PEREGRINACIONS ANY JUBILAR DE SANT JORDI A ALCOI

El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va ser el motiu pel que el Papa León XIV va declarar a Alcoi com lloc de jubileu en 2026. El significat catòlic d'aquesta efemèride ha tingut molt de renom per als feligresos, però ha passat més desapercebuda per a la gent en general. El projecte pastoral al voltant de l'Any Jubilar Extraordinari té intrínsecament molt de treball, ja que el Vaticà convoca Anys Jubilars Ordinaris cada 25 anys. Al no ser el cas, Alcoi ha rebut el seu primer Any Jubilar de la història, sense armar massa expectació. Se'l considera un any de gràcia on renovar el compromís de la fe. Al Casal de Sant Jordi ja està el decret i benedicció del Papa León XIV. De moment hi ha poca implicació ciutadana en aquest Any Jubilar i el president de l'Associació de Sant Jordi està fent esforços per animar a les entitats. La sensació al carrer és que el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi no està creant tanta emoció com el VII Centenari de 1976. Tal volta fa 50 anys es va comunicar més la importància de la celebració, va haver actes festers més vistosos i els empresaris es van implicar més en el finançament. Una efemèride de tal calibre s'ha promogut tard i no ha generat l'interès esperat. Fins hi tot al mes d'abril les Festes de Moros i Cristians 2026 es van sentir com les de qualsevol altre any, a excepció de l'Exhibició d'armes d'avantcàrrega del dissabte 18 d'abril. Va ser un "Alardo Commemoratiu", encara que no es van traure les figures de Sant Jordi al carrer pels perills de la pólvora. Qui si va tindre més protagonisme va ser el Sant Jordiet, Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El president de l'Associació de Sant Jordi, Paco Carrillo, justifica les limitacions de la programació perquè econòmicament no són autosuficients. Es necessita més ajuda externa a l'Ajuntament d'Alcoi.

La devoció a Sant Jordi a Alcoi es remunta a meitat del segle XIII, quan els repobladors catalans van arribar a la vil·la medieval. Jaume I va otorgar la Carta Pobla d'Alcoi en 1256, però l'any transcendental va ser 1276. La batalla de la Canal va enfrontar a 40 cavallers cristians que defenien Alcoi de l'exèrcit musulmà. Desde Granada volien reconquerir aquestes terres un grup de sarraïns comandats pel visir Al-Azraq. Un personatge històric que va morir el 5 de maig de 1276, en el moment en que la Tercera Revolta Mudèjar era més cruenta. Conta la llegenda que el Mossèn Torregrosa va invocar la protecció divina i Sant Jordi va intervindre de forma celestial. El miracle del Màrtir romà llançant fletxes sobre un cavall blanc ha perdurat en el temps i Alcoi va aclamar a Sant Jordi com el seu patró. Segles desprès se li dediquen les Festes de Moros i Cristians i és l'Associació de Sant Jordi qui impulsa la devoció al patró.

La concessió de l'Any Jubilar per part del Vaticà va arribar en agost de 2025, i es va decidir marcar les dates: Del 23 d'abril de 2026 fins al 23 d'abril de 2027. La Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet es va celebrar el dilluns 20 d'abril de 2026, amb una alta participació de devots amb ciris i els estandards jubilars de les 28 filaes alcoyanes. De forma excepcional va participar la Relíquia de Sant Jordi: Un dit. El reliquiari daurat va tornar al Temple de Sant Jordi el dijous 23 d'abril de 2026. En un senzill acte es va obrir la porta santa, la d'accés pel carrer Sant Blai. Dos actes curts en els que el vicari de l'Església de Santa Maria, Jesús Fuentes, va beneir la porta santa i la bandera amb el logo de Silvia Sempere. Una estampa sense armes i en el que la capa de Sant Jordi es converteix en la creu roja sobre fons blanc.

L'obertura de la porta santa ja permet que els peregrins visiten el Temple de Sant Jordi com a espai jubilar i turístic. El pelegrinatge a esglésies de culte es pot alternar amb rutes senderistes, com una espècie de Camí de Santiago que passe per pobles d'interior de València a Alcoi. El Papa Francisco, abans de la seua mort en 2025, ja remarcava que l'Any Jubilar era una oportunitat per a perdonar els pecats i rebre indulgència per mitjà de la misericòrdia de Déu. És un esdeveniment espiritual, social i eclesial clau en la vida catòlica. La "Georgina" és el document acreditatiu que reben els peregrins que vinguen de qualsevol part del món buscant "La victòria per la fe". Als papers credencials es pot veure el Sant Jordi el Xicotet del segle XIX i el logo de Silvia Sempere per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. És una imatge del Sant de Capadòcia en la seua joventut, amb aura daurada i reminiscències de Donatello. Una forma bonica d'aconseguir la indulgència plenària en les peregrinacions particulars. Fins a abril de 2027 tots els dies hi ha recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. Els dimecres hi ha "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients estan els decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/

En els pròxims mesos van a fer-se peregrinacions de Sant Jordi el Xicotet a nombrosos centres de majors, col·legis concertats i institucions d'Alcoi. Les escoles públiques finalment no rebran símbols religiosos al ser aconfessionals. Les visites extraordinàries van començar en maig i l'escultura de José Rabasa de 1944 va aplegar a la residència de majors Emilio Sala. Es va realitzar una eucaristia jubilar i es va donar a besar la Relíquia de Sant Jordi. Treballadors del centre van portar les andes especials que s'havien beneït prèviament. Es tracta d'una fusta senzilla en tons marrons obscurs i adornades amb flors. A la capella del recinte dels ancians es va cantar l'himne "Insigne Mártir" i els residents li van llançar flors al patró. El vicari titular de les parròquies del centre, Jesús Fuentes, acompanyarà al Sant Jordi el Xicotet en totes les seues eixides per la ciutat. 

El Temple de Sant Jordi va complir el Centenari en plena pandèmia. Ja en 2021 va rebre millores, però enguany s'han invertit 60000€ en reformes. S'han remodelat bancs, il·luminació, banderes, escuts i ornamentació per a convertir el Temple de Sant Jordi en lloc de benvinguda jubilar. El mural de Fernando Cabrera ara té una projecció visual més completa. Hi ha Wifi i s'han canviat tots els ciris del temple d'estil neobizantí. A continuació presentem l'agenda de l'Any Jubilar, sense obviar les exposicions pictòriques en les que artistes donaran la seua visió de la iconografia georgiana. Les filaes Realistes i Llana han organitzat activitats al voltant de la figura del Sant Jordiet, i del seu Cavallet a l'Aparició de Sant Jordi. Ens mantenim a l'espera de que les filaes Cides, Berberiscos, Asturianos i Realistes preparen més actes de cara als seus càrrecs festers de 2027.

Calendari programat en el que el Sant Jordi el Xicotet es desplaçarà en andes per la ciutat:

8-5-2026: Jubileu filaes Cides, Xanos i Verds.

15-5-2026: Jubileu filaes Mozàrabes, Almogàvars i Abencerrajes.

16-5-2026: Peregrinació al Nazareno i Muixeranga vespertina.

18-5-2026: Peregrinació al col·legi concertat "La Salle".

22-5-2026: Peregrinació a la Parròquia del Salvador.

24-5-2026: Peregrinació a la Senyora del Rocio en la Festa d'Andalucia.

25-5-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Arnauda".

30-5-2026: Jubileu de les parròquies del centre i l'Església Arciprestal de Santa Maria.

5-6-2026: Jubileu de les filaes Maseros, Aragonesos i Ligeros.

6-6-2026: Peregrinació al Hospital Verge dels Lliris.

11-6-2026: Peregrinació al Sagrat Cor de Jesús.

16-6-2026: Peregrinació a l'Església de Sant Mauro.

20-6-2026: Jubileu del barri de Batoi.

30-6-2026: Jubileu de Càritas interparroquial.

10-8-2026: Peregrinació a la Residència Mariola Assumpció.

20-8-2026: Peregrinació Parròquia Sant Isidre de Polop.

30-8-2026: Peregrinació Parròquia Sant Josep Obrer de Batoi.

1-9-2026: Peregrinació al Centre de Majors Sol Roja.

8-9-2026: Peregrinació Centre de dia.

11-9-2026: Jubileu filaes Cruzados, Alcodianos i Magenta.

19-9-2026: Peregrinació i Processó del Xicotet en l'Ofrena a la Verge dels Lliris.

20-9-2026: Participació del patró en la Romeria a la Font Roja.

29-9-2026: Peregrinació a la Capella de Sant Miquel.

30-9-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Santa Ana".

2-10-2026: Segona Peregrinació al Hospital Verge dels Lliris.

5-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat del centre "Salesians Sant Vicent Ferrer".

9-10-2026: Peregrinació al Santuari de Maria Auxiliadora.

13-10-2026: Peregrinació a la Parròquia del barri de Santa Rosa.

15-10-2026: Peregrinació a la Parròquia de Sant Roc.

19-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Sant Roc".

21-10-2026: Peregrinació a la Parròquia Santos Juanes.

23-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat de la Zona Nord "Salesians Juan XXIII".

24-10-2026: Diana de les filaes amb el trage oficial als actes del Mig Any.

26-10-2026: Peregrinació al col·legi concertat Sant Vicent de Paul.

1-11-2026: Visita del patró al Cementeri pel dia de Tots Sants.

6-11-2026: Jubileu de les filaes Vascos, Muntanyesos i Marrakesch.

14-11-2026: Jubileu dels xiquets i xiquetes en Catequesis.

20-11-2026: Jubileu de les filaes Navarros i Cordoneros.

26-11-2026: Presentació llibre commemoratiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.

27-11-2026: Jubileu de les filaes Gusmans, Realistes i Berberiscos.

3-12-2026: Participació del patró en la Processó de Sant Mauro Màrtir. 

5-12-2026: Jubileu dels campaners i grups de danses.

7-12-2026; Jubileu beat dels Neocatecumenals.

27-12-2026: Jubileu de les famílies.

22-1-2027: Jubileu de les filaes Andaluces, Miqueros i Benimerines.

24-1-2027: Apostolat Seglar i curs de cristiandat. 

26-1-2027: Peregrinació a l'Església del Sant Sepulcre.

31-1-2027: Participació del patró en la Processó del Jesuset del Miracle.

6-2-2026: Jubileu de la Parròquia de Sant Sebastià i la vida consagrada

19-2-2026: Jubileu de les filaes Tomasines i Judíos.

22-2-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Carmelites".

26-2-2026: Jubileu de la Cofradia del Crist Agonitzant.

28-2-2026: Jubileu dels Desamparats i passos de Setmana Santa.

3-3-2026: Peregrinació al centre residencial Domus Vi.

5-3-2026: Jubileu de les filaes Asturianos, Llana i Mudéjares.

12-4-2026: Peregrinació al col·legi concertat "Les Esclaves".

Les parròquies, filaes i cofradies de Setmana Santa també faran les seues peregrinacions privades al Temple de Sant Jordi, on honrar al Matamoros. Aquesta figura guerrera de Sant Jordi no dona lloc a confusions i està en la memòria col·lectiva de tota la comarca. Per a que el patró lluïsca en tot el seu esplendor, s'han restaurat les andes del Sant Jordi Eqüestre que ix a la Processó General. La Diputació d'Alacant ha subvencionat aquests treballs de conservació i manteniment, ja que l'escultor Galarza ho va construir a la dècada dels 40 i la postguerra era molt dura. La restauradora Andrea Sanz Català s'ha encarregat de la intervenció, valorada en 3600€. L'alcoyana va destacar el valor i qualitat artística de l'estructura de la talla de 1941, sobretot per la policromia i el daurat tradicional a l'aigua amb pa d'or fi. S'han respectat els materials originals, fixant-se en si la fusta tenia alguna fissura i utilitzant productes i tècniques compatibles. Com a part del patrimoni cultural, l'Ajuntament d'Alcoi s'ha encarregat de les millores en les infraestructures. En el seu cas s'ha repintat l'Enramada desprès de que en anys anteriors renovaren els escuts de les 28 filaes.

Amb tot un any de planificació per davant, hi ha que despertar les ganes de festa al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No tot pot quedar-se en catequesis, rutes històriques o presentacions turístiques a Fitur. Es necessita més difusió als mitjans de comunicació, ja que el desplegament d'À Punt es va limitar als dies centrals d'abril. La televisió pública valenciana va retransmetre en directe les ràpides Entrades d'Alcoi 2026. Hi ha també concerts de música medieval i andalusí per a recordar l'Edat Mitjana en la que van passar els fets de la Batalla d'Alcoi. A més a més desde altres entitats laiques i grups d'historiadors s'està commemorant el 750 aniversari de la mort de Jaume I el rei conqueridor i el visir Al-Azraq. De fet els cantants alcoyans de "Verdcel" li han dedicat una cançó a "el Blavet" que va resistir la Reconquesta cristiana desde el seu castell a la Vall d'Alcalà. 

RANKING ESQUADRES 2026

La baixada de nivell de les esquadres de negres 2026 ha sigut prou comentada en les setmanes posteriors a les Festes d'Alcoi 2026. Això ha fet que en l'Any Jubilar hi haja una clara vencedora al "Ranking d'esquadres 2026". Per ampla majoria, els vots han anat en massa a l'esquadra de negres de l'alferecia cristiana de la filà Asturianos. Els likes a Instagram i Facebook tampoc deixen lloc per a dubtes i l'aclamació popular s'ha bolcat en el disseny de Juan Climent. Una alegria per a l'artista, ja que pertany a la pròpia filà Asturianos i tenia molts amics esquadrers. El trage representava a uns guerrers d'Astúries que aprofitaven el que els donava la naturalesa per a vestir-se. Anaven equipats amb fusta dels troncs dels boscos, fulles seques d'arbres, cordes, pells de llop o xarxes de pesca del mar Atlàntic. Una ambientació perfecta en la que a més a més es notaven els símbols de la filà Asturianos d'Alcoi. En els següents llocs del pòdium han quedat les esquadres d'enmig. El disseny tribal de la filà Verds va reivindicar les seues primeres aportacions a les esquadres de negres fa quasi 110 anys. Una llarga història per a una de les revolucions de les Festes d'Alcoi. Les esquadres de negres continuen creant la mateixa expectació.

1a: Esquadra de negres Alferecia Asturianos.

2a: Esquadra de negres Mig Verds.

3a: Esquadra de negres Mig Almogàvars. 

4a: Esquadra de negres Capitania Andaluces.

5a: Esquadra de negres Capitania Marrakesch.

6a: Esquadra de negres Alferecia Realistes.

 

RESUM MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2026

El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va marcar la Trilogia Festera Alcoyana 2026, que va tindre una climatologia variada. Però no va ser la pluja el comentari més destacat, sinó la rapidesa amb la que van transcórrer les 2 Entrades. Tant el bàndol moro com el cristià van baixar a una velocitat mai vista, ni al 2012. Això va provocar que l'alferecia mora desfilara encara sent de dia, una costum que es va perdre als anys 90. Les desfilades es van fer curtes per als 20000 espectadors de les cadires i els boatos no es podien contemplar amb calma. Tal volta l'Associació de Sant Jordi deuria revisar les mesures estrictes que limiten molt el número de participants als seguicis, o les injustes restriccions als ballets. Això no va en benefici de l'espectacle, sinó que la prevenció contra tallons s'hauria de centrar en les 24 filaes sense càrrec. S'ha reduït la xifra de participants a les Entrades fins als 13000, encara que és degut a la baixada dels boatos. El número de festers de ple dret a les filaes continua augmentant desde 2022, en part per la integració de la dona i pel creixement post pandèmia. Com a actes previs es van realitzar processons religioses en les que va destacar el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet o l'obertura de la Porta Santa per a l'Any Jubilar. El 23 d'abril de 2026 es va obrir la porta del Temple de Sant Jordi per la que accediran tots els peregrins durant l'any. La Relíquia del patró es va moure desde l'Església de Santa Maria i es va donar a besar als feligresos. 

Un dels moments més extraordinaris va ocórrer el dissabte 18 d'abril de 2026. L'Associació de Sant Jordi va organitzar una Exhibició d'armes d'avantcàrrega pel casc antic d'Alcoi. Van participar altres municipis, entitats o tradicions que tenen la pólvora com a signe identificatiu: Banyeres, Beneixama, Biar, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Castalla, Elda, Ibi, Petrer, Ontinyent, Sax, Villena i Xixona, manxegos de Caudete, les Festes de la Mare de Déu de Yecla, amb trabucs encesos amb metxa per milicians. A part de les 28 filaes alcoyanes i les filaes d'altres pobles, també van vindre Mosqueters de Béznar, a Granada, les colles trabucaires de Catalunya i altra tradició mallorquina. L'acte d'arcabusseria va agradar per la coordinació entre les filaes amfitriones i les delegacions, oferint un diàleg de trons que va atraure a centenars de curiosos. Es van disparar 70 tipus d'armes d'avantcàrrega, el canó de la filà Bereberes de Cocentaina i els trabucs dels cops de les filaes mores i cristianes d'Alcoi.

El 24 d'abril el cel estava encapotat però Alcoi estava preparat per al dia els Músics. La vesprada tenia aires de pasdobles amb la participació de les bandes de música en passacarrer fins la Plaça d'Espanya. La banda guanyadora del concurs va ser la de Rafelguaraf que acompanya a la filà Verds. Però va haver polèmica pel veto de les xirimites al Certamen d'interpretació de música festera. Una decisió del Casal de Sant Jordi que no van entendre les colles de xirimiters i tabaleters. Les queixes van arribar posteriorment i esperem que per a 2027 es solucione aquest menyspreu. No hi ha que oblidar que la xirimita forma part de la cultura valenciana i és necessari preservar i dignificar els instruments tradicionals.

Els adoquins ja estaven banyats, però la pluja va començar a caure amb més força just quan el xiquet Mateo Vilaplana entregava la batuta al director de l'Himne de Festes. El compositor José Maria Valls va saludar al Sant Jordiet de la filà Llana i a les autoritats amb l'elegància d'un ancià. I és que el músic veterà de la Societat Musical Nova d'Alcoi era la segona volta que dirigia "El Sig" de Gonzalo Barrachina. 42 anys desprès va tornar a pujar al púlpit com a reconeixement a la seua trajectòria professional i ser fill predilecte d'Alcoi. Al contrari que en 1984, la fina pluja el va acompanyar però no li va llevar emoció al moment de "Nostra festa ja, cridant-nos està". La multitud cantava i intentava contemplar el llarg castell de focs artificials tapats amb paraigües.

La Diana del dissabte 25 d'abril va arrancar a les 5:45 del matí i molts quasi ni havien dormit desprès de que les Entraetes acabaren tard. L'aigua va ser l'antagonista de la Diana del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, deslluint de principi a final l'acte solemne que dona el tret d'eixida a les Festes d'Alcoi. La filà Andaluces va ser la primera al tindre la capitania cristiana 2026, i el Sargento Cristià va fer rodar la navaixa. Jordi Seguí de la filà Alcodianos es va afeitar per a l'arrancà, deixant-se les característiques patilles de bandoler. Curiosament en la última arrancà amb navaixa fa 16 anys també va ploure molt, sent molt recordada aquella capitania cristiana 2010 de la filà Andaluces. Moltes coses han canviat, sobretot la participació femenina. Va haver esquadres de dones a les filaes Gusmans, Vascos, Cruzados, Alcodianos, Llana, Miqueros, Cordoneros, Ligeros i Abencerrajes. La filà Marrakesch, en el seu any de capitania mora, va arrancar amb 10 dones i el Sargento Moro: Mauro Camáñez de la filà Judíos. Però ara les novetats que criden l'atenció són les esquadres mixtes com les de Maseros, Magenta, Xanos. La pluja no va parar fins poc abans de que s'iniciara l'Entrada Cristiana, amb els contrabandistes molt preocupats al Partidor.

El sol va eixir just per a il·luminar la capitania cristiana 2026 de la filà Andaluces. El boato senyorial va tindre 3 ballets espectaculars de Carmina Nadal, Gabri Amador i Ana Botella. El capità cristià, Javier Ferràndiz i la seua família van lluir trages de Santi Carbonell, com també l'esquadra de negres. El mateix dissenyador va crear l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars. En un any tan especial, la filà Asturianos va desempenyar l'alferecia cristiana en la persona de Fernando Jordà. Les seues favorites van desfilar a la mateixa carrossa que ell, tancant el boato una memorable esquadra de negres. El membre de la Creueta, Juan Climent, va fer tots els dissenys incloent els 2 ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. Els símbols, naturalesa i melodies asturianes no van faltar al migdia del 25 d'abril de 2026. Al passar agost hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers.

Com ve sent habitual en aquesta dècada, els núvols van vigilar silenciosament l'Entrada Mora d'Alcoi. La vesprada del 25 d'abril de 2026 va començar amb la capitania mora de la filà Marrakesch. L'alta qualitat dels 3 ballets de Carmina Nadal, Ana Botella i Gawazi va ser tan comentada com els trages del boato de César Vilaplana. Al baixar tan accelerats no es van poder apreciar els detalls sobre Al-Azraq en el 750 aniversari de la seua mort, com tampoc els misteris del disseny dels germans Piñero per a l'esquadra de negres. Però José Ignacio López, la seua família, cavallers, dames i guàrdies d'Alacant van poder disfrutar d'una memorable Entrada Mora. Pareixia impossible traure un disseny africà amb plomes però que fora senzilla, no obstant l'esquadra d'enmig 2026 ho va aconseguir. La filà Verds va confiar en un membre de la pròpia entitat: Raül Rico. Algunes marxes mores es van repetir, coincidint amb les eleccions musicals de l'alferecia mora 2026. Glòria Segura es va estrenar com a dissenyadora amb la filà Realistes, presentant un boato sobre el desert amb 2 ballets de Virginia Bolufer i Gawazi. L'alférez moro, Miguel Espí, i la favorita i rodelles van ser molt aplaudits per la seua originalitat. No sols va haver cavall per al cabo batidor de l'esquadra de negres de Ignacio Trelis. Les dames i cavallers també van ser genets i amazones de la filà Realistes, una costum que s'estava perdent.

El president de la Generalitat Valenciana va visitar Alcoi per primera volta per a aplaudir als festers. Juanfran Pérez Llorca, designat internament pel PP desprès de la dimissió de Carlos Mazón, no va voler entrar en la polèmica de fer festiu el 23 d'abril. Amàlia Garrigós, Reis Juan i Ferran Cano van ser els 3 periodistes alcoyans encarregats de comentar la retransmissió íntegra de les Entrades per À Punt. Com el bàndol moro va acabar a les 9 es va poder informar sense demora de les notícies de la televisió pública valenciana. I és que enguany no sols ha hagut puntualitat al bàndol cristià, sinó que de vesprada es van avançar a l'horari previst. Les esquadres i malditos van avançar sense parons, sols registrant-se a la Llaganya. Els petos moros i els escuts cristians li donaven altra visió als dissenys femenins que porten ja dècades convivint amb els trages masculins de les filaes. Hi ha un nou moviment renovador que aposta per "un trage una filà" per a igualar els dissenys i poder fer esquadres mixtes. Les filaes Andaluces, Marrakesch i Realistes van tindre esquadres femenines en els seus anys de càrrec, sorprenent la que va ser antiga filà de cavalleria fins a 1926.

Com fa 100 anys, la filà Berberiscos va tornar a tancar la Segona Diana del dia Sant Jordi. Al passar a ser filà d'infanteria, els populars bequeteros van quedar relegats a l'últim lloc en l'ordre de formació. Això es manté un segle desprès en la Segona Diana, mentre que els primers van ser els Sergentets en les 2 filaes capitanes: Andaluces i Marrakesch. Els càrrecs festers van participar en la Processó de la Relíquia del matí radiant del 26 d'abril de 2026. És digne d'aplaudir que les dames també participaren en la Processó, i no sols els cavallers com s'havia fet fins 2025. Així s'equiparava el paper de les dones en l'acompanyament dels càrrecs. Les 14 banderes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi van eixir darrere dels seus respectius alferes. Els gremis i devots amb ciris precedien a Mateo Vilaplana Blaak, Sant Jordiet 2026 de la filà Llana. La consolidada llançada de clavells pel carrer Sant Llorenç no va ser més especial que en un any normal. L'Any Jubilar no va aportar canvis ni en la Relíquia ni en la Missa Major a l'Església de Santa Maria.

Desprès de la interpretació de la Missa a Sant Jordi d'Amando Blanquer, els passacarrers i la mascletà, els festers i festeres se'n van anar a dinar a les seus socials. A les 6 de la vesprada desde la Font Redona es van desenvolupar la Diana Vespertina del Cavallet, en la que les filaes Realistes i Berberiscos van rememorar el seu passat com a filaes de cavalleria. Justament fa 100 anys que el Casal de Sant Jordi les va adherir al bàndol moro, donant-los l'oportunitat de fer càrrec i tindre esquadres de negres. Una commemoració que ha quedat en segon lloc per la importància del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El clamor religiós es va notar en la Processó General, més vistosa i nombrosa que en anys passats. Les 28 filaes i els càrrecs festers van crear ambient solemne fins l'arribada del Sant Jordiet 2026. Mateo Vilaplana va ser rebut pels primers trons amb bengales al carrer Santo Tomás. El xiquet britànic de la filà Llana portava un trage romà auster en tons clars. La capa no tenia cap brodat ni dibuix i combinava amb la falda blanca. La plata era la protagonista a les sandàlies, les tires metàl·liques i la corassa amb sargantanes en relleu. El casc platejat destacava per la cua de cavall amb pèl llarg a l'estil del Màrtir de Capadòcia. El trage del Sant Jordiet llanero va ser de la seua iaia paterna, qui ja havia fet bocetos per als capitans moros de 2014, 2000 i 1972. La pintora Aitana Martín va morir en octubre, abans de veure acabada la seua obra pòstuma per al seu net Mateo Vilaplana. Feia anys que no es contemplava un trage tan senzill per a un Sant Jordiet. L'escultura del Sant Jordi Eqüestre arrastrada per bous va fer alçar a la gent de les cadires, en senyal de respecte cap al patró. Un castell de focs artificials va donar pas a la besada de la Relíquia i la Retreta nocturna. Un acte desenfadat del 26 d'abril que enguany no ha tingut tanta acceptació. La majoria de filaes es van negar a participar en la Retreta amb farolets, preferint el format amb carrosses que s'havia prohibit per seguretat.

El Contrabando va despertar als festers i festeres en el matí del 27 d'abril de 2026. Era el torn del fum i el soroll, però abans sempre hi havia que recórrer a la diplomàcia. Óscar Martínez va estrenar un nou trage d'Ambaixador Moro, obra de Juan Climent. Sobre el cavall li va exigir les claus del Castell de Festes a l'Ambaixador Cristià: Antonio Delgado. La batalla de trabucs va recordar a l'exhibició d'armes d'avantcàrrega del cap de setmana anterior. Amb el triomf de l'exèrcit musulmà, per la vesprada es van intercanviar els papers. Però una cosa va ser igual: La representació femenina a les 2 Estafetes. Tant pel matí com per la vesprada, 2 dones de les filaes Andaluces i Marrakesch van protagonitzar per primera volta el veloç galop dels cavalls desde la Bandeja fins al carrer Sant Nicolau. Les amazones van ser tan aplaudides com els capitans en les seues intervencions a les Ambaixades. El bon temps va permetre que es dispararen 2960 kilos de pólvora, sent més participatiu l'Alardo de la vesprada. El Mossén Torregrossa, Rubén Calatayud Ortiz de la filà Asturianos, va trobar al seu antagonista àrab. Es tracta del Santón, una figura recuperada per la filà Realistes i encarnat per Rafa Segura Jordà. La lluita d'espases va donar per guanyador al bàndol cristià i a continuació es va fer la Processó d'Acció de Gràcies.

El Sant Jordi el Xicotet va ser portat en andes per festeres de la filà Llana fins al Temple de Sant Jordi. La prestigiosa família Vilaplana va preparar desde Londres una gran quantitat de fletxes per a l'acte de cloenda de la Trilogia Festera Alcoyana. L'Aparició de Sant Jordi va tindre com a novetat un recentment estrenat cavallet blanc. L'anterior figura es va restaurar per a ser exposada al Museu Alcoyà de la Festa, per mediació de la filà Realistes. L'il·lusionat Mateo Vilaplana Blaak va pujar sobre el cavallet de fusta nou per a llançar milers de fletxes. El castell de focs artificials es va disparar coordinar amb les notes musicals de l'Himne de Festes. El miracle del Sant Jordiet va ser més impactant ja que enguany la filà Llana va repartir 26000 fletxes, moltes més que l'any passat. Els freds Soparets van donar pas a les filaes de càrrec de 2027: Asturianos, Cides, Realistes i Berberiscos. Queda per davant tot un Any Jubilar per a disfrutar dels actes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.

ORATGE A LES FESTES DE MURO

Desprès d'un matí de dissabte ben plujós, el poble de Muro respira amb calma esperant bon temps per a les Entrades 2026. Que haja plogut a la Diana d'Alcoi i la de Muro trenca el mite de que si plou a Alcoi no plou a Muro. Al celebrar-se en ple mes de maig, les Festes de Moros i Cristians s'han vist afectades per l'aigua en bastants ocasions. Aprofitant que el 9 de maig de 2026 la Diana murera i les Clavariesses s'han banyat, anem a fer un repàs per la meteorologia que han tingut les Entrades dividides en 2 dies. Desde 1969 es va alternant l'Entrada Cristiana i Mora en dissabte i diumenge, i gràcies a la web de pluviometria  es pot saber quin dia va estar més afectat per les precipitacions.

Iniciant la retrospectiva, ens hem de remuntar a les Festes de 1975, quan el dissabte 10 de maig van caure 10 litres per metre quadrat. Això va afectar de ple als actes i la moral dels festers. Una de les primeres malediccions de les Festes de Muro van ser els 2 abanderats seguits de la filà Maseros que es van banyar. Va ser en 1976 i 1981.

L'any 1984 va oferir una de cal i altra d'arena a les Entrades. El dissabte 12 de maig les filaes cristianes van disfrutar del sol, però l'Entrada Mora del diumenge 13 de maig va rebre la visita de la pluja. Va començar amb poca intensitat i va anar a més, afectant sobretot a l'abanderat moro de la filà Tariks i a la Processó de la Mare de Déu dels Desamparats. El dilluns 14 de maig es va suspendre l'Alardo i l'Ambaixada Cristiana de la vesprada degut al temporal. A l'any següent es va repetir la història: Sol el dissabte per a les filaes mores i núvols amenaçants el diumenge per als cristians. La filà Pirates no es va banyar en el seu any de capitania cristiana, però si l'abanderat medieval de la filà Mare de Déu. Eren els encarregats de dur les andes de la patrona, però no ho van poder fer al suspendre's la Processó de 1985. El dilluns 13 de maig la pluja va seguir molestant als actes de l'Alardo, tal i com també havia passat a Alcoi unes setmanes abans.

Un dels anys més desoladors per a les Entrades de Muro va ser 1989. L'Entrada Mora va patir varies interrupcions a causa de la força de la borrasca. Quan paraven les precipitacions es reprenia la desfilada, per a sort del capità moro de la filà Llana. Però quan la pluja arreciava els esquadrers s'amagaven a les portes de les cases i bars i el públic aguantava baix els paraigües fins que cesara de nou. Una vesprada de dissabte frustrant que va contrastar amb la solejada Entrada Cristiana del diumenge 14 de maig de 1989. El capità cristià de la filà Contrabandistes va desfilar a peu sobre els carrers, que encara s'estaven secant.

Els núvols amenaçaven la capitania cristiana 1990 de la filà Pirates, una de les primeres en comptar amb un boato multitudinari a l'estil alcoyà. També en l'Entrada Cristiana de 1993 l'oratge no estava massa clar, però al final no li va passar res al capità cristià de la filà Arquers. Desprès d'uns anys d'oratge radiant, 1996 va tornar a jugar una mala passada a les Festes de Muro. L'Entrada Cristiana d'Alcoi ja s'havia mullat en 1996, i igual va ocórrer per a les 5 filaes cristianes de Muro. No obstant, el capità cristià de la filà Mare de Déu es va lliurar prou del presagi dels núvols i la més afectada va ser l'abanderada cristiana de la filà Arquers i el seu boato. L'Entrada Mora 1996 no tindria un temps tant desapacible, però les tornes es canviarien en 1998. Aquell any va ser el bàndol moro el que va patir l'aigua en majors quantitats. La filà Marroks tenia la capitania mora i sentia que fins hi tot podia lliurar-se gràcies a alguns raig de sol. Però a meitat recorregut la pluja va fer acte d'aparició, afectant especialment a filaes sense càrrec com Realistes, Verds i Moros del Rif. El sol va tornar a eixir per a fer brillar el magnífic boato de l'abanderat moro 1998 de la filà Llana.

Desprès de que el sol acompanyara les Festes de Muro de 1999, 2000 i 2001, el mal temps va protagonitzar l'Entrada Cristiana de 2002. La capitania cristiana de la filà Maseros es recorda com una de les més icòniques de la història per molts motius: La forta pluja al pas de les esquadres, els 3 ballets del foc, l'aigua i la terra i el capità cristià i les rodelles amb paraigües sobre una carrossa arrastrada per lleons articulats. La resta de càrrecs de 2002 no va patir inclemències meteorològiques, ja que va parar per a l'abanderat cristià de la filà Contrabandistes. El capità dels Moros del Rif i l'abanderat moro de la filà Realistes van poder rebre aplaudiments de més espectadors el diumenge 12 de maig de 2002.

Les Entrades tranquil·les de principis del segle XXI ens van portar fins a 2007, quan la capitania cristiana de la filà Maseros va desfilar sobre un cel encapotat. Era un auguri del que passaria al 2008, l'any més humit de la història de les Festes de Muro. L'Entrada Cristiana va esta a punt de cancel·lar-se, sobretot per la pressió de les bandes de música. Era l'hora d'arrancar i la pluja era persistent i no anava a parar. Els músics volien protegir els seus instruments i es van negar a tocar, per molt que es retrassara l'hora d'inici. Finalment el capità cristià de la filà Arquers va començar el recorregut sense música, sols reforçat pels aplaudiments del públic amb impermeables. Junt a la seua favorita i rodelles, el capità cristià 2008 desfilava sobre un mag i acompanyat de les esquadres de negres. A forma de guàrdia, els esquadrers també precedien als 3 ballets sense música. Molt alabades van ser les xiquetes que seguien els passos de ball de memòria tararejant les marxes cristianes. Va ser una estrena molt accidentada per a la filà Templaris. L'abanderat cristià de la filà Pirates i el seu boato si van desfilar amb música festera sonant en altaveus. El diumenge 11 de maig de 2008 el mal temps va seguir interferint en les Festes de Muro. Però les bandes de música si van arropar a les 6 filaes mores, especialment a la filà Moros del Rif i els seus emocionats capità, favorita i rodella. Baix una pluja torrencial es van sentir consignes eufòriques i paraules d'ànim que demostraen la resistència davant l'adversitat de 2008. La il·lusió també es va mantenir intacta per a l'abanderat moro de la filà Realistes, compartint carrossa amb el rodella i un ballet de cavalls. El dilluns de les Ambaixades també va estar passat per aigua. Es va intentar recuperar les Entrades per a la setmana següent, però la Pujà també va patir l'arribada d'altra borrasca.

Al 2009 no va haver pluja, però els murers i mureres no van deixar de mirar al cel durant tota l'Entrada Mora del dissabte 9 de maig. El mateix va passar a l'Entrada Mora del 2010, sent un diumenge gris per al capità moro de la filà Marroks i l'abanderat moro de la filà Llana. Però la pluja sols va acompanyar als actes de l'Himne i la Vespra de les Festes de Muro. Ja en 2011, la pluja va afectar a tota la Diana del dissabte 7 de maig, però va ser sols puntual durant la capitania mora de la filà Realistes. El diumenge 8 de maig la filà Mare de Déu va tindre una capitania cristiana esplendorosa.

Les prediccions meteorològiques no eren gens favorables per al cap de setmana murer de 2016. Va ploure al principi de l'Entrada Cristiana, encara que quan el capità cristià de la filà Pirates va arrancar els núvols ja estaven secs. El primer abanderat de la filà Templaris es va salvar de les traïdores gotes de la vesprada. Si va ploure un poc més a l'Entrada Mora del diumenge, afectant en major mesura a l'abanderada mora 2016 de la filà Llana. El dia més plujós va ser l'Alardo del dilluns 9 de maig, quan els festers van tindre problemes per a poder disparar la pólvora. Els nubarrons perseguien l'Entrada Mora i també van estar presents el dissabte 12 de maig de 2017. Però sols van soltar 4 gotes esporàdiques per a l'abanderat moro de la filà Moros del Rif. Un jove amb un turbant de 3 màscares que va baixar pels carrers de Muro amb la peça musical ontinyentina "Moros españoles". Entre núvols i clars va desfilar un dels millors boatos de la història de les Festes de Muro: La capitania cristiana 2018 de la filà Maseros. El temps va respectar les Entrades dels anys següents, tant l'anterior al Covid-19 com les post pandèmia.

En 2022 es va estrenar un nou itinerari, que s'ha consolidat als últims anys i ha agradat. Un motiu clau de l'acceptació va ser que continuava acabant a la Plaça del Matzem i es podia desfilar amb la serra de fons. Precisament desde la Penya el Frare apareixien uns núvols atemoridors en l'Entrada Cristiana de 2025. La capitania cristiana de la filà Mare de Déu va poder completar el trajecte sense banyar-se, però a partir de la filà Contrabandistes el vent ja vaticinava una forta tronada. El jove abanderat cristià de la filà Arquers es va xopar estoicament sense perdre el somriure fins al final. El bàndol moro va desfilar entre núvols i sol el diumenge 11 de maig de l'any passat. Una climatologia benèvola és el que més desitgen les filaes de càrrec 2026: Verds, Tariks, Maseros i Contrabandistes. S'emparem en la Mare de Déu dels Desamparts per a que milloren els pronòstics i els murers i mureres disfruten de les seues festes patronals.