La presentació oficial dels càrrecs de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2027 es va celebrar el dissabte 17 d'octubre de 2026 al Teatre Calderón, dins de la programació del Mig Any Fester. L'acte va reunir representants de les filaes, familiars, amistats, autoritats i nombrosos membres del món fester, que van omplir el teatre per a conèixer de prop les persones que protagonitzaran la pròxima trilogia festera. La vetlada va servir per a presentar públicament els quatre càrrecs dels bàndols cristià i moro, així com el xiquet que representarà Sant Jordi, en una edició especialment significativa per la commemoració del 750 aniversari del patronatge del sant sobre la ciutat d'Alcoi. L'acte va combinar la solemnitat pròpia de la presentació institucional amb moments emotius i personals. Es va descobrir les seues trajectòries festeres, les relacions familiars i d'amistat que els acompanyen i la il·lusió amb què afronten un dels reptes més importants de la seua vida festera. Pau Acosta, secretari de l'Associació de Sant Jordi, va conduir l'acte.
La filà Cides va presentar a l'alférez cristià 2027: Jorge Ferre. El seu amic Paco Aznar va ser l'encarregat de donar-lo a conèixer des d'una perspectiva personal, destacant-ne el bon humor i l'espontaneïtat. L'alférez cristià 2027 és una persona amb qui resulta fàcil riure i compartir moments agradables, qualitats que formen part de la seua manera de relacionar-se amb els altres. La seua dona i les seues filles tenen una implicació festera molt important. La intervenció va destacar així el vessant més pròxim i humà de Jorge Ferre: la capacitat de crear complicitats i la satisfacció de poder afrontar una responsabilitat tan important amb el suport de la seua família. La seua presentació va obrir la vetlada amb un retrat personal que combinava l'alegria amb el compromís fester.
Antonio Rios va ser el representant de l'alferecia mora de 2027 per la filà Berberiscos. El seu amic i company de filà Francisco Soriano va ser l'encarregat de presentar-lo i de compartir amb el públic alguns dels trets més característics de la seua personalitat. Soriano va destacar especialment la seua bondat. El va descriure com una persona de gran qualitat humana. Entre els seus actes preferits d'Antonio Rios destaquen l'Alardo i la Retreta. Aquests detalls van servir per a mostrar una manera de viure la Festa que combina la intensitat dels actes històrics amb el vessant lúdic i participatiu. Antonio no sols disfruta dels grans moments de la trilogia, sinó també d'aquells actes en què la música, la diversió i la relació amb la resta de festers tenen un protagonisme especial. La seua filla Maria també va ocupar un lloc important en la història del càrrec. El va animar a fer el pas i assumir aquesta responsabilitat. La decisió d'acceptar el càrrec va estar, per tant, vinculada també al suport familiar i a la il·lusió de compartir una experiència que quedarà en el record de tots.
José María Sancha serà el capità cristià de 2027 per la filà Asturianos. La seua presentació va tindre un caràcter especialment emotiu perquè va ser la seua neta, Maria Sancha, qui va pujar simbòlicament a l'escenari per a parlar d'ell i explicar què representa per a la seua família i per a la filà. El fet que fora la seua neta l'encarregada de presentar-lo va donar a la intervenció una dimensió intergeneracional molt marcada. La capitania es va mostrar com el resultat d'una vida vinculada a la Festa i, al mateix temps, com una oportunitat perquè les generacions més joves reconeguen i celebren la trajectòria d'aquelles persones que han contribuït a mantindre viva la tradició. Hi ha 4 pilars fonamentals en el capità cristià 2027: l'elegància, la protecció, l'amor i la saviesa. La capitania de José María Sancha s'ha plantejat, precisament, com un homenatge al fester veterà. La seua experiència i el seu arrelament a la filà Asturianos permetran representar una figura que simbolitza la continuïtat de la Festa i el reconeixement a les persones que han dedicat bona part de la seua vida a ella.
Abacuc Maiques va ser l'últim dels quatre càrrecs principals a presentar-se davant del públic del Teatre Calderón. Serà el capità moro de 2027 per la filà Realistes i afrontarà aquesta responsabilitat després d'una trajectòria festera que va començar quan era xiquet. El seu amic Jordi Baños va ser l'encarregat de presentar-lo i de compartir algunes de les impressions que té sobre ell. En el seu testimoni va explicar que, a primera vista, Abacuc pot semblar una persona seriosa, però que, quan hi ha confiança, mostra un caràcter molt diferent, ple d'humor i de bromes. Aquesta dualitat va permetre oferir un retrat pròxim del capità, que combina una primera impressió més reservada amb una personalitat divertida quan es troba entre persones de confiança. La participació d'Abacuc en la filà Realistes forma part de la seua història personal i familiar, i la capitania representa la continuïtat d'una tradició que ha passat d'una generació a una altra. Per això, el càrrec no es planteja únicament com una fita individual, sinó com una experiència que implica bona part de la seua família. Un dels aspectes més importants de la presentació va ser precisament la voluntat de compartir la capitania amb les persones més pròximes. Abacuc podrà viure aquesta etapa al costat de la seua dona, els seus fills, son pare i el seu germà. La presència de diverses generacions de la família al voltant del càrrec reforça la idea de continuïtat i de transmissió de la tradició festera.
Alberto Acosta Sánchez té set anys i és alumne del col·legi Esclaves d'Alcoi. Serà el Sant Jordiet 2027 de la filà Mudéjares. Entre les seues aficions destaquen el futbol i el tenis, i les matemàtiques són la seua assignatura preferida. També és seguidor del Reial Madrid. Aquests detalls personals permeten acostar la figura del Sant Jordiet al públic des d'una perspectiva quotidiana. La seua família té una vinculació amb el món fester. La seua germana Carmen, tres anys més major que ell, ja havia sigut gloriereta dels Mudèjares. Els seus pares, Alberto i Carmen, són metges i s'havien incorporat a la vida festera a través del grup d'amics Palominos. La decisió de presentar Alberto com a candidat va estar relacionada directament amb la seua afició per Sant Jordi. Segons va explicar sa mare, el xiquet tenia l'habitació plena de representacions del sant i solia veure gravat el moment de l'Aparició. La família va considerar que havia arribat l'oportunitat de fer realitat una il·lusió que ell ja expressava des de feia temps. L'elecció es va produir entre set candidats, i va ser Mateo Vilaplana Blaak, Sant Jordiet de 2026, qui va traure la bola amb el nom del seu successor. La presentació del Sant Jordiet de 2027 havia tingut un acte previ al seu col·legi, on els companys i professors li van retre homenatge. La celebració va incloure l'Himne a Sant Jordi, discursos dels familiars i representants institucionals, la projecció d'un vídeo amb imatges del xiquet i el lliurament d’un record per part del centre. Va ser una mostra de l'afecte de la comunitat educativa envers Alberto i de la importància que té el càrrec per a la seua família i el seu entorn. La seua responsabilitat tindrà una rellevància especial perquè les Festes de 2027 coincidiran amb el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi sobre Alcoi. Això convertirà Alberto en un dels protagonistes més destacats d’una edició històrica, en què la figura del patró ocuparà un lloc central tant en els actes religiosos com en les celebracions festives.
El president del Casal de Sant Jordi, Paco García, va centrar bona part del seu discurs en la independència de l'Associació de Sant Jordi respecte de les opcions polítiques. Va agrair el suport econòmic que les administracions com l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat Valenciana ofereixen per al desenvolupament de les celebracions, però va remarcar que aquest suport no ha de condicionar l'autonomia de l'entitat. La seua intervenció va insistir que l'Associació de Sant Jordi ha de poder actuar amb criteris propis i mantindre la Festa al marge dels enfrontaments partidistes. El president també va recordar la importància del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi i va animar la ciutadania a participar en les activitats previstes. Un dels temes més destacats del discurs va ser la impossibilitat que el 23 d'abril de 2027, dia de Sant Jordi, fora declarat festiu local. El president va lamentar que no s'haguera pogut aconseguir aquest reconeixement en una data tan significativa per a la ciutat, especialment tenint en compte la importància històrica de l'efemèride. Toni Francés va abordar també aquesta qüestió i va explicar les gestions que s'havien dut a terme des de l'Ajuntament per a intentar que el dia del patró fora festiu. Segons va exposar, les discrepàncies sobre la conveniència de mantindre les celebracions en cap de setmana havien acabat condicionant la decisió final. L'alcalde d'Alcoi es va despedir del seu mandat desde 2011. Va ser un comiat institucional fent balanç de la seua trajectòria al capdavant del consistori i va agrair la col·laboració dels festers, els càrrecs i els diferents col·lectius que havien treballat amb l'Ajuntament al llarg dels anys. Entre els aspectes que va destacar hi havia l'evolució de les Festes i la incorporació progressiva de les dones a les esquadres, incloses les formacions mixtes.
La filà Tomasines va guanyar a la filà Cordoneros en la final del Campionat de Cotos del Mig Any. I l'altre triomf de la filà Tomasines va ser el segon premi al Concurs d'Olleta Alcoyana del 24 d'octubre de 2026. En plena celebració del Mig Any a la Glorieta, la filà Maseros va ser anunciada com la guanyadora del primer premi culinari, amb el seu plat commemoratiu com a guardó.
Però el dia havia començat molt abans, amb una quantitat elevada de festers i festeres posant-se el seu trage oficial. La celebració va tindre un caràcter excepcional perquè, a diferència d'altres edicions del Mig Any, la commemoració dels set segles i mig de patronatge va donar un protagonisme especial a la figura de Sant Jordi i a alguns dels símbols més representatius de les Festes. La Diana es va convertir en el gran acte commemoratiu del matí, mentre que la Glorieta va tornar a ser el punt de trobada de les filaes.
Per primera volta els trages de les 28 filaes alcoyanes es podien contemplar en octubre. A les 8 del matí va començar la Diana extraordinària des de la plaça d'Espanya. Abans de l'arrancà de la filà Andaluces, es va hissar la bandera de Sant Jordi des del balcó de l'Ajuntament en un acte simbòlic protagonitzat per Alberto Acosta Sánchez, Sant Jordiet de 2027. La principal novetat de la Diana va ser que els festers van poder desfilar amb els trages oficials de les seues filaes, una possibilitat excepcional que va permetre contemplar indumentàries que habitualment es reserven per a les grans celebracions d'abril. Es va seguir un ordre d'antiguitat, sinó haguera sigut la filà Asturianos amb el Sargento Cristià els primers en arrancar. Al bàndol moro va arrancar la filà Llana amb el meravellós pasdoble "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau. La filà Berberiscos es va col·locar la penúltima a pesar de tindre l'alferecia mora 2027, mentre que la filà Benimerines va tancar l'acte especial a les 12 del migdia. Es van fer els 3 trams tradicionals de la Diana i també va haver esquadres femenines i mixtes.
Les filaes van preparar les seues olletes en les parcel·les habilitades al parc de la Glorieta, en una jornada gastronòmica que combina la competició culinària amb la convivència entre els membres de les diferents entitats festeres. La 53 edició del Concurs d'Olleta Alcoyana va acabar amb sabor llaurador. La filà Tomasines va revalidar el segon premi com en 2025. A partir de les 6 de la vesprada, les entraetes van tornar a omplir els carrers del centre d'Alcoi de música, esquadres i ambient fester. Les desfilades van discórrer simultàniament pels carrers de Sant Nicolau i l'Avinguda País Valencià, dos dels itineraris habituals d'aquest acte. Les entraetes van tindre una característica excepcional relacionada amb la commemoració del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Els participants van poder desfilar tant amb el trage oficial de la seua filà com vestits de paisà, de forma que les formacions van oferir imatges diferents segons la indumentària escollida. Un Mig Any diferent i per al record gràcies a haver arribat al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi en un món tan polaritzat i dur. Tot un orgull per a la ciutat d'Alcoi.
