FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

sábado, 28 de marzo de 2026

PORTADA REVISTA DE FESTES I CARTELL ALCOI 2026

Abans del descobriment del Cartell de Festes de Moros i Cristians 2026, Alcoi va tindre una cita al Saló Rotonda del Cercle Industrial. Allí es va presentar la Revista de Festes 2026 en la vesprada del 26 de març. En l'Any Jubilar, Sant Jordi ocupa el lloc central de la publicació, a l'estil de l'artista Mónica Jover. El fil teixint simbolisme i homenatge crea una imatge clàssica inspirada en els antics codis de l'Edat Mitjana. Cosint amb fil s'ha aconseguit una portada de Sant Jordi Eqüestre amb un fons blau ple d'estreles. El bagatge de l'artista Luis Solbes, del pintor Fernando Cabrera i l'escultor Enrique Galarza es percep en la Portada de la Revista de Festes 2026. En el marc hi ha un reconeixement a les bordadores i modistes que tantes hores li han dedicat al tèxtil i la indumentària festera. Un homenatge d'una dona pictòrica a totes les dones a través de les flors que envolten a Sant Jordi sobre el cavall. Va haver moltes referències al 750 aniversari de la mort d'Al-Azraq i del patronatge de Sant Jordi. L'especialista medieval Just Sellés va fer una dissertació sobre la vida del visir Al-Azraq, la batalla a la Canal en 1976 i el "Llibre dels fets" de Jaume I. L'acte va tindre també les intervencions del cronista de l'Associació de Sant Jordi, Alfonso Llorens, del president del Casal, Paco García, i de l'alcalde d'Alcoi, Toni Francés.

La regidoria de turisme prepara una campanya promocional per a anunciar la Trilogia Festera Alcoyana per tot el territori nacional. Es fa amb un gran cartell en tanques publicitàries, i enguany no es podia passar per alt el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La fotografia mostra un moment de la Processó General 2024 al carrer Sant Nicolau. Apareixen els protagonistes de l'Any Jubilar: El xiquet Sant Jordiet i la figura de Sant Jordi Matamoros sobre el cavall i en les andes repletes de flors. L'enramada de fons tapa el Campanar de l'Església de Santa Maria, però no li lleva religiositat a la imatge de propaganda. Luis Carbonell és l'autor d'aquesta fotografia tan espiritual i adequada per a la difusió de les Festes de Sant Jordi 2026. Segons la regidora de Turisme, Lorena Zamorano: "L’objectiu no és atraure turistes sols per als dies de les Festes, sinó de manera continuada durant tot l'any. L'excepcionalitat de l'efemèride de Sant Jordi permet al departament desestacionalitzar les visites i generar un atractiu constant al voltant del patrimoni, la història i la cultura vinculades a la figura del patró fester. Valorem l'enorme impacte d'aquesta imatge per a donar a conèixer la nostra identitat festiva més enllà del nostre territori. Hem d'aprofitar un esdeveniment històric com l'Any Jubilar, que ens permet atraure un major nombre de turistes durant tot l'any, la qual cosa es tradueix inevitablement en un impuls econòmic directe per a la nostra hostaleria i el nostre xicotet comerç".

No és habitual destapar el Cartell de Festes abans del dia 1 d'abril, però enguany s'ha tingut que fer a causa de la Setmana Santa. Desde el dissabte 28 d'abril de 2026 el Cartell de Festes llueix a la façana de l'Ajuntament amb l'esplendor i respecte que mereix. Un respecte encara més profund degut al dol per la mort d'un dels seus autors. Abel Flores formava part del col·lectiu "La Taula", que va rebre l'encàrrec del Cartell de Festes en el passat Mig Any. El jove de 34 anys va faltar prematurament per un infart, sorprenent a la seua família i amics a tan sols 3 dies del descobriment del Cartell de Festes 2026. Forts aplaudiments en honor d'Abel Flores s'han escoltat quan el Sant Jordiet de la filà Llana ha descobert la cortina del Cartell 2026. La gran novetat del cartell anunciador de 2026, any del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, és la seua elaboració. Es tracta d'un projecte cooperatiu impulsat per "La Taula", l'estudi creatiu que ha coordinat els elements gràfics del Cartell d'aquest any. L'equip de La Taula va proposar un procés participatiu, seleccionant 8 joves entre les candidatures presentades. Estes persones s'han integrat amb els membres de l'estudi i altres perfils vinculats a la Festa per a donar forma a l'obra. Tots els coautors han tingut un record especial per al company i recorden cada aportació en este treball i en altres anteriors. Tant l'Ajuntament d'Alcoi com el Club Deportivo Alcoyano, entitat amb la qual també va col·laborar, han expressat les condolences per l'abrupte acomiadament d'Abel Flores. L'acte de la "Vespra d'abril" va estar dedicada a fer homenatges i entregar insignes als càrrecs festers 2025 i donar reconeixement a guanyadors de concursos o als protagonistes de Nostra Festa 2026. Paco García, com a president de l'Associació de Sant Jordi, va assenyalar que la Festa ha de ser un punt de trobada, i mantenint-la al marge de tota politització. Va parlar d'unes festes obertes, justes i representatives, sent mostra d'això la incorporació de la dona i la primera primer tro: Tamara Espejo de la filà Vascos.

Al descobriment del Cartell de Festes 2026 va haver llàgrimes, emoció i confeti. El vídeo explicatiu del procés d'elaboració del Cartell ja nombrava a Abel Flores amb un "Que la terra et siga lleu". La resta de coautors del Cartell apareixien al vídeo donant idees creatives i preparant l'expectació per al moment d'obrir la cortina del Cartell. Hazael Rico, Carlos Guerrero, Àngela Molina, Isabel Lledó, Irene Martínez, Pepe Valiente i David Fenollar portaven la camiseta d'Abel Flores en el seu honor. Eren tots antics estudiants de l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi, i per tant fer el Cartell de Festes els feia una gran il·lusió. La seua vida laboral els havia portat a treballar per a marques, estudis de branding, estratègies de màrqueting i publicitat i disseny de logotips. Al no tindre la presència del Sant Jordiet britànic, va ser l'alcalde d'Alcoi qui va destapar el Cartell de Festes, amb una rebuda sense xiulits. El grup col·laboratiu "La Taula" no esperava aquesta resposta del públic alcoyà al destapar l'obra, mentre caïa confeti gran dels balcons, un dels elements del propi Cartell de Festes 2026. El castell de focs artificials i el cant de l'Himne de Festes va aportar més emoció al moment, tenint en el record al "jambo Abel Flores".

Un Cartell amb diferents capes de profunditat i fet per gent jove. En ell està representat tot el món gràfic: Escultura, fotografia i cartellística. Es tracta d'un treball reflexiu i diagnòstic on "La Taula" ha investigat allò que volien o eren importants per a alguns col·lectius festers. Així ha acabat creant-se el Cartell 2026, escoltant opinions diverses i amb contrasts. Era una aposta innovadora, però en la que el protagonisme el tenia que tindre el patró amb el cap ben alt. En l'any del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, no podia faltar la part religiosa de Nostra Festa. En la tipografia senzilla no es fa menció a l'Any Jubilar, sinó que en lletres blanques es fa referència a les dates del 25,26 i 27 d'abril de 2026 i a "Interès Turístic Internacional". Tal volta en les enquestes fetes per "La Taula" faltava demanar colorit, ja que és un Cartell fosc, amb un personatge gris en diferents tonalitats i un fons negre sols trencat pels cercles de confeti blau, rosa i groc. Un Cartell 2026 solemne, novedós, experimental que amaga detalls ocults a la cara del Màrtir. S'ha comparat el bust de Sant Jordi amb el de l'estàtua de "La Rosaleda", però també amb un robot, un romà seriós, el logo de "Al rojo vivo" o personatges de "Robocop" o "Gladiator". La sobrietat i potència de la imatge no reflexa l'alegria de la Trilogia Festera Alcoyana. No hi ha referències a la gent o a les filaes, però si als músics. En les marcades faccions guerreres de Sant Jordi s'aprecia un Cartell antic de principis del segle XX. En ell es veu el tros referent a "Himne", per tant el component musical es percep al fons. En altra part del casc romà de Sant Jordi es veu la Font Roja, vincle alcoyà més relacionat amb l'altra patrona d'Alcoi: la Verge dels Lliris. A la indumentària hi ha referències al tèxtil, al metro de les modistes que creen els trages i a altres treballadors ocults de les Festes de Moros i Cristians. Hi ha que buscar amb perseverança per a trobar l'Enramada i un balcó amb la Creu Roja de Sant Jordi. Tot un homenatge del talent de "La Taula" al patró en una efemèride tan històrica.

viernes, 20 de marzo de 2026

GUERRA DE GERMANIES I MIRACLE COCENTAINA

Desde 1520 la Mare de Déu del Miracle és la patrona de Cocentaina. El quadre de la Inmaculada Concepció va plorar 27 llàgrimes de sang pels terrors i crims que s'estaven cometent al món al segle XVI. Posant-se en context històric, es tracta de la Guerra de Germanies al Regne de València. A Cocentaina la revolta la van viure els camperols contra els senyors, sent una de les primeres crisis del sistema feudal. El conflicte feia perillar el poder dels Condes de Cocentaina, que desde feia segles estava governada per la família noble dels Corella. Cocentaina era vil·la comtal desde que en 1448 el rei Alfons V d'Aragó li donara el títol nobiliari i les terres al conseller Jimeno Pérez de Corella. Rodrigo Roig de Corella i Moncada va ser el quart conde de Cocentaina, junt a la seua dona la condesa Àngela de Borja. En aquell moment van reprimir durament el primer intent revolucionari de l'època renaixentista. L'origen d'aquesta batalla de les Germanies és que el rei Fernando el Catòlic va manar a tots els oficis que es prepararen per a defendre's dels infidels, sobretot dels pirates Berberiscos. Era degut a que en 1515 ja es notava una pèrdua de poder entre els nobles valencians, ja que la xicoteta burgesia estava agafant força. Les classes populars no tenien beneficis econòmics en un moment històric en el que hi havia creixement a la Corona Catalanoaragonesa.

La milloria de les mercaderies, importacions i exportacions i les manufactures deixaven fora de joc a la gent i pobles del camp. Les ciutats medievals estaven vivint un esplendor gràcies a l'organització gremial. En canvi, les extensions rurals i les terres de cultiu valencianes tenien problemes al viure en un règim aristòcrata amb una legislació anterior a l'aparició de la burgesia: Els Furs de Jaume I. Els repobladors veien com ciutats com València, Xàtiva o Gandia s'expandien gràcies al Papa dels Borges, les arts i lletres del segle d'or i els comerciants.

Les tensions entre les estructures gremials i la pobresa dels agricultors van augmentar. Els agermanats eren de classe baixa i volien tindre més control en el govern dels pobles. Exigien una ciutat lliure, exclusivament governada per la justícia popular, com moltes altres ciutats italianes. Però això no implicava que els agermanats no foren absolutament respectuosos amb la monarquia. Era un sistema de reclutament on s'agrupaven com a germans per a buscar uns beneficis comuns allunyats de la desigualtat de riquesa entre nobles i plebeus, i també lluitar contra el turc Barbaroja.

En 1519 es va utilitzar l'ordre reial de 1515 per a armar els gremis per poder autodefensar-se davant de les amenaces dels corsaris. L'epidèmia de peste negra va ser l'espurna final amb la qual els gremis tractaren d'imposar a la força les seues reivindicacions. El continu ajornament de la vinguda del rei Carles I d'Aragó per a celebrar corts i jurar furs es devia a l'escàs interès que li provocava el Regne de València, en coincidir aquests fets amb el procés de coronació com a emperador.

El regnat de Carles I d'Aragó va patir una rebel·lió al Regne de València i a les illes Balears. Els agermanats començaren a exhibir el poder dels oficis amb diverses desfilades militars. En novembre de 1519 els gremis s'havien agermanat i estaven preparats per a un alçament. Un comitè executiu format per 13 síndics com a autoritat independent de l'administració reial. La Junta dels Tretze estava formada per un representant de cada gremi per a poder dominar la ciutat de València. Volien emular la república de Venècia o a Jesús i els 12 apòstols. El rei estava pendent de la seua coronació com a Carles de Gant de l'Imperi Romanogermànic i sols va prohibir l'ús d'armes, però no va fer concessions que es tingueren en compte. La Germania va ser revocada pel rei en gener del 1520 i la tensió va augmentar amb el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza com a virrei en abril del 1520. Els Agermanats van rebutjar al virrei per la seua condició d'estranger, així que van fer un colp d'estat municipal aconseguint imposar representants populars en diferents jurats, magistratures i comissions de govern municipal sense arribar mai al control total. A mesura que anaven sumant-se viles a la revolta, aquesta anava radicalitzant-se i va adquirir el rang de guerra civil i s'estengué per tot el Regne de València, amb la creació d'altres juntes. En 1520 les accions bèl·liques es van centrar en assalts, saquejos a palaus nobiliaris i la cremà de títols de propietat. Miquel Estellès va ser l'impulsor de les Germanies de Biar, Alcoi i Ontinyent.

Degut als motins dels Agermanats el virrei Diego Hurtado de Mendoza va fugir de València a Cocentaina, on va trobar resguard en el Comtat. Els condes Rodrigo de Corella i Moncada i Àngela de Borja van cuidar de la família del virrei al Palau Comtal de Cocentaina. El fill del Conde, Guillem Ruíz de Corella va acabar casant-se amb la filla del virrei: La posterior condesa Brianda de Mendoza fins a 1541. Els exèrcits Agermanats anaven formant-se en tot el territori mentre Cocentaina vivia aliè degut al miracle de les llàgrimes de la Mare de Déu. La propaganda a favor dels Condes va tindre un efecte positiu entre els socarrats. Alcoi en canvi tenia la seua pròpia Germania contra els nobles i fins hi tot la seua Junta dels 13 antinobiliària com a València. Els Agermanats de Bocairent van voler saquejar Cocentaina en juliol de 1520 i entre els cavallers del virrei estava el Conde de Cocentaina i 30 soldats a cavall. Molts infants del virrei van morir a Gandia, ja que les seues tropes estaven formades per musulmans pagats i castellans poc disposats a morir per la terra. El líder Peris dels Agermanats va arribar a Denia i va saquejar el Castell de Polop. Hi havia nobles més moderats que volien ser flexibles, però el virrei volia desfer les Germanies i l'exèrcit agermanat va declarar la guerra als feudalistes.

A la Corona de Castella la revolta dels comuners va acabar en derrota al 1521 però els valencians van agafar més força posant fronts de lluita a les comarques del nord de Castelló i a Alzira, Xàtiva, Gandia i Elx. Al Maestrat, el camp de Morvedre i i la Plana els agermanats van acabar perdent. Però al sud es va aconseguir prendre el castell de Xàtiva i una important victòria en la Batalla de Gandia sobre les tropes del virrei i del conde de Cocentaina. Diego Hurtado de Mendoza va haver de tornar per mar desde Dénia a Penyíscola desprès de la batalla campal. Amb el saqueig de la vila i horta de Gandia, i el bateig forçós de tots els musulmans de la Safor, els agermanats començaren una sèrie de disputes internes. L'agressivitat contra els mudèjars va fer que els nobles es reagruparen i guanyaren les terres del riu Segura, on van executar al militar Pere Palomares que havia comandat les tropes del Comtat.

Aquest problema va dur a la derrota a Oriola i la posterior caiguda en mans reialistes de tot el sud del regne, des d'Alacant sense oposar resistència fins a Ontinyent. Les Germanies de Xixona, Alcoi, Penàguila, Benifallim, Biar i la Vil·la Joiosa es van rendir definitivament en novembre de 1521. En Ontinyent es van penjar de la soga als agermanats de l'Olleria i Albaida, quan l'exèrcit del virrei i del Conde Rodrigo Roig de Corella ja estaven reconquerint el domini d'Alzira.

A la ciutat de València el moviment es va radicalitzar amb líders com Urgellés, Estellés, Peris i Borrell. L'objectiu dels primers líders no era altre que controlar el sistema municipal per desenvolupar un millor govern: sanejar les arques públiques i reduir l'emissió de deute públic. Però els burgesos es van tirar enrere del moviment quan van aparèixer els processos bèl·lics amb altres interessos. Mentre que la burgesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defensaven la revolució en els camps de batalla. Aquesta desunió va provocar la caiguda ràpida de la revolta i sols a una setmana de la gran victòria a Gandia, la Junta dels Tretze dimitia, i als tres mesos la ciutat de València es va rendir al rei Carles I. El dirigent Peris, després de fer-se fort uns mesos a Xàtiva, va tornar a València. Allí no va poder revifar la Germania perquè les forces senyorials eren potents. Els soldats van assaltar a Vicent Peris en sa casa i els veïns l'ajudaven llançant rajoles i pedres desde balcons i finestres. Però els cavallers van prendre foc a les cases i finalment Peris va ser pres i executat en març de 1522.

Únicament Xàtiva i Alzira van quedar sota domini agermanat. Es va produir un rebrot de la rebel·lió, aquesta volta liderada per un misteriós personatge. Era l'Encobert que es feia passar per l'infant Joan, fill dels reis Catòlics. Aquest nou líder va aconseguir vincular la ja agònica revolta únicament amb el component social més pobre, completament diferent dels impulsors de la crisi: les elits camperoles locals. En aquesta fase de 1522 la zona d'acció de la Germania era l'Horta de València, Alzira i Xàtiva. Van robar en algunes terres senyorials, assaltaren alguns castells i van obligar a tots els musulmans a batejar-se per mitjà de la violència.

L'Encobert va ser assassinat a Burjassot en maig de 1522 a mans dels seus seguidors, per a cobrar la recompensa oferta pel virrei. Amb la caiguda de Xàtiva i Alzira en desembre de 1522, es produeix la derrota definitiva dels Agermanats. Germana de Foix va governar València a partir de 1523 amb ma de ferro. La repressió va ser moderada al principi, sols condemnant als dirigents, però més avant es van firmar 800 sentències de mort i fortes multes als gremis. La utilització del castellà a les lleis es va prendre com una represàlia més contra els perdedors. A la cort i en les sentències judicials es va deixar d'utilitzar el valencià com a llengua oficial i la derrota dels Agermanats es va veure com una causa de la imposició del castellà al Regne de València. La pacificació efectiva del territori no es va produir fins al 1528, data en què el rei va atorgar un perdó general. La revolta de les Germanies va ser un catalitzador polític pel canvi a l'estat modern: centralitzat i autoritari. El pas fonamental per a accelerar aquest procés fou el debilitament de la noblesa local en pro del poder reial, ja que els comtes necessitaven de la protecció del rei. Amb la fusió del Regne de València amb la resta de territoris imperials com el Regne de Castella, els nobles regionals passaren a un tercer pla en contraposició d'un nou tipus de noblesa imperial: Los Grandes de Espanya. Aquest punt d'inflexió va comportar la pèrdua d'unitat nacional dels regnes que conformaven l'antiga Corona d'Aragó i la incorporació del castellà com a llengua de la noblesa.

Els àrabs habitants del Regne de València van ser un altre dels múltiples objectius partidistes dels agermanats. L'odi al moro no sols tenia un component ètnic i religiós. Els musulmans conformaven un tipus de mà d'obra barata que ajudava els nobles a mantenir la seua posició amb una alta productivitat de les seues terres. I per altra, els artesans mudèjars eren una altra font de competència per al sistema gremial de les ciutats medievals. Es volia crear un únic poble cristià i de forma utòpica es va iniciar un procés de conversió sistemàtic que va tindre el seu punt màxim a l'estiu del 1521, després de la victòria agermanada de Gandia. A més a més, els mudèjars li juraven fidelitat als senyors i per tant va haver excursions per a batejar a la força als musulmans. Alguns mudèjars van fugir per mar a Àfrica i altres es van refugiar a les muntanyes. El conde volia restituir la normalitat, ja que els mudèjars eren part de l'estructura econòmica valenciana, però desde aquell moment van passar a dir-se moriscos de forma massiva. Es va mantenir la fe cristiana dels nous conversos, ja que segons el clero no havien estat forçats: la decisió del baptisme havia estat presa lliurement en haver-se donat al mudèjar l'alternativa de la mort. Amb aquesta decisió va començar el problema dels moriscos fins la seua expulsió en 1609.

A la Guerra de Germanies van haver 12000 morts, 70 llocs cremats, molts danys econòmics i una repressió brutal que va dur a exilis i sancions als súbdits. Els Agermanats simplement van ser reaccionaris sense ideologia concreta, mai van qüestionar la societat monàrquica ni l'autoritat dels Condes. La família Corella del Comtat de Cocentaina va saber manipular l'opinió pública dels contestans i contestanes per mitjà de l'Advocació de Mare de Déu del Miracle. A la Capella de Sant Antoni Abad, Rodrigo de Corella i la seua condesa resaven davant un quadre quan van observar que del rostre li caïen gotes de sang. Mossèn Onofre va voler recolzar als Condes participant del fet miraculós de les 27 llàgrimes i anunciant el prodigi com una resposta al patiment dels treballadors. A partir del 19 d'abril de 1520 el poble de Cocentaina va estar més centrat en la devoció a la Mareta que en les lluites antimudèjars i de les Germanies.

En el 750 aniversari del Miracle de les llàgrimes un xiquet es va vestir de Mossèn Onofre Satorre a les Festes de 1970. Ahí va nàixer la idea de que uns xiquets representaren als Condes, sent Mari Luz Morant i Francisco Ibàñez els primers en 1972. Els presidents de la Pia Unión de 1997 van contractar un helicòpter per a que llançara confeti daurat a l'entrada de la Mareta a la Parròquia de Santa Maria. La Pia Unión són feligresos contestans que es dediquen a la fe i s'encarreguen de vetlar per la Mareta durant els 12 mesos. En 2026 s'ha iniciat una nova junta de la Pía Unión, encapçalada pel dissenyador fester Ernesto Ferràndiz i Milagro Sánchez. El Cartell de la Mare de Déu 2026 és una fotografia de Marcos Monar.

viernes, 13 de marzo de 2026

FALLERES MAJORS DE VALÈNCIA

La dona més important a les Falles de València és la Fallera Major, a voltes associada a un paper florero. La figura de la Fallera Major de València apareix en l'any 1931, encara que ja hi havia antecedents en varies tradicions valencianes abans de la Segona República Espanyola. Eren els antics Jocs Florals amb les regines, i l'altra més moderna vinculada als concursos de "misses" que es popularitzaren en els feliços anys 20. La primera valenciana que fou nominada Fallera Major de València va ser Ángeles Algarra de la falla de la Plaça del Negrito. Però en l'any 1940 va ser nombrada Fallera Major de València la filla del General Aranda, María Luïsa Aranda. Desde 1940 fins al 1979 s'obria una etapa en la qual les xiques que ocupaven el càrrec eren filles o nebodes de destacats personatges pròxims al règim franquista. El cas més sonat fou el de Carmen Martínez Bordiu Franco, coneguda com la neta del dictador, que va ser Fallera Major Infantil de València l'any 1960. Estes senyoretes foren conegudes popularment com "les filles de Don", i també hi havia casos entre les xiquetes. Però el càrrec de Fallera Major canviaria radicalment l'any 1980, quan va arribar a l'elecció de la Fallera Major la democràcia. L'Ajuntament ja no s'encarregaria de l'elecció, sinó que la Fallera Major seria elegida per un jurat designat pels presidents de Falles. Però la dona escollida abans de ser triada passa per 3 úniques i difícils proves: la preselecció d'estiu, l'elecció de cort que es fa a la tardor i finalment l'elecció de la Fallera Major d'entre les 13 falleres que formen la Cort d'Honor. Amb el pas del temps, a l'elegància, la bellesa i al coneixement de les Falles s'han afegit altres virtuts que fan de les Falleres Majors de València una de les figures més importants de la ciutat i les autèntiques ambaixadores d'una festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. No podem deixar passar el mes de març sense parlar de les Falles de Sant Josep i les seues protagonistes. En anys anteriors hem recordat els mantells de la Mare de Déu dels Desamparats en l'Ofrena. També els Cartells de Falles de València, les Falles municipals de l'Ajuntament i les Falles premiades en Secció Especial. Les Falleres Majors porten riques indumentàries de valenciana del segle XVIII o XIX, amb característiques diferents. El característic pentinat de fallera o les luxoses joies i collars sols són una xicoteta part de tot el vestuari que llueixen les representants de cada comissió fallera. Però si alguna peça del trage és cara, eixe és l'espolí, ja que sols la tela de la falda brodada pot costar 20000. Aquest és un dels motius pels qual la figura de la Fallera Major de València sempre s'ha associat a una família burgesa, d'empresaris adinerats o de classe benestant amb poder social i econòmic. A continuació repassem les Falleres Majors adultes dels últims 30 anys.