Desprès de la Revolució del Petroli de juliol de 1873, les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi no es van poder celebrar durant 2 anys. La repressió al proletariat no va acabar aleshores, però en 1876 es van recuperar les Festes d'Alcoi per una efemèride important: El 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Van ser unes celebracions molt especials, en les que la societat alcoyana es va bolcar en cos i ànima. Les cases burgeses es van decorar més de lo habitual, va haver llums extraordinàries i els carrers es van engalanar més que mai. L'Ajuntament i la Bandeja també van tindre nous adorns, com també el Círculo Industrial. Tota la decoració es va llevar per a les Festes de 1877, encara que si es van aprofitar moltes de les carrosses estrenades en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Lo més important de 1877 va ser que el 21 d'abril es va inaugurar la Caldera de gas. Unes instal·lacions en la Beniata que dotaven de llum elèctrica a tota la ciutat industrial. José Villalonga era alcalde d'Alcoi i es mostrava orgullós de l'avanç en la qualitat de vida, com també en el respecte per la tradició de la "batalla fingida dels exèrcits de la creu i la mitja lluna".
Les Festes de Moros i Cristians de 1877 van ser catalogades de serioses, en les que els festers complien amb el paper que havien heretat dels avantpassats. El capità cristià de la filà Cides va ser Miguel Gonzàlez, sobre un cavall i vestint trage del segle XVII. Filaes com Asturianos, Andaluces passant contrabando, Capellans amb sotana, Somatenes, Tomasines Velles amb la flor al cap, Romans amb casc, Maseros amb saragüells, Garibaldins inspirats en Itàlia, Navarros amb boina, Antigua Espanyola, Estudiants amb culleres, Antigua Aragonesa, Vizcainos, Àngels, Cavalleria de Peaco o Cavalleria de Sequetes van deixar clar lo anacrònica i variada que era l'Entrada Cristiana. Els festers desfilaven sense complexes amb els seus trages allunyats de l'Edat Mitjana, i amb marxes militars. L'alferecia cristiana va recaure en la filà Mariners, que tenia més que veure en els comandants de vaixells que en la vil·la d'Alcoi del segle XIII. L'Entrada Mora era més rica i nombrosa. En la vesprada del 22 d'abril de 1877 Alcoi va tindre un sumptuós capità moro de la filà Magenta, tal i com es repetiria 100 anys desprès. A les 2 de la vesprada arrancaven les filaes Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Verds, Cordoneros, Ligeros i Rifeños. Tancaven la desfilada les 2 filaes de Cavalleria: Realistes i Berberiscos. Dos filaes mores de classe obrera van desaparèixer en 1877: De Juan i Tapiadors. Al contrari, la filà Moros Elegants va viure la seua primera alferecia mora en la persona de Juan Payà. Els cristalls de les cases tremolaven en l'Alardo i les cròniques anunciaven que a la ciutat es van concentrar 40000 persones en eixa setmana d'abril.
En 1878 una crisi econòmica va assolar Alcoi, repercutint en l'esplendor de les Festes de Moros i Cristians. Les fàbriques tèxtils no aconseguien prous beneficis i molts treballadors se'n van anar al carrer. Això va afectar a la indústria i també a les celebracions més fluixetes que als anys anteriors. Fins hi tot els primers trons van demanar més temps per a pensar-se si celebrar les Festes de Sant Jordi 1878. De la Junta Directiva, les 14 filaes mores i 18 cristianes els resultats de la votació van ser 21 en contra i 15 a favor, entre els que s'incloïen els de l'Associació de Sant Jordi. L'alcalde José Villalonga va donar permís per a organitzar les Festes d'Alcoi 1878, començant amb la Glòria del 20 d'abril. Una de les filaes que es van desapuntar van ser els Mariners, al no poder desempenyar la capitania cristiana. El càrrec va passar a l'Antigua Espanyola representada per Francisco Pérez. A l'Entrada Cristiana van participar filaes amb tan sols 5 individus, i les filaes de Cavalleria van veure el seu número reduït. Als texts no es va especificar quina filà va portar sols 3 festers amb cavallet. No va haver ni la meitat de bandes de música que en anys anteriors, quan la xifra estava en 26. L'alferecia cristiana 1878 de la filà Estudiants va estar acompanyada de la tuna tocant panderetes i flautes. El capità moro si va poder lluir-se més, ja que la filà Moros Elegants estava formada per empresaris. La curta història de la filà Rifeños d'Alcoi va acabar en 1878, amb Vicente Sempere com a primer tro. Els del Rif van renunciar a l'alferecia mora, passant-li el càrrec a la filà Llana. Quan una filà tenia problemes econòmics en any de càrrec se li oferia a la filà següent. Com la filà Rifeños era la més jove, l'alférez moro li tocava a la filà més antiga. El llanero Ximo Aracil va fer el càrrec de 1878. Les bones temperatures si van permetre les verbenes i balls a l'aire lliure.
La misèria es va agreujar en 1879, i els esforços dels alcoyans per honrar a Sant Jordi van ser majors. Els festers van dir que sí a les Festes de Moros i Cristians, però amb temor i escassos recursos. La calamitat pública va restar alegria en abril de 1879, amb obrers sense estalvis i molta caritat. La filà Estudiants no va poder tirar endavant amb la capitania cristiana i ho va fer la filà Navarros, encapçalada per Miguel Pérez. Pel bàndol moro, Antonio Pastor li va cedir galantment el càrrec a un amic seu. Per tant, Federico Carbonell va anunciar que estrenaria un magnífic trage com a capità moro i convidaria als banquets als seus companys de la filà Llana. Tota una demostració d'ostentació i frivolitat quan la resta de població passava greus penúries. Es pretenia animar l'ambient perquè la classe acomodada d'Alcoi volia salvar les Entrades apuntant-se a filaes. Va ser en aquell moment quan definitivament la burgesia agafa el poder en les filaes i relega el caràcter popular a unes quantes filaes del proletariat. En la Glorieta es va muntar una Fira amb moltes tendetes. L'alférez cristià de la filà Capellans no participava a l'Alardo, on va haver un accident amb un trabuc rebentat.
La lluita de diversos familiars per representar al Mossèn Torregrosa va centrar totes les mirades en 1880. Les Entrades van estar passades per aigua i les tempestes torrencials van omplir de fang els carrers, sobretot el 23 d'abril de 1880. El capità cristià va ser de la filà Capellans, que ja havia patit una maledicció de la pluja en 1865. L'alférez cristià seria l'últim càrrec de la filà Somatenes, que a més a més deixarien de ser els contrincants de la filà Andaluces en l'acte del Contrabando. Judíos i Miqueros s'encarregarien dels càrrecs del bàndol moro, tenint també la figura desapareguda del Santón.
1881 era any capicua i la ciutat industrial s'havia recuperat un poc de la crisi econòmica. La classe alta governava les filaes i els gestos de solidaritat estaven ben vistos. D'ahí que a partir de 1882 un empresari agafara un xiquet orfe de la "Casa de la beneficència" per a vestir-lo com un soldat romà. Així naixeria la figura del Sant Jordiet, sent 1881 l'últim any sense Aparició de Sant Jordi desde el Castell de Festes. La filà Àngels va desaparèixer sense poder afrontar ni una alferecia cristiana, ja que els càrrecs requerien d'un sacrifici que també va ser la sentència de mort de la filà Romans. El bàndol moro estava més consolidat i els festers Miqueros i Xanos si podien acceptar els càrrecs, encara que no transcendia el nom dels afortunats. Però en 1882 el que si va transcendir va ser la creació del Sant Jordiet i el primer pasdoble de música festera: "Mahomet" de Joan Cantó Francès. Alcoi seguia en el seu dia a dia quotidià de ciutat en constant evolució.
