Analytics

jueves, 22 de agosto de 2024

HISTÒRIA FESTES D'ONTINYENT

Moros i Cristians desfilen pels carrers d'Ontinyent desde 1860. La victòria de les tropes espanyoles contra Marroc en la batalla de Tetuán va fer que els homes del Casino sol·licitaren a l'Ajuntament la celebració d'unes Festes de Moros i Cristians. El prestigi polític dels liberals i el patriotisme espanyol s'estaven fomentant però no eren motiu suficient per a instaurar una nova tradició. Així que se li va demanar al clero que les Entrades foren en agraïment al Santíssim Crist de l'Agonia, per la devoció que se li tenia a la imatge en la Guerra d'Àfrica iniciada en 1859 pels colonialistes del general Leopoldo O'Donnell o la reina Isabel II. L'anacronisme de les Festes d'Ontinyent ja es va fer evident per les comparses pioneres que no recordaven a l'Edat Mitjana. Però els actes repartits en 4 dies van seguir l'estructura d'altres poblacions properes com Muro, Cocentaina o Alcoi. Capellans, Estudiants, Mariners i Tomasines pel bàndol de la creu i Moros del Rei,  Moros del Rif y Moros de Cavalleria pel bàndol de la mitja lluna van participar en aquell llunyà agost de 1860. El magistrat Cervino va escriure unes Ambaixades en castellà que no deixarien d'escoltar-se de 1861 en avant. Anteriorment ja s'havien fet actes relacionats amb les Festes de Moros i Cristians a Ontinyent, però de forma esporàdica com a la primera meitat del segle XIX.


Alguns anys les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent es van celebrar en setembre, sent una època poc adequada per la meteorologia i la gota freda. Desprès d'alguns parèntesis al llarg del segle XIX per la pluja, les crisis econòmiques, l'epidèmia de còlera els participants van agafar força a partir del segle XX. Al trienni 1871-1873 no va haver Festes d'Ontinyent per la Tercera Guerra Carlista. En 1880 es va crear la Societat de Festers per a organitzar tots els actes, incloent Dianes, Entrades, Batalles de trabucs, Ambaixades, Processons i Misses solemnes. Els llumeners de la Parròquia de Sant Carles s'encarregaven del culte del patró d'Ontinyent: El Morenet, a qui porten en andes desde 1898. En 1900 van sorgir noves filaes que li van donar major esplendor a la ciutat industrial, gràcies als burgesos que es van apuntar a les Tomasines.

Un nou Castell de Festes es va construir en 1918 i en aquells temps uns vaixells marins navegaven pel riu Clariano com si es tractara d'una batalla naval. En 1924 la concessió del títol a la ciutat com a "Molt Caritativa" va animar als festers. Als anys 30 els Berberiscos van introduir les esquadres de negres. Durant la Segona República Espanyola se li va prohibir al clero la participació en els actes religiosos de 1933 i en 1934 no va haver Processons. Però els ànims es van calmar amb la celebració en 1935 del LXXV Aniversari de les Festes de Moros i Cristians. L'alegria va durar poc per la crema i destrucció de la talla del Santíssim. Crist de l'Agonia a l'estiu de 1936. El colp d'estat del General Franco i la posterior Guerra Civil va suspendre durant tres anys les tradicions. Després del parèntesi dolorós, els actes es van recuperar poc a poc en 1940 amb un clima trist de postguerra. A pesar de la senzillesa i falta de recursos dels habitants, es va reconstruir i beneir una nova imatge del patró de la capital de la Vall d'Albaida.

Als anys 50 van desaparèixer els Xurros, últims cristians que no participen actualment en les Entrades. La barca Almanzor tenia el seu protagonisme en la nit del riu i desde carrosses es regalaven joguets i dolços als xiquets i xiquetes. Amb motiu del 100 aniversari de les Festes d'Ontinyent es va crear la figura femenina de "La reina i les dames d'honor". El centenari de les Festes de Moros i Cristians en 1960 va resultar brillant amb l'increment dels boatos i en 1979 es va otorgar la declaració d'Interès Turístic Nacional. El recorregut de les Entrades 1962 es va ampliar a l'avinguda Daniel Gil i no va ser fins a 1995 que es va suprimir el tram de les voreres estretes com el carrer Major. El Castell de Festes de 1948 va ser substituït per una façana de fusta marró en 1985 a la Plaça Major. Les 24 comparses actuals estaven ja consolidades i recordem la seua història a continuació:

-MARINERS: Es va fundar en les Festes inicials de 1860 i el seu nom es deu a l'ambient d'eufòria pels triomfs espanyols a les campanyes militars del Marroc, autèntic origen fester. Durant anys va ser la comparsa més nombrosa i la que tenia persones més rellevants a la festa. Amb els Contrabandistes protagonitzen el Contrabando al migdia del dissabte d'agost. El vestit de gala ha patit alguns canvis, però sempre ha estat lligat a les vestimentes utilitzades a l'Armada. El 1986 es va fer un canvi intentant retornar a la indumentària original i el 1995 es torna a canviar prenent un model més històric i amb fonament purament mariner. Porten un barret tricorni, marinera blava amb solapes blanques i mocador roig; faixí vermell, pantalons blancs, botes negres i la clàssica pala. Se'ls ha dedicat les marxes cristianes "Bonus Christianus" (1966) i "Llebeig" (2010) en la seua última capitania cristiana.

-BUCANEROS: Fundada en 1966, participen per primera vegada a les Entrades de 1967. Originalment va estar format per festers procedents de les comparses de Kàbilas i Mariners. Prenen el nom dels pirates que assetjaven els vaixells espanyols i anglesos al segle XVIII. Amb el nom de Bucaneros van voler incorporar una nova estètica poc vista a la ciutat. El seu vestit consta de barret d'ala doblegada amb ploma i cinta roja, blusa blanca, pantalons negres, botes, cinturó i bolsa de cuero. Porten la capa roja per dins i negra per fora i penja del coll el típic medalló que els caracteritza. És una filà numerosa com els corsaris que atacaven el mar Mediterrani fa uns segles.

-ESTUDIANTS: Fundada en 1860 per a participar en les primeres Entrades de la història amb un estil propi de la tuna del segle XIX. Després de la Capitania de 1966 i a causa d'una important crisi en el nombre de socis, van haver d'abandonar les festes per un temps. Però un grup entusiasta de festers en va provocar la reaparició. L'any 2000 amb Patricia Conejero Salinas al capdavant van marcar el fet que per fi una dona fora capitana cristiana d'Ontinyent. Es va posar fi al que segurament era el darrer obstacle que quedava per normalitzar la participació de les dones a la festa. Carregats de forquilles, culleres o llapis, intenten fer la impressió de rebel·lia juvenil que correspon als estudiants, però la realitat mostra una inqüestionable serietat a l'hora de sortir a desfilar vestits de blanc i negre. En 2018 van estrenar la marxa cristiana "Leonardo" per a l'ambaixador i l'abanderada.

-GUSMANS: L'any 1979 dos amics van decidir fundar una filà medieval basada en la figura de "Guzman el bueno". Al vestit de gala fundacional van predominar els colors blanc i blau, així com un casc amb llargues plomes. Aquesta vestimenta no va durar gens, ja que al 1986 van canviar la seua vestimenta que duraria fins al 2008. Joan Vicent Martínez va dissenyar en 2009 el nou vestit de gala. Es mantenen els colors roig i blanc i se li va donar un aspecte més bèl·lic i al mateix temps s'aconseguia més lleugeresa, llevant el casc i tornant a la pica original com a arma. Els Gusmans sempre destaquen a l'Entrada Infantil del divendres pel matí. "Bonum Guzmán" és la marxa cristiana estrenada en la capitania cristiana 2013 que van traure avant amb l'esforç dels pocs festers i les retallades que es patien en aquells moments.

-ARQUERS: Fundada el 1968, va sorgir d'un grup de festers de la comparsa Mossàrabs que van decidir crear-ne una nova. Representaven als ballesters del rei de la Corona d'Aragó: Jaume I el Conqueridor. Inicialment vestien roba de Robin Hood. El 1986 la canvien per altres acords del clàssic estil guerrer cristià. En 2004 una comissió va treballar per acostar la seua vestimenta a la història medieval. Així, la indumentària actual és d'un arquer del segle XIII que va participar en els esdeveniments de la conquesta de València amb els exèrcits quatribarrats. El conjunt es basa en una túnica marró coberta per un peto bicolor (crema i taronja). Les mànigues segueixen la línia del teixit de reixeta que també s'incorpora per protegir les cames i cobrir el cap. Es completa amb cinturó de cuero, bolsa i corona, tot això decorat amb tatxes metàl·liques. Al seu darrere porten una aljaba amb fletxes i un arc, arma identificativa dels Arquers. Així mateix, sobre la túnica s'ha col·locat la creu original i unes barres diagonals roges de l'escut català. Són pocs components degut a que les filaes cristianes d'Ontinyent no solen ser nombroses i no arriben al centenar. Curiosament el Centenar de la Ploma era un batalló del Regne de València que anava armat amb arcs i fletxes.

-CRUZADOS: La "Penya L'Ancla" dels Mariners va ser el nucli fundacional dels actuals Cruzados que van aparéixer en 1973. Anecdòticament el primer intent de ser admesos va ser amb el nom de "Mosqueteros" que no va ser acceptat per les autoritats locals. El vestit fundacional va ser dissenyat per Miguel l'estudiant de Belles Arts i és el mateix que s'utilitza amb poques alteracions. Destaca per la senzillesa i l'austeritat, amb dos tonalitats dominants: el blanc i el roig. El distintiu és la creu en el pit i l'escut d'armes del llinatge brodat en la capa. Com a dada ressenyable, en la tercera Ambaixada de la filà en 1997, es va forjar el primer Mercat Medieval que se celebra actualment durant el cap de setmana del "Mig Any". En aquella ocasió va ser durant els primers dies de la "Setmana Gran" d'agost fins a la meravellosa capitania cristiana de 2003. Superat ja el seu mig segle de vida, els Cruzados estan organitzats en 6 esquadres: La "Penya el Mig" i "Som Els Que Som", formades principalment per fundadors, la "La Podà" femenina de 1997, la "Penya La Paella" de 2004, els "Templaris" que ho fan a partir de 2011 i per les “Partisanes” que s'uneixen en 2024. El seu número de components esta completat per més de mig centenar de xiquets no majors de 13 anys, principalment fills, nebots i nets. La seua obra musical més famosa és la "Marxa dels Creuats" de 1989.

-CONTRABANDISTES: Va eixir per primera volta el segon any de les Festes d'Ontinyent: 1861. Es basaven en els roders de la Serranía de Ronda que feren famós els genets bandolers. Els Contrabandistes milloraren molt amb els brodats en fil d'or, així com en la manta i en les polaines d'Andalucia. Es tracta d'una vestimenta realitzada en vellut negre i consta de marsellet ricament brodat en mànegues i xaleco, saragüell pel genoll, Canana a la cintura i polaines de cuero o botes; camisa blanca i llaç o corbata roja. Al muscle duen una manta i el mocador al cap que es cobreix amb la muntera. Les dones duen una variació del vestit que consisteix en el marsellet, la falda pantaló i altres brodats allunyats dels trages de faralaes que sols es veuen en boatos com el de la capitania cristiana de 2016. El dissabte de festes, just abans de l'acte del Contrabando que protagonitzen amb els Mariners, ofereixen el "Ball dels Contrabandistes" en la plaça de la Concepció. Desfilen a les Entrades amb pasdobles dedicats com "Els Contrabandistes" (1989) o "Teresa Silvestre" (2013).

-FONTANOS: La filà va nàixer oficialment l'any 1940 però bans va haver-hi diversos intents de creació, truncats en esclatar la Guerra Civil Espanyola. Representaven als primers pobladors cristians de la ciutat, adoptant el nom de Fontanos basant-se en la creença que antigament Ontinyent es deia Fontinyent. Hui dia és l'única que ostenta l'escut del municipi en el seu vestit. La primera indumentària verda i blanca estava inspirada en l'època de la Reconquesta. Portaven capa blava com a representació de l'aigua que és el bé més pur, benvolgut i abundant de les terres. Com a armes una espasa i la característica porra. El vestuari ha anat canviant al llarg dels anys, diferents tipus de cascs i armes han format part de la seua indumentària, però el vestit de gala sempre ha sigut fidel als colors inicials: el blanc i el blau que identifiquen també a la patrona de la ciutat, la Puríssima Concepció. El vestit de gala actual consisteix en una túnica blanca i blava fins als genolls, amb l'escut de la ciutat bordat sobre ell. Sobre els muscles porten una cotamalla que també cobreix el cap, i damunt una corona metàl·lica amb l'escut de l'Orde de Montesa. L'arma actual és una espasa amb motius de la ciutat. Els Fontanos van ser portadors de la imatge de la Puríssima en el seu centenari, devoció que va continuar durant molts anys amb la visita a la patrona després de la Diana del dissabte d'agost, on se li oferia una Salve. També van ser els primers a participar en l'Ofrena acompanyats de xirimites. Gràcies als Fontanos es van incoporar les dones a les esquadres d'Ontinyent en 1989. En la l'abanderat cristià de 1999 es va recuperar la seua dansa antiga: El ball dels Cavallets. Altres elements distintius d'Ontinyent han aparegut als seus boatos, com els lleons i l'aigua a la capitania cristiana de 2017. "Antebellum" i "Làcrima" són les marxes cristianes més conegudes de la xicoteta filà Fontanos.

-ALMOGÀVARS: Fundada l'any 1974, va participar per primera vegada en 1975. Prenen el seu nom dels antics Mercenaris que van lluitar al Regne de València a l'Edat Mitjana. El disseny del vestit és original de l'almogàver José Maria Reig Valls i ha patit poques modificacions. Consisteix en una túnica de vellut roig de màniga curta que està rematada amb extrems negres. Al pit porten una àguila amb les quatre barres de la corona d'Aragó, cinturó de cuero i mantell de vellut negre amb rivets daurats, botes, braçals de cuero i casc amb plomes vistoses. Els seus boatos sempre han sigut molt guerrers i espectaculars, destacant els càrrecs de 1994, 2000, 2006, 2012 i 2018. Entre les marxes cristianes importants estan "Desperta ferro" (1989), "Adalid" (2000) i "El cant dels Almogàvars" (2018) per a l'últim capità cristià. És una filà nombrosa i molt associada amb les ales de l'àguila.

-ASTURS: Naixien en 1983, participant a l'Ofrena de flors a la Puríssima d'aquell any com a primer acte oficial. Eren els més joves de les Festes d'Ontinyent i formats a partir de la penya xana "El Trabuc", van intentar ressuscitar l'antiga comparsa Xurros. La Societat de Festers va desestimar la sol·licitud al·legant que no s'emmarcava en el context històric. Van prendre el nom d'Asturs en referència explícita a aquella localitat del nord de la Península Ibèrica i especialment per la figura de Pelayo i la batalla de Covadonga. En 2022 es va aprovar el nou vestit de gala, mantenint l'essència de l'anterior però buscant un aire més bèl·lic: Dalmàtica negra i peto blanc a dalt, amb els castells característics de la companyia a la falda i les mànigues i rematats amb detalls daurats. Al pit porta brodada la creu d'Astúries, i també porta brodats i un escut encunyat amb la creu d'Astúries a l'esquena, com a arma una destral i també botes, bolsa i cinturó de cuero negre. Als Asturs se'ls ha dedicat la fanfàrria "Covadonga" (1995), "Cándido capità cristià" (2007) i "Creu i victòria" (2019). Van fer la seua última capitania cristiana abans que l'emergència sanitària del Coronavirus suspenguera les tradicions en 2020 i 2021.

-LLAURADORS: Van eixir per primera volta a les Festes d'Ontinyent en 1883 com a autèntics maseros de l'horta. La vestimenta, tant de gala com de diari, té molt a veure amb les vestimentes populars que es portaven als camps i ciutats del nostre país als segles XVIII i XIX: Pantalons de vellut negre, faixa roja, manteta per a les esquenes i mocador al coll. Porten talons d'agulla i jaqueta. A la vestimenta quotidiana porten saragüells. En 1991 van recuperar el Ball dels Llauradors, que recorria els carrers de la localitat desde finals del segle XIX, fins als anys 30. Desde l'any de la capitania cristiana de 2008 aquesta dansa es balla pels carrers d'Ontinyent la nit del divendres anterior a la Setmana Gran. També és tradicional, des de la seva recuperació en l'abanderat cristià de 1990, el repartiment de versos de la Nit de l'Alardo signats per Granota del Pou del Canyís. La seua primera capitana cristiana va tindre que esperar fins a 2022 per a complir el seu somni i van sonar melodies de xirimites pròpies com "El Regall" (1990) o "Molí de lluna" (2008).

-CIDES: Una excisió de la filà Mariners va fer que es crearen els Cides en 1975 per a convertir-se en descendents de Rodrigo Díaz de Vivar. El trage es va cenyir als cànons de guerrer cristià i va introduir alguns elements al·legòrics valencians referents al Rei Jaume I com l'escut. En 2007 van eliminar el casc donant pas a una coroneta metàl·lica i la dalmàtica es va modificar de mànigues i longitud, suprimint les malles de les cames. Les llegendes del "Cantar del Mio Cid" han sigut l'argument dels boatos de les capitanies de 1997, 2009 i 2023. "Inarpa" és la marxa cristiana de Saül Gómez més famosa d'aquesta reduïda filà del Cid Campeador, portant les espases Tizona i Colada.


-TAIFES: Un grup de festers Mariners i Saudites va desafiar a les autoritats en 1975, separant-se per a crear als Taifes. El vestit consta de turbant blau i blanc, túnica blava brodada en or, mantell blanc també brodat en or, faixí en blau, blanc i or, sabatilles blaves i mitjons blancs. L'ús diari consta de xilava blau cel i sabatilles blaves, barret feu blau i bolsa de cuero. Volien ser més dinàmics i ho van demostrar en les seues capitanies de 1998 i 2010. El nom prové dels antics regnes àrabs de Taifes pel territori valencià que no estava unificat i tal volta siga la base de la capitania mora 2024. 

-BERBERISCOS: Van aparèixer per primera vegada a les Festes d'Ontinyent de 1920 i originàriament van intentar congregar el gremi de sabaters locals. El primer boceto del trage de lluitador turc el va fer l'artista ontinyentí Carlos Tormo. En essència, la roba no ha patit cap variació i consisteix en una dalmàtica blanca amb serrells i guarnicions marrons, una faixa verda ampla i un turbant simple. Porten capa i les sabates també són verdes. Aquest vestit es complementa amb els ferros tradicionals que són el collaret i les polseres i finalment l'espindarga. La seua última capitania mora de 2011 va destacar pel boato multitudinari al ser la filà més gran de les Festes del Santíssim Crist de l'Agonia. "El Berberisch" és la marxa mora que més els identifica desde 1961.

-MOROS MARINOS: Nascuda en 1865 amb la idea d'oposar una flota sarraïna a la cristiana en el combat naval al riu Clariano. Van tripular una nova fragata, anomenada Almanzor, en record del temible i victoriós guerrer Muhammad Ibn Abi Amir, conegut com Al-Mansur. La seua participació va quedar relegada per a l'any següent a causa de la còlera. La nova filà del Casino  "El Porvenir", va engrandir les tropes sarraïnes amb un vestit turc i portant pales de fusta. Va quedar configurada per gent d'alt poder adquisitiu i simpatitzant del partit conservador, la relació del qual segueix amagada entre les costures de la nostra història. En el transcurs de molts anys van mostrar la bellesa de la desapareguda dansa, registrada a la premsa a l'Exposició Regional de València de 1909. Igual que l'enyorada Nit del Riu, on el vaixell Almanzor navegava a les aigües del riu Clariano per fer les escenes històriques lligades al mar junt a la barca dels Mariners. Es rememoraven temps passats en que es defensava les nostres costes dels atacs de pirates berbers. D'això va tractar la seua última capitania mora de 2012.

-XANOS: En 1918 va sorgir la filà Xanos d'altra filà cristiana: Els Llauradors. El vestit inicial era d'estil turc, xaleco i pantalons bombatxos rojos, camisa marró i turbant entrellaçat rematat amb una ploma. Aquest disseny original es manté, amb diferents variacions, fins a l'any de capità moro 1989. La nova vestimenta va trencar dràsticament amb el disseny original i on predominen els colors blanc, blau i daurat. L'any 2018  amb motiu del Centenari, es va aprovar una modificació del vestit però continuant amb els colors de l'anterior. Els Xanos participen a les Festes ininterrompudament fins al 1935. L'any 1957, antics components i un grup de joves van refundar la filà mora que més cuida a les bandes de música. Els seus càrrecs no han sigut tan transcendentals, destacant els de 2001, 2007, 2013 i 2019.

-OMEYES: És la filà d'Ontinyent amb més dones, superant amb força als homes. Van sorgir en 1970 dels Moros Espanyols i el seu trage es composa d'una xilava adamascada molt particular per ser brillant i lluïdora en la nit del divendres. La tela mostra la sumptuositat de la dinastia que representa amb la combinació de verds i blaus i amb el majestuós daurat. El vestit es complementa amb una elegant capa blanca, un fes blau amb guarniments de pedreria i borla i sabates grogues. 239 components formen part de les Omeyes, sempre referides en femení i defensores de la integració de la dona. Dos dones han sigut capitanes mores de les Omeyes en 2002 i 2014, destacant per uns bonics boatos sobre el califat de Còrdova que van ser noticia nacional per les protestes dels musulmans.

-BENIMERINES: Va ser una filà fundada amb les dificultats de la postguerra i la dictadura feixista. Van desfilar per primera volta en 1947 tenint intenció d'anomenar-se Tuaregs. La vestimenta del Benimerins respon al clàssic estil otomà, formada per xaleco verd i bombatxos rojos, faixa groga, elegant capa, turbant, llança i babutxes. Esta composició va ser escollida entre les diferents combinacions fetes a la Roperia Trelis d'Alcoi i es manté pràcticament intacta des dels inicis. Per tant trenca amb l'estètica de les xilaves d'Ontinyent i té un estil més alcoyà i multicolor. Al llarg dels càrrecs de 1997, 2003, 2009, 2015 i 2023 han aconseguit un ric patrimoni musical amb les obres "Titarós", "Xabat", "Linga Oba", "Morayma" i "Ibn Batuta".

-ABENCERRAJES: Van ser constituïts en 1980 i van anar creixen progressivament fins que en 1986 es va canviar el trage oficial i es van apuntar molts Estudiants. A dia de hui és una de les filaes més grans i implicades als actes d'agost i les Ambaixades. El blanc i el negre són els colors principals del trage dels bombatxos fins al turbant, ressaltant l'elegància de la dinastia que vivia a l'Alhambra de Granada. Són molt oberts, recolzen la diversitat i la inclusió de tot tipus de persones. A la capitania mora de 2004 la filà Abencerrajes va estrenar la coneguda marxa mora de Saül Gómez: "Abenserraig" que segur sonarà per a tancar l'Entrada Mora de 2024.

-KABILES: És la filà amb més pedigrí d'Ontinyent, o això diu el boca a boca. Té el seu origen l'any 1860, any fundacional de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent en honor al Santíssim Crist de l'Agonia. En els inicis apareixien sota la denominació de "Moros del Rif" i és en 1878 quan ja se'ls coneix com Kabiles. Fruit del nom inicial també van ser coneguts com Rifeños, que en aquesta dècada han arribat als 185 components. El vestit de gala està compost per capa i xilava blanques, amb cordons i borles del mateix color, sabates blanques, capell fes roig i bolsa de pell. Un trage bàsic que no es correspon amb els diners que tenen alguns dels seus empresaris. Els seus càrrecs sempre han despertat expectació per l'espectacularitat dels boatos, sent admirades les capitanies de 1981, 1993, 2005 i 2017. "Ximo" és l'Himne de Festes d'Ontinyent, però als Kabiles també se'ls ha dedicat grans marxes mores com "Cefe"(2017), "Caid" (2011) o "El Kabila" (1965), altre clàssic de José Maria Ferrero.

-MOROS ESPANYOLS: Van nàixer en 1920 sorgits d'uns membres dels Kabiles. El vestit original es va canviar per l'actual l'any 1982 respectant els colors de l'anterior. Porten una túnica blanca amb motius geomètrics en marró, capa marró i guarnicions i motius en daurat, bolsa multicolor i turbant en blanc, verd i roig. Estan molt units a la seua banda de música, que sempre interpreta la preciosa peça musical "Moros Espanyols" (1944). Ha sonat en els espectaculars càrrecs que han tret en 2006, 2012 i 2018 on també s'han estrenat les marxes mores "Al Abed Alkazar", "Alikh Gasbà" i "Gal-Tariq". Les filaes d'Ontinyent han augmentat molt als últims anys postpandèmia i són 350 Moros Espanyols.

-SAUDITES: Un grup de mossàrabs va fundar en 1967 als Saudites. El mestre José Maria Ferrero era part de la filà i els va dedicar una marxa mora. La vestimenta original no ha variat pràcticament, amb l'estil senyorial que imita fidelment als beduïns del desert. Les dunes i els camells han sigut part dels boatos de les capitanies saudites de 1983, 1995, 2007 i 2019. "Reige" i "Sisco" són dos marxes mores excel·lents dedicades a aquesta filà tan sensual. Les penyes agrupen a un centenar de festers que estimen molt l'acte de les Ambaixades.

-MUDÉJARES: Arribats dels Kabiles i Omeyes, en 1975 un grup de joves va sol·licitar a la Societat de Festers la inscripció dels Mudéjares. El trage oficial està basat en el del capità moro 1972 de la filà Llana d'Alcoi. L'estètica nòmada va agradar per la xilava blanca i sols es van variar els colors verd de la capa i negre del turbant. L'evolució de la filà Mudéjares ha passat de fer massa formal a desenfadada i el creixement de festers ha sigut enorme. Als últims anys els Mudéjares s'han caracteritzat per tindre a polítics del PP en les seues esquadres. Fins hi tot han desempenyat càrrecs com els de 2008, 2014 i 2022. "El colze" o "Fergana" són dos obres musicals que formen part del patrimoni mudèjar, molt vinculat als cristians que vivien en territori cristià. Els Mudéjares tenen 400 integrants.

-MOZÀRABES: Al contrari que en altres poblacions, la filà Mozàrabes forma part del bàndol moro en Ontinyent. Una curiositat que va unida a que és la filà amb més penyes de les Festes del Santíssim Crist de l'Agonia i són 412 components. El vestit de gala està format per un turbant blanc i roig i una bata blanca fins a meitat cama que es cobreix amb un xaleco blau, adornat amb 2 llunes daurades davant i una darrere i fil groc. Complementen la indumentària un collar de metall daurat, una faixa blava amb ratlles roges i grogues i una capa a ratlles blanques i marrons amb caputxa. Les marxes mores més identificatives que tenen són "Mozàrabes 1960", "Quinze moros" (1988), "Dimni" (2003), "Iel·las" (2009), "Shukran" (2013) i "Llum mossàrab" (2023). Els seus boatos d'abanderats han destacat pels ballets, però les capitanies mores de 1997, 2009 i 2023 han resultat ser insuperables per la qualitat dels Mozàrabes.

Els capitans, abanderats i ambaixadors es van convertir en els càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians, guanyant en esplendor als anys 80. Grans empresaris i personalitats importants de la ciutat van voler ocupar els llocs importants, per damunt de ser primer tro durant un any. Els músics d'Ontinyent va posar de moda dedicar-li una peça musical als càrrecs i això explica el gran repertori de marxes mores i cristianes que té Ontinyent com a patrimoni únic. Capitans, abanderats i ambaixadors desfilen acompanyats de les seues escoltes en esquadra.
A l'estiu de 1987 el compositor José Maria Ferrero va perdre la vida en un accident de tràfic. La seua mort va commocionar al municipi, ja que els músics el consideraven el seu mestre i tot un referent de les marxes mores i cristianes. Ontinyent li va voler fer un homenatge i el dijous de la Setmana Festera es va fer una desfilada de bandes interpretant les seues obres. Aquest pròleg fester va servir per a que en 1989 la marxa mora "Ximo" es convertira en l'Himne de Festes. Els ontinyentins es reuniren a la Plaça Major per a veure com un director de renom dirigia a les bandes. El primer director va ser Daniel Ferrero Silvaje, fill de l'autor de "Ximo". Cada any s'escolleix a un músic important, excepte en 1999 quan la pluja va suspendre l'acte.

Els ballets van aparèixer a les Entrades més tard que les esquadres singulars i els boatos de capitans i abanderats. Va ser en 1987 quan el ballet Òpera va eixir per primera volta amb el capità cristià de la filà Bucaneros. Al grup de joves hawaianes se li va sumar uns anys més tard l'acadèmia Màsters Ballet. Les dones ja havien demanat el seu lloc a les desfilades. Muntatges coreogràfics espectaculars impacten als espectadors any rere any en Ontinyent, moltes voltes reforçats per carrosses pròpies de l'empresa "El Llombo". Eixe augment de ballarines i escoltes va provocar que les Entrades foren massa llargues per a fer-se juntes. A partir de 1988 va haver un parèntesi entre desfilades per a que el bàndol moro desfilara de nit amb temperatures d'estiu.

Les primeres festeres van ser les Valquíries dels Fontanos en l'Entrada Cristiana de 1989. La integració femenina va ser ràpida en Ontinyent i el debat es va parar quan, sense obstacles, es va escollir a la primera ambaixadora i abanderada cristiana. Van ser Alicia Sarrió i Cecilia Bellver amb els Contrabandistes en 1998. L'any 2000 va tindre la primera capitana cristiana: Patricia Conejero d'una saga familiar molt arrelada a la filà Estudiants. En 2002 la primera capitana mora va obrir una forta polèmica al desfilar a peu xafant una estora amb inscripcions del Coràn. Les Omeyes i la resta del bàndol moro ha tingut molt de compte en no ofendre als musulmans als boatos del segle XXI. 

Desde 2003 les càmeres de la televisió pública valenciana retransmeten en directe l'Entrada Cristiana de vesprada i l'Entrada Mora de la nit del divendres. El mal temps de tots els dies de les Festes de 2007 va marcar un abans i un desprès, veient la reacció del públic i els músics davant la inclemència de la pluja. El 150 aniversari de les Festes d'Ontinyent en 2010 va ser brillant a pesar de l'impacte de la crisi econòmica i les ambaixadores van recitar els textos de Cervino en les Ambaixades de l'últim dia com ja s'havia fet en 1860.

10 anys desprès la pandèmia del Covid-19 paralitzava les celebracions durant 2 anys. Les Entrades van tornar en 2022 amb un oratge inestable que va afectar sobretot al bàndol moro. Era la segona capitania mudèjar consecutiva que es banyava, desprès de l'inoblidable capità moro sobre elefant de 2008. La Baixà del Santíssim Crist de l'Agonia desde la seua ermita va estar acompanyada d'aigua dos anys seguits. També en 2023 els càrrecs van ser molt recordats i aplaudits: Cides, Cruzados, Mozàrabes i Benimerines. 

Enguany esperem que l'amenaça dels núvols no afecte als càrrecs de Mariners, Contrabandistes, Taifes i Abencerrajes. Hi haurà un increment de participants a les Entrades del 23 d'agost de 2024 i també de bandes de música. Ontinyent té molta estima per les marxes mores i cristianes i ha sigut cuna de grans compositors de música festera com el mestre José Maria Ferrero, Saül Gómez, Daniel Ferrero o Miguel Àngel Sarrió.

BONES FESTES D'ONTINYENT 2024!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites