domingo, 27 de enero de 2019

HISTÒRIA FILÀ NAVARROS D'ALCOI

Tan cert és que Alcoi fa una Festa molt gran com que les Festes de Moros i Cristians fan gran a Alcoi. I una de les filaes que més grandiositat aporten a les Festes de Sant Jordi són els Navarros. Una filà del segle XIX que als seus inicis no tenia cap relació històrica amb la batalla d'Alcoi i l'edat Mitjana. De fet la filà Navarros no es funda per a rememorar als guerrers de les Naves de Tolosa. Els fets polítics i les circumstàncies militars van influenciar molt la imatge de les Festes d'Alcoi. En 1863 apareix inscrita la filà Navarros, com un grup de simpatitzants de la causa carlista. És a dir que en Alcoi també existia el moviment tradicional que al segle XIX defenia la tornada de la monarquia absoluta enfront de les idees liberals de Isabel II. En 1879 es funda oficialment la filà Navarros d'Alcoi, amb un trage colorista de Requetés on destaquen els pantalons rojos, la blusa blava, les espardenyes blanques i la boina roja.

Desprès dels successos de la Revolució del Petroli de 1873 els alcoyans passen uns anys de fam i misèria. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi renova la il·lusió dels alcoyans per les seues Festes de Moros i Cristians. La filà Navarros rep el suport de persones conservadores de la ciutat i accepta els càrrecs als anys 1877 i 1878. Desprès de la capitania cristiana de Miguel Pérez, la filà Navarros passa per una breu crisi i no participa en les Festes d'Alcoi fins 1882. La filà Estudiants va desaparèixer al no poder afrontar el càrrec d'alférez cristià. Açò suposava un problema afegit ja que aquesta filà de tunos participava junt a la filà Andaluces en el popular "Contrabando", acte celebrat cada 24 d'abril. Desde 1889 fins a 1903 la filà que discutia amb la filà Andaluces eren els Navarros, sent substituïts per altres filaes anacròniques com la filà Maseros. En 1890 Julio Berenguer va ser l'alférez cristià de la filà Navarros. També en 1899 van tindre el càrrec d'alférez cristià i per tant en 1900 la capitania cristiana, desempenyada pel fester Miguel Vilaplana.

En 1903 la filà decideix no participar en les Festes de Sant Jordi. El carlisme va perdre força en la ciutat i els membres de la filà Navarros no es sentien identificats en aquells defensors del catolicisme monàrquic. A més a més els problemes econòmics de la filà van fer que desistiren a principis del segle XX. En el context històric de les Festes d'Alcoi hi ha una revolució estètica per a que les filaes tinguen indumentària medieval. Algunes filaes antigues es veien desplaçades i els anacronismes de filaes com Navarros no agradaven entre la població. La filà Navarros necessitava una urgent reforma perquè l'Associació de Sant Jordi desautoritzava els dissenys que no respectaren la època històrica que es representava. Per això la filà Navarros va ressorgir de les cendres en 1914. Canvien el seu disseny antiquat per un del pintor il·lustre Fernando Cabrera i l'estrenen en abril de 1915. Però algunes dificultats legals fan que durant uns anys no es presenten als actes festers. En 1918 la filà Navarros ressuscita definitivament amb una túnica verda, peto marró amb els símbols de Pamplona, capa roja i boina verda.

El dia 16 de maig de 1920 les filaes Navarros i Mudéjares accepten els càrrecs per a les Festes d'Alcoi de 1921. El primer tro Antonio Botí García va ser l'alférez cristià i pocs mesos desprès va morir. Per al càrrec de capità cristià 1922 el va substituir Julio Payà Gisbert. Tots eren refundadors de la filà desprès de la Primera Guerra Mundial. En l'alferecia cristiana de 1921 destaquen els detalls dels trages portats desde Paris i en la capitania cristiana de 1922 que la filà Navarros substitueix les cornetes militars per una banda de música: La de Llutxent. 

En 1928 la filà Navarros coincideix en el seu càrrec d'alférez amb la filà Verds. Seria la primera volta i així s'ha establit fins l'actualitat. Tant l'alferecia cristiana com la capitania de 1929 la desempenya Miguel Moltó Abad que ja havia sigut Sargento Moro anteriorment i també va ser alférez moro i capità moro en la filà Miqueros. Miguel Moltó va ser un home obert i un fester amb diners. Això va quedar clar al boato de l'alférez cristià 1928, encara que es va criticar l'excés de esquadres de negres. La conseqüència directa va ser que l'Associació de Sant Jordi va limitar les esquadres de negres a tan sols 4: Les filaes de càrrec. 

La filà Navarros va tindre desde la seua fundació un clar caràcter tradicional i era una filà relacionada amb la política de dretes. Als inicis de 1870 eren carlistes i en 1918 gent conservadora. Però la filà Navarros no va posar oposició al canvi de govern municipal que es va produir al instaurar-se la Segona República Espanyola. Algunes filaes es van enfrontar a l'Ajuntament per voler convertir les Festes de Moros i Cristians en una celebració laïca sense Processó a Sant Jordi. La filà Navarros no es va manifestar en contra i va participar als actes sense donar-li importància a la religió i fins hi tot van fer el càrrec d'alférez cristià 1936 amb el senyor Bernabeu. Però a partir de juliol Nostra Festa es va detindre per culpa d'una guerra amb armes reals que canviaria la vida dels espanyols.

La dècada dels anys 40 va ser fonamental per a la filà Navarros. Com a la resta de filaes, els antics membres tradicionals dels Navarros tornen a reaparèixer. La Guerra Civil Espanyola provoca la desolació i molts festers moren al conflicte bèl·lic. Els republicans de les filaes no tornen a eixir a Festes d'Alcoi perquè estan a l'exili. La filà Navarros s'ompli de catòlics que es reuneixen al Bar Nacional i que demanen un llavat de cara per a la filà. Li encarreguen a José Balaguer un nou disseny per a la filà Navarros. No té res a veure en l'anterior ja que ara la capa és blava. La túnica és de color tostat i apareixen les cadenes del Regne de Navarra, un símbol recuperat de la Batalla de las Navas de Tolosa. En 1212 el rei Sancho VII va trencar les cadenes que unien als negres i els feien temibles i invencibles a la guerra. És una de les batalles més importants de l'Edat Mitjana ja que les tribus de Imesebelen provenien de Senegal i ajudaven a les tropes musulmanes. Les tropes del Regne de Navarra van derrotar als esclaus Imesebelen, nugats amb cadenes per a que no fugiren. Sancho VII era conegut pel seu físic imponent i la força amb la que va lluitar contra els Imesebelen.

La filà està de moda i creix en número de components, per això canvia de seu social. Al Bar Antigua Sevilla estaven més amples i podien fer xarangues i ensayos. En 1943 entra com a primer tro Miguel González i s'entrega en cos i alma per a recuperar l'esplendor de la filà Navarros. Va estar dirigint la filà fins a 1960. Contínuament els Navarros estaven de festa i feien entraetes pel carrer Mossèn Torregrosa i el carrer Sant Francesc. La filà també va tindre una festa de 8 dies seguits amenitzada per la banda de música de Beniatjar. La filà Navarros estava de moda i es van apuntar nous components que provenien dels Salesians.

La primera gran responsabilitat de la filà Navarros desprès de la guerra va arribar en 1949. No tenien el càrrec d'alférez cristià desde 1928 així que la il·lusió era notable. Ernesto Linares va ser l'alférez cristià 1949 i l'esquadra de negres portava un barret semblant al de Robin Hood. El capità cristià de 1950 va desfilar a cavall sobre un palio elegant amb una gran corona. Un boato grandiós el de Agustín Payà, fester de prestigi dins d'una filà prestigiosa als anys 40 i 50.

En 1952 la filà Navarros va tindre el seu primer Sant Jordiet. Jorge Mora va ser molt recolzat per la filà Navarros, encara que compartien el càrrec amb la filà Marrakesch. El mateix xiquet va ser Sant Jordiet en 1953 i del càrrec es van ocupar conjuntament les filaes Navarros i Marrakesch.

En 1961 i 1962 la filà Navarros té els càrrecs d'alférez i capità respectivament. Els dos anys ho ostenta el fester Guzmán Abad Peidro. Tant al trage de l'alférez com a l'esquadra de negres predominava el color roig. El boato de l'alférez cristià 1961 va patir un gran tall al final del trajecte, que en aquell moment era el carrer Santo Tomás. A l'any següent el capità cristià de la filà Navarros estrena el nou recorregut de les Entrades. L'itinerari desde 1962 gira la Plaça d'Espanya i continua pel carrer Sant Llorenç i l'actual Avinguda País Valencià. Guzmán Abad va desfilar sobre un palanquí transportat per esclaus negres. Una posada en escena que en el context del segle XXI resultaria molt racista. L'esquadra de negres representava uns presoners musulmans que arrastraven pesades roques. Es va estrenar la segona marxa cristiana de la història: "Salmo". Amando Blanquer li la va dedicar al seu amic Adrián Espí Valdés de la filà Navarros. En 1963 Luis Solbes va crear l'actual disseny de la filà Navarros d'Alcoi, totalment consolidat desprès de tants anys.

La filà va organitzat moltíssims actes culturals per a commemorar el seu centenari en 1970. L'efemèride es va anunciar en els mesos previs d'abril amb concursos infantils, sopars de germanor, exposicions de fotos, cartells i quadres i altres activitats variades. Però l'Associació de Sant Jordi tenia una crisi desprès d'aprovar que les Festes d'Alcoi es celebraren en cap de setmana i no en les dates tradicionals del 22, 23 i 24 d'abril. El debat municipal es va convertir en enfrontament i finalment es va acceptar que les Entrades de 1970 es celebraren dissabte. El propi alcalde de la ciutat es va posar de part del fester Enrique Luis Sanus Abad i del primer tro de la filà Navarros: Àngel Soler. La filà Navarros era una filà conservadora que defenia les dates tradicionals. Per a demostrar la seua postura van cancel·lar l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Navarros. La protesta de la filà Navarros per celebrar la Trilogia els dies 25, 26 i 27 d'abril de 1970 es va fer efectiva. En l'any del centenari la filà Navarros sols va participar en l'Entrada amb una esquadra. Es va criticar a la filà Navarros per eixir amb menys de 11 persones a actes com la Processó o l'Alardo amb l'objectiu de no perdre el seu ordre d'antiguitat. En 1970 únicament la filà Navarros va boicotejar la Trilogia Festera en cap de setmana, renunciant a una esquadra de negres que havia dissenyat Luis Solbes. La polèmica del calendari va continuar durant dècades i ara ja està més assumit que les Festes d'Alcoi es celebren en cap de setmana. Curiosament la filà Navarros celebrarà el seu 150 aniversari en el proper 2020 i està previst que l'esquadra commemorativa desfile el dissabte 25 d'abril de 2020.

Rafael Verdú Domínguez va ser l'alférez cristià de 1975, en una època en la que la filà Navarros es mostrava molt cohesionada desprès de la fallida celebració del centenari. L'alferecia cristiana de 1975 incorporava carrosses com la tenda de campaña on estaven l'alférez cristià i els rodelles. L'esquadra de negres va destacar per portar a la túnica blanca una creu roja com la de Sant Jordi. La filà Navarros va eixir molt reforçada dels anys de càrrec, desprès d'haver sigut molt qüestionada en anys anteriors.

L'any del VII Centenari de la Festa coincidia amb la capitania cristiana de la filà Navarros. Adrián Espí Valdés va desfilar a cavall com a capità cristià en la vesprada del 27 de maig de 1976. Altres moments estel·lars de les Festes de 1976 van ser la Glòria Centenària o la Diana amb els festers Navarros més veterans. El capità cristià, el rodella, els cavallers, les cortesanes i l'esquadra de negres van lluir dissenys de Luis Solbes. El trage del capità cristià era senzill i destacava per la túnica negra, la cotamalla i la corona amb plomes blanques. En canvi l'esquadra de negres va ser guerrera i salvatge, sobretot per les pells de guepard. També es va recuperar una esquadra especial amb el disseny primitiu de la filà, subsanant així la mala decisió d'anular l'esquadra commemorativa de 1970. La capitania cristiana de 1976 és una de les més recordades a la filà Navarros, pel fet de desfilar de vesprada i per protagonitzar-la Adrián Espí, un senyor amb molt de pes en la societat festera alcoyana.

En 1980 a la filà Navarros li va tocar el càrrec de Sant Jordiet, encarnat pel xiquet José Francisco Molina. Fins al 2019 és l'últim Sant Jordiet que ha tingut la filà i els Navarros ja desitgen un nou Sant Jordiet. El trage de José Francisco Molina en 1980 va estar pensat per Luis Solbes, tot un expert en el disseny de Sant Jordiets. Va ser el primer Sant Jordiet en tancar la desfilada del pasdoble del dia dels músics. En 1980 també es va iniciar la tradició de que siga el xiquet qui li entregue la batuta al director de l'Himne de Festes cada 21 d'abril.

Per primera volta la filà Navarros va tindre esquadra d'enmig en 1983. Paco Aznar va firmar un disseny clàssic amb un casc daurat brillant i els colors principals del trage de la filà. La peça musical de José Maria Valls "Ix el cristià" va acompanyar a aquesta esquadra d'enmig amb un sorprenent cabo batidor.

En 1989 la filà Navarros va preparar una discreta alferecia cristiana que no és massa recordada. La part central del boato estava protagonitzada per unes esclaves mores que transportaven les campanes d'Almansor. Antonio Armiñana va desfilar a cavall, com es feia antigament. Però a finals dels anys 80 la majoria de capitans i alferes ja optaven per baixar l'Entrada en carrossa. Els càrrecs a carrossa van substituir als tradicionals càrrecs a cavall. Però en 1989 la filà Navarros encara estava anclada en el passar i va traure al carrer un boato sense ballets i una esquadra de negres obsoleta en comparació a la del capità cristià de la filà Almogàvars.

La filà Navarros es va adaptar als nous temps en 1990, convertint la seua capitania cristiana en un gran espectacle. La diferència amb l'estil del boato de l'any anterior era palpable ja que la filà Navarros va traure el seu primer ballet de la ma de la coreògrafa Ana Calvo. L'akelarre de bruixes en un bosc de Navarra va ser tot un èxit. El folklore de la Navarra ancestral es va veure en grups d'aizcolaris que tallaven troncs de llenya. Una capitania cristiana recordada per la intervenció del grup Zampazar que feia soroll amb grans campanes a l'esquena. Antonio Torregrosa Verdú va desfilar sobre carrossa com a capità cristià 1990. El seu trage senyorial va agradar perquè la túnica roja fins als peus tenia estampada la flor de lis. L'esquadra de negres va desfilar al ritme de "L'ambaixador cristià", l'obra de Rafael Mullor Grau que més identifica a la filà.

En 1997 la filà Navarros tenia l'honor de fer l'esquadra d'enmig. Al centre de l'Entrada Cristiana va desfilar una austera esquadra de negres amb un pas elegant. Les cadenes de Navarra, el casc metàl·lic i el color ocre eren el centre d'atenció d'un disseny dels germans Sempere. A la imatge següent es pot veure una pintura de l'esquadra d'enmig 1997 a la Plaça d'Espanya.

En 2003 la filà Navarros agafava la responsabilitat de preparar una alferecia cristiana a l'altura d'Alcoi. Santiago Llorca Gomis va mostrar un trage de noble feudal dissenyat per Jordi Sellés. El rodella vestia el mateix trage blau. Els dos ballets del boato van rebre aplaudiments gratificants i la favorita anava en la mateixa carrossa que les seues dames. El trage dels cavallers va ser elegit per a una de les esquadres que va desfilar per la Quinta Avinguda de Nova York en l'expedició alcoyana de 2006. En quant a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2003 va destacar pel seu caràcter fantasmagòric i per la utilització de materials naturals com suro, canyes, cordes, bastons, cotamalla, pedra i escorça d'arbre. Entres les marxes cristianes més destacades del càrrec estaven "Batallers" i "Tino Herrera".

La capitania cristiana 2004 de la filà Navarros va ser impressionant. Bous, quadrigues, percussió, bruixes, minotaures i la batalla de las Navas de Tolosa van formar part d'un boato increïble. Jordi Espí Matarredona li va agafar el relleu a son pare com a capità cristià. Jordi Espí ja havia sigut rodella en 1976, i al 2004 va lluir un preciós trage de Jordi Sellés en el que predominava el blau i el blanc. Es va estrenar la marxa cristiana d'Amando Blanquer "Àguiles i cadenes", dos elements que també estaven presents a la carrossa giratòria del capità cristià. La rodella va aportar tendresa a la part del boato on desfilava la favorita i les seues dames.

De nou la filà Navarros tenia esquadra d'enmig a l'any 2011, al ritme de la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil". El trage blau de Imesebelen amb plomes estava extret d'un quadre del pintor Ignacio Trelis, que un any abans havia fet el Cartell de Festes. L'estètica dels esquadrers va confondre un poc als espectadors i alguns van considerar que l'esquadra de la filà Navarros recordava als indis natius americans. A més a més la majoria de filaes, entre elles la filà Navarros, van ser criticades per fer una desfilada massa llarga i pesada, contribuint a la fatal demora que va patir l'Entrada Cristiana d'Alcoi en 2011.

Recentment la filà Navarros va tindre altra altra alferecia cristiana. Gabriel Barrachina Pastor ho va ser en 2017, desprès d'haver arrancat la Diana en varies ocasions. Un fester implicat en la temàtica del boato, obra de Michel Abietar. Va resultar un seguici multitudinari amb dos ballets de Virginia Bolufer i una esquadra de negres que recordava als peregrins del Camí de Santiago. L'alférez cristià i el seu rodella van desfilar amb la marxa cristiana "Santos, poetas y guerreros" i la favorita amb "Zaphirus".

Fa poc va acabar el 2018, un any molt important per a la filà Navarros. El capità cristià José Vicente Jornet va encapçalar un gran boato dissenyat per Antonio Aracil. Les carrosses van impactar per la monumentalitat i les demostracions regionals de Navarra van ser molt aplaudides. Una part del boato recreava la mitologia Navarra i l'altra la vida en un palau. L'esquadra de negres tenia unes grans banyes com les del momotxorro, un personatge de la cultura del nord d'Espanya. Desprès de l'estrena de la marxa cristiana "Ultreia" en 2017, Francisco Valor va composar altra marxa cristiana per a la filà Navarros: "Beltzak".

La filà Navarros té actualment 175 festers, 100 xiquets i xiquetes i 20 socis. Encara que la filà no té dones de ple dret, el número de col·laboradores femenines és de 100 exactes. Totes elles porten el disseny femení que va fer Alejandro Soler i que respecta els colors i la forma del trage oficial masculí. Un disseny amb dalmàtica que uneix els símbols de Sant Jordi i de Navarra. El color blau combina perfectament amb el groc intens de la capa. El primer tro de la filà en 2018 era Antonio Arques. Desde 1932 la banda de música de la filà és la "Societat Musical Beniatjarense". Amb la filà Navarros comencem al blog la "Retrospectiva de les filaes" per part del bàndol cristià d'Alcoi.

domingo, 20 de enero de 2019

HISTÒRIA FILÀ VERDS D'ALCOI

La filà Verds té uns orígens incerts per ser una de les filaes més antigues de les Festes d'Alcoi. En 1839 ja figura en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. En aquell primer reglament fester que es va escriure la filà Verds apareix com a Tercera de Llana. Al document redactat el dia 12 de maig de 1839 les filaes mores seguien un ordre marcat per l'antiguitat i el material amb el que estaven fets els bombatxos de cada filà. La Primera de Llana era l'actual filà Llana, per tant la filà Verds és posterior a aquesta. A l'any següent figura als arxius que la filà Verds i el seu primer tro Juan Esteve demanen que el color i el material del seu disseny es canvie per seda verda, al igual que el tenien els Miqueros.

En 1847 a la filà Verds els va correspondre el càrrec d'alférez moro. És el primer al que es té referència, junt al capità moro de 1848 que va ser Francisco Pastor. Desprès van desaparèixer de les Festes de Sant Jordi durant uns anys. Els problemes econòmics fan que la filà no estiga a les Festes fins 1854. Ja en 1866 tornen a eixir oficialment i es pren aquesta data com el seu any de refundació. La filà Verds queda inscrita en l'Associació de Sant Jordi com la sexta més antiga. Manté la seua veterania al llarg de la història, a pesar de que la filà Magenta o Beduïnos es va fundar un any abans. En 1871 la filà Bacora renuncia al càrrec d'alférez moro i desapareix, així que la filà Verds agafa el relleu. En 1872 el capità moro seria Vicente Olcina, que també va ser primer tro en 1876. 

En el VI Centenari de l'aparició de Sant Jordi es tornen a fer Festes de Moros i Cristians a Alcoi. En 1874 i 1875 no va haver cap celebració pels successos de juliol de 1873, la coneguda Revolució del Petroli que va ocórrer a Alcoi. En 1876 es celebrava els 600 anys desde la Batalla d'Alcoi de 1276 i Alcoi ho va celebrar d'una forma brillant. La filà Verds va arrancar la Diana i molt emotiva va ser la capitania mora de Vicente Olcina. Per segona volta desempenyava el càrrec de capità moro i ho va fer sobre un cavall. En 1889 alcança el quint lloc d'antiguitat. Açò es degut a que la filà Cordoneros rebutja el càrrec d'alférez moro i perd el seu lloc d'antiguitat. La filà Verds torna a agafar el càrrec d'alférez moro gràcies al fester José Mora, en substitució de la filà Cordoneros. En 1896 i 1897 els càrrecs de la filà Verds els desempenyaria la persona de José Pascual amb una modèstia que va ser prou comentada, encara que no hi ha imatges dels trages.

En 1904 la filà Verds torna a tindre l'alferecia mora i a l'any següent capitania mora. 2 càrrecs que va exercir Bautista Boluda i són els primers dels que hi ha fotos datades. El trage de 1905 està ple de preciosos brodats. Una dècada desprès la filà Verds i la filà Magenta van protagonitzar un fort debat al proposar a l'Associació de Sant Jordi que la Glòria es celebrara el diumenge de Resurrecció. Fins a 1916 el pregó de les Festes de Sant Jordi s'havia fet el dissabte de la Setmana Santa. Encara que va haver oposició, finalment es va aconseguir que la Glòria es celebrara en diumenge i així continua sent.

En 1916 a la filà Verds li toca de nou el càrrec d'alferecia mora. Ja hi han antecedents en 1915 de que s'estaven gestant esquadres especials i en 1916 apareix en el boato de la filà Verds una esquadra de indis, embrió del que són actualment les esquadres de negres. Però la denominació "esquadra de negres" queda institucionalitzada en 1917 gràcies a la capitania mora de la filà Verds. Durant molt de temps es va creure que la filà Verds va ser la primera en traure esquadres de negres, amb cabo batidor inclús. Els primers dissenys d'esquadres de negres recorden a indis amb plomes o a tribus africanes. Les cares pintades amb betún són la raó per la que han passat a la història com a "esquadres de negres". Hui en dia continuen sent un dels moments més esperats de les Entrades. Antonio Jordà Sempere va demostrar el seu ingeni com a capità moro 1917 i el seu boato va ocupar tot el carrer Sant Nicolau. Això no havia passat en cap càrrec anterior, ni tan sols en el famós boato de la filà Marrakesch en 1910. En 1917 també va haver 2 elefants al boato del capità moro. Si al capità moro de 1910 l'elefant era gegant i de cartró, els de la filà Verds en 1917 eren més xicotets i estaven fets de tela i es movien.

En 1925 la filà Verds va voler reformar el seu disseny oficial. La variació consistia en substituir els bombatxos verds per una túnica blanca, pareguda a la de la filà Marrakesch. Aquest disseny no va agradar ni als propis components de la filà. 3 anys desprès, en 1928 van canviar la túnica per l'anterior bombatxo verd, recuperant així el seu disseny original, però sense ploma al turbant.

Coincidint amb la recuperació del seu trage, la filà Verds té el càrrec d'alférez moro. Tant en 1928 com en la capitania mora de 1929 l'home que va fer el càrrec va ser Jorge Abad. Justament aquell any l'Associació de Sant Jordi pren la decisió de limitar les esquadres de negres. Durant la dècada dels anys 20 qualsevol filà podia traure una esquadra de negres i això produïa retrassos en les Entrades. Es va prendre la dràstica mesura de que sols les filaes de càrrec tingueren una esquadra de negres. El capità moro de 1929 va demanar que la seua filà tinguera més d'una esquadra de negres perquè ja tenia previstos alguns trages diferents, però es va prohibir per a complir l'ordre sense excepcions. Les Festes d'Alcoi de 1929 van resultar desorganitzades, però la filà Verds va ser aclamada al ocupar el seu boato tot el carrer Sant Nicolau.

Durant la dècada dels anys 30 la filà Verds passa bastant desapercebuda i sols té alguna discussió per motius religiosos amb els líders republicans. Les Festes d'Alcoi perden importància fins que en juliol de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. Les Festes d'Alcoi tornen a reorganitzar-se en 1940, quan Franco agafa el poder del país i instaura una dictadura. La filà Verds es reagrupa i alquila una nova seu social al carrer Cova Santa. Rosa Lloret es converteix en una de les primeres dones en una filà, al ser la conserge fins 1973. Una dona molt activa que mai va poder vestir el trage de la filà Verds però va aportar el seu granet d'arena amb energia i passió. La postguerra i la fam van fer mal a la filà Verds i en 1943 tan sols 5 festers van disparar a l'Alardo. En 1942 Fausto Soler va modificar algunes parts del trage de la filà Verds i aquest boceto ha quedat com el disseny definitiu.

Arribem a l'any 1949 i per fi, desprès de 20 anys, la filà Verds torna a tindre càrrec. Francisco Gisbert és l'alférez moro i al boato destaca una carrossa amb cofres plens de joies, llibres àrabs, espases, un cérvol, tapissos, tonells de vi i altres objectes de valor. L'esquadra de negres va sorprendre perquè els components arrastraven amb cadenes els tresors robats als cristians en un saqueig. En aquell moment la filà Verds tenia pocs components i la filà Llana els va ajudar.

A l'any següent el capità moro 1950 va ser Jorge Vilaplana. Es va repetir l'èxit de la filà Verds, superant en luxe anteriors càrrecs i el trage feia honor als colors de la filà. L'esquadra de negres tenia un escut amb una cara africana i al boato van eixir uns portejadors amb gàbies als muscles i també un enorme porc senglar. Al acabar el càrrec les declaracions de Jorge Vilaplana eren "Desprès de complir aquest somni ja puc morir-me tranquil".

A l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1955 la filà Verds estrena l'obra de Manuel Sagi Echevarria "Moros Verdes". Amb questa marxa mora dedicada a la filà desfilen els Verds tots els anys i la lentitut i serietat de la música identifica la idiosincràsia d'aquesta filà tan conservadora. A l'any següent la filà Verds va tindre Sant Jordiet. El xiquet José Luis Moyà Doménech va ser el Sant Jordiet 1956. En 1962 l'alférez moro va desfilar sobre un palanquí transportat per africans. José Payà era un fester verd que també va estar acompanyat per la favorita, un càrrec que fins aquell any no havia eixit en la filà Verds.

En 1963 la filà Verds tenia una gran expectació per la seua capitania mora. Henry Gisbert era un alcoyà que residia en Nova York i havia sol·licitat reiteradament ser capità moro fins que en 1963 la filà va accedir gustosament. Un senyor tan popular com Henry Gisbert va tindre una rebuda a la ciutat apoteòsica. El capità moro 1963 va contribuir econòmicament a millorar la filà i va exercir el càrrec amb dignitat. Es tracta d'un dels capitans moros d'Alcoi més famosos de l'època, sobretot per tindre molts diners i fer un donatiu a l'Associació de Sant Jordi. Les vitrines del Museu Alcoyà de la Festa on s'exposen els trages dels càrrecs van ser pagats per Henry Gisbert. Un referent dels capitans moros que va fer popular la frase "Això ho pague jo", com tants altres capitans han dit durant les Festes d'Alcoi. El dissenyador Luis Solbes es va encarregar de tots els dissenys de capità, favorites, rodelles, mores d'honor, esquadra de negres, parasols, banderes, palanquins. Al boato va destacar una carrossa en la que unes escultures de cisnes expulsaven perfums de la boca.

En 1966 la filà Verds va celebrar el Centenari de la seua reaparició en les Festes d'Alcoi. Encara que es sabia que la filà ja havia desfilat amb anterioritat, el primer tro Francisco Sellés va escollir 1866 com a punt de partida de la història de la filà. Amb aquest motiu va desfilar una radiant esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Verds, destacant les plomes blanques i els colors primaris. També va desfilar una esquadra infantil amb cabo batidor.

Les esquadres d'enmig es van inventar en Alcoi en 1960 a causa d'una equivocació dels Cordoneros i la seua data de fundació. La primera esquadra d'enmig de la filà Verds va ser en 1969. Durant la dècada dels 60 l'esquadra d'enmig mora tenia una gran popularitat i s'esperava amb anhel. Però la filà Verds no li va donar la importància requerida i en 1969 l'esquadra d'enmig va passar desapercebuda, en comparació a altres d'aquella època. Tractant-se d'una filà amb més de 100 components i amb un alt poder adquisitiu no s'entén que la seua primera esquadra de negres fora tan simple, amb un bombatxo daurat i res innovador ni destacable.

La solemnitat i austeritat van envoltar a l'alférez moro 1975 de la filà Verds. Alfredo Molina Pascual va lluir un elegant trage en el que destacaven els colors verd i blanc. Al boato i les carrosses va ser recurrent el símbol de la palmera, que també apareix a l'escut de la filà Verds. Uns contacontes explicaven les històries de les mil i una nits a les favorites de l'alférez moro. Tot el seguici de Luis Solbes es va salvar de la pluja en l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1975, però la resta de dies va fer molt mal temps i es van recollir 11 litres d'aigua per metre quadrat.

Alcoi va celebrar en 1976 el VII Centenari de la Festa. Tal i com ja va passar al 600 aniversari de 1876, la filà Verds va desempenyar la capitania mora en uns anys de gran importància. Al 700 aniversari del Patronatge de Sant Jordi les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al mes de maig perquè hi havien molts actes extraordinaris per a celebrar. Les Festes d'Alcoi van ser més llargues i per primera volta l'Entrada Cristiana es va celebrar de vesprada. La filà Verds i la filà Navarros es van involucrar en molts actes festius i culturals per a que el seu any de capitania passaren a la història. Al migdia del divendres 28 de maig de 1976 una forta tempesta va atemorir a la filà Verds. Les cadires per a veure l'Entrada Mora van ser arrastrades per un riu de 48 litres d'aigua caiguts en poques hores. Però a les 5 de la vesprada la pluja va parar i Armando Ferre Miralles va poder desfilar sobre el seu cavall envoltat de peveters d'encens. El capità moro 1976 portava un ric trage en blanc i negre amb pedreria i detalls de color verd. Rafael Guarinos va afegir una corona daurada al turbant del capità moro de la filà Verds. La favorita va desfilar baix un palio amb dosel i escoltada per uns tuaregs sobre camells. Al boato també van haver gàbies amb lleons, óssos, lloros i serps. L'esquadra de negres era molt salvatge i agressiva, encara que el casc va ser criticat. Una part de l'Entrada Mora va estar afectada per una fina pluja, però no va afectar a la magnífica capitania mora de la filà Verds.

En 1979 la filà Verds va tindre el seu segon Sant Jordiet amb el xiquet Fernando Pastor Llorens. Luis Solbes ja era un expert en crear trages romans per als Sant Jordiet i en 1979 va aportar una nova visió del Sant Jordiet, canviant la forma de la corassa daurada del personatge infantil. Fernando Pastor continua sent fester de la filà Verds i té un lloc destacat dins de la política local.

Luis Solbes també va pintar el boceto de l'esquadra d'enmig mora 1982 de la filà Verds. No apareix el color de la filà i si el blanc i el marró, per això aquesta esquadra de negres s'ha associat erròniament a la filà Marrakesch. Al centre de l'Entrada Mora de 1982 la filà Verds va triomfar amb una esquadra d'enmig clàssica, en la que destacava la cara pintada de negres i els llavis rojos com els patges de la Cavalcada de Reis Mags. 

L'alférez moro 1989 va ser el fester veterà Francisco Davó Pérez. Portava un senzill i senyorial trage de Luis Solber, creador de tot el boato. Les marxes mores més grans d'Amando Blanquer, com "Any d'alferis", "Tarde de abril" o "Marxa del centenari", van acompanyar al càrrec i la impressionant esquadra de negres. També és digne de nombrar que a l'alferecia mora de 1989 la filà Verds va traure el seu primer ballet, confiat a la coreògrafa Ana Calvo. El verd Fernando Rius va ser Sant Jordiet, però el protagonisme de 1989 va ser per a Francisco Davó.

La capitania mora de les Festes d'Alcoi 1990 estava en mans de la filà Verds. Miguel Ibàñez Gilabert va rebre els aplaudiments del públic al so de la marxa mora "A la Meca". El seu trage és una de les millors creacions de l'inoblidable Alejandro Soler, així com també ho és l'esquadra de negres d'aquell any. Un trage guerrer i africà que va marcar un abans i un desprès i va donar un gir a l'estètica de les esquadres de negres. Va canviar la concepció dels detalls que hi havia en aquella època i va iniciar un nou temps en el que les esquadres de negres mores es van omplir de pells d'animals, armes, banyes i plomes. La idea d'Alejandro Soler i la filà Verds va ser copiada en altres pobles. La intermitent pluja no va ser un obstacle per al boato de la filà Verds, centrada en l'oci musulmà i els cavallets de cartró, tal i com es va veure al ballet d'Ana Calvo.

Al centre de la plujosa Entrada Mora de 1996 va desfilar l'esquadra d'enmig de la filà Verds. De nou un disseny tribal i salvatge d'Alejandro Soler que va arrancar forts aplaudiments baix dels paraigües i va animar a la gent per a que la desfilada no fora suspesa. Entre Luis Solbes i Alejandro Soler s'ha aconseguit que les esquadres de negres de la filà Verds tinguen unes característiques concretes: Ferotges, africanes i bèl·liques, amb algunes excepcions.


A principis del segle XXI la filà Verds, per ordre de roda tornava a tindre càrrecs. Luis Carbonell Llopis va ser l'alférez moro 2003. Es tracta d'un dels boatos més pobres, desangelats i criticats de la filà Verds. La idea era fer un homenatge al desaparegut Luis Solbes recuperant uns bocetos vells que al final no van eixir al càrrec del capità moro 1990. Però les circumstàncies de 1990 no eren les mateixes de 2003 i encara que el boato estava ben cohesionat li van faltar elements vistosos. No tenia massa sentit que un boato que es va rebutjar anteriorment anara a funcionar en 2003, quan els seguicis havien evolucionat fins ser multitudinaris i espectaculars. La falta de ballets es va contrarestar amb grups de palmiteres i unes marxes mores de gran valor. La fastuosa esquadra de negres de Germán Aracil va tancar l'Entrada del 3 de maig de 2003.

Animats a superar l'alferecia mora, la filà Verds va desempenyar en 2004 una gran capitania mora. Una capitania en honor a Pepe Barber, qui anava a ser capità moro però va morir pocs mesos abans. En gener de 2004 la Junta Directiva de la filà Verds va nombrar a Antonio Carbonell Llopis com a capità moro. El germà de l'alférez moro renunciava al seu lloc de primer tro per a poder disfrutar del càrrec, sempre guardant respecte a Pepe Barber. El boato de Jordi Sellés va resultar una mostra de sumptuositat amb una esquadra de negres de nobles musulmans. L'ambientació del desert es va notar gràcies als camells, els oasis, els nòmades i les odalisques amb cànters.

La filà Verds va allargar 2 anys més els anys de càrrec gràcies al càrrec de Sant Jordiet. L'atzar al sorteig dels xiquets va permetre que a l'any 2005 i 2006 la filà Verds tinguera dos Sant Jordiets consecutius. El primer va ser Javier Montava Peralta i en 2006 Marcos Llopis Torregrosa. Els dos xiquets van confiar el seu disseny al pintor Germán Aracil.

En 2010 la filà Verds va rebre ovacions per la seua esquadra d'enmig mora. El disseny de Jordi Sellés era d'un estil poc vist en les Festes d'Alcoi. Els esquadrers no portaven casc, sinó unes trenes al més estil masai. L'escut tribal i el color verd remataven una esquadra de negres excepcional. La marxa mora que els va acompanyar era "Jussà al Saqàliba" de Mario Roig Vila. La filà Verds i la seua esquadra d'enmig va donar color a una vesprada de cel gris.

La filà Verds és la més afortunada en l'elecció de Sant Jordiet. En l'any 2012 van tornar a tindre aquest càrrec, encarnat en el xiquet Jorge Balmaseda Sempere de 9 anys. L'alegria de l'any de càrrec es va veure empanyada per la polèmica de la filà Verds i la discriminació femenina. En 2012 es va fer una votació interna en la que la Junta Directiva de la filà Verds va aprovar l'ingrés de 3 xiquets a la filà i va denegar que 5 xiquetes formaren part de l'entitat festera. La integració de la dona en la festa va trobar un entrebanc a la filà Verds, una de les més tradicionals d'Alcoi. També va ser una de les últimes en tindre disseny femení. Al 2013 la filà Verds no va permetre que 2 dones s'apuntaren com a membre de ple dret.

Passades les acusacions de masclisme i les crítiques a la filà Verds, els components van recuperar el prestigi de la filà deixant que algunes dones formaren part de l'entitat, amb les obligacions que comportar formar part d'una de les filaes amb més història d'Alcoi. En 2016 la filà Verds va celebrar el 150 aniversari de la seua refundació en 1866. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny primitiu del segle XIX, que tenia una ploma al turbant. Els vells esquadrers van desfilar amb la preciosa obra musical de Camilo Pérez Monllor "Moros y cristianos".

L'any 2017 va ser especial per a la filà Verds per tindre una nova alferecia mora desprès de 14 anys. José Jaime Bernabeu va desempenyar el càrrec amb força quan acabava de lluitar contra un càncer. La seua desfilada de peu sobre carrossa baix els arcs de la Mezquita de Còrdova va ser molt emotiva. El primer boato del jove Antonio Aracil va destacar pels ballets de Carmina Nadal i una esquadra de negres que no va deixar indiferent a ningú. A més a més la selecció de marxes mores antigues va ser molt encertada, ressaltant "Moro de Granada" i "L'entrà de la kabila Ben Kurda".

El passat any 2018 la filà Verds va tindre una pomposa capitania mora encapçalada per Jorge Vaquer, empresari de la marca cosmètica Nirvel. Les altes expectatives es van complir a pesar d'alguns problemes amb els trages del boato de David Blasco. S'havia parlat molt de les carrosses dels cavallers i jeques, encara que la desfilada del 22 d'abril va tindre alguns talls i parons. Jorge Vaquer va contractar a l'ontinyentí Saül Gómez per a que composara totes les marxes mores del boato i el resultat va ser increïble. Segur que als pròxims anys sonaran molt obres com "Kapytan", "Azahara" o "Imlaq".

I en aquest 2019 la filà Verds repeteix càrrec com ja va passar en 2005. Desprès de l'any de capità moro la filà Verds tindrà un nou Sant Jordiet, prolongant així els seus anys de protagonisme. El Sant Jordiet més recent és Álvaro Santacreu Piñero i estarà acompanyat per la privilegiada filà Verds. Tindrem que esperar fins a maig per a veure com serà el trage del xiquet, pero ja està presentada l'heràldica del Sant Jordiet 2019.

La filà Verds té actualment 151 festers, quasi 80 xiquets i 45 simpatitzants. La seua indumentària està composada per bombatxos verds d'on prové la denominació de la filà. Es completa amb jaqueta blava, faixa groga, turbant blanc i xaleco roig amb brodats florals. La banda de música que els acompanya és l'Ateneu Musical de Rafelguaraf. Amb la filà Verd iniciem un nou apartat al blog en el que es repassara la història de cadauna de les 28 filaes de les Festes d'Alcoi. Per a posar fi a aquest repàs cronològic de la filà Verds mostrem dos imatges pictòriques que van inspirar el boceto de l'esquadra de l'alférez moro 2017.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites