FALLES EN ALCOI

Va haver una època, ja llunyana, en la que Alcoi va celebrar Falles. Aquesta tradició és molt popular a la província de València, i sobretot a la capital. Però en la comarca de l'Alcoyà i el Comtat no hi ha Festes de Falles. En temps republicans Alcoi si va intentar consolidar-se com ciutat fallera, però no va tindre el suficient èxit. Durant els anys 1933, 1934, 1935 i 1936 Alcoi va muntar varies Falles en alguns barris importants de la ciutat. Fins hi tot van haver Falleres Majors, entre elles Paquita Soler o María Figuerola. Encara que la majoria de Falles es celebren en març, Alcoi necessitava unes festes en ple estiu. Les Falles d'Alcoi no es cremaven el 19 de març, sinó a meitats d'agost, però mantenien els concursos de paelles i bunyols i també els jocs infantils. La Segona República va portar nombrosos canvis a la ciutat dels ponts.

L'Associació de Sant Jordi estava enfrontada amb els líders republicans als anys 30. La creació de les Falles es va considerar un intent de llevar-li rellevància a les Festes de Moros i Cristians. En 1933 es van plantar 5 Falles en tot Alcoi. La celebració va tindre el seu cartell anunciador. Va alçar certa polèmica per la imatge d'un treballador en plena lluita obrera. El foc com a element purificador no podia faltar en aquesta festa. Les flames roges també estan present en els altres cartells de les Falles d'Alcoi. La targeta postal de 1935 tenia dibuixat un rat penat. En 1934 es van fer 14 monuments fallers i en 1935 15, sent la xifra més alta de Falles a la ciutat.

Les Falles es van convertir en les festes laiques que volia promoure l'Ajuntament republicà d'Alcoi. La idea va sorgir com a alternativa a les Festes de Moros i Cristians, de caràcter clarament religiós. En les Falles ni Sant Jordi, ni Sant Josep ni cap patró tenia el seu honor ni processó. Les Falles d'Alcoi van competir en popularitat amb les Fogueres d'Alacant i tenien el seu propi comitè. A més a més les Falles anaven acompanyades de corregudes de bous i altres actes taurins. Els monuments de més de 10 metres tenien crítiques socials, ninots i grans escultures. Salvador Morales Giner va ser un artista faller que va tindre cert prestigi en Alcoi durant els anys 30, al igual que Juan Arques Blanes. El motiu és que va crear les més recordades Falles que ha tingut Alcoi, junt a altres artistes com Antonio Pérez Jordà, Juan Amorós, Juan Masià o Alfonso Gisbert. Per exemple la Falla de "El Molinar", la de la barraca, la de les columnes, la del gegant o la de la Guàrdia Civil. Però la Falla més famosa i de la que més fotos es conserven és la de "El Campanar moro".

L'esperit mordaç dels alcoyans va veure en les Falles una oportunitat per a ridiculitzar a certs sectors de la població. Es pretenia ocultament substituir a les Festes de Moros i Cristians com a festa principal d'Alcoi. Les comissions es van aprofitar de les Falles com a mitjà d'expressió i crítica social, però sense tendències polítiques. Les Falles d'Alcoi van ser unes festes secundàries, pensades per als dies d'estiu, però que si van agradar pel seu ingeni, art i respecte a la religió i la vida privada. Alguns cartells de Falles citaven "Abans que res alcoyans, ahí no partirem palles. Primer Moros i Cristians, desprès Festa de Falles" o també "Moros i Cristians i Falles, tradició i valencianisme. Les dos festes s'agermanen i juntes caminen".

El dia 18 de juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola i les Falles d'agost ja no es van poder celebrar. Al acabar el conflicte bèl·lic els franquistes van agafar el poder a tota Espanya i Alcoi va perdre els seus grups republicans, comunistes i anarquistes. El govern local, aliat de la dictadura, va recuperar les Festes de Sant Jordi, però ni tan sols es va implicar en seguir les Falles. Aquesta tradició es va perdre en Alcoi. Però el barri del Partidor continua dissenyant una humil Falla per a celebrar el dia del pare. S'aprofita per a reivindicar millores als carrers. El dia 19 de març per la nit es produeix la cremà de la Falla del Partidor, la única que hi ha en tota la ciutat. Les Falles van estar en competència amb les Festes de Moros i Cristians i per això hi havia molts alcoyans que estaven en desacord amb aquesta celebració republicana. Finalment Alcoi s'ha consolidat com la capital de les Festes de Moros i Cristians i ha traspassat fronteres. A València i altres pobles fins hi tot s'han vist Falles amb al·lusions a festers alcoyans, per exemple una Falla en la que apareixen dos moros de les esquadres de negres 1999.