Les esquadres de negres van nàixer fa un segle a la ciutat d'Alcoi. I desde aquell 1917 s'han convertit en una part principal i imprescindible de les Festes de Moros i Cristians. La denominació d'esquadra de negres es l'original degut a que els homes es pintaven la cara amb maquillatge negre per a desfilar com una tropa africana. Amb el pas del temps se les ha denominat d'altres maneres: Esquadra especial, esquadra d'esclaus, esquadra de singulars però la que més continua utilitzant-se és "esquadra de negres". Les esquadres de negres s'han exportat a totes les poblacions que celebren moros i cristians, però els orígens històrics concreten que per primera volta es van veure a Alcoi a principis del segle XX.
Els antecedents de les esquadres de negres, tal i com les coneixem hui en dia, es troben a les cròniques de 1910 i 1916. Hi han referències d'esquadres d'indis en l'alferecia mora de la filà Verds, però no és fins la capitania mora de 1917 quan s'instauren com a element irreemplaçable del boato. El 22 d'abril de 1917 el capità moro Antonio Jordà desfila junt a cavalls, elefants mòbils, carrosses, parelles de festers i una sorpresa mai vista: L'esquadra de negres. La seua indumentària consistia en una túnica de pell negra amb cintes verdes i palla per a decorar. Al cap portaven una corona de cartó amb plomes. Tenien l'aparença d'uns indis de l'Oest. L'esquadra de negres va causar sensació entre el públic i es van consolidar quasi d'immediat ja que en 1918 totes les filaes de càrrec tenien la seua pròpia esquadra de negres. Per tant la idea de les esquadres de negres s'inicia en la filà Verds. Casualment és la filà que en 2017 ha desempenyat l'alferecia mora i va poder celebrar el Centenari de les esquadres de negres amb un disseny que ens traslladava a altres èpoques.
Els cristians tampoc van tardar en incorporar esquadres de negres i les primeres corresponen als càrrecs de la filà Gusmans en 1918 i 1919. Fins ben entrat el segle XX els propis esquadrers es confeccionaven el trage amb els draps i pells que tenien per casa. Buscaven materials i ells mateixa preparaven l'esquadra de negres ja que el pressupost era limitat i les filaes no eren multitudinàries. El luxe de l'esquadra depen del poder adquisitiu dels components i dels diners que estiguen disposats a gastar-se.
Històricament les esquadres de negres dels cristians es caracteritzaven per faldes curtes, pells i pesades armes però la imaginació s'ha desbordat desde els anys 70 i cada filà té el seu propi estil amb el que sorprenen en anys de càrrec. Els metalls, detalls guerrers i un casc aparatós són trossos del trage que quasi mai fallen en les esquadres de negres. Al bàndol moro el maquillatge negre estava present en totes les esquadres fins als anys 70. La predilecció per l'estètica africana i tribal és molt evident fins als anys 80. Noves visions apareixen gràcies a l'estètica moruna i nòmada que innoven als dissenys i aporten matisos del desert als boatos. Al segle XXI han augmentat les esquadres de negres amb la temàtica dels rics senyors d'Orient amb trages pomposos i distingits.
Si el capità és símbol de riquesa i poder les esquadres de negres transmeten ferocitat i temor. Han de tindre les característiques perfectes per a atemorir al contrincant, ja que representen les tropes d'atac amb les que s'iniciava la batalla. El maquillatge, les armes i les corasses de protecció aporten el toc guerrer, sempre acompanyat de colorit i una combinació de peçes i materials coherent. Òbviament algunes són més salvatges i altres més elegants però són una demostració de força davant l'enemic.
En 1923 a les esquadres de negres se'ls afegeix una cosa que impacta i concorda amb el concepte d'esquadra de negres: El cavall. Va ser la filà Abencerrajes en la seua capitania mora la primera en incorporar un animal a l'esquadra de negres. El genet munta al cavall, trota, galopa, saluda i fa cabrioles, salts, reverències i exercicis de doma per a buscar els aplaudiments dels espectadors. En 1923 naix la figura del cabo batidor. Van en solitari davant l'esquadra de negres i donen una pista de com és el trage. La seua funció principal és estètica però també anticipen el que va a vindre i obrin el pas als esquadrers. Creen expectació sense que importe el perill de muntar a cavall i fer piruetes. L'equitació és una pràctica molt popular en Alcoi i l'afició es reforça gràcies a les Festes de Moros i Cristians. Tal volta l'anècdota més destacada dels cabos batidors és que en 1962 una dona va formar part d'una esquadra de negres ja que ella anava pujada al cavall. Va passar desapercebuda perquè tenia la cara pintada de negre, però les dones tenien prohibit ser d'una filà i de fet en l'actualitat Alcoi no ha tingut cap esquadra de negres femenina. L'amazona va eixir en l'esquadra d'enmig de la filà Judíos i es tractava de Carol Brillon, una xica americana que havia sigut destinada a la colònia d'aviació i residia en Alcoi a l'any 1962. No se saben les circumstàncies per les que va ser cabo batidor ja que haguera armat un gran escàndol i es va portar en secret.
L'auge de les esquadres de negres va preocupar als directius de l'Associació de Sant Jordi. Als anys 20 moltes filaes sense càrrec van abusar de les esquadres de negres. La resposta institucional va ser aplaudida pels alcoyans i en 1929 es va regular en una assemblea del Casal. Les esquadres de negres es van limitar a 4, sols era un privilegi de les filaes de càrrec. Juan Gisbert es va convertir en el primer dissenyador d'esquadres de negres als anys 30. Era un cartellista que va dotar a les esquadres de negres d'una filosofia basada en la sumptuositat, fantasia i exuberància per al bàndol moro i de l'austeritat i practicitat bèl·lica per al bàndol cristià. D'aquesta nova perspectiva sorgixen els primers bocetos per a les esquadres de negres, encara que fins desprès de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) no es pren seriosament la vessant artística i pictòrica dels dissenys. No obstant seguia molt vigent la concepció de que l'esquadra de negres era simplement un batalló d'esclaus al servici del capità o alférez i fins als anys 50 moltes donaven un aspecte improvisat.
Les esquadres de negres són molt comentades pel públic i per això els dissenyadors es dediquen especialment a elles. Els bocetos es presenten als membre de l'esquadra mesos abans i són triats pels 12 protagonistes i els reserves. Els components d'algunes esquadres de negres han tingut que decidir entre més de 20 propostes i l'elecció es fa per vots, res es deixa a l'atzar. Els creadors d'esquadres amb més prestigi sempre han sigut Luis Solbes i Rafael Guarinos. Però són destacables Paco Aznar, Alejandro Soler, Jordi Sellés, els germans Sempere, José Moiña, Ernesto Ferràndiz, Roberto Pérez, Ximo Pascual, Luis Sanus, David Blasco i Pablo Miró. Desde 2010 han aparegut dissenyadors amb noves idees que han revolucionat el panorama de les Festes de Moros i Cristians. Aquesta recent generació està integrada per Juan Climent, Santi Carbonell i Antonio Aracil, que s'estan fent un lloc junt a altres artistes nombrats anteriorment.
El fals centenari de la filà Cordoneros inventa l'esquadra d'enmig a partir d'una equivocació. En 1960 la filà Cordoneros trau al carrer una esquadra commemorativa que no celebra cap efemèride i d'ahí sorgeix l'encertat projecte de l'esquadra d'enmig, sols aprovada per al bàndol moro. La intenció era dinamitzar l'Entrada Mora posant una esquadra especial a la meitat de la desfilada. Trencava la monotonia de les filaes sense càrrec i avisava de que faltaven 7 anys per a que una filà tornara a tindre càrrec. Al principi la filà d'enmig s'elegia a l'atzar però en 1963 es respecta el cicle de la roda. La història i l'error de la filà Cordoneros estan explicats amb més detall al següent enllaç: Com van nàixer les esquadres d'enmig? El bàndol cristià no va tindre esquadra d'enmig fins 1971, quan l'Associació de Sant Jordi ho va aprovar degut als resultats positius que havia tingut en l'Entrada Mora. La primera esquadra d'enmig cristiana va ser de la filà Muntanyesos i va guanyar el premi a la millor esquadra de negres d'aquell any, un concurs que es feia en aquells temps. L'esquadra d'enmig a partir de 1971 va avivar els ànims del públic, un poc cansat pel poc interès que alçava l'Entrada Cristiana en comparació amb l'Entrada Mora.
Actualment hi ha moltes empreses de confecció que es dediquen exclusivament a les Festes de Moros i Cristians i que posen una gran atenció en cosir i vestir adequadament a les esquadres de negres. Les principals són "FestAlcoi", "Talleres el Drac", "Lampisteria el Molinar", Roperia Ximo","Malles Francés", "Al-Azraq", "El conqueridor" i "RP, Treballs per a la festa". Les corrents artístiques van variant amb el pas del temps i això també es nota en l'evolució estètica de les esquadres de negres. S'han vist diferents etapes en el disseny fester: Època dels anacronismes, època del realisme històric, època de les plomes, època dels metalls, època dels faldellins, època de la sobrietat, època de les adaptacions a partir del trage oficial de les filaes, època de les tribus africanes, època del luxe oriental i altres doctrines festeres, clarament influenciades pel càracter i personalitat dels components de cada filà.
Al segle XXI les heràldiques de les esquadres de negres ajuden a identificar als membres i concreten l'any de càrrec i la filà a la que pertanyen. Són un instrument gràfic pensat per a representar a l'esquadra de negres en els mesos anteriors a les Festes. A partir del 22 d'abril els esquadrers ja passen a la història pel trage i el conjunt de l'esquadra de negres al carrer, i no per un logo que simplement avança i ens xiva la temàtica de l'esquadra de negres. Les heràldiques de les esquadres de negres van unides a la del propi càrrec principal i a continuació es poden veure exemple d'algunes filaes:
Luis Solbes té el rècord d'esquadres de negres consecutives dissenyades per ell, ja que als anys 60 i 70 hi havia un número limitat de persones que dibuixaven esquadres de negres. Una curiositat és que el pintor Jordi Sellés va crear 4 esquadres d'enmig mores seguides. Del 2008 al 2011 la filà va escollir el seu boceto per a que es convertira en realitat, tot un orgull per al veterà fester i dissenyador.
A l'apartat del blog titulat "Retrospectiva de les filaes" hi ha un repàs històric de totes les esquadres de negres alcoyanes desde 1940 fins 2017. Un complet arxiu de fotografies diferenciades depenent del càrrec i el bàndol:
La música que acompanya a les esquadres de negres és obligatòriament marcial i el variat repertori de música festera fa molt fàcil i a la volta difícil elegir la peça musical que millor s'adapta al disseny i idiosincràcia dels esquadrers. Bandes de música de més de 100 professionals toquen una única obra musical per a la desfilada d'aquells 12 homes que disfruten i quasi toquen el cel pels carrers d'Alcoi. És una hora en la que es troben en la glòria i l'ambient màgic es deu a l'èmfasi dels esquadrers, l'acollida del públic i per supost l'emoció d'una melodia triomfal. Algunes marxes cristianes han servit de banda sonora de les esquadres en moltes ocasions, fins al punt de cremar-les i ser massa interpretades. Alcoi té unes marxes cristianes rellevants que són les més escoltades pels esquadrers: "L'ambaixador cristià", "Als cristians", "Bonus Christianus", "Cid, "El Barranc del Sinc", "Apòstol poeta", "Gloria", "Aralk", "Biscaïns d'Onil" i "El diví". També hi ha que ressaltar que moltes esquadres de negres han estrenat peçes musicals composades per a l'ocasió. En el cas dels moros destaquen els clàssics de la música festera ja que les marxes mores preferides de les esquadres de negres són: "El moro del Sinc", "Juanjo", "El kabila", Any d'alferis, "Tarde de abril", "Marxa del centenari", "El president", "Als berebers", "Exodo", "No ho faré més", "Ali Geabà-Spyros", "Soc Marrakesch", "Xabat", Abenserraig" i "Jamalajam".
Cada filà té un context històric, cultural i representatiu de l'Edat Mitjana i totes són distintes entre elles. Les que més s'allunyen de l'àmbit medieval són les filaes Andaluces i Maseros i segueixen el seu propi criteri per a les esquadres de negres. Això les fa úniques però la resta de filaes també té les seues pròpies inspiracions. Per exemple la filà s'ha caracteritzat per l'ús de pells en les seues esquadres de negres. La filà Cides per un estil més cortesà, amb algunes excepcions notables. La filà Gusmans basa molt les esquadres de negres en el seu disseny oficial i els Mozàrabes aprofiten la seua estètica àrab per a les esquadres de negres i els càrrecs. La filà Almogàvars afegeix fantasia a la recreació històrica dels mercenaris catalans, al igual que la filà Navarros respectant el folklore de l'antic regne. En les esquadres de negres tomasines predomina l'ús del color blau i en la filà Muntanyesos l'estètica bèl·lica i sanguinària. La filà Cruzados es basa en el símbol de la creu i en les esquadres de negres de la filà Aragonesos no falta mai la quatribarrada.
Esquadres Muntanyesos.
Pel que respecta a les filaes mores hi ha que començar dient que la filà Llana té un estil que despunta i que ha provocat múltiples polèmiques en la seua llarga història. Les esquadres de negres de la filà Judíos continuaven una inquebrantable tradició africana fins l'any 2015. En canvi la filà Miqueros ha tingut moltes esquadres de nobles musulmans. La filà Xanos alterna esquadres tribals amb altres mahometanes. La filà Verds va posar de moda el típic casc de plomes als anys 90. La filà Magenta i Cordoneros comparteixen el gust per les esquadres africanes i coloristes. És d'alabar que la filà Ligeros sempre ha tingut unes esquadres de negres de altíssima qualitat i ninguna ha decepcionat. La filà Mudéjares confia desde fa dècades en José Moiña per a les seues esquadres de negres. La filà Abencerrajes és pionera a l'hora de traure esquadres inspirades en nòmades i tuaregs del desert. Els Marrakesch s'identificaven en l'estètica de Luis Solbes i per això a les seues esquadres del segle XX tots els esquadrers porten la cara pintada de negre, recordant als patges de la Cavalcada de Reis Mags. La filà Realistes va trencar en aquest 2017 la línia senyorial de les seues esquadres de negres. La singularitat de la filà Berberiscos és que les esquadres de negres més recordades que tenen són salvatges.
Últimes esquadres Judíos.
Esquadres elegants Realistes.
Per últim presentem un vídeo amb fotografies de totes les esquadres de negres del segle XX i XXI que han eixit a les Festes de Sant Jordi. Un homenatge a tots els festers que han viscut l'experiència de fer esquadra de negres als últims 100 anys. Moltes vivències, molts dissenys i sobretot moltes il·lusions gràcies a aquella Entrada Mora de 1917. A pel Bicentenari!
