HISTÒRIA DE LA UNDEF

La Unió Nacional d'Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) és una associació en la què estan integrades la majoria de les localitats festeres. Va ser creada el 1976 i actualment la integren més de 70 poblacions pertanyents a 6 províncies espanyoles: Alacant, València, Múrcia, Albacete, Toledo i Lleida. Les finalitats principals són la solució dels problemes que es plantegen a les tradicions, la promoció turística i el foment de la relació i germanor entre les localitats festeres. La Undef va germinar al Congrès de Villena de 1974 sobre Festes de Moros i Cristians. Fa 50 anys va nàixer la necessitat de que totes les poblacions festeres s'agruparen per a buscar uns objectius comuns a defendre.

La reunió fundacional d'aquesta institució es va realitzar precisament a Alcoi, encara que no havien volgut participar en anteriors conferències. En febrer de 1976 es va celebrar aquesta reunió fundacional al Casal de Sant Jordi d'Alcoi, presidida per Enrique Luis Sanus Abad com a president de l'Associació de Sant Jordi. Van assistir les 25 poblacions fundadores: Agullent, Alcoi, Alacant pel Barri de Sant Blas, Aielo de Malferit, Banyeres, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Caudete, Cocentaina, Crevillent, Elda, Fontanars, Font de la Figuera, Ibi, Xixona, Alcoi, Novelda, l'Olleria, Onil, Ontinyent, Petrer, Sax i Villena. En aquesta reunió, es va aprovar el projecte d'Estatut, l'autèntic artífex del qual va ser el jurista alcoyà i xano José Luis Mansanet, i es van nomenar els càrrecs que formaven la Junta Directiva. 

L'Associació de Sant Jordi va pretendre que la seu de la UNDEF fora a Alcoi i el més proper possible a ella. Per aconseguir-ho, van comprar una casa just al costat del Casal de Sant Jordi i la van oferir a la UNDEF com a seu, convocant una Assemblea a Alcoi. Se la van ensenyar als representants dels pobles i, per a la seua sorpresa i indignació, no es va aprovar que la seu s'establís a Alcoi, quedant-se per tant a Villena com s'havia decidit a la reunió d'Ibi de 1975.

Els problemes entre l'Associació de Sant Jordi i la Undef es van agreujar en 1981, al preparar-se els actes del Centenari de la Música Festera. Hi havia un projecte d'Albaida, i altre d'Alcoi, al ser "Mahomet" un pasdoble de l'alcoyà Joan Cantó. Octavio Rico Jover, vicepresident de l'Associació de Sant Jordi, afirmava que a Alcoi s'estava treballant sobre el tema i oferien aquesta ciutat com a marc. Alcoi va enfonsar l'avantprojecte d'Albaida per a apropiar-se de la celebració dels 100 anys de la música festera. En la sessió de la Junta Directiva, celebrada a Alacant en març de 1980, es van abordar diversos punts com el mandat de l'Assemblea sobre el Centenari. Es va divagar sobre el tema i més avant es va voler fer una votació sobre la desfilada commemorativa. Alcoi apostava per un acte sols amb bandes de música, mentre que la resta de poblacions volien que fora una desfilada amb esquadres i festers de totes les poblacions. Alcoi es va quedar sol a la votació defenent l'exclusivitat dels músics i va haver encara més tensió. L'homenatge als músics es va realitzar amb una desfilada festera molt vistosa a Alacant.

El conflicte no parava i Alcoi també volia que els actes als compositors fora a Alcoi, com a ciutat natal de Joan Cantó o Amando Blanquer. Va haver polèmica i debat en premsa, mentre que José Luis Masanet de la filà Xanos va fer de mediador amb cordura. La celebració del Centenari va començar brillantment a Villena amb la Setmana d'Obertura del 23 al 30 de maig del 1981, i va continuar en altres poblacions de la UNDEF segons un torn rotatori. Es va produir un succés inesperat: l'eixida d'Alcoi com a població de la federació. La desfilada homenatge a les bandes de juny de 1982 va ser interpretada com una amenaça que podria posar en perill la primacia de les Festes d'Alcoi i, per evitar-ho, l'Associació de Sant Jordi va intentar llevar-li brillantor i no participar. El següent Congrès de la Undef es va fer a Ontinyent en 1985, ja sense la involucració d'Alcoi. Excepte alguns directius que seguien recolzant la federació: Els alcoyans José Luis Mansanet Ribes com a Secretari General, Salvador Domènech Llorens com a Vocal Cultural, Francisco Vañó Silvestre com a Vocal Religiós i Luis Sánchez Sánchez com a Vocal d'Informació. El congrés d'Ontinyent va finalitzar en agost amb una brillant Desfilada de Germandat en la què van participar totes les poblacions integrades a la UNDEF. Va ser presidida per la Infanta Cristina de Borbón, present a les ponències d'Ontinyent com a filla del rei Juan Carlos. 

En 1992, José Luis Mansanet va deixar de ser secretari general per motius d'edat, després de 16 anys de mandat. El va succeir Luis Sánchez Sánchez, pertanyent a la mateixa filà que José Luis Mansanet, la filà Xanos d'Alcoi. Com a president, va ser elegit l'ibense Francisco Santonja Gisbert, que havia estat president de l'associació festera d'Ibi.

Les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians serien les protagonistes dels Congresos de 1994. Aquesta celebració es va obrir brillantment amb la I Trobada d'Ambaixadors de les Festes de Moros i Cristians, organitzada per l'Associació Santa Marta i celebrada a la Vila Joiosa en novembre de 1993. Durant l'any següent es van celebrar nombroses activitats relacionades amb les Ambaixades, com les representacions d'ambaixades d'algunes poblacions en altres de la mateixa comarca. Va servir per a donar-les a conèixer en altres ambients. El colofó ​​de les celebracions d'Ambaixades 1994 va ser el I Simposium sobre Ambaixades celebrat a Villena.

En 1996, es va celebrar a Caravaca de la Cruz el I Simposium sobre la religió a la festa, organitzat en col·laboració amb la Cofradia de la Santa i Vera Cruz, sent el ponent el Bisbe Juan Antonio Reig, un contestà poc estimat entre la comunitat hui en dia per les seues desagradables declaracions. Als següents anys va haver més actes catòlics a Oriola, basats en el fervor de les festes patronals. El segle XX va consolidar "Expofesta" com una fira turística on les poblacions i empreses artesanes mostraven les peculiaritats de les seues Festes de Moros i Cristians. 

Les ponències de José Fernando Domene Verdú "Història i identitat a l'origen de les Festes de Moros i Cristians" i de Juan José Capel Sánchez, "Les Festes de Moros i Cristians i les seves relacions amb les formes de poder polític, religiós i social" van tindre un desafortunat incident i els representants de la UNDEF van abandonar la sala. Es van celebrar 2 edicions més de les Jornades d'Antropologia de les Festes durant les sessions de l'Expofesta de 2000 i 2001. Paral·lelament, es van fer gestions per trobar una nova seu de la UNDEF, i finalment es va aprovar establir-la a Beneixama, a l'antic col·legi, que va ser oferit gratuïtament per l'alcalde. A Beneixama es van aprovar els nous estatuts de la Undef. 

A l'Assemblea General celebrada a Monforte del Cid en març del 2000, es va presentar l'acord de la UNDEF amb la Subdelegació del Govern d'Alacant referent a la problemàtica existent sobre l'ús dels arcabussos i de la pólvora. A la mateixa Assemblea, es va aprovar la celebració del III Congrés de la Festa de Moros i Cristians a Múrcia en maig de 2002. Les traves amb la pólvora per a l'Alardo es van convertir en un dels grans reptes que ha afrontat la Undef al llarg de les últimes dècades. Una complicada situació que ha afectat a tots els municipis en general, però que Alcoi ha sabut gestionar més eficaçment a pesar de no estar en la Undef. Moltes poblacions, entre elles Muro o Cocentaina, s'han quedat amb filaes sense disparar per contratemps d'última hora amb els trabucs. 

El Castell de Santa Bàrbara d'Alacant va viure en 2003 varies representacions d'Ambaixades festeres, com a part del II Congrès d'Ambaixades de la Undef. En aquesta trobada es va presentar el llibre "Els textos de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians", editada per la Diputació d'Alacant. Va haver col·laboracions amb la Universitat d'Alacant i amb gran pes i involucració per part de Biar.

Francisco López es va proclamar en 2004 nou president de la Undef, donant-li molta importància a la pàgina web i la revista mensual "Infofesta" que recollia els actes més recents de les poblacions festeres, sobretot de les Entrades. La primera mesura que va prendre la Junta va ser repartir entre les poblacions el 8% de les quotes de la SGAE que corresponia a la UNDEF. El conveni amb la SGAE va ser impossible de modificar, a causa de l'actitud poc dialogant i prepotent d'aquesta entitat. El problema de l'arcabusseria estava en vies de solució, amb la implantació dels passadors al canó dels arcabussos per impedir que dispararen munició. Així no eren considerats legalment com a armes d'avancàrrega. El problema del repartiment de pólvora depèn de l'actitud del comandant de lloc de la Guàrdia Civil de cada poble.

L'any 2007, la UNDEF va començar a participar també a FITUR, la fira del turisme de Madrid, en col·laboració amb el Patronat Costa Blanca de la Diputació Provincial d'Alacant, amb un rotund èxit a les edicions que es porten celebrades. Amb motiu de FITUR, s'ha organitzat cada any una desfilada de moros i cristians pel carrer Preciados, al centre de Madrid. Alcoi ha anat a Fitur de forma independent.

El Simposi de Patges, Rodelles i Volants a Abanilla va tindre gran èxit de participació. Es van involucrar les poblacions que tenen aquest càrrec fester infantil: Abanilla, Castalla, Caudete, Petrer, Sax i Yecla. Es va realitzar una desfilada de Pajes, Rodelles i Volants, acompanyats dels arcabussers, pels principals carrers d'Abanilla.

Pel 125 aniversari de la música festera va haver una taula redona sobre la influència del pasdoble "Mahomet" en les Festes de Moros i Cristians. Va haver conferències del compositor alcoyà José Maria Valls i una desfilada històrica. El 125 aniversari de "Mahomet" va concloure amb un concert de música festera en què es van interpretar les obres més significatives de la història de la música festera, a la primera part, i una obra de cadascun dels participants a la conferència de la Undef. L'Associació de Sant Jordi no va cooperar, a pesar de que Joan Cantó era el creador de la música festera alcoyana.

Al segon mandat de Francisco López va haver més discussions. L'any 2011, la Junta Central de Festes de Villena va decidir en assemblea general extraordinària abandonar la UNDEF. No va ser l'única entitat, perquè com a conseqüència d'algunes discrepàncies sorgides durant el I Simposi Internacional d'Ambaixadors, la Societat de Festers d'Ontinyent també va decidir abandonar la UNDEF. Francisco López es va tornar a presentar a les eleccions a l'Assemblea celebrada a Llutxent l'any 2012 i va tornar a resultar guanyador com a president de l'entitat. El més important i immediat que va realitzar en aquest nou mandat va ser la redacció d'uns nous estatuts, i com Elda s'oposava també se'n va eixir de la federació. Però altres poblacions menys importants s'anaven sumant a la Undef fins arribar a les 70. Es va avançar en la fabricació i homologació d'un nou trabuc específic per a les salves, que ja no és considerat arma d'avancarga. Per tant no necessita permís d'armes per utilitzar-lo, com també l'homologació d'una cartutxera nova per a la pólvora.

La celebració del IV Congrés Nacional i I Internacional sobre Festes de Moros i Cristians a la Universitat d'Alacant es va fer en maig de l'any 2016. Va ser coordinat per Gabino Ponce Herrero i es van presentar 8 ponències i un gran nombre de comunicacions, amb un debat més enfocat en la internacionalitat de les tradicions.

Al 2016 va ser elegida com a presidenta Pepa Prats Montava. Ja havia sigut la primera presidenta de la Junta de Festes de Cocentaina, i també la primera dona que arribava a la presidència de la UNDEF. Entre els seus projectes més importants estava la solució als problemes originats per la nova llei d'armes d'avantcàrrega i el retorn a la UNDEF de les poblacions que la van abandonar els anys anteriors. La participació en fires va ser una prioritat de la contestana Pepa Prats, molt vinculada al turisme i els instruments musicals. Les negociacions amb la SGAE pels drets d'autor de la música festera van quedar paralitzades per un problema major: La pandèmia de Covid-19 i la suspensió de totes les tradicions als anys 2020 i 2021. Va haver problemes amb els artesans i empreses relacionades amb les Entrades. La UNDEF va actuar com a interlocutora amb les administracions sanitàries i va promoure iniciatives per mantenir viva l'activitat festera, com la campanya audiovisual "Sentiment". Amb la reelecció de Pepa Prats com a presidenta per 101 vots favorables, es va afrontar el retorn de les Festes patronals en 2022. Es va apostar per que no hi haguera restriccions de participants ni mascaretes i es va defensar els interessos dels artesans que havien estat anys sense treball.

Actualment es busca donar-li un impuls a projectes d'inclusió i accessibilitat dins del món fester, i major pes de la dona en els òrgans de representació i administració. La coordinació entre pobles es va reforçar en 2025 de cara a la celebració del Cinqüentenari de la Undef. La culminació de l'efemèride és la desfilada de moltes esquadres pel Passeig de Cocentaina. La localitat amfitriona va acollir una preciosa i variada Entrada de Moros i Cristians pel 50 aniversari de la Undef. Mig segle desprès la UNDEF continua implicada i lluitant pels interessos de les Festes de Moros i Cristians valencianes. 

DESFILADA DEL CINQÜENTENARI DE LA UNDEF A COCENTAINA

 Fa 50 anys es firmava a Alcoi el conveni associatiu de la Undef. Era la federació que unia a totes les poblacions que celebraven Festes de Moros i Cristians i naixia desprès del Congrés de Villena de 1974. Ha passat mig segle i la UNDEF continua al peu del canyó, encara que Alcoi no forma part de l'agrupació. No obstant, va ser un dels municipis participants en la gran Entrada del dissabte 20 de juny de 2026. Els participants de les comarques van arribar en autobusos i es van vestir amb els trages característics de les seues Festes patronals. El Passeig del Comtat de Cocentaina va ser l'escenari d'una llarga i dinàmica desfilada en la que van participar tots els pobles associats. Pepa Prats, com a contestana i presidenta de la Undef, estava orgullosa del colorit i ambient festiu que es respirava als carrers engalanats. Era com estar ja en ple agost i fins hi tot el Castell de Festes estava plantat al Pla. Hi havia una tribuna d'autoritats al Palau Comtal, però sols les filaes de Cocentaina tenien el permís per a girar esquadra. La desfilada del Cinqüentenari de la Undef va arrancar a les 8 de la vesprada, amb una brisa que restava calor al primer dia de l'estiu. 

Els banderins de la Undef eren els primers en baixar pel Passeig del Comtat, i darrere ballaven les àguiles del ballet contestà d'Alicia Montava. La colla de xirimiters Mal Passet interpretava "Akelarre", donant pas a les filaes cristianes de totes les poblacions. Per ordre alfabètic van desfilar veloçment tots els pobles amb els seues representants de les tropes de la creu. També es van veure Pirates, Maseros o Estudiants però la majoria eren filaes d'estètica medieval. Van arribar festers i festeres desde diferents punts d'Espanya, com la ciutat de València, Múrcia o Lleida. Va ser molt aplaudida la presència de la filà Muntanyesos d'Alcoi. Tot i no formar part de la UNDEF, van participar en aquesta Entrada inèdita a Cocentaina junt amb Ontinyent, deixant una imatge d'autèntica germanor festera. Els xiquets i xiquetes també van tindre el seu moment de protagonisme. No sols els de fora, sinó que també van desfilar els publicadors infantils de la Publicació de Cocentaina al compàs de "Paquito el Xocolatero". És el pasdoble més internacional de la música festera i va estar composada pel contestà Gustavo Pascual en 1937. La representació de les filaes Contrabandistes va ser molt variada, donant-li eixe punt andalús i anacrònic que també tenen les Festes de Moros i Cristians. La sorpresa flamenca la van donar Piles, La Font de la Figuera i Molina del Segura. Els cavalls van tindre el seu moment d'atenció en varios moments, just abans de l'inici de la part àrab. Pobles xicotets com Benilloba, Beniarrés, Planes, Biar o Onil sols van participar amb bandes de música. Es va notar molt l'absència de les Festes d'Elda que recentment han aconseguit el títol d'Interès Turístic Internacional.

Complint horaris van fer aparició les filaes mores de moltíssimes poblacions. Es feia de nit quan el ballet d'Alicia Montava al ritme de "Judith" presentava la coreografia de les espècies. La il·luminació artificial per a l'ocasió va donar més brillantor a les tropes de la mitja lluna. El nombrós públic va contemplar preciosos trages d'inspiració mahometana de les següents poblacions: Abanilla, Agost, Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Alcoi amb el 150 aniversari de la filà Ligeros, Albatera, Almansa, Altea, Alzira, Archena, Asp, Banyeres de Mariola, Benimaurell, Benidorm, Bocairent, Calp, Castalla, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Caudete, Cieza, Elx, Dènia, Cocentaina amb el capità mudèjar 2026, Crevillent, Fontanars dels Alforins, Guardamar del Segura, Ibi, Jumilla, La Vila Joiosa, l'Olleria, Los Alcazares, Caravaca de la Cruz, Lleida, Monfort del Cid, Llutxent, Múrcia, Muro, Mutxamel, Novelda, Albatera, Ontinyent, Petrer, Salines, Santa Pola, Sant Vicent del Raspeig, València capital, Sax, Villena i Xixona. La directiva de la UNDEF, els estandards dels municipis participants i una carrossa simbòlica van tancar la desfilada, que es va prolongar durant prop de tres hores. Tot un repte per fer baixar amb rapidesa a 6000 festers en esquadres i a 20 bandes de música interpretant les marxes mores i cristianes més conegudes. Per exemple "Habibi", "Guàrdia Jalifiana", "Creu daurà", "Als Berebers", "Capitania Cides 1986", "Víctor", "Templaris d'Albaida" o "Ximo". La jornada festera va culminar amb un sopar de germanor a la Plaça del Mercat. L’acte ha conclòs amb un reconeixement a totes les persones que han contribuït al creixement de la UNDEF al llarg d’estos cinquanta anys, des dels seus presidents fins a les diferents juntes directives i entitats associades. Li desitgem a la UNDEF una llarga vida per a poder defendre el patrimoni de les Festes de Moros i Cristians.

VÍDEOS HISTÒRIA FOGUERES DE SANT JOAN D'ALACANT

S'apropen les Fogueres de Sant Joan a la ciutat d'Alacant. La festa més fermosa està a punt de complir 100 anys, ja que es va crear en 1928. Per això els següents vídeos repassen la història de les Fogueres alacantines del 20 al 24 de juny. Estan declarades d'Interès Turístic Internacional desde els anys 80, quan les barraques van esclatar i es van convertir en un lloc d'oci nocturn massiu. El principal atractiu de les Fogueres de Sant Joan són els propis monuments que planten les 90 comissions dels barris, com també les mascletaes o els passacarrers i ofrenes a la Verge del Remei. Els premis de la categoria de "Hogueras Sección Especial" li han donat a Alacant una estètica pròpia i molt relacionada en el modernisme i les sanefes del Passeig de l'Explanada. Perquè com va dir l'escriptor Joan Fuster: "Les palmeres es debaten educadament amb la lleugera pressió de la brisa. L'Explanada, a qualsevol hora del dia de qualsevol dia de la setmana, té un subtil aire de diumenge". En moltes poesies, cançons populars en valencià i llibrets foguerils es pot trobar l'essència de les Fogueres d'Alacant. Una tradició que no es pot perdre per la globalització i turistificació de la capital provincial. Alacantins i alacantines, ja estem en Fogueres!

CORPUS CHRISTI ALCOI 2026

El passat diumenge 7 de maig de 2026 Alcoi va viure una de les seues Processons més especials. El Corpus Christi va omplir el centre històric d'alegria i fervor, en un moment on el catolicisme està en boca de tots per la visita a Espanya del Papa León XIV. El Corpus Christi d'Alcoi és una de les celebracions religioses més antigues de la ciutat. Està documentat almenys desde l'any 1410 i commemora la presència de Crist en l'Eucaristia. La Processó combina elements religiosos amb manifestacions de cultura popular valenciana: danses, música tradicional de colles de xirimiters i tabaleters, xiquets de Primera Comunió, cofradies, gremis i representants de les Festes de Moros i Cristians. La Custòdia amb el Santíssim Sacramento baix palio és l'element central del recorregut i tanca la Processó amb la banda de música. En 1355 ja es feien danses tradicionals, però es van instaurar al Corpus Christi en 1506. Realment l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. "La moma" és un personatge vestit de blanc i amb moltes flors que porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El trage de "La Moma" es va cosir en 1993 i destaca per la seua puresa i la tela que li tapa el rostre i la identitat. Moltes de les danses tradicionals es van perdre amb el temps, però a partir de 1990 es van recuperar gràcies al treball del Grup de Danses Sant Jordi d'Alcoi. Aquest col·lectiu va tornar a portar al carrer balls que feia més de 250 anys que no es representaven regularment. Aquesta demostració de folklore també és molt apreciat a la ciutat de València, on el cap se setmana del Corpus Christi està considerat "La festa grossa".

Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat: Llauradors, tèxtils, comerç, fusters i metal·lúrgics. En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Els portadors del palio marquen el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia, interpretant "Caridad del Guadalquivir". Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors. Les novetats de la Processó de 2026 van ser les andes i el Sant Calze com una copa daurada portada per xiquets i la recentment estrenada bandera de l'Associació de Sant Jordi. La Processó del Corpus Christi sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Alberto Acosta de la filà Mudéjares va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que, a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant. Més encara perquè estem vivint l'Any Jubilar i acabarà precisament el 23 d'abril de 2027. Es preveu que siga el dia del patró, encara que Alberto Acosta Sánchez compartirà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi amb Mateo Vilaplana. Ell encara té actes en octubre com a Sant Jordiet 2026 de la filà Llana.

ALBERTO ACOSTA SÁNCHEZ ELEGIT SANT JORDIET 2027

L'Associació de Sant Jordi va celebrar el 4 de juny la tradicional Assemblea General Ordinària. El llanero Mateo Vilaplana va vindre desde Londres per a ser la ma innocent com a Sant Jordiet 2026. El xiquet Alberto Acosta de la filà Mudéjares va ser escollit com a Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi 2027. No sempre és així, però ahir el càrrec més important estava present al Teatre Principal en el moment en què va escoltar el seu nom. Junt a la seua germana, sa mare i son pare, va pujar a l'escenari, radiant de felicitat.

En les seues primeres paraules ha mostrat que està content, i que espera "el moment de llançar les fletxes" com el més desitjat del que serà la seua aventura representant al patró d'Alcoi. Alberto Acosta ha contat que li agrada el futbol, però més el tenis. Entrena a Muro i estudia al Col·legi Esclaves. Les matemàtiques són la seua assignatura favorita, juntament amb l'educació física, ja que és molt esportista i seguidor del Reial Madrid. La seua germana Carmen, tres anys més gran, ja va ser gloriereta de la filà Mudèjars fa un any. Els seus pares Alberto i Carmen, tots dos metges, són festers dels populars Palominos desde fa pocs anys pel seu grup d'amics. Carmen afirmava que el fill té l'habitació plena de Sant Jordis i que l'acte de l'Aparició el veia en un vídeo que tenen gravat. "Si el vam presentar al càrrec va ser per ell perquè li encantava la figura del Sant Jordiet". L'últim xiquet de la filà Mudéjares que va ser Sant Jordiet és Juanjo Valls a l'any 2018.

S'havien presentat 7 candidats de les filaes Mudéjares, Maseros, Marrakesch, Berberiscos, Cordoneros, Almogàvars i Miqueros, però l'elegit per sorteig ha sigut Alberto Acosta Sánchez. Desde 2023 que cap Sant Jordiet era un xiquet que vivia a Alcoi. Per als mestres de l'escola concertada és una alegria ja que mai havien tingut un Sant Jordiet. Així que el Col·legi Esclaves ha sigut una festa i els periodistes han acudit a l'hora del pati per a fer-li entrevistes a Alberto Acosta. Li costa parlar en valencià i se'l veu un xiquet tímid, una característica normal als 7 anys. Amb una maduresa impròpia de la seua edat ha confessat que tindre aquest càrrec és el somni de la seua vida.

Paco García, com a president del Casal, va comunicar que l'entitat presentaria al Consell Econòmic i Social i a l'Ajuntament les dates de dijous 22, divendres 23 i dissabte 24 com les de la Trilogia Festera Alcoyana 2027. Es tracta de les dates tradicionals, encara que fa molts anys que s'acorda passar-les a cap de setmana. Quan el president de l'Associació de Sant Jordi va fer la clàssica pregunta als assistents sobre si estaven d'acord amb aquestes dates es va poder sentir al Teatre Principal veus que deien que no. Paco García va entendre les opinions en contra però va afirmar que la proposta es vota a l'Assemblea de conformen junta directiva, primers trons i majorals. Paco García va fer balanç general de les Festes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi explicant que no es va baixar ràpid com diuen alguns, sinó complint l'horari de les Entrades 2026. Que les dones ja no són protagonistes de les notícies, sinó que és normal la seua presència a les esquadres, fins i tot mixtes amb el mateix disseny. I que les Entraetes es fan eternes i es continua sense corregir els vianants, especialment a les Glòries. La crònica de les passades Festes d'abril, l'aprovació del pressupost i la renovació de la Junta Directiva també van ser punts del dia en la reunió de l'Associació de Sant Jordi.

També es van presentar les esquadres d'enmig 2027 de les filaes Navarros i Magenta, que seran dissenyades per Jordi Sellés i Santi Carbonell respectivament. Es van nombrar públicament els altres 4 càrrecs per a l'any que ve. De la Filà Realistes, el Capità Moro estarà representat per Abacuc Maiques; de la Filà Asturianos, José Luis Sancha serà el Capità Cristià; Antonio Ríos, encarnarà la figura de l'Alférez Moro amb la filà Berberiscos, i Jorge Ferre serà l'Alférez Cristià de la Filà Cides. Els primers trons de les filaes Berberiscos i Cides van presentar les fiançes dels seus anys de càrrec 2027-2028. Juanjo López de la filà Berberiscos va explicar que la fiança era una peana de l'estrela bequetera subjectant el clàssic cavallet de cartó. És el símbol de la filà Berberiscos reinterpretat pel pintor Rafael Guarinos, ja que la Cavalleria de Bequetes va passar al bàndol moro fa un segle, en 1926. Com a diners es podia veure una moneda de l'Any Jubilar. Juanjo Quiñonero, primer tro de la filà Cides, va presentar la seua fiança en un cofre representatiu del Desterrament de Rodrigo Díaz de Vivar. Es tracta d'una càpsula de memòria on guardar un llibre amb el nom dels components de la filà Cides d'Alcoi. També es preservaven els bocetos masculí i femení de la filà Cides, junt a 11 monedes. Enhorabona a tots!