viernes, 29 de junio de 2018

MARXES MORES FILÀ ABENCERRAJES

La filà Abencerrajes és inqüestionablement una de les filaes amb més tradició musical de les Festes d'Alcoi. La seua vinculació durant dècades a l'Apolo i la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi han permès un extens repertori de marxes mores associades a aquesta filà. La música més identificativa de la filà Abencerrajes és també pròpia de la banda Primitiva. La unió entre els músics i els festers d'aquestes entitats alcoyanes es va trencar fa uns anys però l'estima per certes marxes mores continua vigent. Entre els pasdobles més curiosos de la filà Abencerrajes està "El desgavellat". Una obra de Julio Laporta que desde 1927 els propis festers toquen amb guitarres de canya a la Segona Diana del dia del patró: El 23 d'abril. El respecte per les obres clàssiques d'aquesta filà és conseqüència de les varies marxes mores que l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda va composar en anys de càrrec de la filà Abencerrajes. I és que Amando Blanquer era un gran amic del centre instructiu Apolo, i per tant de molts festers. També l'anterior director de la banda Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, és membre de la filà i ha creat moltes marxes mores per a boatos. Sent així el recopilatori de la filà Abencerrajes promet ser ben complet i d'una qualitat extraordinària:

"UZUL EL SELMIM" és una marxa mora amb un altre títol molt conegut i descriptiu: L'entrà dels moros. Un títol en àrab i l'altre en valencià però els dos igual de vàlids. Considerada una joia musical, es tracta d'una peça musical amb molts matisos i que identifica perfectament a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot és una marxa mora que representa el sentiment d'alcoyania i ha traspassat fronteres. L'autor és el prodigiós Camilo Pérez Monllor. L'estrena en 1914 no va agradar i a l'autor li va decepcionar perquè havia posat una gran il·lusió i treball en "Uzul el selim". Era una marxa mora molt innovadora que amb la suma de les xirimites va millorar notablement. Als anys 40 "Uzul el selmim" es va adaptar i al afegir un nou ritme de percussió va causar impressió en el públic. Camilo Pérez Monllor va ser un precursor ja que la marxa mora era un nou gènere de música pot explotat i recent a principis del segle XX. Amb el pas del temps "Uzul el selmim" es va revaloritzar i va aconseguir l'acceptació i estima dels alcoyans. Desde aquell moment s'ha convertit en la marxa mora identificativa de la filà Abencerrajes i fins a 2014 sols la podia tocar la Banda Primitiva d'Alcoi, ja que l'autor sols havia permès que els músics alcoyans tingueren la partitura. Amb el centenari de la seua composició, "Uzul el selmim" va perdre els drets d'autor. Ara totes les bandes de música poden interpretar-la i això ha provocat una sobreexplotació als últims anys. Fins fa poc estava considerada una marxa mora única. Com a conseqüència vàries esquadres de negres estan cremant aquesta meravella. També és una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX. Els colps de pandereta de "Uzul el selmim" recorden als tocs de telers d'Alcoi i a la seua relació amb les Festes de Moros i Cristians i els empresaris tèxtils.

"BAIX LA FIGUERA" és una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor, encara que a voltes s'ha associat al pare del músic: Camilo Pérez Laporta que també era compositor de música festera. "Baix la figuera" està dedicada a la filà Abencerrajes i al Centre Instructiu Musical Apolo. D'ahí va nàixer l'estreta relació entre la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi, encara que "Baix la figuera" no és una marxa mora famosa. Data de 1931, quan festers i músics es juntaven per a berenar baix la figuera. Una demostració de la llarga amistat entre els Abencerrajes i la banda més vella de la ciutat d'Alcoi.

"ABENCERRAJES I CEGRIES" és una marxa mora de Gonzalo Blanes Colomer de inspiració oriental. La seua durada de quasi 10 minuts fan que s'utilitze poc al carrer. No és molt pràctic ni per al músic ni per al fester desfilar amb una marxa mora tan llarga, però no li lleva qualitat. Per aquest motiu és poc coneguda. Als concerts d'exaltació de música festera d'Alcoi si que s'ha escoltat més d'un any, sobretot al de la banda Primitiva. Però la filà Abencerrajes si té la marxa mora en el record per portar el nom de la filà i "Cegries", en referència històrica a una dinastia del Regne musulmà de Granada. Cal recordar que els Abencerrajes eren els nobles que van governar en l'època de més esplendor de Granada i vivien en l'Alhambra. Gonzalo Blanes va composar "Abencerrajes i Cegries" en 1947, quan ja s'havia consolidat com a músic gràcies a marxes mores excel·lents com "A la Meca" o "Moro de Granada".

"NO HO FARÉ MÉS" és una marxa mora antiga però que continua molt present en les Entrades d'Alcoi. Vicente Català ja demanava perdó amb el títol quan la va composar en 1949. No sabem exactament a que és degut el nom. Hi han mil versions i històries sobre aquesta marxa mora. Això la fa encara més atractiva i curiosa. Desprès de caure en l'oblit va ser la filà Abencerrajes qui va recuperar aquesta meravella de marxa mora. En 1987 "No ho faré més" va tornar a estar en auge gràcies a l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes. I desde aquell any no ha passat de moda, de fet una esquadra de la filà Abencerrajes més recent també va desfilar amb "No ho faré més". Es tracta de la inoblidable esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Ja fa 10 anys d'aquell disseny nòmada amb el cabo batidor sobre un camell al pas de "No ho faré més".

"JUANJO" és una coneguda marxa mora de Francisco Esteve Pastor. Possiblement el músic més famós de Muro, a pesar de la seua mort en 1989. Pocs anys abans, en 1986 va composar "Juanjo". Està dedicada a Juanjo Rico Esteve, nebot de l'autor. En 1994 va ser la marxa mora escollida per l'esquadra de negres de l'alférez moro. Una de les esquadres de la filà Abencerrajes de les que més s'ha parlat. En aquell càrrec de Francisco Payà també es van estrenar obres de Gregorio Casasempere com "Per l'alfaris" o una estranya melodia africana per al ballet tribal d'Ana Calvo.

"LLAOR" és una marxa mora de Gregorio Casasempere Gisbert que va estrenar la filà Abencerrajes. Es tracta d'una estupenda obra musical on les xirimites, la percussió i els instruments de vent es mesclen creant una preciosa melodia. "Llaor" està dedicada a Santiago Guillem Mataix, capità moro de 1995. En la carrossa arrastrada amb cordes va desfilar un elegant i veterà capità junt al seu rodella, amb l'acompanyament musical de "Llaor". Una llàstima que no s'haja tornat a tocar aquesta obra del mestre Gori. El director del Conservatori d'Alcoi també va composar altres diverses marxes mores per a la capitania mora de la filà Abencerrajes de 1995, entre elles "Alusul" o l'obertura del boato amb panderos. La música ètnica marroquí, la marxa mora "Quinze moros" o "Un moble més" no van faltar en aquest seguici senyorial. "Un moble més" en versió àrab també està dedicada a la filà Abencerrajes. Però és "Llaor" l'atracció musical més important d'aquell càrrec de 1995.

"ANABEL" és una magnífica marxa mora del percussionista alcoyà Enrique Llàcer Soler. En 1974 el conegut  Regolí va composar "Anabel" per a la seua filla i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. En 1995 "Anabel" va acompanyar a les favorites i dames del capità moro de la filà Abencerrajes, Santiago Guillem.

"GERMANS" és la vibrant marxa mora que va estrenar l'esquadra de negres del capità moro 1995. Encara que no és una marxa mora massa coneguda ni identificativa de la filà Abencerrajes, la melodia de "Germans" és fantàstica. Va sorgir de la ment creativa de Pedro Estevan, un gran percussionista d'Alcoi. La raó del títol és que molts dels components d'aquella esquadra de negres de la filà Abencerrajes eren germans. Per tant va ser una esquadra de negres que, a part de tuareg, també era molt fraternal.

"MOROS Y CRISTIANOS" és altra d'eixes marxes mores que s'han posat d'actualitat a pesar de la seua maduresa. Camilo Pérez Monllor va composar "Moros y cristianos" en 1935 per a transmetre l'amor i tot el que per a ell significaven les Festes d'Alcoi. Musicalment és molt encertada i reflexa perfectament la idiosincràsia de l'Entrada Mora. El fort permet tocar el cel fester i per això l'esquadra d'enmig 2001 de la filà Abencerrajes la va elegir per a baixar pels carrers de la ciutat.  El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a ciutats del Marroc. Una volta més es pot apreciar la unió entre Camilo Pérez Monllor i la filà Abencerrajes d'Alcoi, ja que "Moros y cristianos" està dedicada a un membre de la filà: Francisco Blanes l'alt. "Moros i cristianos" si va gaudir de popularitat durant anys, però no va alcançar la immortalitat d'altres marxes mores de l'autor com "Uzul el selmim". Tot i això la filà Abencerrajes s'estima aquesta marxa mora i també ha sonat per a l'alférez moro 2018 de la filà Magenta, Santi Carbonell.

"TARDE DE ABRIL" és difícil d'alabar en paraules. No hi ha bastants adjectius positius per a descriure aquesta marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda. Fins hi tot té una versió simfònica que recrea tota l'etapa de dominació àrab de Al-Àndalus. Però "Tarde de abril", per damunt de tot ens transporta a una vesprada d'abril. A una vesprada d'Entrada Mora d'Alcoi. En la primera vesprada que es va poder escoltar l'obra maestra d'Amando Blanquer va ser en 1957. I precisament amb la filà Abencerrajes. Com Amando Blanquer era membre de la filà i de la banda Primitiva ells van ser els privilegiats en estrenar aquesta fantàstica marxa mora. Moltes voltes s'ha nombrat "Tarde de abril" amb la filà Abencerrajes com a part del títol. La bellesa de "Tarde de abril" no va ser prou valorada en el Festival de Música Festera de 1957. El jurat va opinar que no era adequada per a marcar el pas. La popularitat de la marxa mora entre els cabos ha demostrat tot lo contrari. El seu fort final no té comparació i a pesar de la seua dificultat quasi totes les bandes valencianes la saben tocar. I és que "Tarde de abril" està molt sol·licitada a pesar dels seus més de 60 anys. Una prova és que en 2003 va sonar en varies esquadres de negres de les Festes d'Alcoi. Per exemple en l'esquadra commemorativa dels 100 anys desde la fundació de la filà Abencerrajes. Amb "Tarde de abril" la celebració del centenari va ser immillorable. Com a paradoxa, l'Entrada Mora de 2003 no es va celebrar en abril sinó el 3 de maig. Més esquadres de negres de la filà Abencerrajes han desfilat amb "Tarde de abril". Per exemple la del capità moro 2009 amb un disseny salvatge.


 "NÓMADAS DEL DESIERTO" és una obra musical composada ex profés per al ballet d'Ana Calvo. Es va estrenar en la única coreografia de l'alferecia mora 2008 de la filà Abencerrajes. La melodia ens transporta a les dunes dels deserts d'Egipte. També inclou un tros de "Uzul el selmim" fàcilment identificable. Jordi Francés també va composar altra marxa mora per al boato: "Voces del desierto". El títol original de l'obra "Nómadas del desierto era "Tell-Hab" però es va canviar per un més fàcil que es relacionava amb la temàtica del ballet. Unes coloristes gitanes del desert movien les seues faldes i el melic amb sensualitat. D'aquest ballet i concepte va sorgir l'actual acadèmia de ball del grup inicial d'Ana Calvo: Les prestigioses Gawazi. 

"ANY D'ALFERIS" és una marxa mora que la filà Abencerrajes mostra amb orgull. I és que tenen la sort de que una de les grans composicions de la música festera està feta per al seu any de càrrec. Clarament se sap pel títol que "Any d'alferis està dedicada a un alférez moro, a José Sanz Llopis en particular. Però pocs saben que és una marxa mora apoteòsica que es va estrenar en l'alferecia mora 1967 de la filà Abencerrajes, concretament amb l'esquadra de negres. Amb més de 50 anys, aquesta marxa mora d'Amando Blanquer segueix escoltant-se moltíssim a les Festes d'Alcoi. Va acompanyar a l'alférez moro 2008 de la pròpia filà Abencerrajes: José Vicente Juan Pérez. Els apartats ben diferenciats de la marxa mora i la seua harmonia àrab de indubtable qualitat han convertit "Any d'alferis" en un referent. Mai estarem prou agraïts per tot lo que va aportar Amando Blanquer Ponsoda a la música festera. 

"ALI GEABÀ-SPYROS" és una exitosa marxa mora de Vicente Pérez Esteban, natural d'Albaida. "Ali Geabà-Spyros" és la marxa mora més famosa de Coleto i data de 1998. 10 anys desprès va sonar en Alcoi per a la favorita de l'alférez moro 2008 de la filà Abencerrajes. "Ali Geabà-Spyros" és un regal que va servir com a compromís per a que Gea s'apuntara a la filà Tuaregs d'Albaida. El seu exòtic i impronunciable títol no ha dificultat en absolut la difusió d'aquesta marxa mora. 

"XABAT" és una de les marxes mores més famoses de Saül Gómez Soler. "Xabat" és el dia sagrat dels jueus. Com a ontinyentí, Saül Gómez va composar la seua millor obra musical per als Benimerins del seu poble. La va estrenar el capità moro d'Ontinyent 2003 i "Xabat" va adquirir un gran ressò gràcies a Salvador Gramage. En 2009 la marxa mora va marcar el pas al ballet de Inma Cortés, amb la dansa del canelobre. Però no va ser l'única marxa mora de Saül Gómez que es va escoltar en la capitania mora 2009 de la filà Abencerrajes... 

"SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE" tanca aquest repàs de marxes mores per mèrits propis. És la última gran marxa mora de la filà Abencerrajes. Admirada pels espectadors desde la seua creació en 2009. Va causar gran expectació i efecte entre els festers ja que s'anunciava amb una multitudinària interpretació el dia 22 d'abril. El talent de Saül Gómez Soler no va defraudar i "Santiago capitán abencerraje" ha creat furor entre els amants de la música festera. És una de les marxes mores més carismàtiques d'aquesta dècada, fins el punt de que ha sonat en càrrecs, ballets i esquadres. Va ser la primera marxa mora amb coral inclosa. Afegir veus a la música festera ja s'havia experimentat amb marxes cristianes. Per exemple amb "Tempora Belli", "Zaphirus" o "El diví". Però en marxa mora era tot un repte sentir corals. "Santiago capitán abencerraje" continua sent de les poques marxes mores amb cors mixtes. Un atreviment que va ser idea de Saül Gómez desprès de que el capità moro 2009 li encarregara una marxa mora innovadora i mai sentida. Antonio Guillem, l'últim capità de la filà Abencerrajes, volia fer-li un sincer homenatge al seu pare. I el seu pare havia sigut el capità moro 1995 d'Alcoi, el recordat Santiago Guillem. Per això el títol de la marxa mora no podia ser més clar i explícit: "Santiago capitán abencerraje". Perquè Antonio Guillem no es considerava capità moro 2009, sinó fill de capità abencerraje. Amb aquestes premises Saül Gómez va composar una obra triomfal. L'autor la va descriure com música incidental en memòria dels pares que ja no estan entre nosaltres. La lletra de "Santiago capitán abencerraje" prové de textos de poetes musulmans. En concret els seus càntics es basen en inscripcions epigràfiques en llengua àrab. Unes escriptures que es van trobar a les parets de l'Alhambra de Granada i van ser adaptades pel germà del músic, Sergi Gómez. Les nombroses corals cantaven els següents versos:
Alba i zèfir, 
Gran Califa,
Pòrtic i ombra.
Engalanats. Lloat.
Roda celest, 
dels meus anhels fortuna. 
Els estels tornaran submisos al Califa. 
Qui serveix a qui venç la glòria alcançarà. 
S'encén sens parell l'ampla volta de la nit, 
i rendida dels bessons, la lluna davalla,
guia d'Abenserraig. 
Núvol blanc.
Marbre blanc.
Claredat.
Jardí secret.
"Santiago capità abencerraje" agrada tant als festers que fins hi tot té una versió sense coral i més fàcil per a fer esquadra. S'anomena "Ana Maria" i es va estrenar en 2015 per a l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes d'Alcoi. També hi ha un pròleg per a soprano que es titula "Honorança" i està feta en honor de Santiago Guillem Mataix, qui sentia amor per la música i els instruments de corda com el violí i el contrabaix. En "Santiago capitán abencerraje" es basa la partitura de "Roda celest". Altra obra de Saül Gómez per a xirimites i tabals que manté un fil conductor amb la marxa mora. "Roda celest" també es va estrenar en la capitania mora 2009 de la filà Abencerrajes. Tant el capità moro com les dos favorites sobre elefants daurats es van acompanyar de "Santiago capitán abencerraje". Els carrers es van omplir de músics i corals que interpretaven a l'hora la monumental marxa mora de Saül Gómez Soler. Una capitania mora molt recordada per la música, perquè van ser 900 persones amb màscares daurades i túniques blanques qui van interpretar "Santiago capitán abencerraje". Un riu de gent vingut de moltes bandes i corals de pobles valencians que van participar amb il·lusió en un projecte històric. El resultat ha quedat gravat en la memòria de tots els alcoyans i visitants que van assistir a aquella solejada Entrada Mora de 2009. La gravació de "Santiago capitán abencerraje" correspon al dia que es va escoltar per primera volta en un concert, junt a un ballet moro. La marxa mora està precedida per "Honorança" i a partir del minut 2:50 comença la magistral "Santiago capitán abencerraje" de l'ontinyentí Saül Gómez.

jueves, 21 de junio de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ TOMASINES

La filà Tomasines ha augmentat recentment el seu número de marxes cristianes. I tot gràcies a la seua alferecia cristiana 2018. Un repertori de música elegant, cristiana i seguint una línia melòdica bastant cohesionada. En açò influeix la gran quantitat de marxes cristianes del mateix compositor: Francisco Valor. El contestà és l'autor predilecte de la filà Tomasines i es ve notant en tots els càrrecs que la filà ha desempenyat al segle XXI. Però si una cançó popular identifica a la filà és "Ja baixen les Tomasines". Uns versos antics que han tingut moltes adaptacions. És una cançó coneguda en tota la comarca que diu així:
Carrer major cap avall, 
baixaven les Tomasines,
amb un barret a les mans,
fent músiques a les xiques. 
Ja baixen les Tomasines,
en la mà al costat,
dient-los a les fadrines: 
"Mireu-me la rosa 
que porte en el cap". 
Nosaltres eixim a la festa, 
com si fórem oronelles, 
i si pregunten qui són, 
són les Tomasines Velles. 
Porte sabata amb sivella, 
la calça en ramell, 
visca la flor del sombrero, 
corbata i xaleco 
i el bon saragüell.

"RAMÓN PETIT" és la marxa cristiana que normalment sona en les esquadres oficials de la filà Tomasines. Aquesta obra de Francisco Carchano Moltó està dedicada al capità cristià 1993 de la filà Almogàvars de Ibi. En Alcoi va sonar per primera volta en l'esquadra de negres de la filà Aragonesos en 1994. Sense cap raó de pes la filà Tomasines també va començar a utilitzar-la en les Entrades d'Alcoi fins convertir-se en un clàssic per als seus components.


"FOMENTO MUSICAL" és una vella marxa cristiana de José Pérez Vilaplana. Es va estrenar en les Festes de Cocentaina de 1972, quan les marxes cristianes estaven començant a agafar força. De fet "Fomento musical" va guanyar el segon premi al Festival de Música Festera d'Alcoi per la seua innovació. El mestre contestà va ser un dels primers en apostar per aquest subgènere tan important hui en dia. "Fomento musical" està dedicada a tots els músics, als estudiants de solfeig i també a la banda "Unió Musical Contestana". En 1990 "Fomento musical" va acompanyar a l'alférez cristià de la filà Tomasines: Luis Jordà Albero.

"JAPANESE TUNE" és una de les obres musicals més curioses i rares que s'han interpretat en les Festes d'Alcoi. Tot tipus de música pot aparèixer en les Entrades, però és molt estrany que música japonesa sone en la desfilada cristiana. Si bandes sonores de pel·lícules americanes o música ètnica d'Orient pot interpretar-se, perquè no composicions de l'altra part del mon? Aquesta és la raó per la qual la filà Tomasines va sorprendre amb "Japanese Tune" en l'alferecia cristiana de 1990. El ballet de Inma Cortés va ser molt aplaudit amb els passos de la música de Soichi Konagaya. La composició de 1972 dura 7 minuts però es va retallar per a sols ballar la part més animada. Tal va ser l'èxit que en 2004, a la següent alferecia cristiana tomasina va tornar a sonar "Japanese Tune", composada en 1972. En aquesta segona ocasió va ser el ballet d'Ana Botella qui va adaptar "Japanese Tune", tal i com es pot veure al vídeo:

"APÒSTOL POETA" és la marxa cristiana que va acompanyar a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1990. José Maria Ferrero va gaudir de prestigi gràcies a aquesta marxa cristiana estrenada en Ontinyent a l'any 1978. Està dedicada a Rafael el pregoner, volgut per ser un poeta molt fester i un gran devot del Santíssim Crist de l'Agonia.

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és la marxa cristiana més interpretada a les Festes d'Alcoi. Tant ha sonat que fins hi tot ha marcat els passos d'un ballet. Va ser en 1991 quan el ballet de Inma Cortés va aprofitar la marxa cristiana de Rafael Mullor Grau per a crear una coreografia de màscares. És la única volta que "L'ambaixador cristià" ha sonat en un càrrec de la filà Tomasines, a la capitania cristiana de 1991. Un càrrec que va desempenyar l'industrial Juan Miralles, conegut com Pope. "L'ambaixador cristià" va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi 1982 i es va escoltar al carrer en l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Asturianos.

"VÍCTOR" és una marxa cristiana de José Francisco Molina Pérez que actualment està un poc passada de moda però es va escoltar moltíssim als anys 80 i 90. Està dedicada a Víctor Puerto, capità cristià 1983 de la filà Cruzados de Cocentaina, qui la va estrenar amb molt d'orgull. En 1991 es va escoltar varies voltes en l'Entrada Cristiana d'Alcoi, una d'elles amb l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Tomasines.

"CID" és la marxa cristiana que va sonar per a l'esquadra d'enmig 1998 de la filà Tomasines. Pedro Joaquim Francés va composar aquesta èpica marxa cristiana en 1995. El títol de "Cid" fa referència a Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi castellà del segle XI. El Campejador és el protagonista de la història del "Cantar del Mío Cid", que narra les aventures del senyor de Castella. En 3 parts es conta el desterrament del Cid i les conquestes per a que siga perdonat pel rei. Desprès les bodes de les filles del Cid amb els infants de Carrió. La humillació dels infants per l'aparició d'un lleó fa que tramen una venjança i maltracten a les seues dones. Les filles del Cid queden abandonades i nugades a uns roures. Amb el Cid deshonrat comença l'afrenta de Corpes i el robust heroi medieval venç als infants de Carrió en una lluita amb la seua espasa Tizona. L'argument acaba amb el projecte de boda de les filles Elvira i Sol amb els prínceps de Navarra.

"LA VICTÒRIA" és una magistral marxa cristiana del compositor Enrique Alborch Tarrasó. El so de les campanes a la melodia anuncia la victòria de les tropes cristianes i a més a més li dona molta emoció a la marxa cristiana. Per això "La victòria" va triomfar a Bocairent en l'any 2001, any de la seua composició. Pocs anys desprès va sonar en Alcoi amb els espectaculars i recordats cavallers de l'alférez cristià 2004 de la filà Tomasines.

"BEN HUR" es va adaptar per a l'Entrada Cristiana de 2004. Amb una banda sonora de pel·lícula de Hollywood va desfilar l'alférez cristià de la filà Tomasines. Rafael Blanquer portava un trage guerrer de metall i la seua carrossa de troncs estava arrastrada per esclaus. Sense cap dubte un conjunt molt addient per a l'ambientació de "Ben Hur", encara que siga una història sobre l'Imperi Romà. Miklós Rozsà va guanyar l'Òscar a la millor música en 1959.

"LA ROSA I EL DRAC" és una de les marxes cristianes més estimades de Francisco Valor. La popularitat de la marxa cristiana va ser quasi immediata. Està dedicada a la favorita de l'alférez cristià 2004 Maria Navarro i ella mateixa la va estrenar en la seua desfilada. El títol fa referència als dos símbols de la filà Tomasines: La rosa de color roig i el drac de cua de peix. L'alegria, elegància i vistositat de la marxa cristiana ha fet que també s'interpretara en els següents càrrecs de la filà Tomasines: Capità 2005 i alférez 2018.

"CREU DAURÀ" és possiblement la marxa cristiana més identificativa del compositor contestà Francisco Valor Llorens. Estrenada per la filà Cruzados de Cocentaina en la seua esquadra cinqüentenària de 2002. Per això el títol nombra la creu com a símbol de la filà i el daurat com a referència de l'or que representa els seus 50 anys desde la fundació en 1952. L'èxit de "Creu daurà" va sobrepassar totes les expectatives. En la difusió d'aquesta marxa cristiana va influir molt la triomfal desfilada de l'esquadra de negres de la filà Tomasines. Un impressionant disseny guerrer que va tancar l'alferecia cristiana 2004. Desde aquell any "Creu daurà" no va parar d'escoltar-se en tots els pobles valencians i també en la capitania cristiana de la filà Tomasines de 2005, acompanyat a les princeses favorites.

"AMADO CAPITÀ" és una marxa cristiana composada exclusivament per al capità cristià 2005. És tan exclusiva que no s'ha tornat a escoltar al carrer desde aquell solejat 22 d'abril. La raó del títol de la marxa cristiana no pot ser més simple: Amado Chinchilla era el capità cristià de la filà Tomasines. Un capità veterà tan senyorial com la pròpia marxa cristiana de Francisco Molina Pérez. Amb una sonoritat festiva i medieval "Amado capità" anuncia l'arribada d'un rei carismàtic, com ho era Amado Chinchilla que va faltar fa pocs mesos. Esperem que en la futura capitania cristiana de la filà Tomasines en 2019 sone la marxa cristiana "Amado capità" com a homenatge.

"PACO JOVER" és una marxa cristiana de Ramón Garcia Soler que va agradar molt a la filà Tomasines per la seua marcialitat. La fantàstica peça musical la va estrenar l'esquadra de negres del capità cristià 2005. Però en realitat "Paco Jover" va dedicada a altre capità de la filà Tomasines. Es tracta de Paco Jover, capità cristià de l'any 1977 que és recordat com l'àguila. Aquesta família tomasina també té altra música festera dedicada, per exemple "Ja baixa l'àguila". Però sense cap dubte "Paco Jover" és la marxa cristiana predilecta d'aquesta saga festera.


"POPE" és altra de les marxes cristianes que Ramón Garcia Soler va composar en 2005. La filà Tomasines va aprofitar la seua capitania cristiana de 2005 per a encarregar marxes cristianes en honor de capitans del passat. I "Pope" era Juan Miralles, capità cristià de 1991. L'esquadra de blancs de la filà Tomasines tancava el boato darrere del drac articulat amb "Pope". Una marxa cristiana que segueix l'harmonia de la marxa cristiana "Paco Jover" però té bastants diferències en quant a la sonoritat i ritme. Són dos marxes cristianes del mateix autor que tenen un lloc destacat en el repertori musical de la filà Tomasines. I és que estan dedicades a dos capitans cristians molt estimats.

"SALA I SOLER" és una marxa cristiana de Francisco Soler amb inspiració celta. Les gaites i el sac de gemecs no podien faltar en aquesta espectacular obra musical, una de les millors del compositor contestà. El capità cristià 2009 de la filà Templaris de Mutxamel li va encarregar a Francisco Valor una marxa cristiana per a la seua filla Cristina Sala Soler. Xavier Sala Blasco va quedar tan satisfet amb la marxa cristiana que la va difondre. També Francisco Valor va proposar a la filà Almogàvars de Cocentaina que la seua esquadra de negres del capità cristià 2010 desfilara amb "Sala i Soler". A Alcoi sols s'ha escoltat una volta: Amb la bèl·lica esquadra d'enmig 2012 de la filà Tomasines.

"CAVALLERS DE LLÚRIA" en versió per a xirimiters és una de les marxes cristianes que es van escoltar al boato de l'alférez cristià 2018. La vinculació del músic Francisco Valor Llorens i la filà Tomasines d'Alcoi s'ha consolidat aquest any. "Cavallers de Llúria" és la marxa cristiana que es va estrenar en l'any de fundació de la filà de Cocentaina. I és que de fet en 2012 Francisco Valor es va apuntar a aquesta jove i nombrosa filà contestana. El següent regal musical a la filà "Cavallers de Llúria" va ser l'adaptació a fanfàrria.

"DINÀMICS" és altra peça musical de Francisco Valor. Forma part de les nombroses composicions per a la capitania cristiana 2012 de la filà Cides. Junt a "Terres de llegenda", "Immortal", "Volgudes", "Ja vorem" i "Llegenda" també "Dinàmics" seguia una línia argumental basada en la vida del Cid Campeador i les àguiles, símbol de la filà Cides. El títol "Dinàmics" és una imposició de la filà degut a que anava a sonar en una part del boato dedicada a acròbates i la gimnàstica, per això era una part molt dinàmica. En 2018 "Dinàmics" ha sonat amb l'espectacular i multitudinari ballet d'Ana Botella. Representaven la lluita de les forces del bé i del mal, simbolitzades amb la figura der Sant Jordi i els àngels blancs contra el drac. Quan Sant Jordi mata al drac, de la seua sang sorgeixen roses roges. Tot això es va poder visualitzar en un bonic ballet de l'alferecia cristiana de la filà Tomasines.

"XAMARCAI" és una gran marxa cristiana de Francisco Valor. El seu so amb sac de gemecs continua emocionant al públic i per això és una de les obres més interpretades del percussionista. "Xamarcai" prové dels noms Xavi, Marc i Aitana. Són els tres fills del capità cristià 2005 de la filà Mozàrabes de Ibi. En aquella recordada Entrada Cristiana de Ibi es va estrenar "Xamarcai", rebent gran elogis pel seu ritme i originalitat. Motiu pel qual també els cavallers de l'alférez cristià 2018 també han desfilat amb "Xamarcai". En Alcoi ja havia sonat molt als cristians però mai en un boato de la filà Tomasines.

"THOR" va ser estrenada en l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2011 a pesar de ser una peça musical de l'ontinyentí Saül Gómez. Les notes musicals de "Thor" representen una tempesta de pluja amb trons i llamps. El ballet Cellisca del capità cristià dels Asturianos recreava una fina aigua llançada pel déu Thor. En la mitologia Thor és el déu de la pluja i els trons. Una obra molt adequada per a ballets guerrers i salvatges. La forta percussió, els metalls i la melodia principal eren perfectes per al ballet dels dracs negres de la filà Tomasines. Va ser un gran moment de l'alferecia cristiana 2018 i fins i tot es va incloure una tirolina.

"LA PENYA EL CUC" és una marxa cristiana de Juan Sanjuán que ha sigut descoberta fa poc pels alcoyans. Es tracta de la música amb la que l'alférez cristià 2018 va desfilar damunt d'un drac de dos caps. José Luis Calvo a part de ser membre de la filà Tomasines també és de la filà Maseros de Muro. I d'aquesta anècdota ix la raó per la qual l'alférez tomasina i les seues favorites van triar "La penya el cuc" com a marxa cristiana. Va ser Élia la filla de l'alférez qui ho va proposar, perquè José Luis preferia una marxa cristiana més clàssica. "La penya el cuc" està dedicada a l'esquadra de la filà Maseros de Muro, a la que pertany. En l'Entrada Cristiana de 2003 es va estrenar "La penya el cuc" però no s'havia escoltat en altra població fins que en aquest 2018 ha sigut una de les marxes cristianes més importants de l'alferecia cristiana de la filà Tomasines. La primera volta de la composició de Juan Sanjuán en Alcoi no ha pogut eixir millor. Enhorabona a tots els implicats!

"MAI-SABEL" és la marxa cristiana amb la que es va acabar l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2018. L'obra més bèl·lica de Francisco Valor Llorens es va interpretar per a l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Tomasines. "Mai-Sabel" està dedicada a la família Briet de Cocentaina. Es va composar en 2010, quan Rafa Briet era l'alcalde socialista de la capital del Comtat. El títol de la marxa cristiana és un joc de paraules amb el nom de la mare de Rafa Briet: Isabel. "Mai-Sabel" la va estrenar l'abanderat cristià 2010 de Cocentaina, el cunyat que pertany a la filà Cavallets. En Alcoi ja és la segona volta que una esquadra de negres desfila amb "Mai-Sabel", desprès de que ho fera la filà Gusmans en 2013. "Mai-Sabel" incorpora als últims compassos el so d'unes campanes d'església anunciant una celebració. Clarament la filà Tomasines té una bona relació amb el compositor Francisco Valor i segur que ens depara alguna sopresa musical per a la capitania cristiana de 2019...

Escultura de ferro del trage de l'alférez cristià 2004 de la filà Tomasines.

viernes, 15 de junio de 2018

RANKING ESQUADRES 2018

És el torn del Ranking d'esquadres 2018. L'edició més recent ha tingut una interessant votació desde el blog, amb uns resultats molt renyits. Finalment ha sigut la filà Navarros la que ha rebut més suport, amb la seua esquadra de negres del capità cristià. Un disseny de Michel Abietar que ha agradat molt més que el de l'esquadra de l'alferecia cristiana 2017. Si l'any passat els esquadrers Navarros representaven als peregrins del Camí de Santiago, aquest any volien recrear la figura folklòrica del "Momotxorro". Un personatge de la mitologia Navarra amb grans banyes, pells de cabra i sang. El disseny agressiu i salvatge de l'esquadra de negres 2018 és fidel a aquest personatge. Fins hi tot tenien calaveres, però l'element que més va cridar l'atenció va ser el casc i la capa d'aquest trage tan guerrer. Junt a l'estrena de la marxa cristiana "Beltzak" de Francisco Valor van formar un conjunt espectacular. A últim moment l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Magenta ha superat a l'esquadra d'enmig de la filà Asturianos, arrebatant-li el segon lloc. Enhorabona a les 3 filaes que ocupen el podi i també a la resta, encara que la filà Berberiscos no haja tingut massa vots.

1a: Capità Navarros.

2a: Alférez Magenta.

3a: Mig Asturianos.

4a: Alférez Tomasines.

5a: Capità Verds.

6a: Mig Berberiscos.

sábado, 9 de junio de 2018

RANKING ESQUADRES 2017

Desprès de molt de temps per a votar el Ranking de les esquadres de negres de 2017 ja tenim guanyador: La filà Realistes i la seua africana esquadra d'enmig. Una edició de gran qualitat en la que les esquadres de les filaes Andaluces i Xanos també han rebut molts vots. Els correus felicitaven sobretot al dissenyador de l'esquadra d'enmig mora, Antonio Aracil en el seu any d'estrena. Pot estar satisfet del primer lloc, tant ell com els esquadrers. La filà Andaluces, amb esquadra disseny de Santi Carbonell, ha rebut un merescut segon lloc. Desprès les dos esquadres dels capitans ocupen els llocs de la meitat i per últim tanquen el Ranking 2017 les esquadres de l'alférez moro i l'alférez cristià, també molt originals. Gràcies per la resposta, el dia 15 de juny publicarem ja els resultats de l'edició 2018 del ranking d'esquadres de negres... I de moment està molt igualat!

1a: Mig Realistes.

2a: Mig Andaluces.

3a: Capità Xanos.

4a: Capità Almogàvars. 

5a: Alférez Verds.

6a: Alférez Navarros.

domingo, 3 de junio de 2018

ÁLVARO SANTACREU SANT JORDIET 2019

Fa pocs dies es va proclamar a Álvaro Santacreu Piñero com a nou Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi 2019. Una volta més la filà afortunada han sigut els Verds, que d'aquesta forma prolonguen els seus anys de càrrec desprès de la capitania mora de 2018. L'any de Sant Jordiet també és molt intens. Enhorabona a la família i al xiquet de 7 anys.

En l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi es va fer el sorteig entre 9 candidats a Sant Jordiet. Juanjo Valls Fuster, Sant Jordiet 2018 de la filà Mudéjares, va ser la ma innocent que va convertir a Álvaro Santacreu en el futur Sant Jordiet. El xiquet es trobava en la seua casa el dia 30 de maig perquè estava malalt i va ser el seu pare qui va atendre als mitjans de comunicació, explicant que el xiquet estava emocionat al saber la noticia. 

Al col·legi Salesians el xiquet Álvaro Santacreu Piñero va parlar de les seues aficions. A més a més es va esforçar per parlar en valencià a l'entrevista, a pesar d'estar un poc cohibit pels periodistes. El Sant Jordiet 2019 diu que ja vol tirar les fletxes i que serà molt impactant ser altre dels Sant Jordiets de la filà Verds. Al segon any de presentar-se la sort ha estat de part del feliç Álvaro Santacreu Piñero. Aquesta vesprada del dia 3 de juny de 2018 s'ha estrenat al càrrec en la Processó del Corpus Christi i ja va acostumant-se a les càmeres de fotos.

Als últims dies s'han sentit crítiques a la falta d'equitat entre filaes que acompanyen al Sant Jordiet. La filà Verds és una de les privilegiades que més voltes ha tingut un Sant Jordiet de la filà. Altres filaes no tenen la mateixa sort amb el Sant Jordiet i no han disfrutat d'aquest càrrec en dècades. Una injustícia que crea un debat sobre el mètode d'elecció del Sant Jordiet. Igualment s'ha qüestionat perquè quasi sempre el Sant Jordiet pertany als Salesians i altres escoles no poden celebrar un any de càrrec tan especial. Sobretot crida l'atenció que tots els Sant Jordiets estudien en escoles concertades d'Alcoi. És difícil trobar un Sant Jordiet de l'escola pública. No obstant, li desitgem un any memorable a Álvaro Santacreu Piñero, al seu entorn i a la filà Verds. D'aquesta forma renoven la tradició de tindre Sant Jordiet desprès dels anys d'alferecia i capitania, com ja va passar en 2005.

 Però arriben nous càrrecs i noves filaes per a les Festes de Sant Jordi 2019. Les filaes Muntanyesos i Cordoneros han presentat les seues fiançes per a responsabilitzar-se de les dos alferecies del pròxim any. Modesto Moiña serà l'alférez cristià de la filà Muntanyesos. Jorge Doménech serà l'alférez moro de la filà Cordoneros. Juan Enrique Miralles serà el capità cristià de la filà Tomasines. I Jorge Candela serà el capità moro de la filà Magenta.

Tant el president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, com l'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, van fer ús de la paraula per a acabar l'Assemblea General Ordinària del mes de maig. En ella es van tractar temes referits a la Trilogia passada i sobre el futur de Nostra Festa. Com sempre va eixir el tema de les esquadres femenines, amb protagonisme del reformat trage femení de la filà Gusmans. A part de designar els càrrecs de 2019 també es van nombrar a les filaes Cides i Benimerines per tindre les esquadres d'enmig i també es va acceptar que la filà Berberiscos tinga una esquadra especial en 2019 en commemoració del seu 150 aniversari.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites