La Soldadesca era una festa militar que al segle XVIII unia el pas de revista de companyies de soldats amb les processons pròpies de les festes patronals. En 1747 el Consell municipal va atorgar permís per a disparar entre turcs i cristians i apareixen documentats Capitans, Sargentos i Alferes. Elements com la pólvora i els trabucs i els càrrecs ja van formar part del 150 aniversari del Patronatge de Sant Hipòlit en 1750.
La Publicació és un dels actes més antics de les Festes de Cocentaina, ja que en 1765 ja s'anunciava junt a una Processó primaveral. Hi ha articles on s'explica que en 1764 ja es realitzava l'Alardo entre moros i cristians en honor a Sant Hipòlit. Al segle XVIII se li rendia homenatge al patró disparant morterets després de la Processó i en diferents moments dels dies centrals. Al segle XVIII es van incorporar les desfilades de companyies militars posteriors a la Guerra de Successió, i amb una banda de música. El Pare Arques va redactar en 1776 un resum dels actes festers de les companyies de trabucs i el ball de banderes acompanyats del Capità, l'Alférez i el Sargento.
Guerres carlistes, epidèmies de còlera i tuberculosi i anys de sequera i males collites van fer que augmentaren les peticions miraculoses i en 1790 van arribar les relíquies de Sant Hipòlit gràcies a les gestions del Pare Arques. En 1792 Esteve Bonet va fer la imatge de Sant Hipòlit per a la Processó, però va ser destruïda a principis de la Guerra Civil Espanyola. En 1850 la Soldadesca passa a ser Festes de Moros i Cristians i es funden les primeres filaes com els Maseros. A finals de 1852 es va redactar el primer Reglament fester i es va aprovar la filà Contrabandistes.
La Diana començava a les 4 del matí i ja es convidava a herberet i dolços si una filà girava l'esquadra a les cases de persones importants. Amb el pas dels anys l'horari de la Diana es va anar retrassant i desde 1962 arranca a les 7 del matí a l'estreta Plaça de l'Ajuntament. L'Entrada vespertina ja era l'acte més espectacular de les Festes de Moros i Cristians en 1853, però arrancava pel Pla la Font fent un recorregut costera cap amunt fins al Palau Comtal. El dia 13 d'agost per la festivitat del Patró es feia una missa solemne abans de la "Presentació d'Armes". Un acte únic en el que els festers mostraven les seues armes als capitans i abanderats com a mostra d'agraïment abans de la batalla. El segon dia de la Trilogia començava amb la Segona Diana i acabava amb la Processó seriosa.
En 1853 es van escriure les primeres Ambaixades, amb un text romàntic de Juan Bautista Reig amb estrofes de 8 versos en castellà. Tant l'Ambaixada Mora com l'Ambaixada Cristiana servia com a diàleg diplomàtic i culte abans de la batalla de trabucs i l'Alardo. Però l'últim dia de les Festes de Cocentaina s'iniciava amb les guerrilles a la Serra Mariola, una muntanya molt propera al casc antic del poble. Els ambaixadors anaven a cavall i els capitans i abanderats disparaven trabucs com la resta de festers.
Les filaes mores primitives com els Rifeños tenien ropatges otomans, ja que era la imatge que es tenia dels àrabs degut a les invasions de pirates turcs que saquejaven la costa de la comarca de La Marina. Les filaes que van participar en les Festes de Cocentaina de 1864 van ser Capellans, Mariners, Catalans, Cavalleria cristiana de Fraga, Contrabandistes, Maseros, Tomasines, Cavalleria Realista, Manta Roja, Romans i Moros del Rif. La filà Llana es va fundar en 1868 sent exactament igual a la Primera de Llana d'Alcoi, com passava amb la filà Manta Roja molt pareguda a la filà Cordoneros per la ploma i els bombatxos.
Les filaes van començar a desfilar amb pasdobles exclusivament pensats per a les Festes de Moros i Cristians. Els pasdobles eren més adequats per a les filaes que s'estaven creant en aquell moment, per exemple els Cavallers de l'Edat Mitjana de 1887. Es van abandonar les marxes militars per a disfrutar d'obres musicals com "Mahomet" de l'alcoyà Juan Cantó. A Cocentaina la primera peça musical dedicada als festers va ser "El moro guerrero" de Manuel Ferrando.
La crisi de la dècada de 1870 va fer que les filaes cristianes desaparegueren quasi per complet. Una d'elles va ser la filà Garibaldinos inspirada en l'unificador d'Itàlia. En canvi el bàndol moro disfrutava d'èxit amb la creació de les filaes Manta Blanca, Moros Marinos de Reig, Carpassos, Moros Elegants i Verds en 1878. El gran referent cristià era la filà Cavalleria Ministerial que amb el seu trage napoleònic i els cavallets de cartó ja desfilaven en 1869. Però no tenien càrrec, sinó que obrien les Entrades i tancaven la Processó fent un simulacre de batalla en la Plaça de la parròquia. La popular filà del vi va desaparèixer en varies ocasions, quedant ja refundada en 1900 amb el malnom de filà Canut. Les Festes de 1900 van ser glorioses pel III Centenari del patronatge de Sant Hipòlit. Va haver enllumenat elèctric per primera volta, cordà i traques i un globus aerostàtic. També es va fundar la filà Estudiants de Lo Rat Penat, inspirada en l'associació cultural de Constantí Llombart a València. La Mareta també va eixir al carrer en agost de 1900 i es va composar un Himne pels 300 anys de Sant Hipòlit com a patró de Cocentaina i la lletra era molt religiosa.
Cal destacar que les Festes de 1900 van ser molt importants perquè els dos anys anteriors les Festes de Moros i Cristians no s'havien realitzat amb normalitat i la majoria de filaes van votar negativament. La pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines va afectar a l'economia espanyola i els ànims eren molt baixos. Es va suspendre la Publicació al coincidir en plena guerra amb els Estats Units en la primavera i l'estiu de 1898. Els caps de filà de Moros Elegants, Llana, Manta Roja, Xanos, Manta Blanca, Contrabandistes, Maseros, Tomasines Velles, Suavos i Tomasines Noves van votar que no a celebrar Festes de Sant Hipòlit en 1898 i 1899. La suspensió no va afectar als actes religiosos i com diu el refrany "més es va perdre en Cuba". Però no va ser l'última volta que es van cancel·lar les Festes de Cocentaina per circumstàncies econòmiques i agrícoles. Les fortes sequeres van ser la causa de que les filaes no desfilaren ni en 1910 ni 1911. En 1912 si va haver Entrades amb l'annexió de la filà Cides, Aragonesos i Judíos però en 1913 es van tornar a suspendre les Festes de Moros i Cristians a causa de que els llauradors estaven arruïnats per una plaga de la vinya. Però les marxes mores no van deixar de sonar en una època de fort orientalisme en la música i en la que els càrrecs de capità i abanderat no tenien massa importància.
La filà Kabilenyos es va crear en 1916, amb una intenció historicista i un trage més mahometà. S'havien inspirat en la filà Marrakesch d'Alcoi, que ja en 1901 havia sigut revolucionària amb un trage marroquí allunyat dels bombatxos turcs. La nit de l'Olla es va reorganitzar en 1917 i a la desfilada de músics arribats d'altres pobles, es van sumar les filaetes desprès de sopar olleta. Degut al IV Centenari del Miracle del quadre de la Mareta, la publicació es va celebrar el 19 d'abril de 1920 participant 16 filaes que a més a mes passejaven pels carrers la imatge d'un sant. Per exemple a Santa Bàrbara, a Sant Antoni, a Santa Clara, a Sant Francesc, al Sagrat Cor de Jesús, a Sant Pancracio, a Sant Roc o al Jesuset. També participava un xiquet vestit amb corassa romana que s'anomenava Sant Hipolitet. Però als anys 20 no se li girava l'esquadra al personatge infantil, tan sols als Abanderats en la Primera Diana, i sense fer parons per a prendre pastetes i licors. Als anys 20 es va perdre el ritual de disparar morteretes durant el dia Sant Hipòlit, sobretot durant la nit. Aquest dispar encara es conserva al acabar la besada de la Relíquia del diumenge, i també hi ha salves matinals de trabuc el 7 de maig, dia que Sant Hipòlit va ser escollit com a protector de la peste.
L'Ajuntament republicà de 1931 va xocar amb l'Associació de Sant Hipòlit per l'anticlericalisme que impregnava la societat espanyola. Degut a que l'estat era laic i antimonàrquic no es van celebrar les Festes de Moros i Cristians. Tampoc en 1932 va haver un acord entre les filaes i les autoritats republicanes, així que la dimissió dels directius va fer que tampoc hi haguera tradicions. La notícia positiva va ser que la banda Vella i la Nova es van unir per a formar la Unió Musical Contestana.
La primera volta que un càrrec de Cocentaina va desfilar amb marxa mora darrere va ser en 1933. La filà Kabilenyos era la que més diners i prestigi tenia ja que també van traure per primera volta una carrossa i una esquadra de negres. Les filaes Cides, Manta Roja, Verds, Capellans, Estudiants, Tomasines, Mariners, Realistes, Moros Elegants, Manta Blanca i Contrabandistes tenien dificultats per a eixir, ja que eren pocs membres. Fins hi tot van estar a punt de suspendre's les Festes de 1934 degut a la crisi econòmica del 29 i els problemes de la Segona República Espanyola. La majoria de filaes alquilaven els trages oficials a filaes d'Alcoi i per això els noms i trages eren iguals. Fins als anys 50 no va ser costum entre els contestans tindre el seu trage de fester en propietat.
El colp d'estat del general Francisco Franco va portar al país a una Guerra Civil que va durar massa temps i va deixar molts morts, sobretot en les famílies vençudes d'esquerres. En 1936, 1937 i 1938 no va haver festes patronals en cap població i la gent s'enfrontava a les trinxeres o s'exiliava davant el domini dels feixistes. La dictadura de Franco es va fer amb el poder d'Espanya en abril de 1939 i va utilitzar les Festes de Moros i Cristians com un mitjà de propaganda patriòtica. Per exemple l'acte de la Presentació d'Armes s'anunciava com una "Parada amb música militar" abans de que les autoritats anaren a la missa i les filaes visitaren l'asil d'ancians i necessitats. L'Alardo es va cuidar molt, al ser un acte de supremacia catòlica en la que els càrrecs cristians derrotaven a l'exercit mahometà. La lluita d'espases ja formava part d'aquest acte tan antic, origen de les Festes de Moros i Cristians.
La filà Bereberes es va crear en 1939 desprès d'una disputa amb la filà Kabilenyos. Eren festers joves amb ganes de donar-li un nou impuls a l'Entrada Mora amb una estètica nòmada. El grup va ser conegut com "els Borts" per la seua impulsivitat, alegria i escàndol i el malnom va acabar sent mític fins el punt de portar molts problemes en el futur. El contestà Gustavo Pascual Falcó va ser el compositor de referència a la postguerra i tenia amistat amb els festers de la filà Bereberes. Els va dedicar obres musicals de primera categoria: "Navarro el bort", "El berebere", "Himne dels Borts" i la marxa mora "Buscant un bort".
La Mare de Déu del Miracle va compartir festes patronals amb Sant Hipòlit perquè en abril de 1939 no s'havien pogut celebrar. A l'agost no va haver desfilades de Moros i Cristians, tan sols actes religiosos per als dos patrons. Després de la Guerra Civil Jose Vila va construir una nova escultura de Sant Hipòlit en 1941. La figura de Sant Hipòlit era portada en andes per les filaes de càrrec del bàndol moro, mentre que la Relíquia portada en andes pels cristians tancava la Processó. Antigament s'associava a un gest de despreci perquè els moros tenien que carregar amb una imatge catòlica, així que desde l'any 2000 es portada per festers de les filaes de càrrec. En el IV Centenari del Patronatge de Sant Hipòlit també es va construir una nova estructura daurada per a la relíquia del patró i ja no era arrastrada sols pel bàndol cristià.
La postguerra va provocar la desaparició d'algunes filaes als anys 40, com per exemple la filà Estudiants, Aragonesos i Xanos. A canvi van aparèixer noves filaes mores com la filà Sahorins en 1940 o la filà Bequeteros en 1941. La filà Mudéjares va aparèixer en 1942 com uns desconeguts ja que eren els successors de la extingida filà Manta Blanca. En 1943 va desaparèixer la filà Vascos per a convertir-se en els Navarros que tan sols van durar 2 anys. Gustavo Pascual Falcó no tenia grans aspiracions però va aconseguir que algunes obres seues foren internacionals: "Paquito el xocolatero", "El Bequetero", "Rafael Ronda", "Consuelito Pérez", "Som i no som d'eixos", "Tots menos uno", "Bequeteros a ratllar" o "El ball del moret". La prematura mort de Gustavo Pascual en 1946 va deixar orfe a Cocentaina de més composicions musicals, però "Paquito el xocolatero" es va convertir en tot un referent fester.
La Retreta es feia desprès de les Entrades, però a partir de 1947 es va traslladar al dia Sant Hipòlit com a acte desenfadat. Poc a poc va anar passant de desfilada divertida de farolets a repartiment de joguets i utensilis desde camions. Els espectadors es llançaven a la gent per a recollir caramels i regals i a partir dels anys 60 s'utilitzaven vehicles, lo qual no va evitar que es produïren accidents. Als anys de postguerra es va començar a fer l'ambaixada de les tomaques. Com les filaes Cavallets i Bequeteros no participaven a l'Alardo se'n anaven al camp a tirar-se verdures en mal estat. Les filaes de cavalleria no podien disparar trabucs i la seua batalla es convertia en un llançament de tomaques de l'horta i un guió escrit en valencià col·loquial.
En 1951 es va refundar la filà Guàrdia Jalifiana que havia estat sense participar desde 1948 i en 1952 van estrenar la marxa mora que els havia dedicat el mestre Jose perez Vilaplana. La filà Mariners va desaparèixer després de desempenyar la capitania cristiana de 1952. Però quan el bàndol cristià estava en decadència es va fundar al Patronat la filà Cruzados, sent 1953 un ressorgiment de les filaes medievals. En 1954 es va sumar la filà Almogàvers amb trage oficial de Salvador Soler Gadea i la filà Bereberes va recuperar marxes mores del desaparegut Gustavo Pascual. La filà Tomasines va tornar a les Festes en 1956 després de 10 anys d'absència i a més a més tenint a l'abanderat cristià. Tants gastos van provocar que les Tomasines en la ma al costat desaparegueren definitivament en 1959.
"Fran-Semp" de Miguel Picó Biosca va marcar un abans i un desprès en les marxes mores. Va ser estrenada per la filà Manta Roja en l'Entrada Mora de 1952 per vincles de l'autor. Altra de les marxes mores més famoses del músic d'Alcoleja va ser "El president" també dedicada a la filà Manta Roja. Però el mestre José Pérez Vilaplana va destacar com a innovador al composar obres musicals tan atemporals com les marxes mores "Guardia Jalifiana" (1952), "A Mons Pares" (1959), "Voluntat de Fer" (1969) o "Als Berebers" (1972), els pasdobles "Homenatge" (1954), "Bohemios del 29" (1955) o "Segrelles" (1967) la marxa cristiana "Zoraidamir" (1969).
La Publicació va passar pel Passeig del Comtat per primera volta en 1960 i a les 12 del migdia perquè hi havia més gent. Això es va comprovar perquè en 1959 plovia a les 8 del matí i l'acte es va retrassar unes hores. L'any 1962 es va construir un nou castell de fusta ja que s'havia canviat el recorregut de l'Entrada. Començava al Passeig i acabava al Palau sense passar pel casc antic ni el Pla de la Font. Així es van evitar molts talls que ocorrien als carrers estrets del voltant de l'Església de Santa Maria.
En 1963 es van deixar de fer actes com la Foguera que s'encenia simulant la forma de comunicar-se dels moros entre castells i la desfilada de cabuts de la nit de l'Olla. El risc d'incendis forestals va fer que les guerrilles a l'alba de l'Alardo no foren al paratge natural, sinó a la Penyeta Blanca i els carrers alts de Raval. Per falta de diners per a contractar burrets, les filaes Contrabandistes i Maseros també van deixar de fer l'ambaixada del Contrabando. Aquest acte humorístic es va recuperar en 1985 al migdia del dia de les Entrades. Amb tant de retall en 1963, l'aparició de la filà Gentils amb reminiscències romanes en verd i del patró Sant Hipòlit va ser una grata sorpresa.
Quan la filà Gentils es va fundar ja era comú que cada fester tinguera el seu trage propi sense dependre de l'alquiler a filaes d'Alcoi amb més potència en la industria del tèxtil. Per això la filà Contestanos va aconseguir tindre una identitat singular quan en 1969 l'artista Vicente de Paul Agulló va dissenyar la túnica negra amb lleó rampant de la coneguda "filà dels Pots". Els festers pertanyien a una fàbrica de metall, al igual que els Cruzados estaven tots vinculats al Patronat. Amb el trage pagat per a sempre, l'afinitat a una filà es consolidava amb força i es potenciava el sentiment de pertinença. La fidelització dels socarrats a les 7 filaes existents en cada bàndol va ser un indicatiu de que les Festes de Moros i Cristians es consolidaven. Però el caràcter discutidor dels socarrats va provocar separacions constants dels membres de les filaes. Hi ha que ressaltar que la majoria de filaes naixien per festers enfadats amb altres i és fins hi tot una tradició heretada amb arrels en determinades filaes.
La Junta de Festes substitueix en 1966 a l'Associació de Sant Hipòlit de la postguerra i introdueix nous actes. Per exemple el trofeu de ciclisme o el trasllat del Sant Hipolitet del Raval en 1971. En 1968 es va fer per primera volta l'acció de Gràcies al Monasteri de la Mare de Déu del Miracle. Faltava un acte de cloenda i va ser la xicoteta Processó en la que es trasllada al Sant Hipolitet del Monasteri fins a l'Església del Salvador al Raval.
A partir de 1965 les filaes de cavalleria també tenien dret a fer càrrec i això va fer que la filà Cavallets tinguera el seu primer capità cristià en 1966 i la filà Bequeteros el seu primer abanderat moro en 1967. Desde 1967 hi ha una tribuna d'autoritats al Pla i les filaes giren les esquadres com a senyal de respecte al finalitzar l'Entrada. Desde aquell any les esquadres de negres aconsegueixen un major esplendor al deixar de ser alquilades. Les filaes de càrrec tenien més expectació per contemplar els dissenys d'artistes pioners com Aurelio Savall.
Vicente de Paul Agulló va dibuixar en 1971 l'escut oficial de la Junta de Festes. Els símbols utilitzats van ser la mitja lluna, la creu, les claus, l'espasa i la corona reial. L'amenaça de tempestes va estar present a les Entrades de 1971 i 1972. La pluja va interrompre a l'abanderat cristià de la filà Maseros 1972 sent un fet poc habitual. En aquella època les esquadres de negres de les filaes cristianes encara eixien en marxa mora i amb trages extravagants influenciats per cultures llunyanes, mentre que les esquadres africanes eren les més valorades.
El capità cristià 1974 de la filà Gentils va ser un dels primers en desfilar a carrossa, donant-li una importància al càrrec que abans no es valorava tant. A més a més se li va donar un impuls a les marxes cristianes gràcies a la peça musical "Gentileza 72" de José Pérez Vilaplana. El famós Ximo Pascual va debutar com a dissenyador fester en l'esquadra de negres del capità moro 1974 de la filà Bereberes. S'iniciava una carrera professional dedicada a la confecció i alquiler de trages tribals i guerrers que va continuar durant unes dècades molt exitoses.
De 1971 a 1987 es van escollir Reines de Festes i les seues corts d'honor, havent una festera major en cada fila i desfilant als actes en carrossa amb trages blancs de novia. L'acte de l'elecció era un concurs de bellesa amb jurat i aquella passarel·la de Miss vestides de blanc com a "dona florero" estava molt fora de lloc en les Festes de Moros i Cristians. Les Festeres Majors més destacades van ser Xelo Catalina de la filà Mudéjares en 1971 per ser la primera, Mercedes Agulló de la filà Manta Roja en 1979, Virtu Menor de la filà Cruzados en 1982, Bea Botella de la filà Guàrdia Jalifiana en 1986 i Ana López de la filà Bequeteros en 1987 per ser la última. Les filaes Maseros i Contestanos empaten a 3 per tindre més festeres majors en la seua història. Precisament la filà Maseros demanava a les xiques que es vestiren de contestanes per al boato del capità cristià 1980, però no hi havia una integració de les dones a les filaes.
En 1975 es van unir els publicadors infantils per a celebrar el 375 aniversari del patronatge de Sant Hipòlit. En aquell any es va celebrar la Publicació el diumenge següent al Corpus, deixant oblidat la celebració a finals de maig de l'Ascenció. En 1975 es canvia l'ordre dels càrrecs i ja no es feien durant 2 anys seguits. El motiu va ser econòmic ja que eren moltes despeses fer la Bandera i la capitania consecutivament. Els capitans van ser de les filaes Contestanos i Bequeteros. Als anys 70 les Festes de Cocentaina es van encarir molt i el número de festers a les filaes era baixet. Es demanaven més subvencions a canvi de no plantar el Castell de Festes que era molt car.
1976 també és molt recordat per les Entrades de Cocentaina. L'esquadra de negres del capità cristià de la filà Cruzados va impactar per uns dracs i l'esquadra de negres del capità moro de la filà Llana va estrenar "El mahdí" de José Pérez Vilaplana. L'any internacional de la infància va ser 1979 i es va organitzar la típica "Volteta dels xiquets", que en l'actualitat és una vesprada de jocs populars, berenar i desfilada infantil pel Passeig del Comtat al ritme de pasdobles.
A la Segona Diana de 1979 va haver un incident degut a que alguns festers no veien bé que en una esquadra la formadora fora una dona. El paper de la dona en les Festes ja s'estava qüestionant, i també l'elecció de les dames i la reina de festes. Cada volta hi havia menys xiques del poble que volien ser candidates en una filà i les joves no volien que la seua participació festera fora tan superficial i competitiva. Moltes xiques van començar a eixir en l'ofrena floral i tocant la percussió darrere les esquadres masculines.
Es va fer molt habitual als anys 80 i 90 que les dones dels festers eixiren amb la remuda amb maderetes a les mans. Fins hi tot les filaes Cavalleria Ministerial, Contrabandistes, Gentils, Cruzados, Llana, Bequeteros i Guàrdia Jalifiana van tindre el seu disseny femení per a tocar les carabassetes. A finals dels 80 de forma espontània les dones reclamaven el seu dret a participar en igualtat desfilant darrere de l'última banda de música de les Entrades, però la policia i les autoritats van boicotejar l'acció. La pressió pel paper de la dona seguia sent forta amb recollides de firmes que la Junta de Festes ignorava. La figura de la Reina de les Festes estava completament obsoleta.
Cocentaina no tenia un Himne de Festes i en 1980 es va convocar un concurs per a elegir la millor composició. El concert es va realitzar a l'aire lliure i el jurat expert de músics va escollir "Visca la festa" com a guanyador. El premi va ser per a José Insa amb lletra de Gerardo Mur. La direcció i interpretació de l'Himne de Festes no va ser un acte públic al Pla fins a 1984. Amb la batuta de José Pérez Vilaplana es va establir el cant de "Del Montcabrer a l'Aitana visca la germanor" com a pròleg de la nit de l'olla junt a una traca. José Vicente Egea Insa es feia un lloc entre els compositors de moda gràcies a marxes cristianes tan originals com "Catarsis" de 1992. Les seues obres musicals eren trencadores, seguint la premissa de "si és art no és per a tots i si és per a tots, no és art".
De les Entrades dels anys 80 hi ha que destacar la pompositat de 1981. La filà Bereberes va voler que el capità moro anara a camell envoltat de trigres, lleons i animals albins. "Víctor" és una coneguda marxa cristiana que es va estrenar amb la filà Cruzados per al capità cristià 1983: Víctor Puerto que era president de la Pia Unión. Les esquadres de negres de 1984 van destacar per respectar la idiosincràsia de les filaes de càrrec: Almogàvars, Maseros, Manta Roja i Kabilenyos.
Teló Teatre va iniciar les seues representacions artístiques als anys 80. En 1985 les baralles internes de la banda Unió Musical Contestana van provocar una escissió. Naixia la segona agrupació musical: L'Ateneu Musical de Cocentaina i de seguida van organitzar un concert de música festera com el que feia la Unió Musical Contestana el dijous de la setmana festera d'agost. La Presentació de la Revista de Festes es realitza desde 1985, encara que als anys 20 ja es publicava el programa d'actes i alguns llibrets d'articles. Els Sargentos de la Publicació van desaparèixer i el formador de les esquadres mora i cristiana era un membre de les 2 filaes capitanes.
1987 va ser l'últim any en que va haver dames i elecció de la Festera Major perquè el masclisme estava ja mal vist. Les joves es van apuntar als boatos i al unificar-se les ofrenes de flors en la desfilada floral del dia Sant Hipòlit la resposta femenina va ser multitudinària. El coratge de les defensores de la igualtat va seguir a pesar dels arguments dels tradicionalistes i als anys 90 van començar a apuntar-se a les filaes com a sòcies. Ja podien anar a la filà i dinar allí, sobretot en filaes com Almogàvars, Guàrdia Jalifiana i Contestanos on les dones dels festers compartien la vida social de les filaes i fins hi tot començarien a desfilar en les filaetes de les setmanes prèvies.
Els temps canviaven i el capità cristià 1986 de la filà Cavalleria Ministerial va ser molt criticat per la seua estètica antiquada de la Marina Armada i Napoleó. En canvi el capità cristià 1987 de la filà Maseros va connectar amb el públic gràcies al seu boato campestre. La filà Cruzados va començar a incoporar danses medievals als seus boatos i va quedar en desús la tradició cristiana de que totes les esquadres de negres desfilaren en marxa mora. Sols la filà Contestanos va mantenir aquesta idea, junt a la filà Gentils que apostava per recuperar el seu passat romà en els boatos. El Cinqüentenari del pasdoble "Paquito el Xocolatero" va tindre molt de renom en les Festes de Cocentaina 1987, amb una programació especial al llarg de l'any i la decisió de que totes les obres musicals que sonaren en la Diana i les Entrades d'aquell any foren d'autors socarrats. La duració de la desfilada va resultar excessiva en 1987.
La UNDEF ja era una associació de poblacions que celebraven Festes de Moros i Cristians i Ontinyent i Cocentaina tenien un gran pes. La Presentació de Càrrecs i del Cartell es va fer desde 1988 al pati d'armes del Palau Comtal. En 1988 Jose Maria Brotons va ser el capità moro de la filà Bereberes, eixint d'una jaima al compàs de "En un mercado persa". Koke va dissenyar el seu propi trage i el de l'esquadra de negres, sent un any que va desencadenar la batalla dels Borts dels anys 90. El Bicentenari de l'arribada de les Relíquies de Sant Hipòlit es va commemorar en la Publicació de 1990. Desprès de 2 anys amb els publicadors xopats pel mal oratge, l'acte va resultar brillant en 1990 amb els formadors de les filaes Cruzados i Llana.
La diversitat d'opinions entre els membres de la filà Bereberes no va ser ben rebuda pel cap de filà, que va desacreditar a part dels festers. Però ells van contraatacar quedant-se el nom de la pròpia filà amb el suport del president de la Junta de Festes. Tot allò va dur a que molta gent es decantara per una excisió de la filà Bereberes. Uns van poder participar a les Festes de Cocentaina mentre altres eren marginats per la Junta de Festes. La rivalitat va ser tan forta als anys 90 que fins hi tot va haver baralles físiques en nits de filaetes. El cas dels Borts va ser molt desagradable i va trencar la pau i la germanor de la que presumia l'Himne de Festes. Els festers que no podien eixir fins hi tot van fer una manifestació al final de les Entrades de 1993. La protesta va acabar sent una exhibició de luxe per part de Ximo Pascual que va presentar un boato amb música marroquí i una esquadra de negres nova. Els Borts estaven inscrits en les associacions valencianes, mentre que la filà Bereberes que seguia desfilant no. El cas va arribar als jutjats i es va obligar als Borts a reincorporar-se a les Festes de Cocentaina. Els membres de la filà Bereberes van passar a fundar la filà Berberís desprès d'haver siguts expulsats. Koke va ser fundador de la filà Berberís en 1994, després d'haver sigut el creador de l'esquadra de negres de l'abanderat moro de la filà Bereberes en 1992. La filà Berberís va fer la seua primera aparició en l'Entrada Mora de 1994 que fins hi tot va ser visitada per la pluja.
"La casa del fester" es va inaugurar com a museu de trages i arxiu musical en 1990. Les Entrades de Cocentaina anaven superant-se en qualitat any rere any, sobretot gràcies a la presència femenina als boatos. Dones de festers que lluïen trages caminant, com a guardianes del càrrec o ballant en coreografies amateurs. L'alcoyana Virginia Bolufer va ser la primera en incorporar ballets professionals als seguicis: En l'abanderat moro 1990 de la filà Guàrdia Jalifiana i al capità moro 1991 de la filà Manta Roja. Aquell any la Diana va estar passada per aigua.
Més tard grups de xiquetes i joves es van sumar a la moda dels ballets gràcies a l'èxit i els aplaudiments que aconseguien del públic. Així va ser en la capitania cristiana 1992 dels Contrabandistes, en l'abanderat moro 1993 dels Bequeteros o la capitania cristiana 1994 dels Maseros. El capità cristià 1995 de la filà Gentils va sorprendre per desfilar amb xirimites que interpretaven la "Fanfàrria dolçainera" que Rafael Faus Uris havia composat en 1992. En la capitania mora 1995 de la filà Bereberes va participar per primera volta un grup folklòric de percussió marroquí. Els àrabs vinguts de Tànger s'han convertit en un clàssic dels boatos de la filà Bereberes, amb un vincle tan sòlid com amb la banda Unió Musical Contestana. Les Festes de Cocentaina portaven celebrant-se en cap de setmana desde 1964, però va ser en 1996 quan es va establir que les Entrades serien el segon dissabte d'agost. A més a més es va retrassar una hora les desfilades i el capità moro 1996 de la filà Bequeteros va ser el primer en desfilar en plena nit.
Les pioneres de les esquadres de negres de dones van ser les dels Contestanos en la Bandera de 1993. Les crítiques de ser les primeres van ser fortes i la perseverança de les feministes es van frenar durant uns anys. Moltes xiques es van desapuntar de la filà Contestanos, i amb la crisi dels Borts es va sumar una nova filà mora: Els Berberís. Els bàndols estaven descompensats i en 1996 es va crear una nova filà cristiana amb la intenció de que la dona fora la protagonista.
Va nàixer la filà Edetanos amb una xiqueta com a publicadora infantil. La polèmica va ser forta ja que no s'acceptaven les esquadres mixtes ni tan sols a la Publicació. En la Diana de 1996 va desfilar la primera esquadra de dones de la història amb la filà Edetanos. En 1997 es van acceptar les esquadres mixtes i a la Publicació van participar 2 xiquetes amb els Edetanos i Bequeteros. En l'any d'abanderat moro sahorí, la filà Guàrdia Jalifiana va traure una esquadra de blancs formada per dones. Les festeres de la filà Almogàvars també van pressionar per a arrancar la Diana com a festeres de ple dret en l'any de capitania cristiana 1998. Els forts aplaudiments i el suport del públic va fer que en 1999 ja desfilaren dones en l'Entrada, sobretot en filaes amb pocs membres com els Edetanos. Va ser una filà medieval amb trage marró impressionant i amb un pas efímer ja que no van poder tirar avant amb el càrrec d'abanderat a l'any 2000 i van desaparèixer.
Ernesto Ferràndiz es va apuntar al disseny fester amb aportacions avantguardistes per a les esquadres de negres, boatos i càrrecs. El primer capità moro de la filà Berberís en 1998 va ser confeccionat a la seua empresa: "Al-Azraq". Però en 1998 l'abanderat moro de la filà Kabilenyos va acaparar tot el protagonisme per la coral que cantava "Oh Fortuna" i el primer ballet de la coreògrafa contestana Alicia Montava. Filaes xicotetes com Contestanos, Guàrdia Jalifiana, Gentils o Manta Roja van acceptar a les festeres de ple dret per a no desaparèixer a partir de l'any 2001. En 2002 la filà Guàrdia Jalifiana trau una esquadra commemorativa formada íntegrament per dones. La filà Contestanos es va extingir durant uns anys per falta de membres, al haver-se desapuntat totes les dones pioneres de 1993 per discrepàncies sobre la integració femenina. Les esquadres mixtes van ser una realitat a partir de 2004 amb la il·lusió de famílies de les filaes Kabilenyos, Gentils, Cavalleria Ministerial i Llana. La crisi econòmica posterior va fer que filaes com Cruzados, Maseros i Bequeteros acabaren acceptant esquadres mixtes. Les joves van trobar en els ballets altra forma de desenvolupar-se artísticament i les coreografies d'Alicia Montava eren molt novedoses.
Un nom omnipresent de les Festes de Moros i Cristians va sorgir en 1999: Francisco Valor. El compositor de la Unió Musical Contestana va estrenar la marxa cristiana "Laia" a la capitania contrabandista de 1999. La seua imaginació prodigiosa va fer que en cada Entrada sonaren les seues obres musicals: "Arenes" (2001), "Creu Daurà" (2002), "Ben Al-Sahagui" (2005), "Roperia Ximo" (2007), "Mai-Sabel" (2010), "Kabylie" (2010), "Almugawir" (2013) o "Monchalba" (2017). Una peça musical molt bona de Francisco Valor és "Manta, forca i festa" dedicada a la filà Maseros en la seua capitania cristiana de 2001.
El mes de maig de l'any 2000 va ser tan fester com agost. Es celebrava el 600 aniversari del Patronatge de Sant Hipòlit i es va inaugurar una escultura al poble. El patró va visitar els barris socarrats i es van fer molts actes religiosos i culturals fins a les Entrades del 2000. Els càrrecs de les filaes Cavallets, Contestanos, Mudéjares i Bequeteros van ser inoblidables. Les celebracions extraordinàries de la primavera del nou segle van donar peu a que s'iniciaren actes com les conferències, misses i paelles.
En 2004 Cocentaina celebrava els 700 anys sent socarrats i per primera volta la colla de xirimiters "Mal Passet" feia un concert en la setmana festera. En 1304 els sarraïns van incendiar la Vil·la medieval com un atac als cristians i aquesta guerra va donar l'apel·latiu de "Socarrats" als habitants de Cocentaina. L'atac del musulmà Al-Abbas es va recrear en la "Crema del Castell" amb un simulacre de fums de colors. En 2006 es va estrenar una nova versió de les Ambaixades, canviant el castellà de Juan Bautista Reig de 1853 a un text històric en valencià que feia referències als moros de Granada que van assetiar als cristians en 1304. Els 400 versos van ser escrits per Iván Carbonell i van ser interpretats el dia dels Trons. En 2006 l'ambaixador cristià va ser Iván Blasco i el moro el mític Luis Reche, dos actors de Teló Teatre.
Les sentències judicials no havien aconseguit que la filà Berberís canviara de trage i el seu disseny oficial era quasi idèntic al de la filà Bereberes, excepte pel turbant. En 2008 va haver modificacions en els colors del xaleco i la faixa i la filà Berberís va passar a anomenar-se Muladies. L'últim abanderat moro que van tindre com a filà Berberís va ser Enrique Sevila en 2002. La filà Muladies ha destacat per les seues ganes de transmetre passió i diversió festiva. Junt a la filà Cruzados i els Cavallets és una de les més involucrades en els numerets de la Retreta. L'alegria de la Retreta sempre havia sigut criticada per resultar xabacana, però desde que no es desfila amb camions s'ha convertit en una trista desfilada de disfresses amb temàtiques prou semblants a les de Carnestoltes i que ha perdut tota la identitat. La Retreta de hui en dia resulta ridícula i poc participativa a pesar de que té algunes sàtires d'actualitat.
Els bàndols estaven descompensats, amb 6 filaes cristianes i 8 mores. Això va tindre com a conseqüència que cada 3 anys les filaes cristianes desempenyaren un càrrec i que els boatos de la dècada del 2000 baixaren en qualitat. Entre els més alabats van estar la capitania cristiana 2000 de la filà Cavallets, l'abanderat cristià de la filà Contrabandistes en 2003, la capitania cristiana de la filà Almogàvars en 2004, l'abanderat moro de la filà Guàrdia Jalifiana en 2005, l'abanderat cristià de la filà Cruzados en 2006 i el capità moro de la filà Mudéjares en 2008.
2009 va ser un any històric al tindre la primera Abanderada Cristiana de la història: Ana Llavorí Savall de la filà Contrabandistes. Aquesta integració de la dona amb un càrrec fester va continuar en 2014 amb l'abanderada cristiana de la filà Gentils Mari Ángeles Asensi i en 2024 amb l'abanderada cristiana de la filà Cavallers de Llúria: Aina Errando. Mai ha hagut una capitana a les Festes de Cocentaina. La primera directora de l'Himne de Festes va ser Ester Aparisi en 2011, mentre que 11 dones han pintat el Cartell de Festes. També en 2011 la sahorina Pepa Prats es va convertir en la primera dona que presidia la Junta de Festes.
La filà Cavallers de Llúria va ser creada en 2012, impulsada especialment per la família Briva. Una saga festera important que s'havia retirat bruscament dels Sahorins i a la qual pertanyia el dissenyador Ernesto Ferràndiz. Ell va fer el boceto de la filà Cavallers de Llúria, basats en l'almirall Roger de Llúria que va governar la vil·la comtal a finals del segle XIII. La seua estrena al carrer va estar amenaçada per la pluja i el vent, al igual que el primer abanderat cristià de la filà Cavallers de Llúria en 2015. Altres cristians que van tornar a les Festes de Sant Hipòlit va ser l'estimada filà Contestanos en 2016. Una nova lluita a la filà Bereberes va fer que els Borts més joves se'n anaren de la seu social per a rescatar els Pots de l'artista Agulló de Cocentaina. Les Entrades van tornar a començar a les 7 de la vesprada en 2017, ja que la prova de 2014 d'arrancar a les 8 de la vesprada havia desencadenat greus retrassos horaris als anys anteriors. Les Entrades de 2018 van recobrar l'espectacularitat anterior a la crisi econòmica gràcies a la massiva implicació dels Cavallers de Llúria en la capitania cristiana i la sumptuositat del bàndol moro.
La filà Contestanos va tornar a tindre un capità cristià en 2019, quan Cocentaina ja es preparava per al 500 aniversari del miracle del quadre de la Mareta. Però la pandèmia del Coronavirus va obligar al món a confinar-se en la primavera de 2020 i es van suspendre totes les tradicions. A l'estiu de 2021 la població s'estava vacunant contra el Covid-19 i les filaes tampoc van desfilar pels carrers. L'emergència sanitària va acabar en 2022 i van retornar les Festes de Moros i Cristians. El vent va interrompre als dianers de la filà Manta Roja quan estaven girant l'esquadra a l'Ajuntament i l'Ambaixada del Contrabando va patir les inclemències meteorològiques. El mal oratge també va afectar al desenvolupament de les Entrades, sobretot al bàndol cristià. El capità contrabandista va traure molts cavalls de la quadra Peluca i l'abanderat de la filà Almogàvars tenia moltes escultures baix la pluja.
El bon temps es va aliar amb els càrrecs de 2023 de les filaes Cavallets, Gentils, Llana i Guàrdia Jalifiana. En 2023 els problemes amb el repartiment de la pólvora van deixar sense disparar a la filà Contrabandistes. Per això de forma puntual van participar en l'Ambaixada de les tomaques entre els Cavallets i els Bequeteros. L'ús dels trabucs està molt regulat actualment i l'acte de l'Alardo requereix d'unes mesures de seguretat que han fet perillar tradicions com les guerrilles a la Penyeta Blanca o el canó de la filà Llana. Pels possibles accidents, la normativa que han de complir els festers és cada volta més estricta i això fa que decaiga la participació.
La història de les Festes de Sant Hipòlit continua enguany amb acusacions de la filà Bereberes a la Junta de Festes. El patrimoni bort i musical que reclama el cap de filà els porta a una situació victimista en la que es senten discriminats pel president Rafael Monar. Mentre, la filà Muladies es troba preparada per a la seua quarta capitania mora encapçalada per Pablo León. L'abanderat moro serà l'argentí Luis Rade de la filà Kabilenyos i el capità cristià serà Adolfo Calafat de la filà Maseros. Aina Errando es convertirà en el tercer càrrec femení de les Festes de Cocentaina com a abanderada cristiana de la filà més nombrosa: Cavallers de Llúria. Els ambaixadors seran Aitor Pascual i Luis Reche. Desitgem que tots els habitants disfruten d'aquesta tradició d'Interès Turístic Autonòmic. Visca la germanor!
No hay comentarios:
Publicar un comentario