Analytics

sábado, 18 de julio de 2026

EL CAVALLET DE L'APARICIÓ DE SANT JORDI

Va ser molt emocionant veure al Sant Jordiet 2026 llançant fletxes desde el Castell de Festes. Mateo Vilaplana de la filà Llana va estrenar un nou cavallet de fusta, donatiu de la filà Realistes en el seu any d'alferecia mora. L'Aparició de Sant Jordi del 27 d'abril de 2026 va ser el clímax d'un ritual litúrgic arrelat a Alcoi desde fa segles. El cavallet blanc és un autèntic tresor, al ser l'element iconogràfic religiós més antic que es conserva a la ciutat dels ponts. El material del Cavallet va ser investigat per a datar-lo cronològicament, donant com a resultat que es va crear entre 1693 i 1808. Com a molt tard va eixir al carrer en 1878, servint com a cavallet en la primera Aparició de Sant Jordi de l'any 1882. Abans va ser utilitzat en altres actes festers de l'època barroca i en desfilades de carrosses. En 1896 el Cavallet es va aprofitar com a atrezzo de la carrossa del patró en versió infantil. La figura de cartró pedra va sobreviure a a la destructiva Guerra del Francés, a les revoltes socials, a la Revolució del Petroli de 1873, a la devastadora fúria iconoclasta de la Segona República Espanyola i a la Guerra Civil de 1936 a 1939. Al no estar sempre unit a Sant Jordi, el cavallet no va ser considerat un símbol sagrat que hi haguera que cremar. Mentre les talles de fusta de sants i verges eren perseguides, el cavallet descansava en magatzems municipals, protegit per la seua condició d'element profà, teatral o de joguet. El Cavallet també va ser utilitzat per a retrats d'estudis fotogràfics, i no sols per a xiquets o el Sant Jordiet. A partir d'ara descansarà al Museu Alcoyà de la Festa i un nou complirà la funció de suportar el pes dels futurs Sant Jordiets. Entre ells, Alberto Acosta, Sant Jordiet 2027 de la filà Mudéjares.

La figura del Sant Jordiet va nàixer en 1882, impulsada per diferents entitats. Un any molt important perquè es va estrenar la primera obra de música festera: "Mahomet" de Joan Cantó Francès. Els socis del Casino van organitzar per primera volta la "Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I". L'acte del 21 d'abril consistia en una desfilada a cavall de 40 homes vestits de forma medieval. L'Ajuntament va dotar econòmicament a la Junta Directiva per a idear nous actes festers. Així va sorgir una gran Retreta per al 23 d'abril de 1882. Participaven totes les filaes i càrrecs portant farolets i carrosses il·luminades, i es tancava amb els escuts d'Alcoi, nanos i cabuts i un carro triomfal amb Sant Jordi. L'Aparició de Sant Jordi per a tancar les Festes de Moros i Cristians va ser l'altre moment culminant de 1882. Però faltava que un xiquet pujara al Castell de Festes per a llançar fletxes. Es va escollir un orfe humil de la Casa de la Beneficència, molt lluny del prestigi que hui en dia se li dona al Sant Jordiet. El primer xiquet va ser Rafael García Gisbert, i l'Associació de Sant Jordi va costejar el seu trage roma ja que era pobre. 
Hi havia antecedents de 1742 en la que Sant Jordi matava a un drac i alliberava a la princesa Margarita. Aquest teatre amb àngels cantant a la glòria i tirant fletxes va ser la inspiració per a l'acte de 1882 que s'ha consolidat fins a l'actualitat. A la primera Aparició de Sant Jordi va haver problemes amb els focos del Castell de Festes. La llum que il·luminava al Sant Jordiet no es va encendre a temps i va ser prou criticat. En anys posteriors es va provar amb bengales, coets, antorxes elèctriques i actualment la màgia li la dona el fum ambientador i els focs artificials al ritme de l'Himne de Festes. Es conserva l'esperit del final del segle XIX, sent un acte simple i curt amb molt de simbolisme.


Al Centenari de l'Aparició de Sant Jordi se li va donar molta importància als actes festers en aniversari, com també a la música festera. En 1982 es va recordar molt el pasdoble "Mahomet" i Amando Blanquer va composar la "Missa a Sant Jordi" i la "Marxa del Centenari", un clàssic de l'Entrada Mora. El Sant Jordiet de 1982 va ser Joel Vicente Juan Botella de 9 anys. El personatge infantil complia 100 anys acompanyat per la filà Marrakesch, que també desempenyava la capitania mora. Curiosament també ha sigut així en 2026, encara que el Sant Jordiet del 750 aniversari ha sigut Mateo Vilaplana de la filà Llana. Per mediació de l'alférez moro 2026, Miguel Espí, es van fer sessions de rajos X del Cavallet a càrrec del veterinari Juan Sirvent. Les imatges van desvetllar un complex esquelet intern. Es tracta d'una estructura de llistons de fusta originals reforçada amb el pas del temps per cargols i elements metàl·lics que han permès suportar el pes dels successius genets. Es va procedir a un escaneig tridimensional detallat, capturant cada corba i cada textura d'aquest exemplar de cartó que imita amb elegància un cavall de Pura Raça Espanyola. 

La filà Realistes ha finançat la creació d'una rèplica exacta del Cavallet que prenga el relleu en la celebració de la Festa. Aquest nou cavallet és obra de l'artesà José Luis Alfayate de l'empresa Carrosses José, amb l'acabat pictòric de l'artista Gloria Segura Jordà. L'objectiu és que la peça original, que ha superat tres segles d'història, puga ser jubilada amb honors. El cavallet antic es restaurarà i serà custodiat en un entorn museístic on la seua conservació estiga garantida per a les generacions futures. El projecte va culminar el 23 de març amb la presentació d'un llibre que recull tota aquesta investigació. El lliurament oficial de la nova peça es va fer el 23 d'abril de 2026. Era el dia laboral del patró i es va aprofitar el moment ja que s'iniciava l'Any Jubilar. Alcoi ha demostrat que Nostra Festa no és només espectacle, sinó una cadena ininterrompuda de cultura i identitat que sap respectar el passat per a caminar amb seguretat cap al futur. El Cavallet de l'Aparició ja no és només un element de cartó; és el testimoni viu de resiliència.

sábado, 11 de julio de 2026

CÀRRECS FESTES SANT BLAS D'ALACANT

Les filaes del barri de Sant Blas d'Alacant tornen a eixir al carrer, com porten fent desde 1943. Unes Festes de Moros i Cristians fundades per alcoyans residents a Alacant, ja que els ànims no estaven massa alts desprès de la plantà de la Foguera de Sant Blas. En 1944, Tomàs Valcarcel, Delegat Artístic de la Gestora de les Fogueres de Sant Joan, va sol·licitar a Juan Rojas que els seus "moros dels llençols" desfilaren en honor de la Bellea del Foc. Va ser per a l'ocasió quan uns joves van llogar a Alcoi els primers vestits festers per a Alacant. Ningú volia desfilar al bàndol cristià ni participar en la Processó a Sant Blas. En 1946 es van fer per primera volta les Ambaixades, amb la referència permanent d'Alcoi. Un barri obrer en la capital de província que, no conformat amb fer Fogueres, també va voler celebrar Festes de Moros i Cristians a meitats de juliol. Es va considerar un miracle fester al iniciar-se amb pocs recursos en plena postguerra franquista. Les primeres capitanies es van desenvolupar en 1949. Poc a poc les Festes de Moros i Cristians del barri de Sant Blas d'Alacant van guanyar prestigi, sent admirades per la seua uniformitat, valor dels trages de capitans i alferes i bon gust en l'elecció de marxes mores i cristianes. L'anomenada "xicoteta Alcoi" sempre dona a conèixer música festera més desconeguda i de gran qualitat. A més a més la influència de les Festes d'Alcoi és palpable en l'estructura dels actes, els noms de les filaes i l'ordre de formació. En 1979 les Festes de Moros i Cristians de Sant Blas es van separar definitivament de les Fogueres d'Alacant, tenint unes dates independents. Ja hi havia moltes més filaes i degut al creixement del cens fester, en 1983 es va acordar que l'Entrada Cristiana fora dissabte i la Mora diumenge. Ja s'havia instaurat la figura dels alferes i abanderades. La pluja va estar present a les Entrades del barri de Sant Blas en 1983, 1992, 1995, 2001 i 2008. A meitat dels anys 90 trenquen amb l'ordre de càrrecs i ja no serien alférez i capità en anys seguits. Un esquema que havien calcat d'Alcoi però que comportava moltes despeses econòmiques. A pesar de l'alta desaparició de filaes al llarg del segle XXI, el bàndol moro i cristià s'han consolidat amb 10 filaes cadaun. L'ordre del 11 de juliol de 2026 és filà Almogàvars, Cavallers de Montesa, Cides, Cavallers Hospitalaris, Lucentinos, Aragonesos, Cruzados, Navarros, Cántabros, Leoneses i Templaris. En l'Entrada Mora del 12 de juliol desfilaran Marrakesch, Beduïns, Negros Senegaleses, Abasíes, Nòmades, Abencerrajes, Magenta, Negros Kabilenyos, Alfaquíes i Abbasidas. A continuació repassem els capitans i alferes del barri de Sant Blas dels últims 40 anys.
Capità Cides 1986.

Capità Marrakesch 1986.

Alférez Castellans 1986.

Alférez Yemeníes 1986.

Capità Castellans 1987.

Capità Yemeníes 1987.

Alférez Almogàvars 1987.

Alférez Mudéjares 1987.

Capità Almogàvars 1988.

Capità Mudéjares 1988.

Alférez Alfaquíes 1988.

Alférez Navarros 1988.

Capità Alfaquíes 1989.

Capità Navarros 1989.

Alférez Cruzados 1989.

Alférez Negres Kabilenyos 1989.

Capità Cruzados 1990.

Capità Negres Kabilenyos 1990.

Alférez Magenta 1990.

Alférez Maseros 1990.

Capità Magenta 1991.

Capità Maseros 1991.

Alférez Mozàrabes 1991.

Alférez Wahabitas 1991.

Capità Mozàrabes 1992.

Capità Wahabitas 1992.

Alférez Aragonesos 1992.

Alférez Askaris 1992.

Capità Aragonesos 1993.

Capità Askaris 1993.

Alférez Abbasidas 1993.

Alférez Andaluces 1993.

Capità Abbasidas 1994.

Capità Andaluces 1994.

Alférez Gusmans 1994.

Alférez Pirates Omeyes 1994.

Capità Gusmans 1995.

Capità Pirates Omeyes 1995.

Alférez Lucentinos 1995.

Alférez Negres Senegalesos 1995.

Capità Lucentinos 1996.

Capità Negres Senegalesos 1996.

Alférez Navarros 1996.

Alférez Negres Kabilenyos 1996.

Capità Beduïns 1997.

Capità Cavallers Hospitalaris 1997.

Alférez Califes 1997.

Alférez Cruzados 1997.

Capità Cides 1998.

Capità Tuaregs 1998.

Alférez Abencerrajes 1998.

Alférez Templaris 1998.

Capità Almogàvars 1999.

Capità Saudites 1999.

Alférez Mozàrabes 1999.

Alférez Magenta 1999.

Capità Cavallers de Montesa 2000.

Capità Yemeníes 2000.

Alférez Grans 2000.

Alférez Nòmades 2000.

Capità Leoneses 2001.

Capità Marrakesch 2001.

Alférez Aragonesos 2001.

Alférez Askaris 2001.

Capità Mudéjares 2002.

Capità Muntanyesos 2002.

Alférez Abbasidas 2002.

Alférez Gusmans 2002.

Capità Alfaquíes 2003.

Capità Cántabros 2003.

Alférez Abasíes 2003.

Alférez Lucentinos 2003.

Capità Navarros 2004.

Capità Negres Kabilenyos 2004.

Alférez Cavallers Hospitalaris 2004.

Alférez Negres Senegalesos 2004.

Capità Califes 2005.

Capità Cides 2005.

Alférez Beduïns 2005.

Alférez Cruzados 2005.

Capità Abencerrajes 2006.

Capità Templaris 2006.

Alférez Cavallers de Montesa 2006.

Alférez Saudites 2006.

Capità Magenta 2007.

Capità Mozàrabes 2007.

Alférez Almogàvars 2007.

Alférez Marrakesch 2007.

Capità Aragonesos 2008.

Capità Nòmades 2008.

Alférez Leoneses 2008.

Alférez Mudéjares 2008.

Capità Askaris 2009.

Capità Lucentinos 2009.

Alférez Alfaquíes 2009.

Alférez Muntanyesos 2009.

Capità Abbasidas 2010.

Capità Cavallers Hospitalaris 2010.

Alférez Cántabros 2010.

Alférez Negros Kabilenyos 2010.

Capità Abasíes 2011.

Capità Cides 2011.

Alférez Califes 2011.

Alférez Navarros 2011.

Capità Cavallers de Montesa 2012.

Capità Negres Senegalesos 2012.

Alférez Cruzados 2012.

Alférez Magenta 2012.

Capità Almogàvars 2013.

Capità Beduïns 2013.

Alférez Nòmades 2013.

Alférez Templaris 2013.

Capità Leoneses 2014.

Capità Marrakesch 2014.

Alférez Aragonesos 2014.

Alférez Abbasidas 2014.

Capità Cántabros 2015.

Capità Alfaquíes 2015.

Alférez Abasíes 2015.

Alférez Lucentinos 2015.

Capità Navarros 2016.

Capità Negres Kabilenyos 2016.

Alférez Cavallers Hospitalaris 2016.

Alférez Negres Senegalesos 2016.

Capità Califes 2017.

Capità Cruzados 2017.

Alférez Beduïns 2017.

Alférez Cides 2017.

Capità Magenta 2018.

Capità Templaris 2018.

Alférez Cavallers de Montesa 2018.

Alférez Marrakesch 2018.

Capità Aragonesos 2019.

Capità Nòmades 2019.

Alférez Alfaquíes 2019.

Alférez Almogàvars 2019.

Capità Abbasidas 2022.

Capità Lucentinos 2022.

Alférez Leoneses 2022.

Alférez Negres Kabilenyos.

Capità Abasíes 2023.

Capità Cavallers Hospitalaris 2023.

Alférez Cántabros 2023.

Alférez Magenta 2023.

Capità Cides 2024.

Capità Negres Senegalesos 2024.

Alférez Abencerrajes 2024.

Alférez Navarros 2024.

Capità Beduïns 2025.

Capità Cavallers de Montesa 2025.

Alférez Cruzados 2025.

Alférez Nòmades 2025.

Capità Almogàvars 2026.

Capità Marrakesch 2026.

Alférez Templaris 2026.

Alférez Abbasidas 2026.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites