GLÒRIA MODERNISTA ALCOI 2026

La Setmana Modernista d'Alcoi 2026 ha tingut novetats i una gran afluència de públic. L'estrena del Cartell i les activitats més culturals van anar calfant motors per al cap de setmana. El divendres 25 de setembre de 2026, la plaça d'Espanya es va convertir en l'escenari de l'obertura del tram més festiu de la IX Fira Modernista. El pregó era una recreació teatralitzada dels primers anys del segle XX. L'acte va estar protagonitzat per 2 figures històriques especialment vinculades a l'edició d'enguany: El compositor alcoyà Gonzalo Barrachina, interpretat per Rubén Mira, i el polític José Canalejas, encarnat per Juan Javier Gisbert. El pregó havia estat escrit per l'escriptor Ximo Llorens, però també va tindre unes paraules l'alcalde d'Alcoi. Toni Francés es va despedir ja que no tornarà a presentar-se a l'alcaldia. A més a més durant el seu llarg mandat es va instaurar la Fira Modernista. Va ser en 2017, precisament amb la seua successora, Lorena Zamorano, com a regidora de turisme. L'històric Canalejas va prendre la paraula, però va ser interromput pel músic Gonzalo Barrachina, iniciant-se entre els dos un breu i divertit debat sobre qui havia de ser realment l'encarregat de pregonar la Fira. Finalment, es va imposar la figura de Barrachina, que va pronunciar el pregó titulat "Elogi de la disfressa", reivindicant així també el caràcter festiu i participatiu de la celebració. El ballet floral de Virginia Bolufer i el de paraigües va amenitzar l'espera.

El Grup de Danses Carrascal va oferir les seues danses tradicionals, creant entre els parlaments i les actuacions una atmosfera pròpia del començaments del segle XX. El conjunt de l'acte va servir també per reivindicar la figura de Gonzalo Barrachina Sellés, protagonista de la Fira Modernista 2026 per la seua trajectòria musical i, especialment, per la seua vinculació amb l'Himne de Festes d'Alcoi. En 1917 es va desvincular de la zarzuela "La Bella Zaida" i la part musical de "El Sig" es va convertir en "Nostra festa ja cridant-nos està". 

Immediatament després va començar la Cercavila Modernista Popular, amb Barrachina i Canalejas al capdavant de la comitiva. La desfilada va eixir de la Bandeja i va recórrer els carrers de Sant Llorenç i Sant Francesc, va passar per la placeta de la Creu Roja, va continuar per Sant Nicolau i va tornar finalment a la Plaça d'Espanya. La cercavila va ser multitudinària i va permetre que tant les entitats participants com nombrosos veïns i visitants es convertiren en protagonistes de la recreació, tots caracteritzats amb indumentària de l'època. El poble pla anava acompanyat de xirimiters, ja que la classe obrera era la predominant ja als inicis del capitalisme. Es van veure oficis antics i darrere dels panaders, agricultors, grangers i militars condecorats va aparèixer la burgesia. Sempre són la part més esperada pels vestits luxosos de les senyores i els fracs dels empresaris. Les dames amb sombreros i ventalls anaven acompanyats del so d'acordions. Va haver més uniformitat i colorit que altres anys, i la música també va ser variada. Hi havia obrers i treballadores de les fàbriques, industrials i representants  de la vida quotidiana de la ciutat, així com empleats del servei de correus, bombers i futbolistes caracteritzats segons els primers temps de l'esport local, amb representació del Club Deportivo Alcoyano. També hi van participar bombers veterans i alumnes i professors del col·legi Carmelites. No va faltar el "Tito titot" i les autoritats, que tancaven la Cercavila amb la banda de música. Els balls modernistes van tancar la jornada, com també un vals popular al que es podia unir qualsevol.

El matí del dissabte 26 de setembre de 2026 va ser tot energia positiva al centre de la ciutat. En la recreació d'un dia de mercat a la plaça d'Espanya, diferents col·lectius van recuperar l'ambient, els oficis i les escenes quotidianes de l'època. A la plaça de Ramón i Cajal es va fer la cerimònia d'hissada de banderes, amb la participació del Grup Scout Sant Jordi, i poc després, una cercavila des de la Plaça d'Espanya, pels carrers de Sant Nicolau, fins a arribar a la Glorieta. La inauguració de la Fira Modernista de la Glorieta va córrer a càrrec d'un grup de xirimiters i els regidors de l'Ajuntament d'Alcoi. Les corals interpretaven cançons antigues i va haver un ball d'enfermeres, com un homenatge a les dones que van dedicar la seua vida a cuidar dels malalts. La pobresa, malalties i fam del segle XIX, junt a l'alta mortalitat feien molt important la funció dels hospitals en les ciutats industrials.

A l'Església de Santa Maria es va realitzar el descens del campanar amb indumentària modernista, mentre que al cementeri es va oferir una visita guiada dedicada a Gonzalo Barrachina, aprofundint en la figura del compositor. Un dels moments més singulars del migdia va ser la manifestació popular contra els consums, una recreació d'una protesta de caràcter social pròpia dels anarquistes. Els treballadors van recórrer el trajecte entre la Glorieta i la Plaça d'Espanya amb proclames. Els Bombers de la Muntanya van oferir una maniobra d'extinció d'incendi, recuperant les tècniques i l'ambientació dels serveis d'emergència de principis del segle XX. La programació matinal també va incloure la recreació de la presentació de la primera campanya turística d'Alcoi a la societat, una proposta que va permetre mostrar com la ciutat començava a projectar-se turísticament en aquell moment.

Al parc de Cervantes va haver un pícnic modernista i al carrer Sant Llorenç els jocs tradicionals per als xiquets i xiquetes. De vesprada es va interpretar la zarzuela "Los Viejos Compadres", obra de Gonzalo Barrachina, i el ball d'oficis, que va recrear mitjançant la dansa diferents ocupacions i escenes de la societat alcoyana. També la coreògrafa Carmina Nadal va aprofitar una composició de Gonzalo Barrachina.

Però el gran moment de la vesprada va arribar a les 19:30 amb la recreació de la inauguració del pont del Viaducte per José Canalejas. La representació va partir del Parterre i va recuperar l'ambient d'aquella data llunyana, amb la figura de Canalejas com a protagonista. Aquesta recreació constituïa una de les grans atraccions de la Fira de 2026. Els heraldos a peu i una miniatura del pont del Viaducte arrastrat per cavalls encetava la desfilada. El carruatge de les autoritats va causar expectació, ja que el polític Canalejas anava en una calessa típica dels boatos contrabandistes. Va haver teatre sobre les disputes entre la classe acomodada i el proletariat. A la Plaça d'Espanya va haver discursos sobre que el pont del Viaducte era una obra d'enginyeria producte de l'esforç i treball dels alcoyans. Ja situats al pont del Viaducte, el retor va beneir el pont i Canalejas va reproduir el discurs inaugural del 24 de febrer de 1907. El diputat de les Corts va felicitar a l'arquitecte Próspero Lafarga Navarro per l'estructura metàl·lica d'acer de 352 tonellades i 3 pilars  de 35 metres d'altura sobre el riu.

El diumenge 27 de setembre de 2026, la IX Fira Modernista d¡Alcoi va viure la seua jornada de clausura amb un programa especialment centrat en la recreació de la vida festiva i social de principis del segle XX. La jornada, que coincidia amb el Dia Mundial del Turisme, va començar amb diverses activitats al centre de la ciutat, entre elles una excursió modernista per la Ruta de les Ximeneres, una xocolatada benèfica a la plaça de Ramón i Cajal i les tendetes de la Glorieta. 

L'Associació de Sant Jordi va organitar una Glòria Modernista ambientada en les Festes de Moros i Cristians de 1917. Van participar representants les 28 filaes actuals, però amb els trages de fa més de 100 anys. Algunes havien canviat molt, com les filaes Asturianos, Cides, Navarros o Alcodianos i altres no existien. Per això el glorier de la filà Aragonesos anava dels Salomonistes i el de la filà Cruzados dels Visigodos. La filà Almogàvars va tornar a ser Asturs amb pells blanques i la filà Tomasines es va posar el cavallet per a ser la Cavalleria de l'Esquadró de Sant Jordi.

El motiu de l'acte era la celebració del 750 Aniversari del patronatge de Sant Jordi, ja que està deixant grans moments en 2026. El bàndol moro estava més consolidat en 1917 i van aparèixer amb les filaes de sempre, encara que Xanos, Verds, Magenta, Cordoneros i la Cavalleria Realista costaven de distingir. La filà Berberiscos també va aparèixer amb el seu tradicional cavallet, però no la filà Benimerines. Al fundar-se en 1980, van ocupar el lloc de la desapareguda filà Granadinos. Pau Vilaplana, de la filà Andaluces, va fer el seu debut como Sargento Cristià desprès de la seua recent elecció. També va participar Mauro Camáñez como Sargento Moro, estrenant els 2 uns trages fantàstics on el roig i el crema lluïen com a colors principals.

La desfilada va començar puntualment a les 12 del migdia a la Font Redona i va recórrer el centre de la ciutat fins a arribar al Temple de Sant Jordi. Els festers van recrear la indumentària i l'ambient amb pasdobles antics. Tant el bàndol moro com el cristià van interpretar una peça musical de Gonzalo Barrachina: "Ecos de Levante" i "Goya". La Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical Nova d'Alcoi van ser les bandes privilegiades que van tocar en un matí solejat. El pas de les 28 filaes va provocar una estampa molt semblant a la de les grans jornades d'abril, però recreada amb l'estètica de començaments del segle XX. Va ser molt emocionant, el públic es va bolcar a les voreres i balcons i es va exaltar el nostre patrimoni fester i musical.

Desprès de que la Glòria Modernista passara per la Glorieta, el Grup de Teatre del Centre de Majors Oliver va representar "Senyoretes de cul cosit". També hi va haver la representació de "Tito Titot", balls modernistes amb polques a càrrec d'Amics del Modernisme d'Alcoi i, a la plaça de Ramón i Cajal, la cerimònia de Promesa Scout i el foc de campament. La regidora de Turisme, Lorena Zamorano, va valorar posteriorment la Fira com un èxit i es va notar un creixement de públic en l'últim dia. La jornada dominical va servir així per tancar una Fira Modernista que havia convertit durant tota la setmana diversos espais d'Alcoi en escenaris de recreació històrica, però el moment culminant hi ha que agrair-lo al Casal de Sant Jordi i el seu president Paco García Carrillo.

RETRANSMISSIÓ ENTRADES 2026

Encara que À Punt últimament està massa compromesa amb el món taurí, no ha deixat de banda les seues retransmissions d'Entrades. La televisió pública valenciana ha d'oferir una programació més diversa, en la que les Festes de Moros i Cristians tinguen major cabuda. Sense cap dube, retransmissions com les d'Alcoi o Ontinyent li donen més audiències que les corregudes de bous. I sempre és millor un càrrec fester que un torero... A continuació deixem els vídeos de com els periodistes Ferran Cano i Reis Juan van narrar les capitanies i alferecies del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi en la que les protagonistes van ser les filaes Andaluces, Marrakesch, Asturianos i Realistes.

 

Finalment les 2 Entrades de Muro van rebre un temps més estable de l'esperat. TVA, la televisió de les comarques, va fer un ample desplegament de les capitanies de les filaes Verds i Maseros i de les abanderades de Tariks i Contrabandistes. El dissabte 9 de maig de 2026 va desfilar el bàndol moro i el diumenge 10 de maig va ser el torn vespertí del bàndol cristià.  

El 8 d'agost de 2026 Cocentaina i el seu Passeig del Comtat s'omplien de música festera amb una meravellosa Entrada. TVA va comentar amb poca gràcia els boatos de les filaes Almogàvars, Mudéjares, Contrabandistes i Bequeteros. Les esquadres de negres van tindre el seu protagonisme al girar a les autoritats davant del Palau.  

La coincidència de la retransmissió de les Entrades d'Ontinyent amb un incendi forestal a la provincia de València va fer que la connexió no fora l'habitual. Va haver talls informatius en la vesprada i nit del 21 d'agost de 2026. Els comentaristes com Ferran Cano van intentar aparentar normalitat per a poder explicar els boatos dels càrrecs: Estudiants, Moros Marinos, Almogàvars i Moros Espanyols. Sense cap dubte ha sigut un any de molta qualitat a la capital de la Vall d'Albaida.  

Per les dates en que estem, podem afegir també la retransmissió de les Festes d'Ibi. Són una de les últimes poblacions de la comarca que celebra les Entrades de Moros i Cristians. Va ser el divendres 11 de setembre quan les capitanies van córrer a càrrec de Templaris i Chumberos. Però la resta d'abanderades dels 2 bàndols no van decepcionar, aportant uns boatos molt complets per al públic ibense i els teleespectadors de Intercomarcal. Els comentaristes no van ser tan mediocres i la qualitat de les imatges és bona, destacant la rebuda dels ambaixadors als capitans pel matí i la vesprada.

ALFERECIA REALISTES 2026

L'alferecia mora 2026 s'havia estat preparant amb antelació, junt a moltíssims actes en les que la filà Realistes havia posat en valor les marxes mores, el Cavallet de l'Aparició i al propi patró en el 750 aniversari de Sant Jordi. L'esquadra de blancs amb una dona cabo batidor obria el boato amb la marxa mora "Al-Wazir", que tant representa a la filà Realistes desde l'anterior càrrec de 2011. El 4 genets de l'Apocalipsis portaven l'estandard del crani de cavall com a heràldica del càrrec. Els 3 cavalls blancs amb les figures fantasmagòriques sense rostre van impactar al públic. El fum s'apoderava dels carrers d'Alcoi quan encara no s'havia fet de nit. I és que l'Entrada Mora 2026 es va avançar als horaris i va ser molt ràpida, llevant-li misteri al boato de l'alférez moro. El batalló dels fills del desert portava caputxes i trages en tons crema. Els abanderats del desert vestien de tostat amb corretges, un disseny senzill de Glòria Segura. Una artista que s'estrenava al món fester amb els bocetos de la filà Realistes. El so de la percussió i les plaques de metall feien més bèl·lic el moment en que els guerrers del boato proclamaven el seu lema: "Lluita, mort i eternitat". De forma compacta baixava el grup de boato "Simones nòmades", amb fular i faldes de color crema i fanalets en forma d'estrela. Les Sibiles vestides de blanc i amb vels lluïen unes llargues ungles daurades a conjunt amb els accessoris metàl·lics. El ballet de Virginia Bolufer seria etern, i sempre serà recordat per incloure un nou insecte en el món fester. Es tractava del ballet de l'Escalopendra, un cuc perillós del desert. Els braços de les ballarines es movien com si foren el llarg cos i les pates de l'animalet. La falda i el turbant auster era d'un color monocromàtic semblant a l'arena del desert, però l'efecte visual del ballet de Virginia Bolufer va estar molt aconseguit. Els xirimiters interpretant "Alhalafat" van realçar tant els sinuosos passos del ballet com l'esquelet articulat. Era una carrossa amb els òssos i columna vertebral d'un bitxo del desert. Movia el cap recordant les figures històriques que desde fa 30 anys inclou la filà Realistes als seus boatos. En 1996 va ser el cavall blanc, en 1997 el pavo real, en 2010 les girafes i en 2011 el lleó alat. Els beduïns de les estreles vestien amb túnica blava, faixa marró i capa i caputxa gris. Els tons apagats del trage contrastaven amb la claredat de carrossa de la sàvia de la Madrassa: Mestra de blanc i mare de l'alférez moro Miguel Espí. Com era una carrossa infantil es necessitava animació àrab per als xiquets i xiquetes. Però si no fora prou amb la música ètnica, també hi havia un teatre de titelles. Moguts per fils, els xicotets personatges ens avançaven com serien els trages dels protagonistes de la filà Realistes. Les guardianes dels arcs de Zahra vestien en tons crus custodiant a les dames a cavall. Molt original va ser el trage de les amazones, amb filigrana daurada, faldes amb flecos  i una caputxa blanca rivetejada en gris. Com eren arqueres no els faltava l'arc a la ma i el carcàs amb fletxes sobre la capa de lleugeres plomes blanques. Un harem en tons blancs portava cistelles amb minerals i joies. Era la temàtica de la carrossa de la favorita, com un gran joier entre coixins blaus. Els safirs il·luminats ressaltaven la llum de la dona i la filla de l'alférez moro, i darrere una gran bòveda celeste amb les constel·lacions nocturnes. El trage de la favorita era una oda a l'elegància, al vestir una túnica blanca amb cristalls i preciosos brodats que anaven augmentant al voltant del pit. La finura del vel en tons crema li cobria les esquenes, mentre que la saragossana portava els cabells al descobert. La seua filla també mostrava el pèl rissat, mentre que la capa tenia flecos blancs i la falda en tons crema uns encaixos molt subtils. La cadència de la peça musical "Moros y cristianos" feia dansar als cavalls que eixien a continuació. Uns tuaregs de blanc amb pells portaven busts de cavall, mentre que el cos de l'animal s'aconseguia amb tires de color marró. Les xiquetes de l'oasi amb caputxa blanca i bombatxos marrons precedien al ballet Gawazi. Antares i els escorpins van protagonitzar una coreografia amb 2 trages: Un en color carn i blanc i altre en color blau fosc i negre. L'element central del ballet Gawazi era la cua dels escorpins, que en algunes ballarines era daurat i en altres platejat. Les ballarines simulaven amb els braços com els animals picaven amb la seua punxa afilada i les pinces temibles. Va ser l'últim ballet de la jornada i un dels més aplaudits per la seua espectacularitat. L'obra musical no podia ser més adequada: "Verí" de l'ontinyentí Saül Gómez. Un escorpí daurat es movia atemorint al públic com a impacte final del ballet Gawazi. Apareixia sobre un burret el Santó, figura recuperada del segle XIX que era l'antagonista del Mossèn Torregrosa. Rafa Segura, com a primer Santó modern, vestia en tons grocs i blancs amb brodats i turbant amb caputxa. El Santó portava el llibre del Coràn a les mans i es va integrar al boato envoltat dels portadors de les estreles. Aquests astròlegs vestien amb turbant i túnica blanca decolorada als peus. Amb la sagrada guia espiritual del Santó, els cavallers a cavall es sentien segurs custodiats pels pals amb estreles de 6 puntes. El trage estava composat de pantalons de color crema a conjunt amb les teles i brodats, el bolset i un cinturó marró. L'altre color era el blau, tant fosc com clar, per a demostrar la pertinença a la filà Realistes. La capa amb flecos blancs servia també com a caputxa que tapava el turbant blau. Si els cavallers tenien un arc com a arma, l'alférez moro 2026 va portar un llàtig. Els cavalls negres arrastraven amb força la gran quadriga de Landrac amb detalls daurats. La blanca carrossa del càrrec era original per emular un gegantesc crani equí de marfil. Era elegant i temible al mateix temps, amb unes grans rodes per a avançar. El rodella apareixia il·luminat per les joies enormes al seu voltant. El fill de Miguel Espí compartia trage amb son pare amb una adaptació més senzilla de les teles i el turbant. L'alférez moro mostrava amb fermesa el seu disseny de Gloria Segura on el blanc, el gris i el daurat eren protagonistes. Els brodats que omplien el trage estaven cuidats al detall i es repetien en la falda i gran capa que cobria les mànegues. La passamaneria i les filigranes convertien en obra d'art el trage de Miguel Espí Mayor, reservant les incrustacions per a la faixa blanca. Les xapetes daurades del pit quedaven eclipsades per la riquesa de la tela als braços, recordant l'espolí d'una Fallera Major. La caputxa ben decorada cobria un turbant blanc prou gran que arredonia la cara de l'alférez moro amb una llarga barba blanca. Per darrere la capa canviava de tonalitat cap al gris, però conservant la qualitat dels brodats. La serenitat de l'alférez moro era major gràcies a la majestuositat de la marxa mora "Tarde de abril" de l'alcoyà Amando Blanquer. L'esquadra de negres va trencar l'estètica i argument del boato al decantar-se per l'estil otomà. Els guardians vestien una túnica beig amb faixa blava i les dones "Beyliks" de blau tocaven grans panderos. El pintor Ignacio Trelis es va inspirar en el geníssers, una tropa d'elit de soldats d'infanteria a l'Imperi turc. I això que la filà Realistes és una antiga cavalleria, però l'únic cavall va ser el del cabo batidor amb muscleres de metall. El trage dels esquadrers tenia una corassa d'escames de nacre molt cohesiva, ja que es repetia en les planxes rectangulars que s'agrupaven com a falda blanca. La faixa blava de la tonalitat dels bombatxos realistes subjectava una daga i un cinturó marró del que colgaven unes tires de cuero fins les botes. Es va evitar l'excés ornamental en els mànecs dels braços o la llança com a arma. El cabo era el més guerrer amb l'espasa, però l'element més bèl·lic del disseny va ser el casc. Estava format per cotamalla i un metall puntiagut que acabava amb una cua de xicotetes plomes blanques. No portar capa va deslluir un poc el trage, però l'espasa i el gran escut marró de l'esquena era molt vistós i ric en detalls. "Marta", del compositor Saül Gómez, era més màgica que militar i s'ha convertit en la marxa mora més triomfadora de les Festes de Moros i Cristians de 2026.