Ha sigut un plaer comprovar la implicació de Gabriel Barrachina durant tot l'any de càrrec. La filà Navarros i el seu alférez cristià 2017 anaven a recollir els fruits del seu esforç al llarg del temps, desde que desprès de la capitania de 2004 el mestre decidira desempenyar un càrrec en les Festes d'Alcoi. La desfilada va començar amb l'esquadra oficial amb el cabo menejant la porra al so de "L'ambaixador cristià". I precisament l'ambaixador cristià, Ricard Sanz, anava darrere estrenant trage. Era un migdia fresc però amb un sol radiant, el que li havia faltat a la filà Navarros en els seus càrrecs anteriors. El boato volia mostrar la vida real del poble navarro en l'Edat Mitjana, quan l'església, els guerrers del bosc i els nobles es repartien el poder al nord de la Península Ibèrica. Uns priors de marró i tostat envoltaven la pedra de Roncesvalles, sobre la que un monjo portava l'heràldica. La melodia de "Pastyme" es mesclava amb l'adaptació de "Fidel Rodella", música medieval que havia servit de base per a les composicions de la capitania cristiana de la filà Cides en 1998. Les religioses de Leyre portaven bastons amb creus i un vestit de colors austers com el marró, negre, tostat i blanc. Els peregrins de Luzaide transportaven el mapa del Camí de Santiago. El poble de Bertiz, amb trages campesins, repartia als espectadors un poc de hidromiel emmagatzemada en una tenda. Els escrivans desfilaven sentats al voltant d'una taula. Es tractava dels veterans de la filà amb la túnica pròpia d'un ermità. La música de gaites i "Crusllan animaven a l'akelarre de Sorgines. Portaven un original trage de Michel Abietar combinant els colors blanc, marró i tostat. Els pals i el toscat de les sorgines tenien connotacions màgiques. L'akelarre es menejava entre unes figures mitològiques del folklore navarro. Estaven fetes de palla i draps i representaven als bous, ziripotes, minotaures, jentilaks, serps alades, momotxorros i altres éssers gegants. Un ramat d'oques gracioses en moviment feia riure al públic. Les lamies feien conjurs màgics amb purpurina. La peluca blanca i el trage de color blau clar va desconcertar un poc als alcoyans, acostumats a un tipus de boato més clàssic. Les dames saludaven amb un ceptre a la ma desde la xicoteta carrossa. Lluïen un noble trage de color blau i blanc de gran senzillesa i elegància. La colla de xirimiters Mal Passet de Cocentaina tocava la peça musical "Santiago". Un grup de bruixes amb caputxes marrons donava pas al ballet de Virginia Bolufer. Les ballarines van rebre congratulacions pels moviments i salts al compàs de "Bellaguarda". El ballet representava la crema de bruixes i per això la meitat de les ballarines portaven una túnica beig i una capa granate. L'altra meitat de ballarines eren princeses amb faldes verdes i mànegues beig. Les bruixes es podien distingir pels cabells blaus i el maquillatge espectral. Virginia Bolufer, amb una melena roja, era la bruixa superior i estava nugada a un pal en la part més alta de la foguera. El foc de la foguera també eren unes ballarines que incendiaven la palla de la carrossa. La crueltat de la inquisició es va poder veure en l'Entrada Cristiana gràcies a uns heretges atrapats abans de morir. Un grup infantil va quedar eclipsat per una cabra amb unes banyes enormes. Les Belagines portaven pals i un trage blanc i marró amb falda roja. La dona de l'alférez i la seua filla ocupaven el paper de favorites sobre una llarga serp. Les dos van desfilar emocionades amb l'acompanyament musical de la marxa cristiana "Zaphirus", que 10 anys abans havia composat Francisco Valor. La filla lluïa un vestit de reina en blanc i roig mentre que la dona semblava més una fada tenebrosa. La favorita combinava el color roig amb el negre de la falda de gran longitud. Destacaven els xicotets adorns daurats i la granera màgica que subjectava en la ma. Per primera volta un gegantesc bou Almizclero desfilava per Alcoi. També va sorprendre la nombrosa tropa d'arqueres que va ocupar una bona part del carrer. Aquest nombrós grup femení del boato portava una curta túnica roja i del cinturó marró s'enganxava una tela blanca que servia com a falda oberta. Un grup de cetreria amb àguiles, falcons, mussols i altres aus precedia al segon ballet. Les exploradores movien mocadors blancs i interactuaven amb un cavall i una amazona. De nou era Virginia Bolufer l'encarregada d'un ballet amb un preciós trage de Michel Abietar. Estava composat de plomes negres al coll, un corset negre apretat i una vaporosa falda que combinava teles de color blanc, granate i negre amb brodats. "Terres de llegenda" era la marxa cristiana que guiava els passos del ballet de Virginia Bolufer. Els guerrers del Baztán portaven túniques bicolors i capes pobres. Els cavallers van fer la seua aparició al so de "Pavana" i damunt d'un ariet en forma de cap de cabra. Els amics de l'alférez cristià es convertien en autèntics senyors medievals gràcies a un trage que combinava el blau, el blanc i l'ocre. La capa blava tenia penjats símbols de Navarra i el casc era de metall, al igual que l'espasa. La infanteria d'Olite estava composada per camperoles amb trages en blanc, marró i groc. El boato de l'alférez cristià va ser el més participatiu d'aquest any i fins hi tot van eixir alumnes del Col·legi Arnauda. Els xiquets anaven ataviats amb l'uniforme blanc i roig de les Festes de Pamplona. Com una coral anaven cantant la cançó de "A San Fermín" que precedeix els encierros de bous que es celebren en juliol. I per fi, en la part més llarga i guerrera del boato, apareixia Gabriel Barrachina Pastor i el seu fill. Els dos eren els protagonistes d'una carrossa amb una trompa alpina d'or decorada a l'estil celta. Mostraven al públic uns dissenys similars de Michel Abietar, encara que el rodella tenia més presència del color blau i l'alférez del color granate. La gran diferència era l'arma: Arc i fletxes per al xiquet i una destral pesada per al mandatari. La capa estava composada d'un escut de fusta amb un crani, pells negres i una tela marró a la que se li havia cosit una creu blanca. El casc metàl·lic destacava per la sobrietat i per una corona de flor de lis per darrere. El color cru de la túnica estava tapat per un cinturó marró, un corn i una creu roja sobre tela blanca. Gabriel Barrachina va mostrar a tot Alcoi la il·lusió de la seua vida, acompanyat de família i amics. Davant de l'alférez els bous arrastrant la carrossa i darrere els músics interpretant "Santos, poetas y guerreros", una marxa cristiana ceremonial i bèl·lica que era molt adequada per al moment. Un nodrit grup de xiques amb curtes túniques blanques i caputxes marrons recordaven el cantar de Roldán. Una plataforma rocosa precedia al cabo batidor de l'esquadra de negres. Eren peregrins sorgits dels Pirineus i amb un toc esotèric. El blau de la filà Navarros no va faltar però el color principal era el marró, sobretot a la capa. Una capa que cobria el braç i feia al·lusió als tristos ropatges que gastaven els viatgers del Camí de Santiago. De fet al cinturó tostat estava incrustada la conxa identificativa de l'apòstol de Galícia. El cobre es va fer l'amo del disseny de Michel Abietar, destacant a les muscleres i el bolset. El pèl negre, les botes, el corn i la tela roja van passar prou desapercebuts, al contrari que l'espasa i l'escut blau de la capa. El casc dels esquadrers tenia una forma innovadora per les tires i la creu de cobre però també pel material tostat. L'Entrada Cristiana es tancava amb l'estrena de la marxa cristiana de Francisco Valor "Ultreia", que és el significat d'una salutació entre peregrins. L'espectacular alférecia cristiana 2017 ens va fer un complet resum dels animals, la cultura, l'essència i la mitologia de Navarra.
