LES ENTRADES DE 1982

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van estar repletes d'efemèrides commemoratives. Es celebrava el Centenari de la Música Festera, ja que en 1882 Joan Cantó Francés va composar "Mahomet". Està considerat el primer pasdoble dianer i va ser estrenat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. En les Festes de Sant Jordi de 1982 se li van fer molts homenatges a Joan Cantó, qui va inventar el gènere musical del pasdoble sentat. "Mahomet" li va otorgar més elegància a les desfilades alcoyanes, que al segle XIX tenien un caràcter més militar. Per aquest motiu Amando Blanquer Ponsoda va crear les obres musicals "Marxa del centenari" i la "Missa a Sant Jordi" aquell any. També en 1982 el Sant Jordiet anava a tindre un protagonisme encara més gran. Es complien 100 anys desde que un xiquet encarnava al patró d'Alcoi i a més a més va ser en 1882 quan es va crear l'acte final de l'Aparició de Sant Jordi. El Cartell de Festes 1982 va ser una pintura clàssica de Fernando Jordà Botella on es veia la silueta de Sant Jordi i l'Església de Santa Maria amb la cúpula i el Campanar. Els trages dels Heraldos es van estrenar en la Glòria del 10 d'abril. La pluja sols va estar present a la Glòria Infantil del dia 18 d'abril i els xiquets van tindre que parar a l'Ajuntament pel fort temporal. Com ja havia passat l'any anterior, la Glòria Infantil no va acabar el seu recorregut, però si el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet. En un any tan excepcional per a les bandes de música, la direcció de l'Himne de Festes va estar en mans del mismíssim Amando Blanquer.

Capità Cristià filà Andaluces 1982: Octavio Pérez Payà.

Capità Moro filà Marrakesch 1982: Francisco Cortés Tenedor.

Alférez Cristià filà Asturianos 1982: Antonio Camús Martínez.

Alférez Moro filà Realistes 1982: Juan Ferrer Canet.

El luxe contrabandista i els falcons van acompanyar al capità cristià de la filà Andaluces, els cavallers i la seua rodella. La filà Almogàvars tenia l'esquadra d'enmig i va estrenar la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" de José Maria Valls. L'alférez cristià de la filà Asturianos també va desfilar a peu i complint l'horari. L'esquadra de negres va arrancar amb la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya". Al capità moro a cavall de la filà Marrakesch li feien escolta portadors de parasols, nòmades, huríes, presoneres i escuders. Al boato van sonar 3 marxes mores impressionants: "Un moro mudèjar", "Marrakesch" i "Marxa del centenari". L'esquadra d'enmig de la filà Verds era de gran efecte pel maquillatge de betún negre que recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags. La filà Realistes va traure molts cavalls al seu boato, però l'alférez moro va desfilar sentat en un trono sobre una carrossa. L'esquadra de negres va baixar amb "Als Ligeros", marxa mora que s'havia endut el primer premi al Concurs de Música Festera que en aquella edició va tindre les 3 modalitats pel 100 aniversari de "Mahomet".

Esquadra de negres capità filà Andaluces. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Almogàvars. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra de negres capità filà Marrakesch . Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Verds. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

El xiquet Joel Vicente Juan Botella va ser el Sant Jordiet de la filà Marrakesch. La corassa de Luis Solbes va brillar al sol durant el dia Sant Jordi. Desprès de la Processó de la Relíquia del 23 d'abril, l'obra litúrgica "Missa a Sant Jordi" es va escoltar en presència del compositor. Gregorio Casasempere ja havia dirigit la monumental peça de música sacra el dia 9 d'abril. Les andes del Sant Jordi Eqüestre van tindre que ser empentades per festers durant la Processó General per problemes en l'arrastre. La Retreta es va convertir en una batalla floral de clavells, com a pròleg de la batalla de pólvora del dia següent. Ramón Micó es va estrenar com a Ambaixador Cristià i l'Alardo no va tindre cap incident. L'Aparició de Sant Jordi anava a ser especial pel Centenari de l'acte i de la pròpia figura infantil del Sant Jordiet. Va ser el primer any en que l'empresa "Agudo" va gravar un reportatge complet de la Trilogia Festera Alcoyana, sent el pioner dels coneguts vídeos de Festes de Moros i Cristians que s'han comercialitzat de 1982 a 2019.

SILVIA GÓMEZ DIRIGIRÀ L'HIMNE I TONI MIRANDA FARÀ EL CARTELL 2023

Al passat mes d'octubre es van anunciar nous protagonistes de les Festes de Sant Jordi 2023. L'Ajuntament d'Alcoi ha nombrat a un home i una dona per a fer més palpable la igualtat de gènere. I més en l'any en que per primera volta hi haurà una Sergenteta Mora a la Glòria Infantil: Abril Albero Cloquell. Toni Miranda dissenyarà el Cartell de Festes 2023 i Silvia Gómez ja es prepara per a dirigir "El Sig" de Gonzalo Barrachina. Amb aquest nomenament la regidora de Tradicions vol reconèixer la trajectòria de tots dos. Silvia té un currículum brillant i Toni, ha aconseguit un reconegut prestigi. Com en altres ocasions, Carol Ortiz buscava que el cartell el porten a terme diferents representants de les arts plàstiques tant del món de la pintura, com de la fotografia, el dibuix o el disseny gràfic.

TONI MIRANDA LÓPEZ: És un fotògraf que a través de les seues imatges pretén contar la història dels personatges, plasmar els seus sentiments i emocions. Va obtenir el Títol en Arts Visuals, Fotografia i Acció Creativa en la Universitat d'Elx, a més de ser Delineant tècnic especialista en edificis i obres. Precisament la seua afició per la fotografia va sorgir de la seua antiga professió, ja que realitzava plànols d'edificis. Desprès d'haver-se especialitzat i tindre màsters va guanyar un total de 4 premis internacionals de fotografia, així com més de 6 nacionals. En l'àmbit de la comarca va aconseguir el premi Art Nostre 2019 i el premi d'Honor Saló Local d'Alcoi i el de Festes Moros i Cristians de la nostra ciutat. Igualment cal ressaltar que ha exposat de manera individual en diversos municipis de la província d'Alacant, arribant fins i tot a Castella la Manxa. En publicitat ha dut a terme el disseny de diverses campanyes, a més de ser l'autor del cartell anunciador de la Fira Modernista 2021 i la mostra urbana "La Veu d'un Poble" que s'exposa actualment als barris d'Alcoi. Aquest fester de la filà Asturianos treballa habitualment en bodes i fotografies de recents nascuts.

SILVIA GÓMEZ MAESTRE: És catedràtica de Repertori amb Piano al Conservatori Superior Òscar Esplà d'Alacant i va cursar els seus estudis superiors amb Ana María Flori, en les especialitats de Piano i Música de Cambra, amb diversos cursos de perfeccionament i de composició. També posseeix el títol de Màster en Investigació Musical per la Universitat Internacional de la Rioja. A més a més, ha sigut guardonada amb el Premi al Millor Àlbum d'Obra Musical Clàssica 2009, per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música, per l'àlbum "De la Música y el Tiempo". Forma duo amb el clarinetista Eduard Terol, amb qui ha estrenat nombroses obres de compositors actuals, amb concerts a tota Espanya i Europa. Silvia Gómez ha difós la música contemporània i de càmara a Madrid, Barcelona,  Varsòvia, Cracòvia, Bucarest, Cadis i Alacant. Segur que el professor Eduard Terol li pot donar consells sobre la direcció de l'Himne de Festes ja que ell ho va fer a l'any 1993. Silvia Gómez és l'actual Assessora Musical del Casal de Sant Jordi i com a festera participa a la filà Cides.

Jordi Vila ha sigut l'artista escollit per a il·lustrar la Portada de la Revista de Festes d'Alcoi 2023. Nascut en 1967, Jordi Vila va estudiar disseny a l'Escola d'Art d'Alcoi i es va especialitzar a Barcelona en tècniques murals. Ha treballat en publicacions i revistes, al Museu Arqueològic d'Alcoi, fent cartells i en projectes d'arquitectura. Ha exposat les seues obres individualment a Alcoi, Barcelona, Alacant, Sabadell, Centelles i Montpelier. Va treballar amb l'artista Alejandro Soler i per tant, coneix el disseny fester de sobra. Tal volta a la seua portada hi ha algun homenatge al pintor del Cartell de Festes 1991. Segur que el resultat serà suprem, com també el treball de Toni Miranda, que li agafa el relleu a l'admirat Jordi Sellés. També Silvia Gómez té com a tasca important estar a l'altura el dia 21 d'abril de 2023. Ella és la successora d'Àngel Lluís Ferrando, afamat compositor que va esperar durant anys el moment d'alçar la batuta. 

Les filaes Cruzados, Ligeros, Alcodianos i Mudéjares ja han presentat els seus boatos per a les Entrades del 22 d'abril de 2023, quan desempenyaran les capitanies i alferecies respectivament. L'Associació de Sant Jordi ha enterrat una càpsula del temps com a colofó de la celebració del Centenari del Temple de Sant Jordi. El cofre contenia documents, objectes i elements aportats per festers, filaes, càrrecs i famílies perquè d'así 100 anys siga descoberta la càpsula del temps en el transcurs del Bicentenari de l'edifici religiós més relacionat amb el patró d'Alcoi. El món fester ha patit un colp dur en aquest mes de novembre ja que han faltat 2 persones importants: El director del MAF, José Pascual Sellés i el capità cristià 2010, Vicente Cortés López de la filà Andaluces. El fester de la filà Verds va fer un gran treball al Museu Alcoyà de la Festa, mentre que el contrabandista Tito serà recordat pel seu art rodant la navaixa. Descansen en pau.

Amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu dels Desamparats, l'escultura de la Geperudeta està peregrinant pels pobles valencians. El cap de setmana del 19 de novembre li va tocar a Alcoi i els devots van acollir a la patrona de la capital autonòmica. El dissabte de vesprada es va fer una Processó desde el Pont de Sant Jordi fins a l'Església de Santa Maria. La Mare de Déu dels Desamparats. Els grups de danses tradicionals van participar a l'acte i van ser molt aplaudits, sobretot a la Plaça d'Espanya on es congregava la majoria de públic a pesar del vent gelat. La ciutat de València està preparada per a celebrar els 100 anys de la Geperudeta coronada, sobretot durant les Falles de 2023.

MOROS I CRISTIANS D'ALCOI A VALÈNCIA

L'Associació de Sant Jordi d'Alcoi ha participat activament en el 40 aniversari de l'Estatut d'Autonomia a la ciutat de València. Més de 100 festers alcoyans es van desplaçar a la capital del riu Túria per a desfilar al ritme de marxes mores i cristianes. La Generalitat Valenciana estava interessada en que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi estagueren representades i així es va veure el passat 8 d'octubre de 2022. El president del Casal, Juan José Olcina, va fer una ofrena floral a la Capella de Sant Jordi que hi ha prop del Micalet i la Catedral on està enterrat el poeta Ausiàs March. En la Falla Palomar-Torre de Quart es va realitzar un dinar de germanor amb intercanvi de regals. Desprès es van maquillar i vestir per a la desfilada pel carrer la Pau, la Plaça de la Reina i el Palau de la Generalitat.

Va ser a les 6 de la vesprada d'aquell dissabte de tardor quan va arrancar la comitiva. El públic esperava el pas dels trompeters i timbalers, però primer es va escoltar l'Himne de Festes d'Alcoi. Tot començava amb uns abanderats a cavall que recrearien un boato de les Entrades. El ballet de Virginia Bolufer li va donar dinamisme a la desfilada i van recuperar la dansa d'evocació ligera que s'havia vist a l'alferecia mora 2022. Sonava la peça musical "Kadesh" de Saül Gómez interpretat per la banda de música d'Alginet. Darrere la brillant coreografia anaven huríes llançers que precedien a l'esquadra mora amb cabo batidor. Es va escollir el disseny africà de la filà Realistes al 2017 per l'espectacularitat del trage d'Antonio Aracil. La banda de música de Torrent anava tocant "El moro del Sinc" i "Marxa del Centenari" que continuen sent obres musicals mítiques. I altra marxa cristiana representativa de les Festes d'Alcoi és "L'Ambaixador cristià" que acompanyava a l'esquadra cristiana. El disseny elegit va ser un auster del Mig 2018 de la filà Asturianos i també va participar la versió femenina de Juan Climent com a acompanyament. En els nombrosos boatos estaven camuflats els càrrecs festers de 2023 i els directius de l'Associació de Sant Jordi. En alguns sectors es va criticar que sempre són els mateixos homes del Casal qui acudeixen a visites i actes fora d'Alcoi. Ja va passar al viatge a Nova York de 2006 i els posteriors reclams turístics que s'han fet a nivell nacional.

Abans del Mig Any 2022 es va designar el nou Sargento Cristià que substituirà a Javier Lerma. Al concurs es presentaven 12 candidats i el guanyador va ser Jordi Seguí Orejuela de la filà Alcodianos. El jove està d'enhorabona perquè arrancarà la Glòria i la Diana en els anys en que la seua filà té càrrec. A més a més Jordi Seguí és net de "Quaranta", conegut per desempenyar l'alferecia cristiana 1993 ja com a veterà. La filà Alcodianos li rendirà un homenatge pòstum ja que l'esquadra de negres de 2023 estrenarà la marxa cristiana "Alcodiànima". Jordi Seguí estava molt orgullós desprès de ser alabat per com movia la llança en pasdobles com "El capitán", "Brisas del Clariano" o "Als llaneros dianers". També hi haurà nou Ambaixador Cristià en 2023: Antonio Delgado Ferrer.

I per últim, el passat 12 de novembre de 2022 es buscava al nou Sergentet Infantil del bàndol moro. Però la sorpresa és que dels 3 candidats va ser elegida una xiqueta. La victòria d'Abril Albero Cloquell és un pas més endavant en la integració de la dona en Nostra Festa. Les llàgrimes corrien per les galtes d'ella, sabent que protagonitzarà un moment històric. Abril Albero serà la primera Sergenteta de les Festes de Sant Jordi, dirigint l'esquadra mixta del bàndol moro. Encara que Abril Albero pertany a la filà Aragonesos i el seu pare va ser Sargento Cristià de 2009 a 2012. El popular Saoret, capità cristià 2025, va viure amb emoció el moment en el que el jurat nombrava el triomf de la seua filla. Com va dir el gran ex Sergentet Moro, Miguel Mirón, en el seu vídeo viral: "No es pot descriure en paraigües". Molta sort a Abril Albero, gràcies a ella la ciutat torna a ser un referent de progrés i modernitat.

MOROS I CRISTIANS A FONTILLES 2022

El dia 29 d'octubre de 2022 es va viure molta emoció al Sanatori de Fontilles. Les filaes alcoyanes recuperaven la tradició de visitar la Vall de Laguar amb intencions solidàries. Al 2021 no es va poder celebrar el 70 aniversari de la connexió Alcoi-Fontilles però aquest any els 5 càrrecs festers van tornar sense mesures restrictives. El bon oratge no va aconseguir que s'ompliren els carrers de forma massiva com antany, però es va respirar un ambient d'alegria i germanor que sobretot van agrair els residents de Fontilles.

Els actes dedicats als malalts i personal sanitari de Fontilles van començar amb la Diana matutina on van participar xarangues i inclús el Sant Jordiet. Fernando Rius Mestre ja és un preadolescent i passarà a la història com el xiquet més major que ha desempenyat el càrrec de patró d'Alcoi. L'Himne de Festes va servir com a arrancà de l'acte. Desprès de la Processó es va fer una missa de campanya. Els capitans i alferes van fer regals als ancians de Fontilles. El matí acabava amb un dinar conjunt. Les imatges són de "Kiko templario de Muro".

Per la vesprada es va celebrar l'Entrada de Moros i Cristians, encapçalada per un grup de danses tradicionals. Van desfilar esquadres de les filaes Judíos, Miqueros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars i es va agrair la seua presència a pesar de no tindre càrrec. També van participar les esquadres especials de les filaes Navarros i Llana. El capità cristià, Alfonso Moreno, va estar acompanyat de les seues 2 favorites i cavallers i dames de la filà Muntanyesos. Joaquim Brotons va tindre el seguici més nombrós d'aquest any, ja que representant a la filà Cruzados van eixir la favorita i rodelles, Mossèn Torregrosa, les dames i cavallers i l'esquadra de negres amb disseny d'Antonio Aracil. Rafael Tortosa de la filà Cordoneros es despedia del càrrec de capità moro junt als seus cavallers i dames i la seua família més propera. I per últim l'alférez moro de la filà Ligeros va estar protegit pels seus cavallers i dames  formant vistoses esquadres. Rafael Aracil s'havia emocionat molt durant els 3 anys que ha exercit el càrrec degut a la pandèmia. Però no va poder reprimir les llàgrimes en l'últim acte en que es va posar el trage fet per Jordi Sellés. Enhorabona a la Penya Fontilles per l'esforç dels últims anys a pesar de la poca popularitat de l'acte. De cara al futur hauran de promoure més el poder de convocatòria per a garantir la supervivència d'aquesta visita tan bonica i benèfica.

IN MEMORIAM CÀRRECS FESTERS D'ALCOI

Per Tots Sants és temps de recordar a les persones absents, i més desprès de que la pandèmia del Covid-19 s'emportara a tantes víctimes desgraciadament. Les passades Festes de Moros i Cristians de 2022 van servir per a fer-li un sentit homenatge a tots aquells que ens havien deixat. Aprofitant el dia 1 de novembre, recordem als festers difunts que han sigut capitans, alferes o ambaixadors a les Festes d'Alcoi desde 1980. El món fester els recordarà i nosaltres, en cada nota i cada compàs, esdevindrem el somriure d'aquells que se'n han anat. Plora el cor, somriu Nostra Festa. Com va dir el grup alcoyà "Arthur Caravan" sobre els que han faltat: 

"Si encara us dolen els cors,

no vingueu a plorar els morts,

marxeu lluny i deixeu l'olor de les flors".

Salomón Sanjuan. Ambaixador cristià que va morir al 2019.

Francisco Marín. Ambaixador moro que va morir al 2021.

José Jaime Bernabeu de la filà Verds. Alférez moro 2017 que va morir al 2022.

Ignacio Herrero de la filà Mozàrabes. Alférez cristià 2015 que va morir al 2020.

Miguel Jiménez de la filà Marrakesch. Capità moro 2010 que va morir al 2021.

Miguel Llorens de la filà Marrakesch. Alférez moro 2009 que va morir al 2015.

José Pérez de la filà Mudéjares. Alférez moro 2007 que va morir al 2021.

Amado Chinchilla de la filà Tomasines. Capità cristià 2005 que va morir al 2018.

Rodolfo Llàcer de la filà Magenta. Alférez moro 2004 que va morir al 2018.

Jordi Vitòria de la filà Xanos. Capità moro 2003 que va morir al 2004.

José Blanes de la filà Xanos. Alférez moro 2002 que va morir al 2014.

Fernando Tormo de la filà Vascos. Capità cristià 2001 que va morir al 2005.

José Luis Córcoles de la filà Llana. Capità moro 2000 que va morir al 2016.

Lionel Grau de la filà Berberiscos. Capità moro 1998 que va morir al 2016.

Santiago Guillem de la filà Abencerrajes. Capità moro 1995 que va morir al 2006.

Antonio Candela de la filà Marrakesch. Alférez moro 1995 que va morir al 2011.

Joaquim Rosendo de la filà Mudéjares. Capità moro 1994 que va morir al 2018.

Ramiro Gisbert de la filà Mudéjares. Alférez moro 1993 que va morir al 1997.

Juan Bordera de la filà Ligeros. Capità moro 1993 que va morir al 1998.

Jordi Seguí de la filà Alcodianos. Alférez cristià 1993 que va morir al 2019.

Javier Vicedo de la filà Cruzados. Capità cristià 1993 i alférez cristià 1992 que va morir al 2014.

Antonio Climent de la filà Cordoneros. Capità moro 1992 que va morir al 2007.

Juan Miralles de la filà Tomasines. Capità cristià 1991 que va morir al 2003.

Francisco Palomera de la filà Muntanyesos. Alférez cristià 1991 que va morir al 2011.

Miguel Ibàñez de la filà Verds. Capità moro 1990 que va morir al 2009.

Luis Jordà de la filà Tomasines. Alférez moro 1990 que va morir al 2005.

Francisco Davó de la filà Verds. Alférez moro 1989 que va morir al 1994.

Francisco Alba de la filà Almogàvars. Capità cristià 1989 que va morir al 2008.

Enrique Grau de la filà Xanos. Capità moro 1989 que va morir al 2008.

Rogelio Vaello de la filà Almogàvars. Alférez cristià 1988 que va morir al 2012.

Juan Campos de la filà Miqueros. Capità moro 1988 que va morir al 1992.

José Luis Mansanet de la filà Xanos. Alférez moro 1988 que va morir al 2016.

Jaime Coderch de la filà Mozàrabes. Capità cristià 1988 que va morir al 1994.

Jorge Matarredona de la filà Mozàrabes. Alférez cristià 1987 que va morir al 2002.

Adolfo Mataix de la filà Miqueros. Alférez moro 1987 que va morir al 1998. 

Mario Botella de la filà Vascos. Alférez cristià 1986 i capità cristià 1987 que va morir al 2017.

Hermelando Linares de la filà Gusmans. Capità cristià 1986 que va morir al 2004.

Francisco Matarredona de la filà Llana. Capità moro 1986 que va morir al 1997.

Francisco Matarredona Soler de la filà Llana. Alférez moro 1985 que va morir al 2020.

Francisco García de la filà Benimerines. Capità moro 1985 que va morir al 2017.

Carlos Casabuena de la filà Gusmans. Alférez cristià 1985 que va morir al 2022.

Enrique Moltó de la filà Maseros. Alférez cristià 1984 i capità cristià 1985 que va morir al 1997.

Rafael Insa de la filà Berberiscos. Capità moro 1984 que va morir al 2016.

Eladio Silvestre de la filà Cides. Capità cristià 1984 que va morir al 2017.

Rafael Torres de la filà Berberiscos. Alférez moro 1983 que va morir al 2021.

Jorge Palací de la filà Cides. Alférez cristià 1983 que va morir al 2010.

Juan Ferrer de la filà Realistes. Capità moro 1983 i alférez moro 1982 que va morir al 1985.

Octavio Pérez de la filà Andaluces. Capità cristià 1982 que va morir al 1997

Antonio Camús de la filà Asturianos. Alférez cristià 1982 que va morir al 1993.

Gonzalo Matarredona de la filà Abencerrajes. Capità moro 1981 que va morir al 2012.

Francisco Aracil de la filà Andaluces. Alférez cristià 1981 que va morir al 2016.

Antonio Pérez de la filà Marrakesch. Alférez moro 1981 que va morir al 1997.

Antonio Miralles de la filà Aragonesos. Capità cristià 1981 i alférez cristià 1980 que va morir al 1990.

Luis Mataix de la filà Abencerrajes. Alférez moro 1980 que va morir al 1996.

Francisco José Agudo de la filà Alcodianos. Capità cristià 1980 que va morir al 2012.

Antonio Martínez de la filà Mudéjares. Capità moro 1980 que va morir al 2016.