LES FESTES D'ALCOI 2026 SERAN EL 25-26-27 D'ABRIL

El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi no es celebrarà en les dates tradicionals. L'Ajuntament d'Alcoi ha atrassat les Festes de Moros i Cristians 2026 al cap de setmana del 25 d'abril. Es busca que el 23 d'abril de 2026 siga també festiu local, per a així donar-li importància a l'efemèride. És el desig de Paco Garcia i tota la seua junta directiva de l'Associació de Sant Jordi. La celebració en cap de setmana facilita la participació, i també fa que hi haja més visitants. Eixe és el motiu principal pel que el Consell Econòmic i Social va confirmar que la Trilogia Festera Alcoyana seria el 25, 26 i 27 d'abril de 2026. Hi ha hagut crítiques perquè sent l'Any Jubilar els més catòlics volien que caiguera en els dies de sempre: 22, 23 i 24 d'abril. Però les Entrades serien un dimecres laborable a la resta d'Espanya i s'ha preferit que el festiu local siga el dilluns 27 d'abril. El turisme, el comerç i l'hosteleria si es veuran beneficiats amb aquesta decisió, pròpia dels últims governs municipals del Psoe desde 2013. Va ser la primera volta que les Festes d'Alcoi van modificar les dates, però també es van canviar en 2014, 2015, 2019, 2022, 2024 i 2025. No sols s'han adaptat al calendari per raons polítiques o turístiques, sinó també per la tardia Setmana Santa com aquest any. El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi durarà tot l'any, però els dies centrals es faran en abril. Una diferència gran amb el 700 aniversari de fa mig segle, quan les Festes de Moros i Cristians es van celebrar el 26, 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976 i les dos Entrades van ser de vesprada.

La Glòria 2026 serà el Diumenge de Ressurrecció, que en 2026 ve fixat com el 5 d'abril. Això donarà un marge de varies setmanes per a celebrar la Glòria Infantil i altres actes previs els caps de setmana anteriors. Hi haurà 2 Sergentets nous que dirigiran als xiquets del bàndol moro i cristià. El dia dels músics serà el divendres 24 d'abril de 2026. José Maria Valls dirigirà l'Himne de Festes per segona volta, com ja va fer en 1984. Es tracta d'un reconeixement de la regidoria de tradicions cap al recentment nomenat fill predilecte d'Alcoi. Per a José Maria Valls és un honor ser el director de "El Sig" en un any tan important religiosament.  Passarà a la història com l'únic músic en repetir en la direcció de l'Himne de Festes, junt a Amando Blanquer.

Les 2 Entrades seran el dissabte 25 d'abril de 2026. A pesar de ser un any commemoratiu, es faran en el format tradicional: L'Entrada Cristiana pel matí i l'Entrada Mora per la vesprada. Haguera sigut interessant veure la capitania cristiana de la filà Andaluces amb la llum vespertina. El Sargento Cristià arrancarà de contrabandista la Diana, i a les 10:30 desfilaran les 14 filaes del bàndol de la creu. A part de Javi Ferràndiz, l'altre càrrec fester serà Fernando Jordà com a alférez cristià de la filà Asturianos. Curiosament l'antiga filà de "La Creueta" ja va tindre l'esquadra d'enmig en l'extraordinari any de 1976. Al igual que la filà Realistes, que fa 50 anys va desempenyar el Mig Moro i en 2026 deixarà l'alferecia mora en mans de Miguel Espí. Però el primer en estar al Partidor en la vesprada del 25 d'abril de 2026 serà José Ignacio López com a capità moro de la filà Marrakesch. Les esquadres d'enmig estaran formades per integrants masculins de les filaes Almogàvars i Verds.

Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre i el primer cap de setmana de novembre els seus boatos. Hi ha expectació i segur que molta gent s'apuntarà a participar en un any transcendental. La filà Andaluces tindrà trages de César Vilaplana i Santi Carbonell, qui finalment no s'ha retirat del disseny fester i també és regidor de l'oposició als Plens Municipals. Juan Climent ha preparat els bocetos de l'alferecia cristiana per a la filà Asturianos. Pertany a ella desde xicotet i fa 16 anys es va estrenar amb l'anterior alferecia cristiana de 2010. Desprès de tants èxits, també la capitania mora de la filà Marrakesch ha confiat en Juan Climent. Al boato de César Vilaplana contaran la història d'Al-Azraq, en el 750 aniversari de la seua mort a la Tercera Revolta. La filà Realistes ja va apostar per algú nou en els boatos dels anteriors càrrecs, i en l'alferecia mora 2026 s'estrenarà la il·lustradora Glòria Segura.

El 26 d'abril de 2026 farà redó un moment molt especial per als catòlics. Desprès de totes les activitats solemnes i de ritual religiós, la fe eixirà al carrer en el volgut dia de Sant Jordi. Ja s'hauran fet Processons els dies 17 i 23 d'abril amb el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, però el gran moment arriba amb la Processó de la Relíquia. En eixe matí el Sant Jordiet de la filà Llana xafarà el carrer Santo Tomás per primera volta. El xiquet anglès, holandès i espanyol Mateo Vilaplana Blaak lluirà per primera volta el seu trage romà, dissenyat per la seua iaia paterna. Aitana Martín ja va fer el Cartell de Festes 2009 i els trages de capitans moros per als seus familiars, però mai el del Sant Jordiet. Un repte que s'apreciarà al detall per la vesprada, en la Processó General de desprès de la Diana Vespertina del Cavallet. En principi, el guió d'actes no variarà massa del de qualsevol any normal.

L'últim dia del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi serà el dilluns 27 d'abril de 2026. Conegut desde sempre com "El dia dels Trons", inclou el Contrabando que necessita reformular el seu horari per a atraure a més públic. Els actes centrals seran, tant de matí com de vesprada, les Estafetes, Ambaixades i Alardos amb trabucs i pólvora. Desprès de dècades, serà un xiquet llanero qui tire les fletxes desde el cavall a l'Aparició de Sant Jordi. Mateo Vilaplana està molt il·lusionat amb l'acte final de les Festes d'Alcoi amb focs artificials i l'Himne de Festes sonant. Serà curiós escoltar en accent britànic les seues impressions sobre estar damunt del Castell de Festes i rebre les ovacions de tota la ciutat per a aconseguir una fletxa dels 750 anys de "la Batalla d'Alcoi". Tot apunta a que serà un any mític i inigualable.

LES FESTES D'ALCOI 2025 EN FONTILLES

Desprès de l'aplaçament per la pluja, per fi Fontilles va poder rebre als festers i festeres d'Alcoi. La visita a l'antic Sanatori de lepra és un clàssic del Mig Any, encara que ja sols és una residència de persones majors. Al canviar de dia i celebrar-se en el festiu del 1 de novembre la participació va decaure. Però no és una excusa de pes perquè ja fa anys que les xifres d'assistència a Fontilles són baixes. La recollida de material ha tornat a ser molt positiva, tant amb les donacions particulars com gràcies a les diferents empreses col·laboradores. El més habitual torna a ser la cel·lulosa, cremes, coses d'higiene. El dijous a la vesprada es va produir la càrrega de material per a ser traslladat al sanatori de Fontilles. La filà Benimerines haguera pogut celebrar el seu triomf al Concurs d'Olleta del Mig Any anant en massa a Fontilles. Cap fester de la filà més jove es va unir, ni tan sols els cuiners del plat alcoyà que van triomfar el dissabte anterior a la Glorieta.

El dissabte de Tots Sants, un reduït grup de filaes com Judíos, Cordoneros, Abencerrajes, Marrakesch, Miqueros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van desfilar pels carrers de la localitat de la Vall de Laguar. Els càrrecs festers 2025, sobretot del bàndol moro, es van implicar en fer més agradable la vida dels residents del Sanatori Fontilles. És una llàstima que els càrrecs cristians tingueren altres compromisos i ningú de les filaes es desplaçara fins al municipi de la Marina Alta. Donar alegria als malalts va ser una satisfacció també per al Sant Jordiet, Martín Bellver Sevila. 200 persones en esquadres mixtes i bandes de música van passar el dia, recreant un autèntic 22 d'abril. Pel matí es va cantar l'Himne de Festes i es va fer una Diana. Desprès de la Missa i Processó presidida per la figura de Sant Jordi, es van entregar regals als ancians. Desprès de la solemnitat i l'emoció es va passar a un dinar de germanor i gràcies al sol es va poder fer a l'aire lliure.

A la vesprada els carrers es van omplir de música amb l'Entrada. Es van poder contemplar més trages de dames i cavallers que d'esquadres de negres. Però els més aplaudits van ser els càrrecs festers, incloent al xiquet Sant Jordiet i la seua família. El bon temps va acompanyar a la visita número 75, encara que el president de la Penya Fontilles esperava més implicació per part de la societat festera. Paco Nicolau haurà de plantejar novetats per a que la Visita a Fontilles puga ser una realitat amb més participació. És perillós per al futur que cada volta hi haja menys alcoyans i alcoyanes que vagen a Fontilles. Per als usuaris és ocasió única de combatre la solitud, trencar la monotonia del dia a dia i sentir-se acompanyats i envoltats per la música, el color i l'alegria festera.

PRESENTACIÓ CÀRRECS 2026 I ACTES MIG ANY

Els càrrecs festers de 2026 es van presentar el passat dissabte 18 d'octubre de 2025. El Teatre Calderón d'Alcoi es va omplir d'autoritats i representants de les filaes per a aplaudir als 5 protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2026. Tornen a ser 5 persones de gènere masculí, desprès de que Ana Gisbert fora la primera dona alférez mora a les Entrades de 2025. I és que en un any tan important com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi pareix que les filaes han designat a uns capitans i alferes d'estil més tradicional. Seran veterans molt arrelats a famílies festeres, fins hi tot el més jove de tots. Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana serà el Sant Jordiet 2026. Tot hi viure en Regne Unit i tindre l'anglès com a llengua materna, va poder expressar-se en castellà per a explicar que li fa il·lusió de representar al patró d'Alcoi. La solera de la filà Llana és encara més prominent al tractar-se d'un membre de la família Vilaplana. Han sigut capitans moros de 1972 i 2014, i la iaia del Sant Jordiet va pintar el Cartell de Festes 2009. Suposem que l'estil particular dels mencionats càrrecs també s'apreciarà a la vestimenta romana de Mateo Vilaplana. La seua mare és holandesa i contava com li havia sorprès la quantitat d'actes que hi ha al llarg de l'any. La família del xiquet futbolista agafarà molts avions enguany per a poder estar presents en protocols i cites socials relacionades amb el càrrec. El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi requereix moltes activitats religioses, lúdiques i culturals que s'estan organitzant desde el Casal.

La solemnitat de la Presentació de Càrrecs va començar amb la interpretació de "Pavana" i el vídeo de l'alférez cristià 2026. Fernando Jordà Abad de la filà Asturianos va rebre la insígnia del càrrec entre aplaudiments del públic. L'alférez cristià 2026 va parlar de les seues filles com a favorites i del boato sobre la batalla de Covadonga a Astúries. El fester de cuna Miguel Espí Mayor serà el seu contrincant pel bàndol moro. La filà Realistes té com a lema de l'alferecia mora 2026 "Lluita, mort i eternitat" i tant això com el símbol del cavall es veuran al boato. El capità cristià 2026 serà més elegant que mai al tractar-se d'un càrrec contrabandista ric. Havent fet esquadra de negres i cavaller, a Javier Ferràndiz sols li faltava ser el capità cristià 2026 i reagrupar als seus 3 fills i la seua dona en la filà Andaluces. José Ignacio López Romà ha estat sempre en la filà Marrakesch, ja que és descendent de fundadors. Serà un capità moro molt catòlic, com ho foren els seus avantpassats, però buscant que l'esplendor marroquí es note al boato. Dona la casualitat de que els càrrecs de la filà Marrakesch de 2025 i 2026 resideixen a Alacant i per això no solen parlar en valencià. Desprès d'anys amb càrrecs festers interessants per les diferents trajectòries vitals, en 2026 els capitans i alferes tenen un perfil més anòdin. Desde desprès de la pandèmia Alcoi ha viscut un capità moro president de l'Associació de Sant Jordi, un alférez moro amb diversitat funcional, un Sant Jordiet madrileny, un capità moro teatral i la primera dona alférez mora. Lo més destacat dels càrrecs de 2026 és la nacionalitat del Sant Jordiet llanero i que l'alférez moro va ser Sergentet Moro de xicotet. No obstant, ahí estan els vídeos de presentació:

En el torn de les autoritats, van prendre paraula el president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi. Paco García va manifestar "Nostra Festa és la única cosa que permet que homes i dones de diferents ideologies, rics o pobres, puguen baixar pel carrer desfilant muscle amb muscle i colze a colze, amb la mateixa alegria i la mateixa il·lusió. És l'orgull de ser fester. En un món tan polaritzat com el que estem vivint no ens podem permetre utilitzar la Festa per temes personals o partidistes. La festa són valors, són sentiments, són tradicions d'un poble que han anat transmetent-se de generació en generació i que tenim eixa obligació de mantindre". També va recordar que en 2026 començarà l'Any Jubilar concedit a Alcoi per la Santa Seu per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. El president del Casal va reivindicar que el 23 d'abril siga festiu a Alcoi en un any tan especial, ja que no els ho estan posant massa fàcil. El socialista Toni Francès no va fer rèplica per part de l'Ajuntament i va alabar que els càrrecs festers cada volta participen més en iniciatives socials. L'alcalde desde 2011 va ressaltar que "els èxits dels càrrecs festers 2026 seran el triomf de la ciutat d'Alcoi". La interpretació de l'Himne de Festes, cantat amb força per tots els assistents, va posar punt final a aquesta Presentació de Càrrecs. Tot seguit, la vetlada va continuar amb un sopar als salons del Círculo Industrial.

La filà Verds ha sigut la guanyadora del Campionat de Cotos, desprès d'haver derrotat a la filà Abencerrajes en la final del tradicional joc de cartes. Els semifinalistes van ser les parelles de les filaes Berberiscos i Muntanyesos, quedant-se a un pas de jugar la final del dijous 23 d'octubre.  Fa 50 anys, l'alcalde d'Alcoi era Rafael Terol de la filà Mozàrabes. Sent l'últim alcalde de la dictadura feixista, i un mes abans de la mort de Francisco Franco, Rafael Terol va fer un pregó molt especial. Es tractava d'un discurs declamat desde el balcó de l'Ajuntament i dirigit a les filaes. En 1975 l'alcalde franquista convidava als alcoyans i alcoyanes a sumar-se al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi en maig de 1976. No entenem perquè enguany no s'ha organitzat l'acte del pregó per part del govern local de Toni Francès. El dia 25 d'octubre serà el dia central del Mig Any 2025. La Glorieta preveu estar a arrebossar de gent agrupada en les carpes de les 28 filaes. Els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia, per a saber el primer i segon premi del Concurs d'Olleta Alcoyana. Per tercer any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargaran fins la nit, desprès dels sopars a les seus socials. A continuació deixem els horaris:

Els 5 càrrecs festers de 2026 seran els protagonistes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, conegut per ajudar als cristians en la Batalla d'Alcoi de 1276 contra les tropes d'Al-Azraq. El comiat dels càrrecs de 2025 encara no s'ha produït, ja que les Entrades al Tanatori de Fontilles no es van poder celebrar en el dia previst. L'alerta roja per pluges torrencials de principis d'octubre i la por a altra Dana van fer que es decidira cancel·lar la jornada a la Vall de Laguar. Els actes s'han aplaçat al dissabte 1 de novembre, coincidint amb la Fira de Tots Sants de Cocentaina. En la 74 edició de la Visita a Fontilles participaran els càrrecs festers de 2025 de les filaes Miqueros, Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces i Marrakesch.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ ARAGONESOS

Per últim, tanquem el repàs de totes les esquadres de negres de les filaes d'Alcoi amb la més recent del bàndol cristià. I no sols perquè la filà Aragonesos es va fundar al barri de Batoi en 1961, sinó perquè també ha tingut la capitania cristiana en l'encara present any de 2025. Una filà jove que ha demostrat tindre uns valors ferms i una imaginació curiosa i impactant. Desde el principi fins a 1980, Luis Solbes va ser qui va crear tota la idiosincràsia d'aquesta filà sobre els ballesters de la Corona d'Aragó. Per això les barres de la senyera quatribarrada tenen molta presència als esquadrers, sobretot al Mig de 1974. La segona esquadra d'enmig de la filà Aragonesos en 1988 va ser la primera oportunitat de Jordi Sellés en les Festes de Moros i Cristians. El reputat pintor va repetir al Mig de 2002, al igual que Paco Aznar amb els trages de les esquadres de negres dels capitans cristians de 1981 i 1995. Santi Amador, com a membre de la filà Aragonesos, va preparar internament les esquadres especials de 2009 i 2011. Però el domini dels bocetos de Juan Climent va fer que desde 2016 siga el dissenyador al que més han recurrit les noves esquadres de negres de la filà Aragonesos. Destaquen els dissenys per a les últimes alferecies cristianes, sempre recolzades per una climatologia excel·lent. El sol sempre ha lluït per als càrrecs de la filà Aragonesos, excepte al 2016. Per a moure la porra tan bé com els cabos de la filà Aragonesos es necessita tindre bones marxes cristianes. A part de l'estimada "Aragonesos 99", les esquadres de negres han desfilat amb "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "Als cristians", "Ramón Petit", "Batallers", "Templaris d'Albaida", "Signum", "Dies Irae", "Mesnada" i "Trencacaps". Desde 2009 Saül Gómez s'ha convertit en el compositor preferit de la filà Aragonesos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1966. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1967. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristià 1974. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1980. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1981. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig cristià 1988. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1994. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità cristià 1995. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig cristià 2002. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2008. Disseny de David Blasco.

Esquadra de negres del capità cristià 2009. Disseny de Santi Amador.

Esquadra commemorativa del Cinqüentenari 2011. Disseny de Santi Amador.

Esquadra d'enmig cristià 2016. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2024. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres del capità cristià 2025. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs. Disseny de Luis Solbes.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ ABENCERRAJES

Reprenem el repàs per les esquadres de negres que ha tingut cada filà d'Alcoi desde meitat del segle XX. Desprès de mesos, hi havia que recordar les esquadres de negres de la filà Abencerrajes per haver desempenyat la capitania mora en 2025. Un any en que han tornat a tindre als núvols com a acompanyants de la desfilada. Les esquadres de negres de la filà Abencerrajes han notat l'absència del sol en 1954, 1955, 1974, 1981, 1995, 2015, 2024 i 2025, tot un rècord. La dinastia de l'Alhambra de Granada és font d'inspiració per a aquesta historicista filà mora d'Alcoi, i això també s'ha notat en els dissenys nazarites dels esquadrers. Diferents dissenyadors s'han basat en el color groc i verd per a crear imatges harmòniques i ben conjuntades entre els festers de la filà centenària. Ramón Castanyer i Gonzalo Matarredona han aportat idees innovadores al disseny fester, sent pintors que sols es dedicaven a fer esquadres de negres quan la seua pròpia filà els requeria. Per això la filà Abencerrajes no va tindre un artista extern fins a 1980, quan Alejandro Soler va imaginar un nou concepte d'alferecia mora. No va defraudar i un dels millors dissenyadors de Festes de Moros i Cristians va quedar molt vinculat a la filà Abencerrajes fins a l'esquadra d'enmig de 2001. Al segle XXI l'elecció de dissenyadors ha anat variant prou, com també la temàtica de les esquadres de negres: Nòmades del desert, tribus africanes o nobles en la batalla. La filà Abencerrajes destaca pel gust per la música festera clàssica, sent apassionats d'Amando Blanquer Ponsoda. Tenen dedicades dos de les immillorables marxes mores del compositor alcoyà: "Any d'alferis" en 1967 i "Tarde de abril" en 1957. Curiosament "Tarde de abril" va sonar per a l'esquadra commemorativa dels 100 anys en 2003 i les esquadres de negres dels capitans moros més recent, en ocasions en que l'Entrada Mora d'Alcoi es va celebrar en una vesprada de maig i no en el tradicional 22 d'abril. Altres marxes mores que han sonat per als esquadrers Abencerrajes han sigut "Uzul el selmim", "Jamalajam", "No ho faré més", "Juanjo", l'estrena de "Germans" en 1995, "Moros y cristianos", "Santiago capitán abencerraje", "Als Xaparros" i "Abenserraig".  

Esquadra de negres de l'alférez moro 1954. Disseny de Ramón Castanyer.

Esquadra de negres del capità moro 1955. Disseny de Ramón Castanyer.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1967. Disseny de Ramón Castanyer.

Esquadra de negres del capità moro 1968. Disseny de Ramón Castanyer.

Esquadra d'enmig mora 1974. Disseny de Ramón Castanyer.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1980. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1981. Disseny de Gonzalo Matarredona.

Esquadra d'enmig mora 1987. Disseny de Gonzalo Matarredona.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1994. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1995. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 2001. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra commemorativa del Centenari 2003. Disseny de Gonzalo Matarredona.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres del capità moro 2009. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig mora 2015. Disseny de Ximo Pascual.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2024. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de negres del capità moro 2025. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Peidro.

Esquadra Diana femenina. Disseny de Claudia Pérez.