JOSÉ MARIA VALLS: COMPOSITOR D'ALCOI

Amb 80 anys el músic José Maria Valls Satorres ha sigut nomenat "Fill predilecte d'Alcoi". Merescut homenatge per a un dels autors que més han influenciat en la música festera, especialment en les marxes cristianes. Qui li ho anava a dir a aquell xiquet que en temps de postguerra es va apuntar a classes de clarinet a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi. Com era de família modesta, compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, com ja ho havien fet anteriorment Amando Blanquer Ponsoda i José Pérez Vilaplana. El seu reconeixement com a compositor fester va començar amb la peça musical "Als cristians", que en 1975 va triomfar al Concurs de Música Festera d'Alcoi, al igual que en 1978 la marxa cristiana "Roger de Llúria". El seu primer pasdoble va ser "Juan Tomás Silvestre" en 1979 i "Aixà i forcat" en 1980, que recuperava melodies populars d'Alcoi i dels llauradors. Així va començar una de les seues referències, incorporar temes típics a les seues obres. La senya d'identitat més innovadora de José Maria Valls va ser incorporar les notes musicals de "Serra de Mariola" en la majoria de composicions. Un dels seus majors èxits van ser "Pas als Maseros" i "Almogàver i alcoyà", les dos estrenades en 1982. La inspiració de José Maria Valls ve de la pròpia ciutat: Els seus paratges i muntanyes, els poemes del seu amic Joan Valls, personatges històrics com Al-Azraq o la nostàlgia dels seus parents. Gràcies a obres musicals com "Ix el cristià" i "El conqueridor" José Maria Valls va ajudar a consolidar les marxes cristianes i es va convertir en l'autor omnipresent a les Entrades d'Alcoi dels anys 80. En la Cavalcada de Ses Majestats de 1987 José Maria Valls va estrenar "Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi" i en el 125 aniversari de la Cavalcada 2010 va composar la nadaleta "5 de gener". També va dedicar marxes de Processó a la Verge dels Lliris i a Sant Jordi, com també pasdobles per a altres poblacions festeres: "El walí marxós", "El cruzàrabe", "Serpentines i confeti", "Alfafara", "Creu i mitja lluna", "Miau" "Paco Moya", "A la filà mirons" o "La Lira de Quatretonda". Va fer algunes fanfàrries per a boatos de càrrecs de filaes mores alcoyanes i també "Ben Hudzail", "Torró capità", "Zegríes de Mutxamel" i "Mitja lluna". Són 4 marxes mores més llargues, ja que obres seues com "Els Contrabandistes", "Esquadra alferis 95", "Samarro", "Fanfàrria Gusmans 99", "Drac" o "Marxa dels Creuats" són més curtetes.

 

 José Maria Valls Satorres té escrites obres per a diversos instruments, orquestra i banda. Però el seu èxit major va arribar de la ma de les Festes de Moros i Cristians. Va guanyar 12 premis en diverses poblacions de l'entorn fester: Alcoi (7), Ontinyent (4) i Dénia (1), a part d'una quantitat important d'encàrrecs. Motiu suficient per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi en 1984, la marxa mora "Ximo" a Ontinyent en 1997 i el pasdoble "Idella" a les Festes d'Elda de 2009. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals. Més recents són les marxes mores "Centenari mudèjar", "Al Basora", "Alhambra granadina", "L'entrà dels Bequeteros" o "Ben Elafar" que no han tingut repercussió. En canvi si es toquen tots els anys les fanfàrries "Alcoi, ma patria" i "Fortuna favorable" com a introducció a les Ambaixades del dia dels Trons. La seua última peça musical és "Jordiana", una marxa cristiana que va estrenar la filà Vascos per a l'esquadra d'enmig 2024. 30 anys abans José Maria Valls ja havia dedicat la marxa cristiana "L'Enguerí" a l'esquadra d'enmig 1994 de la filà Vascos. Les dedicatòries a la seua estimada filà també inclouen la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009.

El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Juan Javier Gisbert va escriure un llibre sobre José Maria Valls Satorres en 2023. El passat dissabte 17 de maig, coincidint amb el televisiu Festival d'Eurovisión, l'Ajuntament d'Alcoi va preparar un acte institucional en honor del prolífic compositor. Tots els regidors d'Alcoi i també l'oposició de dretes van recolzar el nomenament de José Maria Valls com a "Fill predilecte d'Alcoi". Una de les poques voltes en que els partits polítics han estat d'acord, encara que siga a nivell local i per una causa més que raonable. Les 4 bandes de música d'Alcoi van interpretar algunes de les seues obres musicals i José Maria Valls no va poder contenir les llàgrimes d'emoció a la Bandeja. Estant jubilat, la gran passió de José Maria Valls és la companyia de la seua dona i composar per devoció i no per obligació. Enhorabona i gràcies pel patrimoni musical que ha otorgat als valencians.

ALS CRISTIANS (1975). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.  

EL CONQUERIDOR (1980). Marxa cristiana dedicada a la filà Vascos d'Alcoi.  

IX EL CRISTIÀ (1981). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.

 

ALMOGÀVER I ALCOYÀ (1982). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars.

PAS ALS MASEROS (1982). Marxa cristiana dedicada a la filà Maseros d'Alcoi.  

REALISTES CAPITÀ 83 (1983). Marxa mora dedicada al boato de la filà Realistes d'Alcoi.  

A LA CREUETA (1984). Marxa cristiana dedicada a la filà Asturianos d'Alcoi.  

23 D'ABRIL (1985). Marxa de Processó dedicada a la filà Llana d'Alcoi.  

ALS JUDÍOS (1985). Marxa mora dedicada a la filà Judíos d'Alcoi.  

DESPERTA FERRO (1986). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Ontinyent.  

FANFÀRRIA LLANERA (1986). Marxa mora dedicada al capità moro de la filà Llana d'Alcoi.  

MAGENTA (1986). Marxa mora dedicada a la filà Magenta d'Alcoi.  

SOC MARRAKESCH (1986). Marxa mora dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi.  

"FANFÀRRIA DOMINGO MIQUES" (1987) Marxa mora dedicada a l'alferecia mora 1987 de la filà Miqueros d'Alcoi.

"MITJA LLUNA" (1988). Marxa mora dedicada a la filà Berberiscos d'Ontinyent.  

MARXA DELS CREUATS (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Cruzados d'Ontinyent.

ELS CONTRABANDISTES (1989). Pasdoble dedicat a la filà Andaluces d'Alcoi pel seu 150 aniversari.

MOZÀRABES I ALFARRASÍ (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Mozàrabes d'Alcoi.

AMOR AMAR (1991). Adaptació a marxa mora de la cançó de Camilo Sesto per a la filà Judíos d'Alcoi.  

MASEROS D'ALBAIDA (1992). Marxa cristiana dedicada al primer capità cristià de la filà Maseros d'Albaida. 

 

ESQUADRA ALFERIS 95 (1995). Pasdoble dedicat a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi.  

FAROLERO (1996). Pasdoble dedicat al capità cristià 1996 de la filà Andaluces d'Alcoi.

LA LIRA DE QUATRETONDA (1997). Pasdoble dedicat a la banda de música d'aquesta població de la Vall d'Albaida.  

FANFÀRRIA GUZMANES 99 (1999). Marxa cristiana dedicada al boato de l'alférez cristià 1999 de la filà Gusmans d'Alcoi.  

MOZÀRABES ELS GATS (2002). Marxa cristiana dedicada al capità cristià 2002 de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

MADRILES (2003). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Alcoi en el seu any de capitania cristiana.

 

LOS SORELES (2004). Pasdoble dedicat a la filà Mineros de Caudete.  

EL TIO PEP (2006). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig 2006 de la filà Maseros d'Alcoi.  

CAVALLER TAUMATURG (2008). Marxa cristiana en homenatge al cinqüentenari de la primera marxa cristiana de la història: Aleluya.  

DORO EL GAT (2009). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

UN CHAVA CAPITÀ (2010). Marxa mora dedicada al iaio del capità moro de la filà Marrakesch d'Alcoi.

JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA DE MURO

El compositor José Rafael Pascual Vilaplana és un dels músics més aclamats a les comarques que celebren Festes de Moros i Cristians. El motiu és que ha creat grans obres musicals que han transcendit i algunes fins hi tot s'han convertit en clàssics instantanis. José Rafael Pascual Vilaplana va nàixer el 30 d'abril de 1971 en Muro, on va iniciar els seus estudis musicals. Va passar per la Unió Musical de Muro, el Conservatori d'Alcoi i el de València, on va ampliar els seus coneixements de direcció de bandes. La seua especialitat era el piano i el bombardino, però prompte va demostrar interès per les bandes de música, sobretot dirigir-les. Va assistir a cursos de pedagogia musical i va començar a treballar com a director de diverses bandes de música valencianes: La de Bocairent, Castell de Castells, Xixona, Xàtiva, Muro i la colla de xirimiters "La Xafigà" de la seua població natal. Però també ha dirigir orquestres del territori espanyol i internacional, destacant els seus anys de dedicació en l'Orquestra Simfònica d'Albacete i la Banda Municipal de Bilbao i Barcelona. Ha sigut jurat en concursos de música de banda i ha gravat discos monogràfics de les seues composicions. La seua primera obra musical va ser "Xavier el coixo" que de seguida va rebre l'aclamació de les filaes mores de molts municipis i també del grup musical "Al Tall" que la va versionar. Desprès de "Xavier el coixo", encara als anys 80 va estrenar "L'altet dels canons", molt popular a la filà Maseros. Recuperava melodies típiques de Muro com "El tio Pep", repetint aquesta fòrmula en "Herbero de Mariola" per a xirimites. Alta marxa mora coneguda de José Rafael Pascual Vilaplana és "Als Xaparros", però el seu gran èxit va arribar amb l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi. En aquella plujosa Entrada Mora va sonar "Cavall de foc" i va entusiasmar a tots i totes. Del mateix estil i qualitat són les marxes mores "Xubuch", "A l'Amir en l'Edu", "Tudmir" o "Moros de l'Alqueria, encara que també es defenia amb marxes cristianes com "Archaeus" o l'emotiva "Jéssica" dedicada a una favorita que havia faltat abans d'acompanyar al capità cristià de Muro. Els anys 90 van ser molt prolífics per a José Rafael Pascual Vilaplana, sent requerit per les filaes Arquers, Llana, Realistes i Pirates de Muro. Desprès d'incloure a sopranos en la música festera com a "Bekirent fanfàrria", va seguir innovant amb obres musicals de la dècada dels 2000 com "La neta del Manyà", "Crusllan", "Alqaria" o "Exabeam". Desprès d'uns anys de descans va tornar amb força amb el pasdoble "Yakka" i "Culibrí", de la ma del capità moro 2008 de la filà Mudéjares d'Alcoi. La fantàstica marxa mora es va incloure al segon recopilatori "De fang" de José Rafael Pascual junt a "Congo's" o el pas masero "Cachasa" entre altres. Desprès d'uns anys treballant per a altres pobles, va tornar a Alcoi en 2020 composant la banda sonora de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados, però la pandèmia va provocar que "Ioam", "Amicitia", "Elaia", "Unda et sanguine", "Viderunt" i "Tabut" no s'escoltaren al carrer fins a abril de 2022. 

José Rafael Pascual Vilaplana sempre ha admirat a altres compositors de música festera que el precedien com Francisco Esteve, José Pérez Vilaplana, José Maria Ferrero, Rafael Alcaraz Ramis i per damunt de tots al gran Amando Blanquer Ponsoda. El record als qui han faltat és una de les bases de la inspiració del compositor murer. Per a ell Nostra Festa és generositat quan es comparteixen il·lusions, respecte per allò heretat i compromís per continuar-ho i deixar-ho com herència a les futures generacions. Nostra Festa és renovar emocions any rere any esperant allò que ja coneixes però que en cada edició festera cobra vida i sembla tot un món nou. I les Festes de Muro són per a José Rafael Pascual l'aroma de les pastes damunt la taula del menjador esperant als convidats dels seus pares. José Rafael Pascual Vilaplana ha guanyat molts premis, sent els més importants el "Batuta d'Or d'Holanda 1997", el Premi Nacional Euterpe de 2004, i la medalla d'or de Muro. Al seu poble especialment s'estimen les seues marxes mores i cristianes, que tots els anys sonen sobretot en primavera. Les Festes de Muro 2024 en honor a la Mare de Déu dels Desamparats comencen el proper divendres 10 de maig amb la Vespra. El dissabte serà el torn de la Diana i de vesprada la màgica Entrada Mora amb els càrrecs de les filaes Marroks i Llana. El diumenge 12 de maig de 2024 se li farà l'ofrena a la patrona i per la vesprada la guerrera Entrada Cristiana amb els càrrecs de les filaes Pirates i Templaris. Ballets, esquadres de negres i carrosses donaran pas a l'Alardo i les Ambaixades del dilluns. La setmana següent es celebrarà la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats com a moment culminant de les Festes de Moros i Cristians de Muro.

XAVIER EL COIXO (Marxa mora 1985).  

L'ALTET DELS CANONS (Marxa cristiana 1989).  

ALS XAPARROS (Marxa mora 1990).  

SARA (Pasdoble 1991).  

MOROS DE L'ALQUERIA (Marxa mora 1995).  

ALIMARA (Marxa cristiana 1995).  

A L'AMIR EN L'EDU (Marxa mora 1995).  

CAVALL DE FOC (Marxa mora 1996).  

ARCHAEUS (Marxa cristiana 1998).  

XUBUCH (Marxa mora 1999).  

TUDMIR (Marxa mora 1999).  

RASPEIG (Marxa mora 1999).  

ALS FEIXUCS (Marxa mora 1999).  

JÉSSICA (Marxa cristiana 2000).  

LA NETA DEL MANYÀ (Marxa cristiana 2001).  

PIQUERAS EL REALISTE (Marxa mora 2002).  

CRUSLLAN (Marxa cristiana 2003).  

ALQARIA (Marxa mora 2003).  

EXABEAM (Marxa mora 2003).  

CULIBRÍ (Marxa mora 2008).  

QIRBILYÀN (Marxa mora 2009).  

QUEBRANTÀ (Pasdoble 2009).  

ODRÀCIR LLAC D'ESPURNES (Marxa cristiana 2011).  

ALMOGÀVARS, SANG I FERRO (Marxa cristiana 2013)  

IOAM (Marxa cristiana 2020).  

XANDRI (Marxa cristiana 2022).

MÚSICA FESTERA DE RAFAEL MULLOR GRAU

El compositor d'Alcoi Rafael Mullor Grau va nàixer en 1962 i prompte va tindre interès per la música. Va ser mestre a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi on havia estudiat. També va estudiar al Conservatori de València i Alacant i també va estar en aquesta universitat. Es titulat en Estudis Superiors d'Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d'Orquestra. També té el títol de Piano, Clarinet i Llenguatge Musical, gràcies als seus professors Amando Blanquer, Eduardo Cifre i Manuel Galduf. Ha sigut membre de la Banda Unió Musical d'Alcoi desde 1970 fins 1985, on era clarinet solista. Desprès va ser el director de la banda fins a 1991, lo qual el va unir molt a la filà Llana. Per a aquesta antiga filà mora alcoyana ha composat obres musicals tan icòniques com "L'entrà dels negres", "Al primer tro" o "Als llaneros dianers". Com a Director d'Orquestra va començar als 16 anys en la Coral Polifònica Alcoiana, i posteriorment als Cors de La Vilajoiosa, de Vallada, València i actualment al cor de la banda de Ròtova. En 1982, convidat per Jose Maria Ferrero i la UNDEF, va dirigir a la Plaça de Bous d'Alacant a un conjunt de 6 bandes. 400 Musics van interpretar la seua marxa mora "Un Moro Mudéjar", obra guanyadora del Concurs de Música Festera d'Alcoi en 1981. És possiblement la seua peça musical més bona, i té altres marxes mores de gran qualitat com "Àngel l'anvàlid". Ha guanyat prous premis al Concurs de Música Festera d'Alcoi, destacant "El Barranc del Sinc". També ha col·laborat amb el ballet de Virginia Bolufer en 1992, 1995, 1996 i 1997 per a coreografies dels càrrecs de les filaes Ligeros, Andaluces i Berberiscos. Les obres de Rafael Mullor estan editades per les Editorials Omnes Bands i Piles. Ha gravat com a director dos discos de Musica Festera amb la Unió Musical d' Alcoi en 1987 i 1990. En 2005 va ser nominat per segona volta consecutiva als Premis Euterpe de Composició, guanyant el concurs. En octubre de 2006 la seua obra mes coneguda "L'ambaixador Cristià" va ser l'única interpretada en la desfilada cristiana del dia de la Hispanitat per la 5ª Avinguda de Nova York, acompanyant a 2 esquadres i un ballet alcoyà. Actualment és professor de Fonaments de Composició, Harmonia, Anàlisi i Orquestra als Conservatoris Professionals de Xàtiva i d'Albaida. Als seus fills els ha dedicat una marxa mora i altra cristiana: "Abraham" i "Eleazar", però la marxa cristiana de més qualitat i que es recorda és sense cap dubte "Alcoi, escata i destral" dedicada a la filà Muntanyesos d'Alcoi en el seu 75 aniversari. A continuació recuperem la llarga trajectòria de compositor de música festera que té Rafael Mullor Grau.

UN MORO MUDÉJAR. MARXA MORA (1981)

L'AMBAIXADOR CRISTIÀ. MARXA CRISTIANA (1982)  

ALS LLANEROS DIANERS. PASDOBLE (1983)  

L'ENTRÀ DELS NEGRES. MARXA MORA (1984)  

 EL BARRANC DEL SINC. MARXA CRISTIANA (1985)  

AL PRIMER TRO. MARXA MORA (1987)  

ALFÉREZ LIGEROS 1992. MARXA MORA (1992)  

MÚSIC I LLANERO. MARXA MORA (1992)  

DANZA COLORISTA. MARXA CRISTIANA (1995)  

CAPITÀ ANDALUCES 96. PASDOBLE (1996)  

ALCOI, ESCATA I DESTRAL. MARXA CRISTIANA (1996)  

DÉU DEL FOC. MARXA MORA (1997)  

ALCÁZAR DE ELDA. MARXA CRISTIANA (2000).  

ABRAHAM. MARXA MORA (2002)  

SAXUM. MARXA CRISTIANA (2003)  

100 ANYS D'UNIÓ MUSICAL D'ALCOI. PASDOBLE (2005)  

MAGENTERO D'ELX. MARXA MORA (2005)  

ELEAZAR. MARXA CRISTIANA (2008)  

XEMA ALMOGÀVER. MARXA CRISTIANA (2015)  

ÀNGEL L'ANVÀLID. MARXA MORA (2015)

En 2013 va dirigir l'Himne de Festes de Cocentaina, però ja tenia experiència desde feia dècades. Fou invitat a dirigir en 1998 el pròleg de les Festes d'Ontinyent. En agost d'aquell any va dirigir la marxa mora "Ximo" de José Maria Ferrero davant de tots els festers. La seua ciutat natal li ho devia i en 2002 Rafael Mullor Grau va dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi. Les 24 bandes participants i un cor multitudinari van fer emocionant el cant de "Nostra Festa" el diumenge 21 d'abril de 2002.

CAMILO PÉREZ MONLLOR: COMPOSITOR D'ALCOI

Es compleixen 75 anys de la mort de Camilo Pérez Monllor, un dels músics del segle XX més importants a Alcoi. El fill del compositor Camilo Pérez Laporta va nàixer el 25 de juliol de 1877 i al formar part d'una família musical va aprendre solfeig ràpidament. La vida professional de Camilo Pérez Monllor va girar entorn a la direcció de bandes de música militars. Es va formar al Reial Conservatori de Música de Madrid i un dels seus professors va ser l'alcoyà Joan Cantó, compositor del primer pasdoble sentat: "Mahomet". Les composicions de Camilo Pérez Monllor provenien de la inspiració del seu pare, encara que també va crear moltes marxes solemnes per a processons i actes catòlics. A Cadis li va dedicar a Camilo Pérez Laporta la simfonia "La cueva de los Montesinos". Era 1905 i el progenitor havia deixat a la banda de Villena per a acompanyar-lo en la banda de l'exèrcit a Andalucia. Entre els dos van composar "Pare i fill", pasdoble dedicat al poble de Cocentaina. El pare de Camilo Pérez Monllor ja tenia un gran prestigi entre els valencians per haver composat pasdobles com "Krouger" o "El capitán". A més a més  "La canción del harem" està considerada la segona marxa mora de la història, composada en 1907. La marxa àrab de Camilo Pérez Laporta té tan sols uns mesos de diferència amb "A Ben Amet" del músic Antonio Pérez Verdú. Camilo Pérez Monllor era el primogènit, però l'altre fill també va destacar per les seues marxes mores per a les Festes d'Alcoi. Evaristo Pérez Monllor és l'autor de la gran marxa mora "Genna al Ariff".

Públic, festers i músics admiraven els alegres  pentagrames de Camilo Pérez Monllor, destacant la vitalitat expressiva de pasdobles com "24 de setembre de 1810", datada en 1910. L'elegància i espontaneïtat de les melodies de Camilo Pérez Monllor van calar entre els habitants d'Alcoi. "El K'sar el Yedid" és el pasdoble que més entusiasme desperta a la Diana del 22 d'abril desde que s'estrenara en 1912, basat en l'Alcàsser de l'Alhambra de Granada.

"Nanos i gegants" va ser la peça musical que va crear en 1913. Però al mateix any Camilo Pérez va ser aclamat per donar-li contingut musical a la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. "L'entrà dels Reis" es va convertir en la melodia principal del Nadal Alcoyà, consolidat amb el pas dels anys. És la primera peça musical pensada per a la Cavalcada de Ses Majestats d'Orient i tot un referent per als xiquets i xiquetes ja que fins hi tot sona a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti". A "L'entrà dels Reis" es condensa tot l'ambient nadalenc de la tradició alcoyana i s'inclou un fragment de la cançó popular "Serra de Mariola".

"Uzul el selmim" és la marxa mora insigne de Camilo Pérez Monllor, encara que en 1914 va passar inadvertida. El prodigiós Camilo Pérez va quedar decepcionat per la rebuda dels espectadors, ja que era una obra amb molts matisos i original tenint en compte les poques marxes mores que existien en 1914. Va ser als anys 40 del segle XX quan la coneguda com "L'entrà dels moros" es va fer famosa, passant a ser la marxa mora preferida de la filà Abencerrajes. La melodia de les xirimites és seductora i única mentre que la sonoritat final de "Uzul el selmim" és memorable i vibrant. És una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX i les panderetes de "Uzul el selmim" recorden als telers d'Alcoi.  

Camilo Pérez Monllor li va dedicar el pasdoble sentat "De la terreta" al pintor alcoyà Fernando Cabrera. En 1915 va estrenar els pasdobles "Subirana" i un "Himne a Canaries" que es va fer famós a Tenerife. El seu pare va faltar el 7 de febrer de 1917 i Evaristo Pérez Monllor es va encarregar de difondre la música festera del seu pare. Camilo Pérez Monllor es va casar en 1901 a l'edat de 23 anys, però no va tindre fills. Com a curiositat, el rei Alfons XIII de Borbó li tenia estima a Camilo Pérez. El seu tio Julio Laporta Hellín, autor dels pasdobles "Un moble més", "Remigiet" i "Mi Barcelona", també va influenciar en la vessant compositiva de Camilo Pérez.

Els vincles familiars amb la banda Primitiva eren ja forts i Camilo Pérez Monllor participava a l'Entrada Mora d'Alcoi. La filà Abencerrajes va tindre l'alferecia mora 1922 i a la Retreta va sorprendre el fanalet que van traure. La carrossa il·luminada de la filà Abencerrajes va passar a la història com "El pardalot". Aquesta vivència va marcar a Camilo Pérez Monllor i va composar el pasdoble "Farol". En 1923 tres homes es van encarregar del càrrec de la filà Abencerrajes i per a deixar constància Camilo Pérez va crear la marxa mora "Els 3 capitans". "El xiquet", "El tio Colau", "El pacífic", "El cuc" o "El vencedor" són altres obres musicals de l'autor als anys 20, però que no van transcendir. 

En una expedició africana a la ciutat de Nador, Camilo Pérez Monllor va agafar referències artístiques per a composar "L'entrà de la kabila Ben Kurda". Va ser l'estrena musical d'Alcoi més aplaudida a les Festes de Sant Jordi de 1919. Una meravella de marxa mora que és molt significativa en quant a l'estil que tenien les marxes mores a principis del segle XX. En aquella època Camilo Pérez Monllor tenia molta relació amb la ciutat murciana de Cartagena i va composar el pasdoble "Pitriqui" (1923).

L'any 1927 va agafar la direcció de la banda "Corporació Musical Primitiva d'Alcoi", com també ho va fer el seu pare "Camilo el roig" de 1913 a 1917. Camilo Pérez Monllor ja estava lligat anteriorment a la banda Vella i a la filà Abencerrajes, a qui els va dedicar la marxa mora "Baix de la figuera" en 1931. En especial al Centre Instructiu Musical Apolo, ja que Camilo Pérez també va ser mestre d'harmonia i compartia berenars amb alumnes, músics i festers baix d'una figuera a les casetes de camp d'Alcoi. Tots els músics alcoyans li tenien admiració i un cordial respecte a Camilo Pérez Monllor, cada volta més veterà en el món de les agrupacions musicals.

"Sant Jordi" és una peça musical de 1932, molt semblant al passacarrer "La festa del carrer" que Camilo Pérez va composar en 1917. Les amistats de Camilo Pérez Monllor també van contribuir a que tinguera una carrera artística tan prolífica. "Moros y cristianos" és la seua millor marxa mora i està dedicada a l'estimat Quico l'alt. Francisco Blanes va agrair tindre una marxa mora tan bonica i va formar amb ella a l'Entrada Mora de 1935, quan la filà Abencerrajes va poder tornar a eixir a les Festes republicanes. El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a Marroc.

En 1933 es va traslladar a viure a Barcelona i ja no li agradava l'ambient de taverna de les filaes alcoyanes. Les seus socials eren cellers poc higiènics on la classe obrera bevia cafè licor. L'autor en cap moment va tindre competència amb Gonzalo Blanes Colomer, altre dels músics alcoyans més destacats de la primera meitat del segle XX. Va composar una peça musical per a Miguel de Cervantes, amb el títol de "Don Quijote de la Mancha". Encara que Camilo Pérez pertanyia a la filà Abencerrajes, també li va dedicar en 1941 "La cançó dels Marrakesch" a la il·lustre filà mora. En 1945 li va dedicar un pasdoble al club de futbol de la seua ciutat natal: El Deportivo Alcoyano. Camilo Pérez Monllor va faltar en Madrid el 4 de gener de 1947, deixant com a llegat una extensa producció i trajectòria musical. Al llarg de les dècades ha rebut el reconeixement de la societat alcoyana i de grans directors com Gregorio Casasempere Gisbert o Àngel Lluís Ferrando Morales. La vinculació amb la filà Abencerrajes es segueix notant actualment ja que desfilen amb moltes obres musicals de Camilo Pérez Monllor, sobretot amb "Uzul el selmim".

"AMOR AMAR": MARXA MORA DE CAMILO SESTO

En 1991 "Amor amar" va passar de ser una de les cançons més conegudes de Camilo Sesto a una polèmica marxa mora. Desprès de dècades d'èxit amb obres musicals com "Vivir así es morir de amor", "Perdóname", "Algo de mi", "Jamás", "Melina" o "Jesucristo Superstar" el cantant alcoyà tenia la intenció d'apropar-se a la seua ciutat natal. Tal i com ja havia fet Ovidi Montllor, Camilo Sesto li va dedicar una cançó a Alcoi. Al disco "A voluntad del cielo" s'incloïa una peça musical en valencià que demostrava la bondat de Camilo Blanes i la seua unió familiar. "El meu cor és d'Alcoi" és una de les cançons més íntimes del cantant famós, però sols va tindre repercussió a Espanya. José Maria Valls va fer a principis dels anys 90 una adaptació de "Amor amar", pensada per a l'Entrada Mora. Era lògic que sonara per a la filà Judíos, ja que Camilo Sesto havia sigut fester en la seua joventut. Eliseo, el pare de Camilo Sesto i els seus germans havien vestit els bombatxos rosa característics de la filà als anys 60. El primer tro de la filà Judíos en 1991 era Herminio Álvarez i no tenia ni idea de que s'havia creat una marxa mora de Camilo Sesto. Tenien que replantejar-se moltes coses per a les Festes d'Alcoi de 1991. Fer-li un lloc a Camilo Blanes Cortés en l'esquadra de blancs, donar-li les partitures de la marxa mora "Amor amar" a la banda de Villalonga i que hi haja assajos amb la peça musical. A més a més es parlava de que la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi estrenaria "Amor amar" al concert d'exaltació de música festera i s'havia de fer un homenatge a Camilo Sesto. 

Un amic de Camilo Sesto va contactar amb el compositor José Maria Valls per a la versió en marxa mora de la famosa cançó de 1973, número 1 de Los 40 Principales durant 11 setmanes. En Madrid es va gestar una relació cordial i de bon tracte en el que en varies reunions es va crear "Amor amar". Era l'obra de Camilo Sesto d'estil més oriental i per això era la més adequada per a l'Entrada Mora. Camilo Sesto estava entusiasmat i li feia molta il·lusió visitar Alcoi en abril. Gregorio Casasempere Gisbert era el director de la banda Primitiva d'Alcoi i va iniciar els assajos per al concert del Diumenge de Rams. La filà Judíos no sabia si Camilo Sesto desfilaria per tot el recorregut fester o sols fins l'Ajuntament o si participaria en tota la Trilogia Festera Alcoyana. Tampoc es sabia si disposava d'un trage de la filà. Els esquadrers de la filà Judíos es van desplaçar a Villalonga el 24 de març de 1991 per a escoltar a la banda interpretant "Amor amar". Els va agradar però preferien desfilar a l'Entrada Mora amb les clàssiques marxes mores "Exodo" i "Jamalajam". Simplement "Amor amar" no els va convèncer per a desfilar i li ho van fer saber al primer tro. Herminio Álvarez volia ser conciliador i els va dir als festers que s'havia d'acceptar el regal de la marxa mora, però no tots opinaven igual. Camilo Sesto va acudir a 2 assajos de la banda Primitiva i el mestre Gori Casasempere el recorda com una persona amable i empàtic però no el va tornar a veure mai més. Camilo Sesto va ser atent i encantador amb els músics i estava emocionat amb el seu rencontre amb Alcoi. També l'empresari Lionel Grau es mostrava animat amb l'apropament d'alcoiania que s'estava percebent en Camilo Sesto.

El 6 d'abril de 1991 Camilo Sesto va visitar la seu social de la filà Judíos, convidat per la Junta Directiva. Tenia que provar-se el trage i hi havia un pergamí preparat com a agraïment. Però Enrique Blanes li va comunicar a Camilo Sesto que com anava a arrancar l'esquadra de blancs al Partidor, ell elegiria la marxa mora. I el cabo volia formar amb "Jamalajam" i alternar "Amor amar" al llarg del carrer Sant Nicolau. Aquest plantejament per a la vesprada del 22 d'abril va molestar a Camilo Sesto. El cantant exigia que en 1991 la filà Judíos desfilara exclusivament amb "Amor amar". La intransigència de Camilo Blanes Cortés va sentar mal a alguns festers de la filà Judíos i van haver comentaris de tot tipus. Herminio Álvarez volia suavitzar la tensió, volent fer raonable la discussió. És cert que l'esquadra de blancs no volia desfilar amb "Amor amar" i que Camilo Sesto es va sentir humiliat, així que se'n va anar de la seu social de la filà Judíos pensant que s'obliden d'ell. Els ànims no es van calmar i Camilo Sesto li va demanar al primer tro que s'interpretara tan sols "Amor amar" o no sabrien res més del cantant. La família Blanes considerava un menyspreu negar-se a desfilar amb "Amor amar" i que era una falta de respecte a la memòria del pare de Camilo Sesto. El diumenge 7 d'abril era el concert però Camilo Sesto havia fet les maletes per a anar-se'n a Madrid i sols es va despedir de sa mare.

José Maria Valls no sabia res de la disputa amb la filà Judíos i li va sorprendre que Camilo Sesto li donara plantó poc abans del concert. Va tocar per telèfon a la casa i la germana de Camilo Sesto li va dir plorant que s'havia enfadat amb la filà i per això no acudiria al concert. Gregorio Casasempere tampoc estava clavat en el problema i com a director de la banda Primitiva es va sentir disgustat amb l'actitud de Camilo Sesto. Al Teatre Principal arribaven fans de l'artista i el públic esperava veure'l com s'havia anunciat al periòdic. A l'escenari es demanava la presència de Camilo Sesto però ell ja estava lluny. José Maria Valls va agafar la batuta per a "Amor amar" i va rebre aplaudiments apoteòsics. Els músics estaven satisfets del seu treball i es va improvisar com a excusa que Camilo Sesto se'n havia anat a Brasil per qüestions de treball. José Maria Valls va intentar posar-se en contacte amb el cantant però mai més va parlar amb ell ni per telèfon. El compositor alcoyà no tenia cap culpa de les discrepàncies amb la filà Judíos i va ser el damnificat en la situació. José Maria Valls mai va cobrar pel treball de l'adaptació de la marxa mora "Amor amar". A més a més havia començat l'adaptació per a música festera de la cançó de Camilo Sesto "El amor de mi vida". La única explicació que va rebre José Maria Valls va ser un vídeo de Camilo Sesto cremant la partitura de la marxa mora. 

Els esquadrers de la filà Judíos seguien amb dubtes sobre "Amor amar" i finalment van optar per "Jamalajam" perquè era més viable per a marcar el pas. El 22 d'abril de 1991 li va ploure al capità moro de la filà Magenta, però amb l'arrancà de la filà Judíos va eixir el sol i es va interpretar la marxa mora de Camilo Sesto a l'Avinguda País Valencià. Molts festers es negaven a escoltar-la ja que el cantant ni havia anat a Alcoi en Festes de Sant Jordi, com si havia fet en 1989 i 1990. El distanciament de Camilo Sesto amb Alcoi va durar de 1991 a 2016. Segons el cantant no se li havia reconegut per portar el nom de la ciutat arreu del món. No volia saber res del seu lloc natal i pronunciava frases despectives. L'alcalde Jordi Sedano, va intentar reconciliar a Camilo Sesto amb Alcoi però no va ser possible fins la recent etapa socialista. Al 2016 la soledat i els projectes discogràfics de Camilo Sesto el van fer tornar a Alcoi. Per l'edat necessitava el calor sentimental dels seus paisans i l'Ajuntament li va declarar fill predilecte. En novembre de 2016 se li va fer un homenatge, entregant-li la medalla d'or de la ciutat i renombrant una avinguda amb el nom de "Alameda Camilo Sesto". Les Festes d'Alcoi de 2017 si van tindre l'assistència de Camilo Sesto i va saludar a l'esquadra especial bicentenària de la filà Judíos al seu pas per la Tribuna d'Autoritats. El dia 8 de setembre es compliran 2 anys de la mort de Camilo Sesto. Als 72 anys havia venut més de 100 milions de discos, convertint-se en una llegenda de la música pop. Està en marxa el museu en honor de Camilo Sesto per a 2021. Al Camí s'exposaran 800 objectes relacionats amb l'artista més internacional d'Alcoi i d'Espanya. Desde 2019 trobem a faltar i recordem al gran Camilo Sesto, la seua excèntrica personalitat i la seua melodiosa veu.

LES OBRES MUSICALS DE GREGORIO CASASEMPERE

L'apartat del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ dedicat als compositors va a omplir-se de música festera en aquest mes de maig de 2021 en que Alcoi està celebrant els "Concerts d'Exaltació de Música Festera" a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord. A més a més el passat dissabte 15 de maig les bandes de música es van repartir per 4 llocs d'Alcoi per a interpretar música festera. La pandèmia de Covid-19 havia impedit que marxes mores i cristianes sonaren als carrers desde 2019. Alcoi és bressol de grans compositors i professors de música que van passant de generació en generació. La història de la música festera no seria igual sense una família profundament alcoyana i amant de les tradicions. Es tracta de la saga dels Casasempere, amb 4 generacions de músics dedicats a l'art. Rafael Casasempere Moltó era un notable pianista d'Alcoi que va tindre 2 fills interessats en la música: Gregorio Casasempere Juan i Rafael Casasempere Juan. Tal volta el pasdoble que més repercussió ha tingut en la família Casasempere va ser "Chordiet", dedicat al fill primogènit de Gregorio Casasempere Juan i que s'anomenava Jordi. No obstant el seu germà Rafael Casasempere Juan va tindre un pes important en la música festera dels anys 50. Gregori Casasempere Gisbert, net, fill i nebot dels anteriorment mencionats també té un apli repertori de pasdobles i marxes mores i cristianes que descobrirem a continuació.

Rafael Casasempere Juan va nàixer el 4 de febrer de 1909. Prompte el pianista Jorge Mira Carbonell li va veure potencial i va ser enviat a estudiar a una acadèmia de Barcelona. Va ser un alumne excepcional i va estar molts anys de gira. Tocava el piano en llocs d'Espanya, Àfrica i França. En 1942 es va instal·lar de nou al seu Alcoi natal, ja que anava a donar classes de piano desprès de la mort del seu pare. En 1943, en plena postguerra, va ser escollir com a director de la Societat Musical Nova d'Alcoi i això el va introduir en la música festera. Any rere any anava participant més en les Festes de Moros i Cristians gràcies a la seua banda de música. Es va animar a escriure marxes mores com "La Casbha" (1949), "Al Azraq" (1955), "Obeida" (1965) o "Mahayuba" (1950). No van arribar a ser obres musicals massa reconegudes, però es tracta de tresors dins les marxes mores. També té els pasdobles "Amb aquell", "Riu Rau", "Burlesca" i "Pelayo". 5 composicions seues van ser premiades al Festival de Música Festera Alcoyana. En 1953 va fundar l'Orquestra Simfònica Alcoyana i en 1961 va aconseguir càtedra per oposicions al Conservatori Superior Óscar Esplà d'Alacant. Allí va donar classes de solfeig i teoria i es va jubilar en 1979 sent el secretari. També va ser crític de teatre al periòdic Ciudad i un impulsor del grup artístic La Cassola. Es mostrava insubmís davant l'ambient castís i retrògrad de la dictadura de Francisco Franco. La seua arma contra el règim feixista va ser la ironia i l'incoformisme. Rafael Casasempere Juan va ser el descobridor de la pianista Trinidad Sanchis Picó, la directora de l'Himne de Festes 2019. El seu fill Rafael Casasempere Jordà és flautista professional. Al seu enterro en febrer de 1995 va sonar una marxa fúnebre que ell mateix havia composat. Tot Alcoi el va despedir amb estima.

 

Gregorio Casasempere Juan va nàixer el 21 de gener de 1913. Es va iniciar en la música gràcies al seu pare, però va preferir el violoncello al piano. També va ser percussionista en la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, la banda de la que fins hi tot va ser director. La seua passió professional va ser la Coral Polifònica Alcoyana, a la qual va dirigir aconseguint molts premis. Té un carrer dedicat en Alcoi per la seua tasca notable amb l'Orquestra Simfònica Alcoyana i les Zarzueles. El seu major èxit musical va ser "Chordiet", pasdoble de 1945 que s'ha convertit en un clàssic de la música festera. Sona sempre en la Glòria Infantil i fins hi tot a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti", en la part dedicada a les Festes de Moros i Cristians.

Gregorio Casasempere Gisbert va nàixer el 9 de novembre 1958 i la seua família ja tenia una innegable tradició musical. El seu pare Gregorio Casasempere Juan el va introduir en la direcció de bandes, com també havia fet amb el seu germà major Jordi. Prompte es va guanyar el nom de "Gori" per l'estima popular i el carisma que desprenia. Gregorio Casasempere Gisbert va estudiar piano amb Pilar Mompó i harmonia amb Amando Blanquer. Desprès d'acabar els seus estudis professionals al Conservatori Óscar Esplà d'Alacant es va dedicar a la docència i a fer recitals de piano amb obres de Javier Darias, fins hi tot estrenant la peça musical "Vidres". Li interessava ser director de corals i orquestres simfòniques. Poc a poc va anar guanyant prestigi, al convertir-se en el director de l'Orquestra Simfònica Alcoyana que havia fundat el seu tio i de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Gori era membre de la banda vella pel vincle amb el seu pare i va estar al capdavant dels músics de l'Apolo de 1979 a 2007. La banda Primitiva d'Alcoi va passar per diferents èpoques de qualitat durant la seua direcció, destacant la celebració del 175 aniversari en 2005. Com el seu pare, Gregorio Casasempere Gisbert també va dirigir la Coral Polifònica Alcoyana de 1977 a 1986. La seua figura com a jurat al Festival de Música Festera d'Alcoi ha estat sempre ben valorada. Gregorio Casasempere va ser amic d'altres pianistes de la ciutat com Marisa Blanes o Trinidad Sanchis. Gori tenia intenció de divulgar obres musicals de compositors alcoyans com Gonzalo Barrachina, Amando Blanquer, Juan Cantó, Camilo Pérez Laporta, Camilo Pérez Monllor o Gonzalo Blanes Colomer i amb l'ajuda de la banda Primitiva d'Alcoi va recuperar marxes mores com "Moros y cristianos", "La canción del harem", "L'entrà de la kabila Ben Kurda", "Baix la Figuera", "A la Meca", "Moro de Granada" i pasdobles com "Mahomet" o "Ecos de Levante". Actualment Gregorio Casasempere és professor de solfeig, orquestra i música de càmera al Conservatori Juan Cantó d'Alcoi. Va ser de 2011 a 2017 el director del Conservatori, passant-li el lloc a un gran pianista alcoyà, el seu amic Juan Antonio Recuerda. Gregorio Casasempere Gisbert és membre de la filà Abencerrajes d'Alcoi, també prou vinculada a la Societat Musical Apolo. Gori fins hi tot va disparar a l'Alardo de 1980 com a alférez moro. Cada 23 d'abril desde 1982 s'encarrega de dirigir l'obra d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" a l'Església de Santa Maria. L'honor de dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi va recaure en Gregorio Casasempere a l'any 1985. En 2019 la Gala Samarita li va otorgar el reconeixement de "Personatge Fester".

El caràcter xovinista de Gori ressalta amb la seua simpatia i naturalitat, sent molt volgut pels seus alumnes del Conservatori. Sense cap dubte Gori és un amant de les tradicions i també es va involucrar en el nou format del Bando dels Reis Mags. El 4 de gener de 1993 va estrenar la peça musical "Crida i Clam" que anunciava l'arribada de l'Emissari Reial i les burretes. Les trompetes eren les protagonistes d'aquesta "Crida i Clam" que Gori va escriure veloçment a finals de desembre. Sense quasi assaigs, els músics van rebre forts aplaudiments en aquella vesprada de fred. 1998 va ser un any vital per a Gregorio Casasempere, ja que va composar una obra musical pensada exclusivament per a la Processó dels Xiulitets. En aquell Diumenge de Glòria de 1998 els alcoyans i alcoyanes matiners van poder veure el ràpid encontre de la Mare de Déu i Jesús Ressuscitat al compàs de "Els Xiulitets, Desperta't Alcoi". L'obra tenia incloses varies melodies populars de la ciutat dels ponts. Per al 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, Gori Casasempere li va dedicar a tot Alcoi la peça musical "Marxa a la ciutat". Es va escoltar per primera volta al Saló Rotonda del Círculo Industrial el dia 17 de març de 2006.

 

Les composicions musicals dedicades a les Festes de Moros i Cristians que ha escrit Gregorio Casasempere comencen en 1990. Per a la capitania mora de la filà Verds va composar "Crida" i "Al Kurray" en la que es van introduir violins. Ahí va començar una amistat amb la coreògrafa Ana Calvo. Desprès del bon resultat de 1990, Gori va apostar per més marxes mores innovadores. En 1991 va composar "Clam" per al capità moro de la filà Magenta: Antonio Gonzàlez Moltó. En la peça musical sonaven xilòfons com a novetat, i feia més activa la participació de les dones del boato. A Gregorio Casasempere li van agradar les fanfàrries i va composar "Lloança" i "Gaudança" per a les favorites i el capità cristià 1992 de la filà Muntanyesos: Antonio Valor Santonja. La seua filà tenia l'alferecia mora 1994 i es va involucrar en l'apartat musical del càrrec. La filà Abencerrajes va estrenar "Per l'alfaris" i càntics del Congo al boato. A l'any següent la filà que més sap de música festera va tornar a confiar en Gregorio Casasempere. Santiago Guillem Mataix va estrenar la marxa mora "Llaor" com a capità moro 1995 de la filà Abencerrajes. També es va estrenar una fanfàrria anomenada "Alusul" que obria el boato. L'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides va contar amb el ballet d'Ana Calvo i la coreògrafa li va demanar una peça musical a Gori, ambientada en una boda medieval. El resultat va ser titulat "Casament" però mai més s'ha escoltat al carrer. "Obertura de Ben Hur" és una adaptació de Gori de la banda sonora de la pel·lícula de 1959 escrita per Miklós Rozsà. La peça musical es va fer per a la capitania cristiana 2000 de la filà Gusmans i s'ha escoltat més voltes a l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Al Ayami" és la marxa cristiana que Gregorio Casasempere Gisbert que la filà Mozàrabes li va encarregar per a l'alférez cristià 2001. L'obra era trencadora i es basava en el cant del miserere com a melodia principal. Al boato de la coneguda filà Gats també es va estrenar "Mozarabus" i "Firam àrab", però no van tindre èxit. "L'entrà de les kabiles" és una de les marxes mores més desconegudes de Gregorio Casasempere. Es va escoltar a Alcoi en 2004 per a l'alferecia mora de la filà Magenta amb el ballet de les banderes de Virginia Bolufer. Entre els pasdobles de Gori estan "Agraïment" i "Centenari Gusmans" que va escriure a finals de 2005. "Gràcies Creuats", està dedicada a la filà Cruzados d'Alcoi en el seu any d'alferecia cristiana 2006. En un principi s'anava a titular "In Jerusalem però pels problemes del càrrec es va canviar el nom per a homenatjar a la filà Cruzados pel seu recolzament. La peça musical va ser molt alabada per la seua força i els cants corals, però mai més s'ha escoltat a Alcoi. "Gràcies Creuats" té una part molt guerrera i agressiva i altra de celebració on la melodia és més ceremonial. En aquell magnífic boato de 2006 també es va estrenar la magnífica peça musical "Mujeres de Antioquía". En 1098 la regió de Turquia va ser conquerida pels templaris en la Primera Croada. Aquest fet històric va estar representat pel ballet de "Costureres i guerreres". Tant la música de Gori com la coreografia estaven dividits en 2 parts i va cridar l'atenció el so d'uns flautins provinents del Conservatori de València. "Güencha" és un pasdoble per a la penya i montepio de l'alférez cristià 2009 de la filà Andaluces: Juan José Ferri. Gregorio Casasempere anava darrere la carrossa dirigint a la banda amb gran entusiasme, quasi tancant l'Entrada Cristiana 2009. Fora d'Alcoi, a Gregorio Casasempere se li ha encarregat la marxa mora "Mariola, filla del governador de la Plaça", que es va estrenar en la Vila Joiosa a l'any 2009. Sempre agraïts a Gori per les seues obres, la implicació docent i l'esperit artístic que sempre anima als alcoyans i alcoyanes. Fins hi tot al confinament de 2020 va gravar vídeos tocant el piano, en especial fent una versió de "Chordiet".