domingo, 27 de octubre de 2019

MIG ANY ALCOI 2019

Ha acabat el Mig Any d'Alcoi 2019, i en conseqüència ja falta menys per a les Festes de Moros i Cristians de 2020. Es celebraran els dies 25, 26 i 27 d'abril i justament als mateixos dies, però en octubre, s'han celebrat els actes centrals del Mig Any. Al ser els primers dies de fred d'aquesta tardor s'ha notat menys gent als carrers, però el sol ha acompanyat els actes diürns. Carol Ortiz es va estrenar com a la recent primera regidora de Festes de l'Ajuntament d'Alcoi.

La presentació del Sant Jordiet 2020 va encetar els actes principals del cap de setmana del Mig Any. El divendres 25 d'octubre per la vesprada, Fernando Rius Mestre va ser presentat al seu col·legi Salesians. El cant de l'Himne de Festes i de l'Himne a Sant Jordi va demostrar que els xiquets coneixen desde ben joves la tradició alcoyana. Possiblement l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina siga la primera cançó que memoritzen els xiquets i xiquetes alcoyanes. A Fernando Rius se li van fer molts regals per part de la família, els companys de classe i la comunitat educativa de l'escola concertada. També va haver una representació teatral al voltant de la figura del patró d'Alcoi.

L'anterior Sant Jordiet, Álvaro Santacreu Piñero, li va entregar la bandera de Sant Jordi a Fernando Rius Mestre. Un moment simbòlic que es pot interpretar com el pas de 2019 a 2020. I també el traspàs del càrrec d'un verd a un xano. Per tercer any consecutiu el Sant Jordiet serà d'una filà del bàndol moro. A l'acte van assistir i van parlar l'alcalde d'Alcoi i el president de l'Associació de Sant Jordi. Al discurs de Toni Francés es va poder escoltar la frase "Portem en el cap i en el cor a Sant Jordi, Nostra Festa i Alcoi". Tal volta la Presentació del Sant Jordiet ha esdevingut en un acte massa protocol·lari i seriós per a anar dirigit a un públic infantil.

El mateix dia, però més tard es va celebrar l'acte de Presentació de Càrrecs 2020. El Teatre Calderón es va omplir de festers i festeres que volien conèixer un poc de la vida dels capitans i alferes. L'alférez cristià de la filà Cruzados va ser el primer en ser presentat. Ximo Brotons Aracil i la seua dona Amparo Blasco són coneguts per la seua empresa de teixits, teles i disfresses. Al discurs, el seu fill no sols va presentar al seu pare com a alférez cristià, sinó també a sa mare com a favorita. Una reivindicació feminista i familiar que demostra que els temps han canviat i un càrrec es viu conjuntament i no de forma particular en un home. Desitgem el millor dels èxits per a la filà Cruzados en el seu any d'alferecia cristiana.

A continuació es va presentar l'alférez moro i també va ser el fill l'encarregat de l'emotiu discurs. El carnisser de Sant Roc, Rafael Aracil López, serà l'alférez moro de la filà Ligeros. Es tracta de la filà on el disseny femení està quasi tan normalitzat com el disseny masculí i els dos conviuen en bastant igualtat. La filà Muntanyesos tindrà en 2020 la capitania cristiana, en mans de la colla d'amics del veterà Alfonso Moreno Fernández. Una cara molt coneguda serà el capità moro 2020. El cordonero Rafael Tortosa Mollà ha passat de president de l'Associació de Sant Jordi 2013-2014 a capità moro 2020 de la filà de la ploma tricolor. Els 4 discursos dels càrrecs festers van ser en valencià i Juan José Olcina va ressaltar al seu discurs com a president que s'havien de complir els estatuts de l'Associació de Sant Jordi.

La Glorieta va congregar a milers de persones el dissabte 26 d'octubre. A l'hora de dinar ja hi havia un ambient de Mig Any esplèndid. Per la vesprada els carrers del casc antic d'Alcoi van anar omplint-se de gent. El moment culminant al carrer Sant Nicolau va ser quan van arrancar les Entraetes. Fins més de les 2 de la nit es van poder apreciar moltes esquadres femenines i altres mixtes de les diferents filaes que van participar. El canvi d'hora va propiciar més temps de diversió nocturna als pubs i la Plaça de Dins. Totes les filaes van gaudir de molta alegria durant la jornada, però especialment Navarros pel 150 aniversari, Maseros i Llana per les esquadres d'enmig 2020, Xanos per tindre al xiquet Sant Jordiet, Muntanyesos i Cordoneros per les capitanies i Cruzados i Ligeros per les alferecies. El següent repte d'aquestes filaes de càrrec es aconseguir una assistència i participació massiva en les presentacions de boatos per a les Entrades de 2020. César Vilaplana i Juan Climent ja han presentat les seues propostes per als boatos dels capitans. José Moiña i Jordi Sellés presentaran els trages que han dissenyat per a les alferecies al mes de novembre.

El Campionat de Cotos el va guanyar la filà Cides, vencent als seus contrincants de la filà Almogàvars en la final del joc de cartes, celebrada el dimecres 23 d'octubre de 2019. Però sense cap dubte el premi més anhelat del Mig Any és el plat decoratiu típic d'olleta. El XLVII Concurs d'Olleta Alcoyana va tindre un nivell molt alt i tots els cuiners de les filaes tenien coneixement de gastronomia tradicional. La filà Magenta va guanyar el primer premi. La última volta que aquesta filà mora va guanyar el concurs va ser en 2014. I en aquest 2019 han revalidat el títol, tancant així el seu any de capitania mora. La filà Judíos es va conformar amb un segon premi, tal i com ja els va passar en l'any 2016. El Sant Jordiet Fernando Rius va felicitar als triomfadors alcoyans acompanyat de les autoritats locals. Enhorabona!!!

domingo, 20 de octubre de 2019

LES FESTES D'ALCOI A LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

La dictadura de Primo de Rivera va acabar en tota Espanya a principis de 1930. Era l'època en la que el torero "Clásico" era molt popular en Alcoi i es va convertir fins hi tot en una titella del "Betlem de Tirisiti". Els anys 30 començaven esperançadors per a Alcoi i Nostra Festa. Les filaes de càrrec en 1930 van ser Magenta, Cordoneros, Muntanyesos i Visigodos que poc desprès desapareixerien. Una dècada diferent en la que la ciutat dels ponts mantenia les seues fàbriques tèxtils i hi havia molta activitat política i social.

El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República Espanyola. Mentre el monàrquic Alfonso XIII abandonava el país, Alcoi celebrava el triomf republicà a les eleccions i la gent eixia als carrers amb música i coets. Les banderes tricolors onejaven a l'Ajuntament d'Alcoi i al Campanar de l'Església de Santa Maria. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria popular sense violència. La cordura sensata dels alcoyans i alcoyanes va seguir amb l'elecció d'Antonio Francés com a alcalde de la ciutat industrial. Faltaven pocs dies per a les Festes de Sant Jordi i no es va variar l'estructura tradicional dels actes, ni tan sols dels religiosos. No va haver temps, però si es van iniciar les Festes de Moros i Cristians entonant l'himne de "La Marsellesa". L'últim càrrec de la filà Visigodos va ser el capità cristià 1931: Pedro Borja, mentre que pel bàndol moro el capità cordonero va ser Miguel Valor. La filà Ligeros tenia l'alférez moro en la persona de Vicente Juan Valls. Miguel Moltó Abad era un home ric molt conegut en Alcoi per haver desempenyat varies voltes al capità en la filà Miqueros i la filà Navarros. Miguel Moltó va acabar sent el primer alférez i capità cristià de la història de la filà Mozàrabes. Juan Botella Asensi, líder del partir socialista va viure les Entrades d'Alcoi de 1931. La corporació municipal no va assistir a la Processó General del dia 23 d'abril.

A l'hivern de 1932 l'Associació de Sant Jordi va celebrar una junta general per a modificar alguns actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El Passeig General anava a celebrar-se el dia del patró a les 3 del migdia. A les 6 de la vesprada començaria la Processó General, desprès de que les carrosses del Passeig llançaren serpentines i confeti pels carrers. Aquest canvi pensat per Rafael Peidro es va veure com una conspiració per a llevar-li notorietat a la Processó General. Alguns festers s'ho van prendre com un atac a la fe en Sant Jordi i aquesta maniobra dels republicans van posar en guàrdia a alguns polítics. El regidor republicà Gisbert Botella va remarcar que segons la Constitució, els actes religiosos s'havien de celebrar en l'interior de les parròquies. Hi havia que demanar permís al govern central per a celebrar la Processó General pels carrers del centre d'Alcoi i els dirigents civils ho van denegar. Començava una etapa festera plena de discussions. Enfrontaments no sols entre polítics i persones, sinó també entre les pròpies filaes, ja que cadauna té les seues idees lliures com a col·lectiu.

L'Associació de Sant Jordi era partidària de la Processó General amb el Sant Jordi matamoros i l'Ajuntament d'Alcoi preferia substituir-la per altre acte. La filà Miqueros desitjava mantindre les tradicions i al contrari les filaes Aragonesos i Mozàrabes proposaven una batalla de flors. En la votació del 18 de març van eixir guanyant els defensors de la Processó General, així que el primer tro de la filà Maseros va pensar en com fer una processó més reduïda i simplificada al màxim. El governador civil d'Alacant accedeix a que els alcoyans tinguen processóns amb la condició de que no s'altere l'ordre públic. L'Ajuntament d'Alcoi segueix sense autoritzar la Processó General i l'Associació de Sant Jordi pren la decisió d'aplaçar la Glòria del 26 de març si no rep una resposta. Les Festes de Moros i Cristians 1932 penjaven d'un fil. La comissió de tradicions de l'Ajuntament es fa càrrec de la Glòria i l'Associació de Sant Jordi es desentén. Les filaes Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Vascos i Muntanyesos falten a la Glòria com a senyal de disconformitat. Hi havia gent que opinava que a les Festes d'Alcoi els faltava contingut sense Sant Jordi, així que finalment s'autoritza que el Sant Jordi Eqüestre passeje pels carrers, però sense devots amb ciris. Els periòdics parlaven d'unes Festes laiques en forma de manifestació cívica republicana. L'Associació de Sant Jordi va escriure que "No havien rebut el permís per a efectuar les Festes de Sant Jordi com de costum". La filà Gusmans tampoc va participar en les Festes de 1932 en solidaritat amb els membres de l'Associació de Sant Jordi. La filà Mozàrabes va desempenyar la seua primera capitania cristiana en un ambient tens. Rafael Pla Molina va ser el capità moro de la filà Ligeros i Francisco Payà l'alférez moro de la filà Mudéjares. En quant a l'alférez cristià va ser José Cano de la filà Andaluces i Mario Jordà el Sant Jordiet. Precisament va acompanyar al xiquet la filà Xanos, considerada la més republicana d'Alcoi i amb la que va repetir el Sant Jordiet en 1933.

Passades les Festes d'Alcoi de 1932, l'Ajuntament va arremetre contra les filaes que s'havien negat a participar i declara extingides unilateralment a filaes tan històriques com Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. L'Associació de Sant Jordi es converteix en la representant de les 7 filaes que han sigut prohibides forçosament. S'inicia una batalla judicial amb l'Ajuntament perquè els polítics no tenen poder ni motius per a decretar l'extinció de 7 filaes. Els problemes originen la creació d'una "Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians". L'Ajuntament d'Alcoi nombra president a Rafael Peidro Reig. L'Associació de Sant Jordi va veure impassible com sorgia una entitat paral·lela, però de filosofia anticlerical. Amb impotència els dirigents de l'Associació de Sant Jordi faciliten la seua roperia per a poder celebrar les Festes d'Alcoi de 1933. Al guió d'actes no es feia referència al patró, sinó que les Festes es celebraven en honor de la victòria dels cristians en 1276. En aquell any es va fer molt popular la broma "El Sant Jordiet s'ha fet republicà i envés de matar moros, ara mata capellans". A les Festes d'Alcoi 1933 no es va celebrar la Processó General ni cap missa, però si l'Aparició de Sant Jordi en la que va participar el xiquet xano Mario Jordà. A la Revista de Festes s'omitia a Sant Jordi i se li donava més pes a la figura històrica de la Batalla d'Alcoi: El Mossèn Torregrosa. Uns joves van entrar al Castell de Festes i li van tirar gasolina amb la intenció de cremar-lo. Però la nota positiva d'aquelles Festes d'Alcoi 1933 és que es va fundar l'actual filà Almgàvars, que en aquell moment es va anomenar Asturs.

En juny de 1933 hi ha relleu en l'alcaldia i Evaristo Botella designa a José Maria Verdú com a tinent d'alcalde en la comissió de festes. Les Festes d'Alcoi de 1934 es van viure amb gran tensió i fins hi tot va haver dimissions polítiques degut als debats creats entre defensors de la religió i els anticlericals. Es va pressionar molt per a que es celebrara el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet i alguns volien sabotejar l'acte. Fins hi tot es va tindre que modificar el recorregut per on passava la figura del patró d'Alcoi. L'ambient va ser estrany i el mal temps no va ajudar a que les celebracions foren tranquiles. Luis Pérez de la filà Mudéjares va ser el xiquet Sant Jordiet, a pesar de que els símbols religiosos estaven prohibits i els sacerdots no podien eixir en les processons. Els capitans van ser de les filaes Asturianos i Realistes, mentre que l'alférez moro va ser de la filà Berberiscos. El càrrec més recordat va ser Joaquim Oltra, alférez cristià de la filà Cides. Era un home molt volgut que va desfilar damunt d'un cavall en la plujosa Entrada Cristiana. A partir d'aquest moment els alcoyans es van inventar la cançó típica de "Ay Don Joaquim, Don Joaquim, Don Joaquim quina aigua cau, ay Don Joaquim, Don Joaquim, arromanga't un camal". Un any difícil i dur en el que fins hi tot van fallar les llums de l'enramada.

Els interessos partidistes i les creences religioses van seguir afectant al mon fester en 1935. El sectarisme no permetia suavitzar postures i els catòlics estaven descontents. Les Entrades es van celebrar en un ambient desangelat però amb sol. En canvi el dia 23 d'abril va ploure i feia fred. Algunes filaes declarades extingides van tornar a participar en les Festes d'Alcoi 1935, en concret les 4 del bàndol moro: Llana, Miqueros, Abencerrajes i Marrakesch. La filà Cides va reformar el seu trage oficial en l'any de la capitania cristiana d'Antonio Masià i l'alférez masero va ser Antonio Jordà, el popular Tio Mona. El capità moro de la filà Berberiscos va ser el veterà Remigio Richart. Federico Jornet va ser Sant Jordiet en dos anys consecutius: 1935 i 1936 convertint-se en l'últim Sant Jordiet republicà i també l'últim en la història de la filà Judíos. Es va intentar un apropament de idees entre l'Associació de Sant Jordi i l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, dirigida per Rafael Ivorra, però el conflicte seguia enfocat en les processons i els actes d'esperit catòlic. El problema de les dos Espanyes ja era una realitat i per primera volta es va incendiar l'Església de Sant Mauro. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va destruir l'Església de Santa Maria i la cúpula i el icònic Campanar. La reconstrucció va començar oficialment en 1942 amb la idea de que seria igual a l'anterior a la batalla bèl·lica entre republicans i franquistes. En la primavera de 1955 es van beneir les noves campanes i es va donar per finalitzada la nova Església de Santa Maria.

La intranquil·litat es notava els carrers a l'abril de 1936 i alguns ja auguraven una guerra que acabaria amb la Segona República Espanyola. Els militars de dretes s'estaven mobilitzant i Francisco Franco seria el lider del colp d'estat que donaria pas a 3 anys de trinxeres i bombes per tot el territori. Però a Alcoi li va donar temps de celebrar les Festes de Moros i Cristians abans de l'esclat de la guerra civil en juliol de 1936. La casa consistorial a la Bandeja estrenava nou enllumenat artístic en el que apareixia la frase "Visca la República". Es va impulsar un concurs de bellesa per a que les dones tingueren un càrrec, com les dames d'honor. La miss guanyadora va ser Amanda Pastor. El capità moro de la filà Marrakesch va ser Camilo Candela, un soldat d'alt rang que moriria mesos desprès en Almeria, fusil·lat al camp de combat. Les altres filaes de càrrec van ser Maseros, Navarros i Llana. La pau que simbolitza l'Aparició de Sant Jordi quedava lluny i uns mesos desprès començava un malson per a Espanya. En 1937, 1938 i 1939 no es celebrarien Festes de Moros i Cristians. Els alcoyans i alcoyanes viurien una gran tragèdia per culpa la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els anys de la Segona República van ser complicats per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Fins hi tot els va sorgir altra tradició amb la idea d'eclipsar les celebracions religioses d'abril. Les Falles d'Alcoi es van celebrar al mes d'agost de 1933, 1934 i 1935. 15 monuments es van cremar en diferents barris d'Alcoi en aquella època. Els líders republicans veien amb bons ulls una festa que aprofitava l'art per a fer crítica social. El caràcter autoexigent i mordaç dels alcoyans va propiciar l'èxit d'aquesta festa. Les Falles d'Alcoi es van allunyar de sants i referències catòliques per a evitar les polèmiques que patien les principals Festes d'Alcoi: Les de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. La difuminada competència entre les dos Festes es va acabar en 1940, quan l'Ajuntament en mans dels feixistes no va fer cap esforç per continuar les Falles d'Alcoi. Tal volta estaven massa associades als republicans i la classe obrera. L'Associació de Sant Jordi continuava existint desprès de la Guerra Civil i en 1939 va començar a treballar per a recuperar les ostentoses Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El règim franquista no va posar traves ja que una tradició en honor a un sant cristià complia amb les normes de la ideologia política del nacionalcatolicisme. L'Associació de Sant Jordi va reanimar a les filaes, recuperant l'ordre d'antiguitat de 1931, quan no hi havia filaes declarades extingides. Fins hi tot es va instaurar una nova roda en els càrrecs festers i les filaes Navarros i Llana no va tindre capità desprès d'haver desempenyat l'alferecia en 1936. Als anys 40 la dictadura de Francisco Franco va aprofitar les Festes d'Alcoi i sobretot la Revista de Festes per a fer propaganda falangista. També es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I per al dia 21 d'abril de 1940. S'iniciava una època molt diferent, no sols en les Festes de Moros i Cristians, sinó per a Alcoi i la resta del país.

domingo, 13 de octubre de 2019

ALCOYANS A FONTILLES 2019

El dissabte 12 d'octubre de 2019 va ser un dia especial per als festers i festeres alcoyanes, ja que es va visitar el Sanatori de Fontilles, a la comarca de la Marina Alta. Una tradició que va començar en 1951 i continua portant-se a terme amb una finalitat solidària. Els actes a Fontilles ja no són multitudinaris com fa unes dècades i ara tenen un ambient familiar en el que destaca la unió i harmonia dels càrrecs festers. Capitans i alferes han estat acompanyats de forma íntima per família i amics en una jornada respectada pel temps.

Els actes dedicats als malalts i personal sanitari de Fontilles van començar amb la Diana matutina. Els festers han aconseguit 9000 euros per a donar-los al propi centre de leprosos. Els músics van interpretar l'Himne de Festes i també es va celebrar una missa a les instal·lacions del Sanatori de la Vall de Laguar. Els càrrecs festers en la seua despedida van repartir obsequis a les persones majors de Fontilles i el Sant Jordiet 2019, Álvaro Santacreu, va encapçalar una processó en la que membres de la filà Verds portaven a la figura del patró d'Alcoi. Durant el dia es van poder escoltar marxes cristianes com "Aralk" o "Als cristians".

Segons el president de la Penya Fontilles, van acudir a la cita unes 1000 persones de distintes filaes. Desprès del dinar de germanor va començar l'Entrada de Moros i Cristians en la que es van veure danses tradicionals. Van eixir esquadres de les filaes Judíos, Miqueros, Ligeros, Realistes, Gusmans i Mozàrabes. Les festeres de la filà Mudéjares van desobeir la injusta i polèmica norma de l'Associació de Sant Jordi que obliga a les dones vestir el trage femení de la filà. A una part de la societat festera no li ha agradat la prohibició de vestir el trage oficial de sempre d'una filà, el que ara es considera exclusivament com a disseny masculí i té molta més història que els recents trages femenins. El Sant Jordiet 2019 va repartir fletxes pels carrers de Fontilles acompanyat d'una tropa infantil i de la filà Verds a la que pertany.

Els 4 càrrecs adults de 2019 van desfilar a peu envoltats de favorites, cavallers i dames. En quant a les esquadres de negres sols van fallar les del Mig de Cides i Benimerines i l'esquadra commemorativa del 150 aniversari de la filà Berberiscos. Pel bàndol moro la filà Magenta iniciava la desfilada amb el seu capità moro Jorge Candela. El cordonero Jorge Doménech va protagonitzar l'apartat de l'alferecia mora marcant el pas amb l'obra musical "Sisco" de Daniel Ferrero Silvaje. El capità cristià Juan Enrique Miralles va desfilar junt a la filà Tomasines al ritme de la marxa cristiana "Ramón Petit". Modesto Moiña i els seus companys de la filà Muntanyesos van tancar l'Entrada de Fontilles 2019 amb la seua alferecia cristiana.

Als últims anys s'ha estat fent una reflexió sobre l'alarmant baixada de participants que ha patit la visita de Fontilles. Que està passant per a que l'Entrada pels carrers del Sanatori siga tan fluixa? Perquè la Penya Fontilles ja no té tant de poder de convocatòria? Les comparacions amb altres temps no deixen en bon lloc als alcoyans. La comunitat festera tenia un renom gràcies a la causa solidària que cada octubre es porta endavant. A llarg plaç sembla un miracle que es continue celebrant la Visita a Fontilles, algo molt preocupant perquè ens apropem al 75 aniversari. Aquest acte popular sobreviur gràcies a l'empeny d'un grup de gent i la Penya Fontilles que segueix buscant solucions. Ja es va traslladar la cita a dissabte per a provar si acudien més filaes, però actualment les xifres són menors a les de fa anys, quan s'acostaven a 20 filaes. De fet es considera que el 2006 va ser l'últim gran any en el que els alcoyans van arribar en autobús a Fontilles de forma massiva. La crisi econòmica ha influït en excés i fins hi tot hi ha hagut anys en que ha faltat algun alférez moro. És nostàlgic recordar aquelles llargues Entrades a Fontilles dels anys 90, o com les filaes es van bolcar en celebrar el cinqüentenari de la Visita al Sanatori a l'any 2000. Va haver edicions en les que fins hi tot es va celebrar l'Entrada de Fontilles ploent. Cal donar-li un nou punt de vista als actes de Fontilles per a recuperar la popularitat que tenia antigament, sense oblidar del càracter benèfic de la visita.
 Fontilles anys 50.
 Fontilles anys 60.
 Fontilles anys 70.
 Fontilles anys 80.
 Fontilles anys 90.
 Fontilles anys 2000.

El Mig Any 2019 arriba tard i no es viurà als carrers d'Alcoi fins l'última setmana d'octubre. El divendres dia 25 es presentaran els càrrecs festers del 2020 de les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros al Teatre Calderón. Unes hores abans serà el torn del xano Fernando Rius Mestre, qui rebrà la bandera de Sant Jordiet a l'escola. El concurs d'Olleta Alcoyana es celebrarà a la Glorieta el dissabte 26 d'octubre i per la nit hi haurà Entraetes.

lunes, 7 de octubre de 2019

HISTÒRIA DE JAUME I A VALÈNCIA

Al 9 d'octubre els valencians commemorem com Jaume I va entrar a València desprès d'haver conquerit la ciutat, que estava en mans dels musulmans. Es tracta d'un moment històric del segle XIII fonamental ja que va significar la derrota i caiguda del poder de la religió àrab al nostre territori. El rei Jaume I va unir el Regne de València a la Corona d'Aragó en l'any 1238. En la Batalla del Puig els sarraïns es van enfrontar a les tropes cristianes i gràcies a la força dels catalans mercenaris es va aconseguir la rendició dels musulmans, que vivien en taifes. En aquella guerra va sorgir el símbol del Rat Penat ja que conta la llegenda que l'animal volador va despertar a les tropes al caure damunt d'un tambor. Al moure les ales va fer soroll i els soldats van estar preparats per a lluitar abans de l'emboscada dels sarraïns. La victòria de la campanya militar cristiana va acabar amb Jaume I entrant a cavall a la ciutat. Portava com a bandera el famós Penó de la Conquesta amb les 4 barres roges sobre fons groc. Jaume I el Conqueridor tenia l'objectiu de reconquerir Sharq Al-Andalus, es a dir les terres de Llevant de la Península Ibèrica. La seua vida com a rei va estar marcada per fer front a les insurreccions dels mudèjars i per fer pactes amb els àrabs. Per exemple el Pacte del Pouet en 1245.

Els nobles aragonesos volien annexionar nous territoris i el Papa Gregori IX va convertir en Croada la reconquesta de València. En 1238 es va iniciar l'assetjament a la capital i en setembre el Regne de Taifes va perdre. El rei Jaume I d'Aragó va fer la seua entrada a València per les Torres de Serrans el dia 9 d'octubre. El seu regnat està marcat per l'agraïment dels valencians. Destaca l'otorgament dels Furs que va jurar Jaume I en 1261. Eren les lleis que regien el Regne de València i van ser abolits en 1707 al Decret de Nova Planta per culpa del rei Felip V de Borbó. Els Furs aprovats per les Corts feien que el tercer estament de la societat feudal estaguera lliure de l'arbitrarietat de la noblesa. Els Furs van convertir al Regne de València en un règim polític avançat a l'època i gràcies a les lleis es va viure una etapa d'expansió econòmica, cultural i literària. Els cristians van tindre que conviure amb la resta d'ètnies existents al Regne de València: Els musulmans i jueus. Per tot açò Jaume I continua sent una figura venerada pels valencians en l'actualitat. El personatge històric s'explica a les escoles i el seu casc amb un drac alat és l'emblema de la Generalitat Valenciana.

Jaume I va nàixer en 1208 a Montpellier i entre altres títols nobiliaris era Conde de Barcelona. El seu pare Pere II el catòlic el va enviar a l'ordre templària per a que els monjos s'encarregaren de la seua educació durant la infantesa. Va estar casat amb Leonor de Castella i la princesa Violant d'Hongria. Quan va ser nombrat cavaller va iniciar la Conquesta de Mallorca en 1229. La Reconquesta de València es va dividir en tres fases i no va acabar fins a 1245. El límit va ser Biar perquè així s'havia pactat amb el Regne de Castella al conegut Tractat d'Almisrà que va firmar el futur Alfons X. Alcoi no va ser reconquerida fins a 1944 en la tercera fase. La repoblació de les comarques valencianes es va fer amb catalans i per això hui en dia parlem català occidental. La població musulmana, mudèjar i mossàrab va estar sotmesa a una nova jerarquia en la que cristians i jueus estaven protegits. Com a rei d'un territori amb mar Jaume I va afavorir molt el comerç i fins hi tot va crear una moneda pròpia per a la Corona d'Aragó, tal i com relata el Llibre dels Fets. Als últims anys de la seua vida va tindre que apagar varies revoltes mudèjars, encapçalades per Al-Azraq. La tercera Revolta es va iniciar quan Al-Azraq estava tornant del seu exili al Regne Nazarita de Granada i va tornar a la seua terra natal per a lluitar contra els cristians, encara que tant Jaume I com Al-Azraq ja eren ancians. El visir musulmà va morir en la Batalla d'Alcoi. I aquest és l'origen de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Desprès d'un regnat de 63 anys, el rei Jaume I va morir a Alzira en l'estiu de 1276.

En l'actualitat els valencians ens veiem separats en dos vessants ideològiques que fins hi tot es diferencien en banderes distintes. Els defensors del País Valencià estan representats per la quatribarrada, que històricament és la bandera amb la que Jaume I va entrar a València en 1238. Els partidaris de la Comunitat Valenciana estan representats per la Reial Senyera amb una part blava unida a les barres roges sobre fons groc. És la bandera del cap i casal i es va instaurar com a bandera de la Comunitat Valenciana en 1982 a l'Estatut d'Autonomia, promulgat per l'estat espanyol com a Llei Orgànica. Precisament als anys 80 va aparèixer el blaverisme, una corrent política que defensa el valencià com una llengua distinta al català i en una posició social inferior al castellà. El blaverisme valencià vol remarcar la importància de l'antic Regne de València, però sempre donant-li més importància a Espanya. Un moviment regionalista de dretes contra el nacionalisme valencià i les idees de Joan Fuster, escriptor del llibre "Nosaltres els valencians". Els blavers neguen la unitat de la llengua valenciana amb Catalunya per a neutralitzar la vigència de les Normes de Castelló. La violència d'alguns sectors del blaverisme l'han fet considerar-se com un grup irracional, inculte i feixista. El palleter i la senyera tricolor amb la franja blava són els majors símbols del blaverisme. Actualment el blaverisme es troba en decadència gràcies al treball d'Escola Valenciana, de la música i de grups més progressistes.

Els defensors del País Valencià estan a l'altre extrem del blaverisme, sent un moviment d'esquerres i popular. El partit polític Compromís és el gran representant d'aquestes idees, demanant un finançament just per als valencians, sempre maltractats pels polítics de Madrid. Espanya ha despreciat durant dècades la riquesa, cultura, llengua i economia dels valencians i això ha tingut com a conseqüència un rebuig que fins hi tot s'ha vist en manifestacions a Alcoi. La senyera quatribarrada segueix sent icònica per a gran part dels valencians, sobretot per ser la històrica d'aquell 9 d'octubre de 1238. Les quatres barres roges sobre fons groc es troben presents fins hi tot a les Festes de Moros i Cristians. Tant en nombrosos dissenys i estandards com al trage dels heraldos. Són genets que porten la bandera de la Corona d'Aragó i van obrint la Glòria, la Glòria Infantil i les processons.

La Muixeranga es considerada un himne per als valencians, encara que oficialment l'Himne Regional és aquell que canta Francisco, cantant nascut en Alcoi. Però per al 9 d'octubre no hi ha millor cantant per a recordar que Ovidi Montllor. Un artista protesta que va portar amb orgull la seua alcoyania i que va defensar la llengua valenciana en els durs temps de la dictadura franquista. Hui en dia encara recordem les seues frases reivindicatives. Ovidi Montllor (1942-1995) és un referent per a la classe obrera i és adient senyalar la força que té la lletra de "La cançó del cansat":

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.


i ho faig a la manera de València.

Jaume I ha estat representat a les Entrades d'Alcoi en nombrosos moments, sobretot al bàndol de la creu. De fet el capità cristià és una reencarnació d'aquest personatge real, mentre que el capità moro personifica a altre visir històric: Al-Azraq. A la capitania de la filà Alcodianos en 1994 es va veure una part del boato on Jaume I a cavall anava seguit dels seus 40 cavallers, aquells que va enviar desde Xàtiva per a lluitar contra les tropes d'Al-Azraq que volien conquerir Alcoi en 1276. Els boatos de la filà Maseros també han incorporat referències a Jaume I en varies ocasions. L'alferecia cristiana 2008 de la filà Aragonesos va girar al voltant de la vida del rei, quan es complien els 800 anys del naixement de Jaume el Conqueridor. El Centenar de la Ploma i altres tropes de Jaume I s'han vist a l'Entrada Cristiana d'Alcoi, però l'última aparició de Jaume I com a protagonista d'un boato es va veure en 2017. Un enfadat Jaume I formava part del ballet d'Ana Botella per al capità cristià de la filà Almogàvars.

El passat 5 d'octubre de 2019 es va celebrar a Alcoi un Correfocs nocturn. La colla de Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Asnar va obrir els actes dedicats al dia dels valencians, que aquest any es celebra un dimecres festiu a tota la comunitat. Alcoi té preparada una Fireta de productes típics a la Glorieta, on actuara la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina. La lectura del Manifest del 9 d'octubre és el moment més ceremonial de la jornada. La pólvora no pot faltar en una festa valenciana i tampoc la música. Al 9 d'octubre s'escolten molt obres per a xirimita, l'instrument valencià per excel·lència. La música més interpretada és l'Himne de la Comunitat Valenciana, la Muixeranga d'Algemesí, la Malaguenya de Barxeta, "La Manta al coll", "El Tio Canya" o la marxa cristiana "Tabals i Saragüells". Però per la seua lletra transgressora i significativa per als valencians, no ens podem oblidar de "El cant dels maulets" que deixa clar que els valencians tenim una cultura pròpia que defensarem per a un futur millor. Perquè com va dir el poeta valencià Vicent Andrés Estellés "Enyorem un temps que no ens ha vingut encara".


FELIÇ DIADA DEL 9 D'OCTUBRE. VISCA ELS VALENCIANS I LA NOSTRA LLENGUA!

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites