en primer tro de la filà Magenta. Així que junt a les xiques joves de la filà Magenta va celebrar el triomf al L Concurs d'Olleta Alcoyana.
El canvi d'horari va provocar que la Glorieta no tinguera tan d'ambient festiu per la vesprada i va anar buidant-se fins les 20:00. Encara que el regidor de tradicions Jordi Martínez diga que és un canvi positiu, es va notar com la vesprada del Mig Any perdia la seua essència de retrobament i germanor. Es va avançar l'horari d'Entraetes fins les 6 de la vesprada, així que algunes filaes van desfilar lentament abans de sopar olleta a la seu social. La filà Muntanyesos va arrancar amb llum solar per l'Avinguda País Valencià amb "Alcoi, escata i destral". Pel carrer Sant Nicolau la primera en baixar va ser la filà Maseros amb el tradicional pasdoble "València". Altres filaes ja si van fer l'Entraeta de nit fins la 1 del matí però el canvi d'horari ha repercutit negativament en la diversió a la Glorieta i hi haurà que fer algun replantejament. La Missa d'Acció de Gràcies serà el dia 31 d'octubre a les 20:30 al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás.
El passat dissabte 7 d'octubre de 2023 una expedició festera va partir d'Alcoi per a anar a la Vall de Laguar. Es tractava d'una nova edició, la número 73, de la visita al Sanatori de Fontilles, antic refugi i hospital de leprosos que hui en dia és un centre de majors. El bon ambient d'un dia solejat va servir com a preàmbul del Mig Any. El divendres ja es va celebrar la nit de l'Olla, però el dia gran va arrancar ambla interpretació de l'Himne de Festes i la Diana del 7 d'octubre. Es va fer la inauguració de la plaça exterior del recinte. La Penya Fontilles i el seu president Paco Nicolau van destapar una placa commemorativa i els càrrecs festers de 2023 van fer regals als residents del Sanatori. El matí va avançar amb la Processó, en la que els Contrabandistes van traslladar la diminuta imatge de Sant Jordi Eqüestre fins a l'església. Van participar tots els càrrecs festers de 2023, incloent el Sant Jordiet de la filà Andaluces. La Missa Solemne i el dinar de germanor van seguir el programa d'actes. Les imatges són de "Kiko templario de Muro".
Per la vesprada es va realitzar la gran Entrada de Fontilles, encara que vinguda a menys desde fa dècades. La música festera va inundar el paratge natural de la Marina i veïns de la comarca es van apropar per a aplaudir a les filaes alcoyanes. El bàndol moro va ser el primer en eixir amb les lentes cadències de "Jamalajam", "Als Ligeros" o "El moro del Sinc". Van participar festers i festeres de les filaes Miqueros, Xanos, Llana, Cordoneros, Realistes i Judíos amb la seua esquadra d'enmig. En canvi no van desfilar les esquadres de negres de les filaes Ligeros i Mudéjares. Però si va arrancar forts aplaudiments el seguici del capità moro 2023 de la filà Ligeros. Salvador Micó va estar acompanyat de la seua favorita i els cavallers i les dames. Amb un seguici menys nutrit, l'alférez moro de la filà Mudéjares va demostrar el seu caràcter entranyable. Darrere d'Alfonso Caerols com a primer alférez moro amb discapacitat, anava el capità cristià 2023. Jesús Mullor de la filà Cruzados es despedia del seu memorable càrrec tot vestit de negre al igual que els cavallers. La favorita, les dames i l'esquadra de negres de la filà Cruzados deixaven pas a les poques filaes cristianes que van eixir. Van ser 3 filaes que mai fallen a la visita a Fontilles i que estan molt vinculades a la causa benèfica: Mozàrabes, Gusmans i Almogàvars. Nicolás Sánchez repartia fletxes als espectadors ajudat per la filà Andaluces que a part de llançar fletxes, també rodava la navaixa al compàs de "Ragón Falez". Miquel Jordà va disfrutar del seu últim acte com a alférez cristià 2023 junt a la seua germana com a favorita. La filà Alcodianos va tindre la participació més abundant gràcies als cavallers, dames, monjos del Mossèn Torregrosa i l'esquadra de negres. Amb espectacularitat i bon gust van tancar l'Entrada de Fontilles 2023 al so de la peça musical "Bonus Christianus".
La Presentació de càrrecs festers de 2024 va ser el següent al calendari del Mig Any. L'acte més protocolari i seriós d'octubre 'ha avançat una setmana per a realitzar-se en dissabte. A la vesprada del 14 d'octubre els protagonistes al Teatre Calderón van ser Dani Cano, Jordi Peidro, Santi Castelló, Quico Cano i Mauro Abellán. Tots ells van estar arropats per les autoritats i les seues filaes de càrrec 2024: Alcodianos, Mudéjares, Aragonesos, Abencerrajes i Judíos. Els capitans, alferes i Sant Jordiet van rebre una medalla, van ser presentats en un audiovisual i van tindre uns discursos d'exaltació molt emotius. Durant aquesta setmana es farà la final del Campionat de Cotos i el dissabte sabrem els guanyadors del Concurs d'Olleta Alcoyana. El pròxim dia 21 d'octubre de 2023 l'alegria es traslladarà a la Glorieta on els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia. Per primera volta, la vesprada està reservada per a les Entraetes en un nou horari. Començaran a les 6 de la vesprada i a continuació deixem l'ordre a seguir per les filaes:
La visita a Fontilles no va ser l'únic esdeveniment solidari que han organitzat els habitants d'Alcoi. També el "Trail Running" del 14 d'octubre va tindre una afluència massiva en la seua desena convocatòria, amb més de 2000 participants corrent desde la Plaça d'Espanya fins a la serra Mariola. Per a celebrar el 9 d'octubre com a dia dels valencians es va fer un Correfocs. Com és tradició, la Colla dels Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Asnar van omplir de fum, bengales i pólvora el centre històric de la ciutat. La cita va ser el divendres 6 d'octubre quan es va fer de nit i el nombrós públic va disfrutar del foc i les sorpreses pirotècniques del grup de dimonis valencians.
Desprès de l'aplaçament per la pluja, per fi Fontilles va poder rebre als festers i festeres d'Alcoi. La visita a l'antic Sanatori de lepra és un clàssic del Mig Any, encara que ja sols és una residència de persones majors. Al canviar de dia i celebrar-se en el festiu del 1 de novembre la participació va decaure. Però no és una excusa de pes perquè ja fa anys que les xifres d'assistència a Fontilles són baixes. La recollida de material ha tornat a ser molt positiva, tant amb les donacions particulars com gràcies a les diferents empreses col·laboradores. El més habitual torna a ser la cel·lulosa, cremes, coses d'higiene. El dijous a la vesprada es va produir la càrrega de material per a ser traslladat al sanatori de Fontilles. La filà Benimerines haguera pogut celebrar el seu triomf al Concurs d'Olleta del Mig Any anant en massa a Fontilles. Cap fester de la filà més jove es va unir, ni tan sols els cuiners del plat alcoyà que van triomfar el dissabte anterior a la Glorieta.
