La festa de Sant Antoni del porquet és una de les poques que es celebren a meitat gener, quan el fred lleva les ganes de fer activitats al carrer. Però a la comarca de l'Alcoià i el Comtat estan acostumats a les baixes temperatures i res els para a l'hora de mantenir tradicions ancestrals. La passada setmana es van realitzar la majoria d'actes dedicats al patró dels animals. Com diu el refrany de Canals "Dels Sants de gener, Sant Antoni és el primer".
A Muro la Fireta de Sant Antoni es va celebrar tan sols 2 dies. Les fortes plujes del divendres 17 de gener de 2025 van aplaçar la inauguració al dissabte pel matí. El ballet floral de xiquetes de Mapi Moltó va encetar la diversió davant de l'Ajuntament. A la plaçeta Molina una coral dels iaios cantant "El tio Pep se'n va a Muro" va donar pas als parlaments de les autoritats. Durant el dissabte i diumenge diverses actuacions i espectacles van animar el mercat medieval i gastronòmic de Muro. Els carrers estrets i la plaça del Matzem es van omplir de gent que buscava productes artesans i animació per a passar un cap de setmana entretingut. El diumenge 19 de gener de 2025 es va realitzar una processó de Sant Antoni Abad entre les tendetes i paraetes de la Fireta. La solemnitat del moment religiós va acabar a l'ermita de Sant Antoni o es van disparar focs artificials.
El mateix diumenge pel matí es va realitzar la popular Romeria de Sant Antoni a Alcoi. La despertà dels xirimiters iniciava el trajecte fins a l'ermita del patró. Els genets i amazones a cavall van custodiar la imatge de Sant Antoni i el porquet, que es va desplaçar fins al paratge natural en carro. La tradicional rostida i l'esmorzar va ser la recompensa a la caminata. És la primera Romeria que els alcoyans i alcoyanes fan en l'any, però la de la Verge dels Lliris és més important. El fer-se en setembre i a la Font Roja facilita que molts més devots participen. La missa a Sant Antoni dins de l'ermita va ser la cloenda a la jornada de torrà i danses típiques del grup Sant Jordi. També va haver benedicció de mascotes com gossos, gats, pardalets, tortugues i cavalls a la Glorieta, per part del rector de la Parròquia de Sant Mauro.
La Foguera de Canals o la Santantonà del Forcall als Ports són altres Festes a Sant Antoni que s'han estès pel territori valencià. La Foguera de Canals és coneguda per ser la més gran del món i la seua Crema és tot un espectacle. El 16 de gener de 2025, malgrat l'insistent pluja, es va incendiar l'enorme arbre davant de l'església. Centenars de persones es van aglutinar a la Plaça Major amb paraigües per a veure com les flames s'apoderaven de les rames verdes de la Foguera. La Crema va seguir durant hores degut a l'aigua i humitat, així que la gent s'anava apropant per a llançar els paperets amb desitjos per al nou any. Els troncs de 14 metres d'altura van anar consumint-se pel foc, com a ritual purificador en honor a Sant Antoni Abad. La Foguera de Canals va ser retransmesa en directe per À Punt ja que té molta història i està declarada d'Interès Turístic Nacional.
El temporal polar i les precipitacions del 16 de gener es van convertir en neu a les muntanyes. La serra Aitana, el Montcabrer de Cocentaina, la Carrasqueta o la Font Roja van ser alguns dels llocs alts on ja ha nevat al 2025. Al cap de setmana les famílies van aprofitar per a fer senderisme i xafar neu aprofitant la primera nevada de l'any. Les capes blanques han deixat estampes idíl·liques als paratges del voltant d'Alcoi i en punts de cotes elevades de la comarca per damunt dels 1000 metres. Els bombers van fer poques intervencions i la neu que va quallar va deixar 89 litres per metre quadrat. Esperem que el temps respecte la Processó del Jesuset del Miracle d'Alcoi. Es celebrarà el matí del diumenge 26 de gener desde el carrer Santo Tomás.
La Guerra de Successió va ser un fet històric que es va produir a principis del segle XVIII. L’any 1700 va morir sense descendència el rei Carles II. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional. Les potències europees es disputaven el control de l'imperi hispànic proposant els seus candidats a la corona. El conflicte bèl·lic va afectar a tots els territoris monàrquics, quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d'Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Per la seua banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França. L'inici de la guerra es va produir en 1702 quan la Corona d'Aragó va proclamar a Carles III a canvi de mantindre la seua independència del Regne de Castella. En canvi Felip de la casa Borbó volia llevar els furs i l'autonomia al Regne de València i el Principat de Catalunya. La insurrecció valenciana contra Felip de Borbó va agafar pes en 1705. Un dels líders de la Segona Germania va anar pels pobles del sud de València anunciant que Carles d'Àustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Els camperols van recolzar a Carles III de la casa Àustria, començant la revolta dels maulets. L'entusiasme popular a València va ser molt gran fins a 1707. El 8 de febrer desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de reforç, i al febrer foren vençudes Xixona, Novelda i Elda. La decisió de Carles III de tornar a Barcelona va significar un problema a l'exèrcit aliat. A la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques van ocupar el Regne de València i Aragó, reforçant el poder dels borbònics i francesos. Com a càstig per la rebel·lió, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta llevant-li totes les llibertats als valencians. Es van abolir les lleis i institucions pròpies, cosa que va suposar la pèrdua d'autonomia del Regne de València. Es va convertir per "la imposició d'una llei i d'una administració estrangera" en una província del Regne de Castella, sense drets ni privilegis.
En 1708 els valencians havien perdut completament el seu sistema foral tradicional. Desprès de la caiguda d'Alzira, les triomfals tropes del duc de Berwick es van dirigir a ocupar Agres i Bocairent on va haver molts ferits. Alcoi es resistia a les tropes borbòniques amb força, junt a Dénia i Alacant. A la vila van patir fam, malalties, contribucions extraordinàries de guerra, tràfec de soldats. Finalment, quan els borbònics entraren a Alcoi el 9 de gener de 1708, la situació era terrible després de 6 llargs mesos de setge i bombardeig. La resistència del setge alcoyà va deixar molt privada a la població atrapada a les muralles. L'exèrcit alcoyà estava format per voluntaris catalans, els miquelets, soldats anglesos i portuguesos. Lluís Cantó es va enfrontar personalment com un heroi local a conde de Mahoní i el cavaller d'Asfeld del bàndol borbònic. Els miquelets foren de gran utilitat per a fer la guerra en zones de muntanya, per la seua agilitat i duresa, pel coneixement del territori i per les seues despeses inferiors a les de les tropes regulars, perquè eren contractats per terminis curts. També feien actes de bandolerisme que posaven a prova a les tropes franceses. La guarnició d'Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia a principis de 1708. Aquestes tropes, formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres i l'exèrcit borbònic va voler saquejar Alcoi. Prou havien aguantat els atacs desde aquella fatídica Batalla d'Almansa de l'any anterior. Sense defensors maulets, es va evitar una matança de la població civil i fins al 17 de gener de 1708 l'ocupació d'Alcoi va ser cruel. El coronel Corbí va iniciar la repressió i es va executar a molts miquelets.
Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Els canons van destrossar les muralles alcoyanes, però al menys la vil·la no va ser incendiada com Xàtiva. Desde aquella crema de la ciutat per part de Felip V de Borbó, als habitants de Xàtiva se'ls coneix com socarrats. A tot el territori valencià es suprimia l'antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències. La població va minvar, també a causa de les onades de fred i epidèmies. En novembre de 1709 es van implantar les lleis, estils i pràctiques més conservadores del Regne de Castella. També es va prohibir la llengua valenciana en públic i que els càrrecs de l'Ajuntament foren al·liats dels Borbons. Les Festes de Moros i Cristians van quedar prohibides ja que es van requisar totes les armes de foc amb les que es celebrava l'Alardo. Els actes a Sant Jordi no es van realitzar fins a 1741. Les multes i malalties van fer molt dura la vida agrícola a Alcoi a la dècada de 1710. La Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i la pèrdua dels Furs també per als catalans. l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. La guerra de Successió va durar fins a 1715 en Mallorca, amb la capitulació davant dels militars de Felip V. Entre el 1702 i el 1715 van morir més d'1.200.000 de combatents.
És curiós com s'ha intentat silenciar i oblidar "La Desfeta d'Alcoi", fins hi tot per part de la pròpia societat alcoyana. Però no és casual, sinó pel caràcter valencianista d'aquella revolta dels Maulets i contra la monarquia que actualment governa en Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza una "Marxa Cívica" com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Arranca a les muralles medievals a les 17:30. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus desfilen al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. També es van recordar els Furs com unes lleis que otorgaven grans llibertats als valencians. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians. Es demana més implicació per part de la regidoria de tradicions i cultura per a fer més cridanera aquesta Marxa Cívica i potenciar aquest acte en un mes d'hivern on el fred allunya a la gent de les festes de carrer.
En l'edició 140 de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi no va haver massa novetats. L'Ajuntament d'Alcoi i les entitats col·laboradores van organitzar una desfilada que enguany no s'ha vist envoltada en polèmiques. Fins hi tot al anunciar-se els guanyadors del concurs de cartes gegants va haver unanimitat i el primer premi va ser molt alabat ja el dia de la Burreta. Tant el Bando Reial del dissabte 4 com la Cavalcada del diumenge 5 de vesprada van tindre bon oratge.
L'antiguitat de la Cavalcada d'Alcoi està més que constatada. Al fer-se'n una en 1866 queda com la més vella d'Europa, i també és la més bella i innocent al conservar elements tradicionals i cap rastre de publicitat o dibuixos animats. Desde 1885 la vinguda dels Reis Mags d'Orient sols s'ha cancel·lat en 1908, 1913, 1926, 1938, 1939 i 2021 per motius diversos. L'estrella il·luminada iniciava el camí, seguit de les danses tradicionals i la carrossa de l'Emissari Reial envoltada d'antorxes. Els pastors van repartir més castanyes que mai, al igual que els ajudants que no paraven de llançar caramels. Els orígens de la Cavalcada poden ser ingènuament racistes i per això el "blackface" no té cap intenció d'ofendre a minories. Entenent el context peculiar d'aquestra tradició els patges pugen per les escales per a entregar els regals pels balcons de forma anònima.
Romans i palmiters anunciaven la proximitat del Rei Melchor acompanyat de la comitiva del Club de Patinatge Artístic. Baltasar com a rei negre enmig estava custodiat pel seguici de la filà Mudéjares. I Gaspar repartia besets a xiquets i xiquetes ajudat per la Casa d'Andalucia d'Alcoi. Tot es va desenvolupar sense problemes i els patges no van patir cap accident. La pirotècnia del Campanar va ser esplèndida i va fer més lluïdor el moment de l'Adoració al Jesuset. El so de les campanes es mesclava amb el "Haleluya" de Haendel. Al pessebre de la Bandeja es va situar la Sagrada Família i va ser entrevistada per les reporteres d'À Punt. La televisió pública valenciana va retransmetre en directe tota la CXL Cavalcada de Reis Mags contant anècdotes i curiositats històriques. El 6 de gener de 2025 Ses Majestats van visitar als xiquets malalts de l'Hospital i a les persones majors dels asils.
Com si es tractara d'un aplec de danses, l'acte de les Pastoretes s'ha convertit en una recopilació de música tradicional valenciana. Alcoi es va despertar el passat 29 de desembre amb la torrà de carn organitzada pel grup de danses Carrascal. Aquest grup de danses típiques, el grup de danses Sant Jordi i la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi van ser les protagonistes de la desfilada nadalenca. Els xiquets i xiquetes vestides de pastorets van baixar pel carrer Sant Nicolau tant a peu com en els bucòlics carros arrastrats per burrets. Va ser un diumenge radiant, i tal i com marca la tradició desde 1889, es celebra al migdia per a promoure la participació infantil. Desprès dels xirimiters i de tots els pastorets i pastoretes anava un ramat de cabres que va encantar al públic. Les Pastoretes representen l'adoració que se li fa al Jesuset quan ha nascut i en Alcoi es transforma en una mostra de folklore local i trages antics. Per això al Pessebre de la Bandeja esperava la Sagrada Família. Els balladors i balladores van retre homenatge al Jesuset, la Mare de Déu i Sant Josep oferint uns passos de danses amb castanyoles.
On més caramels es reparteixen és a l'acte del Bando Reial. A les 18:30 de la vesprada del 4 de gener les burretes es preparen per a carregar les bústies. És en elles on tots els xiquets i xiquetes depositen les cartes per a demanar il·lusions, desitjos i regals a Ses Majestats els Reis d'Orient. El tio Piam amb el seu pregó va donar pas als personatges de Tirisiti i al grup de danses. El poble va ser nombrós, però van cantar poc i quasi no tocaven les guitarres de canya. Va ser la peça musical "Crida i clam" de Gregori Casasempere la que realment va anunciar la carrossa de l'Emissari Reial. Rafa Segura li posava veu al text de Natalia Gisbert. No va haver canvis de vestuari, ni per als antorxers, ni l'Auelo, ni per al personatge principal. Un any més l'Emissari Reial va fer reflexionar als xiquets sobre el consumisme i l'addicció a les pantalles. El Bando Reial es va centrar en les coses que tenen valor de veritat i que dona gust compartir, com també cuidar als animals i les muntanyes. També va haver un record a les víctimes de la Dana de València i a aquells més desfavorits que pel fang o altres circumstàncies no tenen regals. La solidaritat amb els pobles valencians de l'Horta Sud també s'ha fet notar al Campament Reial. Desde ben matí el Preventori s'ha omplit de 6000 persones i sobretot xiquets i xiquetes. Impacients i nerviosos buscaven els seus paquets entre camells, guardians, patges, escrivans i jaimes. El fred hivernal no ha influït en l'ambient alegre perquè a més a més es repartia xocolate calent. Per a fer més màgic el Campament Reial, la novetat va ser la zona dels carboners on uns ajudants preparaven l'obsequi per als que s'han portat mal.
Al ser declarada Bé d'Interès Cultural Immaterial, la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi està agafant més repercussió que mai. Però no hi ha que oblidar que desde que en 2002 es va guanyar el títol d'Interès Turístic Nacional, la Cavalcada es retransmet per la televisió pública valenciana. En 2025 À Punt començarà la seua connexió en directe a les 18:30, i com ja se sap quan es fa de nit comencen a aparèixer els antorxers. Els patges no pujen les escales a repartir regals fins que no apareix el camell del primer rei. Melchor estarà acompanyat del Club de Patinatge Artístic d'Alcoi, Baltasar per la filà Mudéjares i la casa d'Andalucia tancarà la Cavalcada més antiga d'Europa amb el rei Gaspar. L'Adoració a la Plaça d'Espanya està prevista per a les 20:00 i desprès es seguirà el recorregut fins al Pont de Cervantes. Que vinguen carregats!
A finals de 2017 Alcoi es va veure qüestionat desde alguns punts d'Espanya per una imatge promocional de la Cavalcada de Reis Mags, declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Era l'entitat “Afroféminas” la que centrava les crítiques perquè el 5 de gener hi havia joves blancs pintant-se la cara i els llavis. Les queixes van arribar als mitjans de comunicació i van ser els encarregats de crear crispació com és habitual, encara que el debat és legítim.
Els patges simplement són uns paqueters que pugen amb escales pels balcons per a entregar els regals als xiquets i xiquetes. Sembla una acció inofensiva, però el problema comença quan ofen a comunitats africanes de ciutats llunyanes, alienes a Alcoi i la província d'Alacant. Ja en 2017 cert xovinisme alcoyà no va ajudar a suavitzar postures. L'amor pel patrimoni que tenen els alcoyans es va enfrontar a un demagògic desconeixement de la realitat. Es comprèn que a Afroféminas els resultara un xoc cultural al veure com els patges recordaven a actors blancs caricaturitzats com a negres, una pràctica antiga i mal vista als Estats Units. Però la Cavalcada més antiga d'Espanya no naix en aquest context. Ni tan sols els polítics i intel·lectuals d'Alcoi van saber transmetre els arguments pels quals Alcoi no denigra a ningú.
Un dels motius pels quals més ha molestat als alcoyans i alcoyanes és que el debat ha vingut imposat desde fora. Tota la ciutat es manifesta a favor dels patges i els atacs han vingut d'entitats que ni tan sols coneixen la tradició o l'han viscuda en persona. És una polèmica a base de desconeixement a través de xarxes socials. Les plataformes antiracisme de la comarca no s'han posicionat a favor d'Afroféminas perquè comprenen la celebració desde dins. Hi ha una gran diferència amb altres temes polèmics de les tradicions alcoyanes. La crisi del calendari de 1997 va aparèixer desde dins de l'Associació de Sant Jordi i hi havia discrepàncies en la pròpia societat local. O la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians venia exigint-se per part d'alcoyanes i festeres, no de moviments feministes d'altres comunitats autònomes.
També és trist com els municipis del voltant no s'han mullat massa per a recolzar a Alcoi, quan a Cavalcades com Ibi, Muro o Cocentaina també hi ha patges que fan “Blackface”. Afroféminas, desde l'anonimat de la seua pàgina web, si va acusar a Ibi de racistes. Sobretot per crear una rotonda amb la imatge dels paqueters, però la seua crítica no va crear tanta controvèrsia com a Alcoi. Els patges apareixen en moltes poblacions com a acompanyants de Ses Majestats i al ser adolescents aconsegueixen cohesió social entre generacions.
És una realitat que a la Cavalcada d’Alcoi es produeix un “Blackface” massiu, fins hi tot pot resultar grotesc. Però això no ho converteix en una tradició racista si s'analitza el context. A Alcoi no va haver al segle XVIII ni XIX una comunitat africana gran. Tampoc es va viure l'esclavitud, ni hi havia camps de cotó on els afroamericans treballaren sense drets. Quan van aparèixer els patges a 1885 el món no estava globalitzat i l'estètica no venia influenciada pels blancs que es pintaven de negre als Estats Units. No hi havia cap interès en copiar l'estètica del “Blackface” americà i no era ofensiu per a la inexistent comunitat negra a Alcoi. Els patges anaven pintats de negre bàsicament per una qüestió econòmica.
Si els patges s'hagueren creat al segle XXI possiblement portarien uns maquillatges més elaborats per a no ser reconeguts, com els que es poden veure actualment als boatos de les Entrades. Però al segle XIX no hi havia diners i la intenció era que amb la cara pintada de negres els xiquets i xiquetes no reconeixerien als seus veïns. Gastaven betún, la cendra o la brutícia del final de les olles per a passar per negres. Està clar que eren materials barats i ni tan sols als orígens hi havia un component xenòfob.
És innegable que el “Blackface” s'associa al racisme a altres llocs, però en Alcoi es fa sense connotacions negatives i desde l'amor cap a la màgia i innocència del Nadal. Partint d'ahí hi ha que buscar el consens i el diàleg amb organitzacions com “Afrofeminas”. Les explicacions i les paraules haurien de ser el camí a seguir i no les provocacions o negacions de la realitat. Campanyes respectuoses i no desde l'insult. No ens fa cap favor respondre amb agressivitat i males paraules o amb allò de “No tocar els collons”. Tenim molts arguments vàlids i no sols allò de que és tradició.
Els patges són personatges de ficció i no representen als esclaus de la Guerra de Secessió americana, ni tan sols es distingeixen per gènere masculí o femení. Podríem fer un nexe d'unió entre els patges i els elfs com a ajudants de Santa Klaus. A Alcoi no s'ha perdut el caràcter singular del Nadal valencià gràcies a Tirisiti o els patges, ja que no han aconseguit substituir-los pel Pare Noel i altres símbols provinents d'Europa i el continent nord-americà. Hem comprovat com a la majoria de poblacions ja sols s'escolten “villancicos” en castellà o inclús “All I want for Christmas is you”. A Alcoi es manté la tradició de l'Asguinaldo i de cantar cançons típiques com “Camina Maria”, “Pastorets i pastoretes” o “Barrabàs”. A més a més s’ha apostat per tindre una identitat pròpia allunyada de marques comercials. Una proposta estètica que es va consolidar als anys 80, amb govern socialista, i que li ha aportat a Alcoi reconeixement i èxit.
Mentre a la resta d'Espanya s'ha vist una comercialització esperpèntica de les Cavalcades de Reis Mags, a Alcoi s'ha potenciat el caràcter popular que ja tindria en 1866. A Madrid, València i qualsevol ciutat castellana es veuen desfilades d'ossos polars, ninots de Disney, princeses i personatges de dibuixos animats que res tenen a veure amb l'Epifania dels Reis Mags. És desagradable veure com grans empreses s'apropien de les Cavalcades ocupant carrosses. Inclús hi ha marques i multinacionals que s'aprofiten del neocolonialisme i participen en comitives del rei Baltasar per a fer-se publicitat. Això a Alcoi no passarà mai, però Afroféminas critica abans allò que consideren “violència simbòlica” abans que a empreses que han desvirtuat l'esperit del Nadal i guanyen milions a base d'explotar als més pobres. Hi ha un component capitalista que és bastant més dolorós. Però es necessita un anàlisi que va més enllà de la tradicional Cavalcada d'Alcoi per a entendre que les Cavalcades modernes poden ser racistes en un sentit més ocult.
Que a les últimes dècades s'haja promocionat la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi com un acte turístic ha contribuït a que desde l'exterior no entenguen la idiosincràsia tal i com és i tal volta la promoció exagerada hauria de frenar-se degut als presumptes detalls negatius. L'esforç dels polítics s'ha de centrar en convèncer als de fora i fer un exercici de pedagogia cultural i explicar la naturalesa de Nostra Festa. Els historiadors locals ja han fet una tasca de divulgació admirable d'aquesta manifestació col·lectiva. És una oportunitat de mostrar-se com una ciutat renovada i sensible als reptes actuals. És contraproduent que se li done ressonància a opinions desencertades o amb olor ranci. Hi ha peticions de la ciutadania que la Regidoria de Tradicions si ha pogut millorar, com per exemple l'arbre de Nadal de la Bandeja.
Es generalitza massa dient que tota una comarca és racista, quan fins hi tot els grups polítics d'esquerres més conscienciats amb les minories socials mantenen una postura ferma de defensa dels patges. És per a reflexionar, sobretot perquè els habitants negres de l'Alcoyà i el Comtat mai s'havien queixat de la Cavalcada de Reis Mags i fins hi tot participen en ella. Però està clar que no hi ha un grup tan gran d'africans o afroamericans que puga encarregar-se de ser patge alcoyà. Per això recorrem a maquillar-se de negre amb llavis rojos, que s'han convertit en tot un símbol. I és que ni tan sols amb tots els ciutadans negres de la comarca s'aconseguiria el mateix efecte i notorietat. No hi ha 400 afroamericans a Alcoi que puguen substituir als joves que voluntàriament participen com a patges.
Desde la celebració del 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags en 2010 hi ha tot un comerç al voltant de la marca “Alcoi ciutat del Nadal” i els patges són una de les figures més representatives. Adornen balcons, s'estampen en camisetes, sudaderes i altres complements de roba. Hi ha molts objectes quotidians costumitzats amb la cara del patge, com també d’altra figura de gran valor: El Tirisiti. Si el racisme impregna odi, quin sentit té que s'aprofite per a portar-lo amb orgull? Tu no presumeixes d'allò que odies ni ho portes dibuixat a la teua camiseta. No és coherent que una persona xenòfoba porte una camiseta que idolatra a allò que odia. Per tant si algú porta un gorro amb un patge és perquè li agrada i ho admira, com quan portem una jaqueta del nostre grup de música preferit. Amb lògica és senzill anar desmuntant els arguments dels qui acusen als alcoyans i alcoyanes de racisme. Només cal fer una reflexió més profunda i no basar-se tan sols amb l'excusa de que “sempre ha sigut així i no anem a canviar-ho”.
Són moltes les persones que han convidat a Afroféminas a entendre de primera ma quin és el tracte d'estima que se li dona als patges. Perquè és un honor i una il·lusió ser patge i repartir regals, besades i abraçades cada 5 de gener. Són els ajudants dels Reis Mags i se'ls rep amb entusiasme i carinyo. No se'ls humilla, ni se'ls insulta ni se’ls xiula, tot lo contrari. Ni tan sols als anys de la dictadura de Franco es feia referència als patges com a esclaus o servents ja que són expressions desfasades i que no representen l'esperit de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi.
Tal volta la pressió social no cesara enguany, però esperem haver aclarit de forma respectuosa perquè defensem la figura del patge sense intencions discriminatòries. La mirada pura dels xiquets i xiquetes no ho pot justificar tot, però són ells els que més adoren als patges i són tota una imatge de tolerància. Però el progressisme no ha d'anar en direcció a denúncies absurdes contra personatges màgics, sinó per ajudar als col·lectius més desafavorits. Una figura de conte com els patges haurien de ser aliens a la correcció política per la que tan s'advoca hui en dia.
Per a reivindicar als patges es podria plantejar un nou acte del Nadal Alcoyà. Seria l'arribada multitudinària dels patges per a rebre a Melchor, Gaspar i Baltasar. Partint de l'Església de Sant Mauro podrien pujar en carrera cap al Camí, allà on comença la Cavalcada a les 6 de la vesprada. No està tot inventat i ressaltaria encara més la màgia de la ciutat. Els 400 patges units serien una estampa fantàstica que despertaria l'emoció dels més menuts i seria aplaudida pels majors com a mostra de suport. Fins hi tot seria interessant que darrere desfilara una banda de música amb alguna obra específica dedicada als patges. Les Pastoretes tenen les seues nadaletes populars, l'Emissari té la peça musical “Crida i Clam” de Gregorio Casasempere i els Reis Mags tenen dedicades "Nit màgica" d'Alfonso Yepes, “5 de gener” de José Maria Valls i la més que centenària “L'Entrà dels Reis” de Camilo Pérez Monllor.
A pesar de les polèmiques i els atacs d'Afroféminas, seguirem defensant la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi i raonant les seues peculiaritats. Creuen les veus foranies que poden canviar un dels elements centrals d'Alcoi en base a comunicats i campanyes a les xarxes socials sense teixir aliances amb el moviment antiracista local i dialogar amb totes les persones que fan possible i se senten orgulloses d'aquesta Cavalcada històrica?
Es poden fer xicotets canvis, com que les Pastoretes que es celebren el matí del 29 de desembre no siguen sempre el diumenge anterior al 5 de gener, sobretot si cauen en cap d'any. L'espectacularitat de la Trilogia del Nadal Alcoyà és inqüestionable i ens cohesiona com a ciutat. I com sempre hi ha marge per a la millora, seguirem també la recerca d'unes tradicions que no exclouen a ningú. Feliç any nou!
.jpg)