martes, 13 de febrero de 2018

MARXES MORES FILÀ CORDONEROS

La filà Cordoneros abarca distints estils de marxes mores dins d'un repertori molt variat. Destaquen les marxes mores clàssiques junt a algunes estrenes i innovacions musicals. Els Cordoneros també destaquen per ser una de les poques filaes que no tenen una marxa mora pròpia que els identifica totalment. Per això cada any desfilen a l'Entrada Mora amb una peça musical diferent, encara que si repeteixen alguna quan es fa molt famosa. La filà d'origens otomans agafa influències de Turquia a la música dels seus boatos. La banda que els acompanya és l'Ateneu Musical de Cocentaina. En la següent selecció de marxes mores es pot apreciar el bon gust dels Cordoneros:

"TARDE DE ABRIL" és la marxa mora amb la que més ha desfilat la filà Cordoneros. La predilecció de la filà de la ploma per aquesta marxa mora està justificada. És una obra d'Amando Blanquer d'una qualitat suprema. A pesar de que la filà Cordoneros té algunes marxes mores pròpies, com "Cordón 95" o "Ploma i Cordó" ninguna ha tingut la mateixa transcendència que "Tarde de abril", una simfonia d'inspiració àrab. També és la marxa mora que ha acompanyat a les dos últimes esquadres d'enmig cordoneres: La de 1998 i la de 2012, que van patir els inconvenients de l'aigua. "Tarde de abril" es va estrenar en 1957 amb la filà Abencerrajes, encara que ha sigut adoptada per la filà Cordoneros, junt a marxes mores com "Juanjo", "Penya Cadell" o "Abenseraig". Aquestes són les marxes mores més interpretades per la Quarta de Llana, nom d'origen de la filà Cordoneros.


"FRAN-SEMP" està dedicada a Francisco Sempere, un fester de la filà Manta Roja de Cocentaina. Curiosament és la filà germana dels Cordoneros d'Alcoi ja que les dos vestimentes tenen característiques en comú: La manta i la ploma tricolor al turbant. L'esquadra de negres de l'alferecia mora 1991 de la filà Cordoneros va desfilar amb "Fran-Semp" entre els xiulits del públic pel retràs horari d'aquella desordenada Entrada Mora. Miguel Picó Biosca va composar aquesta sumptuosa marxa mora en 1952.

"SERGEN 78" va ser la marxa mora que va tancar l'alferecia mora 1991 desempenyada per Antonio Pascual Valor. L'esquadra oficial cordonera disfrutava lentament d'una marxa mora dedicada a la filà: "Sergen 78". L'obra composada per al càrrec va ser "Sultanid" però ràpidament va passar a l'oblit, al igual que la fanfàrria del ballet i altres cançons corals. En canvi "Sergen 78" ha resistit millor el pas del temps amb l'inconvenient de ser una marxa mora passada de moda. Els gustos musicals no són els mateixos que als anys 70, una època en la que els festers demanaven marxes mores al compositor d'Alcoleja Miguel Picó Biosca. "Sergen 78" té influències de la cèlebre marxa mora de l'autor "El president". La va estrenar l'esquadra de negres del capità moro 1978 de la filà Cordoneros d'Alcoi. De fet, la paraula "Sergen 78" és negres escrit al revés.

"JUANJO" és molt coneguda com a marxa mora de Francisco Esteve Pastor i ha sonat en prous esquadres de la filà Cordoneros. Entre elles en la de negres del capità moro 1992, Antonio Climent. Una esquadra africana que es va anomenar "la botifarra" per un detall del casc. El músic murer li va dedicar la marxa mora "Juanjo" al seu nebot Juanjo Rico Esteve en 1986.

"AL-AZRAQ" és una marxa mora seriosa que es correspon a l'època en la que es va composar: 1955. Rafael Casasempere Juan va guanyar el premi de composició del Festival de Música Festera d'Alcoi amb "Al-Azraq". Una marxa mora clàssica i poc coneguda que ens transporta a Granada, ciutat on va estar exiliat el visir Al-Azraq. El d'ulls blaus va voler conquerir Alcoi en la Tercera Revolta de 1276 i en aquest fet es va basar l'alcoyà Rafael Casasempere per a aquesta lenta marxa mora. És estrany que amb aquest ritme pausat fora la marxa mora elegida per a un dels ballets de la capitania mora 1992 de la filà Cordoneros. Inma Cortés va preparar moltes coreografies per al boato, on també va destacar la música original com la "Quinta simfonia de Nielsen", "Huseyni" i "Ussak". També una rara adaptació de "Xavier el coixo" que no ha tornat a sonar en les Festes d'Alcoi, com tampoc ho han fet les anteriors. Són marxes mores gens escoltades i que raons diverses no han calat en el públic.

"ANY D'ALFERIS" no podia ser més apropiada per a arrancar l'alferecia mora 2005 de la filà Cordoneros. L'esquadra oficial va desfilar amb aquesta impressionant marxa mora d'Amando Blanquer. Com el compositor alcoyà estava lligat a la banda Primitiva d'Alcoi li va dedicar "Any d'alferis" a la filà Abencerrajes. La Primitiva era la banda oficial de la filà Abencerrajes en 1967, any en que es va estrenar la marxa mora amb l'esquadra de negres de l'alférez moro. Desde aleshores moltes filaes aprofiten "Any d'alferis" per a subratllar que tenen càrrec.

"DOLÇAINES II" és la peça musical que va marcar el pas de l'únic ballet de l'alferecia de la filà Cordoneros en 2005. La coreògrafa Carmina Nadal va pensar que la melodia de "Dolçaines II" s'adaptava perfectament a l'ambient turc del boato. El ballet, les titelles i la música de Vicent Ferragut van ser tot un encert en el boato de l'alférez moro 2005. "Dolçaines II" és la segona part d'una cançó del disc "Viatge" que el musicòleg va editar en 1991. La combinació del ballet del triomf de l'Islam i "Dolçaines II" va agradar molt al públic. El colorit del conjunt va continuar amb un grup musical autòcton de Ankara que interpretava obres del folklore turc.

"ANABEL" és una magnífica marxa mora del percussionista alcoyà Enrique Llàcer Soler. En 1974 el conegut  Regolí va composar "Anabel" per a la seua filla i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. En 2005 "Anabel" va acompanyar a Jeremías Gisbert, membre destacat de la filà Cordoneros. L'alférez moro va disfrutar de la sonoritat de la marxa mora "Anabel" sobre la seua carrossa, que emulava la mesquita de Istanbul.

"EL PRESIDENT" és una marxa mora de sobra coneguda. La ment creativa de Miguel Picó Biosca ens ha regalat una de les més meravelloses marxes mores de tots els temps. Data de 1971 i ni Rafael Todolí, a qui va dedicada la peça musical, s'imaginava l'èxit de "El president". I el títol no parla de cap president del govern, sinó del fester de la filà Manta Roja de Cocentaina que va millorar els actes de les Festes de Moros i Cristians per mitjà de la Junta de Festes. A Alcoi "El president" va guanyar el segon premi al Festival de Música Festera i dècades desprès va acompanyar a les favorites de l'alférez moro 2005. Les filles de Jeremías Gisbert continuen vinculades a la filà Cordoneros i recorden la nit del 22 d'abril com màgica.

"EL MAHDÍ" va tindre una bona acollida en la seua estrena l'any 1976 però últimament no és massa interpretada. De fet la última volta que va sonar en les Festes d'Alcoi va ser en l'alferecia mora 2005. L'esquadra de negres de la filà Cordón va arrancar al Partidor amb aquesta entranyable marxa mora. El mestre José Pérez Vilaplana li la va dedicar a la filà Llana de Cocentaina en el seu any de capitania mora. El títol "El mahdí" és una traducció de l'àrab que vol dir l'enviat d'Alà, déu de la religió islàmica.

"HABIBI" és una preciosa marxa mora de 1989. És la única obra de música festera del contestà Alfredo Anduix Rodríguez i està dedicada a la seua dona. Per això el títol és "Habibi" que significa carinyo en àrab. A pesar de tindre certa popularitat en els últims anys "Habibi" està sent molt infravalorada en Alcoi. Fins el punt de que en l'última Entrada Mora que va sonar era la de 2006. Encara que la capitania mora de la filà Cordoneros començava amb una fanfàrria, les primeres emocions es van viure amb l'esquadra de blancs amb "Habibi".

"LA PRIMAVERA" és una peça musical per a xirimites del compositor Josep Lluís Valldecabres. El català va preparar tota la música de la capitania cristiana de la filà Cides en 1998, entre la que es trobava "La primavera". Pensada per al ballet del quadre del pintor italià Botticelli "La primavera". La coreògrafa Ana Calvo i Josep Lluís Valldecabres es van inspirar en l'època del Renaixement per a fer un conjunt coherent. 8 anys desprès i sense que el boato del capità moro tinguera res que veure amb el segle XV, Carmina Nadal va escollir l'obra musical "La primavera" per al ballet de l'escacs. En la meravellosa capitania mora 2006 dels Cordoneros no van faltar ballarines de dos exèrcits caracteritzats com a peçes de l'ajedrez.

"CAVALL DE FOC" és una espectacular marxa mora del murer José Rafael Pascual Vilaplana. Es va estrenar en l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi perquè anava dedicada a Miguel Àngel Alcaraz. El símbol d'aquell recordat càrrec va ser el cavall i la marxa mora va suposar tota una innovació que va gaudir de l'aprovació dels espectadors. 10 anys desprès "Cavall de foc" ja s'havia convertit en una marxa mora clau de les Festes de Moros i Cristians i va acompanyar als cavallers. Sobre camells i en carrossa van desfilar els amics i familiars del capità moro 2006 de la filà Cordoneros d'Alcoi.

"BLAU I NACRE" va ser la marxa mora principal de la capitania mora 2006, en la figura d'Antonio Aracil Payà. Saül Gómez estava adquirint molta notorietat gràcies a les seues marxes mores estrenades en Ontinyent i per això la filà Cordoneros li va encarregar una marxa mora seguint l'estil grandiós que tenia i continua tenint el compositor. Així va sorgir "Blau i nacre", una genial marxa mora que fa referència als colors del trage del capità moro 2006 d'Alcoi. El blau de la túnica i el blanc de les peçes de nacre al casc. Desgraciadament la marxa mora no s'ha tornat a tocar en un càrrec fester ja que es creu que dona mala sort. El motiu és la persistent pluja que durant tota la vesprada del 22 d'abril de 2006 va caure i que va estar a punt de suspendre l'Entrada Mora. "Blau i nacre" ens transporta a aquesta inoblidable capitania de la filà Cordoneros que continua en la memòria de molts alcoyans perquè l'emoció estava a flor de pell.

"XABAT" és la marxa mora més famosa de Saül Gómez Soler. La seua semblança i relació amb "Blau i nacre" no és casual, ja que va acompanyar a la favorita i el fill primogènit del capità moro 2006. Però "Xabat" és una marxa mora anterior a la capitania de la filà Cordoneros ja que es va estrenar en les Festes d'Ontinyent de 2003. Va ser un encàrrec del capità moro Salvador Gramage dels Benimerines. Davant de la carrossa de la favorita del capità moro 2006 d'Alcoi ballaven el grup de Maria José Albors però va quedar deslluït pel mal oratge. Una llàstima perquè "Xabat" i tota la capitania cordonera en general era increïble.

"TERRA" és una senzilla però alegre marxa mora de Joan Sanz. La melodia ens narra com la terra marró dels pobles valencians dona vida desde fa segles a persones de totes les cultures: Musulmans i cristians. Estrenada en Bocairent pocs anys abans, en Alcoi va sonar per a les dames de la favorita de la filà Cordoneros en la capitania mora 2006.

"SOC MARRAKESCH" és una marxa mora amb la que han desfilat una multitud d'esquadres de negres. Una d'elles és la impactant esquadra de negres del capità moro 2006. Els esquadrers Cordoneros van sorprendre amb un disseny africà on no faltaven les plomes, encara que estaven banyades. José Maria Valls va composar aquesta marxa mora en honor de la filà Marrakesch d'Alcoi. En 1986 ja va causar sensació pel seu ritme elèctric i una melodia novedosa que recordava una tribu amenaçadora. Amb un retràs horari de mitja hora per culpa de la pluja va desfilar l'esquadra de negres amb "Soc Marrakesch", tancant una destacada capitania mora.

"ADAS" és una suau marxa mora del contestà Santiago Revert. Li la va dedicar a la seua dona Ana i es nota en la delicadesa d'algunes parts i la utilització de instruments àrabs, cristalls i cascavells. Encara que en concert es va tocar per primera volta en agost de 2006 no va ser fins l'Entrada Mora de 2007 quan va sonar al carrer, de la ma de l'esquadra oficial de la filà Cordoneros d'Alcoi. Per tant amb "Adas" es va arrancar al Partidor.

martes, 6 de febrero de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ MOZÀRABES

Amb la música festera de la filà Mozàrabes va a notar-se la fusió de cultures que representa aquesta filà tan alcoyana. La filà Mozàrabes s'ha caracteritzat per traure uns boatos amb presència àrab, demostració de que són cristians que viuen en territori islàmic. Aquest curiós fet també es percep en els seus càrrecs perquè alguns han eixit amb una marxa mora. Però la majoria de les composicions que escoltarem són marxes cristianes, ja que la filà Mozàrabes d'Alcoi pertany al bàndol de la creu.

"MOZÀRABES I ALFARRASÍ" és la marxa cristiana identificativa de la filà. El títol nombra als propis membre de la filà i a Alfarrasí com a homenatge a la banda de música que els acompanyava en les Entrades en 1989. Aquell any José Maria Valls va composar "Mozàrabes i Alfarrasí" com a mostra de la unió entre els festers i músics. Cal dir que Alfarrasí és un xicotet poble de la província de València, encara que actualment la banda de música de la filà Mozàrabes d'Alcoi és la Banda Primitiva de Palomar. La icònica melodia de la marxa cristiana la va convertir en una imprescindible de l'Entrada Cristiana. A dia de hui "Mozàrabes i Alfarrasí" continua acompanyant a la doble esquadra de la filà Mozàrabes.

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és una peça musical que desde la seua estrena en 1982 ha sonat en totes les filaes alcoyanes. Ni el mateix compositor Rafael Mullor Grau s'esperava un èxit tan gran per part d'aquesta marxa cristiana. Els premis que ha obtingut "L'ambaixador cristià" sustenten la qualitat de l'obra i també que en moltes alferecies cristianes ha sonat. Entre elles la primera volta en l'alferecia de la filà Asturianos o per a l'alférez cristià 1987 de la filà Mozàrabes: Jorge Matarredona. L'esquadra d'enmig 1995 i l'esquadra de l'alférez cristià 2001 també van desfilar amb "L'ambaixador cristià".

"BONUS CHRISTIANUS" té un títol en llatí inspirador que ja avança que és una marxa cristiana triomfal. És la primera marxa cristiana de l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. En 1966 li la va dedicar a Antonio Cambra, que havia sigut president de la Societat de festers del Santíssim Crist de l'Agonia. Va guanyar el segon premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi i desprès d'unes lleus modificacions, la marxa cristiana no va deixar de sonar en totes les Festes de Moros i Cristians. Un èxit que li va durar a "Bonus Christianus" fins els anys 90. En 1987 va sonar en l'alferecia cristiana de la filà Mozàrabes d'Alcoi.

"DESPERTA FERRO" és una marxa cristiana poc coneguda del compositor José Maria Valls. En Alcoi va tindre un relatiu èxit perquè Jaume Coderch va desfilar amb ella en 1988. A pesar de compondre's en 1986 "Desperta ferro" no va sonar al carrer fins la capitania cristiana 1988 de la filà Mozàrabes. El títol fa al·lusió al crit de guerra dels mercenaris almogàvers. Cridaven "Desperta ferro" abans de la batalla per a encoratjar als guerrers i les seues armes metàl·liques.

"ZORAIDAMIR" va ser una de les marxes cristianes emblemàtiques en la capitania cristiana 1988 de la filà Mozàrabes. L'obra famosa de José Pérez Vilaplana ens transporta fins l'estiu, quan són les Festes de Cocentaina però també s'ha escoltat en Alcoi donant alegria a l'Entrada Cristiana. El mestre la va escriure en 1969 i li va posar aquest estrany títol que evoca el nom femení Zoraida. El ritme és al principi pausat com un pasdoble i va animant-se fins esclatar.

"AL AYAMI" és la marxa cristiana innovadora que Gregorio Casasempere Gisbert va composar per a l'alferecia 2001. "Al Ayami" era molt novedosa però va ser un fracàs per al públic, encara que Gori havia posat molta estima en aquesta marxa cristiana per a la filà Mozàrabes. Inclou varies parts diferenciades, entre les que destaca el cant del miserere, les xirimites i la melodia principal que es repeteix amb força. El problema va ser intercalar la banda de música entre la carrossa dels cavallers i la carrossa de l'alférez cristià i les favorites. Francisco Jordà com a alférez mossàrab 2001 va estrenar "Al Ayami" però ja no s'ha tornat a escoltar mai més. El mateix va passar amb la majoria d'estrenes del curt boato de l'alférez cristià, entre les que estaven "Mozarabus" i "Firam àrab".


"CABALLEROS DE NAVARRA" és una marxa cristiana molt famosa i que es reconeix fàcilment per la seua melodia elegant i guerrera a la volta. El compositor de Caravaca de la Cruz Ignacio Sánchez Navarro la va composar en 1995 per a uns festers de Murcia. Encara que el moment d'esplendor de "Caballeros de Navarra" va ser els finals dels anys 90, en 2002 va acompanyar a la favorita del capità cristià de la filà Mozàrabes d'Alcoi.

"DORO EL GAT" és el nom modificat de la marxa cristiana que va estrenar el capità 2002 de la filà Mozàrabes. Per tots és conegut que el malnom de la filà és "els gats" per la gran quantitat de gats que hi havia al carrer i la seu social de la filà. José Manuel Rico Jover va desfilar a peu com a capità cristià amb la versió marxa mora de "Doro el gat". En aquell moment José Maria Valls la va titular "Mozàrabes els gats" però posteriorment va canviar la peça musical per a adaptar-la a marxa cristiana. Així l'esquadra d'enmig 2009 de la filà Mozàrabes va poder desfilar pels carrers d'Alcoi amb una reconvertida marxa cristiana "Doro el gat", basada en l'estrena de 2002.

"CID" és una fantàstica marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés. El títol fa referència al mític Cid Campejador que va conquerir ciutats com Burgos o València. El compositor de Beneixama va composar la seua marxa cristiana més cèlebre en 1995 i en 2002 continuava sonant a les Festes d'Alcoi. Concretament amb el ballet de la capitania cristiana de la filà Mozàrabes. La coreògrafa Ana Calvo va reivindicar la tolerància i respecte entre cultures i també entre sexes. Aquell missatge de pau i igualtat en forma de ball anava dirigit als governant de 2002. A nivell nacional per la proximitat de la guerra de Irak i a nivell local pels problemes de discriminació per raó de sexe que tenien algunes filaes.


"GLORIA" també és una marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés. Precisament "Gloria" es va estrenar al mes de febrer de 1993 en les Festes de Moros i Cristians de Bocairent. L'èstètica moruna de tota la capitania cristiana 2002 és molt recordada pels alcoyans. Aquest ambient àrab del boato de la filà Mozàrabes també es va notar en peçes musicals com "Dansa de torxes". Però l'esquadra de negres va desfilar amb la marcial marxa cristiana "Gloria".

"BENDITOS" és una marxa mora de Francisco Valor Llorens, un compositor de Cocentaina. En l'alferecia cristiana de la filà Mozàrabes 2015 no sols es van escoltar marxes cristianes. La part del boato dedicada al mon àrab va tindre com a banda sonora marxes mores com "Benditos" o "Caravana mercader". Encara que al principi del boato també es van escoltar marxes cristianes com "Raïm i fusta" o "Fontinents". "Benditos" va ser escollida pel ballet Gawazi per a la seua coreografia de plantes i cavalls. La marxa mora està dedicada a una esquadra de la filà Marroks de Muro i es va estrenar en l'any de capitania mora 2010.

"EL TERRÒS" és una divertida peça musical de Juli Micó per a xirimites. Per això va servir de suport musical per a una xicoteta part del boato de l'alférez cristià 2015, encara que data dels anys 90. "El Terròs" va al·lusió a una colla de xirimiters de Petrer.

"TERRA, AIGUA I FOC" és una suite de danses dividida en tres parts. Antonio de la Asunción és un músic que té predilecció per composar en distintes parts per a crear una obra en comú. "Terra, aigua i foc" es va estrenar en Manises, municipi en el que la ceràmica és molt important. Per a elaborar ceràmica és necessita terra i aigua i el resultat final depen del foc. La relació de la terra, aigua i foc com a elements de la natura es veu reflectida en aquesta suite de 2010. El moviment de Manises que més protagonisme va agafar en l'alferecia cristiana 2015 va ser el del foc. La endimoniada melodia va fer ballar a Ana Botella i les seues estàtues vivents. La filà Mozàrabes va triomfar amb aquest original ballet de pedra en la que hi havien personatges orientals i dels 4 estaments de la societat medieval: Poble, clero, noblesa i burgesia.

"ACRACIO" era el nom del iaio de l'alférez cristià 2015 i per això la marxa cristiana amb la que va desfilar es titulava així. Ignacio Herrero Matarredona li va fer un encàrrec a Francisco Valor per a una marxa cristiana inspirada en la melodia de "Ben Al-Sahagui", una de les millors marxes mores del contestà. L'alférez cristià, la favorita i el rodella van desfilar amb "Acracio" sobre una carrossa i en memòria de Acracio Matarredona Tomás.

"BISCAÏNS D'ONIL" és una marxa cristiana de Miguel Àngel Más Mataix. Està dedicada a una filà d'Onil però va arribar al públic gràcies a la filà Cruzados d'Alcoi. L'esquadra de negres del capità cristià 2007 li va demanar a l'autor una adaptació nova per a desfilar en Alcoi el 22 d'abril de 2007. La versió original per a l'antiga filà Biscaïns data de 2001 però a l'alferecia cristiana 2015 de la filà Mozàrabes va sonar la versió de 2007 amb càntics litúrgics. "Biscaïns d'Onil" va tancar l'Entrada Cristiana 2015 amb l'esquadra de negres.

"CAÍD" va ser una de les primeres peçes musicals que es van escoltar en la nuvolada Entrada Cristiana 2016. La preciosa composició de Saül Gómez va acompanyar al ballet Gawazi i la seua recreació dels telers alcoyans. Una volta més la filà Mozàrabes va escollir música mora per al seu càrrec, el més recent de tots ja que es tracta de la seua última capitania. "Caíd" es va estrenar en 2011 gràcies a l'encàrrec que els Kabiles d'Ontinyent li van fer a Saül Gómez.

"FANFÀRRIA DOLÇAINERA" com el seu nom indica és una fanfàrria per a colles de xirimites. Rafael Faus Uris la va composar per a que obrira l'Entrada de Cocentaina però, dècades desprès de la seua estrena, va sonar al boato de la filà Mozàrabes en la seua espectacular capitania cristiana 2016.

"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar en 2004 imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. El ritme veloç va marcar el pas del ballet d'Ana Botella en la capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes.

"GREENSLEEVES" és una obra clàssica del Renaixement en Gran Bretanya. Per primera volta es va incorporar a un boato de les Festes de Moros i Cristians per desig del capità cristià 2016. El motiu és que la dona de Francisco Baldó és anglesa i volia que les seues arrels es notaren al càrrec de la filà Mozàrabes. Aixina hi tot la seua filla com a favorita va desfilar en una carrossa amb la marxa cristiana "Gloria". La llegenda de "Greensleeves" diu que l'obra va estar composada pel rei Enrique VIII per a la seua amant i futura reina Ana Bolena. La lletra forma part del folklore d'Anglaterra i "Greensleeves" ha estat molt versionada. En l'Entrada Cristiana d'Alcoi va sonar com a música celta acompanyant a unes xiquetes donant palmes.

"TRONO REAL" és una imaginativa marxa cristiana del músic Alejandro Samper. Va sonar per primera volta en Alcoi a la capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes. El ballet Òpera d'Ontinyent va fer el seu brindis amb aquesta marxa cristiana de 2012. Alejandro Samper es va inspirar en la gran sèrie de televisió americana  "Juego de Tronos", tant per al títol com per a la música de "Trono Real".

"CAVALLER TAUMATURG" és una de les infinites formes d'anomenar a Sant Jordi, el patró d'Alcoi i de moltes altres ciutats i països. Per això aquesta marxa cristiana de José Maria Valls va dedicada a Sant Jordi, però va sonar per a Francisco Baldó, capità cristià de la filà Mozàrabes. José Maria Valls va composar "Cavaller Taumaturg" en el 50 aniversari de la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya". Però "Cavaller Taumaturg" no va sonar al carrer fins 2016, encara que s'haguera escrit en 2008. La introducció està basada en una fanfàrria de la filà Gusmans i també inclou unes notes musicals de la cançó popular "Serra de Mariola".

"ALS CRISTIANS" va ser l'obra musical escollida per l'esquadra de negres del capità cristià 2016. Però com la marxa cristiana ja estava molt escoltada se li va demanar al compositor José Maria Valls que l'adaptara a la filà Mozàrabes. La nova versió és una mescla de "Mozàrabes i Alfarrasí" i "Als cristians", dos composicions que han marcat la carrera professional del músic alcoyà. "Als cristians" va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi 1975 i era un homenatge a tot el bàndol cristià. L'onomatopeia "Miau, Als cristians" recorda que aquesta adaptació és per a la filà Mozàrabes, els gats d'Alcoi.

jueves, 1 de febrero de 2018

NOTÍCIES DE FA 20 ANYS (1998)

Anem a recordar els titulars més importants que va donar Alcoi en l'any 1998. Cada mes tindrà unes notícies, junt a una selecció de imatges impressionants de les Festes de Moros i Cristians, encara que aquestes no corresponen a fa 20 anys:

GENER:
-1000 persones van participar en la Cavalcada de Reis Mags.
-Alcoi estava entre les 10 ciutats europees amb major densitat de tràfic rodat pel centre urbà.
-La gimnasta alcoyana Lara García Valor va ser elegida millor esportista local.
-La Romeria a Sant Antoni va ser multitudinària gràcies al bon clima. 
-La Fira Textilhogar es va clausurar amb rècord de visitants.
-6000 escolars es van manifestar a la Plaça d'Espanya contra la violència i per la pau.

FEBRER:
-Es va crear la plataforma "Alcoi ciutat solidària" per a ajudar als sectors marginals de la societat.
-Van desenterrar un abocador de residus tòxics en una fàbrica tancada.
-Un jove de 24 anys va ser assassinat violentament prop del Passeig de Cervantes.
-Uns dies més tard es va declarar l'autor del crimen per motius de drogues.
-Jorge Verdú i Manolo Antolí van ser designats nous Sergents Infantils.
-Es va votar positivament la reforma del Mercat de Sant Mateu.

MARÇ:
-Sanus i Zaplana van pactar les inversions per a projectes d'Alcoi en una entrevista.
-Va faltar el guitarrista José Luis González, professor al Conservatori Municipal Juan Cantó.
-Rafael Ferràndiz es va convertir en el president del Consell de la Font Roja.
-Es va editar un llibre sobre la història del Monasteri del Sant Sepulcre al seu IV Centenari.

ABRIL:
-Les Festes de Sant Jordi es van celebrar entre setmana però l'expectació pel càrrec de Lionel Grau no va restar públic.
-Les filaes Berberiscos, Cides, Benimerines i Maseros van sorprendre en una de les millors desfilades de la història.
-Núria Martínez va ser la primera festera de ple dret en desfilar amb la filà Alcodianos.
-La pluja va acompanyar a l'Entrada Mora.
-El viatge en tren a València es va reduir en 20 minuts gràcies a unes millores en el trajecte.
-Va faltar José Pérez Vilaplana, compositor de Cocentaina conegut com el mestre.

MAIG: 
-Zaplana li promet a l'alcalde d'Alcoi un nou pont encarregat a Calatrava que acaba sent mentira.
-Un home de 28 anys va ser apunyalat en la porta de sa casa i el culpable era un veí.
-Es van ultimar els tràmits per a ocupar les vivendes del barri de "La Sang".
-La Fira d'ecologia no es va fer en la Llotja de Sant Jordi al estar inundada per goteres.
-Arquers i Marroks van ser les filaes encarregades de les capitanies en les Festes de Muro.

JUNY:
-Va faltar l'escriptora Carmen Llorca Vilaplana i l'enterro es va fer en Alcoi.
-El 89% dels alumnes presentats a la Selectivitat en Alcoi van aprovar. 
-La Federació Valenciana de Futbol es va comprometre a reparar els camps d'herba d'Alcoi.
-La Trobada d'Escoles Valencianes va tindre una gran presència alcoyana al celebrar-se en la veïna localitat de Cocentaina.
-Maria Abradelo va presentar el programa de Canal 9 "Canta canta" desde la Plaça de Dins.

JULIOL: 
-Es va inaugurar el Centre Social de la Zona Nord amb una assistència massiva. 
-El regidor Emili Castelló va trencar el pacte que tenia amb el Govern Municipal de Josep Sanus.
-Una actuació teatral va reviure els fets històrics de la Revolució del Petroli en el seu 125 aniversari.
-Van començar les emissions de la televisió local d'Alcoi.

AGOST: 
-La policia va requisar 1000 kilos de hachís guardats en bidons al polígon de Cotes Baixes.
-Es va presentar un nou partit polític baix el nom de "Iniciativa independent". 
-Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina van ratllar a gran altura.
-Una avioneta es va estrellar en un bancal de Castalla.
-Les vacances d'estiu van deixar quasi deserts els carrers d'Alcoi.

SETEMBRE: 
-La cultura alcoyana va estar representada en la Fira de Calella i a la Expo de Lisboa.
-Els estornells van ocasionar molèsties als veïns de l'avinguda Hispanitat.
-Va entrar en funcionamet la guarderia de la Zona Nord.
-La pluja va entorpir la Romeria a la Verge dels Lliris en la Font Roja.
-La volta ciclista a Espanya va passar per dins d'Alcoi.

OCTUBRE: 
-700 alumnes de diferents instituts es van manifestar davant l'Ajuntament per la falta de professors.
-Carmen Vidal, la fundadora de Germaine de Capuccini va rebre la Medalla d'or de la província.
-La Creu Roja va celebrar el seu 125 aniversari.
-Es va crear el Consell Assessor Econòmic i Social.

NOVEMBRE: 
-El Ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat que el servei de recollida de brossa fora concebut a l'empresa nacional Foment de Construccions i Contrates. 
-Es va anunciar que al pròxim curs Alcoi tindria Escola d'Idiomes.
-El comerç alcoyà va crear una nova entitat de panaders.
-Va dimitir tota la Junta Directiva de la banda Societat Musical Nova d'Alcoi.

DESEMBRE: 
-L'alcalde va senyalar que havia sigut l'any de la solidaritat en Alcoi.
-El Barracó del Betlem de Tirisiti es va muntar a La Glorieta. 
-L'Ajuntament va iniciar les gestions per a comprar el Castell de Barxell i rehabilitar la torre medieval Na Valora.
-Francisco Berenguer va guanyar el concurs de Cartells per a la CXIV Cavalcada de Reis Mags.
-Es va editar un disc amb nadaletes alcoyanes titulat "L'asguinaldo".

domingo, 28 de enero de 2018

VÍDEOS EMOTIUS FESTES D'ALCOI

L'emoció i els sentiments a flor de pell són un dels motius pels quals les Festes d'Alcoi són tan boniques i emotives. Els següents vídeos creats per reporters visuals deixen commogut a qualsevol persona, pel so i tot el que transmeten les gravacions. Una selecció de instants i imatges irrepetibles de les Festes de Sant Jordi dels últims anys. L'espectacularitat de l'Entrada Cristiana i l'exotisme de l'Entrada Mora no poden faltar, però també hi ha un recull de moments íntims i detalls que passen desapercebuts entre tanta successió de grups i persones. La passió i entrega que els alcoyans i alcoyanes demostren per les seues tradicions s'aprecien en mirades i somriures dels següents vídeo. Disfruteu de les sensacions festeres que desperten tots els vídeos que es mostren a continuació:

martes, 23 de enero de 2018

FESTERS D'HONOR ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

El Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi està format pels festers més distingits de les filaes d'Alcoi. Homes que s'han entregat en cos i ànima a les Festes de Moros i Cristians i han desenvolupat tasques molt importants per al bé de Nostra Festa. Destacats festers que han treballat o continuen treballant per a fer més gran la tradició. També hi ha festers d'honor que han sobreeixit pel culte al patró Sant Jordi o per ocupar un paper important en les seues pròpies filaes. Per això aquest homenatge es fa quan són persones majors que han aportat molt a l'Associació de Sant Jordi. No és d'estranyar que entre els festers d'honor hi hagen molts capitans i sobretot veterans de les filaes: Números 1 que es solen dir. A més a més l'Associació de Sant Jordi és l'entitat d'utilitat pública amb més associats d'Alcoi: 10000 en total. Per a entrar en el Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi s'ha de ser associat òbviament i també ser proposat per la Junta Directiva. La Junta Directiva està formada per 25 membres de confiança del President. Els festers d'honor tenen diversos privilegis, entre els que està ser part de l'Assemblea General i per tant tindre veu i vot. Una responsabilitat que comparteixen amb els 28 primers trons de les filaes i els 14 majorals elegits per sufragi universal. Com el Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi alberga a molts festers de renom, tan sols anem a nombrar al més rellevant, conegut o respectat de cada filà. 28 senyors il·lustres que poden haver mort o estar vius depenent de les filaes:

Fester d'Honor filà Mozàrabes: Jaume Coderch Santonja (DEP).

Fester d'Honor filà Berberiscos: Lionel Grau Mullor (DEP).

Fester d'Honor filà Tomasines: Paco Jover Pérez, l'Àguila (DEP).

Fester d'Honor filà Mudéjares: Ramiro Gisbert Pascual (DEP).

Fester d'Honor filà Aragonesos: Juan Navarro Domínguez.

Fester d'Honor filà Benimerines: Enrique Sevila Maestre (DEP).

Fester d'Honor filà Navarros: Adrián Espí Valdés. 

Fester d'Honor filà Ligeros: Juan Bordera Llorens (DEP). 

Fester d'Honor filà Cides: Agustín Herrera Pereda, Tino (DEP).

Fester d'Honor filà Judíos: Jorge Peidro Pastor (DEP).

Fester d'Honor filà Almogàvars: Fernando Fernández Jiménez, Madriles (DEP).

Fester d'Honor filà Realistes: Rafael Palmer Balaguer.

Fester d'Honor filà Gusmans: Juan Balaguer Perotín.

Festes d'Honor filà Cordoneros: Antonio Muñera Navarro, Samarita (DEP).

Fester d'Honor filà Cruzados: Silvestre Vilaplana Molina (DEP).

Fester d'Honor filà Verds: Alfonso Jordà Carbonell.

Festes d'Honor filà Maseros: Enrique Moltó Verdú (DEP).

Fester d'Honor filà Marrakesch: Roque Monllor Boronat (DEP).

Fester d'Honor filà Asturianos: Paulino Vallejo Giner.

Fester d'Honor filà Xanos: Josep Albert Mestre Moltó (DEP).

Fester d'Honor filà Muntanyesos: Antonio Aura Martínez (DEP).

Fester d'Honor filà Abencerrajes: Gregorio Casasempere Gisbert.

Fester d'Honor filà Andaluces: Vicente Cortés López, Tito.

Fester d'Honor filà Miqueros: Rafael Ramis Carbonell.

Fester d'Honor filà Vascos: Fernando Tormo Vicente (DEP).

Fester d'Honor filà Llana: Enrique Vilaplana Satorre (DEP).

Fester d'Honor filà Alcodianos: Jordi Seguí Ripoll.

Fester d'Honor filà Magenta: Enrique Luis Sanus Abad (DEP).


Els nous components del Quadre d'Honor de l'Associació de Sant Jordi reben la seua medalla de mans del president del Casal, càrrec organitzatiu que actualment ocupa Juan José Olcina. Aquest acte íntim es fa al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás. En l'Assemblea econòmica de l'Associació de Sant Jordi es proposarà un nou fester d'honor. Aquesta reunió de manons es farà el pròxim dijous 25 de gener i també s'aprovaran els pressupostos per al 2018. Altres punts del dia són la modificació de l'horari de la Segona Diana. Avançant l'acte a les 8:30 del matí s'evitarà que es solape amb la Processó de la Relíquia del 23 d'abril. També es parlarà d'aspectes religiosos relacionats en la devoció a Sant Jordi.

 Altra decisió que prendran els directius és la remodelació dels trages femenins de les filaes Gusmans i Alcodianos. En el cas de la filà Gusmans es tracta d'un disseny completament nou que s'adapte a les circumstàncies actuals de la dona en la festa. El trage femení de la filà Alcodianos si és més adequat per a que les festeres desfilen en esquadra així que sols es tracta del canvi d'alguns elements i detalls. Una decisió sorgida de dins de les filaes i que comença a ser habitual, desprès dels casos de les filaes Vascos, Maseros i Judíos. Recordem que la filà Alcodianos va ser la primera en acceptar a una dona com a membre de ple dret en l'any 1998. Va ser Núria Martínez i ella no ha desistit i continua pagant la fulla per a complir el seu somni.  Han passat 20 anys i sembla que ja s'aproxima el moment en el que les dones d'aquesta filà fagen una esquadra oficial.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites