GLÒRIA, ACTE ARCABUSSERIA I GLÒRIA INFANTIL ALCOI 2026

Pregonant Nostra Festa, els gloriers van desfilar pels carrers d'Alcoi el passat 5 d'abril de 2026. Estem en Any Jubilar, però la Glòria va seguir el seu esdevenir habitual. Al igual que la Processó dels Xiulitets i la carrera de la Mare de Déu tancava la Setmana Santa, els timbalers i trompeters obrien el pròleg de les Festes de Moros i Cristians. El Diumenge de Ressurrecció 2026 va amanéixer solejat i calorós. Mentre que la banda Unió Musical d'Alcoi interpretava l'Himne de Festes i les campanes sonaven, es van desplegar unes banderes a la façana de l'Ajuntament. Eren del logo del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, obra de Silvia Sempere. A continuació anaven els 14 gloriers i glorieres del bàndol moro amb Mauro Camáñez com a Sargento Moro. El fester de la filà Judíos vivia la seua segona Glòria, connectant en tot moment amb el públic.  Mauro Camáñez va efectuat una majestuosa arrancà rebent fortes ovacions al so de "L'Alferis", un pasdoble antic de Josep Seva Cabrera interpretat per la Societat Musical Nova d'Alcoi.

Per a Jordi Seguí Orejuela era la seua última arrancà com a Sargento Cristià. El fester de la filà Alcodianos ha complit molts somnis aquesta dècada, incloent viure la Glòria en l'any de capitania de la seua filà. Però el comiat serà amb la filà Andaluces que té càrrec enguany, encara que el pasdoble elegit va ser "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va guiar els passos dels 14 gloriers cristians, rebent detalls dels 4 càrrecs festers. Jordi Seguí va fer 3 arrancaes formidables, tant a la Plaça d'Espanya com a l'Avinguda País Valencià i el Partidor. Al migdia va començar la baixada pel carrer Sant Nicolau, entre un gran ambient festiu. Ben puntual a les 14:00 es va disparar una mascletà a la Plaça d'Espanya. El Sant Jordiet, Mauro Vilaplana de la filà Llana, va encendre la metxa. Desprès dels dinars interns a les seus socials, els xiquets i xiquetes es van poder menjar la Mona de Pasqua abans de la tradicional "Entraeta del berenar". 

Un cel plomis i el fred amenaçava la jornada de la Glòria Infantil 2026. Però els glorierets, 50% xiquets i 50% xiquetes, van poder fer la comunió al Temple de Sant Jordi i esmorzar amb incertesa. Hi havia dubtes de si arrancar l'acte a les 12 desde el Partidor. La pluja estava minvant però els paraigües no es van tancar fins que els heraldos van trotar amb els seus cavalls. Malgrat els temors, la infància festera va demostrar estar per damunt de les seues expectatives. El mèrit també va ser de l'Associació de Sant Jordi, al no prendre una decisió precipitada abans del mateix diumenge 12 d'abril. La banda Agrupació Musical Serpis va iniciar la baixada amb el pasdoble "Aitana" de Tomás Olcina. Amb elegància, el Sergentet Moro va arrancar al compàs de la quasi centenària peça musical "El desitjat" d'Edelmiro Bernabeu. En el seu primer any Marc Ferrándiz Baudín, d'arrels palomines, va estar acompanyat per la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Pel bàndol cristià també s'estrenava Enzo Cañadas Llopis, junt a la banda Societat Musical Nova d'Alcoi. La maduresa i decisió del Sergentet Cristià va sorprendre als mirons, sent molt admirada la seguretat amb la que movia la llança. Els glorierets i glorieretes feien disfrutar als seus familiars amb el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve. La llum la van aportar els somriures i mirades de les 28 ànimes innocents que van baixar marcant el pas fins al Temple de Sant Jordi. La pluja va tornar a banyar els trages oficials a partir de la Plaça d'Espanya, però els xiquets i xiquetes van aguantar fins al final al carrer Santo Tomás. Van girar la formació a Sant Jordi al seu Temple i es va poder disparar la mascletà humida. 

A continuació el llistat de glorierets i glorieretes 2026= Llana: Pablo Pérez, Judíos: Javier Llopis, Miqueros: Elisa Sanus, Xanos: Jorge León, Verds: Carmen Ivorra, Magenta: Candela Carchano, Cordoneros: Edurne Baudí, Ligeros: Sofía Llorens, Mudéjares: Andrea Gomis, Abencerrajes: Guillermo Bengochea, Marrakesch: Frida Richart, Realistes: Martina Alberola, Berberiscos: Olivia Mira, Benimerines: Marc Recuerda, Andaluces: Martina Ferri, Asturianos: Gabriela Perea, Cides: Francisco Piñero, Maseros: Pau Segura, Gusmans: Alejandro Cuenca, Vascos: Pepe Valls, Mozàrabes: Lucas Llorca, Almogàvars: Sergi Llinares, Navarros: Mia Juárez, Tomasines: Pablo Rico, Muntanyesos: Mariola Barrachina, Cruzados: Rafa Ruíz, Alcodianos: Erik Gisbert i Aragonesos: Marta Lozano.

Els actes previs continuaran el dilluns 20 d'abril amb el Trasllat de la imatge de Sant Jordi el Xicotet. La Processó començarà a les 20:15 de la vesprada pel carrer Santo Tomás. Es podran veure al carrer els estandards jubilars de cada filà, juntament amb la bandera oficial del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Tots seran beneïts en finalitzar l'acte pel retor, com també les banderes roges especials del carrer Santo Tomás. La Relíquia del patró també eixirà desde el Temple de Sant Jordi de forma extraordinària. Es tracta d'una novetat amb motiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Altra particularitat serà que el 23 d'abril, al acabar el Triduo, es tornarà a portar la Relíquia de l'Església de Santa Maria fins al Temple de Sant Jordi. Serà una xicoteta Processó pels carrers Major i Sant Blai com a avís de l'Any Jubilar. L'acte culminarà amb el ritual d'obertura de la Porta Santa ubicada al Temple de Sant Jordi per als peregrins.

El Temple de Sant Jordi ha rebut intervencions de millora per a preparar-se per al Jubileu, la vessant religiosa de la commemoració del 750 aniversari de la Batalla d'Alcoi. La voluntat poètica ha fet que el sol si acompanye l'acte extraordinari del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La Junta Directiva de Paco García Carrillo ha promogut l'exhibició d'armes d'avantcàrrega. Es buscava la participació d'altres municipis, entitats o tradicions que tenen la pólvora com a signe identificatiu. I és que l'Alardo és l'origen de les actuals Festes de Moros i Cristians, i per tant el seu valor històric s'ha de preservar i ressaltar amb orgull. Ha sigut la primera mostra d'armes d'aquestes característiques, i no sols de trabucs. S'ha fet un dinar de germanor desprès del segur repartiment de pólvora matutí. Ha arribat públic de Múrcia i Albacete, atrets per la singularitat de l'acte d'arcabusseria i els sons i tècniques de dispar. Han participat la banda Societat Musical Nova d'Alcoi, 200 persones i 70 tipus d'armes d'avantcàrrega, contant els cops de les 28 filaes alcoyanes.

Per part d'Alcoi ha eixit un disparador, junt amb dos cartutxers i un abanderat de cada filà mora i cristiana. Per primera volta s'han vist les banderes individuals de cada filà per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Intercalats han participat festers d'altres poblacions valencianes que celebren l'Alardo: Banyeres, Beneixama, Biar, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Castalla, Elda, Ibi, Petrer, Ontinyent, Sax, Villena i Xixona. L'acte comptava amb presència de fora de la nostra comunitat autònoma, com és el cas dels manxegos de Caudete. En les seues Festes de Moros i Cristians cada bàndol dispara amb una arma distinta. Molt curiosa ha sigut la participació de les Festes de la Mare de Déu de Yecla, que compten habitualment amb uns 1000 tiradors. En aquest cas, les seues armes continuen encenent-se amb metxa, no amb pistons, a diferència d'Alcoi. El 7 i 8 de desembre a Yecla la Soldadesca vestida de milicians acompanya a la patrona. També han estat presents representants de les Festes dels Mosqueters de Béznar, a Granada. Les seues armes són mosquets com els de Bocairent, sent armes més llargues. Catalunya ha tingut representació a través de la Coordinadora de 80 colles de Trabucaires. En total s'han disparat 111 kilos de pólvora, alguns d'ells dels festers de Mallorca que commemoraven la victòria dels cristians a Sóller en 1561 contra els pirates turcs. La coordinació entre les filaes amfitriones i les delegacions ha sigut impecable, oferint un diàleg d'arcabusseria que ha captivat els milers de curiosos.

L'acte d'Arcabusseria ha començat amb una cercavila a les 18:30 desde el Casal de Sant Jordi. Tots els participants han anat pujant fins a la Font Redona al ritme de pasdobles com "Suspiros del Serpis", "El K'sar el Yedid" i "Brisas de Mariola. Les delegacions convidades han desfilat mostrant la riquesa i varietat dels seus vestits, oferint una imatge federal i diversa. Han cridat l'atenció els tocats florals d'Andalucia i el canó de la filà Bereberes de Cocentaina. A la Glorieta s'han començat a escoltar els trons dels trabucaires i la banda interpretant la peça musical "La canción del harem de Camilo Pérez Laporta. Les filaes mores i cristianes d'Alcoi anaven intercalades en 4 torns entre els festers de la resta de pobles. Les espindargues també han sigut convidades d'honor en aquest sorollós acte. Els trabucaires catalans eren els més acostumats a baixar en trobades i processons, ja que el seu objectiu es disparar trets a l'aire per a alertar. Els granadins han disparat amb mosquet de pedrenyal, una pràctica similar a la de Bocairent. Sorprenia el tamany d'alguns trabucs, que s'escoltaven desde les tribunes abarrotades. La disposició final de tots els grups a la Plaça d'Espanya ha sigut un colofó espectacular ja de nit. En arribar s'ordenaven rebent amb tirs al cel a cada nou participant que entrava pel Cantó Pinyó. Un imponent castell de focs artificials ha tancat l'acte d'Arcabusseria a la Bandeja. La ciutat ha tornat a refafirmar la seua capitalitat en el món de la festa i la seua capacitat de convocatòria, tancant un dissabte històric. I per la nit més Entraetes amb la participació dels cavalls de les esquadres de negres.

 

INFORMACIÓ FESTES ALCOI 2026

Nostra Festa és imminent, com ja es va demostrar a la Glòria del dia 5 d'abril. La Pasqua dona pas a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en un any molt especial: El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi Màrtir. En 1976 les Festes d'Alcoi van durar 5 dies al mes de maig, però aquesta efemèride serà més discreta. Fa 50 anys es va apostar per donar a conèixer per tot el món les Festes de Moros i Cristians i ja en 1980 es va aconseguir el títol d'Interès Turístic Internacional. Les Entrades són de sobra conegudes i enguany l'Associació de Sant Jordi s'ha centrat en l'Any Jubilar i promocionar l'Alardo. Per això es farà un acte d'arcabusseria en la que participaran trabucs i els cops de les 28 filaes alcoyanes. Però està planejat que també isquen disparant festers de moltes poblacions amb Festes de Moros i Cristians. Sobretot les més properes com Cocentaina, Muro, Ibi, Bocairent, Onil, Ontinyent o Albaida. A part de l'acte d'Arcabusseria del 18 d'abril, també estan programats altres actes previs com la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. El 20 d'abril de 2026 el protagonisme vespertí el tindran els devots amb ciris i especialment Mateo Vilaplana Blaak. 

Mai havia hagut en Alcoi un Sant Jordiet amb triple nacionalitat, ja que el xiquet de la filà Llana té passaport anglès, holandès i espanyol. Això si, la família paterna de Mateo Vilaplana està fortament vinculada als alts càrrecs de la filà Llana. El xiquet d'arrels alcoyanes li farà un homenatge a la seua iaia, que li va dissenyar el trage poc abans de morir. No era altra que Aitana Martín, pintora del Cartell de Festes 2009 i creadora dels bocetos dels capitans de la filà Llana en 1972 i 2014: El seu sogre i el seu marit respectivament.

"Javi capità" serà la banda sonora del primer càrrec que eixirà a l'Entrada Cristiana del 25 d'abril de 2026. I el motiu és clar: Javier Ferrándiz Giner és el capità cristià de la filà Andaluces, encara que els seus fills i filla també tindran protagonisme al boato contrabandista del dissenyador César Vilaplana. La favorita serà la seua dona, Xelo Zamorano, amb trages de Santi Carbonell. El regidor Lgtbi del PP serà també el creador de l'esquadra de negres, que desfilarà amb el pasdoble "Mari Trini" de Saül Gómez Soler. En quant als 3 ballets, estaran coordinats per Ana Botella, Carmina Nadal i Gabri Amador.

La filà Asturianos ha confiat en el veterà Fernando Jordà Abad per a ser l'alférez cristià 2026. I sent la popular Creueta, tot el càrrec, boato i esquadra de negres tenia que estar dissenyat per Juan Climent. El fester de la pròpia filà també s'ha encarregat dels 2 ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. En l'apartat musical sonarà "Aleluya" d'Amando Blanquer per a l'alférez, rodelles i favorita: Rosa Jornet. El compositor Francisco Valor té la intenció de que totes les seues marxes cristianes s'escolten al menys una volta en Alcoi. Per això li va proposar a l'esquadra de negres que baixaren amb "Ainalaura", dedicada a l'abanderada cristiana 2024 de la filà Cavallers de Llúria de Cocentaina.

El capità moro 2026 de la filà Marrakesch ha volgut demostrar el seu pedigrí i segur que el seu trage de César Vilaplana tindrà molta riquesa i finura. Però tampoc és necessària tanta pompositat, i més quan el boato tractarà sobre el visir Al-Azraq. Una bona decisió tenint en compte que també es compleixen 750 anys de la mort d'Al-Azraq a la Batalla d'Alcoi. El capità moro és José Ignacio López Romà i la favorita és la seua dona Lola Gómez. A ells i als seus 3 fills alacantins se'ls ha dedicat la marxa mora "Almanä", una estrena de Francisco Valor. L'esquadra de negres ha escollit "Sóc Marrakesch" de José Maria Valls i un trage dels germans Piñero. Els 3 ballets seran de Gawazi, Carmina Nadal i Ana Botella.

L'Associació de Sant Jordi obliga a que l'alferecia mora sols tinga 2 ballets. Així que la filà Realistes ha contractat a les coreògrafes Virginia Bolufer i Gawazi. Miguel Espí Mayor baixarà amb la marxa mora "Tarde de abril" d'Amando Blanquer com a alférez moro 2026. La saragossana Cristiana Arner serà la favorita, al estar casada amb un fester de tota la vida de l'antiga cavalleria. Els cavalls seran molt importants al boato de Glòria Segura, qui s'estrena com a dissenyadora en l'Entrada Mora 2026. I l'esquadra de negres li posarà el punt i final al dissabte 25 d'abril amb la marxa mora "Marta" de l'ontinyentí Saül Gómez.

Com a curisotat, les filaes Asturianos, Realistes i Verds ja van tindre esquadres de negres al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi de 1976. Una llàstima la poca cultura musical mostrada per alguns esquadrers d'enguany. Les filaes del Mig han recurrit a clàssics massa repetits a les Entrades. "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau per part de la filà Almogàvars i "Moros y cristianos" de Camilo Pérez Monllor per part de la filà Verds. Les esquadres d'enmig tindràn trages de Santi Carbonell al bàndol cristià i Raül Rico al bàndol moro. No és un dissenyador professional, sinó un membre de la filà Verds que farà el seu primer boceto a les Festes d'Alcoi. No hi haurà filaes amb esquadres d'aniversari, encara que les 28 filaes lluiran un banderí exclusiu de l'Any Jubilar. Els balcons dels 5 càrrecs ja estan engalanats, i a la façana de l'Ajuntament s'han instal·lat uns estandards commemoratius amb el logo de Silvia Sempere, assessora artística del Casal de Sant Jordi. La major crítica al govern municipal ha sigut que el 23 d'abril no serà festiu local, i més tenint en compte que és el dijous que inicia l'Any Jubilar catòlic.

L'última esquadra de negres del capità moro de la filà Marrakesch, en 2010, ja va desfilar amb la marxa mora "Sóc Marrakesch". Una peça musical de José Maria Valls, qui repetirà com a director de l'Himne de Festes. És un reconeixement al compositor alcoyà que el passat any va rebre el títol de fill predilecte de la ciutat. Junt a Amando Blanquer, serà l'únic músic en dirigir 2 voltes a la Bandeja "El Sig" de Gonzalo Barrachina. José Maria Valls va viure l'experiència el Dia dels Músics de 1984, i tornarà a agafar la batuta el pròxim 24 d'abril de 2026. Les televisions comarcals connectaran en directe per al cant de l'Himne de Festes. À Punt retransmetrà les 2 Entrades íntegrament el dia següent: 25 d'abril de 2026. La televisió pública valenciana vol fer un ampli desplegament en un any tan remarcable per a Alcoi. Per això al matí del dissabte Ferran Cano li posarà comentaris al bàndol cristià desde les 10:30. Per la vesprada la periodista alcoyana Reis Juan descriurà tot allò que passe a partir de les 17:00 a l'Entrada Mora.

Si el temps ho permet, la Glòria Infantil arrancarà del Partidor el diumenge 12 d'abril de 2026 a les 12 del migdia. Hi ha previsió de pluges, però esperem que els glorierets i glorieretes de les 28 filaes tinguen un matí tranquil per a esmorzar amb els seus companys i companyes. I molta sort per als Sergentets Infantils que debutaran en 2026. Marc Ferrándiz Baudín, de la filà Mudéjares, portarà la llança del bàndol moro. Mentre que Enzo Cañadas Llopis, de la Filà Aragonesos exercirà com a Sergent Infantil Cristià. No hi ha que patir, i si plou la deixarem caure com se sol dir. En 1975 no va passar res i els mullats Sergentets Infantils van poder pregonar les Festes d'Alcoi en el preàmbul del 700 aniversari. A disfrutar de les Entraetes nocturnes i les millors setmanes de l'any fins la Trilogia Festera Alcoyana!