GLÒRIA, ACTE ARCABUSSERIA I GLÒRIA INFANTIL ALCOI 2026

Pregonant Nostra Festa, els gloriers van desfilar pels carrers d'Alcoi el passat 5 d'abril de 2026. Estem en Any Jubilar, però la Glòria va seguir el seu esdevenir habitual. Al igual que la Processó dels Xiulitets i la carrera de la Mare de Déu tancava la Setmana Santa, els timbalers i trompeters obrien el pròleg de les Festes de Moros i Cristians. El Diumenge de Ressurrecció 2026 va amanéixer solejat i calorós. Mentre que la banda Unió Musical d'Alcoi interpretava l'Himne de Festes i les campanes sonaven, es van desplegar unes banderes a la façana de l'Ajuntament. Eren del logo del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, obra de Silvia Sempere. A continuació anaven els 14 gloriers i glorieres del bàndol moro amb Mauro Camáñez com a Sargento Moro. El fester de la filà Judíos vivia la seua segona Glòria, connectant en tot moment amb el públic.  Mauro Camáñez va efectuat una majestuosa arrancà rebent fortes ovacions al so de "L'Alferis", un pasdoble antic de Josep Seva Cabrera interpretat per la Societat Musical Nova d'Alcoi.

Per a Jordi Seguí Orejuela era la seua última arrancà com a Sargento Cristià. El fester de la filà Alcodianos ha complit molts somnis aquesta dècada, incloent viure la Glòria en l'any de capitania de la seua filà. Però el comiat serà amb la filà Andaluces que té càrrec enguany, encara que el pasdoble elegit va ser "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va guiar els passos dels 14 gloriers cristians, rebent detalls dels 4 càrrecs festers. Jordi Seguí va fer 3 arrancaes formidables, tant a la Plaça d'Espanya com a l'Avinguda País Valencià i el Partidor. Al migdia va començar la baixada pel carrer Sant Nicolau, entre un gran ambient festiu. Ben puntual a les 14:00 es va disparar una mascletà a la Plaça d'Espanya. El Sant Jordiet, Mauro Vilaplana de la filà Llana, va encendre la metxa. Desprès dels dinars interns a les seus socials, els xiquets i xiquetes es van poder menjar la Mona de Pasqua abans de la tradicional "Entraeta del berenar". 

Un cel plomis i el fred amenaçava la jornada de la Glòria Infantil 2026. Però els glorierets, 50% xiquets i 50% xiquetes, van poder fer la comunió al Temple de Sant Jordi i esmorzar amb incertesa. Hi havia dubtes de si arrancar l'acte a les 12 desde el Partidor. La pluja estava minvant però els paraigües no es van tancar fins que els heraldos van trotar amb els seus cavalls. Malgrat els temors, la infància festera va demostrar estar per damunt de les seues expectatives. El mèrit també va ser de l'Associació de Sant Jordi, al no prendre una decisió precipitada abans del mateix diumenge 12 d'abril. La banda Agrupació Musical Serpis va iniciar la baixada amb el pasdoble "Aitana" de Tomás Olcina. Amb elegància, el Sergentet Moro va arrancar al compàs de la quasi centenària peça musical "El desitjat" d'Edelmiro Bernabeu. En el seu primer any Marc Ferrándiz Baudín, d'arrels palomines, va estar acompanyat per la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Pel bàndol cristià també s'estrenava Enzo Cañadas Llopis, junt a la banda Societat Musical Nova d'Alcoi. La maduresa i decisió del Sergentet Cristià va sorprendre als mirons, sent molt admirada la seguretat amb la que movia la llança. Els glorierets i glorieretes feien disfrutar als seus familiars amb el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve. La llum la van aportar els somriures i mirades de les 28 ànimes innocents que van baixar marcant el pas fins al Temple de Sant Jordi. La pluja va tornar a banyar els trages oficials a partir de la Plaça d'Espanya, però els xiquets i xiquetes van aguantar fins al final al carrer Santo Tomás. Van girar la formació a Sant Jordi al seu Temple i es va poder disparar la mascletà humida. 

A continuació el llistat de glorierets i glorieretes 2026= Llana: Pablo Pérez, Judíos: Javier Llopis, Miqueros: Elisa Sanus, Xanos: Jorge León, Verds: Carmen Ivorra, Magenta: Candela Carchano, Cordoneros: Edurne Baudí, Ligeros: Sofía Llorens, Mudéjares: Andrea Gomis, Abencerrajes: Guillermo Bengochea, Marrakesch: Frida Richart, Realistes: Martina Alberola, Berberiscos: Olivia Mira, Benimerines: Marc Recuerda, Andaluces: Martina Ferri, Asturianos: Gabriela Perea, Cides: Francisco Piñero, Maseros: Pau Segura, Gusmans: Alejandro Cuenca, Vascos: Pepe Valls, Mozàrabes: Lucas Llorca, Almogàvars: Sergi Llinares, Navarros: Mia Juárez, Tomasines: Pablo Rico, Muntanyesos: Mariola Barrachina, Cruzados: Rafa Ruíz, Alcodianos: Erik Gisbert i Aragonesos: Marta Lozano.

Els actes previs continuaran el dilluns 20 d'abril amb el Trasllat de la imatge de Sant Jordi el Xicotet. La Processó començarà a les 20:15 de la vesprada pel carrer Santo Tomás. Es podran veure al carrer els estandards jubilars de cada filà, juntament amb la bandera oficial del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Tots seran beneïts en finalitzar l'acte pel retor, com també les banderes roges especials del carrer Santo Tomás. La Relíquia del patró també eixirà desde el Temple de Sant Jordi de forma extraordinària. Es tracta d'una novetat amb motiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Altra particularitat serà que el 23 d'abril, al acabar el Triduo, es tornarà a portar la Relíquia de l'Església de Santa Maria fins al Temple de Sant Jordi. Serà una xicoteta Processó pels carrers Major i Sant Blai com a avís de l'Any Jubilar. L'acte culminarà amb el ritual d'obertura de la Porta Santa ubicada al Temple de Sant Jordi per als peregrins.

El Temple de Sant Jordi ha rebut intervencions de millora per a preparar-se per al Jubileu, la vessant religiosa de la commemoració del 750 aniversari de la Batalla d'Alcoi. La voluntat poètica ha fet que el sol si acompanye l'acte extraordinari del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La Junta Directiva de Paco García Carrillo ha promogut l'exhibició d'armes d'avantcàrrega. Es buscava la participació d'altres municipis, entitats o tradicions que tenen la pólvora com a signe identificatiu. I és que l'Alardo és l'origen de les actuals Festes de Moros i Cristians, i per tant el seu valor històric s'ha de preservar i ressaltar amb orgull. Ha sigut la primera mostra d'armes d'aquestes característiques, i no sols de trabucs. S'ha fet un dinar de germanor desprès del segur repartiment de pólvora matutí. Ha arribat públic de Múrcia i Albacete, atrets per la singularitat de l'acte d'arcabusseria i els sons i tècniques de dispar. Han participat la banda Societat Musical Nova d'Alcoi, 200 persones i 70 tipus d'armes d'avantcàrrega, contant els cops de les 28 filaes alcoyanes. 

Per part d'Alcoi ha eixit un disparador, junt amb dos cartutxers i un abanderat de cada filà mora i cristiana. Per primera volta s'han vist les banderes individuals de cada filà per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Intercalats han participat festers d'altres poblacions valencianes que celebren l'Alardo: Banyeres, Beneixama, Biar, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Castalla, Elda, Ibi, Petrer, Ontinyent, Sax, Villena i Xixona. L'acte comptava amb presència de fora de la nostra comunitat autònoma, com és el cas dels manxegos de Caudete. En les seues Festes de Moros i Cristians cada bàndol dispara amb una arma distinta. Molt curiosa ha sigut la participació de les Festes de la Mare de Déu de Yecla, que compten habitualment amb uns 1000 tiradors. En aquest cas, les seues armes continuen encenent-se amb metxa, no amb pistons, a diferència d'Alcoi. El 7 i 8 de desembre a Yecla la Soldadesca vestida de milicians acompanya a la patrona. També han estat presents representants de les Festes dels Mosqueters de Béznar, a Granada. Les seues armes són mosquets com els de Bocairent, sent armes més llargues. Catalunya ha tingut representació a través de la Coordinadora de 80 colles de Trabucaires. En total s'han disparat 111 kilos de pólvora, alguns d'ells dels festers de Mallorca que commemoraven la victòria dels cristians a Sóller en 1561 contra els pirates turcs.

L'acte d'Arcabusseria ha començat amb una cercavila a les 18:30 desde el Casal de Sant Jordi. Tots els participants han anat pujant fins a la Font Redona al ritme de pasdobles com "Suspiros del Serpis", "El K'sar el Yedid" i "Brisas de Mariola. A la Glorieta s'han començat a escoltar els trons dels trabucaires, intercalats amb la banda interpretant la peça musical "La canción del harem de Camilo Pérez Laporta. Les filaes mores i cristianes d'Alcoi anaven intercalades en 4 torns entre els festers de la resta de pobles. Les espindargues també han sigut convidades d'honor en aquest sorollós acte. Els trabucaires catalans eren els més acostumats a baixar en trobades i processons, ja que el seu objectiu es disparar trets a l'aire per a alertar. Els granadins han disparat amb mosquet de pedrenyal, una pràctica similar a la de Bocairent. La disposició final de tots els grups a la Plaça d'Espanya ha sigut un colofó espectacular. En arribar s'ordenaven rebent amb tirs al cel a cada nou participant que entrava pel Cantó Pinyó. Un imponent castell de focs artificials ha tancat l'acte d'Arcabusseria a la Bandeja. I per la nit més Entraetes amb la participació dels cavalls de les esquadres de negres.

INFORMACIÓ FESTES ALCOI 2026

Nostra Festa és imminent, com ja es va demostrar a la Glòria del dia 5 d'abril. La Pasqua dona pas a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en un any molt especial: El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi Màrtir. En 1976 les Festes d'Alcoi van durar 5 dies al mes de maig, però aquesta efemèride serà més discreta. Fa 50 anys es va apostar per donar a conèixer per tot el món les Festes de Moros i Cristians i ja en 1980 es va aconseguir el títol d'Interès Turístic Internacional. Les Entrades són de sobra conegudes i enguany l'Associació de Sant Jordi s'ha centrat en l'Any Jubilar i promocionar l'Alardo. Per això es farà un acte d'arcabusseria en la que participaran trabucs i els cops de les 28 filaes alcoyanes. Però està planejat que també isquen disparant festers de moltes poblacions amb Festes de Moros i Cristians. Sobretot les més properes com Cocentaina, Muro, Ibi, Bocairent, Onil, Ontinyent o Albaida. A part de l'acte d'Arcabusseria del 18 d'abril, també estan programats altres actes previs com la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. El 20 d'abril de 2026 el protagonisme vespertí el tindran els devots amb ciris i especialment Mateo Vilaplana Blaak. 

Mai havia hagut en Alcoi un Sant Jordiet amb triple nacionalitat, ja que el xiquet de la filà Llana té passaport anglès, holandès i espanyol. Això si, la família paterna de Mateo Vilaplana està fortament vinculada als alts càrrecs de la filà Llana. El xiquet d'arrels alcoyanes li farà un homenatge a la seua iaia, que li va dissenyar el trage poc abans de morir. No era altra que Aitana Martín, pintora del Cartell de Festes 2009 i creadora dels bocetos dels capitans de la filà Llana en 1972 i 2014: El seu sogre i el seu marit respectivament.

"Javi capità" serà la banda sonora del primer càrrec que eixirà a l'Entrada Cristiana del 25 d'abril de 2026. I el motiu és clar: Javier Ferrándiz Giner és el capità cristià de la filà Andaluces, encara que els seus fills i filla també tindran protagonisme al boato contrabandista del dissenyador César Vilaplana. La favorita serà la seua dona, Xelo Zamorano, amb trages de Santi Carbonell. El regidor Lgtbi del PP serà també el creador de l'esquadra de negres, que desfilarà amb el pasdoble "Mari Trini" de Saül Gómez Soler. En quant als 3 ballets, estaran coordinats per Ana Botella, Carmina Nadal i Gabri Amador.

La filà Asturianos ha confiat en el veterà Fernando Jordà Abad per a ser l'alférez cristià 2026. I sent la popular Creueta, tot el càrrec, boato i esquadra de negres tenia que estar dissenyat per Juan Climent. El fester de la pròpia filà també s'ha encarregat dels 2 ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. En l'apartat musical sonarà "Aleluya" d'Amando Blanquer per a l'alférez, rodelles i favorita: Rosa Jornet. El compositor Francisco Valor té la intenció de que totes les seues marxes cristianes s'escolten al menys una volta en Alcoi. Per això li va proposar a l'esquadra de negres que baixaren amb "Ainalaura", dedicada a l'abanderada cristiana 2024 de la filà Cavallers de Llúria de Cocentaina.

El capità moro 2026 de la filà Marrakesch ha volgut demostrar el seu pedigrí i segur que el seu trage de César Vilaplana tindrà molta riquesa i finura. Però tampoc és necessària tanta pompositat, i més quan el boato tractarà sobre el visir Al-Azraq. Una bona decisió tenint en compte que també es compleixen 750 anys de la mort d'Al-Azraq a la Batalla d'Alcoi. El capità moro és José Ignacio López Romà i la favorita és la seua dona Lola Gómez. A ells i als seus 3 fills alacantins se'ls ha dedicat la marxa mora "Almanä", una estrena de Francisco Valor. L'esquadra de negres ha escollit "Sóc Marrakesch" de José Maria Valls i un trage dels germans Piñero. Els 3 ballets seran de Gawazi, Carmina Nadal i Ana Botella.

L'Associació de Sant Jordi obliga a que l'alferecia mora sols tinga 2 ballets. Així que la filà Realistes ha contractat a les coreògrafes Virginia Bolufer i Gawazi. Miguel Espí Mayor baixarà amb la marxa mora "Tarde de abril" d'Amando Blanquer com a alférez moro 2026. La saragossana Cristiana Arner serà la favorita, al estar casada amb un fester de tota la vida de l'antiga cavalleria. Els cavalls seran molt importants al boato de Glòria Segura, qui s'estrena com a dissenyadora en l'Entrada Mora 2026. I l'esquadra de negres li posarà el punt i final al dissabte 25 d'abril amb la marxa mora "Marta" de l'ontinyentí Saül Gómez.

Com a curisotat, les filaes Asturianos, Realistes i Verds ja van tindre esquadres de negres al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi de 1976. Una llàstima la poca cultura musical mostrada per alguns esquadrers d'enguany. Les filaes del Mig han recurrit a clàssics massa repetits a les Entrades. "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau per part de la filà Almogàvars i "Moros y cristianos" de Camilo Pérez Monllor per part de la filà Verds. Les esquadres d'enmig tindràn trages de Santi Carbonell al bàndol cristià i Raül Rico al bàndol moro. No és un dissenyador professional, sinó un membre de la filà Verds que farà el seu primer boceto a les Festes d'Alcoi. No hi haurà filaes amb esquadres d'aniversari, encara que les 28 filaes lluiran un banderí exclusiu de l'Any Jubilar. Els balcons dels 5 càrrecs ja estan engalanats, i a la façana de l'Ajuntament s'han instal·lat uns estandards commemoratius amb el logo de Silvia Sempere, assessora artística del Casal de Sant Jordi. La major crítica al govern municipal ha sigut que el 23 d'abril no serà festiu local, i més tenint en compte que és el dijous que inicia l'Any Jubilar catòlic.

L'última esquadra de negres del capità moro de la filà Marrakesch, en 2010, ja va desfilar amb la marxa mora "Sóc Marrakesch". Una peça musical de José Maria Valls, qui repetirà com a director de l'Himne de Festes. És un reconeixement al compositor alcoyà que el passat any va rebre el títol de fill predilecte de la ciutat. Junt a Amando Blanquer, serà l'únic músic en dirigir 2 voltes a la Bandeja "El Sig" de Gonzalo Barrachina. José Maria Valls va viure l'experiència el Dia dels Músics de 1984, i tornarà a agafar la batuta el pròxim 24 d'abril de 2026. Les televisions comarcals connectaran en directe per al cant de l'Himne de Festes. À Punt retransmetrà les 2 Entrades íntegrament el dia següent: 25 d'abril de 2026. La televisió pública valenciana vol fer un ampli desplegament en un any tan remarcable per a Alcoi. Per això al matí del dissabte Ferran Cano li posarà comentaris al bàndol cristià desde les 10:30. Per la vesprada la periodista alcoyana Reis Juan descriurà tot allò que passe a partir de les 17:00 a l'Entrada Mora.

Si el temps ho permet, la Glòria Infantil arrancarà del Partidor el diumenge 12 d'abril de 2026 a les 12 del migdia. Hi ha previsió de pluges, però esperem que els glorierets i glorieretes de les 28 filaes tinguen un matí tranquil per a esmorzar amb els seus companys i companyes. I molta sort per als Sergentets Infantils que debutaran en 2026. Marc Ferrándiz Baudín, de la filà Mudéjares, portarà la llança del bàndol moro. Mentre que Enzo Cañadas Llopis, de la Filà Aragonesos exercirà com a Sergent Infantil Cristià. No hi ha que patir, i si plou la deixarem caure com se sol dir. En 1975 no va passar res i els mullats Sergentets Infantils van poder pregonar les Festes d'Alcoi en el preàmbul del 700 aniversari. A disfrutar de les Entraetes nocturnes i les millors setmanes de l'any fins la Trilogia Festera Alcoyana!

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2026

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. En aquest 2026 hi han 7 heràldiques festeres i el logo del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi: Les de capitanies d'Andaluces i Marrakesch, les d'alferecies d'Asturianos i Realistes, les de les esquadres d'enmig d'Almogàvars i Verds i la del Sant Jordiet de la filà Llana.

 Capità Cristià filà Andaluces.

  Esquadra d'enmig filà Almogàvars.

 Alférez Cristià filà Asturianos.

 Capità Moro filà Marrakesch.

  Esquadra d'enmig filà Verds.

 Alférez Moro filà Realistes.

  Sant Jordiet filà Llana.

PORTADA REVISTA DE FESTES I CARTELL ALCOI 2026

Abans del descobriment del Cartell de Festes de Moros i Cristians 2026, Alcoi va tindre una cita al Saló Rotonda del Cercle Industrial. Allí es va presentar la Revista de Festes 2026 en la vesprada del 26 de març. En l'Any Jubilar, Sant Jordi ocupa el lloc central de la publicació, a l'estil de l'artista Mónica Jover. El fil teixint simbolisme i homenatge crea una imatge clàssica inspirada en els antics codis de l'Edat Mitjana. Cosint amb fil s'ha aconseguit una portada de Sant Jordi Eqüestre amb un fons blau ple d'estreles. El bagatge de l'artista Luis Solbes, del pintor Fernando Cabrera i l'escultor Enrique Galarza es percep en la Portada de la Revista de Festes 2026. En el marc hi ha un reconeixement a les bordadores i modistes que tantes hores li han dedicat al tèxtil i la indumentària festera. Un homenatge d'una dona pictòrica a totes les dones a través de les flors que envolten a Sant Jordi sobre el cavall. Va haver moltes referències al 750 aniversari de la mort d'Al-Azraq i del patronatge de Sant Jordi. L'especialista medieval Just Sellés va fer una dissertació sobre la vida del visir Al-Azraq, la batalla a la Canal en 1976 i el "Llibre dels fets" de Jaume I. L'acte va tindre també les intervencions del cronista de l'Associació de Sant Jordi, Alfonso Llorens, del president del Casal, Paco García, i de l'alcalde d'Alcoi, Toni Francés.

La regidoria de turisme prepara una campanya promocional per a anunciar la Trilogia Festera Alcoyana per tot el territori nacional. Es fa amb un gran cartell en tanques publicitàries, i enguany no es podia passar per alt el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La fotografia mostra un moment de la Processó General 2024 al carrer Sant Nicolau. Apareixen els protagonistes de l'Any Jubilar: El xiquet Sant Jordiet i la figura de Sant Jordi Matamoros sobre el cavall i en les andes repletes de flors. L'enramada de fons tapa el Campanar de l'Església de Santa Maria, però no li lleva religiositat a la imatge de propaganda. Luis Carbonell és l'autor d'aquesta fotografia tan espiritual i adequada per a la difusió de les Festes de Sant Jordi 2026. Segons la regidora de Turisme, Lorena Zamorano: "L’objectiu no és atraure turistes sols per als dies de les Festes, sinó de manera continuada durant tot l'any. L'excepcionalitat de l'efemèride de Sant Jordi permet al departament desestacionalitzar les visites i generar un atractiu constant al voltant del patrimoni, la història i la cultura vinculades a la figura del patró fester. Valorem l'enorme impacte d'aquesta imatge per a donar a conèixer la nostra identitat festiva més enllà del nostre territori. Hem d'aprofitar un esdeveniment històric com l'Any Jubilar, que ens permet atraure un major nombre de turistes durant tot l'any, la qual cosa es tradueix inevitablement en un impuls econòmic directe per a la nostra hostaleria i el nostre xicotet comerç".

No és habitual destapar el Cartell de Festes abans del dia 1 d'abril, però enguany s'ha tingut que fer a causa de la Setmana Santa. Desde el dissabte 28 d'abril de 2026 el Cartell de Festes llueix a la façana de l'Ajuntament amb l'esplendor i respecte que mereix. Un respecte encara més profund degut al dol per la mort d'un dels seus autors. Abel Flores formava part del col·lectiu "La Taula", que va rebre l'encàrrec del Cartell de Festes en el passat Mig Any. El jove de 34 anys va faltar prematurament per un infart, sorprenent a la seua família i amics a tan sols 3 dies del descobriment del Cartell de Festes 2026. Forts aplaudiments en honor d'Abel Flores s'han escoltat quan el Sant Jordiet de la filà Llana ha descobert la cortina del Cartell 2026. La gran novetat del cartell anunciador de 2026, any del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, és la seua elaboració. Es tracta d'un projecte cooperatiu impulsat per "La Taula", l'estudi creatiu que ha coordinat els elements gràfics del Cartell d'aquest any. L'equip de La Taula va proposar un procés participatiu, seleccionant 8 joves entre les candidatures presentades. Estes persones s'han integrat amb els membres de l'estudi i altres perfils vinculats a la Festa per a donar forma a l'obra. Tots els coautors han tingut un record especial per al company i recorden cada aportació en este treball i en altres anteriors. Tant l'Ajuntament d'Alcoi com el Club Deportivo Alcoyano, entitat amb la qual també va col·laborar, han expressat les condolences per l'abrupte acomiadament d'Abel Flores. L'acte de la "Vespra d'abril" va estar dedicada a fer homenatges i entregar insignes als càrrecs festers 2025 i donar reconeixement a guanyadors de concursos o als protagonistes de Nostra Festa 2026. Paco García, com a president de l'Associació de Sant Jordi, va assenyalar que la Festa ha de ser un punt de trobada, i mantenint-la al marge de tota politització. Va parlar d'unes festes obertes, justes i representatives, sent mostra d'això la incorporació de la dona i la primera primer tro: Tamara Espejo de la filà Vascos.

Al descobriment del Cartell de Festes 2026 va haver llàgrimes, emoció i confeti. El vídeo explicatiu del procés d'elaboració del Cartell ja nombrava a Abel Flores amb un "Que la terra et siga lleu". La resta de coautors del Cartell apareixien al vídeo donant idees creatives i preparant l'expectació per al moment d'obrir la cortina del Cartell. Hazael Rico, Carlos Guerrero, Àngela Molina, Isabel Lledó, Irene Martínez, Pepe Valiente i David Fenollar portaven la camiseta d'Abel Flores en el seu honor. Eren tots antics estudiants de l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi, i per tant fer el Cartell de Festes els feia una gran il·lusió. La seua vida laboral els havia portat a treballar per a marques, estudis de branding, estratègies de màrqueting i publicitat i disseny de logotips. Al no tindre la presència del Sant Jordiet britànic, va ser l'alcalde d'Alcoi qui va destapar el Cartell de Festes, amb una rebuda sense xiulits. El grup col·laboratiu "La Taula" no esperava aquesta resposta del públic alcoyà al destapar l'obra, mentre caïa confeti gran dels balcons, un dels elements del propi Cartell de Festes 2026. El castell de focs artificials i el cant de l'Himne de Festes va aportar més emoció al moment, tenint en el record al "jambo Abel Flores".

Un Cartell amb diferents capes de profunditat i fet per gent jove. En ell està representat tot el món gràfic: Escultura, fotografia i cartellística. Es tracta d'un treball reflexiu i diagnòstic on "La Taula" ha investigat allò que volien o eren importants per a alguns col·lectius festers. Així ha acabat creant-se el Cartell 2026, escoltant opinions diverses i amb contrasts. Era una aposta innovadora, però en la que el protagonisme el tenia que tindre el patró amb el cap ben alt. En l'any del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, no podia faltar la part religiosa de Nostra Festa. En la tipografia senzilla no es fa menció a l'Any Jubilar, sinó que en lletres blanques es fa referència a les dates del 25,26 i 27 d'abril de 2026 i a "Interès Turístic Internacional". Tal volta en les enquestes fetes per "La Taula" faltava demanar colorit, ja que és un Cartell fosc, amb un personatge gris en diferents tonalitats i un fons negre sols trencat pels cercles de confeti blau, rosa i groc. Un Cartell 2026 solemne, novedós, experimental que amaga detalls ocults a la cara del Màrtir. S'ha comparat el bust de Sant Jordi amb el de l'estàtua de "La Rosaleda", però també amb un robot, un romà seriós, el logo de "Al rojo vivo" o personatges de "Robocop" o "Gladiator". La sobrietat i potència de la imatge no reflexa l'alegria de la Trilogia Festera Alcoyana. No hi ha referències a la gent o a les filaes, però si als músics. En les marcades faccions guerreres de Sant Jordi s'aprecia un Cartell antic de principis del segle XX. En ell es veu el tros referent a "Himne", per tant el component musical es percep al fons. En altra part del casc romà de Sant Jordi es veu la Font Roja, vincle alcoyà més relacionat amb l'altra patrona d'Alcoi: la Verge dels Lliris. A la indumentària hi ha referències al tèxtil, al metro de les modistes que creen els trages i a altres treballadors ocults de les Festes de Moros i Cristians. Hi ha que buscar amb perseverança per a trobar l'Enramada i un balcó amb la Creu Roja de Sant Jordi. Tot un homenatge del talent de "La Taula" al patró en una efemèride tan històrica.