L'alferecia mora 2026 s'havia estat preparant amb antelació, junt a moltíssims actes en les que la filà Realistes havia posat en valor les marxes mores, el Cavallet de l'Aparició i al propi patró en el 750 aniversari de Sant Jordi. L'esquadra de blancs amb una dona cabo batidor obria el boato amb la marxa mora "Al-Wazir", que tant representa a la filà Realistes desde l'anterior càrrec de 2011. El 4 genets de l'Apocalipsis portaven l'estandard del crani de cavall com a heràldica del càrrec. Els 3 cavalls blancs amb les figures fantasmagòriques sense rostre van impactar al públic. El fum s'apoderava dels carrers d'Alcoi quan encara no s'havia fet de nit. I és que l'Entrada Mora 2026 es va avançar als horaris i va ser molt ràpida, llevant-li misteri al boato de l'alférez moro. El batalló dels fills del desert portava caputxes i trages en tons crema. Els abanderats del desert vestien de tostat amb corretges, un disseny senzill de Glòria Segura. Una artista que s'estrenava al món fester amb els bocetos de la filà Realistes. El so de la percussió i les plaques de metall feien més bèl·lic el moment en que els guerrers del boato proclamaven el seu lema: "Lluita, mort i eternitat". De forma compacta baixava el grup de boato "Simones nòmades", amb fular i faldes de color crema i fanalets en forma d'estrela. Les Sibiles vestides de blanc i amb vels lluïen unes llargues ungles daurades a conjunt amb els accessoris metàl·lics. El ballet de Virginia Bolufer seria etern, i sempre serà recordat per incloure un nou insecte en el món fester. Es tractava del ballet de l'Escalopendra, un cuc perillós del desert. Els braços de les ballarines es movien com si foren el llarg cos i les pates de l'animalet. La falda i el turbant auster era d'un color monocromàtic semblant a l'arena del desert, però l'efecte visual del ballet de Virginia Bolufer va estar molt aconseguit. Els xirimiters interpretant "Alhalafat" van realçar tant els sinuosos passos del ballet com l'esquelet articulat. Era una carrossa amb els òssos i columna vertebral d'un bitxo del desert. Movia el cap recordant les figures històriques que desde fa 30 anys inclou la filà Realistes als seus boatos. En 1996 va ser el cavall blanc, en 1997 el pavo real, en 2010 les girafes i en 2011 el lleó alat. Els beduïns de les estreles vestien amb túnica blava, faixa marró i capa i caputxa gris. Els tons apagats del trage contrastaven amb la claredat de carrossa de la sàvia de la Madrassa: Mestra de blanc i mare de l'alférez moro Miguel Espí. Com era una carrossa infantil es necessitava animació àrab per als xiquets i xiquetes. Però si no fora prou amb la música ètnica, també hi havia un teatre de titelles. Moguts per fils, els xicotets personatges ens avançaven com serien els trages dels protagonistes de la filà Realistes. Les guardianes dels arcs de Zahra vestien en tons crus custodiant a les dames a cavall. Molt original va ser el trage de les amazones, amb filigrana daurada, faldes amb flecos i una caputxa blanca rivetejada en gris. Com eren arqueres no els faltava l'arc a la ma i el carcàs amb fletxes sobre la capa de lleugeres plomes blanques. Un harem en tons blancs portava cistelles amb minerals i joies. Era la temàtica de la carrossa de la favorita, com un gran joier entre coixins blaus. Els safirs il·luminats ressaltaven la llum de la dona i la filla de l'alférez moro, i darrere una gran bòveda celeste amb les constel·lacions nocturnes. El trage de la favorita era una oda a l'elegància, al vestir una túnica blanca amb cristalls i preciosos brodats que anaven augmentant al voltant del pit. La finura del vel en tons crema li cobria les esquenes, mentre que la saragossana portava els cabells al descobert. La seua filla també mostrava el pèl rissat, mentre que la capa tenia flecos blancs i la falda en tons crema uns encaixos molt subtils. La cadència de la peça musical "Moros y cristianos" feia dansar als cavalls que eixien a continuació. Uns tuaregs de blanc amb pells portaven busts de cavall, mentre que el cos de l'animal s'aconseguia amb tires de color marró. Les xiquetes de l'oasi amb caputxa blanca i bombatxos marrons precedien al ballet Gawazi. Antares i els escorpins van protagonitzar una coreografia amb 2 trages: Un en color carn i blanc i altre en color blau fosc i negre. L'element central del ballet Gawazi era la cua dels escorpins, que en algunes ballarines era daurat i en altres platejat. Les ballarines simulaven amb els braços com els animals picaven amb la seua punxa afilada i les pinces temibles. Va ser l'últim ballet de la jornada i un dels més aplaudits per la seua espectacularitat. L'obra musical no podia ser més adequada: "Verí" de l'ontinyentí Saül Gómez. Un escorpí daurat es movia atemorint al públic com a impacte final del ballet Gawazi. Apareixia sobre un burret el Santó, figura recuperada del segle XIX que era l'antagonista del Mossèn Torregrosa. Rafa Segura, com a primer Santó modern, vestia en tons grocs i blancs amb brodats i turbant amb caputxa. El Santó portava el llibre del Coràn a les mans i es va integrar al boato envoltat dels portadors de les estreles. Aquests astròlegs vestien amb turbant i túnica blanca decolorada als peus. Amb la sagrada guia espiritual del Santó, els cavallers a cavall es sentien segurs custodiats pels pals amb estreles de 6 puntes. El trage estava composat de pantalons de color crema a conjunt amb les teles i brodats, el bolset i un cinturó marró. L'altre color era el blau, tant fosc com clar, per a demostrar la pertinença a la filà Realistes. La capa amb flecos blancs servia també com a caputxa que tapava el turbant blau. Si els cavallers tenien un arc com a arma, l'alférez moro 2026 va portar un llàtig. Els cavalls negres arrastraven amb força la gran quadriga de Landrac amb detalls daurats. La blanca carrossa del càrrec era original per emular un gegantesc crani equí de marfil. Era elegant i temible al mateix temps, amb unes grans rodes per a avançar. El rodella apareixia il·luminat per les joies enormes al seu voltant. El fill de Miguel Espí compartia trage amb son pare amb una adaptació més senzilla de les teles i el turbant. L'alférez moro mostrava amb fermesa el seu disseny de Gloria Segura on el blanc, el gris i el daurat eren protagonistes. Els brodats que omplien el trage estaven cuidats al detall i es repetien en la falda i gran capa que cobria les mànegues. La passamaneria i les filigranes convertien en obra d'art el trage de Miguel Espí Mayor, reservant les incrustacions per a la faixa blanca. Les xapetes daurades del pit quedaven eclipsades per la riquesa de la tela als braços, recordant l'espolí d'una Fallera Major. La caputxa ben decorada cobria un turbant blanc prou gran que arredonia la cara de l'alférez moro amb una llarga barba blanca. Per darrere la capa canviava de tonalitat cap al gris, però conservant la qualitat dels brodats. La serenitat de l'alférez moro era major gràcies a la majestuositat de la marxa mora "Tarde de abril" de l'alcoyà Amando Blanquer. L'esquadra de negres va trencar l'estètica i argument del boato al decantar-se per l'estil otomà. Els guardians vestien una túnica beig amb faixa blava i les dones "Beyliks" de blau tocaven grans panderos. El pintor Ignacio Trelis es va inspirar en el geníssers, una tropa d'elit de soldats d'infanteria a l'Imperi turc. I això que la filà Realistes és una antiga cavalleria, però l'únic cavall va ser el del cabo batidor amb muscleres de metall. El trage dels esquadrers tenia una corassa d'escames de nacre molt cohesiva, ja que es repetia en les planxes rectangulars que s'agrupaven com a falda blanca. La faixa blava de la tonalitat dels bombatxos realistes subjectava una daga i un cinturó marró del que colgaven unes tires de cuero fins les botes. Es va evitar l'excés ornamental en els mànecs dels braços o la llança com a arma. El cabo era el més guerrer amb l'espasa, però l'element més bèl·lic del disseny va ser el casc. Estava format per cotamalla i un metall puntiagut que acabava amb una cua de xicotetes plomes blanques. No portar capa va deslluir un poc el trage, però l'espasa i el gran escut marró de l'esquena era molt vistós i ric en detalls. "Marta", del compositor Saül Gómez, era més màgica que militar i s'ha convertit en la marxa mora més triomfadora de les Festes de Moros i Cristians de 2026.
