ALARDE HONDARRIBIA:
CAVALCADA DE REIS MAGS D'ALCOI:
Al País Vasc es celebren uns passos marcials amb tambors coneguts com Alarde. En Guipuscoa a setembre els seus orígens són les commemoracions militars que recordaven la resistència dels veïns davant dels assalts francesos i anglesos al segle XVI, i combina elements històrics i populars. La celebració consisteix en una desfilada cívic-militar en què participen els membres de les comparses locals, vestits amb uniformes d'època i armament simbòlic, així com autoritats municipals i ciutadans. Durant el recorregut pels carrers del nucli antic del poble d'Hondarribia, els participants fan parades i salutacions en llocs emblemàtics, recordant la defensa de la ciutat. Participen els admirats destralers, cavalleries, escoltes i companyies d'infanteria, les cantineres i el grup feminista Jaizkibel. L’Alarde tradicional es tanca amb actes religiosos i ofrenes a la Verge de Guadalupe a l'església parroquial. Aquesta festa és considerada Patrimoni Cultural Immaterial i és un exemple de com la història local i la tradició popular es combinen en un acte festiu, amb un fort sentiment de comunitat i identitat ciutadana. Ha hagut polèmica durant dècades per la participació de la dona, amb forts enfrontaments i desfilades plenes de tensió perquè hi ha grups sols d'homes on no deixen integrar-se a la dona. En aquest aspecte, la Tamborrada de Sant Sebastià és mixta i més participativa. Però es celebra el 20 de gener on els exèrcits de Napoleó desfilen tocant el tambor junt a gastadors, abanderats i cantineres femenines.
FIRA D'ALBACETE:
La Fira d'Albacete se celebra del 7 al 17 de setembre en honor a la Verge de los Llanos. Està declarada Festa d’Interès Turístic Internacional des de l'any 2008. El recinte firal d'Albacete, conegut com "La Sartén" per la seua forma, és un espai històric construït el 1783. Té una planta circular amb un passeig llarg que pareix el mànec d'una paella i al centre hi ha un templet modernista, inaugurat en 1912.
La Fira d'Albacete té els seus orígens en el segle XIV, però va ser el 1710 quan el rei Felip V va concedir el privilegi de celebrar-la oficialment. Va nàixer com una fira agrícola i ramadera i ha evolucionat fins a ser un gran esdeveniment cultural, lúdic i gastronòmic. Es fa una Cavalcada inaugural amb carrosses, música i trasllat de la Verge al recinte firal. Una emotiva Ofrena floral on milers de persones porten flors a la Verge i altres actes: batalla de flors, missa major, focs artificials i retorn de la Verge el dia 17. El recinte està ple de casetes, atraccions, bars, carpes musicals i parades d'artesania. Es pot tastar gastronomia típica com: migues manxegues, xurros, sidra i els famosos "Miguelitos de La Roda". Cada any hi ha més de 350 activitats, entre elles: concerts, teatre, espectacles familiars i esports. Han actuat artistes com Raphael o Love of Lesbian. Rep més de 3 milions de visitants i pot quadruplicar la població de la ciutat.
MUIXERANGA D'ALGEMESÍ EN LES PROCESSONS A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT:
Les festes d'Algemesí són unes de les més importants i emblemàtiques del País Valencià, especialment les dedicades a la Mare de Déu de la Salut, que se celebren els dies 7 i 8 de setembre. Tenen arrels al segle XIII i han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2011). Hi ha 2 grans processons: la nocturna de la Vespra el 7 de setembre, i la de la Mare de Déu el 8 de setembre pel matí. Ja en la Processó de les promeses participa la Muixeranga: torres humanes i figures rituals, que són els element més distintius i coneguts. La Muixeranga vella va vestida de roig i blau, mentre la Muixeranga Nova portar el mateix trage ratllat però en color roig i verd. Destaquen els balls dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, Pastorets i Llauradores. Són danses tradicionals que es representen dins les processons amb música tradicional. Els Tornejants de blanc fan una dansa molt vistosa d'origen medieval. Amb els seus bastons, els cavallers li fan reverències a la patrona d'Algemesí i la custodien fins l'entrada a l'Església. És el moment més barroc de la Processó del dia 8 de setembre, quan totes les danses ballen a l'hora i es llancen coloms, pètals de rosa i traques com a mostra de devoció. Tot gira entorn a la imatge de la Mare de Déu de la Salut, portada en andes pels carrers del nucli històric pels més religiosos.
ENTRADA DE BOUS I CAVALL DE SEGORB:
Dins de les festes patronals en honor a la Mare de Déu de la Cova Santa i Sant Miquel, Segorb organitza 6 entrades de bous i cavalls la segona setmana de setembre. Cada dia hi ha una cursa única al món on sis bous són conduïts per un grup de genets a cavall pel centre històric de Segorb. Són 500 metres de carrer estret sense barreres i plens d'un públic expectant. En menys de 2 minuts arriben a la plaça de bous i el públic es col·loca a les voreres i balcons. Els cavalls protegeixen i guien els bous, mantenint la manada compacta i per això és considerada una festa declarada d’Interès Turístic Internacional i Bé d’Interès Cultural Immaterial.
FESTA DE LA MERCÈ DE BARCELONA:
Les Festes de la Mercè són la festa major de Barcelona i se celebren cada any al voltant del 24 de setembre, dia dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat. Tot i que l'origen oficial es remunta a 1871, s'han convertit en un esdeveniment de caràcter popular i cívic que transforma Barcelona durant uns dies. La celebració s'allarga normalment entre quatre i cinc jornades i arranca amb el pregó des del Saló de Cent. La ciutat s'ompli de cercaviles amb gegants, cabuts i bestiari festiu, que recorren els carrers acompanyats de música i danses. Un dels actes més espectaculars és el Correfoc, on dimonis i figures de dracs encenen la nit amb foc i pirotècnia. Tampoc falten les actuacions castelleres a la plaça de Sant Jaume, símbol de la tradició i la força col·lectiva catalana. Al llarg de les festes, diferents escenaris repartits pels barris acullen concerts i espectacles gratuïts, desde música moderna fins a arts escèniques. Finalment, el Piromusical a la Font Màgica de Montjuïc tanca la celebració amb una combinació de focs artificials, llum i música que reuneix milers de persones.
FESTES DEL PILAR A SARAGOSSA:
Se celebren cada any al voltant del 12 d’octubre, dia de la Mare de Déu del Pilar, patrona de la ciutat. Són les festes més importants d'Aragó i duren una setmana, incloent la desfilada folklòrica que es realitza desde 1958. És part de l'Ofrena de Flors, quan desenes de milers de persones de tota Aragó i d'altres llocs desfilen vestits amb indumentària tradicional fins a la plaça del Pilar per cobrir amb rams de flors un gran mantell que decora la imatge de la Verge. També destaca l'Ofrena de Fruits, amb ofrenes de productes de la terra. A part del fervor religiós, hi ha nombroses activitats populars: Cercaviles, jotes aragoneses, nans i gegants, concerts, espectacles de teatre de carrer i focs artificials. El riu Ebre i la plaça del Pilar es converteixen en punts centrals de trobada, i cada nit hi ha actuacions musicals multitudinàries amb molt bon ambient festiu.
FIRA DE TOTS SANTS DE COCENTAINA:
Cocentaina celebra la seua gran Fira d'Interès Turístic Internacional al voltant del dia 1 de novembre i el cap de setmana. Es tracta d'una Fira enorme amb molts segles d'història. El rei Pere Quart el Ceremoniós d'Aragó va otorgar en 1346 el privilegi de que es celebrara una Fira agrícola en Cocentaina. Amb el pas dels anys s'ha anat convertint en una Fira que ocupa tot el poble, deixant un espai per al Correfocs final. Hi ha moltes zones per les que passejar i comprar: Mercat medieval, zoc àrab, atraccions infantils i joguets, maquinària, cotxes, tecnologia, animals i ramaderia, stands comercials, gastronomia, concerts musicals, turisme, productes típics, degustació gourmet, tradicions valencianes, venta ambulant i artesana. Al caminar pels carrers de Cocentaina ens podem embriagar amb aromes, sabors i sensacions inoblidables. És molt típica la frase popular "Fa oloreta a Fira" o "A la fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res". Cocentaina ha sabut promocionar la seua Fira de Tots Sants i no perdre la seua idiosincràsia davant l'auge de Halloween. El fred de novembre va associat a aquesta multitudinària tradició contestana amb 679 edicions. Desprès serà el torn de la Puríssima Concepció, el bou en corda d'Ontinyent i els enfarinats de Ibi que tanquen el calendari de desembre.
FESTA DE LA ENCAMISÀ EN TORREJONCILLO:
En Càceres el 7 de desembre és un dia molt especial per la festa de l'Enamisà d'Interès Turístic Nacional. Encara que els orígens no semblen estar del tot clars, es creu que es commemora la victòria en una antiga batalla en què els participants tingueren la idea de cobrir-se el cos amb llençols per camuflar-se en la neu i van guanyar la batalla. A Torrejoncillo, la nit del 7 de desembre, els veïns encenen fogueres als carrers i cap a les 10 de la nit la gent es va congregant davant de l'Església de Sant Andrés. Tot això acompanyat pel repic de les campanes, el so de les escopetes i l'olor de la pólvora i el fum i els vítols de la gent. El rector alça el penó, un estandart amb la imatge de Maria Immaculada brodada, i es criden ovacions a la Mare de Déu fins que la imatge passa a mans del majordom. Fora de l'església va acompanyat per centenars de genets, tots coberts amb un llençol blanc, adornat amb puntilles i estrelles. Es fa una processó de diverses hores pels carrers de la localitat fins a la seua tornada de nou a l'església, ja de matinada. En aquell instant finalitza el moment culminant de la tradicional “Encamisà”. Els Majordoms conviden tothom a menjar i a beure en un convit multitudinari amb productes de la terra: embotits, guisats de cérvol, vi de pitarra o els dolços típics.
FESTA DE LA VIJANERA EN SILIÓ:
A Cantàbria es celebra l'any nou de forma original, fent coincidir la festa en el primer diumenge de l'any. Els campaners són joves que recorren el poble despertant els veïns amb campanes. A migdia es fa una desfilada en la qual centenars de veïns van disfressats amb vestits simbòlics: mosso, trapajons, drapers, l'ós i el seu amo, la prenyada, l'hongarés i les gorilones. Els autèntics protagonistes són els zarramacos: persones amb la cara pintada de negre, vestides amb pells d'ovella i barrets punxeguts, que s'encarreguen d'espantar els mals esperits de l'any amb les campanes que porten lligades al cos. Durant la celebració de la Vijanera es fan crítiques a l'any que acaba amb lectures satíriques. La festa acaba amb la Prenyada o naixement del nou any i amb la mort de l'Ós, que simbolitza la victòria del bé sobre el mal i el desig de bons propòsits en gener.
La Cavalcada de Ses Majestats es realitza el 5 de gener en moltes poblacions espanyoles, però desde 1885 en Alcoi. Està considerada la més antiga d'Espanya i una de les més antigues del món. En aquesta desfilada els Reis Mags recorren els carrers del centre històric d'Alcoi a lloms de camells i acompanyats per tot el seu seguici reial. Els patges pugen a les cases per les façanes amb l'ajuda de llargues escales per entregar els regals als xiquets de la ciutat. Tot això va acompanyat per melodies musicals interpretades per les bandes de la localitat. Quan els Reis Mags arriben a la Plaça d'Espanya, baixen dels camells i es dirigeixen cap al Pessebre per oferir or, encens i mirra al xiquet Jesús, mentre s'interpreta El Messies de Haendel. El castell de focs artificials fa més especial el moment de l'Adoració, precedit per l'arribada de l'Emissari Reial i els grups de danses nadalenques. La Cavalcada dels Reis Mags d’Alcoi està declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) i Festa d'Interès Turístic Nacional per particularitats com l'ordre dels Reis Mags: Melchor al principi, Baltasar el negre i Gaspar al final. A més a més en els dies previs també es celebren els actes de "Les Pastoretes" i el "Bando Reial".
SANT ANTONI EN CANALS:
La Foguera de Canals és coneguda per ser la més gran del món i la seua Crema és tot un espectacle. El 16 de gener s'incendia l'enorme arbre davant de l'església. Centenars de persones es van aglutinar a la Plaça Major amb paraigües per a veure com les flames s'apoderaven de les rames verdes de la Foguera. La Crema va seguir durant hores, així que la gent s'anava apropant per a llançar els paperets amb desitjos per al nou any. Els troncs de 14 metres d'altura van anar consumint-se pel foc, com a ritual purificador en honor a Sant Antoni Abad. La Foguera de Canals té molta història i està declarada d'Interès Turístic Nacional.
FESTA DE JARRAMPLAS EN PIORNAL:
A Càceres hi ha prous festes d'Interès Turístic Nacional. El Jarramplas és una de les festes més importants d'Extremadura i compta amb un gran reconeixement fora de les nostres fronteres. Encara que es desconeix l'origen exacte, la teoria més estesa explica que el personatge del Jarramplas era un lladre de bestiar que va ser sotmès al càstig i a les burles dels veïns després de ser descobert. Actualment els veïns recreen aquesta situació perseguint-lo i llançant-li tot tipus de verdures i hortalisses. El personatge vesteix una jaqueta i pantaló dels quals pengen multitud de cintes multicolors, el cap està cobert amb una màscara cònica de fibra de vidre que conté dos banyes i un gran nas. Durant els dies 19 i 20 de gener el Jarramplas recorre els carrers de Piornal tocant un tamborí, mentre els veïns, com a càstig simbòlic, li llancen naps. La festa dura fins que el Jarramplas aguanta, sent motiu d'orgull per a la persona encarregada de donar vida a aquest personatge.
CARNESTOLTES ESPANYOLS:
Els Carnaval més coneguts del país es celebren en Cadis i les illes Canaries. Però a part de xirigotes, al nord també es celebren uns curiosos Carnavals rurals que omplin de misteri el mes de febrer. En Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria hi ha molta tradició i els vestits de les reines són impressionants. Febrer també és important al poble murcià de Águilas, que recorden a les ballarines brasilenyes. El Carnaval de Badajoz és un dels més autèntics i elaborats, i a més a més la seua desfilada és una de les més llargues amb 8 hores de duració. Les comparses són tan multitudinàries que es van merèixer en 2022 el títol d'Interès Turístic Internacional. El so de la percussió i els balls multitudinaris no paren ni amb la pluja i el fred de l'hivern. L'Enterro de la Sardina tanca els actes de disfresses de la majoria de Carnestoltes d'Espanya, als quals ja vam fer un repàs en aquest enllaç.
LA MAGDALENA DE CASTELLÓ:
És la festa fundacional de Castelló de la Plana, però també es mostra la devoció a la Verge del Lledó. La celebració commemora el trasllat de la població des del Castell Vell a la plana litoral el tercer diumenge de Quaresma de 1252, després que el rei Jaume I concedira el Privilegi del Trasllat el 8 de setembre de 1251. La festa dura 9 dies i inclou una àmplia varietat d'actes culturals, religiosos i festius. Un dels esdeveniments més destacats és la Romeria de les Canyes, que se celebra el tercer diumenge de Quaresma. Milers de castellonencs participen en aquesta peregrinació fins a l'ermita de la Magdalena, portant canyes amb cintes verdes per commemorar el trasllat històric .Un altre moment emblemàtic és la Cavalcada del Pregó, un desfilada de caràcter històric, mitològic i popular que marca l'inici oficial de les festes. La primera part és com una desfilada d'esquadres de moros i cristians i ballets, junt a la part àrab i de jueus. En la part popular dels pobles participen grups de danses tradicionals de tota la província. Aquesta cavalcada inclou elements com la participació de Colles i la presència de la Gaiata i el pregoner, així com la recuperació de grups per parelles de "Llauradors". Hi ha expressions populars com "Rotllo i canya", "Magdalena vítol", "La Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum", "Som moros de l'Alqueria" o "Si no vas a la Romeria no eres un castellonenc de soca". La Gaiata és un dels símbols més representatius de les festes. Es tracta d'una estructura il·luminada que representa els antics fanals utilitzats pels castellonencs en el seu descens des de la muntanya fins a la plana. Cada sector de la ciutat construeix la seva pròpia Gaiata, i la Desfilada de les Gaiates és un dels actes més espectaculars, amb les Gaiates desfilant pels carrers il·luminats. Les festes també inclouen altres actes destacats com la Ofrenda de Flors a la Mare de Déu del Lledó, la Mascletà diària, concerts, espectacles infantils i activitats per a tots els públics. El programa oficial es tanca amb el senzill acte del "Magdalena Vítol" amb un espectacle visual a l'Ajuntament i el Campanar del Fadrí. Allí s'acomiaden les emocionades corts d'honor de la Reina i la Reina infantil de la Magdalena. En 2010 van ser declarades Festes d'Interès Turístic Internacional per ser un reflex del sentiment de comunitat i identitat de Castelló de la Plana.
FALLES DE SANT JOSEP A VALÈNCIA:
Març és el mes de les Falles en moltes poblacions valencianes, però destaquen al Cap i Casal. Els grans monuments figuratius d'enorme grandària que sorprenen als visitants fins al 19 de març. Una de les tradicions més famoses del país no sols es basa en mascletaes, Ofrendes a la Mare de Déu dels Desamparats i festa desenfrenada. L'art de cada comissió es veu reflectit en les Falles, entre les que destaquen les de Secció Especial i la de l'Ajuntament desde on la Fallera Major diu "Senyor pirotècnic pot començar la mascletà". La Crida dona pas a 20 dies de festa al carrer junt a xurreries i bunyols de carabassa. El pare fuster de Jesús té el seu espai, però totes les mirades de fe van cap a la Geperudeta en la grandiosa Ofrena de flors en dos jornades maratonianes. El mantell de la Mare de Déu dels Desamparats queda complet el 19 de març, just en la nit del foc. Són les hores prèvies a la Cremà de les Falles al compàs de "El fallero" i l'Himne de la Comunitat Valenciana". Les llàgrimes cauen per la cara de les corts d'honor recordant aquells moments de la plantà, les despertaes, al casal faller o celebrant un premi de ninot indultat. En 2025 el primer premi va ser per a la Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal.
PROCESSONS DE SETMANA SANTA D'ANDALUCIA:
No es pot elegir sols una ciutat on viure la Setmana Santa, ja que la setmana de passió i dolor és ben important en Castella. Destaca l'auteritat de Zamora, la "Rompida de la Hora" en Calanda, les escultures de Benlliure a Crevillent, els empalaos de la Vera en Càceres i els romans de Orihuela, Jumilla, Lorca i Cartagena. Cuenca, Toledo i Hellín tenen les millors processons manxegues, mentre que Valladolid i Salamanca tenen un estil més seriós. En Andalucia brillen els trons daurats i l'exuberància, fent més vistoses les Processóns. Molt conegudes són les processons de Granada i Màlaga, amb centenars de costalers i forta devoció a la Verge i als Nazarenos. Sevilla presumeix de tindre la Setmana Santa amb més repercussió, les seues capelles, cofradies i passos de misteri i de palio són internacionals. Ni la pluja frena el so de les bandes de música, ja que en abril és habitual que les Processons acaben banyant-se. Una cadira o balcó en Campana és tot un luxe per a qualsevol sevillà apassionat de la Setmana Santa i de "La madrugà". Sevilla enllaça els dies més solemnes amb l'alegria flamenca de les casetes per a la "feria de abril".
BANDO DE LA HUERTA I ENTERRO DE LA SARDINA DE MÚRCIA:
Les Festes de Primavera de Múrcia són molt esperades i marquen l'inici del bon temps amb una explosió de color, flors i tradicions populars. Comencen el diumenge de Resurrecció i s'allarguen al llarg d'una setmana amb actes multitudinaris que combinen cultura, gastronomia i folklore murcià. El primer gran esdeveniment és la Batalla de les Flors, una desfilada plena de carrosses adornades amb flors que recorren els carrers principals de Múrcia. El públic participa activament llançant i rebent flors, creant un espectacle alegre i colorit. Un altre dels moments més emblemàtics és el Bando de la Huerta en el que la ciutat es transforma en un camp de vegetals. Es rendeix homenatge a les tradicions agrícoles i a la vida de l'horta murciana. Les penyes huertanes desfilen vestides amb el vestit regional i saragüells, mostren oficis antics i ofereixen productes típics i degustacions de gastronomia tradicional. Més enllà de l'ambient rural, es poden sentir músiques bucòliques i escenes senzilles d'altres èpoques. El dissabte arriba la cloenda amb l'Enterro de la Sardina. Una festa d'origen carnavalesc que combina desfilades de comparses, marionetes gegants, carrosses de l'Olimpo grec, música i focs artificials. Els hachoneros amb antorxes protegeixen les magnífiques carrosses desde on els sardiners llançen joguets i obsequis al públic congregat. La crema simbòlica d'un monument original d'una sardina representa la victòria de Don Carnal desprès del llarg regnat de la Vella Quaresma. El castell de focs artificials desde el pont del riu Segura posa el punt final a les festes en un ambient desenfadat.
FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI:
Les Festes de Moros i Cristians commemoren la defensa de la ciutat contra l'atac musulmà liderat pel visir Al-Azraq al segle XIII. Segons la tradició, en plena batalla va aparèixer Sant Jordi a favor dels cristians, fet que va marcar la victòria i li atorgà al sant el patronatge d'Alcoi. Al segle XVIII la soldadesca i Alardos es van convertir en una Trilogia Festera Alcoyana, amb la prèvia nit de l'olla i el cant de l'Himne de Festes. El 22 d'abril se solen celebrar les Entrades, on les 4 filaes de càrrec despleguen espectaculars boatos amb esquadres, animals, confeti, ballets, carrosses i bandes de música. Pel matí desfilen les filaes cristianes: Andaluces (Capità cristià 2026), Aragonesos, Alcodianos, Cruzados, Muntanyesos, Tomasines, Navarros, Almogàvars, Mozàrabes, Vascos, Gusmans, Maseros, Cides i Asturianos (Alférez cristià 2026). Per la vesprada els toca a les filaes mores: Marrakesch (Capità moro 2026), Abencerrajes, Mudéjares, Ligeros, Cordoneros, Magenta, Verds, Xanos, Miqueros, Judíos, Llana, Benimerines, Berberiscos i Realistes (Alférez moro 2026). Al dia següent es fan els actes religiosos a Sant Jordi, amb varies processons i el protagonisme d'un xiquet vestit de romà. És el Sant Jordiet que acabarà llançant fletxes desde el Castell de Festes, i que en 2026 serà de l'antiguíssima filà Llana. El dia dels Trons destaca per les Ambaixades, l'Alardo amb dispars de trabucs i lluites d'espases i l'Aparició de Sant Jordi per la que els descendents de Mahoma perden la fortalesa. Les Festes d'Alcoi són la base de la resta de Moros i Cristians que es celebren a la província d'Alacant. En 1980 van ser declarades d'Interès Turístic Internacional, però tenen fama i prestigi desde els seus orígens en 1741. Aquest blog està especialitzat en les Festes de Moros i Cristians, per tant no calen més presentacions ja que hi ha extensa informació als apartats.
CAVALLS DEL VI DE CARAVACA DE LA CRUZ:
Els Cavalls del Vi són una festa que té lloc a Caravaca de la Cruz (Múrcia). Està organitzat pel Bando de los Caballos del Vino, una federació composta per 60 associacions anomenades "penyes cavallistes". Amb cuidats vestits i engalanats amb brodats, els cavalls participen en 3 concursos: el Concurs de Cavall a Pèl, el d’Enjaezament i el de Cursa. El concurs més multitudinari és la Cursa dels Cavalls del Vi, celebrada al matí del 2 de maig i en la que es valora la velocitat i la decoració. Les Festes en honor a la Santíssima i Vera Cruz atrauen a la ciutat més de 100.000 visitants de tot el món. Aquestes festes van ser declarades d'Interès Turístic Internacional l'any 2004 i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2020.
CREUS DE MAIG I FESTA DELS PATIS DE CÒRDOVA:
La Festa de les "Cruces de Mayo" és una de les celebracions més populars de Còrdova. Té arrels religioses, vinculades a l'exaltació de la Santa Creu, però amb el temps s'ha convertit també en una festa popular i social. Es fa al començament de maig i simbolitza la primavera cordovesa, un moment en què la ciutat es vesteix de flors. Les places i racons de la ciutat s'omplin de grans creus decorades amb flors naturals, clavells majoritàriament, que poden arribar als 3 metres d'alçada. Cada creu sol estar envoltada d'arcs, geranis, tests i elements típics andalusos, creant autèntics escenaris florals. Al voltant d'elles es munten barraques o casetes on es pot menjar i beure (vi, cervesa, tapes típiques) i on hi ha música i ball de sevillanes i rumbes. L'Ajuntament de Còrdova organitza un concurs oficial de cruces, amb premis a la millor ornamentació. Participen confraries, associacions de veïns i penyes, que treballen setmanes prèvies per aconseguir la creu més espectacular. La gent va vestida amb trages de gitana o de faralaes i canten cançons flamenques i coples. També hi ha actuacions de balls folklòrics amb castanyoles i taconeo. Quan acaben las Cruces de mayo, s'inicia el festival de patis cordovesos, part de la identitat andalusa. Del 5 al 18 de maig els propietaris engalanen els blancs patis de les seues vivendes amb tests de geranis, clavells i gessamins. En molts d'ells també se celebren espectacles flamencs i hi ha la possibilitat de degustar les tapes i el famós vi. El festival dura una setmana, però els patis es poden visitar tots els divendres, dissabtes i diumenges entre abril i juny. La Festa dels Patis ha sigut reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
LA PATUM DE BERGA:
En Catalunya hi ha molta tradició de cabuts i gegants, però una de les Festes més antigues és "La Patum" del poble barceloní. Encara que es celebra la setmana de juny que coincideix amb el Corpus Christi, és una tradició profana. Associacions prenen la plaça del poble de Berga per a fer els seus balls al ritme de la banda de música que toca artístiques obres musicals exclusives. El nom de la festa prové del so del tabal, el gran tambor que marca el ritme ressonant en una atmosfera hipnòtica. Aquest element és l'eix conductor de tots els actes i sardanes, conferint un caràcter solemne. Però és una festa molt lúdica i popular, degut a que hi ha una aglomeració increïble de gent ballant al voltant dels personatges principals: Apareixen per torns per a fer les seues evolucions originals i l'ordre és el mateix a la Patum de Lluïment. De matí també es fa una Patum infantil per a transmetre la tradició generacionalment. La nit del dijous i diumenge es fa una Patum completa amb una estricta formació: Turcs i Cavallets que evoquen les lluites entre moros i cristians i fan xocar espases en un combat simbòlic. A continuació entren les Maces, donyets amb grans masses que dansen colpejant el terra amb força, donant pas a l'Àliga, figura animal solemne i elegant que representa la ciutat i balla amb majestuositat. És una àguila amb corona i flors al bec, molt popular en els balls de totes les ciutats catalanes. Després ixen els Nans Vells, grotescs i satírics, que amb els seus moviments exagerats fan riure i critiquen el poder. El ritme s'accelera amb l'aparició de les Guites, 2 bèsties descontrolades que corren i giren entre la multitud. Hi ha un drac gran i altre xicotet que tira bengales per la boca i persegueix a tots. Els 4 Gegants, amb el seu pas majestuós, són símbol de noblesa i dignitat. Per això i el seu pes tenen una dansa més tranquil·la, ballant el rei moro amb la reina mora i el rei cristià amb la reina cristiana. Tot seguit prenen protagonisme els Nans Nous, més alegres i còmics, que tenen la música més divertida i coneguda. Els moments més impressionants i esperats són els salts dels Plens, quan desenes de dimonis amb trages de fulles verdes encenen focs artificials i petards enmig de la multitud. La plaça de Sant Pere es transforma en un infern de flames, espurnes i fum, amb la gent saltant al ritme de la música. És una experiència col·lectiva d'intensitat que té el seu risc i misteri al estar a fosques. Desprès del moment àlgid la festa conclou amb els Tirabols, on tots els personatges es mesclen al ritme de pasdobles i s'agafen de la ma a altes hores de la matinada. La participació ciutadana és massiva i transversal, convertint-se en un símbol de cohesió social, identitat i orgull català que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
CORPUS CHRISTI VALÈNCIA:
La Festa del Corpus Christi és una de les celebracions més antigues i representatives de València, coneguda popularment com "la festa grossa". El seu origen es remunta al segle XIV i té com a finalitat l'exaltació de l'Eucaristia, encara que amb el pas del temps ha anat sumant elements culturals i tradicionals fins a convertir-se en un autèntic esdeveniment ciutadà. Se celebra el diumenge del Corpus, 60 dies després de Pasqua, i ompli el centre històric de la ciutat d'actes festius i espiritualitat. Pel matí té lloc la Cavalcada del Convit, una desfilada plena de color i sàtira on ixen gegants i cabuts, danses tradicionals i la figura de la Moma, que simbolitza la Virtut triomfant sobre els vicis i els 7 pecats capitals. És un acte alegre i molt participatiu, que combina elements religiosos amb l'humor, la festa popular, els balls folklòrics com "La carxofa" i fins hi tot una banyà. Els veïns del carrer Micalet llançen aigua desde els balcons als soldats d'Heròdes, acalorats pel pas militar i les temperatures del mes de juny. El diumenge a la vesprada es desenvolupa la solemne processó del Corpus, la més important i on participen cofradies, personatges bíblics, misteris i breus representacions teatrals d'escenes religioses. Les espectaculars Roques són grans carros triomfals d'origen medieval, autèntiques obres d'art sobre rodes. El moment culminant arriba amb l'eixida de la Custòdia de la Catedral de València, considerada una de les més grans i magnífiques del món, que recorre els carrers enmig de la devoció. Altra Processó amb molt de respecte per als valencians és la de la Mare de Déu dels Desamparats. Es realitza en maig amb una pluja de pètals i una rebuda multitudinària en la que la gent s'aglutina per a tocar el mantell daurat de la Geperudeta i clamen "Valencians tots a una veu, visca la Mare de Déu!". Desprès de "La festa grossa" arriba la Fira de juliol de València que acaba amb la desfilada de carrosses en la preciosa Batalla de flors.
FIRA DEL CORPUS DE GRANADA:
Encara que en Toledo també es celebra el Corpus Christi en molta pompositat, destaca la Fira de Granada de juny. Comença cada any a les 12 de la nit amb l'encesa de les milers de llums de la portalada i acaba amb un castell de focs artificials. La fira es caracteritza pel seu elegant ambient flamenc, amb carros de cavalls, gent vestida amb els típics trages regionals i multitud de casetes. Les d'accés públic i privat s'intercalen per permetre disfrutar independentment de l'estatus social, problema classista que si té la Fira de Màlaga. En Granada es celebren 2 processons: la religiosa és el dijous del Corpus, amb el Santíssim Sacrament de l'altar. La profana s'anomena la Tarasca, i té lloc cada dimecres de fira, on un maniquí vestit amb la roba que serà moda la temporada següent es passeja per tota la ciutat damunt d'un drac. El diumenge de la setmana següent a la festivitat del Corpus se celebra una Processó als voltants de la Catedral, la denominada Octava del Corpus. La Fira de Granada està declarada d'Interès turístic internacional.
FOGUERES DE SANT JOAN A ALACANT:
Les Fogueres de Sant Joan són la festa més emblemàtica d'Alacant i se celebren del 20 al 24 de juny. Aquesta celebració instaurada en 1928 ha estat reconeguda com a Festa d'Interès Turístic Internacional i també com a Bé d'Interès Cultural Immaterial, reflectint la identitat alacantina. Hi ha 90 monuments efímers elaborats per les diferents comissions foguereres de la ciutat, junt a la versió infantil de materials com fusta, suro i cartró. Els monuments solen representar escenes satíriques, polítiques, culturals o quotidianes, i són una autèntica demostració de creativitat i habilitat artesanal. Cada any, les Fogueres competeixen en un concurs que premia les millors creacions en diverses categories, fomentant la innovació i la tradició al mateix temps. Al contrari que les Falles de València, les Fogueres d'Alacant són més abstractes, conceptuals i s'adornen amb formes geomètriques, màscares o rostres femenins. El soroll, llum i color de les mascletaes agraden molt als alacantins, reunits cada dia a les 14:00 a la plaça de Luceros. També es realitzen diverses desfilades i processons, com la Cavalcada del Ninot, les ofrenes florals a la Mare de Déu del Remei, patrona d’Alacant, el Cosso Multicolor o la Desfilada Folklòrica Internacional. El punt culminant de la festa és la Nit de la Cremà del 24 de juny. Tots els ninots són cremats enmig d'un espectacle impressionant de focs artificials, simbolitzant tant la purificació com la renovació. És un moment de gran emotivitat i alegria compartida, sobretot per a cada Bellea del Foc. La representant femenina d'Alacant té una versió en xiqueta que resulta un poc "mujer florero". Però no es pot negar que el trage de novia alacantina i els trages regionals de foguerer i les dames tenen un gran valor tradicional. En 2025 el primer premi se'l va endur la Foguera Baver els Antigons, però també destaquen les Fogueres de Sèneca Autobusos, La Ceràmica, de l'Ajuntament, de l'Explanada, de Florida Portazgo, de Diputació, de Sagrada Família, de San Blas i de Carolines Altes.
ORGULL LGTBI DE MADRID:
Encara que les Festes de l'Orgull ja s'han estès per tot el territori, la celebració més gran continua sent la de la capital d'Espanya. És una de les manifestacions de visibilitat LGTBI més grans d'Europa i del món. Se celebra cada any al voltant de la última setmana de juny i coincideix amb la commemoració dels fets de Stonewall de 1969 a Nova York, que marcaren l'inici del moviment modern pels drets dels gays. La festa combina reivindicació i celebració amb de desfilades de carrosses, concerts, performances, activitats culturals i esportives, tallers i actes de sensibilització. El punt culminant és la gran manifestació del dia de l'Orgull, on milers de persones de tot el món recorren el centre de la ciutat amb pancartes, banderes multicolors i un missatge clar de drets i igualtat. Els barris de Chueca i Malasanya esdevenen el centre neuràlgic de la festa, amb escenaris musicals i zones gastronòmiqueses i conferències sobre diversitat sexual i de gènere. També és un espai segur per al col·lectiu de drags queens, on les persones s'expressen lliurement. A pesar del govern autonòmic d'Ayuso, Madrid projecta un missatge de tolerància, igualtat i respecte més enllà de les fronteres d'Espanya. La vibrant festa ha contribuït a consolidar Madrid com una de les capitals més inclusives per a col·lectiu de lesbianes, homosexuals, bisexuals, intersexuals, transsexuals i plus. És una festa molt més oberta que la taurina de Sant Isidro, on les xulapes, la fira, els bous, els balls de chotis i la verbena de la Paloma tenen el protagonisme.
SAN FERMÍN A PAMPLONA:
Són unes Festes reconegudes en tot el món i en honor del patró de Navarra. Per això abans dels 7 Encierros de bous es fa la següent pregària: "A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón, nos guíe en el encierro dándonos su bendición. Gora San Fermín!". A continuació es solten els cabestros i bous que fan córrer i donen cornades als corredors que del 7 al 14 de juliol s'amontonen al carrer Estafeta fins la Plaça de Bous. Per la vesprada hi ha corregudes on els toreros demostren la seua crueltat o el seu art, depenent de lo que consideren els animalistes o els taurins. La festa comença el dia 6 de juliol amb el multitudinari "Xupinazo" i acaba una setmana més tard a l'Ajuntament cantant "Pobre de mi" i llevant-se el tradicional mocador roig al coll. Un llibre de l'escriptor nord americà Ernest Hemingway va fer que els San Fermins foren mundialment famosos i que cada any apleguen a Pamplona un milió de visitants.
FESTA DE SANTIAGO APÒSTOL EN A CORUÑA:
És una de les celebracions més importants de Galícia i coincideix amb el dia de la pàtria gallega. La ciutat de Santiago de Compostela es transforma en un gran escenari de celebració on tenen lloc espectacles de focs artificials en honor al patró i solemnes misses a la Catedral. El famós botafumeiro es balanceja majestuós omplint el culte de fum i aroma. També hi ha activitats culturals, concerts, danses, passacarrers i verbenes. Quan el 25 de juliol cau en diumenge, es proclama Any Sant Compostelà, fet que atorga una rellevància especial a la festivitat i multiplica l'afluència de peregrins per completar el Camí de Santiago i guanyar el jubileu plenari. Coincideix amb el dia de Santa Marta, quan en la Vil·la Joiosa es fa el conegut Desembarc de vaixells a la platja com a part de les Festes de Moros i Cristians.
MISTERI D'ELX:
Dins de les Festes d'agost de la ciutat de les palmeres, destaca la representació bíblica que coincideix amb l'inici de la Fira de Xàtiva. Per a Elx el 13 d'agost no són les Perseides o Sant Hipòlit, sinó la nit de l'Albà en la que es tiren milers de coets i la impressionant "Palmera de focs artificials". El Misteri d'Elx és una celebració religiosa i cultural única, declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Es representa cada any els dies 14 i 15 d'agost a la Basílica de Santa Maria d'Elx, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu. La festa té els seus orígens a l'Edat Mitjana i s'ha mantingut viva sense interrupcions fins hui. Es tracta d'un drama sacrolíric en valencià antic que narra els últims dies de la Mare de Déu: la seua mort, l'enterrament i la coronació celestial. Està dividit en 2 jornades: la primera, el 14 d'agost, s'anomena la Vespra, i la segona del 15 és la Festa. El Misteri d'Elx combina teatre, música i elements escènics espectaculars. Entre els moments més emblemàtics hi ha la Magrana, un artefacte aeri en forma de fruit que baixa del cel portant un àngel amb la palma. L'Araceli és una plataforma que descendeix des de la cúpula amb àngels que s'enduen l'ànima de la Verge cantant. Desprès de les interpretacions dels jueus i els Apòstols arriba la Coronació, quan la Mare de Déu és elevada i rep la corona celestial enmig d'un cant col·lectiu emocionant. Diuen que el confeti daurat que es llança es diví i dona bona sort, per això els afortunats que estan dins la Basílica arrepleguen el típic "oripel". La música és un altre dels grans tresors de la festa: un repertori medieval i renaixentista interpretat exclusivament per veus masculines i xiquets, que crea una atmosfera espiritual.
SEXENNI DE MORELLA:
Cada 6 anys Morella té una cita important amb la història. El Sexenni de Morella és una festa religiosa i popular que se celebra a la comarca dels Ports en honor a la Mare de Déu de Vallivana. La tradició es remunta al segle XVII, quan els habitants van prometre celebrar una festivitat extraordinària després de superar una greu epidèmia de peste. Com a mostra d'agraïment i devoció a la patrona de la localitat, en 1672 es va fer una romeria per traslladar la imatge de la Verge a Morella. Per això abans del Novenari es fa la Rogativa del Santuari veí fins a la Basílica de Morella, acompanyats per una comitiva de romers. Durant 9 dies d'agost els carrers s'engalanen amb banderes, decoracions florals i tapes pintades a mà, creant un ambient solemne i festiu. Cada casa té un mural fet de flocs de paper que formen grans dibuixos de temàtiques variades. Hi ha processons, balls tradicionals, música i representacions teatrals que evoquen la història i les llegendes de Morella. El moment central és la Processó de la Mare de Déu de Vallivana, on la imatge de la patrona recorre els carrers de la ciutat acompanyada de fidels, autoritats i grups locals. Desprès del pas dels Santets pels volantins, es recuperen costums antics mantenint viva la identitat i el patrimoni local. Destaca el moment en que la Mare de Déu de Vallivana puja per un carrer cap a la torre i s'obri la gran Taronja desde on un xiquet Sant Miquel recita uns versos. Cada dia hi ha un Retaule al migdia, en el que cada gremi de la ciutat presenta la seua pròpia dansa tradicional. Aquestos balls formen part essencial del passacarrer i es representen amb xirimita i tabal, excepte en el cas de la Corroquina que es balla amb rondalla i cantants. L'Ajuntament mostra la seua presència amb el ball dels Torners, mentre que el Clero i els Ramaders interpreten la Dansa dels cabuts, que simbolitza la faena de la terra. Els Notaris porten a les Miraverges, i el gremi de Comerç i Turisme acompanya a les Heroïnes Bíbliques, amb personatges que evoquen llegendes antigues. Les professions relacionades amb Indústria i Transport participen amb el Carro Triomfant, on van xiquets vestits d'angelet. El gremi de la Joventut participa amb la Dansa de les Gitanetes, un ball viu i colorit que aporta dinamisme. Els torners de blau van marcant el pas amb la vareta i fan vistoses i espectaculars piruetes, executades sempre al toc del tabal. Als Arts i Oficis 8 xiquets amb peculiars vestits ballen amb un arquet i fan una pantomima dels diversos oficis que representen (cadirer, impremter, fuster, sastre, obrer, ferrer, sabater, teixidor). És la dansa pròpia del Gremi de les Arts i Oficis. Als llauradors les xiquetes porten mantó de Manila i van vestides de llauradores, els xiquets, també de llauradors, porten uns sombrero triangular molt característics. El xiquet del centre, amb un aladre a l’esquena, fa la relació davant la Verge a la porta de la Confraria. Els teixidors són 8 xiquets amb una cinta a la mà que va lligada a un asta fent trenes i caragols diversos mentre a l'altra mà toquen les castanyoles. La Corroquina es va recuperar al al 52 Sexenni, quedant adscrit al Gremi de la Gent Gran. Són joves vestits de morellans acompanyats de la Rondalla, amb guitarres, bandúrries, llaüts, i un grup de cantadors. Estaria bé que per al Sexenni 56 de 2030 es recuperara la dansa dels Esquiladors. Va desaparèixer als anys 20 del segle passat al decaure l'ofici de les ovelles. Un grup de xiquets disfressats d'esquiladors, amb unes tisores i un tros de pell a l'esquena simulaven pelar les ovelles, fent riure a joves i vells. Indumentàries medievals com les de la reina Esther i quadres costumistes són el resultat del treball de tot un any, com també el de preparar tots els tapissos de paper rissat. Els Conventets són escenaris teatrals simulant façanes d'església, on xiquetes i xiquets vestits de cura canten melodies devotes fetes pels veïns. L'essència de l'art manual es veu en les mantes morellanes, els dolços flaons i els artesanals adorns dels carrers estrets i empedrats de Morella. L'any anterior al Sexenni, se celebra l'Anunci en el que es planten barraques de fusta als carrers. La desfilada de carrosses decorades amb paper rissat adquireix un to festiu, en el qual els integrants del Pregó i els espectadors es barregen amb una batalla de confeti i serpentines. El pròxim Anunci del Sexenni serà en agost de 2029.
ASTE NAGUSTIA DE BILBAO:
La Setmana Gran de la capital euskera va nàixer oficialment en 1978 com a festa popular i participativa. L'Aste Nagustia ha crescut fins a convertir-se en una de les cites festives més multitudinàries del País Basc. El símbol central és Marijaia, una figura femenina d'esperit alegre creada per la pintora Mari Puri Herrero, que representa la festa i el caràcter obert de Bilbao. La inauguració arriba amb el pregó i l'entrada de Marijaia al balcó del teatre Arriaga. Són dies de cercaviles de gegants i cabuts, espectacles de circ i dansa, partits de pilota basca, regates a la ria, demostracions d'esports rurals, teatre de carrer, concerts, gastronomia, jocs infantils i molta animació a la plaça principal. Un dels trets més característics són les txosnas, casetes muntades per les associacions veïnals i culturals a la vora del riu Nervión. En elles es pot menjar, beure, ballar i disfrutar d'un ambient reivindicatiu, ja que cada comparsa té la seua identitat i missatge. També són molt populars els concursos de focs artificials que cada nit omplen el cel de llum i color, així com les actuacions musicals gratuïtes de grups locals, estatals i internacionals. La cloenda arriba amb la crema de Marijaia, quan la vella que ha presidit les festes és cremada simbòlicament al teatre Arriaga entre música i focs, donant per acabada l'Aste Nagusia fins a l'any següent.
JALEOS DE CAVALLS A MENORCA:
Al llarg de l'estiu es celebra a tots els pobles de l'illa balear aquesta tradició eqüestre. Les primeres són a la Ciutadella per Sant Joan, les de Es Castell a finals de juliol i les de Maó a finals d'agost i principi de setembre. Els cavallers, vestits amb la indumentària tradicional de negre i amb barret de copa, recorren la ciutat al ritme de la banda de música interpretant la peça del Jaleo. El punt culminant arriba quan, a la plaça de la Constitució i als carrers principals els cavalls menorquins s'alcen sobre les pates de darrere envoltats pel públic, que s'acosta per aguantar-los i demostrar la seua destresa i valor. El protocol manté la mateixa estructura que a Ciutadella: el Caixer Senyor i el Caixer Capellà encapçalen la comitiva, seguits pels altres cavallers que fan botar els cavalls entre la multitud que dona ànims i crida. És un moment de comunió col·lectiva, on la ciutat s'aboca a honrar la seua patrona: La Mare de Déu de Gràcia. En el ritual equí la jerarquia, a part de la raça dels cavalls, la marca el Caixer Senyor que és de la noblesa i el Caixer Capellà que representa l'autoritat civil i religiosa. La resta de participants beuen la "pomada", una beguda alcohòlica típica amb sabor de llimonada.
LA TOMATINA DE BUNYOL:
Desprès de les ja internacionals Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent i les Alfàbegues de Bètera, l'última cita de l'estiu a la província de València és "la Tomatina de Bunyol". El singular anarquisme d'aquesta batalla de verdura xafada fa que sols dure una hora en el dimecres que tanca agost. L'origen de la Tomatina es remunta als anys 50, quan un incident durant una desfilada veïnal va acabar amb una guerra improvisada amb tomaques d'un mercat proper. Amb el temps, aquest esdeveniment espontani es va convertir en una tradició consolidada que combina diversió, participació ciutadana i turisme internacional. La festa comença amb el "palo de sabó", un tronc untat de sabó que els participants han de pujar per aconseguir un cuixot penjat dalt. Aquest moment inicial és tot un repte i marca l'inici de la lluita entre els 6 camions desde on es tiren les tomaques. La plaça es plena d'un suc roig de tomaca i al acabar toca netejar les parets i llavar-se al riu, sobretot per a aquells visitants d'Estats Units, Austràlia o Japó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario