miércoles, 27 de diciembre de 2017

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2018

Una obra de Óscar Climent va guanyar el Concurs de Cartell per a la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La votació del jurat expert va estar molt ajustada per la qualitat dels cartells finalistes i es va decidir que la millor era l'anomenada "Ells ho veuen tot". Posteriorment es va descobrir que era del llicenciat en Belles Arts Óscar Climent Llàcer, encara que el seu Cartell no ha agradat a tots els alcoyans. Recordar que Óscar Climent ja ha guanyat el Concurs varies voltes però en 2016 no va rebre el premi desprès de les acusacions de plagi. El Cartell dels Reis Mags d'Orient per a 2018 és 100% original.

En aquesta ocasió els típics patges no estan representats al Cartell però si molts elements distintius d'Alcoi. Haguera sigut una bonica casualitat que en un any en el que els patges han rebut tantes crítiques i atacs foren els protagonistes del Cartell de la Cavalcada d'Alcoi. Però el personatge principal és el rei Melchor amb la seua corona i la barba blanca. Un ull un tant inquietant està pintat sobre un fons de color rosa que no s'associa gens amb el Nadal alcoyà. A l'altra part del Cartell es poden observar diminuts dibuixos de la burreta, un arbre de Nadal, escales i regals, l'estrela, el camell i el Campanar entre altres.

La tipografia és senzilla i a més a més va ser un dels aspectes puntuats junt a tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, originalitat i presentació. A l'interior de l'Ajuntament hi ha una exposició amb les 44 obres presentades al concurs del Cartell 2018. Entre els més destacats i que més comentaris positius ha rebut està el Cartell de Rosa Moltó, junt a molts més que s'han valorat igual o millor que el Cartell guanyador de Óscar Climent. L'autor va nàixer en novembre de 1988 i representa a la perfecció l'estil jove que caracteritza els Cartell de la Cavalcada.

El dia 1 de desembre es va penjar públicament el Cartell de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags a la façana del Consistori i a la Plaça Espanya no van fallar els xiquets cantant nadaletes. Era una cita obligada per al regidor de Festes Raül Llopis i l'alcalde Toni Francés. Óscar Climent va atendre a la premsa i va rebre felicitacions per la seua obra, dirigida a un públic infantil. 

El dia 1 de desembre es va aprofitar per a iniciar el Nadal alcoyà, coincidint amb el principi de l'últim mes de l'any. A part del Cartell de la Cavalcada la gran novetat era l'encesa de les llums ornamentals. Molt anunciada havia sigut la creació d'una enramada pròpia amb els trets identificatius d'Alcoi. La veritat és que el resultat és magnífic i estèticament queda molt bonica, sobretot al carrer Sant Nicolau. Fins hi tot ha fet rectificar a alguns crítics que veien massa simple l'enramada alcoyana. L'únic problema és que serà igual per a tots els anys i pot arribar a cansar. La gràcia de les llums de Nadal és que cada any canviaven i la Cavalcada resultava diferent en cada edició, encara que alguns anys la il·luminació va dur polèmica.

L'expectació era màxima perquè les noves llums s'havien presentat amb mesos d'antelació i alguns dubtaven de si serien vistoses o quedarien pobres el dia 5 de gener. L'enramada és d'un color blau que en la llunyania s'aprecia blanca i la decoració està inspirada en la famosa Casa del Pavo, símbol de l'epoca modernista d'Alcoi. Al centre hi ha un rei mag rodejat per un oval. El rei d'una llum més groga sembla que va vestit d'or damunt del seu camell. L'estrela de Betlem i la corona de rei deixa clar que són unes llums realitzades per al Nadal d'Alcoi exclusivament, la ciutat amb la Cavalcada més antiga d'Espanya. Foto de Kiko Templario.

Amb les llums especials penjades per tot Alcoi ja poden vindre els Reis Mags d'Orient. I la promoció no s'ha parat ni amb el debat pel racisme dels patges, un inesperat atac a la nostra tradició que ha unit a Alcoi i fins hi tot hi ha una recollida de firmes en internet a favor dels patges paqueters. La guia del Nadal té un vídeo on queda demostrat perquè Alcoi és la ciutat del Nadal.


Juan Javier Gisbert Cortés li donarà veu al Bando Reial el dia 4 de gener de 2018. L'esperat dia de la burreta serà especial per a tots els xiquets i xiquetes que volen entregar les cartes a Melchor, Gaspar i Baltasar. Dins de les bústies quedaran els desitjos i tots els regals demanats pels alcoyans. Juan Javier Gisbert és un home de teatre, molt involucrat en la cultura alcoyana i el mon artístic. Però segurament el seu personatge més reconegut és el d'ambaixador moro en les Festes de Moros i Cristians. Desde 2012 exerceix aquest paper diplomàtic i ara pot sumar al seu currículum ser l'Emissari Reial en la Trilogia dels Reis Mags 2018.

Tractant-se de l'any Joan Valls era evident que el Bando escollit tinguera relació amb el poeta local. Òbviament serà un Bando Reial en valencià i que ha estat recuperat desprès d'estar en l'oblit desde els anys 60. Una bona iniciativa declamar Bandos Reials inèdits que podria tindre continuïtat. El dia 4 de gener de 2018 es culminarà l'any de l'aniversari de l'escriptor Joan Valls quan tots els alcoyans escolten atentament el text del Bando Reial. Un altre dels nombrosos homenatges pòstums que ha rebut Joan Valls durant el 2017.

Però abans del dia la Burreta es celebrarà l'acte de les Pastoretes el matí del 31 de desembre. Sols resta desitjar a tots els alcoyans que acaben bé l'any i li donen una festiva benvinguda al 2018 en la nit de Cap d'Any. Esperem que siga un any fructífer per a Alcoi i que començe amb la màgia del Nadal i la vinguda dels savis Reis Mags. També viurem amb entusiasme les futures Festes de Sant Jordi, en un mes d'abril principalment important per a les filaes Navarros, Verds, Tomasines i Magenta. Ens sumem a la seua il·lusió. Per la nostra part el blog   http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ continuarà a ple rendiment i funcionant els 12 mesos de l'any com sempre. Hi han moltes sorpreses i novetats pensades per a 2018, així que FELIÇ ANY NOU!

jueves, 21 de diciembre de 2017

EL NADAL ALCOYÀ 2017

Aplega el final de l'any i Alcoi és converteix en la ciutat del Nadal. Unes festes tradicionals que s'han consolidat com una senya de identitat pròpia. La forma d'entendre el Nadal que tenen els alcoyans és única i singular. A la vista està el massiu recolzament de la societat en les últimes setmanes. Una defensa del Nadal Alcoyà i les seues peculiaritats que comença a ser més necessària que mai. Sobretot per els atacs que ha patit fa poc. Però no anem a centrar-se en la polèmica ja que estem per a celebrar l'alegria d'aquesta època i desitjar un bon Nadal.

El Betlem del Tirisiti acapara l'atenció en aquestes setmanes tan especials i sobretot els xiquets i xiquetes esperen amb ansietat el dia per anar al Teatre Principal i gaudir de la representació més nadalenca i popular que té Espanya. I sense perdre l'essència ja que el Betlem de Tirisiti es narra en valencià, un encert de la companyia teatral La Dependent. I és que no es pot oblidar que aquest teatre de vareta té el seu orígen en el segle XIX i els personatges havien de parlar indiscutiblement la llengua autòctona, excepte en la part sacra. Tirisiti és un fenomen de masses consolidat i també un símbol de la infància, per això existeix fins hi tot en format llapis:

La campanya per a públic en general del Betlem de Tirisiti comença el dia 22 de desembre fins el 5 de gener, abans de la vinguda dels Reis Mags. Hi ha sessions totes les vesprades i pels matins sols els cap de setmana. El preu únic és de 3 euros, tant per a xiquets com per a adults, encara que els menors de 2 anys poden estar als braços dels seus pares o familiars. La venta per internet es fa desde la pàgina web de TicketAlcoi. Si hi han dubtes es pot tocar per telèfon al número 965541449. Els personatges faran disfrutar a grans i xicotets segur.

En aquesta ocasió les figures del Betlem de Tirisiti que s'estrenen són les de les filaes amb l'alferecia en 2018, és a dir Tomasines i Magenta. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi estan escenificades al teatre amb una recreació de la Diana i ja s'han vist les 28 esquadres de les filaes quan han tingut càrrec. Ara s'està afegint la versió femenina dels trages, tal i com es pot comprovar amb la filà Tomasines que ha entregat les seues titelles dels dos sexes.

A la revista "Màgia" de Radio Alcoy està perfectament explicat el Nadal Alcoyà al complet. Una guia plena de informació per a conèixer les tradicions nadalenques. No sols per a visitants, també per als ciutadans que no saben tots els actes que l'Ajuntament d'Alcoi prepara per a disfrutar d'aquestes dates tan boniques. La regidoria de Turisme està treballant per a convertir aquestes Festes en un referent internacional. Per això s'exposa propaganda a les grans ciutats i a la capital. Per motius que no s'entenen a Madrid el títol no escriu "Navidad" ni "Christmas" i els anglesos no poden comprendre de que tracta la marca "Alcoi ciutat del Nadal". La portada de la revista "Màgia" és del desaparegut artista local Raül Botella i per dins explica les jornades més destacades de les Festes d'Alcoi i també actes més senzills com el del castanyer solidari. El matí del 24 de desembre el venedor de castanyes vendrà castanyes a la gent que s'acoste a la Plaça Espanya. La causa és solidària ja que els diners es destinen a ajudar als més desfavorits. L'acte del castanyer solidari contarà amb l'acompanyament musical de xirimites interpretant nadaletes.

Altra forma de ser solidaris és comprant el calendari de 2018 que ha preparat el Centre d'Educació Especial Tomás Llàcer d'Alcoi. Carlos Lucca ha fotografiat als xiquets de l'escola junt al Grup de Danses Carrascal. El projecte té com a resultat unes imatges molt carismàtiques on es reflexa la simpàtia dels xiquets i els personatges del Tirisiti al llarg dels 12 mesos de l'any. Els xiquets del Tomás Llàcer i tots aquells que són diferents mereixen el respecte i ajuda de la nostra societat. L'agraïment als pares, professorat, fotògrafs, participants i maquetadors per crear un calendari solidari de gran qualitat i amb una temàtica tan apropiada i típica d'Alcoi.


I la solidaritat també va unida a l'Associació Cultural Samarita. Per la seua part han confeccionat un cobertor de balcons amb el logo de la marca "Alcoi ciutat del Nadal". No podia faltar un rei mag pujat al seu camell. És la gran novetat d'aquest any, i van a recaudar diners també en les visites al Campament Reial. Segur que aquest cobertor de balcons, al preu de 10 euros, engalanarà les façanes dels edificis per on passen els Reis Mags d'Orient. El 5 de gener arribaran Melchor, Gaspar i Baltasar a Alcoi per a repartir regals i besades en la magnífica CXXXIII Cavalcada dels 3 Reis Mags.

Altre bon regal per a fer a una persona estimada en aquesta època consumista és el disc "Voces y sonidos". En ell estan enregistrades les dos Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians amb les veus dels dos ambaixadors actuals: Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert. Una iniciativa que ha promogut l'alférez moro de la filà Magenta com a part del seu any de càrrec. Santi Carbonell s'està involucrant molt en el seu futur paper principal en abril i ha preparat diverses idees culturals. El caràcter solidari del Nadal no s'oblida i les ventes del CD van per a Asfial, l'Associació de Fibromialgia d'Alcoi. A part de l'Ambaixada Cristiana i Mora també estan gravades les fanfàrries de José Maria Valls. El compositor les va titular "Alcoi ma pàtria" i "Fortuna favorable" perquè són dos frases que es declamen el 24 d'abril. La portada de "Voces y sonidos" està formada per una fotografia del Castell de Festes i un quadre d'un moro pintat per Ignacio Trelis, amb el seu estil personal.

Els patges de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi han sigut amenaçats per l'Associació Afrofeminas per considerar-se un blackface massiu. La comunitat negra acusa a la tradició dels patges paqueters de racisme i discriminació. La ciutat d'Alcoi ha eixit en defensa d'uns dels personatges més volguts i honrats del seu imaginari col·lectiu. El fet de que persones blanques es pinten la cara de negre amb betún no implica una humillació ni caricaturitza a la raça negra. En Alcoi no hi existeix odi cap a les persones negres i els patges reben milers de besades i aprovacions per ser portadors de felicitat. Els xiquets estimen i esperen als patges amb cares d'alegria i sorpresa i ahí no hi ha lloc per a la xenofòbia ja que és un dia molt entranyable. El debat ha esclatat i tal volta l'Associació Afroféminas tindria que vindre a veure la Cavalcada de Reis Mags per a comprovar que els patges no són una ofensa per al seu col·lectiu i promouen valors tan importants com el treball cooperatiu. Pujen amb escales als balcons en grup i porten els regals de forma voluntària i sense demanar res a canvi. És una tasca que fa més gran el Nadal alcoyà i especialment la seua Cavalcada del 5 de gener.

Sobre l'argument de que estereotipa la imatge dels negres cal ressenyar que els patges no representen a esclaus ni als negres d'Àfrica sinó als ajudants dels Reis Mags d'Orient. Per tant són un personatge de ficció al igual que els donyets del Santa Claus. Pintar-se la cara de negre i els llavis rojos no converteix a una persona en racista, i menys quan ho fan centenars de joves amb una mentalitat molt oberta i desinteressadament. La noticia ha unit a tot Alcoi per a recolzar la seua Cavalcada i als seus patges i els polítics també reafirmen unilateralment que es tracta d'un malentès pel desconeixement i ignorància de Afrofeminas. No oblidem que els patges són una tradició i símbol nadalenc ple de significat per als alcoyans i sobretot per als xiquets i xiquetes de les comarques centrals valencianes.

Hem de protegir les nostres tradicions més antigues i innocents en aquest segle on tot és ofensiu fins a un punt exagerat. Alcoi està adaptant-se a la societat actual en molts aspectes com la igualtat de gènere però no pot fer desaparèixer les seues arrels. Un poble que perd els origens perd la identitat com diu Raimon. Desprès de d'aquesta defensa a ultrança dels patges paqueters és necessària una reflexió col·lectiva i dies tan familiars com la nit de Nadal, els sopars d'empresa o cap d'any poden ajudar a pensar amb claredat sobre les tradicions precioses que té Alcoi. BON NADAL de part de l'equip de http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/.

sábado, 16 de diciembre de 2017

XIQUETS DE L'ENTREGA DE CLAUS AL CAPITÀ CRISTIÀ

Entregar les claus al capità cristià és un honor que desde 1974 té la filà Alcodianos. Com a representants dels antics pobladors de la vil·la d'Alcoi són ells els més apropiats per a rendir homenatge a Jaume I, figura històrica que representa el capità cristià. Jaume I va enviar 40 cavallers per a defendre Alcoi de l'atac d'Al-Azraq el dia 5 de maig de 1276. Com a remembrança d'aquell moment, un xiquet alcodianet li entrega les claus de la ciutat quan el capità cristià arriba al Cantó el Pinyó. Un instant curt però replet de sentiments amb el fons de les campanes de l'Església de Santa Maria repicant.

Al llarg dels últims 43 anys, molts xiquets de la filà Alcodianos han fet el recorregut per la Plaça Espanya fins pujar a la carrossa del capità cristià per a donar-li les claus en ma. El xiquet alcodianet sempre va acompanyat de l'Alcaide, un personatge secundari de Nostra Festa que té un discret protagonisme en aquest moment de l'Entrada Cristiana. Però abans de 1974 era la filà Aragonesos qui feia aquest senzill acte i la següent fotografia de 1972 ho recorda:

En aquest enllaç s'explica l'entrega de claus al capità cristià. El xiquet de la filà Alcodianos s'elegeix a l'atzar i als últims anys també han entregat les claus varies xiquetes. L'acte simbolitza el respecte cap al capità cristià, comandant de totes les tropes de la creu. La comitiva de la filà Alcodianos ha acompanyat als següents xiquets:

1974: José Ignacio Sirvent. Primer xiquet.
1975: Fernando Payà.
1976: Javier Nebot.

1977: Jorge Gisbert.
1978: Julio Jorge Ibàñez.
1979: Julio Jorge Ibàñez.

1980: Jorge Llàcer.

1981: Francisco Abad.

1982: Francisco Abad.
1983: Pedro Jordà.
1984: David Llàcer.
1985: Marcos Muñoz.
1986: Jordi Tendero.
1987: Borja Ferrero.
1988: Pau Seguí.

1989: Javier Balart.
1990: David Miralles.

1991: Óscar Boronat.
1992: Jorge Francés.
1993: Adrián Vilaplana.

1994: Jorge Serra.
1995: Ignacio Santacreu.
1996: Jorge Verdú.
1997: Alberto Domínguez.

1998: Juan Gabriel Llopis.
1999: Mario Gomar.
2000: Lluís Pascual.
2001: Joan Sanfrancisco.

2002: Alejandro Puig.
2003: Joan Reig.

2004: Javier Ponsoda.
2005: Pablo Sempere.
2006: Mauro Seguí.
2007: Pepe Payà.

2008: Fernando Ribas.
2009: Pablo Miró.
2010: Pau Casa del Moral.
2011: Ignacio Sanjuán.

2012: Nicolás Cano.
2013: Alèxia Gandia. Primera xiqueta.
2014: Elena Seguí.
2015: Eric Hilario.
2016: Elena Martínez.

2017: Martí García.

viernes, 8 de diciembre de 2017

LES ENTRADES DE 1977

Les Festes d'Alcoi de fa 40 anys es van aliar amb el bon temps i el sol va lluir durant tots els dies de la Trilogia de Sant Jordi. El Cartell de Festes va ser obra de l'artista local Enrique Galbis Aracil i el director de l'Himne va ser Antonio Mompeán. L'Entrada Cristiana es va celebrar el tradicional 22 d'abril, que va caure divendres. Luis Solbes i Rafael Guarinos van ser els dissenyadors més destacats dels càrrecs moros i cristians.
Capità Cristià filà Tomasines 1977. Paco Jover Pérez.

Capità Moro filà Magenta 1977. Remigio Vicent Jover.

Alférez Cristià filà Muntanyesos 1977. Emilio Gisbert Coloma.

Alférez Moro filà Cordoneros. Rafael Payà Linares.

En el boato del capità cristià va destacar una carrossa amb una rosa que obria i tancava els seus pètals, en l'alferecia cristiana l'ambient de muntanya i bosc, en el capità moro que per primera volta eixien els cavallers i en l'alferecia mora una carrossa amb tres aus gegants.
Esquadra de negres capità filà Tomasines. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Cides. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres alférez filà Muntanyesos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres capità filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig filà Berberiscos. Disseny de José Segrelles.

Esquadra de negres alférez filà Cordoneros. Disseny de Jaime Mora. 

El xiquet Sant Jordiet 1977 va ser Jorge Moltó Cantó de la filà Cides. Va protagonitzar un extraordinari final de Festes en l'acte de l'Aparició de Sant Jordi.

domingo, 3 de diciembre de 2017

RECOMANACIONS PER A UN CABO BATIDOR

En les Festes de Moros i Cristians i a un component de les esquadres que puja a cavall. Es tracta de la figura del cabo batidor. Són cavalls que executen moviments a les ordres d'un genet. En Alcoi tan sols estan permesos en filaes de càrrec com el capità, l'alférez o l'esquadra d'enmig. Generalment l'exercici del cabo batidor és una mescla de doma vaquera i doma clàssica. Al genet i al cavall en conjunt se'l anomena cabo batidor perquè originàriament la seua funció era batre el terreny per a obrir el pas a l'esquadra. Els professionals de l'equitació donen les següents recomanacions per a aquelles persones que volen practicar per a ser cabos batidors en el futur i no volen decepcionar als alcoyans:

1- Les riendes del cavall poden portar-se en una o dos mans, depenent del contacte en la boca per a transmetre ordres al cavall. Preferiblement s'han de portar en la ma esquerra.
2- El cavall ha d'anar amb el cap abaixat, la posició normal de treball amb el cavall. Si el cavall va amb la cara molt alta no estarà centrat. Si mou molt la cola el cavall demostra que no va còmode i està desconcentrat o nerviós. Cada cavall té el seu propi caràcter.

3- Les orelles del cavall també marquen si està pendent de distraccions. Si les orelles estan cap enrere es possible que no faja cas a les indicacions i en qualsevol moment vaja a moure's sense control. Si meneja les orelles molt tampoc està massa concentrat. Quan porta les dos orelles cap avant vol dir dir que està pendent de les ordres i del treball que li marca el genet.
4- Cada animal està educat d'una forma. Alguns necessiten esperons i altres ni tan sols fusta per a corregir moviments. L'excés d'aquestes ajudes per al genet provoquen ferides, rascades i lesions en la pell del cavall. La fusta no s'ha de utilitzar per a pegar, és tan sols una prolongació del braç del genet i sols és per a marcar un moviment. Els esperons marquen les ordres desde les cames però mai han de fer sang o irritar la panxa del cavall.

5- Si es mareja al cavall amb els peus i se li marquen ordres contradictòries amb les riendes és probable que intente fer caure al genet o no pare de moure el cap d'un costat a altre.
6- No tots els cavalls serveixen per a fer els mateixos moviments. Alguns fan bé moviments i altres no són capaços, per tant és millor no forçar-los. Ni els cavalls de passeig ni els de alta competició són aptes per a fer de cabo batidor. Per molt bonic o elegant que siga el cavall, també té les seues limitacions i no hi ha que pressionar-lo.

7- Potser al principi renegue de col·locar-se davant l'esquadra, però ha d'estar acostumat i que no siga la primera volta que s'enfronte a la situació. Per això és important practicar anteriorment i que estiguen familiaritzats als carrers. S'ha de tindre en compte que han d'estar preparats per a aguantar el confeti, la música, la gent i els sorolls.
8- Per a desfilar com a cabo batidor el cavall ha de disfrutar i que vaja tranquil per a que el genet no tinga sobresalts i puga saludar sense pors. És bo explotar les virtuts del cavall però no fer-lo patir per al lluïment personal. El públic ho veu amb mals ulls i el cavall és un ésser viu que nota el dolor i no ha de sofrir. Seria un error imperdonable.

9- El binomi cavall-home ha d'estar equilibrat. Sense destacar excessivament ni obligant a l'animal si no pot fet un determinat moviment. Millor fer poc i anar a gust que no massa. L'autoritat i el dinamisme són la clau per a captar l'atenció de l'espectador.
10- Habitualment el genet avança el pas i torna cap a l'esquadra al galop. Depen de la inclinació del carrer. Si el cavall baixa pel carrer és més correcte que per seguretat vaja a un pas més lent i al pujar ja pot cavalcar més ràpid. La finalitat de cada direcció és anunciar l'imminent arribada de l'esquadra i portar noticies als esquadrers quan pega el gir al voltant del formador.

 11- Per a fer l'exercici de "la posada" el cavall assumeix tot el seu pes en les pates de darrere. És una elevació en la que conserva l'equilibri al plegar les pates.
12- Per a fer l'exercici de "la corveta" el cavall ha de fer una posada i continuar mantenint les pates de davant en l'aire mentre pega xicotets salts amb les pates de darrere. L'exercici està ben realitzat quan el cavall ha alçat les pates de darrere quatre voltes avançant pel carrer.
13- Per a fer l'exercici de "la cabriola" el cavall ha d'alçar primer les pates de davant i seguidament alçar les pates de darrere fins quedar mantingut en l'aire durant uns segons. Però no ha de fer un salt massa arriscat, ja que al tornar a tocar el terra les quatre pates han de caure al mateix temps sense esvarar-se ni fer-se mal.
14- Per a fer l'exercici del "piafé" el cavall ha de trotar alternat les quatre pates sense avançar. El trot és elegant i cadenciós. Una variant és el passatge que és més ràpid i enèrgic.
15- Per a fer l'exercici del "pas espanyol" el cavall ha de xafar el terra amb les pates de davant alternativament. Primer eleva la dreta i desprès l'esquerra i així crea una seqüència successiva molt aplaudida. Les pates han d'estendre's abans de posar-se en terra suaument.
16- Per a fer l'exercici de "la reverència" el cavall alça una de les seues pates de davant i encorba el cos cap a davant per a realitzar una reverència.

17- És fonamental saber elegir el cavall a l'hora de llogar-lo en una quadra. Per a encertar hi ha que tractar a l'animal amb respecte i consideració i evitar gestos agressius. En moltes ocasions els cabos batidors van massa adornats i això molesta a l'animal i la seua autonomia. Per tant dificulta els seus moviments lliurement i pot ser perillós.
18- Hi han cavalls magnífics per a espectacles eqüestres que poden fer bé de cabo batidor, mentre que altres són més apropiats per a transportar banderes o ser guiats pausadament. Un bon cabo batidor no significa que siga el cavall oportú per a fer l'acte de l'estafeta, ja que les condicions són diferents el dia 24 d'abril.

19- El cavall no és un joguet. Hi ha que eliminar radicalment els abusos, càstigs, maltractament i exigències desmesurades a l'animal. El cavall valorarà la protecció del genet o amazona.
20- La persona ha d'exigir la cartilla del veterinari per a saber que el cavall compleix totes les condicions sanitàries i està vacunat. També és important demanar que el document de transport de l'animal estiga en regla. Hi ha que observar si el cavall compta amb els requisits mínims de seguretat, higiene, benestar i manteniment. És il·legal que els cavalls estiguen mal alimentats o sense rebre els tractaments necessaris. El propietari de la quadra no ha de infringir la legislació i cuidar a l'animal en les seues necessitats bàsiques.

Antigament els càrrecs festers també desfilaven en les Entrades a cavall. Era molt normal veure al capità moro saludant desde el seu cavall fins que es van imposar les carrosses a partir dels anys 80. Els primers en fer aquest canvi van ser els moros que van substituir les muntures equínes i el parasol per plataformes i palanquins. Als anys 90 el paper dels cavalls havia estat rellevat a ser cabos batidors, cavallers o com a animals d'arrastre i portadors de banderes. En la imatge es pot veure al capità cristià de 1956 de la filà Cides a cavall i amb la seua cort.

Les escoles d'equitació de la comarca són "La quadra Peluca", "La quadra Rovira" i "La quadra la Plana". Els tres centres hípics es troben associats a famílies d'Alcoi, Cocentaina i Muro respectivament. També tenen burrets i camells. Totes les escoles d'equitació i quadres acudeixen amb diversos exemplars d'animals a les Festes de Moros i Cristians i destaquen pel seu bon tracte als cavalls i un comportament modèlic.
 

Les recomanacions per a un cabo batidor de qualitat estan escrites per Jordi Linares, un especialista del mon hípic. A més a més és coneixedor de les Festes d'Alcoi per ser guia turístic i membre de la filà Realistes. De fet va ser l'encarregat de l'estafeta mora del dia els Trons 2011, any en que la seua filà tenia la capitania mora.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites